Parlament de les JEC
Bona tarda.
Gràcies per la vostra asistència.
Les Joventuts d’Estat Català volem agrair a l’Associació Memorial 1714
que ens permeti l’organització aquí d’aquest acte commemoratiu dels 90
anys de lluita per la independència
d’Estat Català, lloc enblemàtic on van ser enterrats els patriotes que
van lluitar fins a la mort defensant les llibertats nacionals de
Catalunya.
Volem agrair la presència de l’Uriel Bertran, Secretari
General de SI; en Jordi Fornas, alcalde de Gallifa; i especialment de
Conxita Bosch, presidenta del nostre partit germà Catalunya Nació
Independència i membre de l'executiva de SI..
L’acte que farem avui
és el primer d’un conjunt d’actes de formació, que farem durant els
propers mesos, centrats en la història d’Estat Català. Aquest primer
estarà dedicat, principalment, des de la fundació el 1922 per Francesc
Macià fins al final de la guerra civil, i una segona part, de forma
esquemàtica, la seva evolució fins avui. La conferència anirà a càrrec
del company Tomàs Callau. Tenim previst per al proper mes de maig, fer
un segon acte monogràfic sobre l'Estat Català posterior a la guerra
civil, etapa que és molt poc coneguda: l'exili, els camps de
concentració francesos, la participació com a voluntaris a la
resistència francesa contra els nazis durant la segona guerra mundial,
els morts al camp d'extermini de Mathausen. Aquest acte el farem
conjuntament amb els companys de l'Amical de Mathausen.
D'aquesta
etapa de la història d'Estat Català que parlarem avui, voldria llegir un
petit fragment de les orientacions polítiques que es van aprovar per
unanimitat en el primer congrés del partit al maig del 1936 i que creiem
que segueixen sent totalment vigents avui.
Estat Català ha d’ésser
estructurat, ara, imprimint-li un ritme sòlid i persistent, d'acord amb
els principis de llibertat nacional que podríem sintetitzar així:
"Autodeterminació. República catalana. Confederació únicament amb pobles
de llengua catalana. Política internacional de cara a la pau, a
l'alliberació de les nacionalitats oprimides i a l'establiment d'un
règim de justícia social arreu del món.
Estat Català haurà de
propugnar per una solució del problema social, amb una concepció del
socialisme ajustada a les característiques peculiars de Catalunya.".
Noranta anys de vida política activa d'Estat Català ens donen una
perspectiva important sobre la història de Catalunya, i estem segurs de
viure un moment històric sense precedents. Som més a prop que mai de
recuperar la nostra llibertat nacional, que vam perdre per la força de
les armes fa prop de 300 anys. El poble de Catalunya majoritàriament
volem la independència, esperem que el govern de la Generalitat estigui a
l'altura del moment històric que estem vivint i que, sense perdre més
temps, faci una proclamació unilateral d'independència amb el suport de
la majoria sobiranista que hi ha al Parlament. Estat Català estarem al
costat del Govern català en aquesta etapa transcendental de la nostra
història, que ens ha de portar la independència, com ho vam estar
l'octubre del 1934, o amb les armes a la mà contra els revoltats
feixistes el juliol del 1936.
Les Joventuts d'Estat Català som aquí
per prendre el relleu en la lluita per les llibertats nacionals i
socials de Catalunya. Esperem ser la darrera generació que hagi de
lluitar per la independència del nostre poble, i que a les properes
generacions de joves catalans, en un país normalitzat, amb el català com
a única llengua oficial i reconeguda internacionalment, els calgui tan
sols lluitar, sense defallir mai, per una societat el màxim de justa i
solidària possible.
És en aquest lloc, tan simbòlic i important per
la història del nostre poble, que volem retre un homenatge a tots els
morts en la lluita per les llibertat nacionals de Catalunya en aquests
300 anys de lluita i resistència; a tots els militants d'Estat Català
que durant aquests 90 anys han sofert exili, tortures, presó i mort.
Volem fer una menció especial a Jaume Compte, que va morir defensant el
CADCI durant els fets d'octubre del 1934; a en Joan Casamitjana, membre
de l'executiva d'Estat Català, que va morir a la càmera de gas a
Mathausen, per col•laborar amb la resistència francesa; i a en Martí
Marcó que va ser militant de les nostres joventuts, després de les jerc i
que va morir, metrallat per la policia espanyola, l'any 1979. (Per
acabar) Volem recordar un company que ens ha deixat recentment, volem
tenir un record molt especial i emotiu pel company i amic "Ramon", en
Ramon Rocaballera, independentista i internacionalista, lluitador pels
drets socials i civils, detingut i torturat moltes vegades durant la
dictadura, li van aplicar sis vegades la llei antiterrorista, militant
del Comitè Català de Solidaritat Internacionalista, va anar diverses
vegades a les llistes electorals amb Estat Català com a independent,
actualment militava a SI; patriota incombustible, que va estar al peu
del canó fins als seus darrers dies: encara el recordem aquest darrer 11
de setembre a l'acte del Fossar de les Moreres. Va ser un honor de
poder lluitar amb persones com ell i com la seva companya Encarna, també
una lluitadora incansable, que avui ens acompanya aquí a la taula i per
a qui demanem un fort aplaudiment!
Honor i glòria als nostres patriotes!
Visca la terra!
Moltes gràcies.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada