Dilluns 25 de desembre l'Executiva d'Estat Català estarem al Cementiri de Montjuïc.
Serà el 90è aniversari de la mort del President Francesc Macià, fundador del partit. Es farà una ofrena floral a la tomba del President i un parlament de l' Executiva d'Estat Català, el dilluns 25 a les 11 del matí.
Dissabte vinent dia 16 de desembre estarem a Ulldecona (Montsià) amb els companys i companyes de les Terres de l'Ebre, a les 18:00 del vespre.
Bona diada ahir a Prats de Molló, en l'homenatge a Francesc Macià i als voluntaris d'Estat Català, amb molt bona companyia, en un lloc emblemàtic de l'independentisme català.
Bona feina dels organitzadors, Ajuntament de Prats, associacions Prats Endavant, Indrets del Record, IPECC...
.jpg)
Bon dia,
diumenge vinent, 26 de novembre (a partir de les 11 del matí), estarem com cada any juntament amb altres entitats a Prats de Molló, a la Catalunya del Nord, commemorant el 97è aniversari dels Fets de Prats de Molló.
11.00 davant el monument a Francesc Macià.
L'Ajuntament de Reus i el Memorial Democràtic, posaran el proper dilluns 23 d'octubre a les 17,30 h, al c. Gaudí, 10, la llamborda en memòria d'Estanislau Pedrola Rovira . Militant d'Estat Català, mort al camp de concentració nazi de Flossenboürg al 1944.
També us informem de l'acte sobre el paper de l'FNC en la resistència (1939-45) a l'Ateneu Barcelonès, el 2 de novembre.
Al mateix temps us informem dels actes sobre Daniel Cardona a Sabadell dins l'any Daniel Cardona, dimecres 8 de novembre.
E
Ens ha deixat el company Jaume Bernades, independentista de primera hora i militant històric d'Estat Català. Un home fidel a l'organització i al seu país. Sempre en el nostre record!
Honor i glòria als nostres lluitadors!L'activitat de la maquinària repressiva espanyola no s'atura, ara li torna a tocar al company Lluis Puig,
pengem el cartell d'Estat Català de suport a ell i als exiliats, per a difondre la seva realitat.
El president Puigdemont participarà en l’acte unitari del Fossar de les Moreres
També es comptarà amb la presència de Jean Guy Talamoni, expresident de l’Assemblea de Còrsega
El president Carles Puigdemont participarà en l’acte unitari de la Diada Nacional al Fossar de les Moreres a les 12:00 del migdia, que organitza cada any la Comissió Independentista Fossar de les Moreres i s'adhereix com cada any l’Assemblea Nacional Catalana (ANC), igual com als altres actes de la Diada..
El president clourà un acte on abans hi haurà diversos parlaments. Parlaran Dolors Feliu, presidenta de l’ANC, Pep Cruanyes, de la Comissió de la Dignitat, i Marc Muñoz, germà de Gustau Muñoz i membre del “Col·lectiu dels oblidats de la transició”. L’acte serà presentat pel president d’Estat Català, Josep Andreu, en nom de la Comissió Independentista Fossar de les Moreres.
Presència internacional
Com en d’altres ocasions, l’acte comptarà amb la presència destacada de representants de moviments polítics de nacions sense Estat. Cal destacar enguany la presència del dirigent independentista cors Jean Guy Talamoni, líder de Corsica Libera. Jean Guy Talamoni va ser president de l’Assemblea de Còrsega entre els anys 2015 i 2021.
A banda d'ell, també hi intervindran Abidin Bucharaya, representant del Front Polisario a Catalunya. Cal recordar que enguany fa 50 de la fundació d’aquest moviment, que té un ampli suport entre la població catalana. També es comptarà amb la participació de Mickael Forrest, Ministre del govern de Nova Caledònia i responsable de l’àrea internacional del FLNKS.
L’acte es durà a terme a les 12.00 hores de la Diada Nacional al Passeig del Born al costat del Fossar de les Moreres de la capital de Catalunya.
ESTAT CATALÀ com cada any per la Diada estarem a les 12:00 del migdia al Fossar, dins la Comissió Independentista Fossar de les Moreres en l'acte polític.
Us adjuntem el primer cartell, més endavant penjarem el segon cartell amb els noms de les persones que intervindran el l'acte polític del migdia. Us hi esperem.
Com cada any, participem com a partit polític en les Jornades Internacionals de Corti (a Còrsega),
Aquest és el cartell de les Jornades d'aquest any:
Us enviem l'enllaç amb el vídeo que hem fet des del Grup de Suport a Pep Andreu per tal de veure la trajectòria política d'en Pep en imatges.
Podeu clicar damunt l'enllaç.
Després de la situació a Montblanc que va fer que un independentista ferm com Pep Andreu perdés l'alcaldia de la ciutat, algunes personalitats des Països Catalans han donat un primer pas per a reivindicar la figura de Pep Andreu i donant-li suport personal a la seva candidatura al Senat en aquestes eleccions.
Aquestes persones signants s'han conformat com a Grup de Suport a Pep Andreu, un suport personal no al partit on es presenta i que preten fer justícia amb aquesta persona independentista indubtable.
Es presentarà per les comarques de Tarragona i als que sou d'allí us encoratgem a votar al Pep amb una creu al Senat. Aquest és el Manifest signat per més de 30 persones significatives de diferents llocs dels Països Catalans i de diferents tendències:
Voteu o no voteu, AL SENAT, PEP ANDREU ¡
Manifest cívic de suport a Josep Andreu com a candidat al Senat
“Nosaltres, ciutadans i ciutadanes de diferents tendències polítiques, davant les properes eleccions del 23 de juliol, coincidim a demanar el vot al Senat per al candidat Josep Andreu i Domingo, a la circumscripció de Tarragona. Ho fem des de posicionaments ideològics diversos, siguin quines siguin les nostres preferències polítiques de partit en altres àmbits, reconeixent la seva tasca com a batlle de Montblanc, on ha destacat en la recuperació del patrimoni arquitectònic,la potenciació de la cultura popular i tradicional i, sobretot, la recerca de centenars de llocs de treball per a la comarca. Josep Andreu té una biografia que avala el seu compromís en la lluita pel país i la llengua, la justícia social, la cultura i la llibertat nacional, ja des del temps del combat antifranquista. La seva experiència en la política institucional, al nostre país i a Espanya, el fan una persona adequada per a la defensa dels interessos dels Països Catalans i les seves necessitats culturals, mediambientals i econòmiques, camí de la independència nacional a la qual aspirem.
El moment actual exigeix polítics que denunciïn, amb coratge i desacomplexament, l’existència d’un conflicte nacional amb Espanya i que, lluny de dissimular-ne la intensitat o bé d’establir complicitats amb els qui, a la pràctica, la mantenen, tinguin la valentia de parlar amb claredat i fermesa, al servei d’una societat culta, justa, inclusiva i nacionalment lliure. És per això, per la confiança que ens mereix, que el 23 de juliol demanem el vot personal per a Josep Andreu!”
Signatures de suport a Josep Andreu com a candidat al Senat (primer llistat):
Carles Puigdemont, 130è President de la Generalitat de Catalunya
Josep-Lluís Albinyana, primer President del Consell del País Valencià
Cristòfol Soler, segon President del Govern Balear
Quim Torra, 131è President de la Generalitat de Catalunya
Josep-Lluís Carod-Rovira, ex Vicepresident de la Generalitat de Catalunya
Lluís Puig, ex conseller del govern de la Generalitat de Catalunya
Joan Vallvé, ex conseller del govern de la Generalitat de Catalunya
Carles Solà, ex conseller del govern de la Generalitat de Catalunya
Fanny Tur, ex consellera del Govern Balear
Miquel Mayol, ex diputat al Parlament Europeu per ERC
Bernat Joan, ex diputat al Parlament Europeu per ERC
Carles Bonet i Revés, ex diputat i ex senador per ERC
Carme Garcia Suarez, ex diputada al Congrés per ICV
Ignasi Carnicer, ex diputat al Congrés pel PSC
Esperança Marí Mayans, ex diputada al Parlament Balear per ERC
Jaume Renyer, ex membre del Consell Consultiu de la Generalitat de Catalunya
Jaume Roure, ex regidor de cultura Ajuntament de Perpinyà
Josep Agustí Faiges Morales, regidor de Guingueta d’Ix
Enric Balaguer, Secretari General d’Unitat Catalana
Jaume Pol, president d'Unitat Catalana
Robert Surroca, militant històric del FNC
Francesc Abad, president de Palestra
Hèctor López Bofill, jurista
Antoni Estradé, sociòleg
Josep Sort, historiador
Josep Maria Murià, historiador
Josep Maria Orteu, editor
Fa un mes va passar això a Sòria, si l'agressió no hagués estat feta per l'ultradreta espanyola i hagués estat feta per independentistes catalans posem per cas, seria un acte d'odi, supremacista, racista, passaria a jutjats, etc i condemnat per tots els partits, sindicats, entitats i col.lectius (especialment els catalans), però com que és ultradreta espanyola no hi ha noticies i en alguns mitjans noticies petites.
No cal que alguns partits ens convidin a votar perquè "sinó ve la dreta". La dreta i l'extrema dreta espanyola sempre hi ha estat, i molts d'aquests partits que ara diuen que són un front per aturar-los fa molts anys que atien l'anticatalanisme i l'odi (a vegades disfressat de baralles entre afeccionats al futbol).
Tot el nostre suport a Ion Aramburu, la seva família i amics i amigues.
El 27 de maig, el dia abans del partit de futbol entre el Numància i el Cornellà, desenes de radicals ultradretans van atacar Ion Aranburu en un bar de Sòria durant la prèvia del partit. Segons ha explicat una familiar a Noticias de Gipuzkoa, ara ha sortit del coma i, si millora, aviat podria ser traslladat a Sant Sebastià.
Aranburu s’havia de trobar amb un amic, d’origen donostiarra, que hi viu i és seguidor del Cornellà, però quan era en un bar amb afeccionats del Cornellà va ser atacat per grups d’extrema dreta espanyols. De fet, el grup d’extrema dreta Orgullo Numantino s’havien reunit aquell dia amb ultres de Saragossa i de Madrid.
Ion Aranburu Sánchez (Sant Sebastià, 1979) roman ingressat a la unitat de vigilància intensiva (UCI) de l’hospital de Burgos amb el crani trencat, ferides a l’esquena i l’orella i contusions i ferides greus a la cara (Vilaweb).
Comunicat d'ESTAT CATALÀ sobre els pactes post-electorals de perdedors a Montblanc:
DIVENDRES 16 DE JUNY A LES 19:00
AL MEMORIAL 1714 ( Fossar de les Moreres, 2)- BARCELONA
PRESENTACIÓ del llibre : "Lliure i Proletària" .
sobre ESTAT CATALÀ a les Terres de Ponent els anys 1936-39.
Amb l'autor FERRAN DALMAU i VILELLA.
Francesc Macià i Estat Català, el partit precursor del "separatisme insurreccional" , segueixen sent uns autèntics desconeguts per al públic, per això cal conèixer més documentació que no estava a l' abast anys enrera.
Aquesta setmana Estat Català va commemorar el 98è aniversari del Complot del Garraf.
Podeu clicar damunt del manifest per a llegir-lo amb més claretat.
Hem passat per una campanya electoral en què l'eix nacional català no era prioritari (ens dèien que eren eleccions municipals), però on l'eix nacional espanyol ha estat treballant a dojo.
Hem trobat a faltar alguna referència al futur de Catalunya com a país independent i una manca d'iniciatives i propostes noves per a la població.
Tot i això, els catalans i catalanes pensem que voten amb criteri i amb un bon nivell de reflexió política, Veurem les properes setmanes si els resultats han estat llegits correctament per part dels dirigents polítics.
Entretant continuem proposant presentacions de llibres sobre la història de l'independentisme català i sobre Estat Català concretament amb bons treballs de recerca.
Aquesta vegada amb el llibre del Ferran Dalmau, que presentarà el seu llibre el dissabte 10 de juny a l' Espai Macià de Les Borges Blanques a les 18:00.
Arran de la commemoració dels 80 anys de la mort de Daniel Cardona i Civit, figura que fa de pont entre el separatisme històric i l’independentisme modern.
Arran de l’Any Daniel Cardona, es va organitzar ahir una conferència científica a la Universitat París 1 Panteo-Sorbona sobre el cas català i les estratègies de les nacionalitats europees.
Arran del manifest signat per una setantena de personalitats entre historiadors, periodistes, societat civil i activistes de la recuperació de la memòria històrica, donant validesa a l’Any Daniel Cardona, i del primer acte de presentació pública al Museu d’Història de Catalunya, al que han seguit actes a Sant Just Desvern (Baix Llobregat) on Cardona fou alcalde, Girona i Perpinyà (on estigué exiliat tres vegades), ara toca el torn a la capital francesa.
Precisament fou a París, on el 4 de maig de l’any 1940 (un mes abans que els nazis entressin a París) es va crear l’“Organització”, esperonada per Daniel Cardona. Aquesta unitat entre els membres de Nosaltres Sols! i d’Estat Català, esdevindria el Front Nacional de Catalunya, al cap de tres anys.
Daniel Cardona i Civit (1890-1943) pot ser considerat, juntament amb Francesc Macià, el dirigent històric més rellevant de l'etapa inicial del moviment independentista català: l'etapa separatista que, des del seu origen a començament del segle XX, es perllonga fins ben entrat el període franquista.
Cardona, per tant, fou el fundador de les dues formacions històriques més destacades del primer
independentisme, Estat Català (junt a Francesc Macià) i Front Nacional de Catalunya (junt a Joan
Cornudella), i tirà endavant també d’altres organitzacions polítiques com Bandera Negra o Nosaltres Sols!
L’“irlandès”, forní el separatisme d'una estratègia basada en el model irlandès gràcies amb la qual va superar l'estadi culturalista i va fer possible la seva transformació en un espai polític i ideològic reconeixible, tot i que reduït, a partir d'un secessionisme nítid que, en certa manera, el converteixen en el primer independentista català.
Defensor d'un nacionalisme ferm i intransigent, fou batlle de Sant Just Desvern entre 1931 i 1936. Estimat i venerat al seu poble i a tot el Baix Llobregat gràcies a una gestió eficaç, honrada i dialogant dels afers públics, esdevingué l’únic polític català que derrotà en sengles conteses electorals les dues forces més importants del catalanisme (La Lliga i ERC).
Cardona s’ha convertit en un referent obligat del nacionalisme insurreccional català. Conseqüent amb la idea que aquesta era l'única via indefugible per a aconseguir «el trencament de les cadenes de la dominació espanyola», maldà tota la seva vida per utilitzar la lluita armada, no sols contra la dictadura de Primo de Rivera i la de Franco, sinó també contra la Restauració, la República i la Revolució.
Amb el lema “Biblioteca, propaganda i acció”, abans agitador que polític, des de la seva participació el 1912 com a col·laborador de Renaixement, el seu nom quedà lligat a capçaleres històriques del periodisme nacional com Cu-cut!, La Tralla, Nova Catalunya o El Diari de Barcelona, i el seu conegut pseudònim de Vibrant, unit a empreses periodístiques com L’Estat Català, Som!.., Nosaltres Sols! o Ferms! Màxim encarregat de l’Oficina de Redacció i Propaganda quan es formà Estat Català, arrodoní el seu paper de principal publicista del separatisme. i publicant llibres com La Batalla (1923) o Res de nou al Pirineu (1933).
Ahir doncs a l’Amfiteatre George Depuis (Sorbona no1) / Malher,9 / París (Estat
Francès) / van intervenir en l'acte:
Roser Cussó, Institut d'Etude du Développement Economique et Social (IEDES)
Frederic J. Porta (Càtedra Josep Termes) / Universitat de Barcelona
Ignasi Fortuny, advocat i autor
Cal donar el ressò que es mereix a aquest fet polític d'aquests dies.
VICTÒRIA DE L' INDEPENDENTISME A LA POLINESIA FRANCESA.
Article de Jordi Miró, membre de l' Executiva d' Estat Català.
