Anem avançant: les institucions es van definint. Tambe el Barça es va definir en el partit europeu, que ha obligat al seu president a posicionar-se. Sempre els ciutadans marquen el trajecte als dirigents. Finalment Rosell rectifica, com altres.
Amb el posicionament del Govern espanyol sobre les estelades al camp de futbol, la resposta ja l´han dit alguns: omplenar el camp d´estelades el partit contra el Madrid, el 7 d´octubre.
Independència: Rosell rectifica
“La institució sempre serà fidel
a la seva història i a les seves conviccions. Sempre defensarem les
nostres arrels i el dret dels pobles a decidir el seu futur. Som part de
la societat catalana i sempre defensarem la voluntat de la majoria.
Volem que ens entenguin i ens acceptin tal com som: catalans.” Aquesta
declaració Sandro Rosell al final del seu discurs a l’assemblea de
compromissaris és impecable. Ara: no és ni el que havia dit, ni el que
ha fet aquestes darreres setmanes com a president, ni el paper que li ha
fet fer al FC Barcelona com a institució. Benvinguda la rectificació si
a més l’acompanya de fets a partir d’ara i posa el FC Barcelona de
manera decidida a fer costat al govern i les entitats que han recollit
el clam de llibertat dels catalans.
És clar que el Camp Nou, aquest que no sabem si cal reformar o bé enderrocar per fer-ne un de nou, ha desbordat la junta directiva i el seu president de la mateixa manera que el carrer, la manifestació de l’Onze de Setembre, va desbordar el Govern obligant-lo, com a mínim, a accelerar el ritme de la seva transició nacional. El president Artur Mas va reaccionar ràpid i ja des de la vigília es va posar a liderar el moviment engegat per l’Assemblea Nacional Catalana. A Rosell li ha costat força més i encara no és clar que tradueixi en fets la declaració d’ahir. Va pretendre estar-ne al marge perquè com a president del FC Barcelona havia de respectar totes les sensibilitats del barcelonisme, mentre que el Camp Nou va cridar a favor de la independència dimecres i aquest dissabte (just al 17’14’’ de cada part i al final del partit) i, previsiblement, hi tornarà de manera espectacular i inequívoca el dia del Reial Madrid. Rosell havia considerat que el club no ha de fer costat al país en aquest moment greu i transcendent; el Camp Nou, en canvi, sí.
L’assemblea va acabar a dos quarts tocats d’onze, quan al Camp Nou es jugava el minut 40 de la primera part del partit contra el Granada (2 － 0). A aquelles hores, òbviament, hi quedaven quatre gats, vol dir unes cinquanta persones a tot estirar. Era el torn dels precs i les preguntes (estat de l’acció de responsabilitat contra Laporta, presumpta participació de Rosell a l’empresa de venda d’entrades Viagogo, quina relació amb el president de la Confederació Brasilera de futbol, Ricardo Teixeira, acusat de corrupció, etcètera.); aquesta cinquantena de compromissaris van complir amb la feina que els han encomanat. La junta directiva de Rosell ha traslladat l’assemblea al mes de setembre per a afavorir-ne la participació. En el moment de màxima afluència, hi havia 1.013 socis compromissaris representant els 170.000 socis que té el FC Barcelona. Hi ha fets que es valoren a partir de la seva descripció.
És clar que el Camp Nou, aquest que no sabem si cal reformar o bé enderrocar per fer-ne un de nou, ha desbordat la junta directiva i el seu president de la mateixa manera que el carrer, la manifestació de l’Onze de Setembre, va desbordar el Govern obligant-lo, com a mínim, a accelerar el ritme de la seva transició nacional. El president Artur Mas va reaccionar ràpid i ja des de la vigília es va posar a liderar el moviment engegat per l’Assemblea Nacional Catalana. A Rosell li ha costat força més i encara no és clar que tradueixi en fets la declaració d’ahir. Va pretendre estar-ne al marge perquè com a president del FC Barcelona havia de respectar totes les sensibilitats del barcelonisme, mentre que el Camp Nou va cridar a favor de la independència dimecres i aquest dissabte (just al 17’14’’ de cada part i al final del partit) i, previsiblement, hi tornarà de manera espectacular i inequívoca el dia del Reial Madrid. Rosell havia considerat que el club no ha de fer costat al país en aquest moment greu i transcendent; el Camp Nou, en canvi, sí.
L’assemblea va acabar a dos quarts tocats d’onze, quan al Camp Nou es jugava el minut 40 de la primera part del partit contra el Granada (2 － 0). A aquelles hores, òbviament, hi quedaven quatre gats, vol dir unes cinquanta persones a tot estirar. Era el torn dels precs i les preguntes (estat de l’acció de responsabilitat contra Laporta, presumpta participació de Rosell a l’empresa de venda d’entrades Viagogo, quina relació amb el president de la Confederació Brasilera de futbol, Ricardo Teixeira, acusat de corrupció, etcètera.); aquesta cinquantena de compromissaris van complir amb la feina que els han encomanat. La junta directiva de Rosell ha traslladat l’assemblea al mes de setembre per a afavorir-ne la participació. En el moment de màxima afluència, hi havia 1.013 socis compromissaris representant els 170.000 socis que té el FC Barcelona. Hi ha fets que es valoren a partir de la seva descripció.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada