ESTAT CATALÀ

TEMPESTUOSA RELACIÓ MAS-DURAN.

2012-01-25T19:46:00.002+01:00

Nota d´en Josep Sort al seu bloc sobre la tempestuosa relació Mas-Duran i sobre la pressió de tots plegats contra l´independentisme:

L'Artur Mas deu d'estar com una moto. Els darrers dies han estat un malson per ell. El Duran i Lleida li va clavar la punyalada del vot de suport al PP, la setmana passada, just dies després que en Mas Colell abominés de la política pepera. Ja estava massa calladet, en Duran, quan en Mas-Colell monopolitzava els telenotícies i les entrevistes radiofòniques. Devia d'estar preparant el ninotet del budú. La guerra entre aquests dos galls és a mort, i l'Artur de convidat de pedra. Passa que, com sempre en política, i amb permís de Max Weber, el polític guanya al científic. La tempesta madrilenya, en aquest sentit, ha disminuït la rellevància del viatge presidencial a Londres, on ha intentat marcar paquet polític i mediàtic, amb entrevista en exclusiva al Financial Times. Segur que en aquest intent, parcialment aconseguit, de tapar mediàticament el protagonisme presidencial hi ha llarga mà de Duran. A ningú se li escapa que en plena baixada de pantalons del govern dels millors en matèria de política internacional, la visita a Londres era com un intent de contrarestar les crítiques que, ben merescudament, s'han fet al respecte.
Però si l'episodi del vot a Madrid ja va ser una enorme tempesta política, per acabar-ho d'adobar, la protesta sindical dels Mossos d'Esquadra és d'una gravetat sense precedents. Espanya, en una operació perfectament orquestrada de guerra psicològica (psyops) s'han carregat la nineta dels ulls de molts catalans patriotes que de forma entusiasta han vist com els seus fills i les seves filles entraven en aquest cos amb la idea de fer un servei al país. I ara es troben que s'han convertit en ariets contra Catalunya. A aquestes famílies, de debò que els planyo. Quina frustració més gran deuen de sentir en aquests moments. I el pitjor és que fer net de la morralla que ha portat a terme tota la conxorxa deu ser quasi impossible... entre d'altres raons, perquè és evident que aquí el tema va molt més enllà dels sindicalistes. Aquí hi ha peixos grossos amagats, que mouen els fils, a nivell d'alts comandaments del propi cos, òbviament.
L'espanyolisme està jugant fort. La contraofensiva espanyola als dos darrers anys d'avenços independentistes a casa nostra (concretat en les consultes i en el suport creixent a la independència) es farà per terra, mar i aire. I per descomptats, per la xarxa. Quan trigarà a sortir un presentador de TV3 que voldrà parlar en espanyol? Penso que no gaire. Comptarà amb tota la brunete mediàtica per recolzar-lo, naturalment.
Després la immersió, després de les ambaixades, els ha tocat a rebre als Mossos. I sense oblidar, per favor, el tema de les caixes d'estalvi. Ara sembla que la que li tocarà serà la totpoderosa Caixa de Pensions, que serà fusionada, manu militari, amb Bankia, i naturalment, qui portarà la veu cantant serà el sr. Rodrigo Rato, que serà el nou amo del resultat de tot plegat. Si fa ja uns quants anys, els espanyols es van carregar els grans bancs bascos, a través de la fusió amb Argentaria (antic banc públic espanyol), ara li toca el torn a les caixes catalanes, que estan a punt de perdre tot signe de catalanitat, més enllà d'aspectes folklòrics. Potser és per això que, per curar-se en salut, el Banc Sabadell ha penjat un anunci televisiu on els nens que el protagonitzen parlen... en espanyol... no fos cas que a Madrid es pensessin que són nens d'Olot o el protagonista de Pa Negre....
S'han carregat els Mossos per sempre més...això, però, té una lectura positiva... Deixem-nos de punyetes, ara ja hem d'anar, directament, i sense reticències flower powers, a la formació d'un Exèrcit ... català, naturalment... És a dir, cap a la Independència.
NOTA: Post inicialment penjat al DGS, el 18.01.2012.

2012-01-19T11:27:00.000+01:00

SERIA VIABLE UN PAÍS PETIT COM CATALUNYA ?

2012-01-16T11:46:00.002+01:00

Us pengem la valoració del CCN, que presenta una altra avisió sobre els dubtes de la viabilitat d´un país petit. La viabilitat d´un país no depen de si és gran o petit, i econòmicament és millor que sigui petit. Això fa temps que ho diuen molts economistes.
Aquesta no pot ser mai l´excusa per no ser independents.

Seria viable un país petit com Catalunya?
El Centre Català de Negocis assegura que un futur estat català podria sortir més fàcilment de la crisi precisament “perquè és un país petit”
Els estats que s'han independitzat fa poc a Europa, com Txèquia i Eslovènia, creixen avui el doble que els més poblats
Catalunya téuna superfície i una població similars a les dels països de la UE més competitius
L'endemà de la independència serà un dia, econòmicament, convuls. Molt convuls. Què passarà amb els bancs espanyols que operen a Catalunya? S'iniciarà un boicot peninsular als productes catalans? Què en quedarà, de la jubilació de molts pensionistes catalans? Quina part del deute públic de l'Estat haurà d'assumir la Generalitat? En definitiva, el dubte és si seria capaç de sobreviure aquell país petit d'en Llach rodejat d'estats poderosos i vigilat pels taurons dels mercats internacionals. Ara un nou estudi del Centre Català de Negocis torna a assegurar que “l'Estat català serà viable perquè precisament és petit”.
“Small is beautiful”, deia l'economista Ernst Friedrich Schumacher el 1973. Vuit dels vint estats més competitius, segons el Fòrum Econòmic Mundial, són estats europeus petits. L'últim estudi del CCN, lobby d'empresaris que busca arguments econòmics per a la sobirania plena, destaca que els països més petits de la Unió Europea –amb poblacions d'entre 4,6 i 10,5 milions– van créixer per sobre dels països grans –amb poblacions superiors als 38 milions– durant el període 2001-2007, els anys de la bonança econòmica. Anant més enrere, l'estudi posa en relleu que els tres països més petits dels fundadors de la UE van créixer ininterrompudament del 2% al 2,6% en el període 1979-2007, mentre que els més grans, com França i Alemanya, es van estancar.
L'informe també es fixa en el fet que els estats europeus que es van independitzar als anys noranta, la majoria de mida petita, han crescut més del doble que la mitjana de la UE en l'última dècada després d'un convuls i traumàtic inici de viatge. Serien els casos de Txèquia, Eslovàquia, Letònia, Eslovènia i Estònia. Tot i això, aquests països continuen formant part del vagó de cua dels més pobres en PIB per capita de la UE amb Bulgària i Romania.
El Centre Català de Negocis, en la línia de les tesis de Xavier Sala i Martín, cita els casos d'èxit d'economies petites, amb poca regulació i baixa aportació fiscal, com Txèquia, Eslovàquia, Croàcia, Letònia i Eslovènia. De fet, l'estudi diu que “Catalunya té característiques semblants a les de Suïssa”. Tanmateix, no cita el cas d'Islàndia, que ha triplicat el seu creixement després de jutjar els responsables de la crisi, no pagar el deute dels bancs privats i augmentar la fiscalitat.
Una Catalunya independent esdevindria, segons anteriors estudis del CCN, el quart Estat amb un PIB per capita de la UE i el seu atur se situaria entre el 4% i el 8% (tot i que ara està a prop del 20%). Catalunya viu una greu crisi i les xifres macroeconòmiques no només no han millorat l'últim any, sinó que empitjoren. En canvi, Txèquia, Eslovènia i Estònia estan aconseguint creixements trimestrals del 0,7%. Creixen el doble de la mitjana comunitària. Segons l'estudi, “Catalunya no pot créixer com els països europeus de la seva mida per culpa del dèficit fiscal amb l'Estat.”
Una de les principals conclusions de l'estudi d'aquest think tank independentista és que “un estat català sortiria abans de la crisi que estant, com ara, dins d'Espanya en règim d'autonomia”. L'afirmació busca contradir les veus –sobretot de petits i mitjans empresaris catalans– que creuen que la independència comportaria una gran inestabilitat econòmica i financera durant els primers anys.
L'estudi cita un rànquing elaborat per l'escola de negocis IMD, amb seu a Suïssa, dels països que podrien sortir millor de la crisi: el primer de la llista seria Dinamarca –amb 5,5 milions d'habitants– i entre els primers hi hauria Qatar, Noruega, Hong Kong i Suïssa; estarien molt per sobre de gegants com ara els Estats Units, Alemanya i el Brasil. La conclusió de l'estudi és que la semblança –en superfície i població– de Catalunya amb els països europeus més competitius de la llista trenca la idea que Catalunya sola no és viable.

EL TRIBUNAL D´ESTRASBURG NO ADMET LA DEMANDA CATALANA CONTRA LA SENTÈNCIA DEL CONSTITUCIONAL SOBRE L´ESTATUT.

2012-01-09T19:20:00.002+01:00

El Tribunal d'Estrasburg desestima la demanda contra la sentència de l'estatut

Considera que no li correspon pronunciar-s'hi i no entra en el fons de la qüestió

El Tribunal Europeu dels Drets Humans d'Estrasburg no ha admès la demanda contra la sentència del Tribunal Constitucional espanyol sobre l'estatut. La demanda, la van presentar l'advocat Jordi Cortada i l'editor Quim Torra, ara fa un any, al·legant que el TC no va respectar el principi d'imparcialitat judicia. Tots dos, representants del col·lectiu El Matí, informat avui que el jutge grec L.A. Sicilianos ha desestimat la demanda perquè no el considera de la seva jurisdicció. Les decisions del Tribunal d'Estrasburg són definitives i no s'hi pot presentar recurs.

Segons el jutge, el cas 'no es refereix a un litigi sobre els drets i obligacions de caràcter civil dels demandants ni al fonament d'una acusació en matèria penal contra ells en virtut de l'article 6 del Conveni Europeu dels Drets Humans'.

'Ho tornaríem a intentar, seguim pensant que sempre que hi hagi una mínima possibilitat cal enfrontar-se amb el regne d'Espanya fins al final, sense treva i sense vacil·lar', ha assegurat Torra. 'Malauradament, el Tribunal d'Estrasburg es queda en un tema de legitimació i no entra en el fons del problema, que era absolutament bàsic i fonamentat: la politització que el Tribunal Constitucional va patir durant tota la tramitació de l'estatut', ha lamentat.

'Hi van haver desenes de filtracions, recusacions interessades, caducitat dels càrrecs prorrogats sense cap justificació legal, allargament del termini raonable per decidir,... un tristíssim espectacle que la mateixa presidenta sortint del Constitucional va reconèixer al manifestar que tot el procés de l'Estatut havia estat enfangat', ha recordat Torra. Els dos demandants formen part de l'associació El Matí, un corrent crític d'Unió Democràtica.

Cortada i Torra demanaven als jutges d'Estrasburg que declaressin que la sentència del Tribunal Constitucional es va dictar amb "infracció del dret a un tribunal imparcial" reconegut per l'article 6 del Conveni Europeu dels Drets Humans de 1954. A més, pretenien que el Tribunal considerés que la impossibilitat dels demandants de recórrer la decisió dictada pel Tribunal Constitucional "viola el dret a un recurs efectiu reconegut en l'article 13 de la Convenció". En tercer lloc, es demanava que s'ordenés a l'Estat espanyol que adopti les mesures que siguin necessàries per "deixar sense efecte" la sentència que retalla l'Estatut.

"Sempre valdrà la pena, com a mínim, deixar testimoni de les innumerables infraccions i vexacions jurídiques comeses als que vindran: què sàpiguen i que recordin", ha admès Torra.

PREVI PARTIT SELECCIÓ CATALANA: DOCUMENTAL SOBRE LES MANIOBRES CONTRA LES SELECCIONS CATALANES A ESPORT 3

2011-12-29T13:27:00.003+01:00

'Fora de joc', el documental sobre les maniobres contra les seleccions catalanes
S'emetrà avui a les 22.30 pel canal Esport3
La vigília del partit de Nadal de la selecció catalana de futbol, el canal Esport3 de Televisió de Catalunya emetrà, a les 22.30, el documental Fora de joc, de la Plataforma Pro Seleccions. Dirigit per Jordi Finestres i produït per Bat a bat, pretén fer conèixer el joc brut, maniobres, trampes, coaccions i intromissions de les autoritats espanyoles perquè les seleccions i federacions esportives catalanes no siguin reconegudes internacionalment.
El cas del patinatge, en què la federació catalana fou admesa provisionalment a la Federació Internacional, el març de 2004, i expulsada un any i mig després per pressions espanyoles, és l’eix central del documental, tot i que també s'ocupa del futbol, del rugbi, de les bitlles i del futbol sala --cada cas amb una història i uns resultats ben diversos en la pugna per l’oficialitat internacional.

Hi intervenen Isidre Oliveras de la Riva, ex-president de la Federació Internacional de Patinatge; Carmelo Paniagua, president de la Federació Espanyola de Patinatge; Ramon Basiana, president de la Federació Catalana de Patinatge; Armando Quintanilla, president de la Confederación Suramericana de Patín; Rafel Niubò, ex-secretari General de l’Esport de la Generalitat; Xavier Albert Canal, ex-president de la Federació Catalana de Rugbi; Joan Ricart, president de la Federació Catalana de Bitlles i Bowling; Eduard Segarra, advocat del bufet Roca Junyent; Joan Laporta, ex-president del FC Barcelona; Jordi Roche, ex-president de la Federació Catalana de Futbol; Miquel Masoliver, jugador d’hoquei patins; Ivan Tibau, ex-jugador d’hoquei patins i actual secretari general de l'Esport; Ignasi Doñate, ex-president del Comitè Olímpic de Catalunya; Xavier Vinyals, president de la Plataforma pro Seleccions Esportives Catalanes; Jordi Eduardo, president de la Federació Catalana de Futsal; Carlos Orlando Ferreira, president de la Confederación Panamericana de Patinaje, i Santiago Fisas, ex-secretari d’estat de l’esport espanyol.
A la web de la Plataforma pro Seleccions hi ha la descripció, context i contacte de la vintena de federacions esportives catalanes reconegudes internacionalment.

FALTEN 1000 DIES PER L´11 DE SETEMBRE DE 2014

2011-12-16T15:34:00.002+01:00

Això és el que ha recordat el diputat de Solidaritat Catalana (S.I.)a Girona:

El diputat per Girona, Toni Strubell, va recordar en referència a avui, 16 de desembre de 2011, "que estem a 1000 dies exactes de l'11 de setembre de 2014" i va justificar que "la nostra raó de ser es manté en el temps, ja que l'esperit del 10-J ha quedat en un no-res al Parlament". En aquest sentit, Strubell ha dit que "si Solidaritat no existís, l'hauríem de crear" i ha apostat per seguir en aquesta línia independentista combativa per seguir encerclant un autonomisme que ha qualificat "d'atrinxerat i en crisi absoluta".

Strubell ha agraït públicament a la CUP de Girona el seu oferiment per vehicular una moció de SI per declarar Girona moralment exclosa de la Constitució i ha destacat el darrer capítol de l’afer dels papers de Salamanca, davant la reincident negativa de l’Estat a retornar-los completament, i ha acusat el líder del PSC, Joaquim Nadal de ser un "cínic" per dir que "aquesta acció és un regal al PP per poder-se congraciar amb els catalans amb el seu retorn", cosa que el diputat independentista veu del tot improbable. Finalment, el parlamentari ha afirmat que "Solidaritat és un partit orgullós de no deure diners als bancs, de defensar el català com a única llengua vehicular a l’ensenyament", i ha promès "continuar essent incòmodes fins que s’aconsegueixi un Estat Català independent.

A l'acte també hi han participat Brice Lafontaine (en representació d'Unitat Catalana), Santi Niell (coordinador regional de SI a les comarques gironines), Santiago Vilanova (portaveu d'Els Verds-Alternativa Verda) i el portaveu parlamentari de Solidaritat, Alfons López Tena, que ha clos l'acte criticant l’autonomisme decadent "que porta el país a la ruïna i a unes retallades del tot innecessàries si comptéssim amb un Estat propi". López Tena ha afirmat rotundament que els catalans només tenim dos sortides a la situació actual: "o emigrem o ens independitzem"

150 AJUNTAMENTS ADHERITS A L´ASSOCIACIÓ DE MUNICIPIS PER LA INDEPENDÈNCIA.

2011-12-14T11:40:00.002+01:00

L'Associació de Municipis per la Independència es constitueix avui amb 150 ajuntaments adherits.
Una assemblea, reunida a Vic, en prepara els estatuts.
L'Associació de Municipis per la Independència té avui al matí l'assemblea constituent al mateix lloc d'on va sorgir la iniciativa, a Vic. El batlle de la capital osonenca, Josep Maria Vila d'Abadal, amb el suport inicial dels ajuntaments de Port de la Selva i d'Arenys de Munt, va promoure l'associació, que ja té 150 municipis adherits. D'aquests, vint-i-un són capitals de comarca, l'última, Girona, que s'hi adherí abans-d'ahir. També hi ha Balaguer, Berga, Manresa, Olot, Ripoll, Solsona, Sort, Tortosa, Valls i Vilafranca del Penedès.
La finalitat de l'associació és de definir i consolidar, entre els municipis, les condicions favorables a la independència.
L'assemblea d'avui també primfilarà els estatuts, que proclamen que el d'autodeterminació és un dret humà fonamental.
Alguns dels batlles que ja s'han adherit a l'associació prenen part en l'assemblea, igual que representants de la Fundació Catalunya-Estat, de l'Assemblea Nacional Catalana i del Pacte Nacional per l'Autodeterminació.

"ESPANYA ENS ROBA", CONSEQÜÈNCIES DE LA PROHIBICIÓ.

2011-12-02T18:45:00.003+01:00

La mesa del Parlament reprova Alfons López Tena
Considera les seves declaracions 'pejoratives' contra la presidenta • És la primera vegada en trenta anys que es reprova un diputat
La mesa del Parlament ha reprovat el diputat de Solidaritat, Alfons López Tena, per haver fet declaracions 'impròpies efectuades aquest matí, en seu parlamentària, als mitjans de comunicació, amb expressions pejoratives i denigrants que afecten la dignitat d'aquesta institució i les persones que la representen, especialment la seva Presidència'.
López Tena ha dit: 'No ens faran callar. Tenim una presidenta que es vesteix de fada i de 'mamarratxa' per a sortir a El País i s'inventa un reglament per tancar-nos la porta'.
Cartes d'Esquerra i Solidaritat a la presidenta
Poc abans de la reprovació, s'ha sabut que Esquerra i Solidaritat Catalana havien fet arribar sengles cartes dirigides a la presidenta del Parlament, Núria de Gispert, per queixar-se de la prohibició d'usar les expressions 'Espanya ens roba' i 'espoli fiscal' a la cambra, dictada ahir per De Gispert.
López Tena és qui signa la carta que Solidaritat ha fet arribar a la presidenta, en la qual hi diu que a De Gispert 'no li agrada escoltar la veritat'. Uriel Bertran ha insistit a dir durant el ple que Espanya ens continuava robant i la mesa li ha cridat l'atenció. El vice-president primer del Parlament, Lluís Corominas, li ha dit: 'farem constar en acta que se li ha cridat l'atenció; espero que no es repeteixi perquè aquest Parlament continua tenint dignitat i vostès la posen al límit'. La diputada d'Esquerra Carme Capdevila ha fet costat als diputats de Solidaritat i ha dit que la prohibició era un cas de censura fora de lloc.
En la carta que Esquerra ha fet arribar a la mesa del Parlament, demana a De Gispert que recapaciti sobre la decisió de censurar expressions a la cambra i li mostra el seu 'malestar i disconformitat'. I demana a la mesa que 'en cap cas no s'ha de poder limitar o tallar el dret dels diputats al debat parlamentari i polític' de la cambra catalana, una cosa que, a criteri seu, deriva d'aquesta decisió'.
De Gispert va dir que no permetria expressions 'injurioses' contra l'estat als plens. D'aquesta manera va satisfer una demanda del diputat de Ciutadans, Jordi Cañas, que es va queixar que el diputat de Solidaritat Uriel Bertran hagués dit 'espoliació fiscal' i 'Espanya ens roba', durant el debat sobre la implantació d'un impost a les entitats financeres que havia proposat ERC. Bertran va respondre que tan sols havia descrit la realitat, i va instar De Gispert a fer una llista de les expressions que considerés injurioses.
A la xarxa, l'etiqueta #Espanyaensroba va córrer com la pólvora, i va arribar ser tema dominant a tot l'estat espanyol.

PECES BARBA TORNA A JUSTIFICAR EL BOMBARDEIG DE BARCELONA.

2011-11-28T19:58:00.004+01:00

El Sr. Peces Barba torna a insistir en justificar el bombardeig de Barcelona. La justificació és "la proclamació de la República Catalana", una de les poques vegades a la història que es va fer una actuació digna i conseqüent.

Per molta "pedagogia" que en Duran i els seus vulguin aplicar a Espanya no els volen entendre. És que no ho veuen ?

Gregorio Peces-Barba, un dels ponents de la constitució espanyola de 1978 i ex-president del congrés espanyol, insisteix avui en una entrevista al Diario Progresista a justificar el bombardeig a Barcelona el 1934. 'Per què el general Batet ho va fer? Doncs perquè la Generalitat havia proclamat la república catalana dins d'uns confederació ibèrica que s'havien inventat', diu, i afegeix, en referència les últimes i polèmiques declaracions que va fer sobre Catalunya que 'els sectors radicals de Catalunya tenen molt poc sentit de l'humor'. Aleshores, a més de justificar el bombardeig de Barcelona, va dir que potser a Espanya li hagués anat millor si en comptes d'annexionar Catalunya s'hagués quedat amb els portuguesos, remuntant-se a l'època de Felip V.

Aquestes declaracions, fetes al desè congrés d'advocats espanyol a Cadis, van causar una forta polèmica a Catalunya i van encendre els advocats catalans assistents al congrés, que es van aixecar, van abandonar la sala i van emetre un comunicat de protesta. Peces-Barba, lluny de rectificar, va agreujar l'ofensiva l'endemà en una entrevista amb Rac1. Va defensar que es pugui fer broma dels bombardeigs de Barcelona. I quan el periodista Jordi Basté li va demanar si es podia fer broma també del bombardeig de Gernika o dels assassinats d'ETA, va respondre: 'no és el mateix'. També va dir que ell havia parlat en broma i que les seves declaracions no havien estat portada als diaris de Madrid.

Es veu que es poden fer bromes d´uns fets històrics i dels altres no. Que fàcil és fer bromes dels patiments dels altres, Sr. Peces Barba ¡¡¡ Així son els espanyols.

ANÀLISI DELS VOTS CATALANS A LES ELECCIONS ESPANYOLES.

2011-11-23T11:48:00.005+01:00

Des de Declaració Independència ens envien aquest text que us pengem, prou clarificador:

Des de Declaració Independència us exposem un document d’anàlisi sobre els resultats de les eleccions espanyoles que mostra algunes conclusions molt interessants:

1. Catalunya no pot fer front a les majories absolutes del PP que imposa Espanya (2011)

* Encara que el PP hagués tret 0 diputats i 0 vots a Catalunya, hauria obtingut igualment la majoria absoluta.

* Els vots de Catalunya són vots perduts que no serveixen per evitar majories absolutes que ens imposen els espanyols.

2.La davallada d’ERC no s’ha aturat i ha perdut més de 41.000 vots (2004/2008/2011)

* En un context de creixement de l’independentisme la davallada electoral d’Esquerra no s'atura. No aglutina el creixement de l'independentisme i, des de 2004 i en només set anys, ha perdut quasi dues terceres parts dels vots, de 652.196 a 256.393.

* El més significatiu és que el 2008, l’ERC que donava suport a Montilla com a President de Catalunya i amb Ridao de cap de llista va aconseguir 41.746 vots més que l’ERC del 2011 de Junqueras i Bosch. Totes les forces polítiques catalanistes dels Països Catalans pugen en % (CiU i ICV) excepte ERC

* El nou independentisme busca altres referents polítics independentistes més compromesos i disposats a plantar cara a l’Estat i a l’autonomisme.

3.El vot nul (que inclou el vot estelada) s’ha triplicat a Catalunya,del 0,54%a l’1,58% i l’abstenció creix un 4,37%

Visca Catalunya lliure!

EL 20 N VOTA ESTELADA O NO VOTIS.

2011-11-16T10:49:00.003+01:00

Després de les polèmiques d´interpretacions (PP- CiU)sobre allò que anomenen "pacte fiscal" i/o "concert econòmic"...
Pensem que cal ser una mica seriosos: mai es negociarà aquets tema amb els govern que hi hagi a Madrid, siguem-ne conscients i no ens agrada la utilització electoral d´aquets tema important per a Catalunya.

Aquesta vegada només afegim uns punts de reflexió d´un sector independentista:

NO SIGUEM CÒMPLICES DEL FRACÀS DEL PACTE FISCAL DE CIU I ERC, NO AMB EL NOSTRE VOT, NO EN EL NOSTRE NOM: EL 20N VOTA ESTELADA O NO VOTIS

Quan el PP ja ha anunciat que MAI acceptarà el pacte fiscal/concert econòmic per a Catalunya...

http://www.ara.cat/especials/eleccions20n/CiU-pacte_fiscal-Josep_A-_Duran_i_Lleida-Artur_Mas-Jordi_Pujo-Mariano_Rajoy_0_590341118.html

...CiU i ERC insisteixen en voler pactar amb el PP el pacte fiscal/concert econòmic i tornar a fer fracassar Catalunya com amb l'Estatut.

ERC: punt 1 del seu programa- El concert econòmic... http://www.alfredbosch.cat/les-propostes

CIU: punt a) del seu programa- El Pacte Fiscal... http://www.duran2011.cat/programa/view/reactivar-leconomia-productiva-i-crear-ocupaci/2:

Quan Víctor Alexandre adverteix de l’aversió dels polítics catalans al compromís independentista....

http://blogs.e-noticies.com/victor-alexandre/laversio_dels_politics_catalans_al_compromis.html

... els d’ERC, CiU o PSC es dediquen a cobrar 1600 euros en dietes per cada ple de la Diputació que dura 22 minuts.

http://www.elpais.com/articulo/cataluna/Diputacion/paga/1640/euros/mes/asistir/22/minutos/pleno/elpepuespcat/20111114elpcat_3/Tes

EL 20 DE NOVEMBRE ELS CATALANS NO PODEM VOTAR DIPUTATS QUE TORNARAN A FER FRACASSAR CATALUNYA...

NO AMB EL NOSTRE VOT, NO EN EL NOSTRE NOM

EL 20N VOTA ESTELADA O NO VOTIS

EL 20N VOTA INDEPENDÈNCIA!

ORGULLOSOS DE SER CATALANS I CATALANES!!!

