dilluns, 28 de maig de 2012

"DURAN, FINS QUAN SEGUIRÀS ABUSANT DE LA NOSTRA PACIÈNCIA?

Bon article de la Carme Laura Gil sobre aquest personatge fóra de lloc i temps que es diu Duran i Lleida. Aquest article, publicat en algusn blocs i també a Vilaweb, va bé donar-li un cop d´ull:
L'any 63 aC. al bell mig del Senat, Ciceró ple d'ira llençà al rostre de Catilina la pregunta que, per la seva força, passà a formar part del lèxic polític de tots els temps. Pregunta afrentosa que avui, quasi dos mil anys més tard, cal fer a Duran, "fins quan, Duran, seguiràs abusant de la nostra paciència?". El líder d'UDC juga un joc perillós que ratlla la traïdoria: en uns moments crucials de la història de Catalunya, quan al President Mas li cal no defallir i mantenir una veu potent i un discurs únic davant de Catalunya, Espanya i Europa, Duran fa ressonar la discordança dins de la Federació i del mateix Govern. Duran aposta per Espanya i no per Catalunya, posicionant-se de manera pública al costat d'aquells que intenten pressionar Mas per tal que abandoni el camí emprès. Per pròpia veu i per la del seu altaveu al Govern, la "vicepresidenta" Ortega ha ultrapassat la línia vermella de la confiança política. I la societat catalana espera escoltar el President. President, cal dir prou a aquells que dins del Govern que presidiu us contradiuen i corregeixen, cal cessar una Vicepresidenta que parla per boca d'altri, obeint ordres alienes per a contrarestar les vostres paraules, les paraules del seu President. Cal dir prou, President, a Duran LLeida. No podeu permetre que el polític que ha de defensar en nom vostre i seguint el vostre dictat els interessos de Catalunya al Congrés de Diputats digui públicament que ell mai no ha parlat d'una hisenda pròpia catalana, que són "paraules del President de la Generalitat", com si el President de la Generalitat no fos el seu President, el del Govern i el de la Federació de què UDC n'és part minoritària. Fa pocs dies us digueren que per a executar els més alts designis nacionals teniu darrera vostre tot un poble, per a dir prou a Duran només us cal el que teniu d'antuvi, la raó, la fortalesa i la dignitat del càrrec.

dissabte, 26 de maig de 2012

APUNTEM.CAT, EL TWITER I LA COPA.

La final del que diuen "copa del rei" ja és història, les dues afeccions van estar a l´alçada del moment, els escorcolls policials per buscar xiulets van ser patètics i s´ha acabat la temporada de futbol. Ara vindrà l´allau de "La Roja" (nacionalisme espanyol en estat pur).
Abans de tancar el tema voliem deixar constància d´un recull que fa "apuntem.cat". Està bé veure-ho perquè després ens diuen que la catalanofòbia no existeix: apuntem.cat ha fet un recull d´alguns comentaris d’espanyols que voldrien que esclatés una bomba a l’Estadi Vicente Calderón durant la final de la Copa del Rei entre el FC Barcelona i l’Athletic Club de Bilbao. Alguns expressen el seu desig de que això passi o animen a que algú ho faci, i d’altres fins i tot asseguren que posaran la bomba ells mateixos. Diuen que normalment seleccionen i fan reculls que no passen dels 20 comentaris per tal d’agilitzar la lectura, però aquesta vegada han cregut convenient mostrar-ne més, uns 50, per la gravetat dels insults. Des d’apuntem.cat ens preguntem on són la fiscalia de l’estat, els jutges i els polítics espanyols que han perseguit i empresonat ciutadans catalans i bascos pel delicte d’apologia del terrorisme.

divendres, 25 de maig de 2012

ENTREBANCS A LA XIULADA A MADRID.

A mesura que s´acosta aquesta final de futbol que en diuen "Copa del Rei", anem veient com es posen entrebancs a les persones que volen mostrar la seva protesta (abans hi deien llibertat d´expressió). Sense parlar de l´autorització de la mani "neonazi" a Madrid. Amb aquest adjectiu ha denominat Falange als organitzadors (Danaes, ens sembla que en diuen). Sense parlar d´aquesta autorització que deu deixar estorats als dirigents europeus, podem parlar dels controls, escorcolls d´afeccionats, prohibició de xiulets, pancartes, etc. quan ja estan a Madrid els afeccionats catalans i bascos. I sembla ser que tenen previst pujar el volum del "himno español" més decibels que els concerts dels Rollings Stones. Bé, ja ho veurem. Per si no ho podem veure (i escoltar) bé, afegim al començament l´enllaç de la darrera xiulada en partit de futbol.

dimecres, 23 de maig de 2012

COPA DEL "REI": ESPERANZA AGUIRRE, LA PUNTA DE LLANÇA .

No ens creiem que les declaracions "d´Espe" siguin fruit d´un moment de nervis, tampoc ens creiem que hagin estat a títol inividual i menys ens creiem que NO hagin estat plantejades estratègicament.
"Espe" diu el que diu sobre la "Copa del rei" perquè ha de punxar perquè els altres facin la feina. I diu el que diu perquè darrera té moltes persones amb una mentalitat centralista que tenen per objectiu posar el pes definitivament sobre la unitat "de todos los españoles" al voltant de la bandera (espanyola), l´himne, el rei i la "roja". El nacionalisme espanyol vol revifar i li cal atacar directament allò que li donarà més rèdits (catalans i bascos). Diuen (ells es cansen de dir-ho) que no s´ha de barrejar l´esport amb la política. Però la "batalla de contactes" per impedir la oficialitat de la sel.lecció catalana d´hokey patins va deixar ben clara la seva HIPOCRESIA. Ara hi tornen, no poden païr que catalans i bascos juguin la final a casa seva i a mé a més xiulin al rei (fa trontollar dos dels seus símbols a la vegada). I si a més a més resta obert el cas vergonyós de BANKIA (on "Espe" hi és molt protagonista) i el cas dels deutes de la COMUNIDAD DE MADRID i de l´Ajuntament de MADRID (endeutat fins les celles). Només hi ha dues sortides: 1. La Copa del rei a porta tancada. 2. I confiar en la sort i que Madrid obtingui la seu de Jocs Olímpics. Això desviarà l´atenció definitivament dels deutes de "Espe" i el PP a Madrid. Tota aquesta reflexió sense parlar de la mani de Falange a Madrid, és a dir les forces de xoc per arrodonir l´estrategia nacionalista espanyola. Entretant van posant peces perque tots juguem al seu joc. Aquí teniu l´exemple de la querella contra Santiago Espot. Esperanza Aguirre ja té el suport d'algú en la seva intenció de suspendre la final de Copa si es xiula al rei -que serà substituït per son fill perquè el titular encara està convalescent- o l'himne espanyol. Qui ha fet costat a la presidenta de la Comunitat de Madrid és l'organització nacionalista espanyola Fundación para la Defensa de la Nación Española (DENAES), que aquest dimarts mateix ha anunciat que ha presentat una querella criminal contra el president de Catalunya Acció, Santiago Espot, i quatre membres de la Plataforma Proseleccions Basques (ESAIT) com a promotors de la xiulada durant la final de copa que se celebrarà el divendres 25 de maig a Madrid i que disputaran el FC Barcelona i l'Athletic de Bilbao. El responsable del departament jurídic i portaveu de DENAES, Francisco Javier Ortega Smith-Molina, ha afirmat que “no veria malament la suspensió del partit o la seva celebració a porta tancada si es produeixen actes d'ultratge". Lluny d'evitar el binomi esport i política, Ortega ha afegit que els que xiulen són "una minoria irrellevant i intransigent" davant "la inmensa majoria d'espanyols que en una autèntica marea roja van donar suport a la selecció espanyola al Mundial". DENAES considera que els promotors de la xiulada han comés els delictes d'ultratge a Espanya i contra l'himne, provocació a l'odi per raó d'origen nacional, delicte de provocació a la sedició i contra l'ordre públic.

dimarts, 22 de maig de 2012

ELS "NOSTRES" DIRIGENTS POLÍTICS.

