Aquesta setmana hem llegit a la premsa internacional els efectes de les explicacions del Govern espanyol sobre els seus compromisos pressupostaris: "la culpa és dels altres ("les autonomies")".
És evident que algunes autonomies els és totalment igual ser "rescatades" per l´Estat espanyol (de fet son espanyols, no hi ha cap contradicció) i a més a més ho han fet molt malament (recordem el cas de Castella-La Manxa amb el cas de la Caja de Castilla La Mancha, l´aeroport i els dirigents castellans, alguns d´ells molt propers a l´actual Presidenta del PP).
Però obre la porta a experimentar una cosa que no s´ha fet encara a Europa: "rescatar" autonomies. I no ho dubteu: ELS QUE SORTIREM ESCALDATS SEREM ELS VALENCIANS, CATALANS I BALEARS.
La premsa internacional (WALL STREET JOURNAL) ja se´n feia ressó i també altres diaris ahir (THE GUARDIAN).
Us pengem l´article d´en Partal, perquè ens sembla bé com a reflexió i al final apunta un aspecte que a vegades s´oblida i és molt clau:L´ARTICLE 155.1 DE LA CONSTITUCIÓ ESPANYOLA (no ho dubteu, si tenen l´excusa l´aplicaran).
El ‘més que un rumor’ circula de fa dies. L’estat sospesa la possibilitat d'intervenir una comunitat autònoma per veure si amb aquest gest es guanya la confiança dels mercats que fins ara no ha sabut captar. I la llista és clara: Andalusia, Castella-La Manxa o, atenció!, el País Valencià.
Ahir fins i tot The Guardian en parlava obertament, adduint fonts de l’administració espanyola. I es referia als tres casos amb raons objectives, perquè han demanat a l'estat que els cobreixi les obligacions de pagament. La Generalitat Valenciana demana 4.205 milions d’euros, Andalusia 2.736 i Castella-La Manxa 2.510. Al darrere hi ha, per cert, el Principat, amb 1.984 milions. El secretari d’Estat d’Administracions Públiques, a més, ho ha dit amb totes les lletres: ‘Arribarem a la intervenció de les administracions públiques que no satisfacen la reducció del dèficit.' I el rumor ha passat a ser alguna cosa més.
Qui té més punts? La meua aposta és que Castella-La Manxa. Andalusia em sembla impossible, políticament. Que el govern del PP intervinga la nova junta del PSOE-IU, després de perdre les eleccions, tindria una lectura molt polèmica. Segurament, per volum, és la decisió de més calat, però, sincerament, no els veig capaços de forçar fins a aquest extrem l'arquitectura institucional de l’estat.
El País Valencià també pot ser, és clar. No debades és qui demana més diners. Però, pel PP, els valencians som un territori important en vots i en presència i saben, a més, que el seu partit ha començat la via electoral pendent avall. Una intervenció seria reconèixer d'una manera indiscutible el seu fracàs de vint anys i potser daria ales a l’oposició. Massa risc.
Castella-La Manxa, en canvi, és un territori ideal per a fer-hi un cop de força. El deute per càpita hi és encara més gros, i el PP tan sols hi governa des de fa un any. Encara podria carregar la culpa al govern socialista anterior, doncs. A més, algunes de les infrastructures més criticades per la premsa internacional –l’aeroport de Ciudad Real i els TGV buits–, són allà. Els titulars i les explicacions li anirien de primera, al govern espanyol, que podria fer el valent en un territori que és motiu de sorpresa i de broma pertot arreu.
Vol dir que descarte que siga la Generalitat Valenciana, la que acabe essent intervinguda? No. Pot passar i crec, sincerament, que tots plegats hauríem d’anar pensant què farem, si al final passa.
Perquè, a diferència de la intervenció d'un estat per la troica, no hi ha precedents, ni idees, sobre la intervenció d’una autonomia. No sabem si seria una intervenció comptable o una suspensió de l’autonomia. No sabem si deixarien d’existir el Consell i les Corts. No sabem si tot, el país sencer, passaria a ser governat i administrat des de Madrid. I vist des d'aquesta perspectiva, és evident que la sotragada podria fer història.
(PS. Per als escèptics, cal recordar que l’article 155.1 de la constitució espanyola obre la porta a suprimir una comunitat autònoma ‘si actua de manera que atempte greument contra l’interès general d’Espanya’.)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada