ESTAT CATALÀ també avui a Bilbao donant suport als companys i companyes bascos.

Una delegació d'Estat Català ha estat avui a Bilbao amb els companys i companyes bascos en la manifestació, com sempre al costat dels pobles que lluiten per la seva llibertat.

  

PRESENTACIÓ A LES BORGES BLANQUES (Les Garrigues)

 Presentació de la reedició del llibre "El Complot de Garraf" a  LES BORGES BLANQUES 

(Les Garrigues), avui divendres 6 de juny.

   

PRESENTACIONS LLIBRE COMPLOT DE GARRAF setmana 26 a 30 de maig 2025

 Presentacions del llibre "El Complot de Garraf" aquesta setmana del 27 al 30 de maig que es compleix el Centenari dels fets que explica concretament el llibre:

LLEIDA, dimarts 27 de maig, a les 7 del vespre a l'Institut d'Estudis Ilerdencs, Plaça de la Catedral- Lleida.

TARRAGONA, dimecres 28 de maig, a les 7 del vespre a l'Arxiu, M2 Espai Tabacalera- Avinguda Vidal i Barraquer- Tarragona.

VALLS, dijous 29 de maig, a les 7 del vespre, a l'Institut d'Estudis Vallencs- Carrer Jaume Huguet, 1- Valls

TORTOSA, divendres 30 de maig, a 2 quarts de 8 del vespre, al Centre Cívic de Ferreries, Plaça de Joan Monclús, 1- Tortosa.

US HI ESPEREM !!!    

CONTINUEM AMB LES PRESENTACIONS DE LA REEDICIÓ DEL LLIBRE "EL COMPLOT DE GARRAF"

 Continuem amb la presentació de la reedició del llibre "El Complot de Garraf" de Joan Crexell.

Avui dimarts, presentarem a Granollers a la Llibreria Anònims (a 2 quarts de 7 de la tarda), dijous al Vendrell (a la Biblioteca Pública Terra Baixa) i divendres a Falset  (a la Biblioteca Pública Estrem i Fa)  a les 7 de la tarda tots dos llocs.

Aprofitem per a posar-vos algunes fotografies de les presentacions ja fetes: 

Acte de presentació al Museu d'Història de Catalunya.

Castell de l'Espluga Calba (Les Garrigues)

El Círcol de Reus

ACTE RECORD GERMANS BADIA

 Aquest diumenge 27 d'abril, a les 12 del migdia, al Fossar de les Moreres, es farà un acte de record dels Germans Badia, amb diferents intervencions.

També dilluns a les 7 del vespre es farà com sempre un acte d'homenatge al lloc on van ser assassinats, al carrer Muntaner, 38 de Barcelona. 

REEDICIÓ del LLIBRE de JOAN CREXELL sobre EL COMPLOT DE GARRAF.

 Aquest mes de maig farà 100 anys del Complot de Garraf, reeditarem un llibre que relata amb detall els fets. Abans de la reedició al maig hem fet un manifest i una imatge prèvia de la reedició.

  

TEXT DE L'HOMENATGE AL PRESIDENT MACIÀ

 Text en relació a l'homenatge al President Francesc Macià el passat 25 de desembre al Cementiri de Montjuïc:

Bon dia de Nadal a tothom.

Avui estem aquí per a homenatjar i recordar el President Francesc Macià en  el 91è aniversari de la seva mort. Una persona amb característiques especials.

Estem parlant d’aquella persona que va ingressar al cos d’enginyers de l’ Exèrcit espanyol i es va especialitzar en ponts, ferrocarrils i telègrafs (allò necessari en la construcció d’una societat moderna) i no en tàctiques de guerra o en noves armes destructives. Sempre la construcció d'una nova societat, no la destrucció.

Estem parlant d’una persona que va treballar també en enginyeria civil (no tan sols militar) quan es va encarregar del projecte de clavegueram de la seva ciutat natal, Vilanova i la Geltrú.

Pertanyia a l’Exèrcit, sí,  però no va dubtar en posicionar-se públicament contra els militars que van assaltar i destruir la redacció de la Revista Cu-cut i del diari la Veu de Catalunya, senzillament per dignitat i perquè no tolerava la manca de respecte al seu país.

Va ser una persona que va deixar definitivament l’Exèrcit i va ser escollit diputat per la coalició Solidaritat Catalana, va ser elegit els anys 1907, 1916, 1918-1923.

Va començar la carrera política creient en la “regeneració d’Espanya” i va acabar impulsant la creació d’un partit independentista, ESTAT CATALÀ.

Estem parlant també d’aquella persona que va haver de marxar a l’exili (primer a Perpinyà, després a París, més tard a Brussel·les) i que va intentar aglutinar forces amb les altres forces catalanistes, amb els anarquistes, amb els comunistes (viatge a Moscou inclòs), amb les comunitats catalanes a l’Amèrica i també volia aproximar-se a altres forces republicanes de l’Estat espanyol i forces d’esquerres. Però sense resultats concrets. Amb aquestes dades i perquè la Dictadura espanyola no tenia cap ganes de deixar el poder, va impulsar la sublevació de Prats de Molló d’estructura totalment insurgent, un any abans membres del seu partit ja havien protagonitzat els fets del Complot del Garraf per a acabar amb els directori monàrquic- Dictadura que governava Espanya, aquest any vinent 2025 farà 100 anys.

Estem parlant d’aquella persona que volia aglutinar forces i va impulsar la creació d’ERC i que l’abril de 1931 va proclamar la República Catalana dins d’una Federació de repúbliques ibèriques, una República que només va estar vigent tres dies fins que els seus aliats d’esquerres republicanes espanyoles van fer canviar la naixent República catalana per una Generalitat autonòmica, que va haver de redactar un Estatut (dit de Núria) que es va aprovar per majoria, però que fins i tot això es va retallar a Madrid i el concepte de l’Estat federal va desaparèixer del redactat. Per tant es va haver d’adaptar l’Estatut català aprovat en referèndum al nou redactat de Madrid. I es va aprovar sense un nou referèndum, directament. No és estrany que el mateix President Macià digués que havia estat un dia trist el dia que havia acceptat el canvi de la República catalana per la Generalitat espanyola.

Darrerament alguns elogien la capacitat del President Macià en buscar estratègies d’apropament a les esquerres espanyoles, però la realitat és que aquestes no li van donar res. En resum, va ser una persona que va buscar la complicitat i el suport polític, aquí, en l’àmbit espanyol i en l’internacional i no el va trobar. Ni fa 100 anys ni ara, de complicitat no n´hi ha a l’altre costat de les negociacions. La seva trajectòria política n'és un exemple.

Ara, les esquerres espanyoles diuen que hem de passar pàgina de l’1 d’octubre (igual que quan es va canviar la República Catalana per la Generalitat espanyola), no els interessa, ens voldrien morts i enterrats políticament.

Però s’equivoquen ara, igual com es van equivocar el 1714, igual com quan es va substituir la República catalana o com quan es van imposar amb les armes del franquisme. El substrat de la nació continua viu.

VISCA CATALUNYA LLIURE