2011-11-14T16:19:00.001+01:00

Bon article d´en López Bofill:

Mentre que les polèmiques declaracions de Duran i Lleida sobre els ajuts al Pla d'Ocupació Rural es van respondre amb un Sevilla lluint la samarreta Orgullosos de Andalucía, les bestieses de Gregorio Peces Barba sobre la necessitat de bombardejar Barcelona cada cinquanta anys no van merèixer cap condemna institucional (la presidenta del Parlament va preferir amagar el cap sota l'ala) mentre que continuem suportant que el Barça, en comptes d'ostentar el lema Orgullosos de ser catalans, faci propaganda d'un estat dictatorial.

L'observació ve a tomb perquè, ja immersos plenament en una campanya electoral, es confirma la pèssima sensació que la majoria de la classe política catalana i els poders més representatius de la societat civil són incapaços d'exhibir la mínima dosi de coratge per mantenir la dignitat col·lectiva, i no cal dir que, sense aquest coratge, en un context de dominació nacional, no hi haurà benestar, ni superació de l'ensulsiada econòmica, ni projecte de futur.

És davant d'aquest estovament general, i en un context que demana la participació política, que cal exercir un gest de rebel·lia conseqüent amb la voluntat de plantar cara. En la present contesa electoral, penso que la forma més plausible d'expressar rebuig a totes les agressions i desacord amb les respostes mel·líflues de l'estament polític és votar una estelada.

Una estelada en una papereta equival a visualitzar un missatge clar de repulsa, d'esmena a la totalitat. La conseqüència material de la seva comptabilització és la de la nul·litat, exactament la idea de sanció al conjunt d'un sistema que ha contribuït a empobrir-nos i a disgregar-nos com a cultura i com a poble. Nul·litat a Espanya des d'un independentisme ferm, desacomplexat i valent. Però també votar estelada per promoure la nul·litat d'aquells que ens han arrossegat cap a aquest carreró sense sortida: nul·litat a l'estament polític que no ha sabut organitzar una resposta contundent en aquests anys d'asfíxia espanyolitzadora. Un gruix de vots estelats pot etzibar a Madrid que la dignitat nacional no es negocia, però també que rebutgem el tacticisme dels mitjancers que han subordinat tot gest de ruptura a l'apropiació d'unes quotes de poder dins una organització que ens escanya. Perquè en aquestes eleccions a les Corts Generals espanyoles cal remarcar que, per si algú no ho sap, no es presenta cap força política amb un full de ruta cap a la secessió de Catalunya. Com que no es vota la independència, perquè ningú no ho formula en el seu programa polític, l'única manera de llançar la fona democràtica contra les instàncies espanyoles és el símbol de la voluntat de ser Estat.

No cal dir que CiU no es presenta a Madrid amb un projecte independentista. No sols és el seu cap de llista per la circumscripció de Barcelona, Duran i Lleida, l'apòstol de la vella obsessió de reformar Espanya i del delit per participar de la governabilitat de l'Estat, és que el mateix president Mas, a la darrera sessió de control, va reiterar el seu compromís amb la lleialtat a Espanya malgrat que cap dels candidats dels dos grans partits espanyols no hagi mostrat la més mínima intenció de respectar Catalunya ni de penedir-se de les mesures hostils a la realitat nacional catalana que s'han intensificat aquests darrers anys (des del manteniment de l'espoliació fiscal fins als atacs a la llengua). La tebior en el plantejament de CiU, amb una nova estesa de mà malgrat la garrotada, representa l'antítesi de l'actitud que es reclama per recuperar l'autoestima col·lectiva.

Però el cas d'ERC encara és més vergonyós. Una campanya pobra, erràtica, sense missatgers clars, en què es continua defugint un plantejament independentista obert i combatiu. La seva república del sí (quina república?, l'espanyola, atès que es tracta d'unes eleccions espanyoles?, la catalana?) és vaga, confusa i encara presonera d'un esbarzer de complexos que impedeix els dirigents d'aquesta formació d'oferir a l'electorat un camí pautat i insubornable cap a l'Estat català. Qui ens assegura que ERC no continuarà votant els pressupostos espanyols que certifiquen l'espoliació fiscal? Quin compromís hi ha que no votarà la investidura d'un president espanyol? En definitiva, quina garantia hi ha que ERC, per activa o per passiva, no continuï contribuint a la governabilitat d'aquest Estat espanyol que ens va a la contra i respecte al qual només valdria una política constant de boicoteig? Que el fons de la intenció dels republicans a Madrid continua essent, després de totes les patacades, una actitud de col·laboració es demostra amb el fet que el principal objectiu literal del seu programa electoral és el concert econòmic, mesura per a la qual cal entendre's amb el govern espanyol de torn.

En conclusió, atès que cap força política de les que concorren en aquestes eleccions no abandona la seva pràctica autonomista, atès que no es percep la vocació de ruptura que el moment demana, votar estelada és un primer gest per recuperar l'orgull.

A ESPANYA NO LI CAL AMENAÇAR, JA TENEN UN QUE ELS FARÀ LA FEINA DES DE DINTRE.

2011-11-06T14:21:00.003+01:00

Article d´en Josep Sort:

Després de l´afer Peces Barba, l´autor ens recorda el següent:

I perquè ho diu, això, el progressista Peces Barba? Naturalment, perquè sap del cert que sempre tindran un que els farà el servei, cada cop més barat. Sap que tindrà un ésser que s'hi posarà bé amb la contraprestació mínima que el deixi alguna menjadoreta, arregladeta. Quin paradís és comptar amb el bon salvatge, amb el Tio Tom de Catalunya, que els aplana el camí. Efectivament, ja no els cal bombardejar, perquè tenen el Duran. I repeteixo perquè quedi clar: tenen el D-U-R-A-N. I amb ell el vot captiu.
Molt parlar dels andalusos del PER... i si parlem dels catalans del CiU? Els podríem definir de la següent manera: són aquells catalans que ho són al llarg de quatre anys -si fa no fa- ...excepte un dia. I aquell dia, naturalment, el de les eleccions. Aquell dia, els catalans de CiU, actuen com espanyols, voten Espanya, voten aquest individu que darrerament no para de dir incongruències . Ara contra els uns, ara contra els altres, ara cap amunt, ara cap avall... Això sí, quan acaba la feina, és agraït, i fa un rotet
Apliquen l'esquema colonial. En comptes de governar directament, deixen que l'èlit autòctona s'embruti les mans amb la sang del seu poble i ells com si fossin uns angelets. Una èlit formada per la casta política, la casta financera (cal detallar-la), la casta mediàtica (ídem?), la casta social, la casta sindical, la casta empresarial... I, a més de la casta, tenen la massa... Ja ho he escrit altres vegades, en aquest mateix bloc i en el meu personal: els catalans són els únics del món mundial que es passen tot el dia pensant en Madrid com alguna cosa important. Em refereixo, és clar, als dependentistes.
En Peces Barba, com l'altre representant progre, el Múgica Herzog, són dels que més mal han fet Catalunya... però ep! són d'esquerres... I un bé negre! Segueixen la tradició del senyor Salvador de Madariaga, que durant el seu exili daurat, va afirmar que el règim franquista era nefast, però va reconèixer que potser sí que resoldria eltema catalán. No, no el va resoldre, però el va deixar arregladet, per tal que els que vinguessin després només haguessin de xutar. Ah! per cert, en Madariaga era l'oncle, d'un individu perillós de mena, i que caldrà vigilar: en Javier Solana. Em jugo un pèsol que després que en Rubalcaba s'estampi, en Solana farà el que ha volgut fer sempre, encapçalar el PSOE. I mourà la cua, per aconseguir-ho. No va poder ser el successor de Gonzalez, però ara, després dels seus tours internacionals, no m'estranyaria que ho intentés de nou.
Però tornem al que dèiem. Els espanyols saben del cert que tenen un Tio Tom, és a dir, un esclau que justifica l'esclavatge, o pitjor encara, que no comprèn com es pot viure en llibertat, És com aquell vell presidiari, que després de passar 30 anys tancat, quan porta una setmana en llibertat, no ho pot suportar, i s'acaban penjant. La seva vida era la presó, les rutines, la lògica del panòptic, la del bastó i la pastanaga. La del catalanet que cada dia es lleva ben hora al matí, treballa dur, mai es queixa ... però que de tant en tant, cada tres o quatre anys té un mal dia. I ho engega a rodar tot. I, això sí, tossut de mena com és, torna a començar de nou.
Els espanyols ja no els cal bombardejar. Tenen en Duran ... i el catalanet que treballa dur quatre anys ... tret d'un dia, d'un mal dia...
NOTA: Post penjat inicialment al Bloc Gran del Sobiranisme

CATALUNYA JA ESTARIA PER SOBRE DELS CRITERIS QUE VA EXIGIR LA U.E. PER LA INDEPENDÈNCIA

2011-10-30T08:37:00.002+01:00

Miquel Strubell: 'Estaríem per sobre dels criteris que va exigir la UE a Montenegro'

Destacaria més aviat que ha baixat la gent que diu que s'oposa a la independència, del sondatge del CEO. Perquè això vol dir que no es veu cap tendència cap a la polarització de les població. Si hi ha polarització, és impossible generar consens. I penso que és significatiu que la diferència entre els favorables i els contraris hagi pujat sis punts. Això va en paral·lel a la mateixa tendència, mostrada al llarg de les tres onades del sondatge del CEO, d'augment de la gent que opina que Catalunya hauria de ser un país independent o que el nivell d'autonomia actual és insuficient.

En aquest sondatge, el sí en el referèndum passaria a ser de gairebé el 60%, quan a l'última onada no arribava al 56%. Estaríem per sobre dels criteris que va exigir la Unió Europea en el referèndum de Montenegro, tant pel nivell general de participació com del percentatge de vots favorables que hi havia d'haver.

Hi ha una tendència cap al consens. Em semblen interessants les raons per les quals la gent enquestada diu que votaria com votaria. En la majoria dels casos, els que votarien a favor ho farien per millorar el país, per poder decidir, per la gestió del país. I la raó identitària, perfectament respectable, no arriba al 30%. Hi ha raons pragmàtiques, de benestar, d'economia, que dominen en les raons per dir que votarien a favor. En canvi, els contraris a la independència diuen que ho farien, ben bé la meitat, per conservar la unitat d'Espanya; uns altres diuen que és perquè la consideren impossible i només un 10% diu que Catalunya no milloraria. Les raons que esgrimeixen uns i altres són la clau per entendre el procés. El vot a favor es fa en benefici col·lectiu; bona part dels que voten contra ho fan per raons molt íntimes i personals.

Miquel Strubell és sociolingüista

(Opinió recollida per telèfon per la redacció de VilaWeb)

L´INDEPENDENTISME PUJA A LES ENQUESTES DEL C.E.O.

2011-10-28T08:29:00.001+02:00

L'independentisme és cada cop una opció més majoritària, en un possible referèndum.

El baròmetre del CEO indica que un 45% dels catalans que votarien "sí" a la independència dos punts i el "no" baixaria un 3,5%. Per primera vegada els catalans consideren "més importants les eleccions al Parlament que les espanyoles"
Una papereta a favor del Sí a la independència, que també podria ser majoritària si el referèndum fos oficial atesos els números del CEO. Foto: Adrià Costa

Segons el Centre d'Estudis d'Opinió l'augment trimestral d'independentistes a Catalunya és d'un 2%. Així ho indica l'històric d'enquestes en base les respostes a la pregunta "si demà es fes un referèndum per decidir la independència de Catalunya vostè que faria?", el 45% votaria a favor; el 24,7% votaria en contra, 3,5% menys que el passat mes de juny; un 23,8% s'abstindria i un 4,6% no ho sap.

Una pregunta "clara", segons la descripció del director del CEO, Jordi Argelaguet, qui treu ferro a l'augment de la independència malgrat l'augment de diferencial. "Han passat moltes coses, entre elles, la sentència contra la immersió a l'escola, i d'això la gent se'n sent", ha assegurat el director del CEO. "De tota manera és l'augment del 'sí' i la davallada del 'no' és una dada per apuntar", ha insistit Argelaguet.

Els arguments del "sí"

Segons els enquestats que aposten per votar a favor de la independència ho fan majoritàriament per: capacitat i desig d'autogestió econòmica (32,2%)-una raó que ha baixat 4 punts respecte el mes de juny; sentiment d'incomprensió (9,9%); la percepció que Catalunya milloraria (13,7%) i per raons identitàries (21,9%).

Els arguments del "no"... i de l'abstenció

Per altra banda, les raons que argüeixen els que votarien en contra són inequívocament identitaris fins al punt que un 50% dels "No" justifiquen el seu vot per "preservar la unitat d'Espanya" i per "sentiment identitari". Curiosament, aquests arguments també són utilitzats dels abstencionistes, dels quals el 19,6% asseguren que no anirien a votar per "preservar la unitat d'Espanya".

La independència, als partits

El mateix Baròmetre d'actualitat política creua els enquestats amb els seus vots a les passades eleccions al Parlament. Una formulació que regala alguna sorpresa com és el fet que el 8% dels votants del PP estarien a favor de la independència, i en canvi cap dels votants de C's votaria a favor de la plena sobirania.

Pel que fa CiU, més de la meitat dels seus votants, estaria a favor de la independència. De fet en tres mesos els sobiranistes de CiU guanyen adeptes passant del 54,9% al 56,4% i un 18,3% en contra. Per part del PSC, més de la quarta part del seu sac de vots -un 27,6%- estaria a favor de l'autodeterminació política, i un 40,4% en contra. ICV-EUiA té una nítida majoria independentista entre la seva parròquia, un 48,1% mentre que el 18,7% hi està en contra. Per part dels partits clarament independentistes, cap sorpresa, llevat d'ERC ja que el 1,8% dels seus votants no votarien a favor de la independència. De tota manera, el 94,5% dels votants d'Esquerra hi votarien a favor així com el 95,1% de Solidaritat, tenint present que d'aquesta formació ningú votaria en contra.

ÒMNIUM PLANTA CARA ALS FEIXISTES.

2011-10-24T00:09:00.002+02:00

Òmnium planta cara a la Falange

Els concentrats en favor d'Òmnium obliguen a marxar un reduït nombre de membres de la Falange que es volien manifestar contra l'entitat cívica

La convocatòria d'una concentració de la Falange davant la seu d'Òmnium Cultural a Barcelona ha fracassat. Tan sols una vintena de persones hi han assistit i s'han trobat amb una contraconcentració en favor de l'entitat cívica que els ha plantat cara. La poca assistència i la reacció en favor d'Òmnium han obligat els falangistes a anar-se'n cap a la Rambña de Catalunya, on han llegit un manifest i han cantat el 'Cara al sol'. A Òmnium, els concentrats cantaven els 'Segadors'. Unes quantes unitats antialdarulls de la policia han evitat topades.

Falange Española de las JONS havia convocat el 12 d'octubre passat una concentració davant la seu d'Òmnium a Barcelona, en contra de la política cultural i els valors de l'entitat. Entitats independentistes, al seu torn, havien cridat la ciutadania a respondre-hi avui amb una contraconcentració a la porta de l'entitat, a la qual s'han acostat mig centenar de persones. Una de les persones era Toni Strubell, diputat de SI, que ha declarat que 'l'agressió a Òmnium és una agressió a tot el poble de Catalunya, i per això la societat civil ha de defensar l'entitat'.

Abans de l'acte d'avui l'esquerra independentista havia denunciat al conseller d'Interior de la Generalitat, Felip Puig, per la 'permissivitat' amb un partit feixista com la Falange. Per les entitats signants del comunicat (CUP de Barcelona, Endavant, la COS, la CAJEI, Maulets i el SEPC), mentre Felip Puig 'autoritza i protegeix concentracions feixistes, persegueix i multa desenes d'antifeixistes que es van manifestar contra el discurs xenòfob de Plataforma per Catalunya'.

Des de la conselleria, amb tot, s'ha assegurat que no s'havia atorgat cap autorització als organitzadors de Falange per a fer la manifestació. De fet, el director d'Administració de Seguretat d'Interior, Andreu Joan Martínez, ha explicat que les manifestacions i concentracions no s'autoritzen, i el que han de fer els organitzadors és comunicar-les. Una vegada comunicades a l'autoritat, l'administració realitza un 'treball i esforç de ponderació' del dret de manifestació en favor de la seguretat ciutadana i l'ordre públic per a assegurar que quedin garantits.
En aquest sentit, la policia present avui a l'acte ha obligat els falangistes a modificar l'itinerari dues vegades, per a preservar l'ordre públic i la seguretat.

POSSIBLE VIA INDEPENDENTISTA A EUSKADI ?

2011-10-18T10:49:00.002+02:00

Article del periodista Antoni Batista a Vilaweb, amb un plantejament interessant: obertura d´una via independentista i referèndum no simbòlic.

Antoni Batista: 'S'obre una via independentista probable al País Basc'

Kofi Annan, Bertie Ahern, Pierre Hoxe i el cap de gabinet de Tony Blair no es juguen el seu prestigi si no hi ha una cuina diplomàtica prèvia que els asseguri que aquest comunicat tindrà una resposta d'ETA. De fet, la resposta i el comunicat es devien redactar molt en paral·lel. És a dir, els que ara han de donar la resposta i els que han fet el comunicat tenien coneixement del que feien uns i altres en tot moment. No ho puc entendre de cap altra manera. Hi ha hagut una diplomàcia molt important.

Per tant, que hi hagi una representació internacional amb tant catxet i que faci un comunicat demanant a ETA que cessi l'acció armada i al govern espanyol que prengui les mesures polítiques necessàries sense entrar en qüestions de fons (i això ho deixen molt clar) és un esdeveniment que propicia la pau i, alhora, la fa evident.

Si això ha passat és perquè hi ha hagut un procés fins a arribar aquí. Fa més d'un any que es va activar la mediació internacional, i la voluntat de l'esquerra abertzale d'optar per vies polítiques com a mínim té dos anys. I com a màxim en té vint. Per tant, la trobada d'avui és un impuls fonamental perquè s'acceleri l'últim tram del procés de pau i també corrobora que hi ha hagut un procés seriós que ha fet que aquests dirigents internacionals s'hi hagin compromès.

El comunicat ve a dir que calen una sèrie de mesures de tipus penitenciari que ja es poden implementar, com ara l'acostament de presos, l'alliberament dels que han complert tres quartes parts de la condemna, una política especial pels que viuen a fora, refugiats, exiliats, etc. És a dir, una sèrie de mesures tècniques de distensió.

Ara, no ens enganyem, hi haurà dificultats. El PP ja va reaccionar amb duresa abans de la conferència desqualificant personalitats indesqualificables. Ara dirà que això és paper mullat. I no sabem quina reacció tindrà el Partit Socialista. Espero que també hi hagi hagut una part de cuina prèvia perquè la resposta d'ETA es faci abans del 20 de novembre i així el PSOE es pugui penjar una part important de la medalla de la pau amb vista a les eleccions. Però podem estar estar segurs que hi haurà gent a Espanya que mirarà de desqualificar-ho. Com deia, hi ha un PP dur, uns aparells de l'estat que a vegades no se sap a què juguen, una part del PSOE que és com és, etc. Penseu que l'Eriguren i el lehendakari ja són molt diferents i tenen sensibilitats molt diferents. Dins del mateix PSOE hi haurà reaccions diferents.

Això sí, sigui com sigui, el camí emprès i que s'ha dibuixat més ferm després de la conferència d'avui és extraordinàriament positiu. És positiu perquè, en primer lloc, garanteix els drets humans començant pel dret de la vida; i en segon lloc, obre una via independentista probable. L'independentisme a Euskadi és més que possible, perquè hi ha una majoria social i amb escons que si no està contaminada per la violència pot sumar. Per tant, s'obre una via pel dret de decidir molt interessant, amb la possibilitat que es facin referèndums i que no sigui simbòlics.

Antoni Batista

(Opinió recollida per telèfon per la redacció de Vilaweb.)

LÓPEZ TENA: " NO CREIEM EN EL PACTE FISCAL , PER AIXÒ DEFENSEM LA INDEPENDÈNCIA ..."

2011-10-11T11:54:00.002+02:00

El diputat de Solidaritat Catalana per la Independència, Alfons López Tena, va participar en un debat a la Universitat Complutense de Madrid sobre l’encaix de Catalunya a Espanya.

López Tena va exigir a ERC i CIU, partits que abanderen la demanda d’un pacte fiscal amb l’Estat, que siguin clars i no enganyin a la ciutadania. I que si han de defensar un pacte d’aquestes característiques que ho facin atenent a tres premisses: que la Generalitat recapti tots els impostos, taxes i cotitzacions; que sotmetin la proposta a votació en referèndum previ a portar-ho a Madrid i que el govern espanyol només pugui acceptar o negar l’acord català, però no tingui capacitat de negociació. “De totes maneres nosaltres no creiem en aquest pacte, per tant l'única proposta que defensem és la Independència” ha assegurat.

Davant d'un centenar d’alumnes de la Facultat de Ciències Polítiques i de l’Administració, López Tena ha defensat que la única via d’encaix amb l’estat espanyol és la independència. “Per a que els catalans puguem gestionar els nostres diners suposa que cada espanyol ha de deixar de percebre 600 euros l’any en despesa pública” ha declarat. El diputat independentista també ha defensat la immersió lingüística com a mostra de normalitat de país. “A Espanya s’ensenya en español, a Catalunya en català”.

En el debat també ha participat Dolors Montserrat (PP), Daniel Fernandez (PSC), Jordi Jane (CIU), Joan Saura (ICV-EUIA), Joan Tarda (ERC) i Jordi Canyas (C’s).

UN CORREDOR MEDITERRANI QUE TAMBÉ PASSARÀ PER MADRID.

2011-10-05T12:17:00.003+02:00

Entenem que els espanyols volen revitalitzar una capital (la seva) que ha d´ésser la més gran i important (econòmicament, políticament, financera, etc, etc,) de tot l´Estat. Entenem que ara estan entestats en tenir una "gran capital" d´un estat que no han sapigut articular mai.
No hi tenim res contra la ciutat de Madrid, però és LA SEVA CAPITAL, nosaltres no hi tenim res a veure (ni volem) amb totes les grans obres, infraestructures per enfortir la SEVA CAPITAL. No tenim res a veure (ni volem finançar) un Corredor Mediterrani que passi per MADRID ¡¡¡
Una ciutat que ja té un aeroport intercontinental amb bons enllaços i és punt de sortida radial de totes les línies de gran velocitat, sense comptar amb que també és un centre financer i econòmic de primer ordre.
Aquest corredor que ens estan venent dóna una altra vegada més força a Madrid, però ens torna a deixar incomunicats a catalans i valencians del sud: Alacant i les comarques del sud estan fora del corredor i València només estarà connectada amb un braç a la línia general.
A veure si ho entenem d´una vegada: a nivell econòmic Barcelona no podrà competir MAI amb Madrid (ens porten molts anys d´avantatge amb inversions)i totes les infraestructures estatals acaben allà. Barcelona no ha d´ésser "la segona ciutat d´Espanya".
Un corredor que es va fer per enfortir la comunicació, el transport i exportacions de les zones mediterrànies HA DE PASSAR PER MADRID. Esperpèntic.

Barcelona només té un futur: si es decideix a ser capital de Catalunya. I només Catalunya pot competir econòmicament amb Madrid. I si en compte de fer un paper de "perdedors" es pot lligar econòmicament Catalunya i el País Valencià o tots els Països Catalans, la balança es desequilibra a favor nostre.
No entenem la posició submissa de Barcelona, de Catalunya o del País Valencià, quan hi tenim molt a guanyar canviant d´orientació.

Us afegim una nota breu sobre l´anomenat "Corredor Mediterrani". Aquesta nota que us pengem a continuació és de Vilaweb:
"La Comissió Europea adoptarà el dia 19 d'octubre la decisió d'incloure el corredor mediterrani com a eix prioritari, segons que ha sabut VilaWeb. Avui al matí l'eurodiputat Ramon Tremosa ha explicat que la documentació de la Comissió així ho avala. Aquesta documentació ha arribat ja a eurodiputats de diversos països i VilaWeb ha confirmat que, tot i que encara poden haver-hi retocs finals, el corredor serà un dels deu eixos prioritaris, amb dues branques: una que anirà per Algesires i Madrid, i una altra que arribarà fins a València però que no continuarà fins a Alacant".

ACTUACIONS CONTRA EL FEIXISME.

2011-10-02T20:49:00.002+02:00

Només podem estar contra el feixisme. La història recent ens mostra clarament com actua el feixisme (el partit Estat Català en va ser una de les moltes víctimes de les actuacions feixistes durant el franquisme i el regim de Vichy).
Avui hi ha hagut una actuació a Barcelona contra el feixisme amagat sota la tapadora de Plataforma per Catalunya.

Unes 200 persones, convocades per la plataforma Unitat contra el feixisme i el racisme, s'han aplegat aquest vespre a la plaça de Sant Jaume de Barcelona, on han donat el tret de sortida a una campanya contra Plataforma per Catalunya. També han mostrat el seu descontentament per l'acte de PxC que ha tingut lloc aquest matí al mateix lloc. 'L'objectiu de la concentració és demostrar un rebuig fort i unitari a l'ús d'espais públics per difondre odi i fer créixer el feixisme', ha explicat Iolanda Maurici, portaveu de la plataforma, que aplega una trentena d'entitats, associacions de veïns, partits polítics, col·lectius d'immigrants i sindicats.

Maurici ha criticat que el govern hagi permès que un 'franquista confés' fes arribar el seu missatge d'odi impunement, en referència a la concentració d'aquest matí del partit de Josep Anglada.

L'altre portaveu de la plataforma, David Karvala, ha fet una crida a començar una campanya durant les properes set setmanes per tal d'evitar que Anglada sigui diputat al congrés.

Dos detinguts en la manifestació de migdia

Els mossos d'esquadra han detingut dos manifestants, acusats d'atemptat contra l'autoritat, després de la manifestació antifeixista a Barcelona contra l'acte de PxC. A més, n'ha identificat una cinquantena, que han quedat retinguts entre dos cordons policíacs.

A mig matí, mig miler de manifestants ha sortit pel centre de Barcelona en direcció a la plaça de Sant Jaume, amb consignes com ara 'Fora feixistes de tots els barris' i 'Cap persona és il·legal'. El cordó dels mossos d'esquadra ha impedit que accedissin a la plaça, i la majoria ha continuat protestant als carrers que hi donen accés. Al voltant de la via Laietana s'han produït alguns moments de tensió, la policia ha anat retenint i identificant manifestants i finalment n'ha detingut dos.

APAGA TELE 5

2011-09-24T21:13:00.002+02:00

APAGA TELE 5.

La cadena de televisió Telecinco s'ha adherit al 'Manifest per la llengua comuna', que el passat 23 de Juny ha presentat un grup d'intel·lectuals a Madrid.
La cadena comparteix les exigències d'aquest grup d'intel·lectuals, entre els quals es troben Mario Vargas Llosa, Fernando Savater o Álvaro Pombo, que demanen al Parlament espanyol que elabori una normativa per a fixar que el castellà sigui la llengua oficial de tot el territori i l'única 'que pugui ser utilitzada pels seus ciutadans'.
Telecinco és la primera televisió que s'ha adherit a aquest manifest.
A més, Telecinco ha dit que posa a la disposició del col·lectiu que du aquesta iniciativa el seu canal de televisió per a donar suport a aquest projecte.

Si ells s'adhereixen al manifest, nosaltres apaguem Telecinco.

Junts podem!

27 D´OCTUBRE ELECCIONS A IRLANDA, AMB PARTICIPACIÓ DEL SINN FÉIN.

2011-09-18T18:31:00.002+02:00

El Sinn Féin presentarà Martin McGuinness a les eleccions presidencials irlandeses

És la primera vegada que els republicans aspiren a la presidència de l'estat lliure d'Irlanda
El vice-primer ministre del nord d'Irlanda, Martin McGuinness, serà el candidat del Sinn Féin a les eleccions presidencials de l'estat lliure d'Irlanda del 27 d'octubre. El Sinn Féin presenta candidat per primera vegada a lapresidència i ho fa amb un pes pesat de la història recent del partit i un símbol de la lluita per a la reunificació del país.

'S'han debatut diverses opcions, però la que tenia més suport i que ha obtingut l'aprovació de l'executiva nacional del partit ha estat la de Martin McGuinness', ha explicat el portaveu del partit, Pearse Doherty.

Gerry Adams, president del Sinn Féin, ha dit que consideren que la presidència de la República d'Irlanda ha pres cada vegada més rellevància amb Mary Robinson i Mary McAleese'. 'Som en temps de grans reptes per tot el poble d'Irlanda. Necessitem lideratges positius i autèntics. És un gran honor per mi proposar McGuinness com a candidat per aquestes eleccions d'una plataforma transversal, republicana i centrada en els ciutadans', ha dit Adams.

'Aquesta elecció donarà a McGuinness la plataforma per continuar treballant pel nord, pel procés de pau i per a la reunificació', afegeix Adams. 'La campanya donarà als ciutadans l'oportunitat per fer la seva aportació per una Irlanda millor, una Irlanda unida'.

CENTRALS NUCLEARS: UNS QUANTS ES BENEFICIEN DIARIAMENT D´UN MILIÓ D´EUROS NETS I MANTENEN EL PERILL SOBRE ELS CATALANS I CATALANES.

2011-09-15T18:39:00.003+02:00

Després de Fukushima, ara l´accident de Marcola (molt prop de Nimes i per tant prop de Catalunya)i seguidament "l´allargament de la vida útil" (així en diuen els tècnics i periodistes) de les centrals nuclears catalanes.
Un altre capítol del sotmetiment dels Governs catalans a les decissions espanyoles. Ni un intent d´oposar-s´hi per part del Govern català.
Encara que això suposi un gran negoci per altres i un perill pels ciutadans d´aquí i encara que això suposi una incoherència del Ministre de l´Interior ("les centrals nuclears catalanes no es poden tancar"), i només suposen un 20 % de la generació d´energia i no s´ha fet cap dels tests que es fan a les centrals europees.

Afegim la nota d´en Vilanova i Pep Puig sobre la situació. Bon article.

SI ALERTA DE LA PARTICIPACIÓ DE QATAR FOUNDATION EN LA NUCLEARITZACIÓ DE CATALUNYA.

Participarà dels beneficis econòmics de l'allargament fins 2030 de la vida útil dels reactors nuclears catalans

El diputat Toni Strubell ha insistit avui en relació a l'accident succeït dilluns al complex nuclear de Marcola (Occitània) que el govern de Catalunya es renta lesmans de la possibilitat d'exigir un control sobre les nostres centrals en un moment en el qual la Unió Europea està realitzant uns stress test a totes les seves plantes atòmiques i que encara no s'ha realitzat als 3 reactors catalans, el govern espanyol i català ja han donat llum verda a la continuïtat d'aquestes instal·lacions sense disposar dels informes. Strubell ha acusat el conseller Mena de voler allargar la vida útil d'Ascó i Vandellòs fins l'any 2030 seguint la línia del ministre Sebastián que ha arribat a afirmar que "sense Ascó, Espanya no podria tirar endavant" el què ha considerat una temeritat.

Per la seva banda, Santi Vilanova, president d'Els Verds-Alternativa Verda ha denunciat la participació de l'emirat de Qatar, mitjançant Qatar Holding LLC (empresa vinculada a la Qatar Foundation), en un 6,16% de les accions de l'elèctrica Iberdola, i que té el 28% de les accions de Vandellós II i el 12% d'Ascó II. Vilanova considera "un escàndol" que l'emirat de Qatar tregui rèdits de la nuclearització de Catalunya i de l'allargament de la vida útil dels seus reactors en perjudici de la seguretat dels catalans. Vilanova ha volgut recordar que Qatar Holding LLC, a través del Qatar Science & Technology Park, és responsable de diverses catàstrofes ecològiques al Tercer Món especialment a Nigèria, Angola, Uganda i Tanzània i ha aprofitat per animar als socis compromissaris del FC Barcelona "a no acceptar la publicitat de Qatar Foundation a la propera Assemblea de Compromissaris".

Finalment, el doctor en enginyeria industrial i professor de la UAB, Pep Puig ha destacat que a Marcola hi anava a parar el combustible irradiat de Vandellòs I per extreure'n el plutoni per a usos militars des dels anys 60 fins al seu tancament cosa que demostra que en la indústria nuclear és molt dificil de separar els usos civils i militars. Puig també ha dit que allargar el període de funcionament dels reactors catalans significa que les empreses propietàries s'embutxaquin diariàment un milió d'euros de beneficis nets, el que suposa un total de 26.000 milions d'euros pel cap baix i 1300 tones addicionals de residus radiactius si s'allarga la seva vida útil fins 2030.

11 DE SETEMBRE DE 2011- Comissió independentista 11 de setembre.

2011-09-09T22:46:00.001+02:00

QUE FARÀ CiU ? MÉS CLAR NO ELS HI PODEN DIR ...

2011-09-03T12:11:00.002+02:00

Aquests dies en Josep Sort ha escrit aquest article al seu bloc. "Té (Artur Mas)dos mesos de marge per declarar la independència".
Després de la reforma constitucional espanyola que portarà una asfixia econòmica a Catalunya (lenta, però sense retorn) i el mateix dia sentència contra el model català d´ensenyament (que és de les poques coses que encara funcionen), no els poden dir les coses més clares als de CiU. Que diran ? Que no passa res ? Que això no canvia res ?...

" Queden, exactament, dos mesos per a declarar la Independència. Així de clar. Ara ja es pot dir que la sort està feta. Després de l'ofensiva per terra, mar i aire del nacionalisme ecspanyol, resposta directa, no cal dir-ho, a les consultes per la Independència, el senyor Mas, si vol continuar liderant el país des del seu càrrec institucional, té dos mesos per fer aprovar al Parlament una Declaració d'Independència de forma solemne. I el receptor d'aquesta Declaració, a banda, naturalment dels compatriotes, ha de ser la Comunitat Internacional.

Si el senyor Mas no declara la Independència en aquests dos propers mesos, abans que el PP arribi al poder de forma abassagadora i amb el programa de fer una immensa reforma constitucional amb el suport del PSOE (i, no cal dir-ho, del PSC), quedarà bandejat pels esdeveniments, serà un zero a l'esquerra. No pintarà res.

O agafa el bou per les banyes, o que dimiteixi, perquè ja no pintarà res. Els catalans i les catalanes passarem d'ell, i anirem per feina.

Si no fa res, Artur Mas passarà a la història com el President que va acceptar la supressió de Catalunya com a actor polític i la seva submissió al pacte PP-PSOE. És així com vol passar a la posteritat?
Si la resposta és positiva, no només el menyspreo, sino que sobretot el planyo, perquè serà un pobre home.
Cal desendollar-se d'Espanya ara mateix. Sense perdre ni un sol minut. Quant abans millor.
Si el President Mas fa el pas, el seguirem. Si no el blasmarem.

Recordi, Senyor Mas, que ni el PSOE, ni el PP tenien en el seu programa electoral del 2008 portar a terme una reforma constitucional com la que acaba d'aprovar el Congrés. Han comès, doncs, en les seves paraules, un frau? Segurament, però es queden tan panxos. El seu programa electoral els importa un rave si del que es tracta és d'aplicar el rodet nacionalista espanyol.

En conseqüència, senyor Mas, deixi d'agafar-se-la amb paper de fumar, i assumeixi, com li va demanara fa unes setmanes el diputat Joan Laporta, la direcció del Moviment per la Independència de Catalunya. Llavors, recordi, va dir que si ho feia, cometria un frau perque la declaració de la Independència no figurava en el programa electoral de CiU.

Bé, doncs, ara, tenint present l'actuació del PP i del PSOE, està totalment deslliurat d'aquest llast.
Declarar la Independència, senyor Mas, no només no serà cap frau, sinó que serà el pas adient per a garantir un procés de transició ordenat que eviti qualsevol alteració del tipus que sigui. Amb ordre i disciplina. Amb molt ordre i molta disciplina.
Té dos mesos de marge.

DEPENDÈNCIA ÉS CORRUPCIÓ

2011-08-15T11:26:00.001+02:00

Bon article del Sr. López Tena, coincidim en la necessitat d´un projecte col.lectiu propi.

Dependència és corrupció

CREIXENT DEGENERACIÓ D'UNA SOCIETAT SENSE UN PROJECTE COL·LECTIU PROPI.

A principis dels anys noranta tota una sèrie d'empreses de Suècia es van establir a Barcelona. En pocs anys,totes van marxar, i no han tornat. Vaig treballar ...com a notari per a moltes d'elles, amb els advocats que les assessoraven, en una feina que cobria tot l'espectre jurídic necessari per crear una empresa, organitzar-la,assegurar-ne el finançament i les inversions, i crear els llocs de treball. Els juristes locals vam establir una relació estreta amb els directius i juristes suecs, i un rere l'altre, tard o d'hora, contava amb astorament i indignació la mateixa història: un cop s'havien complert tots els requisits necessaris, i s'estava en condicions d'obtenir els incomptables permisos, llicències i autoritzacions administratives, sempre apareixia algú de l'Ajuntament que demanava una aportació a una o una altra finalitat pública, amb l'argument de la conveniència per a una empresa de fora de contribuir a les càrregues ciutadanes. La finalitat, llavors, era sempre lloable: comprar un solar i cedir-lo com a pati d'escola, donar diners a l'Orquestra Ciutat de Barcelona, aportar fons per restaurar la façana de la Seu, etc.; i en cap cas ningú, llavors, els va demanar diners per al PSC ni per a si mateix. Els suecs,però, rebien la invitació com el que era, una extorsió que se'ls imposava, perquè no era prou complir les normes sinó que també calia complir el caprici del governant, que en els casos que vaig conèixer no era corrupte, però que col·locava Barcelona en la llista de ciutats on no regeix l'imperi de la llei sinó la llei de qui impera. Deia Friedman que a l'hora d'invertir la distinció és entre els llocs on la pregunta és "què diu la llei?", i aquells on cal preguntar "amb qui s'ha de parlar?". Els primers suren, creixen i progressen; els segons decauen, s'enfonsen i es col·lapsen. Només amb uns polítics i funcionaris de molt alt nivell i unànimement honestos és sostenible un sistema on l'arbitrarietat (també anomenada discrecionalitat) no degenera en la pura i simple corrupció i saqueig dels pressupostos públics, en el robatori sistemàtic dels diners dels ciutadans. Els signes de la metàstasi han estat i són a la vista, i s'han estès fins posar en risc la mateixa viabilitat de la societat catalana: cada cop són més els permisos, llicències, autoritzacions i gestions que calen per tirar endavant qualsevol projecte, que sempre es justifiquen en grans paraules i en ideologies afavoridores de tot el que és "públic" i contràries a tot el que és "privat", però que són en realitat una mera coartada per robar: cada pas administratiu és una ocasió per fer-ho, com més passos administratius més ocasions. Cada cop apareixen més persones amb capacitat de decisió sense cap mena de trajectòria prèvia que avali llur capacitat i competència, i que sovint no tenen res més a exhibir que un cognom o un parentesc. De mica en mica són apartats els experts sense cognom i predominen els experts amb cognom, estrany fenomen de transmissió genètica de coneixements que només s'esdevé als països i ciutats corruptes. De cop, ser nebot de Narcís Serra és rellevant per dirigir un museu, ser nebot nét del fundador de l'Orfeó Català és rellevant per dirigir una sala de concerts, o ho és ser filla d'un empresari i mecenes, i ser cunyada del príncep d'Astúries habilita per dur la projecció internacional de l'Ajuntament de Barcelona. Pot ser que en algun cas els experts amb cognom efectivament ho siguin, però tants? Només ells? El que és segur és que tenen cognom, que no han hagut de demostrar res per ocupar el càrrec, i que no s'hauran d'esforçar gens per mantenir-lo; el que és segur és que als que no en tenen, de cognom, els és més difícil arribar-hi i mantenir-s'hi, perquè ningú no els ajudarà i molts els destrossaran. Pateixen la competència deslleial de la casta provinciana i espanyolitzada que mana i monopolitza els càrrecs. És inevitable aquesta creixent degeneració en una societat sense projecte col·lectiu, sota un Estat que li va a la contra, que no se'n surt en cap de les comeses que ha intentat en els darrers lustres, i és sistemàticament saquejada i insultada pels espanyols. L'impuls de fa trenta anys, construir la democràcia i l'autogovern, fer una societat moderna i meritocràtica on tothom tingui igualtat d'oportunitats, s'ha dissolt en una grisor d'incompetents i inútils que només volen durar, en una casta caduca i provinciana sense ambició ni tremp que ha abonat el camp per fer surar els mediocres i els mesells, més duradors com més llepin i s'ajupin, i com més parents col·locats tinguin. Un sistema opac i clientelar només el poden fer funcionar els fundadors, els que al seu temps van ser capaços d'arriscar-se i trencar, els primers governants en democràcia que s'oposaren a la dictadura. La transmissió posterior del poder, no tenint els estris, les oportunitats i l'ambició que donen comptar amb un Estat propi, ens ha dut on som, al marasme de la incompetència on totes les corrupcions floreixen. Flors del fangar, profit dels mercenaris de la dependència. Vam tenir uns presidents que es creien que ho eren de la nació, i uns alcaldes que es creien que ho eren d'una ciutat de nivell global. La realitat tard o d'hora s'imposa, i Catalunya i Barcelona acaben tenint els governants que corresponen al que realment són: una comunitat autònoma espanyola, com Múrcia, i una capital de província, com Albacete. És el pas de Pujol i Maragall a Montilla i Hereu, que és on ara som i d'on no sortirem sense una nova ambició, un nou impuls col·lectiu que ens tregui del fangar on ens han dut el fracàs de l'autonomisme i la impossibilitat del federalisme. Assolir un estat propi, la independència, és l'únic projecte a l'abast dels catalans que només depèn de les nostres pròpies forces, il·lusions i capacitats; continuar xipollejant en el marasme del fracàs autonòmic ens afonarà més al toll mefític dels inútils enriquits a costa dels ciutadans, els que es construeixen cases inassolibles amb sous públics, reben bitllets de loteria premiats i frueixen de milions d'euros de deutes bancaris perdonats. No els importa res més, a aquesta gentola, excepte col·locar cònjuges, amants i parents. Mentrestant, els millors fugen: de les institucions, de la política, de Catalunya. No tenim més opció: o independència o decadència.

PAÑELLA SOBRE L´EXTREMA DRETA I LA LLEI DE PARTITS.

2011-07-26T23:23:00.004+02:00

Ahir alguns mitjans de comunicació penjaven aquest comentari d´en Pañella (diputat del partit "Compromís" per Castelló).
Tenint en compte el text del detingut de Noruega, on també hi havia esmentats partits de l´extrema dreta espanyols, la reflexió sobre l´aplicació de la Llei de Partits obre tot un debat.

Pañella: Si els grups d’extrema dreta no condemnen sense reserves la massacre de Noruega, se’ls hauria d’aplicar la Llei de Partits.
El diputat de Compromís recorda que “fins i tot un d’ells, amb presència en alguns ajuntaments valencians, és esmentat elogiosament en el text escrit per l’assassí”

El diputat per Castelló de Compromís, Josep Maria Pañella, a més de condemnar “el brutal atemptat racista que ha patit Noruega” i de mostrar “la nostra total solidaritat amb aquell poble”, ha recordat que “per desgràcia, entre nosaltres existeixen també organitzacions polítiques que fan de l’odi a les persones diferents i del racisme sense sentit el seu ideal central.

Pañella ha deixat ben car que "les organitzacions que conformem Compromís ja vam deixar clar en el seu moment el nostre desacord amb la Llei de Partits que PP i PSOE van pactar en el seu dia. Però, siga com siga, aquesta llei està avui plenament en vigor, i per això exigim a les autoritats competents que prenguen bona nota d’aquelles organitzacions racistes i d’extrema dreta que no hagen condemnat aquest atemptat i les idees que sustenten la massacre, i si ho han fet, si ha estat sense pal·liatius ni restriccions. I, si no ha estat així, que les estudien i, en el seu cas, duguen als tribunals la petició d’il.legalització d’aquestes formacions, en aplicació justament d’una Llei de Partits que, en qualsevol cas, seria inadmissible que fora sel.lectiva, que s’aplicara a unes formacions sí i a unes altres no”

Finalment, Pañella ha recordat que “una d’aquestes formacions d’extrema dreta és expressament esmentada en el text que ha deixat escrit l’assassí confés de Noruega, i lloa d’ells justament que hagen aconseguit escons, tres concretament, en alguns municipis valencians. Amb més raó encara, per tant, seria exigible que aquesta formació condemnara la massacre i les aberrants motivacions ideològiques que l’han inspirada; o que, cas contrari, s’atinguen a les conseqüències que marquen les lleis, inclosa concretament la Llei de Partits”

A CATALUNYA TENIM UN AUTOGOVERN DE "FIRETA".

2011-07-14T20:32:00.001+02:00

El diputat de Solidaritat Catalana per la Independència, Alfons López Tena, ha denunciat que "tenim un autogovern de fireta i constitucions de fireta. Coneixen algun estat en el que el govenr li costi sis mesos portar els pressupostos al Parlament?".

En aquest sentit, ha lamentat que "ara s'aproven els pressupostos de 2011, quan ja han passat pràcticament set mesos de l'exercici pressupostari".

"En aquesta mena de barraca de fira en la que s'ha convertit l'autonomia catalana, la Generalitat, el Govern i el Parlament; els pressupsotos s'aproven a finals de juliol i no passa res perquè realment no importa", ha afegit.

D'altra banda, ha denunciat que que el Parlament "està infrautilitzat, ja que es van acumulant les proposicions de llei, les esmenes i les propostes. Pràcticament, està pagant als diputats per a que cobrin i no emprenyin".

Per últim, Tena ha explicat que "dels dotze mesos que té l'any hi ha un mes en el que no hi ha cap plenari, cinc mesos en el que només hi ha hagut un sol plenari i sis mesos en els que es preveuen dos plenaris".

PACTE CIU-PP: ACABAR AMB LES DELEGACIONS CATALANES A L´EXTERIOR.

2011-07-12T20:14:00.003+02:00

CiU ha pactat amb el PP els pressupostos, per "responsabilitat" diuen, però amb aquest gest tan senzill han situat al PP (intrascendent durant 4 anys) al centre de la política catalana.
El mateix PP que posa en qüestió la immersió, la recepció de TV3 al País Valencià, les consultes sobiranistes, el dret de dicidir dels catalans, la relació bilateral amb Espanya, les delegacions catalanes a l´exterior i que dificulta (amb totes les eines que pot) la unitat de la lengua catalana, un estatutet esquifit, etc. etc.
Quan parlen només tenen un territori al cap: Espanya (una Espanya uniforme i uniformada).
CiU ha tornat a fer el mateix de sempre: donar oxígen a un partit intrascendent a Catalunya, amb un preu car, molt car. A canvi els catalans ens farem "invisibles al món" i per tant les delegacions catalanes a l´exterior només seran comercials.

Quina vergonya.

Pengem aquest article d´en Vicent Partal perquè entenem que toca de ple en la situació de desmuntar (CiU i PP) el poc que s´havia fet en la visualització exterior del país:

11.07.2011

El govern d'Artur Mas intenta fer veure que el pacte amb el PP pels pressupostos no és res. Com si fos una espècie d'accident menor. 'Costa barat' han arribat a dir com a argument. Barat? El PP mentrestant treu pit i es posa al centre de la política catalana, el mateix PP que fa un any era fora de la manifestació i contra els que hi érem. I encara marca territori i nacionalisme (espanyol) acabant amb les 'ambaixades' catalanes.

Perquè el pacte sí que té preu i és d'un alt voltatge polític. No ha estat només cosa de com salvar la crisi, de debatre si d'aquesta manera o d'aquella n'eixirem millor. No. Els populars volien marcar territori de forma pública, amb trumfos, demostrar que els seus vots aturen el nacionalisme català. I ho han fet posant la proa contra les 'ambaixades', contra les representacions de la Generalitat de Catalunya a l'exterior, contra el que era l'embrió d'una necessària diplomàcia pròpia.

Que aquestes representacions eren una de les bèsties negres del PP ja ho sabíem, vista la quantitat de vegades que ells n'han parlat els darrers anys. Que per a CiU foren tan poc importants és una sorpresa. Cal reconèixer però que no és una novetat, car ja van començar ells sols a reorientar-les tot posant al capdavant funcionaris diplomàtics espanyols de llarga carrera i escàs sobiranisme. Aleshores van dir que era només una qüestió d'eficàcia. Que la diplomàcia és una mena de ciència i els que en saben ho poden fer més fàcil.

No ha calgut massa pressió, però, a l'hora de dinamitar-les del tot i sembla que l'executiu de Mas ha acceptat ràpid la proposta del PP de convertir-les en una coseta equiparable al que puga tenir La Rioja o Extremadura, si és que tenen alguna cosa. Han aconseguit el gest simbòlic de tancar-ne alguna, diuen que la de Buenos Aires, i el gest dur de convertir-les de delegacions polítiques en simples eines comercials que, a més, caldrà que es coordinen de manera obligatòria amb les delegacions (superiors, s'entén) que el govern espanyol tinga en el territori corresponent.

Un canvi radical i complet. Si els darrers anys tant el treball de l'Institut Ramon Llull com la feina dels ambaixadors, més o menys afortunada segons els casos, havien començat a posar en alguns mapes mentals l'existència d'un país que es diu Catalunya, ara com a conseqüència del pacte de CiU amb els més nacionalistes dels espanyols tocarà fer marxa enrere.

I això cal que quede clar que sí que és un preu, president. I dels grossos.

director@vilaweb.cat

RATIFICADA LA PROHIBICIÓ DE "CURSES DE TOROS" A CATALUNYA.

2011-07-08T00:02:00.002+02:00

El ple ha ratificat aquesta tarda la prohibició dels toros a partir de l'1 de gener de 2012 després de rebutjar tant la proposició de llei del PPC sobre aquesta matèria, que establia una moratòria fins al 2015, com la de Ciutadans, que eliminava la prohibició. D'altra banda, la cambra ha acordat per unanimitat continuar tramitant la proposició de llei per aplicar a Reus el règim d'organització dels municipis de gran població, presentada per tots els grups. Pel que fa a la proposta d'ICV-EUiA, sobre biodiversitat i patrimoni natural, el ple n'ha aprovat les esmenes a la totalitat per 77 vots a favor (CiU i PP), 48 en contra (PSC, ICV-EUiA, ERC, Solidaritat i Laporta) i 3 abstencions (Ciutadans), de manera que la iniciativa no ha prosperat.

El ple ha rebutjat les dues proposicions de llei sobre la prohibició dels toros, ja que les esmenes a la totalitat que hi havien presentat CiU, ICV-EUiA, ERC i Solidaritat han prosperat amb els vots favorables d'aquests grups, més els del PSC i el de Joan Laporta, i els contraris del PPC i Ciutadans.

La proposició de Ciutadans eliminava la prohibició dels toros i en circumscrivia la pràctica a places que ja haguessin estat construïdes quan va entrar en vigor la primera llei de protecció dels animals el 1988, mentre que la del PPC proposava una moratòria de tres anys en l'aplicació de la prohibició, que hauria entrat en vigor l'1 de gener de 2015. La del PPC l'ha presentada Rafael Luna, i la de Ciutadans, Albert Rivera. Al debat de totes dues iniciatives hi han intervingut a més Josep Rull (CiU), Jordi Terrades (PSC), Joan Boada (ICV-EUiA), Oriol Amorós (ERC), Alfons López Tena (Solidaritat) i Joan Laporta.

El debat ha estat seguit des de la llotja per diversos membres de la plataforma Prou, que va promoure la ILP, com Anna Mulà, Leonardo Anselmi i Alejandra García, i pel regidor de l'Ajuntament de Barcelona Jordi Portabella.

La iniciativa legislativa popular per prohibir els toros a Catalunya, la va aprovar el ple el juliol de l'any passat i entrarà en vigor l'1 de gener. Amb la ILP es va modificar l'article 6 del text refós de la llei de protecció dels animals, aprovat pel decret legislatiu 2/2008, amb la finalitat de prohibir "les curses de toros i els espectacles amb toros que incloguin la mort de l'animal i l'aplicació de les sorts de la pica, de les banderilles i de l'estoc", prohibició de què queden excloses les festes amb bous sense mort de l'animal, és a dir, els correbous. El text aprovat també incloïa una disposició que estableix una compensació econòmica, que ha de determinar el govern, per als titulars de drets subjectius afectats per l'entrada en vigor de la llei.

TANCAMENT DE L´AVE TOLEDO-ALBACETE ( L´ESPANYA IMPOSSIBLE)

2011-06-30T01:32:00.002+02:00

Com si vulguessin donar la raó a Germà Bel, ahir es va tancar la línia espanyola del "AVE Toledo-Albacete" amb una mitjana de 9 passatgers per dia (i no en tot el tram).

I això passa quan es fan grans obres faraòniques només amb criteris polítics. Quan durarà l´AVE d´Extremadura? o s´obrirà mai totalment l´aeroport de La Manxa ?
Volien estructurar una Espanya feta a la seva mida, amb uns territoris que ells mateixos ja havien desestructurat.
Cal que responguin: Perquè els espanyols son els segons del mon en km de vies d´alta velocitat ? I perquè no han pensat mai en l´alta velocitat per a les Castillas ?

Com podem continuar en un estat tan impossible. No és estrany que els mateixos periodistes espanyols escriguin aquests articles:

" Empiezan a cerrar líneas del tren de Alta Velocidad por carecer de demanda. Ni los gobiernos de Aznar ni los de Zapatero entendieron que España, excepto los traslados muy largos, es ideal para la media velocidad, que es hasta un tercio de la inversión del AVE y mucho más barato su mantenimiento.

Ahora los ejecutivos, los que pueden pagar los altos precios de la alta velocidad, viajan en AVE. El resto de la población se ha quedado sin trenes alternativos y retorna al autobús. No se han hecho inversiones en trenes de mercancías que aumentan la productividad y la competitividad.

El final del AVE entre Toledo, Cuenca y Albacete es el primer acto para desmontar la España de los faraones, en cuya burbuja han estado viviendo los ministros de Fomento, desde Álvarez Cascos hasta José Blanco ".

