Si algú té dubtes sobre l'ascens imparable de l'independentisme a Catalunya només ha de mirar la desesperació amb què el Partit Socialista i Partit Popular es miren aquestes eleccions. Ves per on, els dos partits que fins no fa gaire repetien a tort i a dret que l'independentisme és minoritari, ara resulta que els treu la son. Els socialistes, per un cantó, han creat un eslògan electoral que remarca que ells no són independentistes, cosa que vol dir que són espanyolistes. I els populars, per la seva banda, que també es caracteritzen per un espanyolisme contrastat, demanen el vot per frenar l'independentisme. Magnífic. És molt satisfactori veure'ls tan amoïnats. Amoïnats i descol•locats per l'evolució política de la societat catalana, que cada dia que passa és més conscient de la seva situació de fallida econòmica a causa de l'escandalosa espoliació fiscal que pateix, per part d'Espanya, i del perill de mort que amenaça la llengua catalana, que torna a ser perseguida pel PSOE i pel PP a través del Tribunal Constitucional espanyol i del Defensor del Pueblo.
La part més hilarant de la campanya del PP, tanmateix, és la que el seu número quatre per Barcelona, Pere Calbó, en una entrevista a Cugat.cat, resumia amb aquestes paraules: "Farem defugir el govern de vessants identitàries i el centrarem en els problemes reals". Sembla una frase del Polònia. Amb això, per bé que ja ho sabíem, el PP ens diu que tot allò que no li interessa ho considera irreal. I aleshores entra en la demagògia de considerar problemes reals temes com ara la qualitat de vida, el salaris, les pensions, les infraestructures, les escoles, els ambulatoris..., amb l'esperança que algunes persones poc reflexives no s'adonin que la solució a totes aquestes realitats passa per la independència del país i per la gestió dels 22.000 milions d'euros anuals que ara li són espoliats.
Finalment, sobta que el PP digui que no considera un problema real el debat identitari. Sobta, perquè, si això fos així, ens hauria d'explicar com és que posa tanta energia a promoure els partits de "la roja", la selecció identitària d'Espanya, i a criticar la decisió del Parlament de Catalunya d'abolir les curses de braus. Si el PP està en contra de tots els debats identitaris, no només del català, com s'entén que el seu gran argument, per voler imposar les curses de braus a Catalunya, sigui el fet d'estar considerades la Fiesta Nacional espanyola? Això em recorda una frase que em deia sempre la meva mare: "Fill meu, abans s'agafa un mentider que un coix".
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada