Però bé, després de les declaracions de la Comissió de Garanties Estatutàries, s' han llençat al seu objectiu principal de la legislatura: demanar eleccions i dir que la legislatura està acabada. Patètics PSC-PP-C's.
Ens ha agradat l' article del Partal a Vilaweb, havent de remarcar per "enèssima" vegada que l' independentisme va guanyar les eleccions i això ho haurem de continuar dient dia sí i dia també davant el soroll dels PSC-PP-C's:
Una diputada del PSC, la seua portaveu, de fet, va reaccionar ahir al dictamen del Consell de Garanties sobre els pressupostos amb un piulet molt significatiu: ‘Ni referèndum, ni referèndum!’, va dir amb un atac d’alegria gens dissimulat. En el seu moment, ja vaig avisar cap on portaria inevitablement la deriva espanyolista del PSC i quines en serien les conseqüències. Vet-ho ací: una socialista feliç perquè creu que es prohibeixen les urnes a Catalunya.
Evidentment, cadascú s’alegra d’allò que vol o d’allò que
pot. I tothom té dret d’intentar crear el clima públic que creu que posa les
coses més fàcils al seu partit, al seu projecte o a la seua nació. Però tot
aquest espectacle al voltant de la prohibició, com siga, del referèndum mereix
que unes quantes coses queden clares. Demana, especialment, que nosaltres les
tinguem clares.
En primer lloc i principal: l’independentisme va guanyar la
majoria absoluta al parlament el 27-S. Això agradarà o no agradarà, però no es
pot ni negar ni ignorar. De la mateixa manera que no es pot negar que hi ha, en
conseqüència, una majoria parlamentària independentista i un govern independentista.
Legal i legítim. Nascut de les eleccions. Alguns sembla que ho vulguen oblidar
o que vulguen fer veure que això no importa. Però importa i importa molt. Els
ciutadans de Catalunya van triar de fer la independència en un període de
divuit mesos. I ara, des de fora de les urnes, i fent servir instruments de
coerció de la voluntat popular, això es vol impedir. No hi ha marge d’engany:
els qui fan tot allò que és imaginable i més per impedir el referèndum no estan
a favor de la democràcia; només pretenen que el Tribunal Constitucional tinga
l’oportunitat de prohibir l’actuació del govern legítimament escollit. I, en
eixa campanya, ells es pensen que tot s’hi val.
Ho vaig dir aquella nit i ho repetiré tantes voltes com faça
falta. La del 27-S va ser la nit decisiva del procés d’independència. Allò era
el més difícil d’aconseguir i es va aconseguir. A partir d’allà tot fa baixada.
És cert que alguns ja es van perdre aquella mateixa nit en una batalla de
detalls que no ens ha afavorit, entre més coses perquè nosaltres dubtem de tot.
I és veritat que nosaltres mateixos estenem els dubtes amb una alegria que no
és massa comprensible. Però el pas de les setmanes i els mesos és tossut.
Recordeu quan Arrimadas parlava com si hagués guanyat les eleccions i la cara que
va posar quan va veure que la presidenta del parlament era Carme Forcadell?
Tinc la sensació que ho haurem de repetir cada dia a partir
d’ara. Escolteu: l’independentisme va guanyar les eleccions a Catalunya amb una
plataforma indiscutible i amb un full de ruta que es pot perfeccionar però que
no es pot esborrar sense incórrer en un frau electoral. I això no es pot
dissoldre a crits.
En divuit mesos, al setembre com a molt tard segons el
president Puigdemont, s’ha de proclamar la independència, perquè és això que
els ciutadans van votar. I en conseqüència, aquesta decisió només la poden
aturar els mateixos votants, en les urnes, o els partits que els representen.
Qualsevol altra maniobra, al final, allò que ens proposa i que vol és subvertir
la democràcia i conculcar el dret dels ciutadans i el seu vot. Per això, parlar
de cops d’estat o demanar que no diguem democràcia a fer servir les eines del
parlament simplement és un exercici de cinisme polític. Pura propaganda.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada