Aquesta setmana, concretament el dijous 8 de juliol, es van complir 99 anys de la fundació del partit Estat Català.
En record d' aquell moment el president d' Estat Català va publicar aquest article, sobre una data important per a la nostra història col.lectiva.
Estat Català, fundat ara fa 99 anys al local del CADCI per Francesc Macià, és un dels partits independentistes més antics d’Europa, juntament amb el Sinn Fein irlandès.
Des del seu inici, ha sigut un partit clarament independentista, amb l’objectiu de crear l’Estat Català com a república independent.
També, des del seu naixement, ha sigut un partit antifeixista. Estat Català s’ha enfrontat sempre amb la dictadura i el feixisme: durant la dictadura de Primo de Rivera, amb accions de resistència com el Complot de Garraf o l’intent insurreccional de Prats de Molló; després, el 19 de juliol del 36 i durant la guerra dels tres anys, lluitant als carrers de Barcelona i al front, a primera línia, contra el feixisme espanyol. Al llarg de la seva dilatada història sempre ha prioritzat la unitat per avançar cap a la independència: al final de la dictadura de Primo de Rivera, als anys 30, va impulsar, amb altres forces republicanes i autonomistes, la creació d’ERC, amb la consegüent i aclaparadora victòria electoral a les eleccions municipals del 12 d’abril i la proclamació de la República Catalana per Francesc Macià.
Un cop acabada la guerra civil, des de l’exili francès, va crear el FNC, front unitari independentista i antifeixista que va col·laborar amb la lluita a França contra el nazisme i que, a Catalunya, va encapçalar la resistència antifranquista.
Aquesta lluita de resistència contra els enemics de Catalunya li ha comportat a Estat Català moltíssima repressió, llargs empresonaments dels seus militants, per la coherència amb els seus ideals, i sobretot l’exili, per tal de fugir de la repressió i seguir lluitant.
Ja des de la seva fundació, va patir una forta repressió i Francesc Macià es va haver d’exiliar, ell i molts militants d’Estat Català. L'estat francès, Bèlgica, han estat llocs de refugi habitual dels militants independentistes. És des d’aquestes bases segures que es va seguir lluitant contra la dictadura i la monarquia d'Alfons XIII i internacionalitzant el fet català arreu del món. L’exili comporta moltes privacions i patiments, sense cap mena d’estructura de suport a l’exterior, tret de petits suports i ajudes de compatriotes i polítics progressistes. Cal recordar la mort a l’exili, a Bèlgica, del jove Francesc Català i Serra, fill de Ripoll i voluntari d’Estat Català a Prats de Molló.
El segon exili massiu de militants d’Estat Català, com desenes de milers de catalans després de la derrota davant les tropes feixistes del general Franco, va portar centenars de militants als camps de concentració francesos amb unes deplorables condicions. Molts dels militants que no van poder fugir van ser empresonats o afusellats al Camp de la Bota.
Malgrat la desfeta, Estat Català va seguir lluitant durant la llarga nit del franquisme, la flama de la lluita per la independència de Catalunya es va mantenir i es va seguir patint noves onades repressives, empresonaments i fugides cap a l’exili de noves generacions de militants d’Estat Català per la seva vinculació a grups de resistència contra el franquisme, com el FAC, a finals dels anys 60 i principis dels 70.
Estat Català, durant aquests 99 anys d'existència, s’ha mantingut fidel a l’objectiu perquè es va fundar: la independència de Catalunya.
Estat Català sempre ha tingut clar que amb l’estat espanyol no hi ha res a negociar, la independència mai serà pactada, la independència serà unilateral o no serà!
