divendres, 30 de maig de 2014

AGENTS PROVOCADORS POLICIALS AL BARRI DE SANTS?

López Tena veu «agents provocadors policials» rere el conflicte de Sants

L'ex-líder de SI publica captures d'usuari de xarxes socials (publicat a Nació Digital).


.L'ex-líder de Solidaritat Catalana per la Independència, Alfons López Tena, hi ha dit la seva sobre els aldarulls del barri de Sants de Barcelona. A través d'un tuit, Tena ha apuntat la participació “d'agents provocadors policials” com a causants dels aldarulls pel conflicte de Can Vies. 
La teoria del notari es fonamenta en unes captures de comptes de xarxes socials com Instagram en què un tal “Sexadordepollos” es vanta d'haver cremat una sucursal bancària en una nit d'aldarulls  i s'hi posa una fotografia  que complementa aquesta auto-acusació. 


Així mateix escriu comentaris racistes i espanyolistes i absolutament bel·ligerants amb el procés sobiranista. En les captures que aporta Tena s'hi veu una llibreta d'estalvis amb més de 8.000 euros que l'autoinculpat utilitza per presumir dels seus ingressos. "D'on ha tret els diners aquest racista espanyol que se'n vanta d'haver cremat locals a Sants?", es pregunta Tena, que hi veu en el perfil d'aquest virtual “sexadordepollos” correspon a un “agent provocador policial” per generar inestabilitat social. 

Can Vies

No ens agrada gens la manera d' actuar de l' Ajuntament de Barcelona ni el desallotjament de Can Vies, no sabem qui va donar l' ordre des de l' Ajuntament per a fer -ho d' aquesta manera.
És veritat que hi ha ordres judicials darrera, però hi ha moltes maneres de fer les coses i com a governants haurien de tenir una mica més de "mà esquerra" per a gestionar aquest conflicte, especialment tenint en compte que hi ha una certa solidaritat al barri amb Can Vies. Cal una sortida negociada de les dues parts.

Tampoc ens agrada l' actitut dels representants del Districte quan surten a la tv, ni l' actitut d' alguns manifestants (si és que ho són). Però al fons hi ha un tema de saber quina ciutat volem, i és evident que Estat Català no estarà mai al costat d' una ciutat moguda pels fils de l' especulació urbanística.

Avui, també hem llegit la nota crítica de SI (Solidaritat Catalana) de Barcelona apareguda ahir, coincidim en bona part amb la nota i per això us l' exposem:

  Davant dels fets que han tingut lloc al barri de Sants de Barcelona amb motiu del desallotjament del CSA Can Vies, Solidaritat Catalana per la Independència a Barcelona fa les següents reflexions:
Una vegada més Convergència i Unió fa prevaldre els seus interessos especulatius a la tasca social i cultural que es duia a terme a Can Vies amb ampli suport veïnal.
Entenem que el desallotjament del centre s'ha realitzat en contra de la voluntat majoritària dels veïns de la Vila de Sants i que no s'ha tingut en compte la tasca que realitzaven des de fa 17 anys els seus promotors.
El desplegament policial ha estat del tot excessiu, tallant carrers, identificant ciutadans a l'estació de Sants de forma indiscriminada, donant la imatge d'una Barcelona en estat de setge. Exigim responsabilitats per l'assalt al mitjà de comunicació La Directa. També condemnem que algun brètol hagi cremat una furgoneta de TV3 aprofitant la manifestació de protesta convocada per associacions, entitats i veïnat.
Reclamem a l'Alcalde Xavier Trias, responsable del desallotjament, doni explicacions URGENTS dels fets que avui han passat, del perquè criminalitza un moviment sociocultural actiu i pacific i quin era el motiu per convertir Sants en un estat policial.
Pel que fa a l'actuació policia, esperem que la renúncia de Manel Prat al capdavant de Mossos no signifiqui només un canvi de cares, sinó un canvi de model. I condemnem enèrgicament l'actitud violenta d'una minoria que no representa en absolut el conjunt del veïnat que ha donat suport a Can Vies.

dimarts, 27 de maig de 2014

NOTA D' ESTAT CATALÀ SOBRE ELS RESULTATS ELECTORALS.




