URDANGARIN-SAMARANCH-CAMPS I RITA BARBERÀ.

A msura que s´avança en la investigació del "Cas Urdangarin" surt a la llum que Juan Antonio Samaranch (despré de mort encara sembla que belluga) va aconsellar a Urdangarin un projecte relacionat amb València contactant amb els coneguts polítics "valencians" Camps i Rita Barberà.
Ara tots corren desmentint allò que tothom pensa al País Valencià:


El cas Urdangarin apunta ara a Camps i Barberà

La batllessa intenta desvincular-se'n · El duc de Palma s'hauria reunit amb tots dos abans de l'adjudicació del València Summit a l'institut Nóos

La batllessa de València, Rita Barberá, s'ha afanyat avui a negar cap mena de responsabilitat amb els contractes signats per Turisme València per a la celebració de les jornades sobre turisme i esport València Summit signades amb l'Institut Nóos, presidit pel duc de Palma, Iñaki Urdangarin. Segons fonts citades per diversos iutjans, Urdangarin va declarar al jutge que s'havia reunit amb Barberà i amb l'ex-president de la Generalitat, Francisco Camps, pocs dies abans de l'adjudicació d'aquests contractes, ara investigats per un suposat desviament de fons.

Urdangarin va explicar que després de reunir-se amb Barberà i amb Camps a la Generalitat li van adjudicar, al cap de tres dies, un contracte. Va afegir que el seu soci, Diego Torres, va portar els projectes fets a la reunió i que fou Torres mateix que va portar les qüestions econòmiques. I finalment es va desmarcar de cap sobrecost i de les despeses de les jornades que va organitzar la fundació.

Barberà: 'Jo no he signat res'

La batllessa ha assegurat que Turisme València, que és la fundació municipal que va signar els contractes, no depèn directament del consistori, que la participa en un 33%, i que els òrgans de govern que té van ser els que van acordar i aprovar la celebració de l'esdeveniment. "'aben vostès perfectament que no hi ha el més mínim conveni, que jo no he signat res, per tant els prego serenitat i tranquil·litat perquè tot està com estava', ha assenyalat Barberá als mitjans.

Frau fiscal, evasió de capital, desviació de fons públics i falsedat documental

Estirant els contractes, documents i factures, la policia judicial a les ordres del fiscal Horrach va comptabilitzar fins a 5,8 milions rebuts per Nóos entre 2004 i 2007 a través de convenis adjudicats a dit pels governs valencià i balear. Bona part d'aquests diners van poder ser desviats per Urdangarín i Torres a empreses pròpies com Nóos Consultoría Estratégica o De Goes Center for Stakeholder Management. Per fer-ho, segons el fiscal, habitualment inflaven els preus facturats a les administracions públiques per part de l'Institut Nóos i simulaven la contractació dels serveis a altres societats mercantils controlades per ells mateixos, amb vincles a paradisos fiscals com Luxemburg, Panamà i Belize.

A València, es van organitzar els anomenats Valencia Summit els anys 2004, 2005 i 2006 per uns 3,5 milions, uns congressos dedicats també a l'àmbit empresarial, turístic i esportiu. Dins d'aquest pressupost, es van incloure gairebé 20.000 euros en flors i 368.000 euros en viatges. Entre els bitllets d'avió i tren pagats, s'inclouen els viatges d'Urdangarin, Torres i gran part dels treballadors de l'Institut Nóos. També es van dedicar més de 140.000 euros a càtering i quasi 190.000 a allotjament.

Per una altra banda, l'ex-president balear, Jaume Matas, ha reconegut que els convenis signats amb Urdangarin es feien perquè era el duc de Palma qui els proposava i 'duia el nom de la ciutat per tot el món'. Els anys 2005 i 2006 es van fer dos fòrums de ben pocs dies per promoure el turisme a través de l'esport. El primer va costar 1,2 milions d'euros, i el segon, 1,1 milions, cost que alguns experts consideren DESPROPORCIONATS.

DECISIÓ ESCANDALOSA AL CONGRÈS ESPANYOL.

Ahir ens arribava aquesta noticia. On el PP cada vegada més deixa anar la seva mentalitat i manera de veure les coses. Sembla que ara ja no els cal amagar-se´n.

Escàndol al congrés pel vet del PP a Alfred Bosch.
Els populars impedeixen que formi part de la comissió de secrets oficials·

El PP ha vetat finalment la presència del portaveu d'ERC-Reagrupament-Catalunya Sí, Alfred Bosch, a la comissió de secrets oficials del congrés espanyol. Bosch havia dit que amb aquesta decisió començava 'una cacera de bruixes ideològica': 'El vet és per les idees que represento.' Aquesta comissió controla l'ús dels recursos reservats, estudia informes secrets i rep a porta tancada el director del CNI, i els ministres de Defensa, Interior i d'Estrangers.El grup Esquerra Plural (IU, ICV, EUiA i Cha) ha donat suport a ERC i el diputat Joan Josep Nuet ha recordat al PP que al congrés totes les formacions i diputats són democràtics i que qualsevol argument en contra d'aquest principi 'és inassumible'. 'Es comença vetant preguntes als grups parlamentaris, se segueix vetant diputats, i no sabem si es vetaran idees', ha dit Nuet, que ha afirmat que la línia del PP és 'preocupant'.
La comissió es va constituir al ple de congrés mitjançant una votació secreta on es van elegir els representants. Aquests portaveus havien de ser elegits amb el suport de tres cinquenes parts del ple del congrés, això és aproximadament 210 vots si hi assisteixen tots els diputats, i la cortesia parlamentària feia fins ara que sempre sortissin elegits per unanimitat tots els membres. Però en aquest cas no ha passat; el PP ha vetat Bosch i ha deixat, a més, el grup mixt sense representant.Al grup mixt li pertocava, com a la resta de grups, un representant. En aquesta legislatura el mixt està format per set diputats d'Amaiur, tres d'ERC, i vuit diputats més de la resta de formacions parlamentàries.El portaveu del PP al congrés, Alfonso Alonso, ho va justificar aquest dimecres pel 'sentit d'estat' i va recordar que a la comissió de secrets oficials 's'hi ventilen' informacions sensibles que -segons es desprèn de la seva intervenció- no haurien d'anar a mans de la direcció actual dels republicans a Madrid.
Fonts del PP atribueixen la decisió a 'l'aliança' que ERC ha establert amb Amaiur dins del Mixt i apunten que no és la persona 'idònia' per ser present a la comissió.Per això el diputat del BNG Francisco Jesús Jorquera ha proposat una nova votació per omplir la vacant del grup mixt amb Joan Tardà en comptes de Bosch, i així comprovar si el veto és a la persona o bé al partit. Però el president del congrés, Jesús Posadas, ha negat la petició i ha dit que es votés en un altre ple.

LLANOS DE LUNA DENUNCIA UN " ULTRATGE" INEXISTENT.

Després del suposat "ultratge a la bandera espanyola" que no hi era (no hi havia cap bandera espanyola per ser "ultratjada"), i de la imposició d´aquesta bandera per part del T.S.J.C. Podem veure tothom un altre episodi d´imposició de símbols per la força, aquesta vegada els instruments son la coneguda Sra. Llanos de Luna i evidentment el PP i el Govern espanyol.

Us pengem l´entrevista amb la batllesa de Sant Pol, que és la més directament afectada:

La delegada del govern espanyol a Catalunya, María de los Llanos de Luna, considera que l'acte de dissabte a Sant Pol de Mar, quan es va penjar una estelada a la façana de l'ajuntament pujant-hi per l'exterior, suposa un delicte d'ultratge a la bandera espanyola. I n'acusa els organitzadors de la concentració, l'Assemblea Nacional Catalana (ANC), i també l'Ajuntament. Parlem amb la batllesa de Sant Pol, Montserrat Garrido (CiU), que explica que fins ara mai no hi havia hagut cap conflicte amb la bandera espanyola --que no hi ha onejat mai-- i que en tot cas, els problemes han vingut ara, amb la imposició de la bandera per part del TSJC.

–La delegada del govern espanyol diu que us acusarà d'ultratge a la bandera espanyola…
–Sí, em va trucar per dir-me personalment que emprendria accions contra els qui van fer la manifestació --que no era una manifestació sinó una concentració-- i contra l'ajuntament, per haver-ho permès. Però no hi va haver cap ultratge a la bandera espanyola perquè la bandera espanyola no va ser penjada en cap moment.

–Com veieu la reacció de Llanos de Luna?
–És difícil d'entendre perquè l'ajuntament ens n'hem mantingut al marge. L'edifici era tancat i no hi va entrar ningú. Fins i tot el manifest que van llegir en la concentració deia que l'ajuntament estava al marge d'aquella acció.

–Quina bandera oneja ara a la façana de l'ajuntament de Sant Pol de Mar?
–En la concentració van penjar una estelada, però poc després, la policia municipal la va retirar. Ara hi onegen la senyera i la bandera de Sant Pol. Com sempre!

–Teniu intenció de penjar-hi la bandera espanyola, tal com diu la sentència del TSJC?
–Sí, quan ens arribi la sentència ferma, la posarem.

–No us hi negareu?
–No, perquè la sentència ens hi obliga, i l'hem de complir.

–Serà el primer cop que onejarà la bandera espanyola?
–Si més no, jo no recordo haver-la vist mai.

–El de Sant Pol no és l'únic ajuntament on no hi oneja la bandera espanyola…
–No. Hi ha moltíssims ajuntaments de Catalunya on només hi ha la catalana i la del poble. Sempre ha estat així, i que no la posis no vol dir que no la vulguis. No es posa perquè no s'hi ha posat mai. I és trist que s'hagi de fer per obligació.

–Hi havia hagut mai cap problema, abans de la denúncia?
–No. El regidor Enrique Abad va presentar una moció el 2009 demanant que es pengés la bandera espanyola a la façana de l'ajuntament, però la moció va ser rebutjada. Va ser aleshores quan va presentar la denúncia, i ara ha arribat la sentència. Passa que a l'ajuntament no hem trobat cap bandera espanyola. Quan aparegui, la penjarem; i si no, en comprarem una. Complirem la sentència.

–I com us agafeu aquesta resolució judicial?
–És una imposició. I em sembla molt trist que les coses s'hagin de fer per imposició.

–Creieu que el cas de Sant Pol pot crear precedent?
–Entenc que sí, que a partit d'aquí es pot fer el mateix en altres pobles i portar-hi el mateix problema.

–Dèieu que no hi havia hagut mai cap problema. Els problemes han vingut després de la denúncia, doncs?
–Sant Pol és un poble afable i d'acollida. I dissabte durant la concentració no hi va haver cap aldarull. La denúncia i l'obligació de penjar la bandera espanyola és buscar tres peus al gat. Quines ganes de matxucar! A més, avui ens hem trobat amb una pila de correus amenaçadors per no tenir la bandera espanyola penjada. Han buscat merder allà on no n'hi havia.

CiU: LA PSICOLOGIA DEL "DEPENDENTISTA".

CiU no son independentistes, ho han dit ells mateixos a tort i a dret.
El seu problema és que son "dependentistes" (dependentistes espanyols evidentment)i això genera una psicologia i una manera de fer.
Ara ens diuen que donaran suport a la candidatura de Madrid als Jocs Olimpics (els italians han retirat la de Roma per manca de pressupost). Però nosaltres som més "xulos" i donem el suport a una ciutat amb la que hi tenim una relació desigual. I diuen els de CiU que ho fan per "responsabilitat".

La mentalitat "dependentista" de donar tot per si els altres algun dia se n´adonen i ens retornen alguna cosa com agraiment. En quines mans estem ?

Avui tenim la noticia a tots els mitjans de comunicació (deuen estar contents a Madrid):

L'alcalde de Barcelona, Xavier Trias, ha ofert el ple suport de la ciutat a la candidatura de Madrid per organitzar els jocs olímpics l'any 2020. Després d'una reunió a Madrid amb l'alcaldessa de la ciutat, Ana Botella, Trias ho ha considerat un 'acte de justícia'. Segons ha dit, en el seu moment la ciutat de Barcelona va 'tenir la sort de tenir el suport de tot Espanya' per organitzar els jocs olímpics de l'any 1992. 'Jo competeixo amb tothom', ha dit però es 'pot competir cooperant'. Per aquest motiu ha volgut oferir el seu suport a Madrid perquè 'guanyi la nominació olímpica'.

'De la crisi ens en trauran Madrid i Barcelona', ha dit l'alcalde, que vol que Barcelona sigui una 'punta de llança' de la recuperació econòmica. L'alcalde ha demanat el compromís de les institucions per aprofitar el gran pol logístic que és Barcelona, amb un aeroport, un port i una fira a pocs metres de distància, una cosa de l'altra.

La reunió entre Trias i Botella havia de servir per crear vincles de col·laboració entre ambdues ciutats que comparteixen objectius i interessos, segons ha dit l'alcalde de Barcelona. Trias, no obstant, no ha fet menció de la situació de desigualtat entre les dues ciutats. Sense anar més lluny, aquesta desigualtat es fa visible pel que fa als aeroports. Com ha recordat Alfred Bosch al Congrés dels Diputats, Barajas res el 55% de les inversions de l'estat malgrat representar tan sols el 25% del trànsit aeri. A més, l'estat obliga companyies aèries de 23 països a operar només des de Barajas i a no fer-ho des de Barcelona.

La col·laboració que ofereix Trias a Madrid no es dóna, per tant, en una situació de cooperació entre iguals. La desigualtat existent entre ambdues ciutats no dóna peu a oferir l'ajuda de Barcelona a Madrid. Ans al contrari, el que caldria és una demanda per part de l'Ajuntament de Barcelona d'obtenir les inversions d'acord amb el que representa la ciutat

CARMEN CHACON i CATALUNYA.

Article d´en Victor Alexandre sobre el desig de la Carmen Chacon d´aparéixer com encara més espanyola del que ja és i fer-se perdonar el fet d´haver nascut a Catalunya.
L´articulista diu això:

Carme Chacón, contra Catalunya amb "uñas y dientes"

Chacón estanqueraSembla mentida els extrems a què pot arribar l'autoodi quan ha perdut el sentit del ridícul i esdevé esperpent. Carme Chacón -Carmen de España, a Olula del Río- s'esforça nit i dia per ser més espanyola que els espanyols i prega, si us plau, que no li tinguin en compte l'enorme xacra d'haver nascut a Catalunya. Al capdavall, ningú no tria el seu lloc de naixement i ella, que com aquella aceituna, es española como ninguna, si hagués estat consultada, mai no hauria triat Catalunya. Ara, per tant, per culpa d'aquell infortuni -perquè realment no pot ser qualificat de cap altra manera el fet de néixer a Catalunya-, no té altre remei que fer-se perdonar els orígens. En aquest sentit, el seu comportament recorda força el de les dones que, en aspirar a un càrrec de relleu en una societat masclista, es veuen obligades a demostrar que són millors que els aspirants masculins. Aquest és el motiu pel qual, conscient de l'estigma que suposa ser català, Chacón fa mans i mànigues per demostrar més espanyolitat que el seu rival. I és que ho té molt difícil. D'una banda, perquè no transmet la més mínima intel·ligència política i tot el que diu es pot resumir amb la paraula buidor. De l'altra, perquè és catalana. De fet, aquest és un llast tan gran que s'hauria de produir una conjunció astral màgica perquè assolís la secretaria general del PSOE. I encara que això s'esdevingués, caldria un miracle perquè pogués materialitzar el seu somni de ser presidenta d'Espanya. Per si de cas, però, ella ja fa temps que es passeja per aquell país cantant i repartint floretes en qualitat de Carmen la de Ronda.

Una d'aquestes floretes la va llançar el passat 20 de gener des del Diario de Sevilla sota el títol "Carme Chacón: contra el pacte fiscal a Catalunya":

* "He combatut amb uñas y dientes la proposta de pacte fiscal que defensa CiU, entre altres formacions nacionalistes. Sota aquesta denominació, aquestes formacions pretenen emmascarar l'adopció del concert econòmic per a Catalunya. Fórmula que sempre he rebutjat."

No es pot ser més patètic, certament. Però ja hem dit que l'autofòbia catalana, que és la minyona de la catalanofòbia, no té sentit del ridícul ni res que se li assembli. Carme Chacón és una catalana que titlla de nacionalistes els qui no abracen la seva doctrina nacionalista espanyola, una catalana que lluita perquè Espanya continuï robant 22.000 milions d'euros anuals a Catalunya i una catalana que afirma que ha combatut i que combatrà amb uñas y dientes tota fórmula que pretengui acabar amb aquest robatori, cosa que coincideix perfectament amb el que deia el seu company d'autoodi i de partit Miquel Iceta el 15 de juny de 2010, des dels micròfons d'Onda Cero. Iceta ja emprava el mateix terme bèl·lic per expressar el rebuig dels socialistes als qui defensem els drets i les llibertats nacionals de Catalunya: "Combatrem l'independentisme". Els nacionalistes espanyols són així d'agressius i de bel·licistes. Es comprèn, doncs, que la senyora Chacón se sentís tan realitzada al capdavant de les forces armades espanyoles. No és aquesta la màxima aspiració d'un espanyolista, dirigir els tancs a què al·ludeix el punt número 1 de l'article 8è de la Constitució espanyola?

En la cursa per la secretaria general del PSOE, per altra banda, s'ha produït un fet altament il·lustratiu del grau de catalanofòbia espanyola i de la necessitat catalana de tallar com més aviat millor tota relació amb Espanya que no sigui d'igual a igual, de nació a nació, d'Estat a Estat. El fet en qüestió té a veure amb l'inici de la campanya de Chacón i Alfredo Pérez Rubalcaba. Tots dos van començar-la a Andalusia, però només Chacón s'ha justificat i ha apel·lat a la seva sang tot remarcant que el seu pare, Baltasar Chacón, va néixer a Olula del Río, Almeria. Rubalcaba, en canvi, que és de Solares, Cantàbria, no n'ha tingut cap necessitat. De fet, a ningú no li importa on van néixer els pares i els avis de Rubalcaba perquè ell sí que és espanyol i, consegüentment, si anant a Andalusia no s'ha mogut del seu país, quina importància té que comenci la campanya a Andalusia, a Cantàbria o a Extremadura? Només un estrangera com Carme Chacón necessita justificar-se. I les raons són dues: perquè és catalana i perquè ningú no entén que un polític estranger vulgui ser president del país veí en lloc de ser-ho del seu.