Però no hem d' oblidar el mitjà i el llarg termini, l' aprovació de pressupostos, les lleis de desconnexió, la Constitució catalana, la proclamació de la República Catalana... que són els objectius i que no ens podem perdre en la disputa dialèctica del moment, que hi ha d' ésser però té la dimensió que té i no hauria d' aturar el mitjà i llarg termini.
Aprofitant el post, us pengem l' article que va publicar el president d' Estat Català fa uns dies i que recorda un membre del partit que va morir a Brussel.les. Sense aquests personatges, no estariem on som ara (de diferents partits, no només del nostre, evidentment). Però cal tenir sempre present que fa molts anys que caminem i ara no és el moment d' aturar-se.
Francesc
Català i Serra era de Ripoll i va ser dels primers d’entrar a militar a l'Estat
Català d'en Macià. Va fer moltes vegades de correu entre Catalunya i els
exiliats catalans. Per la seva activitat política, el jove Francesc Català va
haver de marxar a l'exili i allí es va enrolar a l'Exèrcit català, que
preparava una incursió militar des de la Catalunya Nord per tal d'alliberar
Catalunya i proclamar la independència, coneguda històricament com els Fets de
Prats de Molló, fets que van servir, malgrat el fracàs, per internacionalitzar
el plet català com mai no ho havia estat abans.
Francesc
Català figurava entre els 112 que signaren el jurament a l'Exèrcit català i,
fatalment, també entre els primers detinguts per la policia francesa. El matí del dia 1 de novembre del 1926, van fer
presoners 34 voluntaris a l’estació d’Estagell. Dos dies després, la matinada
del dia 4 de novembre, la policia detenia Macià i la resta dels residents a
Ville Denise, a Prats de Molló, on s’esperava una de les dues columnes de
l’Exèrcit català.
Des de la Caserna de l'
Acadèmia de Perpinyà on eren retinguts els voluntaris, el mateix 6 de novembre
de 1926, fan públic un manifest en què es conjuren a seguir lluitant :
"Els
sotasignants voluntaris de l'Exèrcit català (...), s' adressem a vosaltres
(...) desde aquesta caserna de França on ens trobem detinguts, per afirmar-vos
amb mes coratgia que mai:
Que,
sota la bandera catalana que tenim amb nosaltres i que volíem fer entrar
victoriosa i dignificada a Catalunya, en conjurem, passi el que passi, per
damunt de tot a no disgregar-nos mai mes i a mantenir sempre el nostre exercit.
Que
en aquest moments d'angoixa i despres d' haver sentit ja l'enardiment sagrat
que dona el retorn a la Patria i el sentir-s’hi tant a la vora com hi hem
arribat nosaltres, que hem estat detinguts a la ratlla d' unió de les dues
Catalunyes, única Patria nostra (...) ens conjurem a mantenir-nos sota el
cabdillatge i disciplina dels nostre Comandat en Cap, detingut juntament amb
nosaltres, en Francesc Macià".
Aquest
manifest va signat per un total de 74 voluntaris catalans i també per
voluntaris italians, entre els signants hi podem veure Ventura i Gassol, Ramon
Fabregat, Carner Ribalta, Jaume Miravitlles, Josep Bordas de la Cuesta, etc. i
entre ells, també, en Francesc Català.
Els detinguts van ser
traslladats a Paris, on el judici es va convertir en un judici a la dictadura i
en un acte de propaganda internacional a favor de la causa de Catalunya.
Després d'un dies de presó a França, Francesc Català va ser expulsat a Bèlgica,
com la majoria de voluntaris catalans, tret de Macià i Gassol que hi seran
enviats més tard, després del judici. Les condicions de vida dels refugiats
catalans a Bèlgica eren molt dures i precàries, i el jove Francesc Català va
emmalaltir a la primavera del 1927 i va ser ingressat en un hospital de
Brussel·les, on va morir el 28 de juny. L'enterrament va ser un acte polític en
què hi van participar tots els exiliats i va ser enterrat en una tomba en què
van col·locar una placa amb la bandera estelada.
L’any 1928, Ventura
Gassol dedica a Francesc Català un emocionat In memoriam , amb
un relat digne d’haver format part de “Les tombes flamejants”, a la revista Ressorgiment, dels
catalans d’Argentina. L’escrit aporta una informació rellevant: la promesa feta
al jove soldat en el llit de mort que qualsevol dia traslladarien el seu cos a
Catalunya.
"Es deia Francesc Català. Era
joveníssim de cos i ànima. Un dels millors dons de la seva joventut fou el d’una gran joia. El record
d’aquella joia de l’amic fa més desoladora la seva fi.
Exiliat a França,
va compartir amb els seus companys d’Estat Català tota llei de privacions amb
una resignació i un silenci ple de dignitat. Com ells, sempre en peu, mantingué
el gest de protesta i sapigué esperar l’hora de la rebel·lió malauradament
frustrada.
Tan a prop que
arribà de Catalunya i tan lluny com hagué de morir en l’exili, en
l’hospitalària Brussel·les. Pressentim tota la desolació del que, havent
anhelat morir per la pàtria en lluita i en la sublimitat del propi sacrifici,
es sent morir en la grisor d’un hospital estranger. No és tot u l’efusió
voluntària de la pròpia sang en un moment d’exaltació suprema que sentir-se-la,
en plena joventut, fallir dintre les venes. No és tot u morir sota un cel i
davant d’uns paisatges que ens han costat tantes enyorances què entre quatre
murs blancs d’aquella blancor tan crua dels hospitals. Sí, però que es pot ben
dir que En Català és el primer soldat voluntari caigut per Catalunya. Ell, que
hauria volgut jurar la bandera barrada en entrar a Catalunya, l’hagué de jurar
en un moment de fervor inoblidable en entrar a una presó de França; ell, que
hauria volgut complir el jurament en terres catalanes, l’hagué de complir en
terres de Bèlgica.
