SR. RAJOY: ELS ESTATS PETITS SE' N SURTEN MILLOR.

Voliem fer una resposta a les "teories" d' en Rajoy, que ens va venir a explicar a Sitges (a Europa se' n riurien), però hem aprofitat el text publicat a Vilaweb, el veiem bastant complet:

Resposta a Rajoy: Per què els estats petits se'n surten millor

El president espanyol va tancar les jornades del Cercle d'Economia dient, en referència a Catalunya, que 'els estats petits no compten gens'.

El president del govern espanyol, Mariano Rajoy, va tancar ahir les jornades del Cercle Economia a Sitges apel·lant a la unitat de l'estat espanyol. I va acabar dient que, a Europa, els països petits no comptaven gens. 'Els petits no compten gens. Es necessita ser gran per poder tenir força a Europa', va dir. Però l'opinió de Rajoy topa amb estudis i opinions d'economistes de rellevància, que aquests últims mesos han exposat tot un seguit d'arguments segons els quals els estats més petits tenen, com a mínim a Europa, se'n surten millor.
Els estats de la Unió Europea de menys de deu milions d'habitants tenen una renda mitjana per càpita més alta que no la dels estats més grans; una economia més oberta, amb una taxa d'inversió empresarial més elevada, una taxa de creixement superior, un sector públic més ajustat i unes finances públiques més equilibrades. Són les conclusions numèriques de l'estudi 'Dimensió dels estats i comportament econòmic a la Unió Europea' (pdf), redactat pels economistes Albert Castellanos, Elisenda Paluzie i Daniel Tirado per encàrrec de la Fundació Irla.
L'estudi, que glossa el comportament econòmic dels vint-i-set estats membres entre els anys 2002 i 2010, contradiu la idea que els nous estats que sorgissin a la Unió Europea, per ampliació interna, serien econòmicament inviables.
La integració europea afavoreix les condicions de secessió
Aquest estudi corrobora, amb dades d'aquest últims deu anys relatives a la UE, les tesis d'Alberto Alesina i Enrico Spolaore, que devers l'any 2000 van estudiar els processos de secessió política des d'un angle nou. Segons aquests dos professors, la globalització econòmica i la unificació de mercats fa trontollar la idea que hi ha d'haver estats grans i heterogenis que aprofiten les economies d'escala per a oferir béns i serveis i per a construir uns mercats interns amplis.

Doncs bé, estirant el fil d'Alesina i Spolaore, una de les conclusions de l'estudi és que 'el balanç de beneficis i costos associats i (en certa manera) explicatius dels processos de secessió política depèn, en bona part, del grau d’integració econòmica i de liberalització dels mercats'.
Castellanos, Paluzie i Tirado conclouen, per tant, que aquests anys vinents una obertura comercial més gran dels estats membres pot afavorir les aspiracions secessionistes.
Ara, per a construir aquest entorn favorable a la formació de nous estats caldria garantir el procés d'integració europea i 'no caure en temptacions proteccionistes', diuen els autors de l'estudi.
Un Nobel d'economia veu viable la independència de Catalunya
Hi ha fins i tot els arguments favorables a aquesta tesi de qui fou el premi Nobel d'economia del 1992, Gary Stanley Becker, que el mes de desembre passat assegurava que una Catalunya independent no seria un desastre econòmic, sinó el contrari, perquè la globalització i l'obertura dels mercats internacionals permet als estats petits de tenir un comerç productiu i rendible amb la resta del món. En un apunt al seu bloc, Becker posava l'exemple de l'antiga Txecoslovàquia, amb un futur econòmic dubtós quan el 1993 es va produir la divisió del país entre la República Txeca i Eslovàquia. 'La ruptura d'aquests estats no ha estat, ni de bon tros, un desastre econòmic per a les seves economies.'
'El moviment cap al comerç lliure i la globalització dels últims seixanta anys ha reduït l'avantatge de tenir un gran mercat domèstic per vendre béns i serveis', explicava Becker. 'Els estats petits poden comercialitzar els seus béns i serveis amb tanta facilitat com ho poden fer els estats grans en els mercats domèstics, i adquirir avantatge gràcies a la globalització per vendre els seus productes a consumidors i empreses d'uns altres països.'
A més, Becker assegurava que als països petits els grups d'interès polític tendeixen a ser més reduïts. 'Això és la conseqüència de l’homogeneïtat que caracteritza els països petits.’
'El creixement de la competitivitat dels estats petits en el mercat global és en bona part gràcies al creixement del nombre d'estats, des del 1950 –quan hi havia uns cent estats– a l'actualitat –que n'hi ha gairebé 200–. El nombre de països independents continua creixent', conclou Becker.