Arran de la commemoració
dels 80 anys de la mort de Daniel Cardona i Civit, figura que fa de
pont entre el separatisme històric i l’independentisme modern.
Arran de l’Any Daniel
Cardona, es va organitzar ahir una conferència científica a la
Universitat París 1 Panteo-Sorbona sobre el cas català i les
estratègies de les nacionalitats europees.
Arran del manifest signat
per una setantena de personalitats entre historiadors, periodistes,
societat civil i activistes de la recuperació de la memòria
històrica, donant validesa a l’Any Daniel Cardona, i del primer
acte de presentació pública al Museu d’Història de Catalunya, al
que han seguit actes a Sant Just Desvern (Baix Llobregat) on Cardona
fou alcalde, Girona i Perpinyà (on estigué exiliat tres vegades),
ara toca el torn a la capital francesa.
Precisament fou a París,
on el 4 de maig de l’any 1940 (un mes abans que els nazis entressin
a París) es va crear l’“Organització”, esperonada per Daniel
Cardona. Aquesta unitat entre els membres de Nosaltres Sols! i
d’Estat Català, esdevindria el Front Nacional de Catalunya, al cap
de tres anys.
Daniel Cardona i Civit
(1890-1943) pot ser considerat, juntament amb Francesc Macià, el
dirigent històric més rellevant de l'etapa inicial del moviment
independentista català: l'etapa separatista que, des del seu origen
a començament del segle XX, es perllonga fins ben entrat el període
franquista.
Cardona, per tant, fou el
fundador de les dues formacions històriques més destacades del
primer
independentisme, Estat
Català (junt a Francesc Macià) i Front Nacional de Catalunya (junt
a Joan
Cornudella), i tirà
endavant també d’altres organitzacions polítiques com Bandera
Negra o Nosaltres Sols!
L’“irlandès”, forní
el separatisme d'una estratègia basada en el model irlandès gràcies
amb la qual va superar l'estadi culturalista i va fer possible la
seva transformació en un espai polític i ideològic reconeixible,
tot i que reduït, a partir d'un secessionisme nítid que, en certa
manera, el converteixen en el primer independentista català.
Defensor d'un nacionalisme
ferm i intransigent, fou batlle de Sant Just Desvern entre 1931 i
1936. Estimat i venerat al seu poble i a tot el Baix Llobregat
gràcies a una gestió eficaç, honrada i dialogant dels afers
públics, esdevingué l’únic polític català que derrotà en
sengles conteses electorals les dues forces més importants del
catalanisme (La Lliga i ERC).
Cardona s’ha convertit
en un referent obligat del nacionalisme insurreccional català.
Conseqüent amb la idea que aquesta era l'única via indefugible per
a aconseguir «el trencament de les cadenes de la dominació
espanyola», maldà tota la seva vida per utilitzar la lluita armada,
no sols contra la dictadura de Primo de Rivera i la de Franco, sinó
també contra la Restauració, la República i la Revolució.
Amb el lema “Biblioteca,
propaganda i acció”, abans agitador que polític, des de la seva
participació el 1912 com a col·laborador de Renaixement, el seu nom
quedà lligat a capçaleres històriques del periodisme nacional com
Cu-cut!, La Tralla, Nova Catalunya o El Diari de Barcelona, i el seu
conegut pseudònim de Vibrant, unit a empreses periodístiques com
L’Estat Català, Som!.., Nosaltres Sols! o Ferms! Màxim encarregat
de l’Oficina de Redacció i Propaganda quan es formà Estat Català,
arrodoní el seu paper de principal publicista del separatisme. i
publicant llibres com La Batalla (1923) o Res de nou al Pirineu
(1933).
Ahir doncs a l’Amfiteatre
George Depuis (Sorbona no1) / Malher,9 / París (Estat
Francès) / van intervenir
en l'acte:
Roser Cussó, Institut
d'Etude du Développement Economique et Social (IEDES)
Frederic J. Porta (Càtedra
Josep Termes) / Universitat de Barcelona
Ignasi Fortuny, advocat i
autor
.jpg)
.jpg)