Victòria de l'independentisme català a les eleccions europees


ESTAT CATALÀ valorem molt positivament els resultats electorals d'ahir en què l'independentisme ha estat la força més votada a Catalunya. Aquest augment espectacular de 400.000 vots d'ERC és l'aval, i a la vegada l'exigència, que confirma que el poble català vol votar el proper 9N.
Els resultats electorals a Catalunya indiquen de manera molt clara que els favorables a la consulta del 9N som majoritaris amb un 61% dels vots pel dret a decidir i destaquen, també, el creixement de la participació de 10 punts, que se situa en el 47.66%, per sobre de la mitjana espanyola i de l'europea.
Estat català aplaudeix les paraules de l'Oriol Junqueras d'ahir a la nit, després de conèixer els resultats electorals, assumint la responsabilitat que els pertoca i mantenint el compromís amb la democràcia i amb el referèndum.
ESTAT CATALÀ, com hem fet en aquesta darrera campanya electoral, sempre treballarem i sumarem en favor de la independència de Catalunya.

Comitè Executiu d'Estat Català.
26 de maig de 201

dijous, 22 de maig de 2014

ESTAT CATALÀ I LES VOTACIONS EUROPEES.


ESTAT CATALÀ es posiciona per votar en aquestes eleccions europees (com en totes) i donar més força a un partit que tingui en els seus punts prioritaris: la independència del nostre país, la relació entre els territoris que tenim una cultura comú com som els Països Catalans, tenir una visió política econòmica i social d' esquerres i tenir una visió d' inversions pensant en les persones, els pobles i la defensa del medi i les energies alternatives. En aquestes eleccions la posició més adient és el vot a Josep Maria Terricabras i la candidatura d' ERC.

dissabte, 17 de maig de 2014

ESTAT CATALÀ RECOLZA UN PANTEJAMENT D´ESQUERRA A EUROPA





Des d' ESTAT CATALÀ farem allò que estigui dins les nostres possibilitats per tal de canviar el funcionament d' aquesta Unió Europea, dirigida per uns personatges que no elegim directament i sobretot per uns poders a l' ombra. Aquests poders a l' ombra estan lligats als bancs, a això que en diuen "mercats" i a uns monopolis molt poc transparents.

Cal un control d' aquests estaments, cal que tinguin una relació amb la població i que tingin una representació democràtica, en cas contrari no hauran d´estar dirigint un organisme com la Unió Europea.

Cal que es parli de les inversions (especialment en uns sectors concrets) i no només de retallades, cal que la població es senti més representada i menys enganyada. I molt especialment cal un treball seriós per la cohesió social, perquè no continui creixent la gran diferència entre les rendes més altes i les més baixes i els projectes concrets contra l' atur (en un índex ja molt perillós) i contra la pobresa.

Per això el tercer cartell d' ESTAT CATALÀ, demana el vot per un partit que a més de defensar a Europa la independència i els Països Catalans, també defensi un plantejament d`esquerra.

dimecres, 14 de maig de 2014

ESTAT CATALÀ respon als fets del Pi de les Tres Baranques

Ja som una mica "grandets" per creure que els fets d' avui del Pi de les Tres Branques sigui "una bretolada" com diu la versió oficial de sempre. Exigim investigació dels fets fins al final (encara que sigui només dels autors materials).
No cal estar gaire al cas de la política catalana per veure que és una "actuació" pensada. Però no entrarem en la valoració i menys en la provocació.

La nostra resposta: el segon cartell de campanya d' ESTAT CATALÀ:

MÉS PAÏSOS CATALANS, MÉS VISIÓ GENERAL DEL TERRITORI, MÉS REPRESENTACIÓ DE TOT EL TERRITORI A EUROPA.

A Europa: VOTEU representants dels Països Catalans.


dissabte, 10 de maig de 2014

ESTAT CATALÀ I LES ELECCIONS EUROPEES.


