dijous, 31 d’octubre de 2013

LÓPEZ TENA: "VERITATS I MENTIDES SOBRE LA INDEPENDÈNCIA"

López Tena explica les 'veritats i mentides sobre la independència'


L'ex-diputat de SI va fer un col·loqui a la Bisbal d'Empordà la setmana passada, prou interessant pel recorregut històric i per deixar palesa la manca d' objectius independentistes clars dels nostres governs de diferents signes.
Encara que no coincidim amb el 100 % e la seva exposició, sí que coincidim amb ell que l' objectiu dels nostres dirigents durant molt temps ha estat pactar i/o " reformar Espanya", potser perquè els nostres dirigents sempre l' havien cosiderat un projecte "propi" (el projecte d' Espanya).
Ara és un projecte impossible, i "reformar" Espanya (o transformarla amb mentalitat "catalana" que és el que voldrien) a més d' impossible, no s' ha aconseguit mai, cada segle es veu més clar que estem més lluny d' aquell projecte (si mai va existir fora dels cap dels nostres dirigents i dels seus).

El video el podeu veure a la pàgina de Solidaritat Catalana , a Vilaweb i altres mitjans.

 http://youtu.be/PAnq227FI1U

dijous, 24 d’octubre de 2013

ESTAT CATALÀ: REBUIG A LA PROHIBICIÓ DE PEDRALBES I SUPORT A LA VAGA EDUCATIVA.











Concentració de Benvinguda amb Estelades a Pedralbes per als representants estrangers al Fòrum Econòmic del Mediterrani Occidental.



Com no podia ser d' altra manera, Estat Català va estar a Pedralbes, juntament amb d' altres companys i companyes.
No ens enganyem, l' afer de Pedralbes no és un tema "protocolari", és un tema de DIGNITAT, RESPECTE i PERVIVÈNCIA DEL NOSTRE PAÍS.

En un altre apartat donem suport a la Vaga de la Comunitat Educativa contra la Llei Wert, per moltes raons, una d' elles les conseqüències sobre la llengua, l´ensenyament de la geografia i la història a l' ESO, les conseqüències sobre els suports a les aules, sobre els nensi nenes amb NEE (Necessitats Educatives Especials) dels nostre país, les direccions dels centres, la separació de sexes, les condicions laborals dels treballadors i treballadores , etc. etc.
La nostra oposició total a la Llei Wert, tampoc ens fa oblidar la responsabilitat (menor) de la Generalitat en les retallades en un aspecte tan bàsic i estratègic com és l' educació.    

dissabte, 19 d’octubre de 2013

C's ESCLAU DE LES SEVES PARAULES.


Ja ho diuen, tots som amos dels nostres silencis i esclaus de les nostres paraules, i ja se sap... el Rivera de Ciudadanos parla massa. Lerroux també ho feia.



Método 3 també va treballar per a Ciutadans

El llibre de Francisco Marco explica que l'agència de detectius va protegir i assessorar en seguretat el partit

, Redacció | Actualitzat el 18/10/2013 a les 11:33h
Fins ara Ciutadans s'havia vantat de no haver contractat mai la polèmica agència de detectius, Método 3. De fet, Albert Rivera va retreure en un plenari que des de CiU a la CUP havien treballat amb l'agència d'investigació privada que dirigia Francisco Marco.


Ara el mateix detectiu Marco, en el llibre que va presentar ahir en societat "El Método Confidencial", explica que Método 3 també va treballar per la formació unionista. Segons informa Marco, C's va contractar els seus serveis de protecció i seguretat l'any 2006 en el míting final de la campanya de presentació a Mataró (Maresme) de la plataforma que un mes després es convertiria en el partit Ciutadans.

Marco assegura que hi tenia 10 persones a l'interior de l'acte i tres més "infiltrats" en la manifestació organitzada al campus de la Universitat de Mataró contra l'acte de la plataforma. "Por la boca muere el pez, Sr. Rivera", escriu Marco.
  

diumenge, 13 d’octubre de 2013

13 OCTUBRE: CONCENTRACIÓ PER UN REFERÈNDUM OFICIAL SOBRE CATALUNYA.






Diumenge, 13 d' octubre hi ha convocada una concentració a la Plaça St. Jaume.
Ens hi afegim, evidentment, perquè continuem esperant la confirmació d'un referèndum a Catalunya, d' una data i d' una pregunta vinculant.
No creiem que unes eleccions puguin ser "plebiscitàries" i si s' han de presentar els mateixos partits com en unes eleccions normals, que vam fer el novembre de l' any passat ? aquelles eleccions no eren també plebiscitàries?
Esperem que no afluixin els que gestionen, però els hi hem de recordar. Hem de fer la nostra feina de fer memòria per a que es compleixi el que anem votant.
REFERÈNDUM OFICIAL, volem votar. 

divendres, 11 d’octubre de 2013

CARTELL D' ESTAT CATALÀ PEL 12 D' OCTUBRE DEL 2013.