Bé, li ha durat poc el discurs ambivalent de desmarcar-se del PSOE al Sr. Navarro. El pas dels dies ho torna tot al seu lloc. V. Alexandre dedica aquest article (a continuació)al PP-PSOE. Està bé, però falta reblar el clau i parlar clar dels altres col.laboracionistes espanyols. Potser el més conegut Duran i Lleida (alguns fa temps que li diuen "Duran i Espanya"). Hi ha alguns que es diuen molt catalanistes i que a l´hora de la veritat continuen el camí de la submissió. I quan alguns catalans s´aixequen, alguns altres (sense esperar les ordres de l´amo) insulten. Què farà el Sr. Mas amb el seu cap de premsa que va insultar milers de catalans i catalanes? Aquests catalans/es que protestaven als peatges representaven més dignament Catalunya que els seus dirigents.
Víctor Alexandre És interessantíssim veure com la ideologia nacionalista espanyola del PSOE de Catalunya i del Partit Popular coincideixen sempre en l’exigència que el nostre país assumeixi la seva condició d’esclau i que se subordini a la voluntat de Madrid. Catalunya, segons ells, no té cervell propi. Catalunya, com tots els esclaus, és en aquest món només per obeir, no pas per decidir. Ni tan sols per decidir sobre la seva pròpia vida. Un esclau, és clar, no és ningú. O, en el millor dels casos, és un ésser inferior incapacitat per pensar per si mateix i sense més atributs que un bon esperit de treball a benefici del seu amo. I, naturalment, en el supòsit que n’hi hagi algun de díscol o d’insubmís, cal titllar-lo de victimista i informar-lo que les seves demandes de llibertat només l’abocaran a una més gran frustració. És a dir, que tota acció destinada a parlar amb l’amo de tu a tu, de persona lliure a persona lliure, està condemnada al fracàs i a caure en un cul-de-sac. Així ens ho han dit aquests dies els dirigents de les sucursals a Catalunya del PP i del PSOE, Alícia Sánchez-Camacho i Pere Navarro, respectivament, criticant la pretensió governamental catalana de crear una hisenda pròpia. Sánchez-Camacho ha dit: “Estic cansada de la cantarella que diu que tota la culpa és de Madrid”. I Navarro, a més de qualificar la pretensió de “carreró sense sortida”, l’ha comparada amb l’antic pla basc de Juan José Ibarretxe tot dient burleta: “Se’n recorda del pla Ibarretxe? En què va acabar? En res”. De vegades, quan revisem la història de la humanitat i hi veiem la manera absurda com alguns pobles intel•ligents, laboriosos i pletòrics de recursos s’han sotmès a la voluntat d’un de destraler, malbaratador i tirànic, ens preguntem com és possible que tal cosa hagi succeït i ens en fem creus. No ho entenem. Però hi ha una explicació, i és que tot sovint, els pobles sotmesos han patit la xacra del col•laboracionisme que, com un cavall de Troia, ha actuat des de l’interior del país en favor dels interessos del país assetjador. Sense la traïció d’aquests sectors, l’assetjador mai no se n’hauria sortit. I Sánchez-Camacho i Navarro, com a caps visibles del PP i del PSOE, són la versió contemporània d’aquest col•laboracionisme a Catalunya. Sánchez-Camacho, per exemple, no suporta que els catalans blasmin l’amo espanyol i que fins i tot gosin rebel•lar-s’hi. I ara, on s’és vist! De les queixes de l’esclau, ella en diu “cantarella” i el renya amb la seguretat que l’amo li donarà un copet a l’esquena, li prometrà el càrrec de virreina i li dirà: “Qué lástima, Alícia, que no todos los catalanes sean como tú”. Pere Navarro, per la seva part, també es deleix per ser virrei. Però virrei d’esquerres. És a dir, l’esclau que vol que la sanitat i l’educació arribin a tots els esclaus sense que deixin de ser esclaus. Esclaus cofois, en definitiva. Esclaus que somriguin com babaus, que no envegin el vol de les aus, que de les seves cadenes no en vulguin tenir les claus i que quan hom els demani si enyoren els temps de no empassar-se gripaus responguin: “No gens, perquè sóc un esclau i a mi la llibertat no m’escau”. Navarro, a més, és un esclau cínic, perquè, des de la seva condició de guardià de la nau, compara les reivindicacions catalanes amb el pla Ibarretxe i se’n burla recordant-nos que va fracassar. El que no diu el senyor Navarro és que el famós pla va fracassar per culpa del seu propi partit, el PSOE, que aleshores governava l’Estat espanyol. Van ser, per tant, tots els pere-navarros del Congrés de Madrid, inclosos els pere-navarros catalans, els qui, al costat del PP –i amb l’abstenció dels seus escolanets d’Iniciativa–, van votar en contra del pla basc l’1 de febrer de 2005. En altres paraules: si avui el pla Ibarretxe no és una realitat és perquè Pere Navarro, el PSOE de Catalunya i el PSOE central ho van impedir. Als polítics com Alícia Sánchez-Camacho i Pere Navarro cal recordar-los aquelles paraules de Tàcit que diuen que, tard o d’hora, els traïdors són detestats fins i tot per aquells a qui afavoreixen.

Estat Català.Jordi Miró president d'Estat Català amb el 2n Novullpagar a Martorell amb els companys de SI

Estat Català.Butlleta afiliació!

dissabte, 19 de maig de 2012

PSC, MALTRACTAMENTS FINANCERS I MENTIDES PEPERES.

Fins i tot els nous dirigents del PSC comencen a estar cansats de les mentides del Govern espanyol del PP (i els seus balls de xifres, per amagar els dèficits de les seves "autonomias"). Però potser al fons comencen a veure la magnitut de la tragèdia econòmica que ens cau a sobre. Sense atrevir-se a enarborar el famós "Espanya ens roba" d'Alfons López Tena, el primer secretari del Nou PSC, Pere Navarro, sí que reconeix implícitament que Catalunya pateix tot un seguit d'estretors pressupostàries i maltractes financers per culpa d'Espanya i de governs autonòmics -en mans del PP de fa anys, això sí- que no han fet els deures, i que ara s'hauran de fer entre tots. Navarro, avui, ha denunciat la injustícia que suposa el fet que els catalans hagin de suportar una tercera bateria de retallades als serveis públics per "un dèficit que Esperanza Aguirre i les comunitats de València i Castella Lleó han generat i han amagat". Segons l'opinió de Navarro, els pactes de CiU amb el PP no fan més que aprofundir en aquesta paradoxa i demana a Artur Mas que "faci una crida a la responsabilitat dels altres executius autonòmics" i, als dirigents del PP, "que expliquin què ha passat amb el seu dèficit". La desviació del dèficit públic espanyol, que ha passat del 8,5% al 8,91%, és degut "a la mala gestió de comunitats on el PP porta molt de temps governant", com Madrid, el País Valencià i Castella Lleó, ha recordat Navarro. "De manera que no s'hi valen excuses ni tornar a responsabilitzar l'herència rebuda: aquestes xifres són degudes a la seva pròpia mala gestió", ha puntualitzat. Navarro retreu que "CiU fa el discurs de l'autogovern i fins i tot de la independència, però ho pacta tot amb el PP més recentralitzador. I aquest pacte amb el PP no evita que haguem de pagar els deutes de Madrid i València", ha reblat. El total del dèficit públic espanyol el 2011 ha acabat sent del 8,91%, en comptes del 8,5% declarat inicialment, després que divendres es coneguessin les desviacions dels dèficits de Madrid, Castella i Lleó i el País Valencià.

dimarts, 15 de maig de 2012

ACTE DE DIGNITAT INDEPENDENTISTA I ARTICLE SOBRE LES LLUMS I OMBRES DELS BORBONS.

Una de les poques (però que molt poques) fotos on podem veure al rei Joan Carles, al seu pare, Juan de Borbón, i al germà petit, Alfonso. És extreta d’unes vacances dels Borbón a València. Al centre de la foto, el noi alt, ros i espigat és el rei Joan Carles, mentre que al seu costat hi ha el seu germà petit Alfonso. A l’altra banda de la barca, trobem en Don Juan observant els seus dos fills. La foto és de 1955. Un any desprès, Joan Carles mataria al seu germà. Ahir van cel.lebrar els reis d´Espanya les seves "noces d´or" gairebé en la "intimitat", un gest lògic després dels casos "Urdangarin", el net que juga amb armes de foc, la caeria a Botswana (fent escala al Golf Pèrsic)i la petició de xifres sobre el seu pressupost. No n´hi havia per menys. Pobre home, diuen alguns, parlant d´aquest multimilionari espanyol que surt als llistats de persones més riques i dirigeix un estat que s´encamina a la fallida. No és estrany que finalment en un acte conjunt a Barcelona els partits independentistes (ERC,SI i RCat) hagin demanat la substitució del nom de Plaça del rei Juan Carlos I per Plaça de la República Catalana. Sembla lògic, però no creiem que els partits porucs de l´Ajuntament de Barcelona (CiU i PSC) s´atreveixin a votar i menys els anti-catalans (PP). Però cal deixar constància d´aquest GEST DE DIGNITAT DELS PARTITS INDEPENDENTISTES de Barcelona. També aprofitem per publicar un correu que ens han fet arribar sobre les llums i ombres del Borbó. La setmana santa de 1956 va tindre lloc una desgràcia sense precedents a la residència de Joan de Borbó, fill d’Alfons XIII i exiliat a Estoril, Portugal, per les seves diferències amb el caudillo Francisco Franco. Don Juan de Borbón tenia dos fills, el gran es diu Juan Carlos (actual rei d’Espanya) i el petit es deia Alfonso. Juan de Borbón no s’acabava d’entendre amb el seu fill gran, Joan Carles. En Joan Carles era una “joia”: Impulsiu, malcarat, poc treballador i un faldiller incorregible. Amb només 15 anys, l’any 1953, en Joan Carles va tindre una filla il·legítima amb una comtessa italiana, Olghina de Robiland. La filla encara viu avui en dia, es diu Paola de Robiland, amb residència a París. La seva discreció està garantida per l’inmensa fortuna que el seu pare biològic, Juan Carlos I, ha invertit en el benestar de la seva filla. No busqueu fotos d’aquesta senyora. No n’hi ha, ja que el seu pare i la seva mare han sapigut preservar la seva identitat. Tornem al any 1956. Un Joan Carles que ja és pare i major d’edat (ja comptava amb 18 anys) es troba jugant plàcidament una tarda amb el seu germà Alfonso, de 14 anys d’edat, al despatx de la residència d’Estoril on des de l’exili, el seu pare Juan de Borbón es trobava “luchando por implantar la democracia en España aún a pesar de renunciar al trono de España”. De sobte, a la noble residència portuguesa s’escolta un tret. Al arribar al despatx, Juan de Borbón es troba davant una escena dantesca, que cap pare hauria de veure mai sigui quin sigui l’estatus de la seva família. En Alfonso jeia mort a terra, amb un tret entre cella i cella. L’anàlisi forense parla d’un tret fet a una distància inferior a 40 centímetres, cosa que desacredita la versió oficial de que tot va ser una accident. En Joan Carles s’estava formant a l’acadèmia militar de Sandhurst i Saragossa com a protegit del caudillo de España por la gracia de Dios. Per tant, en Joan Carles ja estava habituat a manipular les armes de foc. Anem a preguntar-nos per què en Joan Carles voldria matar el seu germà petit ja que d’entrada, ell era el fill gran i per tant, l’hereu de la corona espanyola al exili. Quines causes feien que en Joan Carles estigués gelós del seu germà Alfonso? Podem enumerar-ne un parell: En Alfonso era el fill favorit de Don Juan. Era més ràpid, més llest i no tenía cap problema de comunicació amb el seu pare. A més, la seva relació afectuosa entre Alfonso i el seu pare era més fluïda que no pas la d’en Juan Carlos. Com a protegit de Franco, en Juan Carlos s’estava educant a Espanya sota la tutela del general Franco, mentre que al seu pare no li era permesa l’entrada al estat espanyol. Aquest distanciament entre pare i fill fou decisiu per generar un sentiment d’odi i revenja per part del jove Juan Carlos. No cal ni esmentar que mai hi ha hagut cap investigació oficial per depurar responsabilitats, i que aquest és un tema tabú dintre de la casa reial. Molt poca gent s’ha atrevit a insinuar que la versió oficial del accident pugui haver estat manipulada o falsejada per no perjudicar al primogènit de la casa Borbònica. Però aquí no acaba l’obra i miracles del meravellós monarca espanyol, el campechano. Des de la seva investidura com a successor de Franco (escollit pel Caudillo i no pel poble espanyol) l’any 1975 i fins sis anys desprès, l’any 1981, el rei d’Espanya obté un 5% de comissió en l’entrada de cada barril de petroli en cru que entra a Espanya. Un regal dels monarques saudites, grans amics del rei. Un altre escàndol va ocórrer l’any 1992 quan gairebé hi ha abdicació en la figura del seu fill Felip. La causa era que el rei havia desaparegut sense deixar rastre. Tot el ministeri del interior buscant-lo, la policia nacional, la Guardia civil, el CESID…en aquell moment es temia per la vida del monarca i s’especulava amb la possibilitat que l’hagués segrestat ETA o els GRAPO, quan en la realitat, el rei s’havia escapat a Suïssa amb la seva principal amant durant més de divuit anys, Marta Gayà, una catalana que el rei va conèixer a Mallorca. Com a resultat de tot això, el rei va expulsar a Sabino Fernández (el majordom reial), qui amb la reina Sofía havia plantejat la possible abdicació del monarca. Per últim, val la pena destacar l’amistat del rei amb Javier de la Rosa i Mario Conde, amb qui el rei d’Espanya va participar en diversos negocis fraudulents i els va proporcionar informació confidencial.

divendres, 11 de maig de 2012

BANKIA: PREGUNTES I RESPOSTES

Una altra ensarronada econòmica dels "gestors" espanyols. Ja se sap, quan hi ha perdues ens hem d´arromangar "todos los españoles". A veure si s´acaben d´una vegada aquest seguit de mentides. A veure si entenem d´una vegada que no tenim cap obligació de pagar els deutes de Bankia (Caja Madrid, Iberia, Mapfre, etc. etc.)ni tampoc mantenir el ritme de vida dels seus dirigents (dimitits o no). Aquest article senzill (publicat a Vilaweb)pot servir una mica més per entendre la situació:
Preguntes i respostes sobre la nacionalització de Bankia L'estat controlarà el 48,3% de l'entitat i en serà l'accionista majoritari • El govern vol evitar el pànic financer i la retirada de dipòsits El nou president de Bankia, José Ignacio Goirigolzarri, ha proposat la nacionalització del banc per l'estat el mateix dia que ha pres possessió de la presidència en substitució del dimitit Rodrigo Rato. En la reunió del consell d'administració de Banco Financiero y de Ahorro (BFA), matriu de Bankia, Goirigolzarri ha proposat la conversió del 4.464 milions d'euros que va rebre del FROB en accions, és a dir, en capital de l'entitat, de tal manera que l'estat passaria a ser l'accionista majoritari. Responem a continuació les incògnites sobre aquesta operació. Què és Bankia? Bankia és el banc que va sortir de la fusió de bona part de les caixes que tenien dificultats financeres. Eren caixes que no van poder fer el salt per convertir-se en banc tal i com demanava el Banc d'Espanya: Bancaixa i Caixa Laietana, més Caja Madrid, Caja de Ávila, Caja Segovia, Caja Rioja i Caja de Canarias. Bankia és l'entitat financera espanyola més exposada al risc immobiliari i té més de 3.000 oficines i 20.000 empleats. Per què és Bankia qui més risc immobiliari té? La matriu de Bankia, el Banco Financiero y de Ahorros (BFA), té 37.517 milions d'euros en crèdits a la construcció i a la promoció immobiliària. Aquesta xifra és molt superior al Banc de Santander (23.442 milions), La Caixa (22.437 milions), el Banco Popular (16.481 milions), o el BBVA (14.158 milions), que són, després de Bankia, qui més crèdits acumulen. D'aquests 37.517 milions, 10.564 milions són de dubtós cobrament i 7.283 milions estan al corrent de tots els pagaments però hi ha un risc elevat que passin a ser de dubtós cobrament. Què té Bankia en propietat? Bankia té una cartera gegant de companyies, difícil de governar perquè és molt variada. És propietaria de percentatges molt significatius, tant d'empreses que cotitzen a borsa, per exemple l'asseguradora Mapfre (15%), la fusió de British Airways amb Iberia (12%), l'elèctrica Iberdrola (5%) o NH Hoteles (15%); com d'empreses que no cotitzen a borsa, per exemple la tecnològica Indra (20%), la constructora Sacyr (2%), el grup sanitari Ribera Salut (50%), la concessionària Global Vía Infraestructuras (50%) o la immobiliària Bancaja Habitat (100%). Quins punts febles té Bankia? Precisament la construcció, 'el totxo', és el que més castiga Bankia. Les pèrdues immobiliàries han provocat una solvència massa baixa. No ha pogut arribar al mínim exigit, que era assolir un 9% de ràtio de capital. Tot això degut als actius immobiliaris, considerats 'tòxics', que són cases, pisos i solars invendibles al preu original. Què vol dir que Bankia es nacionalitza? Vol dir que Bankia passa a ser propietat de l'estat. Bankia ja va rebre més de 4.000 milions d'euros pel seu sanejament. L'estat espanyol va anunciar dilluns que en destinaria entre 7.000 i 10.000 milions més. La diferència és que ara, amb la nacionalització, els diners ja no són un préstec, que per tant s'havia de tornar. Ara, els diners que l'estat hagi posat, o posi en el futur, ja no s'hauran de tornar. A més a més, Bankia deixarà de pagar de forma immediata els interessos al 7,75% que ara havia de pagar per aquests diners. Quines implicacions tindrà la nacionalització? Els diners que l'estat hagi posat, o posi en un futur, ja no s'hauran de