dilluns, 21 de novembre del 2016

90è ANIVERSARI DELS FETS DE PRATS DE MOLLÓ: Homenatge a Francesc Macià i als voluntaris catalans.

Ahir l' Ajuntament de Prats de Molló i diverses entitats com l' Associació Prats Endavant. IPECC, Indrets de la Memória i representants dels partits ERC i ESTAT CATALÀ, vam particpar en un acte d' homenatge a Francesc Macià i als voluntaris dels Fets de Prats de Molló en el seu 90è aniversari.
Gràcies als organitzadors i a l' Ajuntament de Prats de Molló (Vallespir).

                                          Foto: Núria Trulla.

Des de la seva fundació Estat Català i el seus dirigents van intentar buscar aliances per enderrocar la Dictadura de Primo de Rivera i substituir la monarquia espanyola al mateix temps que es declararia la República Catalana.
Fins el 1926 els intents van fracasar a nivell internacional (fins i tot el viatge a l’ URSS) i també a nivell d’ estat espanyol ja que únicament va trobar sintonia amb independentistes bascos, anarquistes del sector Durruti i pocs militars republicans espanyols. Amb això no n´hi havia prou, i va empenyer Estat Català a fer una maniobra amb els seus propis mitjans i gairebé en solitari.
I aquí ens trobem amb els Fets de Prats de Molló, que avui cel.lebrem el 90è aniversari. De fet era uma incursió militar en territori de la Catalunya del sud, des de la Catalunya del nord, fins arribar a Olot i allí proclamar per ràdio la República Catalana amb el suport d’ una vaga general de la CNT. Si tot sortia bé, s’aniria conquerint tot el territori i si sortia malament s’obriria uma ressistència de guerrilla a les Guilleries.
El projecte no es va poder realitzar per la delació d’uns infiltrats italians i les detencions dels caps de l’ organització catalana, per part de la policia francesa. Però en canvi els fets, el ressò i els posterior judici van ser un èxit propagandístic , va atreure l’ atenció internacional pel cas català i també la simpatia pels arguments expressats a la premsa pels encausats.  

Estat Català en aquest 90è aniversari de la gesta de Prats de Molló volem retre un especial homenatge a tots els voluntaris i d'una forma especial a Francesc Català i Serra, va néixer dia 5 d’abril de 1901 a Ripoll, va ser dels primers en apuntar-se a Estat Català. S’incorporà com a voluntari a l’Exèrcit Català per propiciar la revolta contra la Dictadura de Primo de Rivera i proclamar la independència de Catalunya, en el marc de l’Operació Olot.

Francesc Català figura entre els 112 que signaren el jurament i, fatalment, també entre els primers detinguts per la policia francesa. El matí de dia 1 de novembre de 1926, s’apressaren 34 voluntaris a l’estació d’Estagell. Al llarg del dia, continuaren arribant voluntaris en els trens procedents de París, Tolosa i Montpeller.  Fins dos dies després, la matinada de dia 4 de novembre, la Sureté francesa no ordenà la detenció dels residents aVille Denise, a Prats de Molló, on s’esperava una de les dues columnes de l’Exèrcit Català. A la casa, entre d’altres, foren detinguts Francesc Macià, Ventura Gassol, Josep Bordes i Josep Carner-Ribalta, els quals, atesa l’evident condició jeràrquica en la conxorxa, serien traslladats en tren directament a París.


L’interès internacional del judici creixia i, òbviament, també la pressió política. El prestigi de Francesc Macià es multiplicava i l’expectació del cas era màxima. Per rebaixar l’atenció, dia 29 de novembre de 1926 els jutges acordaren amb els advocats alliberar i acompanyar a la frontera belga els detinguts i ja van passar a Bègica on van ser acollits com a refugiats. Els objectius dels catalans van ser coneguts i internacionalitzats d’ una manera clara i un d' ells era una declaració d' independència.
                                           Foto: Núria Trulla.

dissabte, 12 de novembre del 2016

13 de novembre: DEFENSEM LES NOSTRES INSTITUCIONS.

Demà defensem les nostres institucions i els nostres ajuntaments. Us afegim un article d' en Jordi Miró, president d' Estat Català:

Estelada als ajuntaments, símbol de llibertat


Des de fa uns anys molts dels els nostres ajuntaments han substituït la bandera d'ocupació espanyola per l'estelada de la llibertat. Aquest fet polític, de transcendental importància, no ha passat desapercebut a les autoritats d'ocupació espanyoles i després de la fase de coacció, mitjançant amenaces, han començat a emprendre accions legals per mitjà dels tribunals.

La vergonyosa detenció de l’alcaldessa de Berga, Montserrat Venturós, per haver penjat l'estelada al balcó de l'ajuntament, ens indica el tarannà continuista del nou govern espanyol del PP pel que fa a Catalunya, amb el suport passiu del PSOE, i que seguirà la via repressiva judicial contra la voluntat d'independència del poble català. Han encausat l'Artur Mas i els seus consellers pel 9N, després la Presidenta del Parlament, Carme Forcadell, i ara han començat pels ajuntaments catalans pel fet d’haver penjat l'estelada al balcó. En aquests moments hi ha 227 causes pendents d'execució arreu de Catalunya.

La bandera estelada fa més de cent anys que es símbol de llibertat pels catalans, ha estat un símbol de la lluita per la independència de Catalunya i contra l'opressió espanyola, als carrers, amb les mobilitzacions, i també als ajuntaments. No és cap novetat al nostre país que l'estelada sigui bandera de llibertat i que els ajuntaments catalans, com a màxima expressió de la voluntat popular, hagin penjat l'estelada com ha símbol de resistència a l'opressor i com ensenya de la nova República catalana. Ens ve de lluny. Durant els fets d'octubre del 1934 l'estelada va ser penjada en una bona colla d'ajuntaments catalans distribuïts per tot el territori català. És bo de recordar que molts ajuntaments de Catalunya ja van penjar l'estelada aquell octubre del 34 com a pública expressió de la proclamació de l'Estat Català i de la República catalana. Alguns d’aquests ajuntaments van ser:

Vilanova i la Geltrú, que el 5 d'octubre proclama la República Catalana i hissa la bandera estelada; Badalona, el dia 6 es van hissar estelades a l'ajuntament i a varis centres polítics; Mataró, on l'alcalde republicà, Salvador Cruxent, reproduí la proclama de Companys a la Generalitat i a continuació hissà l'estelada acompanyat de Joan Peiró; Sant CugatSant BoiNavàsAlpicat, amb majoria del BOC; Monistrol, també amb un nucli important del BOC; la Bisbal del Baix EmpordàVic, on republicans i obreristes van proclamar l'Estat català; Tarragona, on s'hissà l'estelada a la Comissaria de la Generalitat i el delegat del govern a Tarragona, Lluís Prunés, proclamà l'Estat català; SarralTàrrega; Vilafranca del Penedès, on es penja, al Centre Agrícola com a l'ajuntament, la bandera roja i verda dels rabassaires, la roja i negra, la roja i l'estelada; Sant Jaume dels Domenys, amb majoria de rabassaires; Sant Quintí de MedionaGelidaValls, on es va començar amb una manifestació que va acabar a l'ajuntament encapçalada per una estelada amb el triangle roig en comptes del blau històric; la Pobla de Mafumet, on s'hissaren a l'ajuntament l'estelada i la bandera de la Unió de Rabassaires; Almacelles, on un cop coneguda la proclamació de la República catalana es produí una manifestació "amb música" fins a l'ajuntament on l'alcalde repetí la proclama de l'Estat català i van hissar la bandera estelada; Girona, on fou hissada l'estelada i el diputat Miquel Santaló va ratificar la proclamació de l'Estat català; a Tortosa, seu del marcel·linisme, l'alcalde va penjar la bandera catalana al fer la proclama republicana des de l'ajuntament tot negant-se a penjar l'estelada, que va ser penjada a la seu d’ERC pel diputat Miquel dels Sants Cunillera; Torrella de Montgríl'EscalaIgualada, on grups de les JERC i Palestra van hissar la bandera al balcó de l'ajuntament; Cornellà, on el govern municipal d'esquerra amb USC va proclamar l'Estat català i va ordenar que s'hissés la bandera estelada; l'Hospitalet de LlobregatCalafSant Celoni, on van destituir l'ajuntament de la Lliga, van hissar l'estelada i van llençar pel balcó el retrat d'Alcalá Zamora; AmerMoià; a Verges una manifestació que entonava Els segadors s’adreçà a casa de l’alcalde de la Lliga perquè proclamés l'estat català , aquest accedí i des de l'ajuntament va fer la proclamació i va hissar la bandera estelada; Begur; a Sant Andreu de Llavaneres i a Arenys de Mar, foren les JEREC i Nosaltres Sols els que van assaltar l'ajuntament governat per la Lliga, van proclamar l’Estat català i van hissar l'estelada; Caldes; a Gavà, una gran manifestació va pujar rambla amunt per penjar l'estelada a l'ajuntament; a Sitges, Pere Curtiada, d'Estat Català, va proclamar la República i va penjar l'estelada a l'ajuntament...

Els ajuntaments de Catalunya són la màxima expressió democràtica, amb ells vam aconseguir la República i amb ells aconseguirem la independència. Ara més que mai no podem deixar sols els nostres càrrecs electes, per la seva coherència i el compromís amb la llibertat del nostre poble. Gràcies al seu agosarament i sacrifici avui som aquí i la independència és a tocar.

Aquest diumenge 13 hem de sortir massivament al carrer per mostrar el nostre suport a tots els encausats i a les nostres institucions.

divendres, 4 de novembre del 2016

BANDERES ESTELADES: SÍMBOLS DE LLIBERTAT.


















Sitges  6d'octubre 1934


                                                             














Vic 6'octubre 1934

 

                                                













 Igualada 6 d'octubre 1934
Banderes estelades ahir com avui son símbol de llibertat 
Estat Català donem ple suport a la Montserrat Venturós amb la seva manifesta voluntat de penjar l'estelada com a bandera de llibertat.
Tota la nostra solidaritat amb les encausades i encausats!
Tots els ajuntaments amb l'estelada