Els tertulians de la ràdio i la televisió li poden donar totes les voltes que vulguin al 12-O i els opinadors/formadors d' opinió dels mitajans de comunicació també, però hi ha dues coses evidents:
1. No podem ser "permisius" amb el feixisme ni amb el racisme. La memòria recent i la història recent ens dónen una idea clara de la forma d' actuar d' aquest sector i del què en pensen ells de Catalunya i dels catalans i catalanes.
2. Els feixistes no tenen res a veure amb nosaltres. Les restes del feixisme franquista va continuar intocable i no es va ilegalitzar mai cap acció seva, a Barcelona són ells els que es manifestes cada any per "Espanya". I aquest any de la mà de PP i Ciudadanos. Es vulgui o no, aquests dos partits han d' acceptar que mai s' han desmarcat d' aquest àmbit polític.

Som catalans/es i som antifeixistes (com ho va ser aquest partit els anys 20 i els anys 30 del segle XX, les hemeroteques serveixen per alguna cosa i el Diari de Barcelona de l' època també). I perquè som catalans i antifeixistes no fem altra cosa que oposar-nos a aquesta celebració del 12 d' octubre (feixista i espanyola). 

El cartell de les Joventuts d' Estat Català ho diu ben clar:


dissabte, 5 d’octubre de 2013

LLOVET A EL PAÍS: RESSENTIMENT I ESNOBISME.


Comença a cansar aquest comentari dels mitjans de comunicació de Madrid (perquè ells sols són el que diuen "prensa nacional") sobre el que ells diuen paral.lelisme entre independentisme i nazisme. En algun article sempre deixen caure alguna cosa.
Els arguments històrics per desmuntar la seva teoria són tantes que no acabariem. Però cansa, francament. Avui dia, no hi ha cap partit organitzat i amb operativitat a Catalunya que es defineixi com a nazi, ni aproximat (racista, etc.) només PxC que és d' obediència espanyola, encara que faci de punta de llança aquí.
L' article d' en Llovet a El País és  ressentiment i esnobisme i pensem que cal llegir una de les respostes ( publicada a 50x7 i a Vilaweb. No cal dir res més.

Resposta a l'article Estètica i poder de Jordi Llovet


En Jordi Llovet, professor retirat de la UB, regala els seus lectors d'El País un article (Estètica i poder, publicat el 2.10.2013) que no s’aguanta per enlloc, però el contingut del qual més d’un s’apressarà (mogut pel fàcil i interessat histerisme) a donar per bo.

A parer del senyor Llovet, l’independentisme català incorreria, per tal d’implantar-se i fer-se valer, en l’esteticisme totalitari. No és el primer que ho diu (ni serà el darrer, malauradament). Com que tot i haver llençat la comparació (amb el que això implica), no s’atreveix a mentir i a parlar d’intimidació i coaccions (com d’altres opinadors més escorats a la paranoia), es limita a dir que tota aquesta manifestació “estètica” és pur sentiment sense contingut, si més no racional. Mera faramalla que es desinflarà o s’hauria de desinflar aviat per donar pas a l’autèntic debat, al veritable joc democràtic, que és reposat, seriós, dialogant, “racional”.

Crec que és necessari sortir al pas, que es diu, d’aquesta interpretació que no per ser fàcilment desmuntable pot deixar de fer mal, com dèiem. Algú li ha de recordar i fer saber al Sr. Llovet algunes veritats relatives al procés que estem vivint.

1. L’aproximació “racional”, pautada, negociada a la qual apel.la, i de la qual sembla tenir com nostàlgia, JA va tenir lloc amb la reforma i el referèndum de l’estatut ara fa uns pocs anys. El Tribunal Constitucional es va encarregar prou bé d’assenyalar els límits de l’estat espanyol a l'hora d’interpretar i d’acceptar la veu popular expressada democràticament... Aquesta via que reclama l’autor de l’article sembla, hores d’ara, morta (assassinada per una de les parts...). Malgrat això, l’autor de l’article sembla voler invitar-nos al laberint bizantí de la tercera via (no, gràcies!)... oblidant que si hi ha alguna via (també la tercera!) és gràcies a la pressió de la mobilització popular.

2. A diferència del que opina el senyor Llovet, l’independentisme és un ideal col.lectiu carregat de raons, curull d’argumentacions, amb propostes i anàlisis a vessar... Tal vegada no s’havia viscut mai a Catalunya una tal efervescència intel.lectual lligada a un projecte polític, a l’actualitat pública. Estem parlant de l’esclat, de l’eclosió final de lustres, dècades (segles?) de reflexió, de debat, d’estudi sobre totes les fórmules i les possibilitats d’encaix dins d'Espanya, així com el balanç de tots els fracassos de les diferents temptatives... Afirmar (altivament i alegra) com fa en Jordi Llovet que el moviment independentista és buit de contingut, que és soroll i fum és una gran mentida, una insultant bestiesa, indigna de qualsevol persona amb dos dits de front.

3. El nostre articulista no sembla tenir prou present que el procés independentista, si bé ha acabat comptant amb el suport, l’acomboiament del govern català, és, en el seus orígens i en la plasmació pública un projecte eminentment popular, fruit de la voluntat i de l’esforç de la societat civil. Si el senyor Llovet creu des del que són les bases populars es poden fer les coses altrament que no apel.lant a algun tipus de mobilització no ha entès res de la relació de forces que configuren la dinàmica i l’escenari polítics. Quan no se li fa cas pels canals i conductes reglats, legals (veure punt 1.), el poble, per incidir en el curs de la política no té més remei que fer-se veure, és a dir mobilitzar-se. Mal li pesi i li desagradi al Sr. Llovet això és democràcia, això és lliure expressió, això és àgora.

4. L’autor d’Estètica i poder sembla ignorar, voler ignorar que no tots els canvis comunitaris, no totes les revolucions són necessàriament totalitàries (ni tampoc violentes). Es diria que vol deixar com sobreentès que l’única política realment seriosa i respectable seria la discorreria per les lleres institucionals i legals. Això és oblidar que manta vegada, al llarg de la història, la llibertat ha hagut de saltar per damunt de les barreres que la llei ha erigit al seu davant, per negar-la i contenir-la. Són nombrosos els casos en que el dret ha hagut de negar la llei, en que la justícia ha hagut d’abatre falsos ídols i superar construccions jurídiques al servei d’una minoria o d’una nació opressora. La història en va plena de casos així, i no tenim motius per dubtar-ne, ja que és en la lògica de les coses que sigui així. En canvi, si donem crèdit al que l’articulista que ens ocupa, cada vegada que hi ha exaltació popular, amb aparició de banderes, banderoles, pancartes, eslògans, etc. estaríem al davant d’un moviment totalitari. Doncs no, ho sentim.

O el que ocorre és que el Sr. Llovet sempre ha estat del costat de la legalitat, fos aquesta la que fos (nazi, estalinista, franquista)? No neguem el perill que un totalitarisme substitueixi un altre totalitarisme, però els totalitarismes de substitució no s’improvisen i mostren ja molt abans del seu triomf el seu ideari i les seves intencions totalitàries. No estem en aquest cas.

5. Comparar el moviment independentista amb el totalitarisme no sols és una comparació falsa, com hem vist, en el pla del contingut i de les motivacions, sinó també a nivell “plàstic”, “estètic”. Què té a veure una desfilada de soldats uniformats i armats (o de membres del partit perfectament disciplinats i igualment uniformats) davant d’un líder suprem, amb l’organització d’un acte reivindicatiu amb participació d’avis i nens, oberta a tothom, de caràcter festiu i pacífic, sense culte a la personalitat de ningú... On diantre es pot veure, establir cap paral.lelisme? Sols des de la més absoluta mala fe es pot fer veure que es copsa una similitud entre els dos fenòmens. Totalitari vol dir amb vocació violenta i no és el cas: on és la violència independentista? Algú la vist? Algú té proves que s’estigui preparant? Si us plau, que les exposi amb pèls i senyals. Gràcies.

La lectura de l’article del Sr. Jordi Llovet ens fa pensar que som davant d’un cas més de ressentiment disfressat d’esnobisme. Darrera la seva absurda bilis hi detectem el que podríem anomenar esteticisme elitista. Sospitem que el Sr. Llovet, no participant ni de l’esperit ni de la vivència efectiva del procés sobiranista, sentint-se’n (auto)exclòs, s’hi gira en contra disparant sagetes enverinades des de la seva torre de vori... tot esperant rebre l’aplaudiment, l’escalf de la gratitud i la simpatia d’aquells que pateixen d’idèntic mal que ell. Flac servei a la democràcia i a Catalunya, senyor Llovet.

Ramon Vilardell és filòsof. Article publicat originalment a 50x7

dimarts, 1 d’octubre de 2013

VIDEO GRAN MANI A PALMA CONTRA EL TIL.

No cal dir que estem molt satisfets que els docents i la població en general de Les Illes hagi pogut fer una demostració de força i dignitat com la que va fer el diumenge.
Aquests dies circula aquest video, cal veure' l (aquest concretament és el que ha penjat Vilaweb.).

Un vídeo espectacular de la gran manifestació de Palma contra el TIL

La mobilització de diumenge contra la política educativa del govern de Bauzá fou la més multitudinària de la història de les Illes. Només a Palma van sortir al carrer prop de cent mil manifestants. Des d'ahir es pot veure a la xarxa aquest vídeo amb imatges espectaculars de la gran manifestació de Palma. En el muntatge, l'Estaca, la cançó de Lluís Llach que ha esdevingut l'himne de la revolta verda.