EL INSTITUTO CERVANTES NO PATEIX RETALLADES. QUINA CASUALITAT ¡¡¡

2011-06-26T19:05:00.003+02:00

Bon article del bloc d´en Miquel M.
Ara que el "nostre govern" retalla a les comunitats catalanes a l´exterior, a la nostra cultura i a la nostra educació. Va bé saber que altres cultures veïnes no ho han entès gens, això de les retallades.

El disposar d'un estat propi garanteix un flux de diners molt estable per la promoció de la pròpia cultura i llengua, tant a l'interior com a l'exterior. Això consolida l'existència de milers d'artistes plàstics, cantants, orquestres de música, grups de teatre, cineastes, compositors, escriptors, en la llengua i cultura pròpies tant a l'interior com a l'estranger.
Un exemple ben clar és Espanya. Espanya, com a gran país europeu, disposa d'un gran institut per a “Difundir la cultura española y la cultura en español”. Amb això no es refereixen pas a les cultures i les llengües espanyoles. Perquè, a quina de les llengües i cultures que hi ha a Espanya es refereixen? Parlar de la llengua espanyola és igual d'absurd com parlar de la llengua suïssa o de la llengua europea, o de la llengua belga i de la cultura belga.
Però el món això s'ho creu i ja sabem que a ells els interessa mantenir aquest malentès.
Bé, amb un estat propi, els castellans disposen de: 103.000.000 d'euros anuals per a promocionar la llengua castellana i la cultura castellanoparlant.
Disposen de grans seus a 78 ciutats del món, a 44 països.
Amb aquests diners poden pagar a 3.500 , artistes plàstics, arquitectes, científics, investigadors, pensadors, crítics, actors, realitzadors, guionistes, dramaturgs, poetes, editors, comissaris, músics, creadors... Tots ells o el 99% per a difondre la seva llengua i la seva cultura.

S'han organitzat 2500 projeccions, 500 cercles de cinema, 450 concerts, tallers i presentacions musicals, 495 conferències, 375 exposicions, 250 tallers sobre la seva cultura, 200 taules rodones, i han pogut promoure el Dia de l'espanyol, no referint-se pas al ciutadà espanyol, referint-se a la llengua erròniament dita així, a la seva llengua, la llengua de Cervantes (bé, potser si, potser no) però de segur la llengua de tots els dictadors que ha conegut la península Ibèrica.
Aquest dia està pensat com a festa per a tots aquells que parlen la seva llengua. És a dir, els catalans no hi estem convidats.

Com si fos poc, la crisi no ha afectat gens (gens però gens ni mica!) el pressupost de l'esmentat institut.

El pressupost de l'Institut Cervantes dels darrers 3 anys:

2009 – 102,4 milions d'euros
2010 – 103 milions d'euros
2011 – 103 milions d'euros

Catalunya, com ja sabreu, no disposa d'un flux de diners estable per a la promoció de la cultura i llengua catalanes. Cada any que passa perdem l´oportunitat de donar suport a milers d'artistes escriptors, arquitectes, científics, investigadors, pensadors, crítics, actors, realitzadors, guionistes, dramaturgs, poetes, editors, comissaris, músics, creadors, etcètera, que vulguin promocionar la nostra cultura arreu del món. (Recordo que estic parlant només de promocionar la nostra llengua i cultura només a l'exterior). Ja et pots imaginar el potencial de tenir una eina constant tan potent per a fer conèixer la pròpia cultura i llengua. No és estrany que ningú ens conegui fora de Catalunya.

El pressupost de la Generalitat dels darrers 2 anys per a les comunitats a l'exterior dedicades a promocionar la cultura i la llengua catalana ha estat:
2009 – 2,5 milions
2010 – 2,5 milions
2011 – ?? probablement la meitat amb molta sort.

Probablement sabreu que la Generalitat ha tallat el flux de diners a totes les comunitats a l'exterior, amb la qual cosa desenes d'artistes, escriptors catalans, conferenciants catalans, etc, han vist suspesos els seus programes a l'estranger.

Així estem, som els que més paguem i a sobre els ÚNICS que hem de retallar en promoció de cultura a l'exterior.
Segurament, amb un estat propi podrem multiplicar aquesta despesa per 10. Un altre argument, que alhora és econòmic i cultural, per a desitjar més que mai tenir un ESTAT PROPI.

1
http://www.cervantes.es/sobre_instituto_cervantes/prensa/2011/noticias/discurso_plan_accion_cultural_2011.htm

2 “Instituto Cervantes no sufrirá recortes presupuestarios en 2011”
http://www.letralia.com/237/0722cervantes.htm

3
2009 - 102,4 milions d'euros
(source: http://www.finanzas.com/noticias/formacion/2008-10-06/48704_directora-instituto-cervantes-califica-presupuesto.html)

4
2010 – 103 milions d'euros
2011 – 103 milions d'euros
(source: http://noticierodiario.com.ar/el-instituto-cervantes-cumple-20-anos/).

5
Pressupost per a les comunitats a l'exterior (dedicades a promocionar la cultura i la llengua catalana)
2009 – 2,5
2010 – 2,5
2011 – ??
http://premsa.gencat.cat/pres_fsvp/AppJava/notapremsavw/detall.do?id=16373

6
http://www.directe.cat/noticia/114020/la-generalitat-comenca-les-retallades-per-les-comunitats-catalanes-a-l-exterior
Publicat per Miquel Marzabal

STRUBELL: Indignats, ahir, avui o sempre ?

2011-06-13T11:41:00.001+02:00

Que no ens en distreguin. Necessitem un estat propi on exercir la justícia i la convivència

La paraula indignats s'ha posat molt de moda darrerament. Fantàstic. Els temps ho requereixen. Recordo que l'any 2001 quan pensàvem un nom per a una entitat que havia de lluitar pel retorn dels papers de Salamanca, algú va trobar excessivament decimonònic el nom de Comissió de la Dignitat. Jo pensava que era un nom clavat per a una entitat memorialista enclavada en un estat incapaç de superar una dictadura. Ara s'ha posat de moda el mot. Millor. Arcadi Oliveres, en parlar dels indignats, ha distingit sàviament entre els partits de govern, que defineix com a “obedients” als grans interessos, i els que no ho són, sense ficar tots els partits al mateix sac. Caldria recordar que al nostre Parlament hi ha un petit grup –maleït tant pels poderosos com pels decorosos– que sí practica la indignació tant com pot. Un grup que s'ha rebel·lat contra les subvencions compensatòries a Endesa (per les nevades del 8 de març), contra la llei d'hipoteques i contra el finançament de partits i les abusives dietes dels parlamentaris, sense atraure –no cal dir-ho– l'atenció dels mitjans. Un grup, cal dir, que no ha tingut la mateixa sort que els acampats a la plaça Catalunya ja que la seva acampada (per reclamar la llibertat del poble català) sí va ser desallotjada sense contemplacions del parc de la Ciutadella per la policia política d'Hereu.

Penso que el moviment dels indignats ha de tenir ben clar com ha de pagar solucions per a les justes reivindicacions socials, polítiques i culturals presents a les acampades de Barcelona i Girona, etcètera. Té tota la raó Víctor Alexandre quan escriu en una web de Sant Cugat: “Hem de tenir present que, sense diners, tota reclamació de polítiques socials està abocada al fracàs. I Catalunya no té diners perquè els seus diners se'ls queda un altre. Així de clar”. Aquest, i cap altre, ha de ser el primer objectiu i motor de la indignació dels catalans progressistes. Que no ens en distreguin ni els indignats, ni l'establishment. Necessitem un estat propi on exercir la justícia i la convivència.

* Article publicat a El Punt

ATAC DIRECTE CONTRA EL CATALÀ AL PAÍS VALENCIÀ

2011-06-08T12:19:00.002+02:00

ARTICLE CLAR DE L´ESCRIPTORA ISABEL-CLARA SIMÓ sobre els atacs directes contra la llengua al País Valencià per part del PP (per cert, aquest mateix partit amb el qual vol pactar CiU a Tarragona).

Voldria insistir sobre la catàstrofe lingüística que es prepara al País Valencià. El conseller de Cultura, Font de Mora, seguint ordres de la Generalitat Valenciana, estimulada pels resultats –no tan bons com creien, però que garanteixen la impunitat governamental– de les municipals, i les expectatives d'un futur govern del PP a l'Estat, ha decidit eliminar les escoles de línia valenciana, que garantien que la població que volgués escola en valencià hi tingués accés; això, en un país la llengua del qual és el valencià (o el català: el nom no fa la cosa). Escola Valenciana ha tingut uns resultats excel·lents, tant en l'acceptació pública, és a dir, en nombre d'alumnat, com en continguts pedagògics.

La proposta, que hauria d'omplir de vergonya qualsevol valencià, consisteix, senzillament, a anunciar la supressió d'aquesta línia. La desaparició del valencià esdevé així inevitable. Escola Valenciana ha escrit un manifest al qual s'han adherit una autèntica multitud d'agrupacions polítiques i civils i d'entitats del sector. El lema és “Sí al valencià”. I l'objectiu, un ensenyament de qualitat i que respongui als drets lingüístics dels valencians.

Tot això es produeix amb el silenci quasi total de veus del Principat. No dic que no sigui prudència, però no sé si tothom, aquí dalt, és prou conscient que es tracta de la NOSTRA llengua, la de tots. La de valencians, principatins, illencs, etc.

He de remarcar, però, que, simultàniament, s'ha presentat a Girona un manifest que constitueix una nova Declaració Universal de Drets Lingüístics, en el qual es reclama a les Nacions Unides que l'ús i la protecció de la pròpia llengua siguin reconeguts com un dels drets humans fonamentals. Falta que feia.

No podem fer un forat a terra i amagar-hi el cap, amb l'excusa que els valencians no volen ingerències. Si lapiden una dona en algun lloc remot del planeta, bé que ens sentim afectats. No cal que digui què passa quan es tracta de la llengua comuna.

Aquest fet és gravíssim i no ve de Madrid. A veure si obrim els ulls d'una vegada.

MANIFESTACIÓ EL 5 DE JUNY PEL TANCAMENT DE LES CENTRALS NUCLEARS CATALANES

2011-06-03T21:02:00.002+02:00

Donem suport a la manifestació convocada per la plataforma Tanquem les Nuclears diumenge 5 de juny.

Cal que definitivament preparem entre tots un veritable projecte energètic per a Catalunya, que no posi en perill la salut dels catalans i catalanes, que trenqui la nostra dependència d´altres països i de grans empreses estrangeres i especialment que puguem decidir nosaltres quin model energètic volem i exigir la transparència que mai ha tingut el sector nuclear amb la nostra població.

CIU ESTÀ DONANT OXIGEN AL PP, SEGONS S.I.

2011-05-30T18:45:00.002+02:00

Uriel Bertran: “CIU està donant oxigen al PP i acabarà segrestada per l'espanyolisme com en l'època Aznar”

Solidaritat Catalana per la Independència s'ha mostrat en total desacord amb la política de pactes de Convergència i Unió i les aliances que està teixint amb el Partit Popular. El diputat i Secretari General de SI, Uriel Bertran ha lamentat que “CIU està donant oxigen al PP i acabarà segrestada per l'espanyolisme com en l'època Aznar”. El diputat independentista s'ha mostrat preocupat pel fet que CIU estigui preferint “l'espanyolisme a virar cap al sobiranisme” en un moment en que les enquestes indiquen que l'independentisme està en auge. I ha criticat durament que la política de pactes que està duent a terme “permeti segurament l'alcaldia de Badalona o ja hi hagi un pacte confirmat a Reus”.

També ha fet referència a les votacions entra els adherits de SI a l''Espai Democràcia' per decidir l'orientació de vot dels seus diputats en la reforma de l'impost de succions. La votació, que acaba aquesta mitjanit, té uns resultats de: 56% No a la reforma, 38% Si, i 5% abstenció. Per tant, si els vots segueixen en aquesta direcció els diputats votaran 'no' en el proper Ple. Bertran ha elogiat la feina feta pel partit en aquest sentit perquè és la primera vegada que un partit català presenta un sistema d'aquestes característiques “és el que demana la ciutadania i és un pas més en la línia de la regeneració democràtica i la participació ciutadana en la qual ens havíem compromès”, ha dit.

El proper tema que es portarà a debat i que es sotmetrà a democràcia interna serà l'energia nuclear. Aquestes votacions permetran a SI tenir un posicionant polític determinat sobre temes de màxima actualitat per traçar el model d'estat que es vol aconseguir.

SOBRE RATKO MLADIC (ORGANITZADOR DE LES MATANCES A SREBRENICA- BÒSNIA)

2011-05-28T01:00:00.002+02:00

Vicent Partal va publicar un article a Vilaweb, coincidim amb els seus dubtes. Malgrat tot, calia detenir-lo i jutjar-lo, encara que només sigui per fer justicia a la memòria dels milers de persones mortes fa 16 anys impunement a la ciutat de Srebrenica, aïllada i "protegida" per les forces de l´ONU (en aquell moment) en la guerra d´independència de Bòsnia i Herzegovina. Davant la passivitat de tothom.

Ahir van detenir Ratko Mladic, l'home que en nom de Sèrbia va cometre les matances més terribles que Europa hagués viscut des de la Segona Guerra Mundial. Va ser ell l'artífex del setge inhumà contra Sarajevo, ell va ordenar morts i més morts en nom de la puresa ètnica, ell va ser sobretot el criminal responsable de la matança de Sbrenica.

Durant molts anys m'he demanat com reaccionaria el dia que ell o Karadzic foren portats a presó, jutjats i condemnats. De primer, em pensava que me n'alegraria molt. Vaig veure la seua gent, els seus soldats, actuar a Bòsnia i a Croàcia; vaig conèixer de primera mà la seua manera brutal de fer, el seu supremacisme i la seua tirania. I tenia moltes ganes que pagàs finalment pels seus crims, i en tinc.

Però quan ahir un SMS em va avisar que l'havien trobat i que l'engarjolaven en vaig sentir molt poca, d'alegria. Perquè tots sabíem on era i qui el protegia i que la detenció era una pantomima. Tots sabíem que Mladic no podia viure sense el suport serbi, de l'actual Sèrbia també. I les proves que això era així s'acumulaven molt més encara des de fa un any, quan una revista bosniana el va descobrir i va relatar amb pèls i senyals que s'estava i vivia exactament allà on ahir el van detenir. I doncs?

Simplement, això que va passar ahir va ser instrumental. Fred. Sèrbia l'ha venut en canvi d'acostar-se a la Unió Europea. I ho ha fet, teatralment, el mateix dia que la cap de la diplomàcia europea, la peculiar Lady Ashton era a Belgrad. I tanmateix Mladic era un monstre igual ahir que fa un any, igual ahir que en tots aquests setze anys eterns que ha esquivat la justícia perquè l'ajudava el govern que ahir va deixar d'ajudar-lo.

Hi ha qui considera que amb això n'hi ha prou, que ens n'hauríem d'alegrar. Que, si Sèrbia l'ha traït en canvi d'acostar-se a la UE, ens n'hauríem d'alegrar. Però jo no sé què dir. No perquè em faça por Mladic, convertit en un vell, caricatura de qui fou. Sinó perquè em fan por els Mladic que poden circular pel món, i més que enlloc per Sèrbia, i que poden interpretar en una detenció com aquesta que el mal està tan sols en l'oportunitat i no en la immoralitat de creure que qualsevol xiquet de Sbrenica mereixia la mort o que els mercats de Sarajevo eren objectius legítims.

ENCARA MÉS RAONS PER A LA INDEPENDÈNCIA.

2011-05-20T21:20:00.002+02:00

Bon article de la Isabel-Clara Simó, que us adjuntem a continuació.
És difícil entendre com es pot ser espanyolista aferrissat (com molts casos al nostre país)si això té unes deficiències evidents (i no només econòmiques).
No podem votar una altra cosa que partits independentistes, com sempre hem dit.

Voldria fer esment de dues dades econòmiques publicades als diaris les darreres setmanes. Una és el rànquing de les regions més riques d'Europa, segons el qual t'assabentes que Londres interior és, segons el PIB, la part més rica de tot el continent (inclosa la Gran Bretanya, Déu nos en guard); i que la més pobra és Muntènia del Sud, una regió de Romania. Doncs bé, els economistes de l'Avui –on apareix aquesta noticia–, un cop fetes les anàlisis pertinents, conclouen que si Catalunya fos Estat ocuparia la setena posició, i que només la podrien superar Luxemburg, Holanda, Irlanda, Àustria, Dinamarca i Suècia; hi afegeixen que el poder de compra dels catalans equival al dels ciutadans del sud-est britànic, els del Vèneto i el Lazio italians, els dels lands de Baviera a Alemanya i el Brabant flamenc.
Això són excel•lents notícies. Amb un afegitó: el famós “efecte frontera” que esgrimeix el PP per semblar racional quan parla de la no viabilitat de la independència de Catalunya és un argument antiquat: a dins de la Unió Europea, aquest efecte econòmic no té validesa, i en una economia global, encara menys. Poseu-vos al dia, estimats espanyolistes, que el món no corre: vola. I Catalunya també.
L'altra notícia econòmica ens la va donar Jordi Barbeta; els catalans, a dins de l'Estat, tenen els tipus impositius més alts en IRPF, en el recàrrec sanitari, en transmissions i en matriculacions. Hi ha un requadre que diu: “Pagant més impostos, la sanitat catalana té un dèficit de 850 milions. Amb el finançament d'Euskadi o d'Extremadura, en comptes de dèficit tindria un superàvit de 2.000 milions d'euros”. Alça, Manela.
Em pregunto qui pot no ser independentista, amb les dades a la mà, i amb quins arguments. Em pregunto què es pot al•legar a unes xifres objectives, a un malestar econòmic i a la demostració incontestable que pertànyer a l'Estat espanyol ens costa moltíssim a cadascun de nosaltres, tant se val si som independentistes o espanyolistes, si som de dretes o d'esquerres. I em pregunto en què pensa Duran i Lleida les llargues nits d'hivern i les inacabables tardes d'estiu. Posat que, en aquesta poètica avinentesa, pensi en Catalunya.

BABELIANS FITXATS PER HEREU A BARCELONA.

2011-05-14T17:51:00.004+02:00

Us pengem un article d´en Victor Alexandre (amb el qual coincidim amb algunes coses i amb altres no tant), però aquest article té una cosa bona: que denuncia desacomplexadament la manca de criteri dels PSOE i del seu candidat Hereu en el "fitxatge" de "babelians" i per aquí sí que no hi passarem.

BABELIANS FITXATS PER HEREU A BARCELONA.
El proper 22 de maig sembla que per fi Barcelona obrirà les finestres del seu Ajuntament i foragitarà l’aire de resclosit que s’hi respira des de fa trenta-dos anys. Trenta-dos anys de govern són molts anys. I per prendre consciència del que signifiquen, n’hi ha prou de tenir present que abasten molt més d’una generació. És a dir, que els catalans nascuts després del 1979 no han conegut cap altre govern municipal a la capital de Catalunya que el del Partit Socialista. El mateix partit, ves per on, que considerava inadmissibles els vint-i-tres anys de Jordi Pujol a la Generalitat. La fórmula socialista per perpetuar-se en el poder, tanmateix, per bé que ha estat legal, ha estat poc ètica. Legal, perquè no hi ha res que impedeixi que l’alcalde de la capital del país abandoni el seu mandat abans d’acabar la legislatura; poc ètica, perquè denota males arts i un afany de gaudir d’un lloc de privilegi a la graella de sortida electoral per davant de la resta de participants. És clar, no és el mateix presentar una cara desconeguda a les eleccions que tenir un candidat que ja fa dos anys –o, si més no, un bon grapat de mesos– que exerceix com alcalde i que ha tingut temps per promocionar-se gratuïtament en tots els mitjans de comunicació. Així va ser com Pasqual Maragall va succeir Narcís Serra, així va ser com Joan Clos va succeir Pasqual Maragall i així va ser com Jordi Hereu va succeir Joan Clos. És la fórmula reproductiva del carrer Nicaragua, una fórmula descaradament sociodinàstica.

Aquesta vegada, però, els socialistes s’han trobat que no hi ha hagut ningú que hagi ofert a Jordi Hereu un càrrec més elevat –per a un socialista és molt més important ser ministre d’Espanya que alcalde de Barcelona– en virtut del qual fos possible la jugada de substituir-lo per un delfí. I les primàries amb Montserrat Tura, una dona que ni tan sols va tenir la consideració de viure a Barcelona per aspirar a governar-la, també han estat una jugada fallida. Tan fallida com la consulta sobre la reforma de la Diagonal. Per això, davant la patacada que els ve a sobre –estem parlant de la mateixa gent que va cremar 215 milions d’euros de l’erari públic en l’esperpent del Fòrum de les Cultures i que ha deixat Catalunya a la vora del col•lapse econòmic–, han començat a cercar suports de caire personal. I els suports socialistes, no cal dir-ho, sempre són espanyolistes.

Això explica que els grans fitxatges de Jordi Hereu per guarnir la campanya electoral siguin Ana María Moix i Rosa Regàs, dues flamants signatàries dels famosos manifiestos nacionalistes espanyols elaborats pel Foro Babel. I és que tant l’una com l’altra formen part de l’esquerra ‘pija’ catalana que escriu en espanyol porque hace más fino i que ha fet de l’autoodi la seva raó de viure. Rosa Regàs, a més, va haver d’abandonar el càrrec de directora general de la Biblioteca Nacional d’Espanya, l’any 2007, després que el ministre de Cultura d’aquell país, César Antonio Molina, en blasmés la gestió i que pretengués continuar les seves vacances malgrat la desaparició de dos mapamundis gravats i il•lustrats que formaven part d’exemplars de l’edició incunable del 1482 de l’obra ‘Cosmografia’, de Ptolemeu.

Aquesta és la gent que pretén mantenir-se trenta-dos anys més en el govern municipal de Barcelona, una gent que menysprea la llengua, els drets nacionals i les institucions de Catalunya i que elabora manifiestos per subordinar-la a Espanya. Això explica que Jordi Hereu hagi faltat el respecte als membres del govern, en titllar-los de “consellerets”, i que aquests, amb bon criteri, hagin cancel•lat indefinidament les cites previstes amb ell. Jordi Hereu, al capdavall, és la viva imatge d’un partit d’obediència espanyola per al qual les institucions catalanes no són les institucions d’una nació d’Europa, són només mers instruments al servei de la seva ideologia i del seu il•limitat afany de poder.

SOLIDARITAT AMB ACCIÓ CULTURAL DEL PAÍS VALENCIÀ.

2011-05-11T11:12:00.001+02:00

Avui alguns mitjans de comunicació han publicat un editorial de suport a Acció Cultural del País Valencià i per la normalització de l´oferta televisiva en català.
Fent costat a aquests mitjans, pengem aquest mateix editorial i demanem a tothom que a més a més del suport moral també col.laborem tots amb el suport econòmic necessari per pagar la multa imposada.

Una multa contra tots: en solidaritat amb Acció Cultural

11.05.2011

El 17 de febrer Acció Cultural del País Valencià (ACPV) es va veure obligada a suspendre les emissions de TV3 al País Valencià, després de vint-i-sis anys. En tots aquests anys TV3 havia esdevingut una oferta televisiva normal al País Valencià, i s'hi havia distingit per la qualitat i com una de les poques ofertes audiovisuals en català.

Malgrat això, el president Francisco Camps va decidir, ara fa quatre anys, d'obrir un seguit d’expedients administratius contra l’entitat responsable d’aquestes emissions, Acció Cultural, que s’ha traduït en una llarga persecució política i econòmica. El mes d’octubre de l'any passat ACPV ja va haver de pagar 126.943,90 euros per satisfer una primera multa, i ara n'ha de pagar dues més, que sumen vora 800.000 euros (dels quals ja n’ha pagats 130.000), una quantitat absolutament desproporcionada per a una associació cultural sense ànim de lucre, la continuïtat de la qual pot posar en perill.

Durant aquests quatre anys Acció Cultural ha coordinat l’amplíssim suport a TV3 de País Valencià, fins a l’èxit de la manifestació de València del 16 d’abril proppassat. També cal recordar les 651.650 signatures de la Iniciativa Legislativa Popular (ILP) 'Televisió sense Fronteres' per a legalitzar la recepció de totes les televisions en català al conjunt del domini lingüístic, i que ara pot entrar a tràmit parlamentari al Congrés espanyol.

Tant el projecte de llei impulsat per la ILP com el recurs que Acció Cultural ha presentat al Tribunal Suprem poden acabar donant la raó a l’entitat en aquest conflicte artificial; però, de moment, Acció Cultural ha de pagar les multes que encara té pendents, si no vol que li embarguin els comptes corrents i béns mobles i immobles. En aquesta greu situació, el nostre deure és de contribuir a pagar col·lectivament una multa que, en realitat, castiga tots els qui creiem en la pluralitat informativa i en la llibertat d’expressió. Per això, avui uns quants mitjans publiquem aquesta crida pública perquè feu una donació solidària a Acció Cultural. De la mateixa manera que junts vam aconseguir les 651.650 signatures per la ILP, junts hem de reunir els diners necessaris per a assegurar la continuïtat d’Acció Cultural.

BILDU I EL TRIBUNAL CONSTITUCIONAL ESPANYOL.

2011-05-09T19:09:00.002+02:00

El TC diu que una sospita no és suficient per excloure Bildu

El tribunal, que fa pública avui la sentència, sosté que excloure la coalició dels comicis posava en risc l'estat constitucional

El Tribunal Constitucional considera que una simple sospita no pot servir d'argument jurídic per a excloure ningú d'exercir el dret fonamental de la participació política. Ho diu en la sentència (pdf) sobre Bildu, que s'ha fet pública avui i en la qual sosté que vetar la participació electoral de la coalició posa en risc l'estat constitucional.

La sentència conté cinc vots particulars (pdf) dels magistrats que estaven d'acord amb la decisió del Tribunal Suprem de no permetre a Bildu presentar-se a les eleccions. Consideren que el TC es va excedir en les seves funcions i sostenen que Bildu és una continuació de Batasuna.

Segons el TC, la pretensió de defensar a ultrança l'estat constitucional mitjançant controls preventius posa en risc aquest mateix estat. I afegeix que aquesta pretensió és desproporcionada tenint en compte els instruments de control a posteriori que s'han afegit a l'ordenament jurídic.

Amb els documents aportats per la Fiscalia i l'Advocacia de l'estat i els informes policíacs, el tribunal no considera que ETA hagi instrumentalitzat Bildu. En aquest sentit, diu que la simple sospita no pot servir d'argument jurídic per a prohibir la participació de Bildu a les eleccions.

BILDU I ELS TRIBUNALS ESPANYOLS.

2011-05-06T23:42:00.002+02:00

Clars-obscurs sobre Bildu (Article d´ahir a Vilaweb)

Finalment, Bildu concorrerà en les eleccions. Era una decisió del tot normal, però que s'ha pres d'una manera estranya. L'estat espanyol sabia que la paranoia havia superat allò que Europa podia admetre, i que era més complicat d'explicar a Brussel·les que la guàrdia civil deia que EA i Alternatiba eren ETA que no passar per alt les bestieses dels seus redactors de dossiers.

Finalment, Bildu concorrerà en les eleccions. Era una decisió del tot normal, però que s'ha pres d'una manera estranya. L'estat espanyol sabia que la paranoia havia superat allò que Europa podia admetre, i que era més complicat d'explicar a Brussel·les que la guàrdia civil deia que EA i Alternatiba eren ETA que no passar per alt les bestieses dels seus redactors de dossiers. Que Bildu participe en les eleccions és una magnífica notícia, perquè consolida l'envit de l'esquerra independentista basca per la fi de la violència. I, sobretot, perquè la no-participació era una ombra massa fosca per a la feble i escarransida democràcia espanyola. De totes maneres, el paperot dels tribunals fa vergonya. Uns i altres instrumentalitzats políticament segons els interessos dels uns o dels altres, però sempre els d'ells. Un tribunal constitucional o un tribunal suprem en un país normal no decideixen segons les necessitats del govern de torn o de l'oposició, com ha passat en aquest cas. Per cert: no hi té res a veure, però com és que el PSOE pot fer canviar la decisió sobre Bildu, però no podia fer res per canviar la decisió sobre l'estatut de Catalunya?

BIN LADEN: NOMÉS LA INFORMACIÓ OFICIAL.

2011-05-04T11:59:00.003+02:00

Bona entrevista la de Vilaweb, en Partal també feia algunes reflexions i 10 preguntes sobre el mateix tema.
A nosaltres se´ns acudeixen algunes preguntes més que ens fan dubtar de la noticia (que a més a més no té cap versió més que la oficial), sense cap contrast.
La pregunta és: quin és l´objectiu d´aquesta noticia ?

Entretant va bé llegir l´entrevista que va fer Vilaweb a Mohamed Iqbal.

Mohammad Iqbal: 'Bin Laden és un invent de la CIA mateix'
Segons les informacions d'Obama, Bin Laden és mort. Tant de bo. Però no en tenim imatges. Això fa dubtar. No han deixat que hi entrés la premsa fins dotze hores després de l'operació. I hi ha moltes contradiccions en el relat de l'operació. Per exemple, Obama diu que no hi ha hagut cap més baixa, però tenim proves que un helicòpter ha estat abatut per una arma de foc, no sabem si per l'exèrcit o per les forces de seguretat de Bin Laden. Per tant, segurament hi ha hagut més baixes.
A més, tant el govern com l'exèrcit del Paquistan han mantingut un gran silenci sobre els fets. I les cadenes de televisió privades del Paquistan no han fet sinó publicar informacions errònies, com el fotomuntatge. És a dir, els americans ! diuen que ha estat una operació conjunta, o almenys amb la col•laboració del Paquistan, i en canvi l'exèrcit i el govern del Paquistan no diuen quasi res.
Per tant, tenim dubtes de les informacions que ens arriben. Que si l'exèrcit paquistanès el protegia? No tenim prou informació per a respondre aquesta pregunta. Però sí que sabem que els Estats Units tenen la millor tecnologia del món per a trobar una persona i hi han trigat deu anys. També sabem que al Paquistan hi ha atemptats cada dia i que tant el governador com el ministre de la regió on presumptament residia Bin Laden han estat assassinats aquests darrers mesos. El Paquistan té un problema molt greu de seguretat i hi ha una gran incertesa i, fins i tot, confusió sobre la capacitat de l'autoritat paquistanesa per a plantar cara als grups rebels.
Finalment, en aquesta qüestió no hi ha gens de transparència sobre la feina, els interessos i els contactes entre la CIA i l'agència secreta del Paquistan. Entre ambdues agències hi ha una gran crisi de confiança. I això no és bo. Gens bo. Això sí, molts dirigents d'al-Qaida han estat detinguts per les forces de seguretat del Paquistan; per tant, és difícil de creure que l'exèrcit, si més no com a institució, protegís Bin Laden.
No podem oblidar, en aquest context, que Bin Laden va ser un col•laborador de gran nivell, fins i tot va arribar a ser el número dos, de la CIA a l'Afganistan. Per tant, hi ha molts contactes. Bin Laden és un invent de la CIA mateix. Va ser entrenat pels nord-americans. No ho oblidem.
I al-Qaida, sense Bin Laden, pot continuar igual, perquè ja fa anys que ell no hi manava. El mal real és que els paquistanesos paguem un preu massa alt pel joc brut de les agències secretes internacionals. Milions i milions de dòlars gastats per a capturar i assassinar Bin Laden. I el Paquistan és cada dia més pobre i més insegur. Ens demanen ajuda i recursos, amb 25.000 víctimes civils en l'última dècada per aquesta guerra contra el terror i, en canvi, rebem més pobresa i violència. Hem de col•laborar en aquesta guerra només per perdre-hi. I això, en alguns casos, acaba alimentant al-Qaida, que acaba fent adeptes. Ningú no es preocupa de la vida de les persones que viuen cada dia al país. No hi ha feina i cada vegada hi ha menys esperança. Els americans haurien de ser justos i pensar en això. La pregunta, aleshores, és: a qui interes! sa la guerra? A qui interessa que hi hagi inestabilitat a l'Àsia central? No tinc una resposta clara.

Mohammad Iqbal, secretari general de l'associació paquistanesa de Barcelona, Camí de la Pau

PRIMER DE MAIG MARCAT PER LES RETALLADES

2011-05-01T13:30:00.001+02:00

Un Primer de Maig marcat per la protesta contra la retallada

Se celebren nombroses mobilitzacions arreu del país

Sindicats, col·lectius i associacions aprofitaran la celebració del Primer de Maig per denunciar les retallades que promouen els governs. La celebració arriba poc després d'uns mesos en què el personal sanitari i els professionals de l'ensenyament s'han manifestat en contra de les retallades dels seus departaments. A més, la desocupació ha arribat a xifres rècord en l'última enquesta de l'INE. Per això les forces sindicals coincideixen a reclamar més polítiques d'ocupació i menys retallades, a catorze dies de la manifestació convocada pel 14 de maig.

La Intersindical-CSC ha convocat manifestacions a Perpinyà i a Barcelona després de la mobilització d'ahir a Vilafranca del Penedès. El sindicat aprofita la celebració per reclamar un marc català de relacions laborals i socials i ha demanat una àmplia participació en contra del 'nou model social que ens juga a la contra com a classe i com a poble.

Per la seva banda, la Coordinadora Obrera Sindical es mobilitza a València, Barcelona, Girona, Vinaròs, Castelló de la Plana, Elx, Tarragona, Lleida i Palma. La coordinadora ha denunciat que els Països Catalans tenen uns índexs de precarietat global que superen el 70% de la població.

La Intersindical Valenciana convoca els treballadors als carrers d'Alacant, Castelló i València. El sindicat veu perillar el teixit industrial i denuncia les retallades en els departaments d'educació i sanitat.

Per la seva banda, CGT es mobilitza a Girona, Barcelona, Tarragona, Terrassa, Lleida, Vilafranca del Penedès, Vilanova i la Geltrú, Granollers, Berga, Calafell i Mollet (horaris). La confederació ha recordat els treballadors assassinats per la patronal a Xicago el 1886 i ha demanat 'la mateixa contundència perquè l'atac que patim recorda el salvatgisme patronal del segle XIX'.

EL BARÇA, EL MADRID I LA POLÍTICA.

2011-04-29T14:39:00.003+02:00

Bon article a Vilaweb, que han fet mol bé en destacar les declaracions del ministre del govern italià del Berlusconi. El subconscient feixista els traeix i se senten orgullosos d´haver bombardejat ciutats catalanes els anys 30.

La política es fica pertot
El Madrid veta l'ús del català per megafonia al Bernabeu i no deixa entrar cap estelada al camp • La CNN compara el Barça amb la lluita per la independència de Catalunya
'Com a equip i com a país hem caigut moltes vegades i ens hem tornat a aixecar.' Així va resumir l'esperit del Barça i de Catalunya Josep Guardiola en una conferència de premsa feta vint-i-quatre hores abans del partit d'ahir amb el Madrid. Aquestes declaracions van ser un simple preludi d'un partit ple de política. El Madrid va vetar en principi l'ús del català a la megafonia del Bernabeu, contra la pràctica habitual de tots els camps europeus, quan el Barça els visita a la Champions. Després els va acceptar però no va deixar entrar estelades al camp 'perquè les banderes amb estels són prohibides als estadis'. Tot i això se'n van colar unes quantes.
La CNN compara el Barça amb la lluita per la independència de Catalunya
La televisió nord-americana CNN va comparar ahir el Barça amb 'la lluita de Catalunya per la independència' contra el 'règim nacionalista' de Madrid. La CNN va explicar que el Barça simbolitzava la lluita independentista de Catalunya contra el govern de Madrid, i subratllava que hi havia 'poques rivalitats' en el món de l'esport tan serioses com la que amara els partits del Barça amb el Madrid. 'Fora del camp, és la història de dues ciutats: un conflicte entre el nacionalisme castellà i l'orgull català.'
El polèmic ministre italià de defensa diu que Mourinho bombardejarà Barcelona
La frase més desagradable, però, ha arribat des d'Itàlia on el polèmic ministre de defensa de Berlusconi, La Russa ha pronosticat que el Madrid guanyaria al Bernabeu i al Camp Nou i que després Mourinho podria bombardejar Barcelona, ciutat que l'aviació italiana va bombardejar als anys trenta.

ESPANYOLISME CRIMINAL

2011-04-27T20:08:00.001+02:00

Article d´en Josep Guia, a Vilaweb.
Cal denunciar els casos de violència extrema que es van donant al País Valencià, sempre amb víctimes valencianes catalanistes, d´esquerres o anti-racistes, amb el silenci de molts mitjans de comunicació que no entenen la importància de denunciar la violència feixista que pateixebn els valencians des de fa molts anys.

Espanyolisme criminal
Josep Guia
Font: Blocs Més VilaWeb
El dia 3 d’abril va fer divuit anys que un feixista espanyol assassinà un jove català de Burjassot, que tenia divuit anys i s’anomenava Guillem Agulló i Salvador. Anys abans, el 16 d’octubre de 1977, era mort a Alacant, per una altra mà criminal de la mateixa pesta feixista, el jove Miquel Grau. I fa només tres dies, el 21 d’abril d’enguany, ha estat assassinat Pere Artur Fornés, de Pedreguer, per cridar “Visca el Barça!”.
Fins a quan haurem de suportar aquest espanyolisme criminal? Fins a quan ser independentista, catalanista o del Barça, al País Valencià, serà un perill de mort? El feixisme espanyolista és una patologia incurable que no la pot guarir cap tractament psiquiàtric ni cap codi penal. L’única solució és fer-los fora de la nostra terra, alliberant-nos d’Espanya, la mare matrona que aixopluga aquest feixisme.
I en això estem, en independitzar-nos d’Espanya, la nació catalana unida, per deixar de suportar aquest feixisme quotidià d’alta intensitat. Mai millor que ara podem recordar i repetir el vell eslògan de “Vosaltres, feixistes, sou els terroristes”, però tant se val cridar per a orelles sordes, perquè l’estat espanyol ni il•legalitza ni persegueix els seus feixistes, que tant bon servei li fan contra els catalans, poble que l’espanyolisme vol exterminar. I així ho celebren dient: “un catalanista menys”. Expulsem per sempre de la nostra terra aquesta pesta criminal.

CATALUNYA DECIDEIX- Un llibre sobre les Consultes i la visió a l´exterior.

2011-04-24T22:24:00.005+02:00

Després del llibre sobre les consultes per la independència que es va fer a la comarca d´Osona, ens arriba aquest nou llibre sobre les consultes a Catalunya, amb el nom de CATALUNYA DECIDEIX.
És un repàs gràfic de les diferents tongades de consultes catalanes i també un tastet sobre la internacionalització de la petició catalana per aconseguir la independència.

DESALLOTJAMENT POLICIAL D´UNA ACAMPADA DAVANT DEL PARLAMENT.

2011-04-12T12:15:00.003+02:00

López Tena: 'Una simple ordenança municipal sembla que té més pes a Barcelona que no la llibertat de manifestació'

VilaWeb entrevista el diputat de Solidaritat, Alfons López Tena que ha passat la nit al Parc de la Ciutadella de Barcelona.
Mossos i Guàrdia Urbana han desallotjat per la força l'acampada que es feia perquè no s'aprovin les esmenes a la totalitat de la llei de declaració d'independència, que s'han de votar dimecres. Els tres diputats de la formació han passat la nit a dintre el parc.

VilaWeb ha parlat per telèfon amb Alfons López Tena.
Què ha passat?
Que a Barcelona una mera ordenança municipal sembla que preval sobre el dret de manifestació. No hi havia cap raó per a no permetre aquesta acampada, que és un gest polític convocat per algunes entitats en suport del sí. No s'ha respectat la llibertat de manifestació.

Com ha anat el desallotjament?
Correctament. Hem demanat als acampats que no hi hagués tensió, tothom s'ha assegut a terra i els han anat traient a poc a poc.

Fins a deixar els tres diputats?
Sí. De primer, han desallotjat tothom, i quan ja restàvem nosaltres sols el cap de l'operatiu ha vingut i ens ha demanat que marxàrem. Ens hi hem negat i ens ha comunicat que ens deixaven quedar.

N'havíeu parlat, de la situació, amb l'ajuntament?
Al matí m'havia telefonat la regidora Assumpta Escarp per dir-me que s'havia coordinat amb el conseller Felip Puig i que no permetrien la presència de tendes de campanya al parc, que és una cosa que va contra l'ordenança de civisme. També m'havia dit que, quan el parc tancaria, convidarien la gent a abandonar-lo. Jo li havia respost que nosaltres no n'érem els organitzadors, però que, en tot cas, si finalment els diputats de Solidaritat ens sumàvem a l'acampada li ho faria saber.

I li ho heu fet saber?
És clar. Quan els diputats hem decidit de sumar-nos a la concentració jo mateix he enviat un missatge de mòbil a Assumpta Escarp i al conseller Felip Puig fent-los-ho saber.

Què us sembla, el desallotjament?
Estan molt nerviosos, això és evident. No tenen costum que els passen aquestes coses. Hauria estat més intel•ligent de deixar continuar la concentració.

I el parlament no ha participat de cap manera en els fets?
És com si haguéssim acampat davant una botiga de telefonia. Res.

OBSERVADORS INTERNACIONALS PEL BON FUNCIONAMENT DE LES CONSULTES A CATALUNYA

2011-04-09T18:33:00.002+02:00

Mig centenar d'observadors internacionals vetllarà pel bon funcionament de la consulta (Noticia de Vilaweb)

El sistema informàtic detecta la possible duplicitat de vots

Alemanya, Flandes, Escòcia i el País Basc són alguns dels llocs de procedència dels cinquanta-un observadors internacionals que aquest diumenge vetllaran per el bon funcionament i la transparència en la consulta sobre la independència a Barcelona. En total, hauran estat 150 els observadors que hauran estat a Catalunya en les diverses onades de consultes celebrades.

Jan Jambon, portaveu del NV-A flamenc, s'ha mostrat molt orgullós que la delegació flamenca sigui tant àmplia, amb tretze membres. En una conferència de premsa avui s'ha difós, a més, un missatge en vídeo per part del líder del NV-A, Bart de Weber. Parlant en català, ha afirmat que des de Flandes estaran 'colze a colze amb el poble de Catalunya'. 'Esperem finalitzar de manera pacífica aquesta lluita democràtica, molta sort i Visca Catalunya', ha conclòs. En quant a la celebració de la consulta, Jambon, que actuarà per tercera vegada com a observador, ha assenyalat: 'Les meves expectatives és que demà veurem el mateix nivell de transparència, democràcia i determinació'.

Entre els observadors també hi haurà el catedràtic de lingüística per la Universitat Autònoma de Madrid, Juan Carlos Moreno. 'Moltes vegades he comentat per necessitat democràtica a Madrid i en d'altres àmbits sobre el dret d'autodeterminació dels pobles basc, gallec i català', ha explicat. 'M'han respost que era un fet impossible, que comportaria un trencament o quelcom semblant a una guerra civil, sempre amb idees apocalíptiques', ha afegit. 'Tanmateix ara es demostra que això es pot fer de manera pacífica, cívica', ha recalcat.

D'altra banda, per part del País Basc hi ha representants del PNB, d'EA i de l'esquerra abertzale, que han expressat el desig que prosperi allà una consulta de magnitud semblant a la que s'ha fet arreu de Catalunya, tot i que no obliden intents com el celebrat a Gernika. Galícia, el sud del Tirol, Dinamarca, Sardenya, Còrsega, Uganda, Puerto Rico o Turquia són altres indrets de procedència dels observadors.

ELS ACTUALS GOVERNANTS CATALANS HAURIEN DE MIRAR PERE EL GRAN.

2011-03-31T12:10:00.002+02:00

Bon llibre d´Stefano Maria Cingolani i bona entrevista feta a Vilaweb, que us adjuntem:

'Els governants actuals farien bé de mirar el rei Pere el Gran'

Stefano Maria Cingolani ha publicat la biografia divulgativa 'Pere el Gran. Vida, actes i paraula'

'La història de Catalunya s'ha anat allunyant dels reis. Però, si mirem el passat per reflexionar sobre el present, els governants actuals farien bé de mirar Pere el Gran, que amb recursos molt exigus va desafiar i va guanyar les grans potències del seu temps: el rei de França, el rei de Nàpols i el papa. I com s'ho va fer? Tenia les idees molt clares i no pidolava, sabia aprofitar les febleses de l'enemic i era un gran diplomàtic.' Així s'expressa l'historiador Stefano Maria Cingolani, especialista en Pere el Gran (1240-1285), fill de Jaume I , que va conquerir Sicília i Malta i obrí la Corona d'Aragó a la Mediterrània central i oriental. Cingolani n'ha escrit una biografia divulgativa, 'Pere el Gran. Vida, actes i paraula' (Ed. Base), estudi que aporta molts documents inèdits o poc estudiats fins ara.

Pocs mesos abans de la publicació de la biografia de Pere el Gran, Stefano Maria Cingolani (Roma, 1956) va publicar, com a curador, la crònica de Bernat Desclot, 'Llibre del rei en Pere' a Barcino. És que Cingolani compta amb una àmplia bibliografia sobre l'època i sobre aquests monarques, que es remunta al 2002, quan va publicar 'El somni d'una cultura: Lo somni de Bernat Metge', a l'editorial Quaderns Crema. Després Barcino li encarregà l’edició crítica de Bernat Metge, 'Lo somni' (2006); i van seguir: 'Historiografia, propaganda, comunicació al segle XIII. Bernat Desclot i les dues redaccions de la Crònica' (IEC, 2006); 'La memòria dels reis. Les Quatre Grans Cròniques i la historiografia catalana des del segle X al XIV' (Base, 2006); la biografia divulgativa 'Jaume I. Història i mite d'un rei' (Edicions 62, 2007). També és editor de la col·lecció Història de la Corona d'Aragó de Publicacions de la Universitat de València (PUV). A més, el Museu d'Història de Catalunya el va convidar fa un any i mig a participar en el projecte d'estudi de les tombes reials de Santes Creus i, en especial, la de Pere el Gran. Sobre això, explica a VilaWeb: 'El fet va significar, si més no, trobar-me davant les restes mortals de l'home que estudiava. I va tenir un impacte emotiu i una suggestió considerables.'

'La biografia va adreçada a un públic apassionat per la història, però també als especialistes, perquè hi havia molts forats en la història d'aquest rei', explica Cingolani. Per què tants forats? 'Fa cinquanta anys que no es fa historiografia política en aquest país. Es fa recerca més lligada a una historiografia positivista d'influència francesa, més social (sobre el comerç, la relació amb el territori, el paisatge geopolític, el finançament…). Per una altra banda, la història de la Catalunya medieval ha caigut en mans de la novel·la històrica, nefasta, i de divulgadors que són periodistes, no historiadors professionals. Ara, d'aquesta situació, també en són responsables els historiadors, que estan en el seu món acadèmic i no en surten.'

Cingolani s'hi troba còmode, en aquest espai de divulgació històrica rigorosa, que té un aspecte narratiu, però basat en l'estudi i la interpretació dels documents dels arxius. Cingolani es passa el dia a l'Arxiu de la Corona d'Aragó. Perquè, a diferència de quan va fer la biografia de Jaume I, personatge sobre el qual ja hi havia algunes biografies acadèmiques, sobre Pere el Gran la manca de bibliografia és quasi total. Calia remuntar-se a l'any 1963, quan Ferran Soldevila va publicar la seva biografia sobre aquest rei, per trobar la darrera obra moderna dedicada al monarca. 'Soldevila n'havia començat una altra de caràcter molt acadèmic, però va restar inacabada perquè es va morir.'

En aquest desert, Cingolani va haver de tornar als arxius: 'Em van servir per fer una reconsideració general i per donar més consistència a l'obra, perquè vaig anar a les fonts originals, que cito (gairebé tota la documentació és inèdita), i també per fer una obra més problemàtica. Un exemple: hi havia un aspecte impressionant que no s'havia mirat mai, i és que quan els reis es coronaven, de primer a Saragossa i després a Barcelona i València, juraven respectar les lleis de cada territori. Però Pere II s'hi va negar i només va ser rei d'Aragó. La meva hipòtesi, que s'ha de treballar més, és que, a diferència del seu pare, el rei en Jaume, Pere volia unificar els territoris i proposar una visió diferent de rei i de la Corona d'Aragó. La fragmentació era la feblesa de la Corona. Crec que ell ho entenia així. I va fer alguns passos, perquè va començar a barrejar funcionaris, va intentar aplicar algunes normes administratives…'.

Cingolani també aporta nova informació sobre la revolta de Barcelona del 1285 i sobre el Setge de Girona: 'Hem trobat que a la defensa de Girona, s'hi van quedar 120 ballesters (en tenim els noms i cognoms) contra els 15.000 soldats francesos que assetjaven la ciutat.'

Segons ell, Pere el Gran es va inventar la diplomàcia, la propaganda i la guerra mediàtica: 'Tenia aspectes d'una enorme modernitat.'

60.000 PERSONES DEMANEN LA DIMISSIÓ DE CAMPS A VALÈNCIA.

2011-03-27T15:20:00.002+02:00

Vilaweb. Desenes de milers de manifestants demanen la dimissió de Camps a València
60.000 persones, segons l'organització, van assistir a la marxa contra la corrupció

Desenes de milers de persones, 60.000 segons l'organització, van marxar ahir pel centre de València en la manifestació contra la corrupció a les institucions del país, convocada pel Col·lectiu Contra la Corrupció i amb el lema 'NO volem un lladre de president'. Durant el recorregut, es van poder veure pancartes amb lemes com ara 'No a la corrupció, Camps dimissió' i es van sentir molts eslògans reclamant que el president dimiteixi, o altres, com ara 'T'estimo un ou, vull un vestit nou' o 'El president, a Picassent'.

La manifestació va ser tan concorreguda, que quan la capçalera ja arribava al final, davant la seu del Palau de Justícia, els últims manifestants encara eren a tocar de la plaça de Sant Agustí, lloc de la sortida de la marxa. Al final, es va llegir el manifest, que proclama la 'defensa de la democràcia' al País Valencià i adverteix que aquest es troba 'assetjat pel càncer de la corrupció i l'abús de poder'.

En aquest sentit, insisteix que la corrupció, 'lluny de ser un fet aïllat, ha esdevingut una pràctica sistemàtica amb els successius governs del PP'. El text denuncia la 'connivència de la Generalitat amb la trama de corrupció més gran que s'ha conegut en l'era democràtica' a l'estat, i lamenta que aquesta situació 'colapsa la vida pública, els recursos financers i el patrimoni natural i cultural'.

El Col·lectiu contra la corrupció pregunta en el manifest pels sobrecostos de la Ciutat de les Arts i les Ciències, pel muntatge de la visita del Papa de Roma, pels beneficis de la Copa Amèrica i de la Fórmula 1, pel cas dels vestits i pel cas Brugal. Per als organitzadors, 'l'estat actual de les coses no hauria estat possible sense l'abús de poder basat en les majories absolutes del PP'.

'Volem unes institucions transparents i que el PP doni explicacions a la ciutadania i a l'oposició del finançament il·legal i sobre d'on són els nostres impostos', va dir la portaveu del col·lectiu organitzador, Reyes Matamales.

A la manifestació, hi van assistir representants polítics, com el secretari general del PSPV, Jorge Alarte; el portaveu socialista a les Corts, Àngel Luna; el portaveu de Compromís, Enric Morera, i les diputades d'aquest grup Mònica Oltra i Mireia Mollà.

Denúncia del PP

El PP havia presentat una denúncia contra el col·lectiu per 'manifestació il·lícita i injúries greus amb publicitat contra l'autoritat en l'exercici del seu càrrec', però la jutgessa d'instrucció de València va desestimar la petició.

PER UN CANAL DE TV PÚBLIC DE COBERTURA DE PAÏSOS CATALANS

2011-03-19T18:33:00.001+01:00

Reivindiquen a Vic la creació d'un canal de televisió públic que doni cobertura arreu dels Països Catalans

Vic (ACN).- Una seixantena de persones s'han concentrat aquest divendres a la Plaça Major de Vic en defensa de les emissions de TV3 al País Valencià i per reivindicar la creació d'un canal de televisió públic que doni cobertura arreu dels Països Catalans. A més, també s'ha demanat la reciprocitat de tots els canals autonòmics arreu del territori. La CUP, convocant de l'acte, ha volgut deixar palès els constants entrebancs als quals se sotmet els catalans 'siguin d'on siguin' i per demostrar que, 'malgrat els impediments, el poble català no cessa en l'afany de créixer com a poble i com a cultura'. Altres entitats com Òmnium Osona, Tona Decideix o el casal Boira Baixa de Manlleu s'han adherit a l'acte.

Enllaç notícia sencera: http://www.vilaweb.cat/acn/ultima-hora/3862525/20110318/reivindiquen-vic-creacio-canal-televisio-public-doni-cobertura-arreu-paisos-catalans.html

ESPANYA: UN DÈFICIT DEMOCRÀTIC.

2011-03-16T15:45:00.002+01:00

Afegim un article, publicat a Vilaweb, prou entenedor sobre els dèficits democràtics d´algunes "democràcies":

Espectacular, el dictamen del Tribunal d'Estrasburg que dóna la raó a Arnaldo Otegi i condemna l'estat espanyol per haver-li violat la llibertat d'expressió. Otegi va dir que el rei d'Espanya era 'responsable dels torturadors' i la justícia espanyola es va abraonar contra ell.
Però Europa imposa ara el criteri sensat, tot recordant que l'expressió d'Otegi és una crítica política que s'ha de poder fer. El tribunal d'Estrasburg ja ha condemnat l'estat espanyol en més d'una ocasió i gairebé cada condemna ha posat en relleu aspectes molt deficitaris de la seua (nostra?) democràcia. La sentència que ens ocupa hi torna. I hi torna amb unes referències que pocs països democràtics discutirien, però que Espanya discuteix. Per exemple, el tribunal diu que 'els límits de la crítica admissible són més amplis quan afecten un home polític, en la seva qualitat de tal, que no quan afecten un simple particular [...] el primer s'exposa inevitablement i conscientment a un control atent dels seus fets i gestos, tant dels periodistes com dels ciutadans [...], i per això ha de ser més tolerant'. Claríssim.
El tribunal 'admet que el llenguatge emprat (per Otegi) es podria considerar provocador. Tanmateix, si bé és cert que, de tota persona que s'involucra en un debat públic [...], se n'espera que no ultrapasse els límits, sobretot en el respecte a la reputació i als drets d'altri, també li és permès de recórrer a una dosi d'exageració, fins i tot de provocació, és a dir de ser una mica immoderat.' I per, si no n'hi havia prou, el tribunal europeu recorda que la condemna d'Otegi neix del tracte especial que el monarca espanyol rep en el codi penal, que considera, sense ombra de dubte, 'no conforme a l'esperit de la Convenció' europea de salvaguarda dels drets de l'home i de les llibertats fonamentals.
La sentència, doncs, referma de bell nou una cosa ja sabuda: que els límits de les llibertats, en aquest cas de la llibertat d'expressió, tendeixen a ser més baixos a l'estat espanyol que no a la resta d'Europa. Un dèficit greu. Un més.

DURAN I LLEIDA , AUTÈNTIC HOME FORT DE LA NOVA ADMINISTRACIÓ.

2011-03-13T20:55:00.004+01:00

Un amic blocaire publicava aquest text fa poc sobre en Duran i Lleida. Us el pengem (resumit) perquè està prou bé:

" ....Duran ja acumula uns vuit o nou càrrecs i assisteix a les reunions del Consell Executiu de la Generalitat sense ser-ne membre. Presideix quatres comissions bilaterals, és el secretari general de CiU, diputat al Congrés, president de la comissió d’afers exteriors d’aquella cambra i segur que em deixo algun càrrec més. Sincerament, algú pot compaginar tots aquests càrrecs? És un superman? És un milhomes? O aquí hi ha alguna cosa que no sabem? És inconcebible que un sol individu acapari tant de poder. De fet, més que parlar de govern de Mas, hauríem de referir-nos-hi -jo ja ho he fet- com a govern d’en Duran i Lleida, perquè ell és l’autèntic home fort de la nova administració. Sense cap mena de dubte.
I allò on no arriba ell, arriben els seus acòlits. La senyora Núria de Gispert, com a President del Parlament, que en les poques setmanes que porta al càrrec, ja s’ha lluït en diferents ocasions. Una oratòria desastrosa i una pitjor fonètica, de ninya pija que tomba d’esquena.
La senyora Joana Ortega, com a número 2 del govern, i autèntica porta d’entrada de Duran a l’executiu, De fet l’Ortega no deixa de ser una mena de secretària servicial d’en Duran. Les seves actuacions primeres, també s’han demostrat patètiques: primer va negar urnes per a la consulta de Barcelona -que finalment es va haver d’empassar amb patates. Ara està desmuntant tot el tema del Memorial Democràtic, i fins i tot baralla la possibilitat d’incorporar les víctimes… de l’altra bàndol.
El senyor i havanero de pro, Jordi Casas, com a delegat del govern a Madrid, d’aquesta manera el control unionista de la interlocució amb Madrid és total i absolut. Com si CDC no existís. Al.lucinant.
I després tots els nomentaments a Relacions Exteriors, que li permet al líder unionista, controlar les relacions internacionals del govern català. Resultat, el nou delegat del govern a Brussel.les, és un ex-diplomàtic del govern d’Aznar que el primer que diu és que ell no es preocuparà pel reconeixement del català a Brussel.les. I el segon que ell no veu incompatibles el ser espanyol i el ser català. Però aquest tio en quin món viu? De canapè en canapè, de recepció en recepció?
Mare de déu senyor, quin escàndol. I encara no hem esgotat els cent dies de rigor. Tot pot arribar a ser molt pitjor, però que molt més, eh? "

LA CRISI RECAU SOBRE ELS CIUTADANS (COM SEMPRE)

2011-03-03T11:26:00.001+01:00

Bon article publicat a Vilaweb:

El somriure de CiU s'ha glaçat

La idea de convertir el logotip de CiU en un somriure era molt arriscada, però era bona. En uns moments molts durs, en termes polítics, CiU va saber vendre l'optimisme, la idea que tots plegats ho podíem fer, que hi havia una manera amable de fer política, eficaç, atenta als ciutadans. Però el canvi, una volta al govern, ha estat tan radical que el somriure se'ns ha glaçat a la cara. De molts.

La idea de convertir el logotip de CiU en un somriure era molt arriscada, però era bona. En uns moments molts durs, en termes polítics, CiU va saber vendre l'optimisme, la idea que tots plegats ho podíem fer, que hi havia una manera amable de fer política, eficaç, atenta als ciutadans. Però el canvi, una volta al govern, ha estat tan radical que el somriure se'ns ha glaçat a la cara. De molts. Que hi ha crisi, no en pot dubtar ningú. Que la crisi requereix mesures excepcionals, tampoc. Però que tots els missatges siguen de pessimisme i d'emergència dramàtica no crec que siga una bona idea. I encara menys, si van acompanyats d'una preocupant paràlisi de l'administració en tots els àmbits o, pitjor encara, si, alhora, no paren de carregar una part del preu de la crisi als ciutadans. Aquestes últimes hores, especialment, han coincidit moltes notícies preocupants. El pla d'austeritat sanitari farà augmentar les llistes d'espera i no resoldrà la preocupació dels ciutadans que se senten desatesos en un àmbit de primera necessitat. Demanen que els estudiants de formació professional paguen una part dels seus estudis mentre ens diuen que facilitar l'educació de qualitat és essencial. No es rebaixen els bitllets de rodalia, si no paga l'estat, de manera que viure a Catalunya esdevé un pèl més car que no a la resta de l'estat. Aquestes tres iniciatives carreguen als ciutadans, més encara, el cost de la crisi. La Generalitat potser anirà millor i assolirà alguns objectius, però els ciutadans de Catalunya, no. De moment tindrem una sanitat pitjor i haurem de traure'ns més diners de la butxaca. I això em sembla que no s'entén. El cas del tren és paradigmàtic. El govern espanyol fa trampa i demagògia, i això cal denunciar-ho. Però, de moment, és als qui fem servir el transport públic que la discussió eixirà cara. I si fóra una mesura circumstancial, encara seria passadora, supose. Però, afegida a la resta de comunicacions d'aqueixes últimes hores, em tem que aquesta decisió tan solament farà créixer perillosament la frustració i el malestar, allò que el somriure de campanya volia precisament contrarestar. Tots sabem que els mals que s'arrosseguen no són únicament deguts a la crisi i a la mala gestió del govern anterior. També, i sobretot, a l'espoliació. Entenc, doncs, que la duresa pressupostària pot tenir un lleuger efecte positiu, en termes pedagògics. Però, a l'hora de collar algú, cal saber on és el límit, i ara comença a fer l'efecte que el govern s'estima més de salvar la Generalitat que no pas de salvar el país. Perquè els únics discursos que ens arriben són frustrants, sense il·lusió. Perquè tota consulta o conversa acaba, per sistema, amb un abrupte 'no hi ha diners', i no hi valen raons. I perquè comencen a tancar empreses, hi ha associacions i entitats que ja tenen maldecaps greus, els ajuntaments s'espanten i l'economia perilla d'assecar-se. D'assecar-se perquè, com passa a tot l'occident, el govern és la principal empresa del país i aturar-la en sec és una irresponsabilitat. No havíem de fer més amb menys?

JOANA ORTEGA I UDC SE US VEU EL LLAUTÓ ¡¡¡

2011-02-26T23:13:00.003+01:00

Un mitjà de comunicació feia aquest comentari sobre la interpel.lació del diputat Uriel Bertran, que va contestar Joana Ortega (Unió Democràtica).
Una Joana Ortega molt nerviosa i molesta per un tema tan democràtic com les consultes sobiranistes i el paper del Govern "català" en aquesta consulta de Barcelona.

Joana Ortega, referint-se a les consultes: 'A veure si acabem ja aquest tema'
Responent una interpel•lació d'Uriel Bertran, li retreu: 'Vostè deu tenir algun tipus de fixació malaltissa amb aquest tema' •
El diputat de Solidaritat s'havia adreçat a la consellera Fernández Bozal, que no va sortir a respondre
________________________________________
Quan encara no fa ni tres mesos de la constitució del nou Parlament sorgit de les eleccions del 28 de novembre, la vicepresidenta del Govern, Joana Ortega, ja està tipa que els diputats de Solidaritat insisteixin a cada ple del Parlament sobre la independència de Catalunya. En una resposta a una interpel•lació del diputat solidari Uriel Bertran, li ha engaltat: 'A veure si acabem ja aquest tema. Vostè deu tenir algun tipus de fixació malaltissa amb aquest tema i tot plegat diu molt poc a favor de la seva amplitud de mires.'

________________________________________

EL 23-F I EL PAÍS VALENCIÀ.

2011-02-24T10:38:00.001+01:00

Article recordatori del 23-F al País Valencià, a Vilaweb. : 'Tot açò ve d'allò'

El 23-F València va ser l'única capital on els tancs van eixir al carrer. Unitats armades es deixaren veure per tot el centre de la ciutat i en llocs estratègics. Les unitats militars també foren vistes en algunes altres poblacions de la regió militar de València d'aleshores, però va ser la imatge dels tancs travessant els ponts del riu Túria la que va fer la volta al món.

El País Valencià vivia aleshores molt crispat. Durant la transició l'esquerra i el nacionalisme havien aconseguit avenços significatius, però l'extrema dreta havia trobat en el blaverisme una via per a justificar atacs violents continuats, amb el propòsit de deslegitimar el nou poder municipal o autonòmic.

En aquell ambient el tinent general Milans del Bosch va decretar la queda, va fer publicar un ban militar prohibint-ho pràcticament tot i va dominar militarment la ciutat ben bé fins l'endemà al matí. Enlloc més no passà res semblant, sinó al congrés dels diputats de Madrid.

Joan Josep Pérez Benlloc, un dels periodistes més coneguts i respectats del País Valencià, era aleshores el director del jove Diario de Valencia, una publicació que havia nascut sumant liberals i socialistes amb la voluntat de fer un diari demòcrata i valencianista que poguera plantar cara a la capçalera reaccionària de la ciutat, Las Provincias.

Des del seu despatx de director i des de l'edifici del seu diari JJ, com és conegut entre els periodistes valencians, va viure ben de prop totes les coses que passaven, i que ara comenta en aquesta entrevista de VilaWeb TV.

Pérez Benlloch conta que un comandant militar, que havia estat censor durant el franquisme, es va presentar al diari amb l'ordre de publicar el ban de Milans del Bosch, acompanyat d'una força armada. També conta la nit passada al diari, amb la responsabilitat de saber que hi havia un cop d'estat en marxa i que calia oposar-s'hi.

Benlloch explica la perplexitat de molts valencians, en veient que després del discurs del rei, que teòricament era el final del cop d'estat, els tancs continuaven al carrer, com si el discurs no hagués significat res.

Des del punt de vista personal el director comenta: 'ets on ets i la inèrcia et va duent', malgrat la ràbia per les coses que passaven, una ràbia que també li donava forces per a resistir i per a mirar de fer sortir l'edició preparada, amb un editorial seu en favor de la democràcia.

'Encara no sabem què va passar a capitania'

Pérez Benlloch repassa també els fets que ocorregueren en la ciutat, si bé encara hi ha moltes coses que no sabem, diu. A diferència dels fets de Madrid, per exemple, avui encara 'no sabem què va passar a capitania; ni sabem, per exemple, si és cert que un general va posar una pistola sobre Fernández del Rio, el governador civil d'aleshores'.

Per ell, l'única explicació de l'eixida dels tancs únicament a València és que Milans del Bosch fou l'únic general que s'atreví a fer el cop.

Las Provincias, amb els sediciosos

Sobre el possible paper de suport al cop d'estat del diari Las Provincias i de la seua directora, Maria Consuelo Reyna, Benlloch diu que el diari conservador fou coherent. 'Qui havia d'estar al costat del colp mediàticament?'

El ressò polític

Ara, sobre les conseqüències del cop d'estat, Pérez Benlloch diu que les reivindicacions anteriors per la democràcia eren 'sobrerepresentacions, perquè 'aquesta ciutat mai no ha estat tan liberal com ens entestem a dir'. El cop va fer l'efecte que, segons ell, la ciutat volia i no s'atrevia a demanar, que no era sinó el de reconduir la situació i frenar l'avenç de la consciència democràtica i valencianista. Frenada que ell va viure en directe al diari mateix, on els fundadors es van desdir del model de la publicació.

Trenta anys després

Quant a l'efecte del cop, trenta anys després, Pérez Benlloch recorda: 'Aquesta ciutat no ha millorat les seues constants vitals democràtiques', altrament no s'explicaria la degradació democràtica que viu ara el País Valencià.

'Tot açò ve d'allò' resumeix, volent dir que, si aleshores hi hagués hagut institucions civils potents que s'hagueren plantat, avui aquestes mateixes institucions farien de barrera, 'de contrapunt crític als fets que passen'.

De totes maneres, creu que, des del punt de vista mediàtic i periodístic, avui 'ens trobem molt pitjor'.

EL PP I LA CENSURA INFORMATIVA AL PAÍS VALENCIÀ.

2011-02-19T10:13:00.001+01:00

Uns 300 manifestants espontanis es van reunir ahir davant la Generalitat

Uns 300 manifestants s'aplegaren ahir a les 19.00 davant la Generalitat amb l'etiqueta #sensesenyal. La convocatòria havia circulat espontàniament pocs minuts abans.
Història d'una obsessió

La presència de TV3 al País Valencià va començar el 1985, dos anys després del llançament del canal. Un grup de radioafeccionats va muntar un petit repetidor a Sueca. Aquell intent fou sancionat amb el primer tancament, perquè el delegat del govern espanyol al País Valencià, el socialista Eugeni Burriel, el féu precintar per la guàrdia civil. L'any següent les emissions de TV3 varen arribar a tot el País Valencià gràcies als repetidors d'Acció Cultural del País Valencià, tot i les dificultats polítiques. Fins al començament de les emissions de Canal 9, el 1989, TV3 va ser de fet el tercer canal de molts valencians.

SENSE EXPOLI FISCAL NO HI HAURIA DÈFICIT PÚBLIC

2011-02-17T12:17:00.002+01:00

Article clarificador aparegut fa uns dies a Vilaweb, amb l´economista Guillem López Casasnovas.

L'economista Guillem López Casasnovas parla de la situació econòmica, de les operacions d'endeutament públic i de la nova regulació financera

El govern espanyol va anunciar el nou requisit de solvència de les caixes: un 10% de capital principal. És una nova fita en l'ofensiva de l'estat contra el model de caixes, que se suma a la controvertida relació de poder econòmic de l'estat i les comunitats autònomes. L'obligació d'obtenir un permís d'endeutament imposada als governs català, balear i valencià, també és motiu de comentari del doctor i catedràtic de la UPF i conseller del Banc d'Espanya, Guillem López Casasnovas.

Quina és la política prioritària per a reactivar l'activitat i el creixement econòmic?

Recuperar prestigi internacional, de país seriós que som i volem continuar essent, competent i competitiu, perquè els inversors vegin tot allò de bo que tenim. Atents a fer-ho sense renúncies, sense amagar fets diferencials, com, fins i tot, els de la llengua i de la cultura, que a primer cop d'ull des de fora poden fer l'efecte de no ser competitius, però que ho son: l’obertura al món, el multilingüisme, una cohesió social més gran.

L'emissió de deute dels governs català, balear i valencià no empenyora el futur?

El deute de la Generalitat hauria de ser un deute de l'estat o avalat per aquest, no 'segmentat' ni denigrat per insolvent com sembla que volen alguns gestors de l'estat. L'emissió i el recurs als capitals hauria de ser cosa dels nostres representants de l'administració general de l'estat –no entesa com a administració central. Les comunitats autònomes són també estat, que costegem entre tots.

Quin impacte té l'espoliació fiscal en el dèficit públic dels Països Catalans?

Si per espoliació entenem la diferència entre el finançament que l'administració central de l'estat ens atorga i el que tindríem, si avui ens financéssim exclusivament amb la nostra renda i riquesa, tot. No tindríem dèficit.

Es pot parlar d'autonomia financera si per a endeutar-se o refinançar el deute cal un permís del govern espanyol?

La del deute de fet sembla que finalment és l'única corresponsabilitat fiscal de veritat; en realitat, avui és una responsabilitat total. És incoherent que amb un mal finançament de l'administració estatal aquesta després deixi sola l'administració autonòmica davant els mercats exteriors.

El concert econòmic milloraria un 70% el finançament de Catalunya. Quins inconvenients té aquest model per Catalunya?

Les reaccions contràries de tota la resta d'estat, que perdria una part de la redistribució favorable de què frueix. L'impacte d'aquestes reaccions i la valoració que en faria la societat catalana és opinable. Però no em pertoca a mi, com a acadèmic, d'opinar-ne aquí.

Des d'un punt de vista estrictament econòmic, la millor situació per al nostre país seria la independència?

Tot i essent probable, val a dir que hi ha més factors que no els estrictament econòmics. Però, d'aquests altres factors no 'estrictament econòmics', no em correspon d'opinar-ne com a economista.

Les entitats financeres deixen de donar crèdit a les famílies per comprar deute públic 'sense risc'. És cert que no té risc el deute públic en la situació actual? Quines conseqüències té aquest canvi d'orientació en la política de les entitats financeres?

És un perill que s'ha d'evitar. La millora del ràtio entre capital més reserves respecte d'actius ponderats per risc es pot fer tant augmentant el numerador com disminuint el denominador. El primer és capitalitzar; el segon pot consistir a substituir crèdits de l’economia productiva per deute públic, que amb avals europeus, o sense, té per definició un risc més baix o nul.

I que us en sembla, dels nous requisits imposats a les caixes?

La nova regulació sobre la liquiditat aprovada per Basilea deixa molt clar el principi bàsic que el risc de liquiditat no es combat exigint més capital, sinó amb unes taxes de liquiditat, com el d'un coixí de trenta dies perquè les autoritats tinguin un marge per a actuar; i una altra taxa d'estabilitat, que és una estructura financera sanejada. La nova proposta espanyola no sembla que respecti aquest principi.

La nova regulació de la liquiditat de Basilea no fa diferències entre les entitats que cotitzen i les que no, entre més coses perquè l’accés als mercats majoristes no depèn d'aquest factor (per exemple, la Caixa sempre ha pogut accedir als mercats majoristes sense dificultats), sinó d’uns altres, com la dimensió, el ràting, el risc sobirà, la transparència en el mercat, la credibilitat del balanç...

Quins altres perills s’entreveuen en la nova regulació financera?

La proposta sembla que no distingeix l'endeutament segons el termini dels venciments. No és igual una emissió que venç al cap de sis mesos que una que venç al cap de quinze anys. A més, la nova regulació de Basilea, en la part que exigeix fonts de finançament estables per a encarar les necessitats de finançament, considera entre les fonts estables el 100% de les emissions a més d'un any i, en canvi, només entre el 80%i el 90% dels dipòsits minoristes –particulars i petits negocis. Una vegada més, la proposta espanyola sembla que no segueix la nova regulació mundial.

Com veieu la reacció de les caixes catalanes, valencianes i balears? Prenen un bon camí?

En general són camins diferents; n'hi ha que són clarament millors que no pas els altres, al meu paper, però cal ser sensibles a la importància del moment i cal deixar fer la feina als responsables, i jutjar-los, si cal, al final. Entre les oportunitats perdudes amb camins diferenciats, dues caixes catalanes, una d'illenca i una de valenciana, ja naveguen avui per mars llunyanes i sota banderes de conveniència i/o obediència no catalana. Però, de nou, això és opinable i no em toca a mi de valorar-ho.

LA NACIONALITZACIÓ ESPANYOLA DE LES CAIXES.

2011-02-15T00:18:00.002+01:00

Nacionalització (espanyola) de les caixes (Emili Valdero)

La majoria de caixes d'estalvi tenen greus problemes per poder sobreviure a la pèrdua de valor dels actius immobiliaris que tenen en propietat, en un entorn financer cada cop més exigent pel que fa a la regulació i el grau de solvència. Les caixes es van llançar alegrement a donar préstecs hipotecaris a constructores, promotors immobiliaris i particulars, i amb l'esclat de la crisi, el nombre de crèdits impagats ha augmentat exponencialment i la morositat s'ha situat en nivells alarmants.

L'actual model de caixes planteja molts dubtes a causa dels greus problemes de viabilitat i de costos de l'estructura, que s'han intentat solucionar a través d'unes fusions basades en criteris polítics més que empresarials. Les caixes necessiten una forta capitalització per tornar a estar sanejades i obrir l'aixeta del crèdit a les empreses i particulars. El Ministeri d'Economia i el Banc d'Espanya han elaborat una nova normativa que suposa la conversió de les caixes en bancs, fet que afavoreix l'arribada de capital –les entitats podran sortir a la borsa i emetre accions– i, per tant, l'eliminació del caràcter social i sense ànim de lucre que les caracteritza. L'Estat té preparats més de 30.000 milions per ajudar les caixes a fer el canvi.

La conversió de les caixes en bancs serà un procés traumàtic des d'un punt de vista social, ja que suposarà la pèrdua de molts llocs de treball i posarà en risc la seva obra social. Però el punt clau és que la majoria de caixes no podran captar capital perquè no tenen la confiança dels mercats internacionals, cosa que implica que l'Estat en passarà a ser el propietari, perquè serà l'únic que hi injectarà diners. És la nacionalització (espanyola) de les caixes. Després podran ser privatitzades. El Santander i el BBVA les compraran?

PROPOSICIÓ ACCEPTADA I PROBABLE VOT CONTRARI DE CiU

2011-02-09T11:57:00.000+01:00

CiU s'avé a debatre sobre la independència però hi votarà en contra

La mesa del Parlament de Catalunya ha admès avui a tràmit la proposició de llei de declaració d'independència, presentada la setmana passada per Solidaritat (SI), amb els vots a favor de CiU i en contra del PSC i PP. Ara la proposició comença el tràmit parlamentari i a finals de març o a l'abril es podria debatre la ple. Serà aleshores quan els grups hauran de definir el sentit del seu vot. ERC ja ha dit que hi votarà a favor, igual que SI, però CiU, tot i haver ac! ceptat a tràmit la proposició, ja ha aclarit que no pensa donar-hi suport en el ple parlamentari.

El portaveu del grup parlamentari convergent, Jordi Turull, ha explicat que a la federació nacionalista no li fa por abordar aquest debat, però ha precisat que la iniciativa no va en la línia que defensa la seva formació. Turull ha dit que l'aposta de Convergència pel dret de decidir és clara i se centra 'en assumptes que generen consens, com les infraestructures o el finançament'.

Turull també ha recordat que el seu partit ja havia dit que no quan se li va preguntar si declararia la independència aquesta legislatura i ha acusat SI de de frivolitzar i de 'buscar titulars.'

També n'ha parlat el portaveu del govern, Francesc Homs, que ha deixat clar que el govern ha definit un full de ruta molt clar. 'Res aturarà el compromís en la transició catalana cap al dret de decidir', ha dit, i ha afegit: 'això va per aquells que no es volen moure per res, perquè estan supeditats a partits espanyols, i també per aquells que volen córrer tant per motius electoralistes'. I ha remarcat que el govern té una majoria sòlida al parlament, amb una agenda exposada per Artur Mas en el debat d'investidura.

La proposició difícilment s'aprovarà

El PSC, que ha votat en contra de la tramitació parlamentària de la proposició de llei, tampoc no hi donarà suport, argüint que la proposició de llei es troba 'fora de la legalitat estatutària i constitucional', segons paraules del diputat del PSC Higini Clotas. ICV, de moment, no s'ha pronunciat. Tenint en compte, per tant, que CiU, PSC, PP i Ciutadans hi votaran en contra, la proposició no prosperarà. És per això que SI, conscient del paper determinant de CiU en la votació, insisteix a demanar que els partits donin llibertat de vot als seus diputats.

Campanya de Solidaritat

Els diputats de SI, Uriel Bertran i Alfons López Tena, van dir ahir: 'No hauríem de fer aquesta mena de campanyes, però ens preocupa que la mesa del parlament obstaculitzi la tramitació de la llei'. La campanya amb el lema 'No emmordasseu el poble. No emmordasseu el Parlament. Voteu la Llei de Declaració d'Independència' consisteix en una tramesa de correus electrònics, a títol individual de cada signatari, als set membres de la mesa.

SI va demanar a la mesa que acceptés la tramitació del text sense escudar-se en qüestions tècniques, perquè ho consideraria un atac a la democràcia. Segons aquest full de ruta, una volta aprovada la llei, el govern de la Generalitat tindria facultats per a negociar amb la comunitat internacional la manera i el moment de declarar la independència. Una declaració que hauria de ser avalada pel poble i que, per tant, hauria de fer la majoria dels diputats del parlament, que és el representant del poble.

Estat Català.Homanatge a Martí Marco 2011

2011-01-28T16:46:00.001+01:00

Estat Català.Homenatge a Quin Sanchez 2010

2011-01-28T16:42:00.004+01:00

Ara SI,toca.

2011-01-28T01:01:00.002+01:00

CAL EL RETORN DELS PAPERS CONFISCATS A SALAMANCA.

2011-01-05T12:21:00.002+01:00

Toni Strubell emplaça el conseller Ferran Mascarell a ser implacable en el compliment de la sentència que ordena el retorn de tots els papers confiscats a Salamanca

Solidaritat Catalana per la Independència es congratula pel fet que el Tribunal Suprem hagi decidit que el retorn dels darrers documents catalans encara retinguts a Salamanca és del tot legítima.

El diputat gironí de Solidaritat Catalana per la Independència (SI) i membre del secretariat de la Comissió de la Dignitat s'ha congratulat “que no hagi reeixit el nou intent del Partit Popular per impedir que els propietaris legítims de tota la documentació retinguda a l'Arxiu de Salamanca pugui ser recuperada després de 71 anys”.

Strubell considera que aquesta nova sentència “pot contribuir a eixamplar les bases per a un retorn més ample ja que suposa una porta oberta per tal que tota la documentació espoliada als diferents territoris republicans pugui ser recuperada”. D'aquesta manera, amb aquesta sentència “es reobre plenament la possibilitat d’un retorn també de la documentació del País Valencià encara retinguda a Salamanca, tal com preveia, de fet, la Llei 27/2005 de retorn”. Strubell ha censurat la indolència del Ministeri de Cultura socialista que ha tingut aturada aquesta possibilitat en els darrers temps.

Així doncs, segons el diputat independentista “ara el que cal és un retorn ràpid i complet dels documents espoliats encara retinguts a Salamanca. Entre aquests hi ha els de la UGT, CADCI, a més d’una gran quantitat de revistes, diaris, banderes i cartells requisats, entre ells els de Carles Fontserè.”

Finalment Strubell ha encoratjat el nou Conseller de Cultura de la Generalitat de Catalunya, Ferran Mascarell, a “ser bel·ligerant i implacable en aquest front” ja que “els propietaris dels documents fa molts anys que esperen la seva recuperació, decretada per una llei que fa cinc anys que es va aprovar”. Strubell ja es va comprometre en campanya electoral, en una visita a la vídua de Carles Fontserè, Terry Broch, a fer tot el possible des del Parlament per fer possible un retorn immediat.

SOLIDARITAT CATALANA HA PRESENTAT LA PROPOSICIÓ DE LLEI PER A LA DECLARACIÓ D´INDEPENDÈNCIA.

2010-12-30T21:02:00.002+01:00

Solidaritat Catalana per la Independència ha presentat avui a la mesa del parlament sis proposicions de llei, entre les quals la de declaració de la independència de Catalunya i una llei de prohibició del cementiri nuclear a Catalunya . Ho ha fet Alfons López Tena, com a portaveu del grup mixt designat per Solidaritat. Però el grup mixt no ha quedat formalment constituït perquè Ciutadans ha demanat una pròrroga per a la designació del seu portaveu.
Solidaritat recorda que el termini per a la demanda de cap pròrroga s'acabava la mitjanit passada, i Ciutadans no l'ha demanada fins avui a mig matí. Com que Solidaritat, amb quatre diputats, i Ciutadans, amb tres, no arriben al mínim de cinc escons per a tenir un grup propi, han de compartir el grup mix! t, incloent els recursos i els representants. Però la formació presidida per Albert Rivera vol que es canviï el reglament del parlament perquè hi pugui haver una divisió del grup mixt en dos i, a la pràctica, disposar d'un grup propi, sense haver de compartir-lo amb la formació de Joan Laporta.

Solidaritat, en canvi, ha proposat que els nomenaments del representant a la diputació permanent del parlament, constituïda avui, i el portaveu del grup mixt, es comparteixin entre ambdues formacions de manera proporcional als diputats que tenen uns i altres. I recorda que la maniobra de Ciutadans demanant una pròrroga no s'ajusten al reglament de la cambra. Amb aquesta pròrroga, el termini s'allarga vuit dies hàbils; com que la primera quinzena de gener és festa al parlament, s'acabarà el 22 de gener. Fins aleshores no hi haurà grup mixt formalment constituït, i d'aquesta manera Ciutadans guanya temps perquè la cambra pugui estudiar un canvi en el reglament.

Les primeres proposicions de llei

Amb tot, López Tena ha presentat sis proposicions de llei a la mesa del parlament, entre les quals la de declaració d'independència de Catalunya, tal i com s'havia compromès Solidaritat a fer durant la campanya. Les altres es refereixen a una llei de consultes per la via no de referèndum, a una llei de dació en pagament de l'habitatge personal o familiar hipotecat amb alliberament del deute pendent garantit amb hipoteca; una llei de prohibició del cementiri nuclear a Catalunya; una llei per anul•lar l'última subvenció a Endesa atorgada pel govern en funcions de la Generalitat i una llei per a modificar la uniformitat dels mossos d'esquadra destinat a la regió policíaca del Pirineu Occidental, Ripollès i Berguedà.

Enllaç notícia sencera: http://www.vilaweb.cat/noticia/3830059/20101229/solidaritat-presenta-proposicio-llei-declaracio-dindependencia.html

Homenatge a Macià i els germans Badia de Solidaritat Catalana

2010-12-25T18:08:00.002+01:00

Homenatge a Macià i els germans Badia de Solidaritat Catalana

Un dels tres fundadors de Solidaritat Catalana, Alfons López Tena, ha assegurat aquest dissabte que els noms coneguts fins ara del Govern de CiU suposen 'tornar al passat i fer un regionalisme ben entès'. Això després d'homenatjar la tomba de l'expresident de la Generalitat, Francesc Macià, i també la dels germans Badia, al cementiri de Montjuïc. López Tena ha reivindicat la memòria d'aquests dos membres d'Estat Català afirmant que Macià i ERC van abandonar l'independentisme i afegint que Solidaritat Catalana 'té com a objectiu únic i irrenunciable la independència'.

'És tornar al passat i fer un regionalisme ben entès'. Això és el que ha afirmat Alfons López Tena quan se li ha demanat una valoració dels noms que estan apareixent per conformar el nou executiu d'Artur Mas. Això, després de matisar que la pregunta que li feien no era sobre el nou Govern de Catalunya sinó sobre 'el consell executiu de la comunitat autònoma de Catalunya'.

López Tena ha dipositat, juntament amb altres membres de Solidaritat Catalana per la Independència, una corona de flors davant al tomba de l'expresident Macià. Just després, ha anat a homenatjar, també, el lloc on reposen les despulles de Miquel Badia i Capell, i del seu germà Josep. Es tracta de dos membres d'Estat Català que van morir assassinats el 1936 per militants anarquistes.

El fundador, juntament amb Joan Laporta i Uriel Bertran, de Solidaritat Catalana ha indicat que Macià va abandonar Estat Català i que, després d'integrar-se a ERC, 'és quan no va proclamar la independència sinó la república catalana dins la federació ibèrica'.

'Solidaritat Catalana per la Independència no ho farà, té com a objectiu únic i irrenunciable la independència', ha assenyalat López Tena, tot afegint que 'retem homenatge als patriotes conseqüents que van donar la seva vida per la independència de Catalunya, els germans Badia'.

'És tornar al passat i fer un regionalisme ben entès'. Això és el que ha afirmat Alfons López Tena quan se li ha demanat una valoració dels noms que estan apareixent per conformar el nou executiu d'Artur Mas. Això, després de matisar que la pregunta que li feien no era sobre el nou Govern de Catalunya sinó sobre 'el consell executiu de la comunitat autònoma de Catalunya'.

López Tena ha dipositat, juntament amb altres membres de Solidaritat Catalana per la Independència, una corona de flors davant al tomba de l'expresident Macià. Just després, ha anat a homenatjar, també, el lloc on reposen les despulles de Miquel Badia i Capell, i del seu germà Josep. Es tracta de dos membres d'Estat Català que van morir assassinats el 1936 per militants anarquistes.

El fundador, juntament amb Joan Laporta i Uriel Bertran, de Solidaritat Catalana ha indicat que Macià va abandonar Estat Català i que, després d'integrar-se a ERC, 'és quan no va proclamar la independència sinó la república catalana dins la federació ibèrica'.

'Solidaritat Catalana per la Independència no ho farà, té com a objectiu únic i irrenunciable la independència', ha assenyalat López Tena, tot afegint que 'retem homenatge als patriotes conseqüents que van donar la seva vida per la independència de Catalunya, els germans Badia'.

http://www.directe.cat/noticia/98739/lopez-tena-creu-que-el-nou-govern-de-ciu-suposa-tornar-al-passat-i-fer-un-regionalisme-ben

2010-12-25T18:08:00.001+01:00

EL TRIBUNAL SUPREM DESTRUEIX LA IMMERSIÓ LÍNGÜÍSTICA .

2010-12-22T20:24:00.002+01:00

El Tribunal Suprem destrueix la immersió lingüística

El Tribunal Suprem espanyol ha emès tres sentències en què obliga la Generalitat de Catalunya a fer servir l'espanyol com a llengua vehicular a les escoles. Les sentències resolen diversos recursos de pares que denunciaven que els seus fills no podien fer les classes en espanyol. El Suprem ordena a la Generalitat que adapti el sistema d'ensenyament a la sentència (pdf) del Tribunal Constitucional sobre l'estatut i que l'espanyol sigui introduït com a llengua vehicular 'de manera proporcional i equitativa al català en tots els cursos'.

El Suprem, doncs, invoca la sentència del TC per destruir la immersió lingüística a Catalunya, i diu que l'escola ha de demanar als pares quina és la llengua hab! itual que volen per als seus fills.

També obliga que les comunicacions, orals i escrites, que reben els pares siguin en les dues llengües.

Enllaç notícia sencera: http://www.vilaweb.cat/noticia/3827688/20101222/tribunal-suprem-destrueix-immersio-linguistica.html

PRIMER TGV QUE CONNECTA FIGUERES AMB EUROPA

2010-12-20T19:02:00.002+01:00

Cap autoritat de la Generalitat ni del govern espanyol no va assistir a la inauguració del primer tren que connecta amb la resta d'Europa. Tot i que era un fet importantíssim.
Des d'ahir ja es pot anar amb TGV de Figueres a Perpinyà, i fins a París, perquè ja funciona la línia transpirinenca, coberta amb trens de la companyia francesa SNCF (reserves). Curiosament, cap autoritat ni de la Generalitat ni del govern espanyol no va assistir a la inauguració d'aquest tram, el primer que connecta amb la resta d'Europa.
Ben altrament, abans-d´ahir, en la inauguració del TGV Madrid-València, sí que hi va haver una ostentosa representació dels governs valencià i espanyol.

PROMESA DELS DIPUTATS DE SI AL PARLAMENT DE CATALUNYA.

2010-12-17T21:23:00.002+01:00

Ja sabem que no es viu únicament de símbols. Però els símbols també son necessaris si son clars i entenedors i la promesa dels diputats de SI és prou clara i entenedora.

Promesa dels diputats de SI al Parlament de Catalunya

15/12/2010 14:20

Us informem de la fórmula de promesa del càrrec que han exercit els diputats de Solidaritat Catalana per la Independència Joan Laporta, Alfons López Tena, Uriel Bertran i Toni Strubell, d’acord amb el que disposen l’article 108.8 de la Llei Orgànica 5/1985, del 19 de juny, del règim general, i l’article 16.1.a de Reglament del Parlament de Catalunya:

“Promet, per imperatiu legal, respectar la Constitució del Regne d'Espanya i l'Estatut d'autonomia de Catalunya, amb l'objectiu de derogar-los per la Constitució de l'Estat independent de la Nació catalana.”

POSICIÓ CLARA DE S.I. DAVANT C i U

2010-12-10T10:19:00.003+01:00

Reunió de SI amb CiU, on els primers han mantingut la seva posició i han deixat clara la demagògia amb la que juga CiU davant dels catalans i catalanes, el concert econòmic (cavall de batalla del programa de CiU) no és possible perquè no el podem decidir els catalans i catalanes. Així de senzill i així de clar.

Tena i Bertran es reuneixen amb Puig i Pelegrí i reiteren que Solidaritat votarà 'no' a la investidura d'Artur Mas
________________________________________
Una trobada discreta a l'hotel Majèstic de Barcelona ahir al migdia ha servit perquè Alfons López Tena i Uriel Bertran hagin intercanviat les primeres impressions amb el grup parlamentari del partit del nou Govern. Segons ha pogut saber directe.cat la trobada ha estat motivada a instàncies de Felip Puig -acompanyat del número dos d'Unió Josep Maria Pelegrí- ha tingut un to cordial i de primera presa de contacte en què els dos dirigents de Solidaritat Catalana per la Independència (SI) han reiterat que no votaran cap iniciativa que no estigui inclosa en el manifest electoral amb què SI va concórrer als comicis del 28 de novembre.

________________________________________
Tena i Bertran han explicitat que votaran en contra de la presidència d'Artur Mas si no es compromet amb proclamar la independència en aquesta legislatura. De la mateixa manera, en l'elecció a la presidència i mesa del Parlament SI proposarà els seus propis candidats. Respecte la negociació del CONCERT ECONÒMIC, els dirigents de SI han recordat que qualsevol canvi en la Llei de Finançament de les Comunitats Autònomes (LOFCA) NO PASSA PEL PARLAMENT SINÓ PEL CONGRÈS ESPANYOL.

110 POBLACIONS CATALANES SE SENTEN MORALMENT EXCLOSES DE LA CONSTITUCIÓ ESPANYOLA.

2010-12-05T18:22:00.002+01:00

32 anys després de l’aprovació de la Constitució espanyola, 110 poblacions catalanes se’n senten de manera oficial "moralment excloses".

La Comissió del centenari de l´estelada informa que en el 32è aniversari de l’aprovació de la Constitució espanyola, 110 poblacions s’han declarat oficialment "moralment exclosos" o estan “per iniciar els tràmits oportuns per obrir el procés que ha de portar Catalunya a la independència”.I expliquen que:

La gran manifestació del 10 de juliol d’aquest any a Barcelona provocada per la retallada de l’Estatut, feu que la població del Port de la Selva i fins a dia d’avui un centenar d’ajuntaments més, i gairebé 1.500 regidors catalans donessin suport al “Compromís municipal sobiranista de Sant Pere de Rodes”, pactant un manifest per promoure un referèndum sobre l´autodeterminació des del municipalisme. Precisament el passat 5 de setembre es signà el Compromís Municipal sobiranista de Sant Pere de Rodes precisament per engegar aquest camí.
Des de la Comissió del Centenari de l’estelada fem ressò arreu tant de la proposta de text que va recollir decidim.cat com la que ERC, CUP o CiU van fer arribar als seus grups municipals, fent que els ajuntaments catalans és declaressin "moralment fora de la constitució espanyola" o que advoquessin “per iniciar els tràmits oportuns per obrir el procés que ens ha de portar a la independència”.

El volum de 9 capitals de comarca i 101 poblacions més hauria de preocupar al govern, esperem però que el nombre de consistoris vagi augmentant, i que amb la col•laboració de tots els grups municipals d’arreu del territori arribem a un nombre històric.

Tot seguit us passem el llistat de poblacions per la llibertat a un dia de la Constitució espanyola.

9 capitals de comarca:

Berga(Berguedà)

Banyoles (capital del Pla de l’Estany)
Ripoll (capital del Ripollès)
Solsona (capital del Solsonès)
Mollerussa (capital pla d´Urgell)
Montblanc (capital de la Conca de Barberà)

Puigcerdà (Cerdanya)

Vic (Osona)
Vilafranca (Alt Penedès)

I 101 poblacions catalanes més:
el Pla de Santa Maria (Alt Camp)
Castelló d´Empúries, Lladó, Llançà, Port de la Selva, Selva de Mar i Vilamaniscle (Alt Empordà)
Sant Quintí de Mediona, Subirats (Alt Penedès),
Calonge de Segarra, Capellades, Carme, Castellfollit del Riubregós, El Bruc, Hostalets de Pierola, Jorba, La Pobla de Claramunt, Prats de Rei, Sant Martí Sesgueioles, Sant Martí de Tous, Vilanova del Camí (Anoia)

Avinyó, Calders, Sallent, Sant Vicenç de Castellet i Santpedor (Bages)

Almoster, Maspujols (Baix Camp)

Jafre, Palafrugell i Torroella de Montgrí (Baix Empordà)

L´Arboç, Sant Jaume dels Domenys (Baix Penedès)
Molins de Rei i Begues (Baix Llobregat)

Bolvir de Cerdanya (Cerdanya)

Espluga de Francolí (Conca de Barberà)

Albagés, Albi i Tarrés (Garrigues)

Sant Jaume de Llierca (Garrotxa)

Llambilles, Sant Gregori i Vilablareix (Gironès)
Anglès, Arbúcies, Caldes de Malavella, Susqueda, Vidreres, Vilobí d’Onyar (La Selva)
Arenys de Mar, Arenys de Munt, Argentona, Canet de Mar, Cabrils, Sant Pol de Mar, Tordera (Maresme)

Artesa de Segre (Noguera)

Alpens, El Brull, Calldetenes, Folgueroles, Lluçà , Manlleu, Montesquiu, Muntanyola, Olost, Prats de Lluçanès, Roda de Ter, Sant Pere de Torelló, Sant Quirze de Besora, Santa Eugènia de Berga, Santa Cecilia de Voltregà, Taradell, Tona,Torelló, i Viladrau (Osona)
Camós, Cornellà de Terri, Crespià, Esponellà, Fontcoberta, Palol de Reverdit, Porqueres, Sant Miquel de Campmajor, Serinyà, Vilademuls (Pla de l´Estany)

Bellpuig (Urgell)

Pardines (Ripollès)

Alcanò (Segrià)

Cardedeu, Caldes de Montbui, Lliçà de Munt, Tagamanent, Sant Pere de Vilamajor i Sant Antoni de Vilamajor(Vallès Oriental)
Castellar del Vallès, Sant Quirze del Vallès, Sentmenat, Vacarisses i Viladecavalls (Vallès Occidental)

LÓPEZ TENA (SI): ELS CIUTADANS HAN D´ESCOLLIR ELS SEUS REPRESENTANTS A DIPUTACIONS I CONSELLS COMARCALS.

2010-12-02T11:23:00.001+01:00

Alfons López Tena: “Els ciutadans han de poder escollir els seus representants als consells comarcals i les diputacions”

Santi Niell, coordinador de SI a les comarques gironines i Alfons López Tena, diputat electe de SI per Barcelona han comparegut aquest matí en roda de premsa a Girona per fer una valoració dels resultats obtinguts per SI i explicar l'estratègia de la coalició independentista per a les properes eleccions municipals.

Santi Niell ha fet una valoració molt positiva pel 4,85 % dels vots obtinguts per Solidaritat Catalana per la Independència (SI) a Girona i que han suposat l'entrada al Parlament de Toni Strubell, gairebé el mateix percentatge que partits consolidats com ICV-EUiA i tenint present factors com la competència existent a Girona entre l'electorat independentista. Niell ha destacat la homogeneïtat del vot a tot el territori ja que “hem tingut electors a 219 municipis del total de 221” destacant les comarques del Gironès, Garrotxa i el Pla de l'Estany on s'ha superat el 5% dels sufragis. També ha afirmat que “ara no ens aturem ja que tenim nous reptes” i que “en el termini de dos mesos la nostra organització política es consolidarà a nivell comarcal i local i haurem de fer eleccions per escollir els òrgans de govern de SI al territori per poder encarrilar i planificar la feina per treure uns grans resultats a les eleccions municipals del mes de maig”.

Niell ha fet “una crida a l'independentisme municipalista per sumar forces amb aquells qui vulguin compartir amb nosaltres el mateix plantejament de regeneració democràtica” tot reafirmant el compromís de SI d'elaborar “les llistes sota el mateix concepte de primàries on els adherits escolliran els candidats”.

El marc sobre el qual pivotarà l'actuació municipalista de SI l'ha definit en quatre grans eixos programàtics:

1. Lluitar contra la bel·ligerància competencial que suposa que els ajuntaments catalans suportin competències delegades sense tenir recursos.

2. Lluitar contra el model municipalista de l'ACM i la FCM que està fossilitzat i esgotat.

3. Acabar amb l'opacitat d'aquells òrgans amb greus dèficits democràtics com els consells comarcals i les diputacions, proposant l'elecció directa pels ciutadans d'aquests òrgans amb grans recursos econòmics, totalment opacs i dirigits actualment per les maquinàries de partit.

4. Acabar amb el model de que els ajuntaments petits visquin en la més absoluta indigència i que els grans ajuntaments siguin usats pels partits per omplir-los d'assessors i prevendes partidistes.

En definitiva, Niell ha afirmat que SI vol sumar esforços amb totes les forces independentistes que es vulguin presentar a les eleccions amb nosaltres ja que “tenim la cobertura dels 4 parlamentaris perquè aquestes propostes siguin visualitzades i es palesi un nou escenari i una nova manera de fer política a nivell municipal”.

Per la seva banda, Alfons López-Tena, ha carregat contra les greus mancances democràtiques del sistema polític català, ja que és molt difícil entrar al Parlament si no s'hi és prèviament. Malgrat això, “els ciutadans ens han donat la seva confiança”. López Tena ha dit que l'actuació de SI aquesta legislatura serà “posar de manifest que l'autonomia esta liquidada després de la sentència del Tribunal Constitucional ja que no hi ha possibilitat d'avenç a l'Estat espanyol i que la manera de sortir de la crisi és que Espanya ens deixi de robar”. Segons López Tena, “l'Estatut va ser una aventura fracassada”.

López Tena ha insistit en què no pot ser que “hi hagi administracions públiques amb grans pressupostos, totalment opaques i que els ciutadans no puguin ni escollir ni cessar, com per exemple els consells comarcals i les diputacions, que han de ser regits democràticament”. López Tena ha dit que presentaran cavall de batalla per aquest tema al Parlament i ha advertit que “si els partits tradicionals segueixen amb aquest sistema autoritari, els representants de SI que escaiguin en aquests òrgans de poder s'escolliran democràticament pels nostres adherits”.

López Tena ha reclamant al govern que formi Artur Mas que tingui per únic objectiu recuperar els diners que ens roba Espanya ja que “la Generalitat està en fallida, els ajuntaments en semifallida, i que els catalans paguem de sobres impostos per tenir una Administració Pública de primer nivell”.

Ja per acabar també ha denunciat la situació “similar a Corea del Nord” de què 4 diputats no puguin tenir iniciativa parlamentària, una limitació antidemocràtica que “no es dóna ni al Congreso de los Diputados”.

López Tena també ha aprofitat per anunciar que “com CiU aposta per la via autonomista i no vol iniciar una legislatura de transició cap a la independència votarem no a la investidura en les dues voltes i no a la presidència del Parlament”.

SI a la independència.

2010-11-25T11:22:00.002+01:00

Sí a la independència: la volem, és possible i la farem

Després de la sentència del Tribunal Constitucional contra l’Estatut hem constatat que Catalunya, dins d’Espanya, no té futur i avui es troba en una situació límit. Les famílies catalanes s’estan empobrint perquè patim l’espoli fiscal més gran del món, quantificat en 22.000 milions d’euros que cada any Espanya ens pren. Seixanta milions diaris. Tres mil euros per català i any. En la situació autonomista actual, Catalunya no pot decidir el seu futur per capgirar aquesta situació adversa. Prou de promeses inviables. Prou de mentides. Prou d’enganys. L’única possibilitat de sortir de la crisi democràtica, moral, política i cultural és amb una declaració d’independència -que ja ha estat avalada per la comunitat internacional i pel Tribunal Internacional de Justícia- que comporti la creació d’un estat propi que defensi els interessos de Catalunya. I és l’única fórmula que depèn de la voluntat de totes i cadascuna de les persones que viuen a Catalunya. De tothom, sense exclusions de cap mena. Sense trencar lligams sentimentals amb cap territori del món.

Volem una Catalunya lliure, rica, plena, joiosa, orgullosa del seu passat, del seu present i del seu futur. SI es compromet a acabar amb el mal record del passat d’una regió empobrida per fer de Catalunya el quart estat més ric de la UE. Sabem com fer-ho. Solidaritat Catalana per la Independència es compromet a rellançar l’economia creant milers de llocs de treball; a gestionar els nostres impostos i decidir a què els dediquem; a crear beques-salari pels estudiants vinculades al rendiment acadèmic de 8.500 euros l’any per estudiant; a incrementar les pensions en 2.500 euros l’any; a realitzar polítiques de suport a la competitivitat i internacionalització de les nostres empreses i invertir en recerca, desenvolupament i innovació; a construir l’eix mediterrani ferroviari i gestionar els nostres ports i aeroports per ser una economia dinàmica; a incrementar el pressupost de la Generalitat en un 70 per cent i doblar el pressupost dedicat a polítiques socials (sanitat, educació, habitatge i benestar social). Tenim persones capacitades per assumir aquestes responsabilitats encaminades a millorar a vida dels catalans i les catalanes.

Les persones que formem part de Solidaritat Catalana per la Independència tenim ben clara la resposta a tres preguntes bàsiques: Volem la independència? És possible la independència? Farem la independència? La resposta és sí. Un sí que ens han fet arribar milers de ciutadans arreu del territori en els darrers quatre mesos. Aquest sí clar i determinat cal traslladar-lo diumenge amb vots, amb escons, amb una força suficient al nostre Parlament on presentarem com a primer projecte de llei la Llei de declaració d’independència de Catalunya, el full de ruta per constituir l’Estat català i per organitzar el Govern de Catalunya per tal de fer possible la participació de l’Estat català en el si de la UE. Ho volem fer, sabem com fer-ho i ho farem. Cal que ens hi acompanyeu votant SI a la prosperitat de Catalunya.
(Discurs d´en Joan Laporta, candidat de SI).

Font: Nació Digital

CIUDADANOS: EL LERROUXISME FET PARTIT.

2010-11-22T20:38:00.004+01:00

Els Ciudadanos son un partit artificial que defensa només la persistència de la imposició de la llengua castellana a Catalunya. No hi ha cap discurs, no hi ha cap proposta, només l´actuació contra els independentistes per una part,i la defensa de la llengua (castellana)per una altra. Si els treuen d´aquí no saben què han de dir.

Penosos els arguments: estan contra la identitat catalana i contra el que ells diuen "nacionalisme", només el català, no l´espanyol evidentment. Defensen signes identitaris espanyols com els toros o la "roja" i la relació cada vegada més forta amb Espanya (de dependència, sempre relacions de dependència).
El seu món comença i s´acaba a Espanya, més enllà no hi ha res.

Volen el "bilingüisme" a Catalunya, però no a cap lloc d´Espanya. El Sr. Rivera és l´únic que pot emprar el català amb fluidesa, dels dirigents de Ciudadanos. Cap altre és capaç d´utilitzar el català normalment i després ens parlen de "bilingüisme", quan ells son la major part monolingües castellanoparlants.

El Sr. Rivera, a la taula de candidats d´ahir de TV3 ens va dir que els seus pares no son immigrants perquè son de Màlaga. Sr. Rivera: una persona és immigrant vingui d´on vingui, gairebé tots ho som. Aquestes tonteries només es diuen quan el mon comença a Espanya, s´acaba a Espanya i no es vol veure res més.

Les coses no s´acaben aquí: el seu objectiu és "impedir que hi hagi un pacte independentista" al Govern de la Generalitat. No tenen cap projecte, el seu únic objectiu és impedir que els altres facin el seu projecte.

Això no és nou. Catalunya ja ha patit "individuos" d´aquesta mena al llarg de la seva història. El cas més semblant va ser el "LERROUXISME" on un "individuo" anava a parlar als treballadors amb un posat radical i "progressista". El Sr. Rivera fa el mateix amb seu posat "inconforme" i "progressista". A qui poden enganyar amb les pallassades d´anar amb poca roba o mig nus ?

Que no enganyin a ningú: Ciudadanos no seria res sense el suport mediàtic d´alguns mitjans, el suport d´El Mundo va ser escandalós a les darreres eleccions, per exemple. Mai s´havia donat tant suport a un partit que no tenia cap representació parlamentària. A canvi de què Sr. Rivera ?

La crònica del debat televisiu d´ahir diu: Rivera i Sánchez-Camacho han fet part de les intervencions en castellà, han defensat un model bilingüe a Catalunya i trilingüe a l'escola, i han apostat per l'eliminació de les multes i sancions per la llengua. La resta dels candidats els han acusat de voler causar un model de segregació en l'educació.

Però mira quina casualitat, el mateix dia el diari El Mundo també sortia als mitjans de comunicació per una altra cosa publicada a Espanya:
El diari 'El Mundo' publica una esquela dedicada a Francisco Franco i José Primo de Rivera en motiu de l'aniversari de la seva mort, el 20 de novembre. L'esquela recordatòria l'ha contractat 'La Confederación Nacional de Combatientes' en motiu del 35è aniversari de la mort 'del Caudillo'.

A Catalunya Lerrouxisme, allà "arriba Espanya".

L´INDEPENDENTISME PREOCUPA A ESPANYA.

2010-11-21T15:12:00.002+01:00

Si algú té dubtes sobre l'ascens imparable de l'independentisme a Catalunya només ha de mirar la desesperació amb què el Partit Socialista i Partit Popular es miren aquestes eleccions. Ves per on, els dos partits que fins no fa gaire repetien a tort i a dret que l'independentisme és minoritari, ara resulta que els treu la son. Els socialistes, per un cantó, han creat un eslògan electoral que remarca que ells no són independentistes, cosa que vol dir que són espanyolistes. I els populars, per la seva banda, que també es caracteritzen per un espanyolisme contrastat, demanen el vot per frenar l'independentisme. Magnífic. És molt satisfactori veure'ls tan amoïnats. Amoïnats i descol•locats per l'evolució política de la societat catalana, que cada dia que passa és més conscient de la seva situació de fallida econòmica a causa de l'escandalosa espoliació fiscal que pateix, per part d'Espanya, i del perill de mort que amenaça la llengua catalana, que torna a ser perseguida pel PSOE i pel PP a través del Tribunal Constitucional espanyol i del Defensor del Pueblo.

La part més hilarant de la campanya del PP, tanmateix, és la que el seu número quatre per Barcelona, Pere Calbó, en una entrevista a Cugat.cat, resumia amb aquestes paraules: "Farem defugir el govern de vessants identitàries i el centrarem en els problemes reals". Sembla una frase del Polònia. Amb això, per bé que ja ho sabíem, el PP ens diu que tot allò que no li interessa ho considera irreal. I aleshores entra en la demagògia de considerar problemes reals temes com ara la qualitat de vida, el salaris, les pensions, les infraestructures, les escoles, els ambulatoris..., amb l'esperança que algunes persones poc reflexives no s'adonin que la solució a totes aquestes realitats passa per la independència del país i per la gestió dels 22.000 milions d'euros anuals que ara li són espoliats.

Finalment, sobta que el PP digui que no considera un problema real el debat identitari. Sobta, perquè, si això fos així, ens hauria d'explicar com és que posa tanta energia a promoure els partits de "la roja", la selecció identitària d'Espanya, i a criticar la decisió del Parlament de Catalunya d'abolir les curses de braus. Si el PP està en contra de tots els debats identitaris, no només del català, com s'entén que el seu gran argument, per voler imposar les curses de braus a Catalunya, sigui el fet d'estar considerades la Fiesta Nacional espanyola? Això em recorda una frase que em deia sempre la meva mare: "Fill meu, abans s'agafa un mentider que un coix".

ALFONS LOPEZ TENA: Entrevistat a Regio 7

2010-11-18T12:28:00.002+01:00

Alfons López Tena forma, juntament amb Joan Laporta i Uriel Bertran, el "trio" de Solidaritat Catalana per la Independència a la llista barcelonina d'aquesta formació al Parlament de Catalunya. A poc més de 10 dies de les eleccions, el número 2 de SI contesta les preguntes dels lectors.

Sr. Alfons Lopez Tena, què cal fer a la Catalunya Central per poder veure TV Canal9 del país valencià? Reforçaran l´espai comunicatiu català arreu del territori de parla catalana? Llorenç Pujols

Només cal que funcioni l´emissió exterior de Canal9, que ells han suprimit. Sí que reforçarem l´espai cominicatiu català arreu dels Països Catalans

Us n'adoneu que mai hi haurà independència perquè per tenir-la ha de votar tot el territori espanyol i el que esteu fent és enredar la gent fent-li creure que per a nosaltres sols l’aconseguirem?

No és cert, totes de les més del centenar i mig d´independències al món el darrer segle les han decidides i votades els que s´independitzaven. Som igual de macos que ells.

Bon dia sr. López Tena. A SI se l´acusa de no tenir projecte polític al darrere més enllà de la independència. Què pot dir a tota aquesta gent? Pot explicar algunes de les coses que tenen previstes si surten elegits?

Llegeixi el manifest electoral a www.solidaritatcatalana.cat

Per què no aneu tots junts per aconseguir la independència de Catalunya?

Perquè som plantejaments diferents, tampoc van junts els autonomistes. Solidaritat Catalana per la Independència es presenta en coalició amb el PRC, els Verds-Alternativa Verda i el PSAN, mentre que Reagrupament i ERC no han fet cap acord amb ningú.

Sé què es viure en un país on hi ha dos nacionalitats, als Països Bàltics els russos estan marginats per les repúbliques bàltiques (Letònia, Lituània i Estònia), són en algunes ocasions el 60% de la població. Crec que una Catalunya independent seria molt semblant a qualsevol d´aquests tres països bàltics. Les relacions Catalunya-Espanya són això, relacions entre dos, la marginalitat de l´estat espanyol a nivell d´Europa històricament des del segle XIX ha jugat en contra dels interessos catalans

No hi estic d´acord, farem un Estat inclusiu sense cap discriminació per origen o llengua, a diferència de l´Estat espanyol actual

Bon dia senyor Tena. Penso que coneix molt bé la definició de coalició que és molt diferent de la simple fusió que van proposar a Reagrupament. No entenc perquè manté que l´oferiment a Rcat va ser una coalició si no ho va ser i perquè de forma sobtada vostè ha canviat els seus postulats sobre la independència, doncs fa poc defensava un referèndum i ara vol una declaració unilateral.

Vam proposar a tothom el mateix: que tots els militants de totes les formacions votessin per primàries les llistes electorals, i tots poguessin presentar les seves candidatures i votar-les, en lloc de designar-les de dalt a baix. Cap fusió. El PRC, els Verds-Alternativa Verda i el PSAN ho han acceptat, anem en coalició i no s´han fusionat.

Canvio quan canvien les circumstàncies: el TC espanyol suprimeix la competència catalana en referèndums i tots els partits parlamentaris voten en contra d´una ILP per permetre recollir signatures per convocar consulta popular, i això fa inviable un referèndum sota la llei espanyola; i el Tribunal de Nacions Unides avala la legalitat de la declaració unilateral parlamentària de la independència de Kosovo. Jo, quan m´equivoco, rectifico. Vostè, què fa?

Bon dia Sr. López Tena, voldria saber els punts principals del seu programa, a part naturalment de proclamar la idependència, amb el que ja estic completament d´acord. També voldria que em digués què en pensen del les ´corrides de toros´ i dels famosos correbous. Per a vostès els animals tenen drets?

Ha llegit el nostre Manifest electoral? www.solidaritatcatalana.cat

Sr Alfons quants diputats creu que traurem?

No ho sé

En el cas de que SI entri al Parlament, què votarà si CIU proposa retirar l´impost de successions?

Votarem sí a totes les rebaixes i supressions d´impostos, i no als recàrrecs fiscals i retallades de drets socials i sector públic: ja en paguem prou, que recuperin els nostres diners on són, els 22.000 milions € que cada any ens roba Espanya

Sr. Alfons, m´agradaria felicitar-lo per la seva valentia al marxar de CiU, on tenia el lloc assegurat, quan el partit es va treure la màscara i va votar contra la IP pel referèndum. Tot i això, a CiU encara hi queden forces independentistes. Creu que algun dia tindran la força suficient per fer virar el partit cap a posicions clarament independentistes? Molts ànims i a seguir treballant, nosaltres us esperarem aquest vespre amb el Kursaal ple de gom a gom!

Merci. A CDC no hi ha cap democràcia interna, els militants no tenen cap poder de decisió ni podran mai canviar les posicions antiindependentistes de l´actual direcció.

Sr López Tena, quan va decidir que calia formar SI? Ho tenia decidit abans de la primera onada de consultes del 13-d?

Ho vaig decidir, junt amb Uriel Bertran, el 16 de juliol de 2010, que és quan li vam proposar i acordar amb Joan Laporta, un cop tant CDC com ERC voten en contra al Parlament de permetre recollir signatures per promoure un referèndum o consulta popular oficial.

Com creu que afectarà o afectaria el fet de no poder sortir a les "rondes" informatives de Tv3? Creu que hi pot haver molts votants de SI gràcies a internet, i que ara per ara no surten a les enquestes?

Ja comptàvem amb el boicot informatiu dels mitjans on influeixen Godó i els altres partits, per això ens concentrem en actes presencials arran de terra, mitjans locals i comarcals, i internet.

Eliminareu aquest sistema de llistes tancades per les quals els partits polítics tenen segrestada la democràcia

Sí, establint districtes reduïts que permetin una relació directa elector-candidat i treguin poder a les cúpules dels partits en benefici del poble.

Quants anys de vida li queda al discurs de "l'anar fent" de Convergència? No creu que tard o d´hora haurà de triar entre Independència Sí o NO? La feina de Solidaritat no hauria de ser, en part, desbrossar partits entre diverses aigües com CiU? Gràcies i ànims

Se li esgotarà quan no obtingui res d´Espanya la propera legislatura, quan fracassi el seu projecte autonomista en liquidació.

Falta recolzament per part dels Mitjans de comunicació? Es parla de Solidaritat tot el que creu que es mereix?

No cal recolzament, ens conformem amb que suprimeixin la censura.

El senyor Laporta entra amb mal peu, per culpa d´estar lligat anteriorment als colors del Barça? Sap que havia generat antipaties però, què ens en pot dir a favor?

Haver fet el millor Barça de la història, i el més catalanista, i defensar la independència, és "mal peu"? Com era el peu amb que van entrar en política Mas, Montilla, Puigcercós, Carretero, etc? Què n´havien fet abans de tenir càrrecs públics? Quin van ser els seus èxits fora del sector públic, quin el seu mèrit?

Quina serà la seva politica de rescat dels peatges de les autopistes que hi ha a la Catalunya central?

Rescatar els peatges costa uns 6.000 milions €, cosa que farem quan amb la independència recuperem els 22.000 milons € que cada any ens roba Espanya en impostos, i acabarem amb la sobrecàrrega de costos contra les empreses i els treballadors i contra la seva competitivitat que són els peatges. Recuperar un trimestre d´espoli fiscal ens allibera dels peatges.

SAHARA OCCIDENTAL: DOS COOPERANTS DEMANEN AJUT INTERNACIONAL

2010-11-15T23:27:00.001+01:00

Antonio Velázquez e Isabel Terraza somos testigos del genocidio que está cometiendo el régimen marroquí sobre la población civil saharaui en estos momentos en la capital del Sahara Occidental Ocupado.

Desde el violento desalojo del Campamento de Agdaym Izik, a 15 Km del Aaiún, el día 8 de noviembre, y hasta el día de hoy, en las calles de la ciudad y en las casas, las fuerzas de seguridad marroquís reprimen violentamente a la población civil saharaui.

El régimen de ocupación marroquí no permite la entrada de los medios de comunicación para esconder tantas atrocidades, por ello a nosotros nos quieren matar, porque estamos dando nuestro testimonio al mundo entero.

Estamos escondidos desde hace días en la ciudad del Aaiún pero como nosotros miles de saharauis están en la misma situación o peor, porque policías y militares marroquíes entran con fuerza en sus casas, los torturan y muchos mueren víctimas de estas torturas.

Denunciamos este genocidio que está cometiendo el régimen marroquí sobre el pueblo saharaui y pedimos:

* · Una intervención inmediata del Consejo de Seguridad de la ONU para que garantice los Derechos Humanos de la población saharaui.

* · La entrada urgente de la Cruz Roja Internacional para atender a las víctimas de la represión.

* · Que la Comunidad Internacional condene el ataque violento de Marruecos sobre la población civil saharaui.

Esto es una emergencia internacional y es necesario que todos los organismos internacionales detengan esta masacre.

Vídeo de Antonio Velázquez e Isabel Terraza denunciando el genocidio escondidos en el Aaiún:
http://www.youtube.com/watch?v=Yh9vUBRcd_M

Teléfono Barcelona: 933 106 904

http://resistenciasaharaui.saltoscuanticos.org/

SAHARA OCCIDENTAL: LA REPRESSIÓ I LES MENTIDES DEL GOVERN MARROQUÍ.

2010-11-14T23:41:00.003+01:00

Un Govern agressor i imperialista (dirigit per un rei corrupte i molt ric)preten convéncer als mitjans de comunicació i l´opinió internacional de que la seva repressió contra la població d´uns Territoris Ocupats (segons l´ONU "Territoris pendents de descolonització") és justa i no es pdia fer altra cosa perque les víctimes e la repressió son "delinquents".

A Europa ja ens sona massa aquest discurs del Ministre de "Comunicació" marroquí. Ja som una mica grandets tots plegats.
Els governs imperialistes no fan mai cap autocrítica. Sort n´hi ha que hi ha joves amb una mica de criteri com els de "resistència saharaui", com veiem no els està protegint ningú ara per ara.
Que farà ara el "Govern espanyol" ?
Suposem que en compte de demanar comptes als seus amics "monarquics marroquins" el que faran serà repatriar als cooperants perque no hi hagi cap testimoni de la repressió sobre el terreny.

LLIBERTAT PEL SÀHARA OCCIDENTAL.

COMUNICADO URGENTE DESDE EL AAIUN OCUPADO, SAHARA OCCIDENTAL

19:58hr // 14 de noviembre de 2010

PESE A LOS ESFUERZOS DIPLOMATICOS DE ESPAÑA Y LA EMBAJADA DE MEXICO EN RABAT nuestra seguridad todavía no ha sido garantizada.

Ayer sábado 13 de noviembre a las 17:45 hora del Aaiún, recibimos la primera llamada telefónica de la Ministra de Exteriores, Trinidad Jiménez, y hablamos de cómo gestionar nuestra salida del territorio de manera que garantice nuestra seguridad. No concretamos el modo, ella confirmó que volvería a llamar y estamos todavía a la espera de esa llamada.

Nunca hemos rechazado ningún soporte diplomático. Ante la propuesta consular de abandonar el territorio con la gestión del depositario de los bienes de España en el Aaiún, él mismo declaró en una llamada telefónica el día de ayer que no nos podía garantizar nuestra integridad.

Verdaderamente sentimos que hay que dar prioridad mediática al sufrimiento de las miles de familias saharauis que en estos momentos están padeciendo un genocidio por parte del régimen de ocupación marroquí.

Antonio Velázquez e Isabel Terraza

L´OFENSIVA CONTRA CATALUNYA.

2010-11-04T10:34:00.002+01:00

Reproduim un article d´en Victor Alexandre, d´aquesta setmana, que ha tingut una certa difussió, va bé llegir-lo.

L'ofensiva contra Catalunya
"En el cas de Catalunya i Espanya, només una de les parts és demòcrata, la catalana. L’altra és totalitària, arrogant i despòtica, i això complica les coses"
Víctor Alexandre
L’atac violent a la llengua catalana per part del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya –en realitat s’hauria de dir Tribunal Superior de Justícia Espanyola a Catalunya– no és un fet merament circumstancial, fruit d’un caprici de l’atzar, sinó que respon a una ofensiva molt ben planificada que té, com totes les operacions intel•ligents d’aquesta mena, una cara ferotge i una altra de més amable. La ferotge la posa el Partit Popular i l’amable el Partit Socialista, però tot plegat no és res més que un repartiment de papers amb una unitat de destí.

Espanya sap que Catalunya se’n va. Ho sap de fa temps. De molt abans que ho sabessin els mateixos catalans. Alguns, fins i tot, encara no se n’han assabentat i d’altres fan veure que no ho saben. Però Catalunya se’n va. I com que, amb la seva marxa, Espanya experimentarà una crisi molt semblant a la del 1898, és comprensible que des de Madrid s’hagi dissenyat una estratègia per pal•liar-ne els efectes.

No, no és que Espanya doni per feta la independència de Catalunya. La dóna per feta en el seu fur intern, sí, però, fidel a la mentalitat anorreadora de pobles, cultures i llengües que palesa la seva història, intentarà fer-nos tant de mal com pugui fins al darrer minut. Els arrogants són molt més perillosos que els humils, perquè darrere d’un arrogant acostuma a haver-hi sempre un acomplexat. I si hi ha una cosa que un acomplexat no pot suportar és la humiliació, o, millor dit, allò que ell viu com una humiliació. El maltractador que mata la seva dona, quan aquesta li diu que se’n va, respon sovint a la mateixa tipologia. Vull dir, amb això, que el procés d’independència de Catalunya no serà plàcid, com s’albira que ho seran, posem per cas, el de Flandes o el d’Escòcia. Per tal que la separació política de dues nacions sigui plàcida, cal que totes dues siguin demòcrates i que acceptin el dret inalienable de l’altra a ser allò que vulgui. En el cas de Catalunya i Espanya, només una de les parts és demòcrata, la catalana. L’altra és totalitària, arrogant i despòtica, i això complica les coses.

Per sort, com dic, el procés és irreversible, però que sigui irreversible no vol dir que eviti mentrestant l’espoli que patim –60 milions d’euros cada dia– ni les infraestructures tercermundistes que tenim a causa de la manca d’inversió de l’Estat, ni la rapinya del nostre patrimoni cultural –l’arxiu Centelles, els béns del bisbat de Lleida, l’adquisició d’obres d’art, amb diners catalans, que van directament als museus madrilenys...– ni el sistema radial que fa de Madrid el centre neuràlgic de la vida catalana, ni el caràcter marginal de la nostra xarxa de comunicacions nacionals i internacionals, ni la imposició de la llengua espanyola, ni la dinamitació de la nostra convivència. La irreversibilitat de la independència de Catalunya no sols no evitarà tot això, sinó que ho augmentarà –ja està passant– amb l’objectiu d’afeblir-nos en tots els àmbits. Tanmateix, té una part bona. I és que ens adverteix que el temps va en contra nostra i que cada dia que romanem subordinats a Espanya és un pas més cap a la nostra desaparició com a poble.

Hem de ser conscients que l’atac a la llengua catalana, com a llengua preferent en els ajuntaments –en quina nació lliure la llengua pròpia no és la llengua preferent?–, l’ha iniciat el Partit Popular, és cert. Però compte, que hi ha trampa! Hi ha trampa perquè l’atac del Partit Popular es fonamenta en la repulsiva sentència del Tribunal Constitucional espanyol, i aquesta sentència és obra dels dos partits que el configuren: Partit Popular i Partit Socialista. És a dir, que el disseny de l’ofensiva és de tots dos. L’únic que canvia són les aparences posteriors. Els socialistes construeixen la base legal de l’atac i els populars disparen les metralletes. I, per tal que tot això sigui possible, cal que els 25 diputats socialistes catalans que hi ha a Madrid votin cada dia, sistemàticament, en contra dels drets nacionals de Catalunya.

COMIAT AL LINGÜÍSTA JOAN SOLÀ, QÜESTIONANT ALS POLÍTICS.

2010-10-29T14:45:00.001+02:00

La família de Joan Solà qüestiona la classe política en l'acte de comiat

Centenars d'assistents van omplir ahir el paranimf de la Universitat de Barcelona en una emocionant cerimònia de comiat al lingüista Joan Solà, mort dimecres, amb setanta anys. En un dels discursos (àudio i pdf), un dels nebots, Joan Solà, que va fer de portaveu de la família, després de dir que el seu oncle havia estat un home total, va criticar durament la classe política a l'hora d'explicar per què la cerimònia s'havia fet a la universitat i no al palau de la Generalitat.

'Som molts els qui ens sentim desolats i desemparats, i aixÒ; no pot ser. Els polítics ens han deixat sols i per això avui som aquí i no a la seu del govern del poble de Catalunya, el poble a qui tu has dedicat la vida', va dir Joan Solà, nebot del lingüista.

Molts alumnes de Solà van assistir a la cerimònia. Un dels seus col·legues del Departament de Filologia, el professor Sebastià Bonet, va destacar les explosions d'entusiasme de Solà: 'Ni el reconeixement, ni l'èxit el motivaven tant com l'alegria que li proporcionava el saber'.

El president de l'Institut d'Estudis Catalans, Salvador Giner, va agrair l'immens llegat de Solà i en va valorar especialment l'actitud crítica per a assegurar que les propostes normatives de l'acadèmia tinguessin una clara identificació social.

Personalitats del món polític i acadèmic, familiars i amics de Solà van desfilar al matí pel paranimf de la UB, on hi havia la capella ardent. Hi van assistir a primera hora el conseller de Cultura i Mitjans de Comunicació, Joan Manuel Tresserras; la consellera de Justícia, Montserrat Tura; el director de la Institució de les Lletres Catalanes, Oriol Izquierdo; el president de CiU, Artur Mas; el vice-rector adjunt de la UB, Carles Carreras; Salvador Giner i Josep Maria Murgades, catedràtic de filologia catalana de la UB, entre més.

El rector de la UB, Dídac Ramírez, va definir Solà com un persona 'excel·lent i autèntica' i un 'mestre' que ha deixat molts deixebles. Va recordar l'acte d'homenatge que se li va fer el 21 d'octubre i que a la universitat se sentien tristos, però que aquesta tristesa per la pèrdua era atenuada per l'obra que deixa Solà. 'S'ha de llegir molt, per tenir-lo', va dir.

Estat Català.El president d'Estat Català Jordi Miró va retre homenatge a les Brigades Internacionals

2010-10-26T00:47:00.005+02:00

http://www.btvnoticies.cat/2010/10/23/es-commemora-el-72e-aniversari-de-la-retirada-de-les-brigades-internacionals/#None

Estat Català.Homenatge a les Brigades Internacionals

2010-10-26T00:46:00.002+02:00

Estat Català.Homenatge a les Brigades Internacionals

2010-10-26T00:44:00.001+02:00

Solidaritat Catalana per la Independència

2010-10-20T18:38:00.002+02:00

Aquest dimecres, 20 d’octubre, Solidaritat Catalana per la Independència oficialitza formalment les seves llistes a les Juntes Electorals de Barcelona, Girona, Lleida i Tarragona.

SI ha presentat una coalició de sis partits legalment constituïts: Democràcia Catalana, Solidaritat per la Independència, Catalunya Nació Independència, Partit Republicà Catala, Els Verds-Alternativa Verda i el Partit Socialista d'Alliberament Nacional dels Països Catalans. Una coalició electoral de sis partits, fet sense precedents a la història de Catalunya.

S’han escollit els candidats i candidates amb un sistema de primàries obertes, sense excloure ningú per la seva militància a un partit o coalició.

Visca Catalunya lliure!

Solidaritat Catalana per la Independència

Estat Català.IX CONGRÉS D'ESTAT CATALÀ.Comitè Executiu d'Estat Català

2010-10-17T22:20:00.007+02:00

Estat Català.IX CONGRÉS D'ESTAT CATALÀ

2010-10-17T22:00:00.005+02:00

ARA SÍ, INDEPENDÈNCIA
RESUM DE LES CONCLUSIONS DEL
IX CONGRÉS D'ESTAT CATALÀ

Estat Català, com a partit degà de l'independentisme català, reivindica el paper fonamental que ha jugat en la història del nostre país, sempre i en les situacions més difícils al costat de les classes populars i en la lluita per l'alliberament nacional.
Objectius:
Tres són els eixos que mouen la línia estratègica d'Estat Català:
1. La independència dels Països Catalans. Perquè sabem que només amb l'alliberament nacional serem plenament lliures. Estat Català aposta per una Catalunya lliure en el marc nacional que té com a cara de la mateixa moneda un model de societat més just.
2. L'alliberament nacional no serà complert si no inclou el conjunt de la nostra nació que són els Països Catalans, de Fraga a Maó i de Salses a Guardamar.
3. El català és la llengua pròpia dels Països Catalans i ha de ser l'única llengua oficial. Rebutgem el feixisme lingüístic que suposa els intents de segregacionisme impulsat pels sectors més dretans i espanyolistes del País Valencià i les Illes.
Estratègia política:
1. Treball nacional. El lema del Congrés “Ara SÍ, Independència” ja reflecteix quina és l'estratègia d’EC dels propers anys. Creiem en la unitat de l'independentisme en els espais de lluita i així hi hem participat sempre.
2. Treball internacionalista. Hem impulsat els llaços de solidaritat amb molts altres pobles que comparteixen lluites com la nostra.
Tàctica política:
Rebutgem l'actual procés de reforma estatutària que ni tan sols respecta la decisió del poble català, que no ens permet canviar el marc jurídic i en què se'ns veta el poder de decisió com a poble. Denunciem la política de renúncies de CiU i ERC que no han estat ni capaços d’abandonar els seus escons a Espanya i sortir del govern tripartit català davant d’aquesta greu agressió contra Catalunya. És igualment inacceptable la votació al Parlament de Catalunya de CiU i ERC dos dies després de la manifestació de més d’un milió de persones majoritàriament a favor de la independència i de rebuig a la sentència anticatalana del Tribunal Constitucional contra les iniciatives IP i ILP sobre la “Independència de Catalunya” que venien avalades per centenars de milers de persones. Caldrà treballar ara més que mai per tal de construir una gran força política independentista que sigui capaç de recollir l’esperit i voluntat d’aquests centenars de milers de catalanes i catalans que volen una Catalunya independent
Per tot això, hem acordat en aquest IX Congrés la següent línia d'actuació política:
1. Treballarem en totes les iniciatives unitàries que ens facin avançar cap a la independència dels Països Catalans i molt especialment amb les Consultes per la independència de Catalunya com ja ho vam fer amb les consultes del 13D, 28F, 25A i 10J. Hem de fer un especial esforç de treball en la Consulta de Barcelona del 10 d’abril del 2011.
2. Davant les properes eleccions al Parlament de Catalunya del 28 de novembre fem una crida a votar massivament l’opció independentista que millor defensi els interessos de les classes populars catalanes i obri la porta a un procés independentista amb el clar objectiu de declarar unilateralment la independència de Catalunya.
3. Seguirem amb el treball d'internacionalitzar el fet català i establir el màxim de relacions amb els nous països independents, amb totes les nacions sense estat i crear “lobbys” en els països on ens poden donar suport a l'hora de la independència catalana.
El IX Congrés d’Estat Català valora molt positivament la sentència judicial del gener d’aquest any que reconeix com a únic i legítim representat d’Estat Català, l’actual direcció política i deixa clara la falta de legitimitat del Sr. Planchart i la seva utilització indeguda de les sigles d’Estat Català.
El IX Congrés d’Estat Català ratifica en els seus càrrecs l’actual executiva i el president del partit el Sr. Jordi Miró.

Barcelona, 17 d’octubre de 2010.

Estat Català.VIII Congrés

2010-10-16T18:47:00.000+02:00

Estat Català.VIII Congrés

2010-10-16T18:46:00.001+02:00

Estat Català.VIII Congrés

2010-10-16T18:45:00.001+02:00

Estat Català.VIII Congrés

2010-10-16T18:44:00.001+02:00

Estat Català.VIII Congrés

2010-10-16T18:43:00.000+02:00

Estat Català.VIII Congrés

2010-10-16T18:42:00.000+02:00

Estat Català.VIII Congrés

2010-10-16T18:41:00.000+02:00

Estat Català.VIII Congrés

2010-10-16T18:40:00.000+02:00

Estat Català.VIII Congrés

2010-10-16T18:39:00.000+02:00

Estat Català.VIII Congrés

2010-10-16T18:38:00.000+02:00

Estat Català.VIII Congrés

2010-10-16T18:37:00.000+02:00

Estat Català.VIII Congrés

2010-10-16T18:36:00.000+02:00