dijous, 25 de novembre de 2010

SI a la independència.


Sí a la independència: la volem, és possible i la farem

Després de la sentència del Tribunal Constitucional contra l’Estatut hem constatat que Catalunya, dins d’Espanya, no té futur i avui es troba en una situació límit. Les famílies catalanes s’estan empobrint perquè patim l’espoli fiscal més gran del món, quantificat en 22.000 milions d’euros que cada any Espanya ens pren. Seixanta milions diaris. Tres mil euros per català i any. En la situació autonomista actual, Catalunya no pot decidir el seu futur per capgirar aquesta situació adversa. Prou de promeses inviables. Prou de mentides. Prou d’enganys. L’única possibilitat de sortir de la crisi democràtica, moral, política i cultural és amb una declaració d’independència -que ja ha estat avalada per la comunitat internacional i pel Tribunal Internacional de Justícia- que comporti la creació d’un estat propi que defensi els interessos de Catalunya. I és l’única fórmula que depèn de la voluntat de totes i cadascuna de les persones que viuen a Catalunya. De tothom, sense exclusions de cap mena. Sense trencar lligams sentimentals amb cap territori del món.

Volem una Catalunya lliure, rica, plena, joiosa, orgullosa del seu passat, del seu present i del seu futur. SI es compromet a acabar amb el mal record del passat d’una regió empobrida per fer de Catalunya el quart estat més ric de la UE. Sabem com fer-ho. Solidaritat Catalana per la Independència es compromet a rellançar l’economia creant milers de llocs de treball; a gestionar els nostres impostos i decidir a què els dediquem; a crear beques-salari pels estudiants vinculades al rendiment acadèmic de 8.500 euros l’any per estudiant; a incrementar les pensions en 2.500 euros l’any; a realitzar polítiques de suport a la competitivitat i internacionalització de les nostres empreses i invertir en recerca, desenvolupament i innovació; a construir l’eix mediterrani ferroviari i gestionar els nostres ports i aeroports per ser una economia dinàmica; a incrementar el pressupost de la Generalitat en un 70 per cent i doblar el pressupost dedicat a polítiques socials (sanitat, educació, habitatge i benestar social). Tenim persones capacitades per assumir aquestes responsabilitats encaminades a millorar a vida dels catalans i les catalanes.

Les persones que formem part de Solidaritat Catalana per la Independència tenim ben clara la resposta a tres preguntes bàsiques: Volem la independència? És possible la independència? Farem la independència? La resposta és sí. Un sí que ens han fet arribar milers de ciutadans arreu del territori en els darrers quatre mesos. Aquest sí clar i determinat cal traslladar-lo diumenge amb vots, amb escons, amb una força suficient al nostre Parlament on presentarem com a primer projecte de llei la Llei de declaració d’independència de Catalunya, el full de ruta per constituir l’Estat català i per organitzar el Govern de Catalunya per tal de fer possible la participació de l’Estat català en el si de la UE. Ho volem fer, sabem com fer-ho i ho farem. Cal que ens hi acompanyeu votant SI a la prosperitat de Catalunya.
(Discurs d´en Joan Laporta, candidat de SI).

Font: Nació Digital

dilluns, 22 de novembre de 2010

CIUDADANOS: EL LERROUXISME FET PARTIT.



Els Ciudadanos son un partit artificial que defensa només la persistència de la imposició de la llengua castellana a Catalunya. No hi ha cap discurs, no hi ha cap proposta, només l´actuació contra els independentistes per una part,i la defensa de la llengua (castellana)per una altra. Si els treuen d´aquí no saben què han de dir.

Penosos els arguments: estan contra la identitat catalana i contra el que ells diuen "nacionalisme", només el català, no l´espanyol evidentment. Defensen signes identitaris espanyols com els toros o la "roja" i la relació cada vegada més forta amb Espanya (de dependència, sempre relacions de dependència).
El seu món comença i s´acaba a Espanya, més enllà no hi ha res.

Volen el "bilingüisme" a Catalunya, però no a cap lloc d´Espanya. El Sr. Rivera és l´únic que pot emprar el català amb fluidesa, dels dirigents de Ciudadanos. Cap altre és capaç d´utilitzar el català normalment i després ens parlen de "bilingüisme", quan ells son la major part monolingües castellanoparlants.