ESTAT CATALÀ es posiciona davant d' aquestes eleccions europees com ha fet sempre durant la llarga història del partit. Posant els interessos de Catalunya per davant dels del partit i donant suport a altres propostes més àmplies en el mateix sentit.
Entenem que aquest any i els anys propers hi haurà processos electorals que seran molt importants per aquest país, i és un front d' activitat que no podem deixar abandonat a l' atzar.
Ara hi ha les eleccions europees, al novembre el referèndum, l' any vinent les eleccions espanyoles i les municipals. No ens presentem a aquestes eleccions europees, però des d' Estat Català creiem que no podem deixar de participar en cap d' aquestes eleccions.
Estessim o no d' acord amb el funcionament de la UE, cal que hi hagi representants allà que defensin propostes per a la indepència del nostre país, propostes d' esquerres socialment i econòmicament i propostes per al conjunt dels Països Catalans (tot just això que posa tan nerviosos als del PP i als Ciudadanos). I això passa perque els partits que ho defensin a Europa tinguin la major quantitat de vots i representants possibles.
Per tant, fem una crida a la nostra militància, adherits, amics/amigues del partit i simpatitzants, a la participació a les eleccions europees, sense perdre en cap moment de vista que volem una altra UE que tingui en compte l' opinió dels pobles.
Pensem que caldria tenir una participació alta i que els europeus vegin que el procés independentista és un procés seriós, però també és important que els partits dits "sobiranistes" tinguin una gran majoria sobre els partits dits "unionistes" (ells, especialment el PP, estan treballant en l' efecte contrari, per a demostrar a Europa que la majoria de catalans "no volen la independència").
Aquest és el primer cartell (de quatre) que ja van enganxar la nostra militància el primer dia de campanya: crida a la participació i vot de suport a la independència.  

dijous, 1 de maig de 2014

Sr. NAVARRO, NO S' AFEGEIXI ALS PROVOCADORS.


Sembla que els mitjans han decidit que l' agressió a Pere Navarro (psc) fossi la noticia de la setmana. Hem esperat uns dies per escriure.
En aquests dies no hem vist cap detall que ens faci considerar aquesta agressió com un fet excepcional, ni de bon troç un fet fruit de la "crispació que es dóna a Catalunya" (ho posem entre cometes perquè això de la "crispació" només ho veuen ells: Fernandez Diaz, Camacho, Rivera, Navarro ...).
Anem a pams, qualsevol agressió lleu (com un cop de puny) és evident que és una agressió, però no és un fet excepcional dintre del context en què ens movem ( i no només a Catalunya, que és el que intenten explicar ells).
I es pot preguntar a diferents polítics i regidors (fins i tot del seu partit) sobre moments de tensió viscuts en diferents moments de la història recent als seus àmbits de treball o ajuntaments (moltes vegades amb motiu de la política ambígua dels dirigents dels seus partits, fins i tot amb l' abandonament d' una línia més esquerrana o de destrucció de llocs de feina).  
La segona qüestió és que l' agressió es deixa entreveure que és un fet provocat per sectors propers al "sobiranisme" (degut a la "crispació"). Ell diu que l' agressió és creuar "una línia vermella".
I aquí sí que nosaltres ho veiem diferent: la "línia vermella" és deixar entreveure coses que no es demostren amb cap fet. La "línia vermella" és dir mitges paraules. O és que dir que va ser agredit per "una dona de classe mitjana" vol dir que era independentista?
A Terrassa es pot saber en pocs dies la identitat de l' agressora, i si ell mateix no ha donat més dades, ens fa pensar que no té res a veure amb l' independentisme.
Per una altra part, esperem que reflexioni el sr. Navarro abans de parlar. Primer, hom ha de demostrar o donar dades clares del que diu i segon no ha de donar més arguments ambigus (que ja en tenen prou) als mitjans de la "capital de España" (altres en diuen "Caverna") perquè diguin dia sí i dia també que a Catalunya els unionistes no poden dir el que pensen. Aquestes persones només són provocadors.

Ens agradaria tenir una altra opinió del sr. Navarro, però només li podem dir que deixi en pau l' independentisme i treballi pel seu partit abans que s' enfonsi definitivament.  

