dimarts, 13 d’octubre del 2009

EL SAC DE BOXA AL PAÍS VALENCIÀ


Enric Morera del BLOC

El sac de boxa
Un sac de boxa és aquell element que utilitzen els boxejadors per a entrenar-se. És un element estàtic que en rebre els cops perd momentàniament la verticalitat però que sempre torna a la seua posició inicial per a estar en disposició de continuar rebent. El valencianisme polític del BLOC ha esdevingut un sac de boxa. Un element amb el que s'entrenen i diverteixen els cadells de l'extrem ideològic explicitat en la Constitució de 1978 que en el seu article 2 sentència:
"La Constitución se fundamenta en la indisoluble unidad de la Nación española, patria común e indivisible de todos los españoles".
Aquest principi metafísic –el sistema solar podrà desaparèixer però Espanya subsistirà `indisoluble' per tota l'eternitat– és compartit i defensat per l'ample ventall dels espanyols que estan en nòmina per exercir com a tals. Des dels joves boxejadors que s'entrenen directament amb el sac de boxa, ja sabeu, com pel propietari i administradors que regenten el gimnàs on esdevé l'esport. És a dir des dels violents grup d'extrema dreta fins al Cap de l'Estat, el rei Juan Carlos, passant pels partits polítics dinàstics i ací, a la ciutat de València, pel guàrdia de seguretat del `gimnàs', el delegat del Govern el senyor Ricardo Peralta.
Ja l'any passat i per aquestes mateixes dates vaig escriure un article `La pedra i el vidre' (Levante-EMV 19 octubre 2008) amb motiu dels atacs a seus del BLOC i a l'agressió que una regidora de la Safor va patir. Enguany, el dia 9 d'octubre, un titular del mateix periòdic anunciava: "El Bloc irá al acto pese a las amenazas y los violentos" Aquesta notícia era la imatge ideal pels partits dinàstics espanyols: mostrar el valencianisme com un fet conflictiu. Tot el `ventall' va col•laborar i va fer el seu paper eixe dia. La patètica escena va quedar gravada per a la història: dos diputats del BLOC, Enric Morera i Josep Maria Pañella, i un grapat de joves valencianistes perseguits i agredits pel jovent alegre i combatiu de l'extrema dreta espanyola i amb unes forces de seguretat espanyoles que portaven als beneits valencianistes com per cagalló per sèquia pels carrers laterals per on passava la processó cívica del matí del 9 d'octubre.
Les lamentacions són inútils. Quan l'Estat de dret ho és per a uns i no ho és per a la resta, no cal escalfar-se el cap. No cal continuar enganyant ni estafant als valencians dient que en aquest Estat de dret cabem tots. És mentida i que ho afirma esdevé, malgrat les seues bones intencions, còmplice d'aquesta situació. En aquest `gimnàs' als valencianistes només els toca el paper del sac de boxa. Els que tinguen inclinacions masoquistes poden seguir participant d'aquest joc.
Amb nosaltres no compteu. Els sobiranistes valencians republicans, els demòcrates valencians –amb els de la resta de l'Estat i d'Europa– estem ja cercant un altre gimnàs, distint al que es va construir amb materials espuris i que es va inaugurar en 1978.
Ciutat de València, 11 d'octubre de 2009
Víctor Baeta Subias, de República Valenciana - partit valencianista europeu