El Sr. Rivera, a la taula de candidats d´ahir de TV3 ens va dir que els seus pares no son immigrants perquè son de Màlaga. Sr. Rivera: una persona és immigrant vingui d´on vingui, gairebé tots ho som. Aquestes tonteries només es diuen quan el mon comença a Espanya, s´acaba a Espanya i no es vol veure res més.

Les coses no s´acaben aquí: el seu objectiu és "impedir que hi hagi un pacte independentista" al Govern de la Generalitat. No tenen cap projecte, el seu únic objectiu és impedir que els altres facin el seu projecte.

Això no és nou. Catalunya ja ha patit "individuos" d´aquesta mena al llarg de la seva història. El cas més semblant va ser el "LERROUXISME" on un "individuo" anava a parlar als treballadors amb un posat radical i "progressista". El Sr. Rivera fa el mateix amb seu posat "inconforme" i "progressista". A qui poden enganyar amb les pallassades d´anar amb poca roba o mig nus ?

Que no enganyin a ningú: Ciudadanos no seria res sense el suport mediàtic d´alguns mitjans, el suport d´El Mundo va ser escandalós a les darreres eleccions, per exemple. Mai s´havia donat tant suport a un partit que no tenia cap representació parlamentària. A canvi de què Sr. Rivera ?

La crònica del debat televisiu d´ahir diu: Rivera i Sánchez-Camacho han fet part de les intervencions en castellà, han defensat un model bilingüe a Catalunya i trilingüe a l'escola, i han apostat per l'eliminació de les multes i sancions per la llengua. La resta dels candidats els han acusat de voler causar un model de segregació en l'educació.

Però mira quina casualitat, el mateix dia el diari El Mundo també sortia als mitjans de comunicació per una altra cosa publicada a Espanya:
El diari 'El Mundo' publica una esquela dedicada a Francisco Franco i José Primo de Rivera en motiu de l'aniversari de la seva mort, el 20 de novembre. L'esquela recordatòria l'ha contractat 'La Confederación Nacional de Combatientes' en motiu del 35è aniversari de la mort 'del Caudillo'.

A Catalunya Lerrouxisme, allà "arriba Espanya".

diumenge, 21 de novembre de 2010

L´INDEPENDENTISME PREOCUPA A ESPANYA.


Si algú té dubtes sobre l'ascens imparable de l'independentisme a Catalunya només ha de mirar la desesperació amb què el Partit Socialista i Partit Popular es miren aquestes eleccions. Ves per on, els dos partits que fins no fa gaire repetien a tort i a dret que l'independentisme és minoritari, ara resulta que els treu la son. Els socialistes, per un cantó, han creat un eslògan electoral que remarca que ells no són independentistes, cosa que vol dir que són espanyolistes. I els populars, per la seva banda, que també es caracteritzen per un espanyolisme contrastat, demanen el vot per frenar l'independentisme. Magnífic. És molt satisfactori veure'ls tan amoïnats. Amoïnats i descol•locats per l'evolució política de la societat catalana, que cada dia que passa és més conscient de la seva situació de fallida econòmica a causa de l'escandalosa espoliació fiscal que pateix, per part d'Espanya, i del perill de mort que amenaça la llengua catalana, que torna a ser perseguida pel PSOE i pel PP a través del Tribunal Constitucional espanyol i del Defensor del Pueblo.

La part més hilarant de la campanya del PP, tanmateix, és la que el seu número quatre per Barcelona, Pere Calbó, en una entrevista a Cugat.cat, resumia amb aquestes paraules: "Farem defugir el govern de vessants identitàries i el centrarem en els problemes reals". Sembla una frase del Polònia. Amb això, per bé que ja ho sabíem, el PP ens diu que tot allò que no li interessa ho considera irreal. I aleshores entra en la demagògia de considerar problemes reals temes com ara la qualitat de vida, el salaris, les pensions, les infraestructures, les escoles, els ambulatoris..., amb l'esperança que algunes persones poc reflexives no s'adonin que la solució a totes aquestes realitats passa per la independència del país i per la gestió dels 22.000 milions d'euros anuals que ara li són espoliats.

Finalment, sobta que el PP digui que no considera un problema real el debat identitari. Sobta, perquè, si això fos així, ens hauria d'explicar com és que posa tanta energia a promoure els partits de "la roja", la selecció identitària d'Espanya, i a criticar la decisió del Parlament de Catalunya d'abolir les curses de braus. Si el PP està en contra de tots els debats identitaris, no només del català, com s'entén que el seu gran argument, per voler imposar les curses de braus a Catalunya, sigui el fet d'estar considerades la Fiesta Nacional espanyola? Això em recorda una frase que em deia sempre la meva mare: "Fill meu, abans s'agafa un mentider que un coix".

dijous, 18 de novembre de 2010

ALFONS LOPEZ TENA: Entrevistat a Regio 7



Alfons López Tena forma, juntament amb Joan Laporta i Uriel Bertran, el "trio" de Solidaritat Catalana per la Independència a la llista barcelonina d'aquesta formació al Parlament de Catalunya. A poc més de 10 dies de les eleccions, el número 2 de SI contesta les preguntes dels lectors.

Sr. Alfons Lopez Tena, què cal fer a la Catalunya Central per poder veure TV Canal9 del país valencià? Reforçaran l´espai comunicatiu català arreu del territori de parla catalana? Llorenç Pujols

Només cal que funcioni l´emissió exterior de Canal9, que ells han suprimit. Sí que reforçarem l´espai cominicatiu català arreu dels Països Catalans

Us n'adoneu que mai hi haurà independència perquè per tenir-la ha de votar tot el territori espanyol i el que esteu fent és enredar la gent fent-li creure que per a nosaltres sols l’aconseguirem?

No és cert, totes de les més del centenar i mig d´independències al món el darrer segle les han decidides i votades els que s´independitzaven. Som igual de macos que ells.

Bon dia sr. López Tena. A SI se l´acusa de no tenir projecte polític al darrere més enllà de la independència. Què pot dir a tota aquesta gent? Pot explicar algunes de les coses que tenen previstes si surten elegits?

Llegeixi el manifest electoral a www.solidaritatcatalana.cat

Per què no aneu tots junts per aconseguir la independència de Catalunya?

Perquè som plantejaments diferents, tampoc van junts els autonomistes. Solidaritat Catalana per la Independència es presenta en coalició amb el PRC, els Verds-Alternativa Verda i el PSAN, mentre que Reagrupament i ERC no han fet cap acord amb ningú.

Sé què es viure en un país on hi ha dos nacionalitats, als Països Bàltics els russos estan marginats per les repúbliques bàltiques (Letònia, Lituània i Estònia), són en algunes ocasions el 60% de la població. Crec que una Catalunya independent seria molt semblant a qualsevol d´aquests tres països bàltics. Les relacions Catalunya-Espanya són això, relacions entre dos, la marginalitat de l´estat espanyol a nivell d´Europa històricament des del segle XIX ha jugat en contra dels interessos catalans

No hi estic d´acord, farem un Estat inclusiu sense cap discriminació per origen o llengua, a diferència de l´Estat espanyol actual

Bon dia senyor Tena. Penso que coneix molt bé la definició de coalició que és molt diferent de la simple fusió que van proposar a Reagrupament. No entenc perquè manté que l´oferiment a Rcat va ser una coalició si no ho va ser i perquè de forma sobtada vostè ha canviat els seus postulats sobre la independència, doncs fa poc defensava un referèndum i ara vol una declaració unilateral.

Vam proposar a tothom el mateix: que tots els militants de totes les formacions votessin per primàries les llistes electorals, i tots poguessin presentar les seves candidatures i votar-les, en lloc de designar-les de dalt a baix. Cap fusió. El PRC, els Verds-Alternativa Verda i el PSAN ho han acceptat, anem en coalició i no s´han fusionat.

Canvio quan canvien les circumstàncies: el TC espanyol suprimeix la competència catalana en referèndums i tots els partits parlamentaris voten en contra d´una ILP per permetre recollir signatures per convocar consulta popular, i això fa inviable un referèndum sota la llei espanyola; i el Tribunal de Nacions Unides avala la legalitat de la declaració unilateral parlamentària de la independència de Kosovo. Jo, quan m´equivoco, rectifico. Vostè, què fa?