tornar. Per tant, les pèrdues es nacionalitzen, mentre que en el passat els beneficis s'havien privatitzat. Això equival a transferir diners públics a mans privades. Quan es nacionalitza una pèrdua, els diners públics tapen els forats. Quan es privatitzen recursos públics que generen beneficis, si es venen a un preu més baix del que tocaria, que és el que sol passar a la pràctica, els diners que han tapat forats van a parar finalment a mans privades. Per què es nacionalitza? A part del que s'ha dit sobre nacionalitzar les pèrdues, la nacionalització de Bankia té com a mínim dues lectures més. La primera és evitar el pànic financer. És a dir, evitar que la gent corri a retirar tots els dipòsits i deixi el banc sense liquiditat, i també aturar la caiguda a la borsa. La conjunció de totes dues coses podria significar la sentència de mort de Bankia. La segona, més política, és que, amb la nacionalització de Bankia, Rajoy evita que Europa intervingui i que tingui veu dins del sistema bancari espanyol. Per què 'La Caixa' no es va quedar Bankia? La nacionalització de Bankia arriba després de fracassar l'intent de compra per part de 'La Caixa'. Bankia exigia quotes de poder i seus impensables com si el seu estat financer no fos de pràctica fallida. Recorda una mica el que ja va passar amb Endesa, que es va acabar venent a un grup italià abans que a un grup català.

dimecres, 9 de maig de 2012

NI UN EURO DELS CATALANS/ES PER FINANÇAR BANCS DEL PP

Bona intervenció de SI, comença a ser hora que el món financer carregui les seves responsabilitats (i el PP- Rato- Caja Madrid- Bankia les seves). Uriel Bertran (SI) vol que el rescat de Bankia vagi a càrrec de la Comunitat de Madrid, dient que “qui té el control que pagui aquest desastre”. Uriel Bertran ha comparegut aquest matí davant dels mitjans per demanar que “ni un euro dels catalans financiï el banc del PP i de l’especulació urbanística” en relació al rescat anunciat per l’executiu espanyol a l’entitat financera Bankia que requeriria una injecció de capital públic mínima d’entre 7 i 11 mil milions d’euros. Bertran ha demanat que “qui té la propietat que pagui aquest desastre” i ha reclamat que el rescat es pagui “a càrrec dels pressupostos de la Comunidad de Madrid. El diputat independentista ha denunciat que “volen rescatar Bankia amb els 1700 milions d'euros en retallades a l'ensenyament i la sanitat dels catalans” i ha anunciat que Solidaritat presentarà una Declaració Institucional i una proposta de resolució a la Comissió d’Afers Institucionals perquè el Parlament de Catalunya “s’oposi frontalment a què Bankia rebi un sol euro dels catalans”. Finalment Bertran ha reclamat que “s'actui com a Islàndia i que Rodrigo Rato respongui davant de la justícia i sigui processat com s'ha fet amb altres delinqüents que han provocat fallides econòmiques d'aquestes magnituds”. SI ha fet arribar a la resta de grups una proposta de Declaració institucional del Parlament, referent a la possible injecció de diners públics a Bankia per part del govern espanyol: DECLARACIÓ DEL PARLAMENT DE CATALUNYA REFERENT A LA POSSIBLE INJECCIÓ DE DINERS PÚBLICS A BANKIA PER PART DEL GOVERN ESPANYOL Davant la possible injecció de diners públics a l’entitat financera Bankia per part del Govern espanyol, el Parlament de Catalunya manifesta la seva oposició a que s’hi destinin diners públics a càrrec dels Pressupostos Generals de l’Estat. Tenint en compte que Catalunya aporta el 21% de la recaptació d’impostos a l’Estat, els catalans i catalanes haurien de pagar la part corresponent a la injecció de capital a Bankia, mentre que una quantitat molt similar a aquesta, 1.680 milions d’euros, s’han retallat en els darrers dos anys els pressupostos de la Generalitat en Sanitat i Ensenyament. Per tot plegat, en cas que el Govern espanyol injecti diners públics a Bankia, el Parlament exigeix que alhora traspassi el 21% de la quantitat injectada a la Generalitat de Catalunya perquè els destini a Sanitat i Ensenyament.

dilluns, 7 de maig de 2012

MIG MÓN ES FA RESSÒ DE LA MOCIÓ DE BERGA CONTRA EL REI ESPANYOL.

Avui a Vilaweb explicaven que : Mig món es fa ressò de la moció de Berga contra el rei espanyol... Del Washington Post a Romania la premsa explica que Juan Carlos ha estat declarat 'persona non grata' El diari The Washington Post s'ha fet ressò de la posició de l'Ajuntament de Berga que dijous va declarar el rei espanyol persona non grata. No és pas l'únic mitjà internacional que en parla. La premsa de Mèxic, de Veneçuela, de l'Argentina, de Romania, de Rússia, d'Itàlia i de més països també ha informat de la moció aprovada pel ple municipal, amb els únics vots favorables de la CUP, l'abstenció de CiU i del PSC i els vots contraris del PP. El regidor de la CUP de Berga, Francesc Ribera, ha fet córrer a les xarxes socials la informació apareguda a la premsa internacional. Heus-ne ací alguns dels titulars: The Washington Post: Spain’s King Juan Carlos declared ‘unwelcome person’ by town in northeastern Catalonia Russia Today: El rey de España, declarado 'persona non grata' por ley en una localidad barcelonesa TV.net (Romania): Juan Carlos, persona non grata in orașul Berga din Catalonia din cauza safari-ului Ansa (Itàlia): Spagna: non c'è pace pel re, persona non grata in Catalogna Clarín (Argentina): Nuevo golpe para el rey de España: lo declaran 'persona non grata' La Jornada (Mèxic): Localidad catalana declara persona non grata al rey Juan Carlos de Borbón Perú 21: Pueblo catalán declara persona no grata al rey Juan Carlos RCTV (Veneçuela): Pueblo catalán declara 'persona non grata' al rey Juan Carlos de España

diumenge, 6 de maig de 2012

L´ESTAFA DE LES RETALLADES, NO AFECTA A TOTHOM A ESPANYA.

Els pressupostos generals de l'Estat per aquest 2012 es podrien considerar els comptes de les retallades però no per a tot. De fet, les instàncies del poder espanyol gairebé no es toquen proporcionalment. Com exemple, la despesa en infraestructures de la Guàrdia Civil que enguany augmenta la partida en un 8% respecte el 2011. La xifra total se situa en 30,4 milions d'euros, una quantitat que segons el Ministeri de l'Interior anirà principalment destinada a la construcció del Centre Universitari de la Guàrdia Civil d'Aranjuez.

dissabte, 5 de maig de 2012

LA POBLACIÓ DEMANA CONCRECIÓ CAP A LA INDEPENDÈNCIA

Objectiu: omplir d'estelades la plaça de Sant Jaume La campanya va començar a la xarxa i ha acabat en una convocatòria avui a les sis de la tarda Jordi Roca és l'impulsor d'una intensa campanya per twitter i facebook que ha acabat en una convocatòria per omplir d'estelades la plaça de Sant Jaume de Barcelona, amb la demanda al govern de la Generalitat que faci passos concrets cap a la independència de Catalunya. Durant la concentració també es llegirà un manifest i es farà un castell. L'autor del primera piulet de la campanya, el dia 10 d'abril, ha explicat a VilaWeb que l'organització de l'acte s'ha fet desvinculada de cap partit polític. Roca també s'ha mostrat agraït a Toni Albà pel seu vídeo de suport a la mobilització, que ha ajudat a donar empenta a la campanya per les xarxes socials. El manifest de la convocatòria fa referència a la resistència de Catalunya des de la invasió l'any 1714 de Felip V i afirma que els catalans tenen el dret, però també el deure, de decidir lliurement sobre el futur del seu país. Els organitzadors reclamen que es respecti la veu del poble, expressada en la modificació de l'Estatut d'Autonomia de l'any 2006, i afirmen que una Catalunya lliure i independent no és cap somni sinó una qüestió de necessitat, per poder decidir lliurement sobre tot el que afecta el país, com ara escoles, universitats, sanitat, justícia, comerç, trens, carreteres, ports o aeroports.

dijous, 3 de maig de 2012

EL POBLE JA ES VA SEPARANT D´ESPANYA.

Aquests dies hem sentit una expressió que comença a fer-se sentir: "...ens anem separant d´Espanya..." . En aquesta línia també va orientar Quim Torra (a Vilaweb) la campanya "no vull pagar" d´aquests dies.
En aquests moments, desenes de famílies catalanes practiquen, tranquil·lament i pacíficament, el #novullpagar. Diumenge els cinc de casa ja vam estrenar-nos. Em va agradar que hi fossin els fills, al cotxe, al peatge de Vilassar. Aquesta lluita, la de la llibertat de Catalunya, és i serà la seva lluita també. Des del primer moment he entès aquesta acció com la lògica decisió d’una societat completament exhausta, desolada, tipa de l’explotació colonial que sofrim. Una protesta lluminosa i alegre, fresca, que s’equivocarà qui vulgui instrumentalitzar o dirigir contra no sé què, perquè senzillament aspira a tornar a posar al lloc més alt el valor de la dignitat nacional. No es tracta de deixar de pagar, es tracta d’exercir la dignitat. En vindran més: RENFE, AVE, insubmissió fiscal. Potser oficialment encara no és així, però el poble sí que ja es va separant d’Espanya. Som davant una primavera cívica que avançarà imparablement. #novullpagar? Em sembla que és la decisió més assenyada que es pot prendre quan el teu país corre el risc de caure per l’abisme.

dimarts, 1 de maig de 2012

AVUI COMENÇA L´APAGADA DE L´EMISSIÓ PER SATÈL.LIT DE TV3

JA ENS HI COMENCEN A TENIR ACOSTUMATS: Amb l´excusa de les retallades i de la crisi (de la qual ells: el sector financer i l´alta política, en són els causants), ara li toca "retallar" a TV3. A partir d´avui ja no es podrà veure per satèl.lit a molts països del món. No creiem que això passi a les Tv estatals dels nostres veïns (TVE, TV francesa, etc.).Ells tenen un estat, nosaltres no.
El tancament de les emissions per satèl·lit de Televisió de Catalunya farà que es deixi de veure el canal TV3CAT a molts llocs del món. El TV3CAT és el canal internacional de Televisió de Catalunya i agrupa continguts de TV3, 33, K3 i 3/24, però no els emet tots: en queden fora aquells que tenen reservats drets d'emissió, com films i retransmissions de partits de futbol. Aquest és el canal que es rep a les Illes Balears per TDT, i justament la limitació de continguts respecte de la programació de TV3 ha estat molt criticada per part d'entitats i partits. L'emissió de TV3CAT a les Illes continuarà com fins ara. Però no serà el cas dels llocs d'Amèrica, Europa i alguns països del nord d'Àfrica, on es rep el canal per satèl·lit, ja sigui l'Astra o l'Hispasat. Des de l'1 de maig ja no es podrà rebre per satèl·lit, ni tampoc per cable a tot arreu. A l'estat espanyol es continuarà emetent per cable, per la plataforma d'emissió de pagament Ono; al País Basc per Euskaltel i a Galícia, la plataforma R. També es podrà veure per Imagenio i Orange, que utilitzen la línia telefònica, i que també és de pagament . Però en altres estats europeus on es podia veure per cable fins ara, mitjançant Cablecom, KabelBW i Wilhelm.tel (Alemanya), Cabletel (Bulgària), Telecom (Liechtenstein), DigiTV i Naxoo (Suïssa), ja no es podrà veure, perquè tots aquests operadors agafen el senyal de satèl·lit. A l'estat francès també ho deixarà de fer la plataforma Free, que emet el canal per via telefònica de pagament. Passarà el mateix a Amèrica, on les operadores de cable Cable Mágico (Perú), Cable Hogar (Argentina) i Echo Video Cable (El Salvador) emeten també la senyal captada del satèl·lit. Fonts de TV3 han explicat a VilaWeb que negocien amb aquests operadors per convèncer-los que a partir del maig captin el senyal d'internet i el redirigeixin a les seves xarxes respectives. Admeten que no tots poden tenir la mateixa disposició a fer-ho, pel cost que els pugui suposar. És un fet, però, que el senyal emès per internet és de més baixa qualitat que no l'emès per satèl·lit i que difícilment s'adaptarà als estàndards de qualitat de la xarxa de cable. Per tant, l'única emissió assegurada del TV3CAT per a després de l'1 de maig serà la que ofereix internet. TV3 prepara una guia per a explicar quins dispositius permeten de connectar la televisió a internet.