Segons els resultats provisionals de l'Alt Comissariat de la República a la Polinèsia francesa, el partit independentista, Tavini Huiraatira, ha aconseguit el 44,5% dels vots i 38 dels 57 electes a la segona volta de les eleccions d'aquest diumenge 30 d’abril, cosa que els permet governar en solitari els pròxims cinc anys. Aquests resultats han comportat una desfeta electoral al govern autonomista sortint, proper a la majoria d’Emmanuel Macron.
El gran avenç electoral dels independentistes de Tavini Huiraatira va començar ja a les darreres eleccions presidencials franceses del 2022, en què els independentistes van aconseguir uns excel·lents resultats i tres diputats electes a l’Assemblea Nacional Francesa.
El nou president de la Polinèsia serà en Moethai Brotherson, que deixa el càrrec de diputat a l’Assemblea Nacional i també la presidència de la Delegació d’Ultramar de l’Assemblea Nacional Francesa.
El partit Tavini Huiraatira, que vol dir “Servidor del Poble”, va ser fundat pel seu llegendari dirigent Oscar Temaru, el 1977, amb el nom de Front d'Alliberament de la Polinèsia (FLP) i pren l’actual nom el 1983. Oscar Temaru ha sigut durant molts anys alcalde de Faa’a, la seva ciutat natal, diputat i dues vegades president del govern de la Polinèsia. Oscar Temaru ha encapçalat la lluita contra les proves nuclears franceses i la seva denúncia a nivell internacional. El 2018 va presentar una demanda contra l’estat francès a la Cort Penal Internacional. També ha encapçalat la lluita a l’ONU per la descolonització de la Polinèsia.
Els actuals resultats electorals garanteixen mantenir la inscripció a la llista de territoris a descolonitzar. L’estat francès, després de la inscripció a l’ONU a l’acabar la Segona Guerra Mundial, ha desinscrit la Polinèsia diverses vegades com també ho ha provat amb la Nova Caledònia. Aquests resultats obren la possibilitat més endavant de fer un referèndum d'independència amb la supervisió de l’ONU, com el canac.
La relació del partit independentista Tavini Huiraatira amb Catalunya ve de lluny, amb Estat Català, des de principis dels anys 90, a partir de les Jornades de Corti, organitzades per Corsica Libera. Durant el 2017 i a petició del CCSI, Oscar Temaru, president de Tavini Huiraatira, va ser una de les primeres personalitats internacionals que es van adherir al Pacte Nacional pel Referèndum, juntament amb Jean Guy Talamoni, president de l’Assemblea de Còrsega; també s’hi van adherir Ulrike Lunacek, vicepresidenta d’Àustria o Dimitrios Papadimoulis, vicepresident del Parlament Europeu; ho recollia el diari El Punt Avui del 4 de març del 2017.
El juliol del 2022, Estat Català va celebrar l’acte institucional del centenari de la fundació del partit al Museu d'Història de Catalunya, a l’acte hi van enviar salutacions, organitzacions independentistes d’arreu del món, entre elles Oscar Temaru, president del partit independentista Tavini Huiraatira i els tres diputats independentistes polinesis a l’Assemblea Nacional Francesa, Tematai Legayc, Steve Chailloux i Moetai Brotherson, el proper president de la Polinèsia.
Fora bo que el govern català i les entitats catalanes sàpiguen aprofitar aquestes conjuntures per estrènyer relacions polítiques, econòmiques i de solidaritat.
Avui Primer de maig, afegim al bloc el cartell d'EC que ha circulat per la xarxa aquests dies:
.jpg)
per una altra part, aprofitem per a felicitar la Polinesia francesa que ha avançat una etapa més en el camí cap a la independència, espectacular triomf del partit independentista d'esquerres Tavini Huiraatira
Estat Català volem felicitar a Tavini
per la gran victòria electoral i a l'amic Moetai Brotherson que serà el nou president de la Polinèsia. Resultats provisionals : TAVINI 38 escons TAPURA 16 escons AHIP 3 escons El poble ha parlat !.jpg)
Us recomanem un parell de llibres per aquest Sant Jordi:
un sobre les relacions al nord d'Àfrica, els recursos naturals, el canvi de posició espanyola en relació al Sàhara Occidental i les relacions internacionals a la zona:
I un altre sobre el partit Estat Català a les comarques de Ponent en l'etapa dels anys 30:
Comunicat d’Estat Català
Barcelona, 12 d’abril de 2023.
Davant la decisió del Tribunal Constitucional espanyol de suspendre la delegació de vot del diputat Lluís Puig al Parlament de Catalunya, Estat Català vol fer el següent posicionament polític:
Denunciem que, un cop més, els tribunals espanyols vulneren els drets polítics més elementals dels representants democràticament escollits del poble català i, per tant, vulneren els drets polítics del conjunt de la població catalana, independentment de les opcions polítiques que votin.
Els tribunals espanyols pretenen, des de fa molt temps, alterar les majories democràtiques del poble català. Aquest fet demostra la nul·la qualitat democràtica del règim espanyol sorgit del 1978, que ja no pot sostenir el sistema monàrquic espanyol per cap altra via que no sigui mitjançant la repressió, la intimidació i la por. Allò que perden sistemàticament a les urnes ho pretenen guanyar als tribunals. No se’n sortiran.
Estat Català vol traslladar tot el seu suport polític i personal al diputat i exconseller Lluís Puig. Des de l’exili belga, la seva lluita pel reconeixement dels seus drets polítics i per la llibertat del nostre poble és compartida per tots i cadascun dels membres del nostre partit. Lluís Puig ens tindrà sempre al seu costat i en tota circumstància.
Estat Català vol assenyalar que el Tribunal Constitucional no actua sol i que compta, en aquest cas, amb la col·laboració necessària i imprescindible del PSC. Sense el recurs d’empara presentat per la branca catalana del PSOE el cas no hauria arribat al TC. Denunciem, per tant, que un partit que es reclama demòcrata i catalanista recorre a una justícia polititzada i parcial per alterar el resultat de les urnes i la composició de les majories del Parlament.
Instem el Parlament de Catalunya a negar-se a complir la instrucció injusta del TC i a continuar validant el vot delegat del diputat Lluís Puig. La voluntat del poble català i la sobirania del Parlament de Catalunya han d’estar per damunt de sentències de tribunals polítics.
Finalment, Estat Català, partit fundat el 1922, torna a reclamar el retorn immediat i amb garanties de llibertat per a tots els catalans que actualment viuen exiliats. Aquest retorn ha de produir-se en paral·lel a una represa del procés polític independentista que culmini amb la independència de Catalunya.
Avui finalment hem pogut fer un homenatge merescut a Francesc Català i Serra a la seva població natal, a Ripoll. Gràcies als familiars que han mantingut viva la memòria de Francesc Català, gràcies a l'Ajuntament de Ripoll que ha col.laborat en el procés de col.locació de la placa commemorativa en la casa on va viure i gràcies a les persones que han fet recerca de documents i fotografies, començant per Bartomeu Mestre (Balutxo), Florenci Crivillé, el Conseller Lluis Puig, Jordi Miró de l'Executiva d'Estat Català ...
Recordem que fa 95 anys va morir Francesc Català i Serra a l'exili de Brussel.les, era voluntari d'Estat Català i va participar en diferents actuacions entre elles els Fets de Prats de Molló, avui finalment hem pogut retre-li un homenatge merescut i mantenir la seva memòria viva.
.jpg)
Inauguració de la placa en memòria de Francesc Català i Serra, voluntari d'Estat Català en presència dels seus familiars.
Fem costat a la presidenta Laura Borràs
És un cas de persecució políticaPreservem els dret fonamentals
10 de febrer
9:30 h
Davant el TSJC 
Comunicat d'Estat Català sobre la sentència del TJUE.
Dimarts 24 de gener l'historiador Fermí Rubiralta farà una ponència sobre Prats de Molló i el primer judici a l'independentisme català, a Sabadell.
Aquest dijous dia 19, donem suport a la Convocatòria unitària de 30 associacions de la societat civil catalana davant la cimera dels dirigents espanyols i francesos a Barcelona, on es trobaran el president espanyol Sanchez i el francès Macron, fent d'anfitrions alguns polítics catalans en un acte de submissió continuada, tot per a fer veure que ens hem oblidat de l'1 d'octubre i que aquí no ha passat res i el referèndum no va existir. Nosaltres no hem de blanquejar ningú davant d'Europa.
