Aquest dimecres, a l'Auditori del Museu d'Història de Catalunya hi haurà la presentació d'un llibre sobre els voluntaris d'Estat Català en l'etapa de guerra 1936-39.
La presentació la farà el seu autor Ferran Dalmau. És un llibre de recerca necessària, ja que una part important de la historiografia catalana, ha sobrevalorat el paper de les esquerres espanyoles a Catalunya i ha minimitzat el paper de l'independentisme català que ja tenia el seu espai polític des dels anys 20 del segle XX.
Com cada any els espanyols van celebrant aquesta data del 12 d'octubre, que no té cap sentit en el calendari, ja que el calendari del 1492 suposaria una desviació d'una setmana i mitja. I tampoc té sentit en relació a les celebracions que es fan a l'Amèrica Llatina, amb els diferents noms que tenen en cada país (no és el mateix concepte ni lema el que es celebra a l'Argentina, a Veneçuela, a Colòmbia, per a posar només uns exemples).
A Espanya, com sempre són les celebracions predilectes de la monarquia, l'exèrcit o l'extrema dreta, és normal, és la seva celebració, en relació a un Imperi a ultramar que fa més de cent anys que no existeix, només al seu cap. Aquest any amb l'excusa de l'espanyolitat de Ceuta. Potser seria millor que els preguntessin què en pensen als que viuen i treballen a Ceuta. potser es trobarien amb la sorpresa que no volen pertànyer al Marroc, però tampoc a Espanya perquè n'estan farts, dels uns i dels altres.
Nosaltres, com sempre, no tenim res a celebrar. Ni tampoc volem tenir res a veure amb el colonialisme del país veí.