Bon dia Sr. López Tena, voldria saber els punts principals del seu programa, a part naturalment de proclamar la idependència, amb el que ja estic completament d´acord. També voldria que em digués què en pensen del les ´corrides de toros´ i dels famosos correbous. Per a vostès els animals tenen drets?

Ha llegit el nostre Manifest electoral? www.solidaritatcatalana.cat

Sr Alfons quants diputats creu que traurem?

No ho sé

En el cas de que SI entri al Parlament, què votarà si CIU proposa retirar l´impost de successions?

Votarem sí a totes les rebaixes i supressions d´impostos, i no als recàrrecs fiscals i retallades de drets socials i sector públic: ja en paguem prou, que recuperin els nostres diners on són, els 22.000 milions € que cada any ens roba Espanya

Sr. Alfons, m´agradaria felicitar-lo per la seva valentia al marxar de CiU, on tenia el lloc assegurat, quan el partit es va treure la màscara i va votar contra la IP pel referèndum. Tot i això, a CiU encara hi queden forces independentistes. Creu que algun dia tindran la força suficient per fer virar el partit cap a posicions clarament independentistes? Molts ànims i a seguir treballant, nosaltres us esperarem aquest vespre amb el Kursaal ple de gom a gom!

Merci. A CDC no hi ha cap democràcia interna, els militants no tenen cap poder de decisió ni podran mai canviar les posicions antiindependentistes de l´actual direcció.

Sr López Tena, quan va decidir que calia formar SI? Ho tenia decidit abans de la primera onada de consultes del 13-d?

Ho vaig decidir, junt amb Uriel Bertran, el 16 de juliol de 2010, que és quan li vam proposar i acordar amb Joan Laporta, un cop tant CDC com ERC voten en contra al Parlament de permetre recollir signatures per promoure un referèndum o consulta popular oficial.

Com creu que afectarà o afectaria el fet de no poder sortir a les "rondes" informatives de Tv3? Creu que hi pot haver molts votants de SI gràcies a internet, i que ara per ara no surten a les enquestes?

Ja comptàvem amb el boicot informatiu dels mitjans on influeixen Godó i els altres partits, per això ens concentrem en actes presencials arran de terra, mitjans locals i comarcals, i internet.

Eliminareu aquest sistema de llistes tancades per les quals els partits polítics tenen segrestada la democràcia

Sí, establint districtes reduïts que permetin una relació directa elector-candidat i treguin poder a les cúpules dels partits en benefici del poble.

Quants anys de vida li queda al discurs de "l'anar fent" de Convergència? No creu que tard o d´hora haurà de triar entre Independència Sí o NO? La feina de Solidaritat no hauria de ser, en part, desbrossar partits entre diverses aigües com CiU? Gràcies i ànims

Se li esgotarà quan no obtingui res d´Espanya la propera legislatura, quan fracassi el seu projecte autonomista en liquidació.

Falta recolzament per part dels Mitjans de comunicació? Es parla de Solidaritat tot el que creu que es mereix?

No cal recolzament, ens conformem amb que suprimeixin la censura.

El senyor Laporta entra amb mal peu, per culpa d´estar lligat anteriorment als colors del Barça? Sap que havia generat antipaties però, què ens en pot dir a favor?

Haver fet el millor Barça de la història, i el més catalanista, i defensar la independència, és "mal peu"? Com era el peu amb que van entrar en política Mas, Montilla, Puigcercós, Carretero, etc? Què n´havien fet abans de tenir càrrecs públics? Quin van ser els seus èxits fora del sector públic, quin el seu mèrit?

Quina serà la seva politica de rescat dels peatges de les autopistes que hi ha a la Catalunya central?

Rescatar els peatges costa uns 6.000 milions €, cosa que farem quan amb la independència recuperem els 22.000 milons € que cada any ens roba Espanya en impostos, i acabarem amb la sobrecàrrega de costos contra les empreses i els treballadors i contra la seva competitivitat que són els peatges. Recuperar un trimestre d´espoli fiscal ens allibera dels peatges.

dilluns, 15 de novembre de 2010

SAHARA OCCIDENTAL: DOS COOPERANTS DEMANEN AJUT INTERNACIONAL


Antonio Velázquez e Isabel Terraza somos testigos del genocidio que está cometiendo el régimen marroquí sobre la población civil saharaui en estos momentos en la capital del Sahara Occidental Ocupado.


Desde el violento desalojo del Campamento de Agdaym Izik, a 15 Km del Aaiún, el día 8 de noviembre, y hasta el día de hoy, en las calles de la ciudad y en las casas, las fuerzas de seguridad marroquís reprimen violentamente a la población civil saharaui.


El régimen de ocupación marroquí no permite la entrada de los medios de comunicación para esconder tantas atrocidades, por ello a nosotros nos quieren matar, porque estamos dando nuestro testimonio al mundo entero.


Estamos escondidos desde hace días en la ciudad del Aaiún pero como nosotros miles de saharauis están en la misma situación o peor, porque policías y militares marroquíes entran con fuerza en sus casas, los torturan y muchos mueren víctimas de estas torturas.


Denunciamos este genocidio que está cometiendo el régimen marroquí sobre el pueblo saharaui y pedimos:

* · Una intervención inmediata del Consejo de Seguridad de la ONU para que garantice los Derechos Humanos de la población saharaui.

* · La entrada urgente de la Cruz Roja Internacional para atender a las víctimas de la represión.

* · Que la Comunidad Internacional condene el ataque violento de Marruecos sobre la población civil saharaui.


Esto es una emergencia internacional y es necesario que todos los organismos internacionales detengan esta masacre.

Vídeo de Antonio Velázquez e Isabel Terraza denunciando el genocidio escondidos en el Aaiún:
http://www.youtube.com/watch?v=Yh9vUBRcd_M


Teléfono Barcelona: 933 106 904

http://resistenciasaharaui.saltoscuanticos.org/

diumenge, 14 de novembre de 2010

SAHARA OCCIDENTAL: LA REPRESSIÓ I LES MENTIDES DEL GOVERN MARROQUÍ.



Un Govern agressor i imperialista (dirigit per un rei corrupte i molt ric)preten convéncer als mitjans de comunicació i l´opinió internacional de que la seva repressió contra la població d´uns Territoris Ocupats (segons l´ONU "Territoris pendents de descolonització") és justa i no es pdia fer altra cosa perque les víctimes e la repressió son "delinquents".

A Europa ja ens sona massa aquest discurs del Ministre de "Comunicació" marroquí. Ja som una mica grandets tots plegats.
Els governs imperialistes no fan mai cap autocrítica. Sort n´hi ha que hi ha joves amb una mica de criteri com els de "resistència saharaui", com veiem no els està protegint ningú ara per ara.
Que farà ara el "Govern espanyol" ?
Suposem que en compte de demanar comptes als seus amics "monarquics marroquins" el que faran serà repatriar als cooperants perque no hi hagi cap testimoni de la repressió sobre el terreny.

LLIBERTAT PEL SÀHARA OCCIDENTAL.


COMUNICADO URGENTE DESDE EL AAIUN OCUPADO, SAHARA OCCIDENTAL

19:58hr // 14 de noviembre de 2010

PESE A LOS ESFUERZOS DIPLOMATICOS DE ESPAÑA Y LA EMBAJADA DE MEXICO EN RABAT nuestra seguridad todavía no ha sido garantizada.

Ayer sábado 13 de noviembre a las 17:45 hora del Aaiún, recibimos la primera llamada telefónica de la Ministra de Exteriores, Trinidad Jiménez, y hablamos de cómo gestionar nuestra salida del territorio de manera que garantice nuestra seguridad. No concretamos el modo, ella confirmó que volvería a llamar y estamos todavía a la espera de esa llamada.

Nunca hemos rechazado ningún soporte diplomático. Ante la propuesta consular de abandonar el territorio con la gestión del depositario de los bienes de España en el Aaiún, él mismo declaró en una llamada telefónica el día de ayer que no nos podía garantizar nuestra integridad.

Verdaderamente sentimos que hay que dar prioridad mediática al sufrimiento de las miles de familias saharauis que en estos momentos están padeciendo un genocidio por parte del régimen de ocupación marroquí.

Antonio Velázquez e Isabel Terraza

dijous, 4 de novembre de 2010

L´OFENSIVA CONTRA CATALUNYA.



Reproduim un article d´en Victor Alexandre, d´aquesta setmana, que ha tingut una certa difussió, va bé llegir-lo.

L'ofensiva contra Catalunya
"En el cas de Catalunya i Espanya, només una de les parts és demòcrata, la catalana. L’altra és totalitària, arrogant i despòtica, i això complica les coses"
Víctor Alexandre
L’atac violent a la llengua catalana per part del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya –en realitat s’hauria de dir Tribunal Superior de Justícia Espanyola a Catalunya– no és un fet merament circumstancial, fruit d’un caprici de l’atzar, sinó que respon a una ofensiva molt ben planificada que té, com totes les operacions intel•ligents d’aquesta mena, una cara ferotge i una altra de més amable. La ferotge la posa el Partit Popular i l’amable el Partit Socialista, però tot plegat no és res més que un repartiment de papers amb una unitat de destí.

Espanya sap que Catalunya se’n va. Ho sap de fa temps. De molt abans que ho sabessin els mateixos catalans. Alguns, fins i tot, encara no se n’han assabentat i d’altres fan veure que no ho saben. Però Catalunya se’n va. I com que, amb la seva marxa, Espanya experimentarà una crisi molt semblant a la del 1898, és comprensible que des de Madrid s’hagi dissenyat una estratègia per pal•liar-ne els efectes.

No, no és que Espanya doni per feta la independència de Catalunya. La dóna per feta en el seu fur intern, sí, però, fidel a la mentalitat anorreadora de pobles, cultures i llengües que palesa la seva història, intentarà fer-nos tant de mal com pugui fins al darrer minut. Els arrogants són molt més perillosos que els humils, perquè darrere d’un arrogant acostuma a haver-hi sempre un acomplexat. I si hi ha una cosa que un acomplexat no pot suportar és la humiliació, o, millor dit, allò que ell viu com una humiliació. El maltractador que mata la seva dona, quan aquesta li diu que se’n va, respon sovint a la mateixa tipologia. Vull dir, amb això, que el procés d’independència de Catalunya no serà plàcid, com s’albira que ho seran, posem per cas, el de Flandes o el d’Escòcia. Per tal que la separació política de dues nacions sigui plàcida, cal que totes dues siguin demòcrates i que acceptin el dret inalienable de l’altra a ser allò que vulgui. En el cas de Catalunya i Espanya, només una de les parts és demòcrata, la catalana. L’altra és totalitària, arrogant i despòtica, i això complica les coses.

Per sort, com dic, el procés és irreversible, però que sigui irreversible no vol dir que eviti mentrestant l’espoli que patim –60 milions d’euros cada dia– ni les infraestructures tercermundistes que tenim a causa de la manca d’inversió de l’Estat, ni la rapinya del nostre patrimoni cultural –l’arxiu Centelles, els béns del bisbat de Lleida, l’adquisició d’obres d’art, amb diners catalans, que van directament als museus madrilenys...– ni el sistema radial que fa de Madrid el centre neuràlgic de la vida catalana, ni el caràcter marginal de la nostra xarxa de comunicacions nacionals i internacionals, ni la imposició de la llengua espanyola, ni la dinamitació de la nostra convivència. La irreversibilitat de la independència de Catalunya no sols no evitarà tot això, sinó que ho augmentarà –ja està passant– amb l’objectiu d’afeblir-nos en tots els àmbits. Tanmateix, té una part bona. I és que ens adverteix que el temps va en contra nostra i que cada dia que romanem subordinats a Espanya és un pas més cap a la nostra desaparició com a poble.

Hem de ser conscients que l’atac a la llengua catalana, com a llengua preferent en els ajuntaments –en quina nació lliure la llengua pròpia no és la llengua preferent?–, l’ha iniciat el Partit Popular, és cert. Però compte, que hi ha trampa! Hi ha trampa perquè l’atac del Partit Popular es fonamenta en la repulsiva sentència del Tribunal Constitucional espanyol, i aquesta sentència és obra dels dos partits que el configuren: Partit Popular i Partit Socialista. És a dir, que el disseny de l’ofensiva és de tots dos. L’únic que canvia són les aparences posteriors. Els socialistes construeixen la base legal de l’atac i els populars disparen les metralletes. I, per tal que tot això sigui possible, cal que els 25 diputats socialistes catalans que hi ha a Madrid votin cada dia, sistemàticament, en contra dels drets nacionals de Catalunya.