diumenge, 31 de març de 2013

Estat Català.Concentració de suport a Jordi Fornas a Gallifa.30.3.2013








Estat Català va participar en la Concentració de suport a en Jordi Fornas .
http://www.facebook.com/media/set/?set=a.10200307560284554.1073741826.1620406259&type=1

diumenge, 24 de març de 2013

NO PODEM PERDRE TV3 i CATALUNYA RÀDIO- NO PODEM DEIXAR QUE DESMANTELLIN EL SERVEI PÚBLIC DE LA C.C. DE MITJANS AUDIOVISUALS..

 

Uns companys ens envien aquest missatge. Pensem que cal llegir-lo. No ens podem permetre perdre TV3 i Catalunya Ràdio.

Si, un dia,  ens posem davant l´aparell de TV i el millor que podem veure és Tele 5, ja podem plegar.






Després de les darreres eleccions, el PP ha quedat situat com a 4a força política a Catalunya i CiU hi està trencant els lligams del seu antic pacte a Ajuntaments, Diputacions, Consells Comarcals... Per desgràcia, es veu que el pacte amb l'espanyolista, Alicia Sánchez Camacho, per desmantellar el servei públic que ofereix la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals a la ciutadania és, per ara, inquebrantable.

Un nou episodi de la destrossa que estan fent a una de les poques estructures d'estat que tenim i funciona el vivim ara amb el tancament de diverses corresponsalies a les Terres de l'Ebre, al Pirineu i a la Catalunya Nord.

Davant d'això, des de la ciutadania s'ha engegat una recollida de signatures en defensa de les corresponsalies de TV3 tancades. La campanya porta en marxa molt poquets dies i ja s'acosta a les 10.000 signatures.
Una pinzellada sobre la situació dels treballadors dels mitjans audiovisuals públics catalans
En els darrers 3 anys...
...prop de 400 companys i companyes han perdut el seu lloc de feina en haver estat acomiadats, prejubilats o haver causat baixes definitives (llargues malalties, mort...) sense que hagin estat substituïts per ningú.
...la televisió pública líder d'aquest país -és increïble, però encara ho som!!!- ha vist com el seu pressupost ha caigut, any rere any, fins a punts d'agonia financera.
...els treballadors i treballadores de la CCMA -entre congelacions i reduccions del salari, etc- hem perdut un 23% de capacitat adquisitiva i la direcció -seqüela de l'antic pacte CiU-PP- ens amenaça amb un ERO imminent.
Si hi ha una nova retallada a TVC, haurem de començar a pensar a tancar la barraca. I no exagero gens.

Feu un cop d'ull al web que hem creat per denunciar aquesta situació: http://tv3teva.cat/

Per acabar, us donaré unes dades que exemplifiquen l'absurd i la càrrega política que té tot plegat. Qui vulgui justificar el desmantellament de TV3 i Catalunya Ràdio com a mitjans líders a Catalunya, hauria de saber que:

- Sabeu què costa a cada català mantenir tota la CCMA? 35 euros l'any!!!! És una de les corporacions públiques de mitjans audiovisuals més econòmiques d'Europa i més ben valorada pels ciutadans. Així que, després que la direcció de la CCMA -reitero: seqüela de l'antic pacte CiU-PP- hagi eliminat TVC per satèl·lit per a la comunitat catalana de tot el món, el canal per joves 3XL, mig Canal Super 3, mig 33 i Icat FM, per 10 cèntims al dia encara podeu disposar de 5 canals de TV, 3 emissores de ràdio, 8 portals a internet, plataformes per a telefonia mòbil, xarxes socials...

- Com algú pot dir que cal retallar els mitjans públics catalans per salvar l'educació i la sanitat?????? Sabeu que l'import destinat a Sanitat representa, aproximadament, un 40% del pressupost de la Generalitat? I que el de tota la CCMA (incloent totes les despeses de tots els canals de TV, emissores de ràdio, webs, administració, drets...) representa menys d'1% del pressupost de la Generalitat?

- Si demà tanquéssim totes les emissores de ràdio, tots els canals de TV i totes les webs de la CCMA, féssim fora tots els treballadors, deixéssim de pagar tots els drets d'imatges, abandonéssim tots els immobles que ocupa la CCMA de forma que ja no poguéssim tornar a obrir res del que s'hagués tancat...
Amb tots els diners estalviats, sabeu quan de temps aguantaria la sanitat i l'educació del país???
1 SETMANA!!!!
Només serviria per aguantar 1 setmana i ja no tindríem mitjans de comunicació públics mai més!!!! Tornar a construir tot el que tenim ara, uns mitjans públics de gran qualitat i amb un alt grau de reconeixement intern -de la pròpia ciutadania- i extern -la resta de mitjans de comunicació del món-, seria impossible, com a mínim a curt termini.

Si estàs d'acord amb el que has llegit, fes-ho córrer!
O vols que les teles espanyoles es quedin amb el mercat català i "Sálvame" sigui el programa de TV més vist a Catalunya?
Si us plau, pensa-hi i dóna suport a les iniciatives per salvar TV3 i Catalunya Ràdio, unes de les millors i més exitoses empreses que ha construït el poble català.

diumenge, 17 de març de 2013

SOBRE EL FEIXISME I EL BOMBARDEIG DE BARCELONA EL MARÇ DE 1938.

Avui s´han fet diversos actes a Barcelona i el recordatori en alguns mitjans de comunicació i alguns mitjans digitals sobre unes dates històriques molt negatives per a la ciutat de Barcelona: els dies 16,17 i 18 de març de 1938 l´aviació feixista italiana bombardava de forma planificada la ciutat de Barcelona.
L´entitat "Altra Itàlia" va presentar una querella contra els 24 aviadors italians que van fer el bombardeig, la causa continua oberta i potser es requerirà que alguns ex-membres de l´Exèrcit espanyol passin a declarar. El més trist és que la causa continui endavant contra els aviadors que van llençar bombes i no es pugui jutjar els que donaven ler ordres.
Bon article d´en Xavier Montanyà (us el recomanem):

  

Seran jutjats els feixistes i torturadors espanyols?

L'equip d'advocats encarregat de les querelles pels crims de lesa humanitat comesos a l'estat espanyol del 1936 al 1977 és a Buenos Aires, on col·labora amb els tràmits del procés obert per la jutgessa Maria Servini de Cubría. Ja ha arribat a tres-cents el nombre de querellants contra la repressió franquista. I la xifra sembla que va creixent. Aquests dies, la jutgessa rebrà una petició perquè uns tres-cents franquistes denunciats en les querelles siguin encausats. Són membres de la policia i de la Brigada Político-social, de la guàrdia civil i de més estaments, com ara la judicatura i el govern espanyols. Entre els futurs possibles encausats hi ha l'ex-ministre, ex-governador civil de Barcelona, ex-senador i ex-gairebé de tot Rodolfo Martín Villa. El policia de la BPS Juan Antonio Rodríguez Pacheco, 'Billy el Niño', i José Utrera Molina, l'únic ministre viu del govern que va donar el vist-i-plau, o 'enterado', a l'execució de  Puig Antich.


Utrera Molina, sogre de l'actual ministre de Justícia, Alberto Ruiz Gallardón, i membre de la Fundación Francisco Franco, va ser nomenat, el 1974, 'ministro secretario general' del Movimiento per Carlos Arias Navarro, el 'carnicerito de Málaga'. Les seves intervencions en la premsa o a Intereconomía van en la línia de sempre. No se n'amaga pas: les seves memòries duen per títol 'Sin cambiar de bandera'. Manté i defensa que Franco no era totalitari i creia en la democràcia, i que aquesta imatge cruel que se n'ha escampat prové de la literatura contrària. Recentment, publicava a l'ABC un article sobre Catalunya en què afirmava: 'Em dol ara, al cap de tants anys, la criminal actitud dels actuals governants catalans, que possiblement no poden recordar tanta gent com vaig conèixer personalment que, amb arrels catalanes, havia defensat fins a morir el sentit d'Espanya, havia nodrit amb efectius nombrosos la gloriosa División Azul i havia mantingut un clamor de lleialtat quan existien alguns silencis precursors d'una dolorosa negació.'


Billy el Niño és denunciat com a torturador en més d'una dotzena de querelles, i Rodolfo Martín Villa en la del cas dels cinc treballadors morts a trets a Vitòria, l'any 1976, quan era ministre de Relacions Sindicals. Tots són noms d'alts responsables del règim, i la transició ha permès que, en democràcia, continuïn vivint i treballant amb impunitat total. No fa gaire, la premsa n'ha denunciat un exemple ben clar. Emilio Hellín Moro, l'ultradretà que l'any 1980 va matar la jove Yolanda González, de dinou anys, continua treballant per a les forces de seguretat de l'estat.


Paral·lelament, l'Audiència de Barcelona ha pres una decisió històrica: ha admès a tràmit una querella presentada per Altra Italia contra oficials de l'exèrcit italià, pels bombardaments de la ciutat durant la guerra civil. És increïble que puguin ser jutjats els italians que hi van col·laborar i no els franquistes revoltats que donaven les ordres. La Mesa de Catalunya d'entitats memorialistes dóna suport a Altra Italia, i també a la querella argentina, tot esperant de reunir-se amb l'equip d'advocats quan tornin de Buenos Aires, per tal de valorar la possibilitat d'una implicació més activa. La xarxa AQUA (Apoyo Querella Argentina), que ja aplega més de cinquanta associacions, s'ha posat en contacte  amb els partits catalans d'esquerres, per tal d'informar-los de l'estat de la qüestió i temptejar futures adhesions. CCOO i CGT ja formen part de la xarxa, de fa temps. A més, la CGT hi participa com a querellant, amb una denuncia pel treball esclau, del qual es van beneficiar tantes empreses addictes al règim.

dijous, 14 de març de 2013

Estat Català 1922-2012. 90 anys de lluita per la independència de Catalunya


Estat Català 1922-2012. 90 anys de lluita per la independència de Catalunya.Ofrena floral de les JEC al Fossar de les Moreres.9.03.2013


Estat Català 1922-2012. 90 anys de lluita per la independència de Catalunya


Estat Català 1922-2012. 90 anys de lluita per la independència de Catalunya


Estat Català 1922-2012. 90 anys de lluita per la independència de Catalunya


Estat Català 1922-2012. 90 anys de lluita per la independència de Catalunya.Parlemnt de les JEC.9.03.2013

Parlament de les JEC
Bona tarda.
Gràcies per la vostra asistència.
Les Joventuts d’Estat Català volem agrair a l’Associació Memorial 1714 que ens permeti l’organització aquí d’aquest acte commemoratiu dels 90 anys de lluita per la independència d’Estat Català, lloc enblemàtic on van ser enterrats els patriotes que van lluitar fins a la mort defensant les llibertats nacionals de Catalunya.
Volem agrair la presència de l’Uriel Bertran, Secretari General de SI; en Jordi Fornas, alcalde de Gallifa; i especialment de Conxita Bosch, presidenta del nostre partit germà Catalunya Nació Independència i membre de l'executiva de SI..
L’acte que farem avui és el primer d’un conjunt d’actes de formació, que farem durant els propers mesos, centrats en la història d’Estat Català. Aquest primer estarà dedicat, principalment, des de la fundació el 1922 per Francesc Macià fins al final de la guerra civil, i una segona part, de forma esquemàtica, la seva evolució fins avui. La conferència anirà a càrrec del company Tomàs Callau. Tenim previst per al proper mes de maig, fer un segon acte monogràfic sobre l'Estat Català posterior a la guerra civil, etapa que és molt poc coneguda: l'exili, els camps de concentració francesos, la participació com a voluntaris a la resistència francesa contra els nazis durant la segona guerra mundial, els morts al camp d'extermini de Mathausen. Aquest acte el farem conjuntament amb els companys de l'Amical de Mathausen.
D'aquesta etapa de la història d'Estat Català que parlarem avui, voldria llegir un petit fragment de les orientacions polítiques que es van aprovar per unanimitat en el primer congrés del partit al maig del 1936 i que creiem que segueixen sent totalment vigents avui.
Estat Català ha d’ésser estructurat, ara, imprimint-li un ritme sòlid i persistent, d'acord amb els principis de llibertat nacional que podríem sintetitzar així:
"Autodeterminació. República catalana. Confederació únicament amb pobles de llengua catalana. Política internacional de cara a la pau, a l'alliberació de les nacionalitats oprimides i a l'establiment d'un règim de justícia social arreu del món.
Estat Català haurà de propugnar per una solució del problema social, amb una concepció del socialisme ajustada a les característiques peculiars de Catalunya.".
Noranta anys de vida política activa d'Estat Català ens donen una perspectiva important sobre la història de Catalunya, i estem segurs de viure un moment històric sense precedents. Som més a prop que mai de recuperar la nostra llibertat nacional, que vam perdre per la força de les armes fa prop de 300 anys. El poble de Catalunya majoritàriament volem la independència, esperem que el govern de la Generalitat estigui a l'altura del moment històric que estem vivint i que, sense perdre més temps, faci una proclamació unilateral d'independència amb el suport de la majoria sobiranista que hi ha al Parlament. Estat Català estarem al costat del Govern català en aquesta etapa transcendental de la nostra història, que ens ha de portar la independència, com ho vam estar l'octubre del 1934, o amb les armes a la mà contra els revoltats feixistes el juliol del 1936.
Les Joventuts d'Estat Català som aquí per prendre el relleu en la lluita per les llibertats nacionals i socials de Catalunya. Esperem ser la darrera generació que hagi de lluitar per la independència del nostre poble, i que a les properes generacions de joves catalans, en un país normalitzat, amb el català com a única llengua oficial i reconeguda internacionalment, els calgui tan sols lluitar, sense defallir mai, per una societat el màxim de justa i solidària possible.
És en aquest lloc, tan simbòlic i important per la història del nostre poble, que volem retre un homenatge a tots els morts en la lluita per les llibertat nacionals de Catalunya en aquests 300 anys de lluita i resistència; a tots els militants d'Estat Català que durant aquests 90 anys han sofert exili, tortures, presó i mort. Volem fer una menció especial a Jaume Compte, que va morir defensant el CADCI durant els fets d'octubre del 1934; a en Joan Casamitjana, membre de l'executiva d'Estat Català, que va morir a la càmera de gas a Mathausen, per col•laborar amb la resistència francesa; i a en Martí Marcó que va ser militant de les nostres joventuts, després de les jerc i que va morir, metrallat per la policia espanyola, l'any 1979. (Per acabar) Volem recordar un company que ens ha deixat recentment, volem tenir un record molt especial i emotiu pel company i amic "Ramon", en Ramon Rocaballera, independentista i internacionalista, lluitador pels drets socials i civils, detingut i torturat moltes vegades durant la dictadura, li van aplicar sis vegades la llei antiterrorista, militant del Comitè Català de Solidaritat Internacionalista, va anar diverses vegades a les llistes electorals amb Estat Català com a independent, actualment militava a SI; patriota incombustible, que va estar al peu del canó fins als seus darrers dies: encara el recordem aquest darrer 11 de setembre a l'acte del Fossar de les Moreres. Va ser un honor de poder lluitar amb persones com ell i com la seva companya Encarna, també una lluitadora incansable, que avui ens acompanya aquí a la taula i per a qui demanem un fort aplaudiment!
Honor i glòria als nostres patriotes!
Visca la terra!
Moltes gràcies.

Estat Català 1922-2012. 90 anys de lluita per la independència de Catalunya


Estat Català 1922-2012. 90 anys de lluita per la independència de Catalunya


Estat Català 1922-2012. 90 anys de lluita per la independència de Catalunya


Estat Català 1922-2012. 90 anys de lluita per la independència de Catalunya


Estat Català 1922-2012. 90 anys de lluita per la independència de Catalunya


dimarts, 12 de març de 2013

ESTAT CATALÀ COMMEMORA 90 ANYS DE COMPROMÍS EN LA INDEPENDÈNCIA DE CATALUNYA






Estat Català 1922-2012. 90 anys de lluita per la independència de Catalunya.

El passat dissabte a la tarda, coincidint amb el 140 aniversari de la proclamació de l'Estat català del 9 de març del 1873 pel diputat republicà Baldomer Lostau, l'emblemàtica sala del Memorial 1714 es va omplir de gom a gom en el primer acte de les Joventuts d'Estat Català en commemoració del 90 è aniversari de la fundació del partit. L'acte, presidit pel bust del General Moragues, va tenir dues parts, una primera en què van intervenir les JEC amb un discurs contundent sobre Estat Català, la seva proposta política, el ple suport al govern català en aquesta etapa que ens ha de portar a la independència i el relleu generacional dins del partit.
Seguidament, es va retre homenatge a tots els patriotes catalans morts en la lluita per les llibertats nacionals de Catalunya, amb especial menció als que provenien d'EC com Jaume Compte, mort defensant el CADCI el 1934; a en Joaquin Casamitjana, de l'executiva d'EC, que va morir al camp de concentració de Mathausen; a en Martí Marcó, que va ser militant de les JEC i va morir metrallat per la policia espanyola l'any 1979, i, d'una forma especial, al company  Ramon, que ens deixà recentment.
Ramon Rocaballera, militant independentista de pedra picada per qui els joves senten un gran respecte i admiració,  i a la seva companya, l'Encarna, que era present a la taula que presidia l'acte, que va rebre una forta ovació del públic i un ram de clavells vermells de mans d'una jove militant.
Tot seguit va ser el torn de les salutacions on va prendre la paraula l'Uriel Bertran, secretari general de SI, que va donar les gràcies a Estat Català pel seu compromís i coherència independentista al llarg d'aquests 90 anys, va fer  una intervenció fent un paral·lelisme entre l'etapa d'en Macià als anys 20 i l'actual. També va fer una salutació en Jordi Fornas, alcalde de Gallifa. Posteriorment, un membre de les JEC va llegir els comunicats internacionals de suport a l'acte dels partits IRS, Independència República de Sardenya i de Jean Guy Talamoni, cap del grup parlamentari de Corsica Libera.
A la segona part, es va fer una conferència sobre la història d'Estat Català, a càrrec de l'historiador Tomàs Callau, una brillant intervenció plena de dades i anècdotes sobre la fundació d'EC, la seva etapa insurrecional i l'etapa política dels anys 30: des de la proclamació de la República fins al final de la guerra civil.
Per acabar l'acte, el company Joaquim Sardà, militant d'EC i ex-mebre del FAC, va agrair  de forma especial la presència de Jordi Castellà, militant històric d'Estat Català, un dels principals impulsors de la reestructuració del partit durant els anys 70 i que va er empresonat  per la seva militància clandestina al FAC, que va rebre una ovació del públic present a la sala. Per cloure l'acte, va intervenir el company Frederic Bentanachs va demanar de guardar un minut de silenci i tot seguit es va cantar els Segadors. Un cop acabat l'acte, les Joventuts d'Estat Català, acompanyats pel prop del centenar de persones que van participar a l'acte, van fer una ofrena floral als patriotes catalans morts el 1714, a la plaça del Fossar de les Moreres.