(28/12/2008) - Fernández Díaz (PP) demana retirar la concessió d´un carrer al promotor de l´estelada a BarcelonaEl president del grup municipal del PP a l´Ajuntament de Barcelona, Alberto Fernández Díaz, ha instat avui el consistori de Barcelona a retirar la concessió d´un carrer a Vicenç Ballester, promotor de l´estelada o bandera independentista.En un comunicat, ha explicat que aquesta concessió és un dels acords que va prendre la ponència del nomenclàtor dels carrers de Barcelona. Per a l´edil popular, és "patètic" que l´equip de govern barceloní permeti aquesta decisió i doni "cobertura als plantejaments independentistes d´ERC"."Ja que el PSC valora personatges d´aquesta índole, pot ser que abans s´hagués de plantejar dedicar carrers a altres catalans amb mèrits demostrats, com és el cas de l´inventor de la pesseta, Laureano Figuerola", ha dit.Enllaç a la notícia del diari espanyol La Razón
29/12/2008) - Resposta a les declaracions d´Alberto Fernández Díaz per la decisió de tenir un carrer de Barcelona en memòria del creador de la bandera esteladaBarcelona, any 1938 guerra dels tres anys, al carrer de la Canuda encara fumegen les restes de l’edifici on hi havia hagut la seu de la Unió Catalanista.L’aviació feixista italià l’ha bombardejada, entre d’atres ”objectius militars”. Mentrestant mor al Masnou (Maresme) Vicenç Albert Ballester i Camps, fill de Barcelona, periodista, darrer president de la Unió Catalanista i impulsor de l’estelada. Aquell mateix any, a proposat de l’equip municipal d’ERC, el nom de Ballester fou designat per ocupar l’espai que deixà l’enderrocada illa de cases del carrer Canuda, l’actual plaça de Madrid. L’acord no s’aplicà mai i lògicament, la dictadura s’oblidà per complet. L’any 1985, l’historiador i periodista Joan Crexell recuperà el vell acord consistorial republicà, de la paraula del director de l’Arxiu Històric Municipal, Jaume Sobrequés i el propi alcalde Pasqual Maragall. La paraula però se l’emportà el vent.Enguany la Comissió del centenari de l’estelada, recuperà aquella proposta presentada per Crexell i la remeté a la ponència del nomenclàtor de Barcelona. Ens conta que almenys un particular va fer-ho. D’entrada, la secretaria de la ponència no tenia registrada l’aprovació de la proposat de Crexell i ni tan sols tenia constància de la petició. La proposta de la Comissió però, s’acceptà finalment de forma oficial. El setembre de 2008, la ponència del nomenclàtor aprovava per fi, concedir a Vicenç Albert Ballester un espai a la ciutat.Després de donar compte a la premsa de la rellevant notícia que restitueix la memòria d’un personatge clau en la història de la recuperació de les llibertats nacionals de Catalunya, ja va sortir qui ho rebutjava.Concretament, el regidor popular Alberto Fernández Díaz, que no ho trobava adequat.
29/12/2008) - Resposta a les declaracions d´Alberto Fernández Díaz per la decisió de tenir un carrer de Barcelona en memòria del creador de la bandera esteladaBarcelona, any 1938 guerra dels tres anys, al carrer de la Canuda encara fumegen les restes de l’edifici on hi havia hagut la seu de la Unió Catalanista.L’aviació feixista italià l’ha bombardejada, entre d’atres ”objectius militars”. Mentrestant mor al Masnou (Maresme) Vicenç Albert Ballester i Camps, fill de Barcelona, periodista, darrer president de la Unió Catalanista i impulsor de l’estelada. Aquell mateix any, a proposat de l’equip municipal d’ERC, el nom de Ballester fou designat per ocupar l’espai que deixà l’enderrocada illa de cases del carrer Canuda, l’actual plaça de Madrid. L’acord no s’aplicà mai i lògicament, la dictadura s’oblidà per complet. L’any 1985, l’historiador i periodista Joan Crexell recuperà el vell acord consistorial republicà, de la paraula del director de l’Arxiu Històric Municipal, Jaume Sobrequés i el propi alcalde Pasqual Maragall. La paraula però se l’emportà el vent.Enguany la Comissió del centenari de l’estelada, recuperà aquella proposta presentada per Crexell i la remeté a la ponència del nomenclàtor de Barcelona. Ens conta que almenys un particular va fer-ho. D’entrada, la secretaria de la ponència no tenia registrada l’aprovació de la proposat de Crexell i ni tan sols tenia constància de la petició. La proposta de la Comissió però, s’acceptà finalment de forma oficial. El setembre de 2008, la ponència del nomenclàtor aprovava per fi, concedir a Vicenç Albert Ballester un espai a la ciutat.Després de donar compte a la premsa de la rellevant notícia que restitueix la memòria d’un personatge clau en la història de la recuperació de les llibertats nacionals de Catalunya, ja va sortir qui ho rebutjava.Concretament, el regidor popular Alberto Fernández Díaz, que no ho trobava adequat.
Des de la Comissió respectem els discrepàncies respecte a aquesta decisió presa o de qualsevol altra.Però obstaculitzar avui del dret de Ballester a tenir un lloc d’honor a Barcelona, és posa fre a la mateixa democràcia. Perquè la cas de Ballester és flagrant. El seu espai de memòria a la ciutat ja porta oficialment 70 anys d’espera i tres aprovacions també oficials, dues de els quals fallides sense emplaçament ferm.
Entenem que el senyor Fernández estigui obligat per ideologia a evitar que s’honori els patriotes i els lloïn els repressors, però per fer-ho bé, a part de rebutjar Ballester públicament , convindria maldés per preservar els carrers de Barcelona amb noms i personatges que li complauen. Com ara el polític i patrocinador de Franco, Francesc Cambó, el navilier i negrer Antoni López o la mateixa plaça Madrid, batejada pels mateixos que la van crear amb els seus projectils. De fer-ho així, la seva demanda plauria encara més a l’imperi.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada