Cal donar el ressò que es mereix a aquest fet polític d'aquests dies.
VICTÒRIA DE L' INDEPENDENTISME A LA POLINESIA FRANCESA.
Article de Jordi Miró, membre de l' Executiva d' Estat Català.
Segons els resultats provisionals de l'Alt Comissariat de la República a la Polinèsia francesa, el partit independentista, Tavini Huiraatira, ha aconseguit el 44,5% dels vots i 38 dels 57 electes a la segona volta de les eleccions d'aquest diumenge 30 d’abril, cosa que els permet governar en solitari els pròxims cinc anys. Aquests resultats han comportat una desfeta electoral al govern autonomista sortint, proper a la majoria d’Emmanuel Macron.
El gran avenç electoral dels independentistes de Tavini Huiraatira va començar ja a les darreres eleccions presidencials franceses del 2022, en què els independentistes van aconseguir uns excel·lents resultats i tres diputats electes a l’Assemblea Nacional Francesa.
El nou president de la Polinèsia serà en Moethai Brotherson, que deixa el càrrec de diputat a l’Assemblea Nacional i també la presidència de la Delegació d’Ultramar de l’Assemblea Nacional Francesa.
El partit Tavini Huiraatira, que vol dir “Servidor del Poble”, va ser fundat pel seu llegendari dirigent Oscar Temaru, el 1977, amb el nom de Front d'Alliberament de la Polinèsia (FLP) i pren l’actual nom el 1983. Oscar Temaru ha sigut durant molts anys alcalde de Faa’a, la seva ciutat natal, diputat i dues vegades president del govern de la Polinèsia. Oscar Temaru ha encapçalat la lluita contra les proves nuclears franceses i la seva denúncia a nivell internacional. El 2018 va presentar una demanda contra l’estat francès a la Cort Penal Internacional. També ha encapçalat la lluita a l’ONU per la descolonització de la Polinèsia.
Els actuals resultats electorals garanteixen mantenir la inscripció a la llista de territoris a descolonitzar. L’estat francès, després de la inscripció a l’ONU a l’acabar la Segona Guerra Mundial, ha desinscrit la Polinèsia diverses vegades com també ho ha provat amb la Nova Caledònia. Aquests resultats obren la possibilitat més endavant de fer un referèndum d'independència amb la supervisió de l’ONU, com el canac.
La relació del partit independentista Tavini Huiraatira amb Catalunya ve de lluny, amb Estat Català, des de principis dels anys 90, a partir de les Jornades de Corti, organitzades per Corsica Libera. Durant el 2017 i a petició del CCSI, Oscar Temaru, president de Tavini Huiraatira, va ser una de les primeres personalitats internacionals que es van adherir al Pacte Nacional pel Referèndum, juntament amb Jean Guy Talamoni, president de l’Assemblea de Còrsega; també s’hi van adherir Ulrike Lunacek, vicepresidenta d’Àustria o Dimitrios Papadimoulis, vicepresident del Parlament Europeu; ho recollia el diari El Punt Avui del 4 de març del 2017.
El juliol del 2022, Estat Català va celebrar l’acte institucional del centenari de la fundació del partit al Museu d'Història de Catalunya, a l’acte hi van enviar salutacions, organitzacions independentistes d’arreu del món, entre elles Oscar Temaru, president del partit independentista Tavini Huiraatira i els tres diputats independentistes polinesis a l’Assemblea Nacional Francesa, Tematai Legayc, Steve Chailloux i Moetai Brotherson, el proper president de la Polinèsia.
Fora bo que el govern català i les entitats catalanes sàpiguen aprofitar aquestes conjuntures per estrènyer relacions polítiques, econòmiques i de solidaritat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada