REEDICIÓ del LLIBRE de JOAN CREXELL sobre EL COMPLOT DE GARRAF.

 Aquest mes de maig farà 100 anys del Complot de Garraf, reeditarem un llibre que relata amb detall els fets. Abans de la reedició al maig hem fet un manifest i una imatge prèvia de la reedició.

  

TEXT DE L'HOMENATGE AL PRESIDENT MACIÀ

 Text en relació a l'homenatge al President Francesc Macià el passat 25 de desembre al Cementiri de Montjuïc:

Bon dia de Nadal a tothom.

Avui estem aquí per a homenatjar i recordar el President Francesc Macià en  el 91è aniversari de la seva mort. Una persona amb característiques especials.

Estem parlant d’aquella persona que va ingressar al cos d’enginyers de l’ Exèrcit espanyol i es va especialitzar en ponts, ferrocarrils i telègrafs (allò necessari en la construcció d’una societat moderna) i no en tàctiques de guerra o en noves armes destructives. Sempre la construcció d'una nova societat, no la destrucció.

Estem parlant d’una persona que va treballar també en enginyeria civil (no tan sols militar) quan es va encarregar del projecte de clavegueram de la seva ciutat natal, Vilanova i la Geltrú.

Pertanyia a l’Exèrcit, sí,  però no va dubtar en posicionar-se públicament contra els militars que van assaltar i destruir la redacció de la Revista Cu-cut i del diari la Veu de Catalunya, senzillament per dignitat i perquè no tolerava la manca de respecte al seu país.

Va ser una persona que va deixar definitivament l’Exèrcit i va ser escollit diputat per la coalició Solidaritat Catalana, va ser elegit els anys 1907, 1916, 1918-1923.

Va començar la carrera política creient en la “regeneració d’Espanya” i va acabar impulsant la creació d’un partit independentista, ESTAT CATALÀ.

Estem parlant també d’aquella persona que va haver de marxar a l’exili (primer a Perpinyà, després a París, més tard a Brussel·les) i que va intentar aglutinar forces amb les altres forces catalanistes, amb els anarquistes, amb els comunistes (viatge a Moscou inclòs), amb les comunitats catalanes a l’Amèrica i també volia aproximar-se a altres forces republicanes de l’Estat espanyol i forces d’esquerres. Però sense resultats concrets. Amb aquestes dades i perquè la Dictadura espanyola no tenia cap ganes de deixar el poder, va impulsar la sublevació de Prats de Molló d’estructura totalment insurgent, un any abans membres del seu partit ja havien protagonitzat els fets del Complot del Garraf per a acabar amb els directori monàrquic- Dictadura que governava Espanya, aquest any vinent 2025 farà 100 anys.

Estem parlant d’aquella persona que volia aglutinar forces i va impulsar la creació d’ERC i que l’abril de 1931 va proclamar la República Catalana dins d’una Federació de repúbliques ibèriques, una República que només va estar vigent tres dies fins que els seus aliats d’esquerres republicanes espanyoles van fer canviar la naixent República catalana per una Generalitat autonòmica, que va haver de redactar un Estatut (dit de Núria) que es va aprovar per majoria, però que fins i tot això es va retallar a Madrid i el concepte de l’Estat federal va desaparèixer del redactat. Per tant es va haver d’adaptar l’Estatut català aprovat en referèndum al nou redactat de Madrid. I es va aprovar sense un nou referèndum, directament. No és estrany que el mateix President Macià digués que havia estat un dia trist el dia que havia acceptat el canvi de la República catalana per la Generalitat espanyola.

Darrerament alguns elogien la capacitat del President Macià en buscar estratègies d’apropament a les esquerres espanyoles, però la realitat és que aquestes no li van donar res. En resum, va ser una persona que va buscar la complicitat i el suport polític, aquí, en l’àmbit espanyol i en l’internacional i no el va trobar. Ni fa 100 anys ni ara, de complicitat no n´hi ha a l’altre costat de les negociacions. La seva trajectòria política n'és un exemple.

Ara, les esquerres espanyoles diuen que hem de passar pàgina de l’1 d’octubre (igual que quan es va canviar la República Catalana per la Generalitat espanyola), no els interessa, ens voldrien morts i enterrats políticament.

Però s’equivoquen ara, igual com es van equivocar el 1714, igual com quan es va substituir la República catalana o com quan es van imposar amb les armes del franquisme. El substrat de la nació continua viu.

VISCA CATALUNYA LLIURE

HOMENATGE AL PRESIDENT FRANCESC MACIÀ.

 HOMENATGE  AL  PRESIDENT  FRANCESC  MACIÀ.

En el 91è aniversari de la seva mort, homenatgem a l'impulsor de la fundació d'ESTAT CATALÀ i 122è President de la Generalitat.

Farem l'ofrena floral a la seva tomba al Cementiri de Montjuïc, el dimecres 25 de desembre a 1/4 de 10 del matí.   

98è Aniversari dels FETS de PRATS de MOLLÓ (Vallespir- Catalunya del Nord)

 

Aquest passat diumenge va ser el XXXV Retrobament Català a Prats de Molló (Catalunya del Nord) per a commemorar el 98è aniversari dels Fets de Prats de Molló i fer un homenatge al President Francesc Macià i als Voluntaris d'EC que van protagonitzar els Fets.

Estat Català hi vam ser com cada any. Com sempre amb bona companyia, bons amics/amigues, bons parlaments ... i sempre deixant clar que aquests actes a la Catalunya del Nord també marquen un Retrobament necessari (potser ara vital) per als catalans del nord i del sud. 

Gràcies també als organitzadors: Ajuntament de Prats de Molló, Associació Prats Endavant, Associació Casa Macià i Associació d'Amics de la Casa Macià, IPECC, Indrets del Record...  

MANIFESTACIÓ DE LA DIADA DE LA CATALUNYA DEL NORD.

 Demà, com cada any, militància d'Estat Català estarem a la manifestació de Perpinyà a les 4 de la tarda.

Fent memòria de la Diada de la Catalunya del Nord del 7 de novembre, que sempre agermana el nord i el sud. 

Visca Catalunya.

  

ROSARIO PALOMINO, UN PRIVILEGI HAVER-TE CONEGUT.

Ahir va morir una gran persona, una catalana nascuda a Lima (Perú) com deia ella mateixa. Molts la recordarem per ser una de les impulsores de "NO EM CANVIIS LA LLENGUA" juntament amb la seva amiga Carme Sansa, en Matthew Tree i Toni Albà, una activitat sentida que ara és tan necessària com sempre, ella no considerava les llengües com a simples eines de comunicació, sinó com una expressió de com veu el món una cultura i serveixen per a veure el món des de moltes perspectives, per tant són vitals i necessàries. Però per damunt de tot, ha estat un privilegi haver-te conegut, seguirem el teu exemple i et recordarem sempre.

Us afegim el sentit condol dels Casals en Xarxa, amb els quals coincidim plenament  amb el següent text:  

 "Com a Casals en Xarxa estem consternats per la mort de Rosario Palomino, part de l'equip, gran amiga i persona. Ha estat un privilegi enorme poder gaudir de la teva companyia tots aquests anys, de la teva saviesa i optimisme, de les llargues converses off the record i personals, de la teva generositat extraordinària. Del teu exemple a seguir en tantes i tantes coses. Et recordarem i et tindrem present sempre amb nosaltres, ara que hem après que reCORdar ve del cor.

Seguir el teu exemple, lluitar pels teus somnis, que també són els nostres, és el millor que podem fer per homenatjar-te -sabem del cert que és el que voldries!
Volem expressar el nostre més sentit condol a en Francesc i la família, una abraçada molt gran dels vostres amics de Casals en Xarxa.
Per la Catalunya exterior, com per Catalunya, la teva mort,  Rosario, és una gran pèrdua, et farem però homenatge com voldries, seguirem la teva estela". 

90 anys dels FETS d'OCTUBRE DE 1934

 Demà farà 90 anys dels Fets del 6 d'octubre de 1934 per a la proclamació d'una República Catalana.

Donem suport als actes centrals que es faran demà: Recreació dels fets a les 11 a la Plaça Reial de Barcelona i a les 12 del migdia al CADCI amb un acte polític.