Avui a Vilaweb, hem vist un article d' en Pere Cardús que afegim (només un extracte) perquè ens sembla prou significatiu:

...Senyor Navarro, quan el Tribunal Constitucional va carregar-se l’estatut votat pels catalans en referèndum vaig viure moments de molta tensió i em vaig sentir molt frustrat. Senyor Navarro, quan un històric dirigent i encara diputat del seu partit va dir que ell s’encarregava de passar el ribot a la voluntat manifestada per cent vint vots favorables i quinze de contraris al Parlament de Catalunya el 30 de setembre del 2005, em va crispar molt i molt. Senyor Navarro, quan veig reiteradament que l’estat al qual paguem els nostres impostos no demana l’oficialitat del català a Europa, em poso molt nerviós. Senyor Navarro, quan sé que un percentatge molt elevat dels impostos dels catalans no tornen mai a Catalunya i, en canvi, s’exigeix a la Generalitat un esforç de moderació del dèficit descomunal en plena crisi econòmica, hi noto una violència contra la gent que més pateix que em posa malalt. Senyor Navarro, quan veig que la policia apallissa un afeccionat del Barça pel fet de portar una estelada i, en canvi, deixa que els afeccionats del Madrid llueixin símbols feixistes, se’m regira l’estómac i sento una mena de fracàs molt decebedor. Senyor Navarro, podria afegir centenars d’exemples de perquè la pertinença a Espanya genera nervis, frustració, tensió ambiental i crispació.

Amb tot, aquesta frustració, aquesta crispació, aquesta tensió i aquests nervis amb què viu una part molt important de la població catalana no li neguen gens, senyor Navarro, el dret de defensar el seu projecte d’una Catalunya dins d’Espanya. Que la seva proposta genera frustració i crispació? Ja ho sabem tots. Però té tot el dret de defensar-la i, si obté la majoria necessària, de dur-la a terme. Que la violència que arriba d’Espanya —verbal, econòmica, política i física— és molt gran i sorprèn que vostè vulgui insistir en un matrimoni per submissió? També és cert. Però continua tenint tot el dret de pensar com pensa, de defensar les seves idees i, sobretot, de dur-les a terme per vies democràtiques i pacífiques. Ara digui’m, si li plau, per què demana als independentistes que aturin la seva proposta? Per què apel·la a la crispació i a la tensió ambiental contra una determinada proposta? Per què creu que els catalans no haurien de poder votar? Està disposat a comparar la seva plantofada amb totes les expressions violentes que hem sofert els catalans de l’estat espanyol?

Demanar de poder votar en un referèndum sobre la independència és una manera de generar violència? N’està segur, que és aquesta demanda que crispa l’ambient? De quins sectors ha sentit expressions violentes i amenaces, senyor Navarro? Ja ha demanat als unionistes que abandonin els seus projectes perquè crispen l’ambient? I encara deixi’m preguntar-li: quan insisteix a demanar diàleg al president Mas, vol dir que no demana una renúncia? Vol dir que no desitja que es faci un pacte als despatxos per evitar que el poble parli a les urnes? No li sembla que per a millorar el clima i la cohesió és molt millor l’expressió lliure dels ciutadans que no el seu silenci?

Torno al principi. La cohesió social no pot ser el pretext per a impedir la democràcia o la voluntat de canvi. Aquesta cohesió social no pot ser la coartada per a emmudir un poble que sap que ha arribat l’hora d’expressar-se i que vol decidir el seu futur. La cohesió social només pot ser el resultat de la democràcia i, per tant, de la voluntat majoritària dels ciutadans. Precisament perquè podria trencar-se la cohesió social, cal que el poble s’expressi lliurement. No deixarem que es confongui la pau social amb el silenci. Ningú que no siguin els catalans pot decidir el futur de Catalunya. Demanar que s’aturi un procés democràtic amb l’amenaça d’una fractura social és inadmissible. Pretendre que una minoria imposi les seves idees a la majoria: això sí que trenca la cohesió de la societat catalana. En democràcia no es pot pretendre el silenci de la voluntat popular. Per això cal preguntar explícitament. La pau social no pot ser la pau dels cementiris.