La mort d’En Català
a l’exili és d’una exemplaritat esfereïdora. Veure els seus companys d’Estat
Català, amb el cabdill al cap, darrera el seu fèretre embolcallat amb la
bandera catalana, pels carrers de Brussel·les, silenciosos, d’un silenci que
tenia més de crit contingut que de silenci, la feia sentir amb tota la seva
eficàcia. Hi ha, però, per dissort de Catalunya, tants catalans d’aquells que
tenen orelles i no senten i tenen ulls i no hi veuen!
Ara En Francesc
Català reposa en terres de Bèlgica amb aquell repòs que no coneix terme, però
espera. Espera que, un dia, el durem a Catalunya, satisfent-li en mort allò que
ell anhelà i no pogué satisfer en vida. Així li prometérem els seus companys i a
aqueixes promeses que revesteixen tot el caràcter de sagrades, no pot
mancar-s’hi”.
Des de Ripoll, ja el
1930, el butlletí Scriptorium fa una editorial on crida al
retorn de les despulles del patriota de Ripoll a la seva terra. El 1931, és des
del setmanari republicà Buirac que, en la seva editorial,
emplaça Macià al seu compromís, Macià va morir el desembre del 1933 i en
Francesc Català no havia tornat. El febrer del 1934, un grup de joves de Ripoll
reprèn la demanda del retorn d’en Francesc Català a través del
setmanari del Ripollès l’Altaveu tot obrint una subscripció
popular per sufragar les despeses del retorn de les despulles des de Bèlgica,
aquesta vegada la crida té un gran ressò i s’estén arreu de Catalunya. Hi
participen molta gent de Ripoll; catalans d’Amèrica; Centre d’Esquerra Estat
Català; Federació catalana de Futbol; Centre Comarcal Lleidatà; Esquerra
Republicana de Valls; gent de Palestra, Laureà Dalmau, diputat al Parlament per
Girona, els ajuntaments de Torelló, Figueres, Teià, Anglès, Berga, Palamós,
Sant Fruitós del Bages, etc.
Lluís Companys, President
de la Generalitat de Catalunya, se suma a la campanya i l’11 d’agost es publica
un decret:
Butlletí Oficial de la
Generalitat de Catalunya
Presidència
Un dels factors
espirituals que més impuls ha donat a l’obra de Govern de Catalunya recobrada
ha estat l’anhel de reparar, en la mesura del possible, els danys ocasionats
per l’extingida monarquia a Catalunya i als catalans.
Durant la
dictadura, molts catalans sofriren a l’exili tota mena d’adversitats i privacions.
Entre aquests catalans Francesc Català i Serra, que prengué part a la gesta de
Prats de Molló, al costat del qui fou primer President de Catalunya, Francesc
Macià, trobà la mort en terres d’exili. Ara, l’Ajuntament de Ripoll -la seva
vila nadiua- ha tingut la iniciativa de traslladar a Catalunya, des de
Brussel·les les seves despulles, per tal que aquest català exemplar pugui
reposar en terra catalana.
Per a ajudar,
doncs, a què la lloable iniciativa de la vila de Ripoll pugui portar-se a la
pràctica i d’acord amb el Consell executiu,
Decreto:
Primer .- Per tal
de retre el tribut que mereix la memòria del patrici Francesc Català i Serra,
mort a l’exili, la Generalitat de Catalunya acorda cooperar a la iniciativa del
comitè Pro Trasllat de les seves despulles a la vila de Ripoll.
Segon .- Amb tal
finalitat i d’acord amb el Departament de Finances, es concedeix una subvenció
de 1500 ptes. a l’esmentat comitè per tal de contribuir a la subscripció
oberta. Aquesta quantitat serà feta efectiva amb càrrec a la partida 1507 del
Pressupost vigent de la Generalitat.
Barcelona, 17 de
juliol del 1934.
LLUÍS COMPANYS
Com és sabut, després hi
va haver els fets d’octubre del 34, la repressió i presó de milers
de persones, al 36 el cop d’estat dels feixistes i la guerra espanyola dels
tres anys, la llarga nit de més de 40 anys del franquisme, i encara avui
Francesc Català resta oblidat allà.
Aquest any, en el 90è
aniversari dels Fets de Prats de Molló, Estat Català, en la seva intervenció a
l'acte a la ciutat nord catalana, va glossar la figura d'en Francesc Català i
va recordar que avui encara les seves restes no han tornat a la pàtria. Estat
Català va fer una crida a crear una comissió per tal d'impulsar una campanya
pel retorn de les despulles d'en Francesc Català a Catalunya, proposta
molt ben rebuda pels assistents, entre ells la diputada al Congrés per ERC,
Teresa Jordà, de Ripoll, d’on en va ser alcaldessa i actualment encara n’és
regidora. Teresa Jordà es va comprometre amb il·lusió a presentar una moció a
l'ajuntament de Ripoll per aquest proper ple municipal del desembre per tal que
en Francesc Català i Serra sigui declarat fill predilecte de Ripoll, donar
suport per portar les seves despulles i cedir un espai per fer-li un monument
el proper 2017, que serà el 90è aniversari de la seva mort. De ben segur que
l’ajuntament, el poble de Ripoll i la resta de Catalunya es bolcaran, com van
fer el 1934, pel retorn del seu fill.
Ja és hora que en
Francesc Català i Serra, el primer soldat voluntari català, pugui tenir el seu
merescut descans a la seva pàtria.
Jordi
Miró.President d'Estat Català.Racó Català .7.12.2016
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada