Fa uns anys, un escriptor català, parlava de les dues tendències dintre la societat catalana d'aquell moment (una més catalanista i una altra més espanyolista).
Han passat els anys i cada cop més persones han anat apostant per la primera tendència (que semblava aleshores minoritària). Hi ha moltes mostres d'aquest procès imparable: les dues grans manifestacions del 2010 i 2012, les Consultes per la Independència, el posicionament clar d'algunes entitats i partits, i també les propostes de la població i de la societat civil: des de vídeos, mapes. adhesius, fins a propostes de clara desobediència (Peatges, aturades de desnonaments, concentracions, proposta de pagament de l´IVA i l´IRPF a l'Agència Tributària Catalana, no aplicar la Llei Wert, etc. etc.). I aquí volem afegir-hi un fet important que ha passat una mica desapercebut per alguns mitjans: l' opocició a tancar les corresponsalies de TV3 i l' ocupació a Perpinyà de la casa de la Generalitat catalana allà. TV3 (agradi o no) continua essent una TV pública i l' única opció de no quedar engolits per Tele 5 i els seus "shows".
Han passat moltes coses, s' han creat altres entitats (ANC, AMI, etc.), s' han recollit signatures, s' ha contactat amb entitats a l' exterior, és tanta la feina que es fa que es podria fer un llistat molt llarg.
També als altres territoris de parla catalana la resposta als atacs espanyols o francesos es fa notar: defensa de l´escola valenciana, defensa del català a Les Illes, del català a la Catalunya del Nord i incipient organització contra la "Lapao" a la Franja.
Fins i tot aquesta setmana: l' àliga de la Patum, el posicionament per la llengua, la proposta del Concert per la Llibertat... Però semblava que hi havia dos punts que no acabaven d' obrir la reflexió (les classes altes i els votants d'algunes ciutats amb majoria del PSOE).
La xiulada del Liceu als princeps d'Espanya, ha obert el primer d'aquests punts. No és estrany que els de sempre s'hagin afanyat a treure importància: La Vanguardia deia que la xiulada era fruit "d' un embús a la Rambla" i Marhuenda (La Razon) deia a Antena 3 que al Liceu "hi va gent de classe mitjana-baixa". Per cert, el Govern català també li treia importància al fet.
Però, aquest fet té importància, vol dir que el debat sobre la INDEPENDÈNCIA, de Catalunya ja ha entrat en un des dos búnquers on no entrava tradicionalment: el Liceu.
L' altre búnquer l' estan reforçant: a l' Hospitalet de Llobregat el PSOE començava la campanya pel "No", intentant cohesionar el seu espai contra l' independentisme. No els representa cap problema anar de bracet amb el PP, C's ni tampoc amb Plataforma per Catalnya.
No ens queda més remei que intentar obrir a la reflexió els punts d' aquest sector: activitats divulgatives, actes i maneres d' arribar a la gent de l' Hospitalet i altres poblacions perque tinguin una altra versió de la situació. Cal reforçar la presència de les entitats, partits, col.lectius, organitzacions a l'Hospitalet i altres poblacions. No és proselitisme, és que tinguin la possiblitat d'escoltar els arguments dels altres.
Cal que sapin que Espanya no els dóna cap opció (ni econòmica ni política), les propostes espanyoles són:
la negació del mal finançament català (cosa que veu evident tothom menys els presidents de Madrid, Extremadura o Castella), el retorn de l' Aznar, la supressió de "l' autonomia" (vesió Vidal-Quadras), o els homenetages a la División Azul, les acusacions de malversació, prevaricació, frau i falsedat a dirigents del PP, el cas Nóos, o les declaracions del Guerra, del Bono, del Wert o del President del TSJC (que diu que "el català endarrereix els judicis"), tot això sense comptar el més gros: EL FORAT DE BANKIA, L´AUGMENT DE L´ATUR, EL DEUTE IMPAGABLE I LA CONTINUACIÓ DE LA CRISI (si més no fins al 2018, segons tothom menys aquest home, anomenat De Guindos). Aquesta és la Espanya que els espera.
Cal donar més raons per la independència ?
Només cal treballar on els nostres arguments no han arribat, donar la importància que toca als fets del Liceu i fer un referèndum o una Declaració Unilateral d´Independència (DUI), però sense perdre gaire temps, perquè en cas contrari ells intentaran guanyar sense jugar perquè no tenen arguments.
Ara ja necessitem actuacions clares i decidides. La població catalana s' està decidint majoritàriament per la primera tendència que deiem al començament de l'article. El procés ja és imparable.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada