dimecres, 19 de juliol de 2017

95 è aniversari d' ESTAT CATALÀ.

Fa  95 anys es va crear el partit polític ESTAT CATALÀ, era el pas d' un catalanisme cultural i associatiu (també rupturista) a un altre escenari. Es passava al pla polític i a la lluita política.
ESTAT CATALÀ ha sobreviscut sota tres dictadures (Primo de Rivera, Berenguer i Franco) i avui pot celebrar els 95 anys que el converteixen en el partit independentista més antic, en actiu, després del Sinn Féin d' Irlanda.
Han estat  95 anys d´esforç continuat per aconseguir la independència, la llibertat i la justícia en el nostre país.
L' 1 d' octubre estarem al costat del Govern del país i del referèndum.

Estat Català, 95 anys al servei de

 Catalunya.SÍ a la independència


dissabte, 15 de juliol de 2017

SUPORT AL GOVERN CATALÀ I AL PRESIDENT.


Des d' ESTAT CATALÀ volem manifestar el nostre suport al Govern de Catalunya i al seu President.
No només perquè és el NOSTRE Govern i com a tal el reconeixem perquè així l´ha votat la MAJORIA de la població del nostre país. Sinó també perquè ha fet un pas ferm amb un dels compromisos que tenia amb la ciutadania que l' havia votat: fer un referèndum i escoltar la decisió de les urnes. Més democràtic, impossible.
Nosaltres, tal com van les qüestions polítiques espanyoles i tenint en compte la imatge exterior de Catalunya, donarem suport al referèndum.
Bàsicament perquè pensem que hi ha dos aspectes importants en aquest procés: el reconeixement i el respecte.
El reconeixement exterior és posterior a la independència, per tant ho deixarem per més avant. Però l' important és el reconeixement interior: reconèixer el nostre Govern i el nostre President, reconèixer el full de ruta, els canvis que es puguin donar a nivell econòmic, laboral, legislatiu, social, cultural, etc. com el més adequat que es pot fer en aquest moment, etc.
Aquest reconeixement és el que dona la força interior necessària, i a amesura que es vagin produint canvis tindran el suport necessari de la població, perquè seran els més adequats per al futur del nostre país.
Estem convençuts que alguns partits catalans han entès aquest aspecte, altres també l' han entès i han decidit fer el contrari: no reconèixer el seu govern com una actitud partidista tàctica.    
Anem per parts, en el primer sector estarien Junts pel Si i la Cup, i també altres partits que no són independentistes, però que entenen que l' expressió del vot és important i l' opinió de la població (també els seus militants) s' ha de respectar. Aquí trobaríem Podem-Catalunya i EUiA.
En el segon sector, l' eix gira al voltant del boicot al referèndum amb excuses tant estrambòtiques com que "s' ha de complir la llei".
A veure si ens entenem, a nosaltres ens agradaria que es fes posteriorment un referèndum a Catalunya sobre el model energètic que volem, el model econòmic o el model de transports públics, per posar exemples. I si això es fa, sempre donarem suport i escoltarem el que diu la pobñació, encara que no surti el que nosaltres volem. A això hi diuen democràcia a Europa, al boicot NO.
Si l' excusa, com diuen a IC, és que no està dins de la Constitució. Només cal recordar que quan es va fer la Revolució Francesa (de la qual es diuen hereus tots els partits progressistes, inclosos IU, IC i psc-PSOE) aquests canvis estaven fora de les lleis franceses monàrquiques o és que algú ens farà creure que van esperar el permís del rei ?
Sense anar tan lluny a ideològics referents, podem veure les protestes i propostes sobre els drets de les dones, els homosexuals, els treballadors, les persones sense sostre, els desnonaments, els refugiats... El que es reclamava estava fora de les lleis espanyoles i cap d' aquests partits va dir que no estava a la llei ni a la Constirtució. El problema no és empenyer o no per a canviar una llei, sinó que aquesta llei no es vol canviar.
I l' actitut d' IU, IC i Psc-PSOE no és l' adequada ni en relació a les esquerres ni a Catalunya. És un problema d' actitud, no volen. No és que no entenguin. Com tampoc volen entendre que el problema no és el que planteja Catalunya, sinó l' actitut d' Espanya.
Sobre els Ciudadanos i el PP, no cal ni comentar les declaracions continuades a veure qui la diu més grossa, Sempre contra Catalunya, contra un Govern que no reconeixen i contra unes majories parlamentàries que ens volen fer creure (dia sí i dia també) que no són majoria. Entenem perfectament el qualificatiu del David F. a l' Albiol de "desgraciat", tal qual.
IU, i IC ens preocupen més perquè cada vegada que es justifiquen semblen més propers als Ciudadanos en els temes que afecten a Catalunya.

Per acabar només afegim que donem suport als canvis de Consellers, cal donar un impuls al projecte pel referèndum i a la independència, davant de qualsevol amenaça de l' Estat contra funcionaris, pensionistes, etc. etc. I trencant la por per aquestes amenaces personalitzades contra Consellers catalans. El nostre suport total. L' únic projecte de millora per aquest país que veiem damunt la taula és la INDEPENDÈNCIA.        

dimarts, 30 de maig de 2017

RIVERA I LES CONSPIRACIONS CONTRA L' INDEPENDENTISME A L' OPERACIÓ CATALUNYA.


Bona línia d' investigació del diari "Público" que us deixem enllaçat en aquest post, inclós també en un article d' avui a Vilaweb. El dirigent de Ciudadanos i l' operació Catalunya contra l' independentisme...
Público vincula Albert Rivera amb les conspiracions de l’operació Catalunya contra l’independentisme
Va assistir al casament on es va ordir el suposat pacte entre la policia espanyola i els dirigents de BPA contra Pujol

Albert Rivera també va participar en l’operació Catalunya contra l’independentisme? Aquesta és la qüestió que es formula el periodista Carlos Enrique Bayo en aquest article d’avui a Público, en què explica la presència del dirigent de Ciutadans en un casament on es va ordir el suposat pacte entre la policia espanyola i la Banca Privada d’Andorra per a revelar les dades bancàries de Jordi Pujol.
Rivera va assistir al casament d’un familiar de l’advocat José María Fuster Fabra, ex-militant del partit d’ultradreta Fuerza Nueva, advocat del general Rodríguez Galindo, condemnat pels GAL, i actualment vinculat Ciutadans. Segons Público, en aquell casament, el 21 de juny del 2014, van assistir-hi com a convidats el director adjunt operatiu de la policia espanyola, Eugenio Pino, i el responsable de la unitat d’afers interns de la policia, Marcelino Martín Blas. Tots dos, explica el diari, van seure a la mateixa taula on seien el propietari de la Banca Privada d’Andorra, Higini Cierco, un altre ex-alt càrrec de la Banca i Fuster Fabra. Segons aquesta informació, cap al final del banquet Albert Rivera hi va fer cap. Entre tots hi havia un ambient de cordialitat.

Cinc dies després, el 26 de juny, els propietaris de la BPA van enviar el seu conseller delegat, Joan Pau Miquel, a Madrid per reunir-se amb un comandament de la policia espanyola, que era justament Martín Blas. I fou aleshores que van lliurar a la policia una nota amb dades del compte que tenia l’ex-president de la Generalitat Jorid Pujol a la Banca Privada d’Andorra, que indicava ingressos i transferències per valor de cinc milions d’euros.

diumenge, 28 de maig de 2017

QUÈ POT PASSAR SI L' ESTAT ESPANYOL PROVA D' INTERVENIR LA GENERALITAT O DISSOLDRE L' AUTONOMIA?

Aquests dies hi ha un article a Vilaweb de reflexió sobre la manera que pot encara el Govern espanyol la situació de manca d' entesa amb Catalunya. Algunes observacions també les haviem fet nosaltres de forma parcial. Però l' article és més complet, per això el deixem al bloc.
Nosaltres hem destacat des de fa molt temps el treball seriós en l' àmbit internacional, perquè creiem fonamental el reconeixement internacional, com es comenta al final de l' article..

Què pot passar si l’estat espanyol prova d’intervenir la Generalitat o dissoldre l’autonomia?
El govern espanyol amenaça de fer 'el que calgui' per impedir el referèndum
El govern espanyol pot intervenir la Generalitat de Catalunya? Podria dissoldre-la? Podria nomenar un president titella, no elegit pels ciutadans? I aquest president podria exercir les seves funcions? El president de la Generalitat acceptaria de ser substituït a la força? I com reaccionarien els ajuntaments i els ciutadans? I els mossos d’esquadra?
Aquests darrers dies han crescut els rumors, les amenaces i les opinions sobre la possibilitat d’una intervenció de la Generalitat per part del govern espanyol. El govern de Rajoy ha anunciat que està disposat a prendre les mesures que calgui per impedir el referèndum. Els mitjans espanyols apunten fins i tot a filtracions sobre una possible suspensió de l’autonomia catalana. Però és possible, això?
Molt poc fonament jurídic
L’autonomia forma part del marc jurídic espanyol. El dret d’autonomia és consagrat a l’article 2 de la constitució i els estatuts autonòmics formen part del marc constitucional. Tenen la constitució per sobre, però no són simples lleis com les altres.
El govern espanyol ha insinuat dues possibles vies d’intervenció. La més habitual és la de l’article 155, però també podria aplicar el famós i polèmic article 8.
L’article 155 diu:
«1. Si una comunitat autònoma no complia les obligacions que la Constitució o altres lleis li imposen, o actuava de forma que atemptés greument contra l’interès general d’Espanya, el Govern, previ requeriment al president de la Comunitat Autònoma i, en el cas que no l’atengués, amb l’aprovació per majoria absoluta del Senat, podrà adoptar les mesures necessàries per tal d’obligar-la al compliment forçós de les dites obligacions o per tal de protegir l’interès general esmentat.
2.      Per a l’execució de les mesures previstes a l’apartat anterior, el Govern podrà donar instruccions a totes les autoritats de les comunitats autònomes.»
I l’article 8 diu: «1. Les Forces Armades, constituïdes per l’Exèrcit de Terra, l’Armada i l’Exèrcit de l’Aire, tenen com a missió garantir la sobirania i la independència d’Espanya, defensar-ne la integritat territorial i l’ordenament constitucional.»
Tindria valor jurídic una suspensió de l’autonomia?
Fa de mal saber. La justícia espanyola té forts lligams amb el poder polític i, per tant, és probable que validés l’actuació del govern. Però, així i tot, l’argument jurídic seria molt feble. L’article 155 parla de ‘compliment forçós’ per part de les autoritats autonòmiques i diu que el govern espanyol donaria instruccions a totes les autoritats de les comunitats autònomes. Fet que descarta, òbviament, de substituir-les o de dissoldre’n les institucions. Aquesta mesura només es podria aplicar a partir d’una interpretació molt abusiva, i per tant molt discutible, de la constitució espanyola.
Pel que fa a l’article 8, és evident que l’actuació de l’exèrcit significaria un trasbals enorme a escala europea, impossible d’acceptar per la Unió. De fet, els tribunals europeus, com es va veure en el cas de l’edifici de la PAH de Salt, poden interpretar les lleis espanyoles i paralitzar decisions. Podrien intervenir també en cas de suspensió o dissolució de l’autonomia. Caldria, però, demanar-ho.
Dissolució o substitució?
El buit legal suscita el dubte respecte de les conseqüències d’una intervenció de l’estat sobre l’autonomia. Només hi ha dues possibilitats plausibles:
—La substitució del president de la Generalitat per un president triat des de Madrid i que no hagi passat per les urnes.
—La dissolució completa i la liquidació de la institució.
La liquidació sembla molt difícil. Deixant de banda els debats institucionals —perquè paralitzaria completament la vida quotidiana al Principat—, la Generalitat té el paper clau d’ordenar i prestar la majoria dels serveis que reben els ciutadans. Dissoldre-la implicaria dificultats operatives molt grosses. Els mestres, per exemple, són funcionaris de la Generalitat. I també els metges, del Servei Català de la Salut. Passarien automàticament a ser funcionaris de l’estat? Com en controlaria les plantilles l’estat? Quina cadena de comandament i decisions improvisaria?
Jurídicament, la dissolució de la institució també tindria greus problemes. Les autonomies són estat, juntament amb les institucions ‘centrals’ i les municipals. I tots els territoris tenen autonomia. La constitució no preveu un territori sense autonomia. Ben al contrari, car l’article 2 ‘reconeix i garanteix el dret a l’autonomia de les nacionalitats i de les regions que la integren i la solidaritat entre totes’.
Substituir el president per un president titella, l’opció més probable
La sortida més probable, doncs, seria de substituir el president de la Generalitat i els alts càrrecs per persones escollides directament a Madrid. Seria un fet evidentment greu i també portaria dificultats importants, però no tant com la solució anterior.
El maldecap més gros seria trobar un polític o una personalitat pública, un banquer famós o un empresari de prestigi, que s’avingués a substituir, emparat per la força de l’estat, el president de la Generalitat. No és difícil d’imaginar que les conseqüències personals per a ell i per a l’empresa o associació que representés serien molt greus. I això comptant encara amb la possibilitat que aquests nomenament fos efectiu. Perquè la segona part de l’equació és la reacció de la Generalitat a un decret de dissolució. I segurament no ho faria fàcil.
La insubordinació institucional
El fet més sorprenent de les opinions que arriben des de Madrid és que consideren cosa feta que un decret d’intervenció de la Generalitat seria respectat submisament per Catalunya. I aquí la pregunta és molt simple: què passaria si no?
Imaginem-nos la situació. El govern espanyol decreta la intervenció de la Generalitat, però el president es nega a abandonar el Palau i referma solemnement la seva autoritat. Els diputats continuen reunits al parlament. I els mossos patrullen pels carrers. I els mestres van a les escoles. I…
Imaginem-nos que immediatament després reaccionen els ajuntaments, les diputacions, les universitats, les associacions de tota mena, empreses, clubs, etc., que aproven mocions proclamant solemnement que només reconeixen l’autoritat del govern i el parlament legítims i que rebutgen la intervenció espanyola.
De què serviria, en aquestes condicions, un decret signat a Madrid nomenant un president diferent i desautoritzant el president escollit? El precedent d’Itàlia, que invoquen alguns polítics espanyols, on la Unió Europea va imposar un president no votat, és clarament diferent: allà els partits polítics ho van acceptar. Però no sembla que la majoria del Parlament de Catalunya avui estigui disposat a acceptar una proposta d’aquest estil.
El xoc de trens
Amb això aniríem, doncs, de cap al xoc de trens. Dues legitimitats confrontades. La Generalitat podria invocar la constitució espanyola i el govern espanyol també. I si això passés quan ja hagués estat aprovada la llei de transitorietat, encara hi hauria un conflicte de legitimitats sumat a un conflicte de legalitats. Tindríem un president amb el suport de la societat, amb la legitimitat democràtica d’haver estat votat i amb una possible interpretació de la constitució o d’una nova legalitat a favor i un altre president abonat pel govern espanyol i amb una legitimitat que farien recolzar sobre una altra interpretació de la mateixa constitució.
Com es podria resoldre la qüestió?
El xoc de trens presentat així tindria tres components ineludibles, que decidirien quina de les dues legitimitats s’acabaria imposant en un termini probablement curt:
—la reacció popular,
—les finances de les institucions catalanes,
—la reacció de la comunitat internacional.
En l’era de la informació global i de les imatges instantànies, el comportament de la ciutadania tindria una gran importància. Un conflicte d’aquestes dimensions faria aterrar a Barcelona una part substancial dels mitjans de comunicació globals i allò que es veiés al carrer faria la volta al món. Des de manifestacions a barricades, el ventall de possibles situacions és gairebé infinit.
Per una altra banda, les finances són un aspecte clau. La Generalitat haurà de resistir si més no unes quantes hores i segurament uns quants dies. És evident que la primera maniobra que farà el govern espanyol, si no la fa ja ara, serà l’ofec econòmic. Com es poden aconseguir els diners per a resistir és la principal qüestió a resoldre. Que l’agència catalana recaptés els impostos seria la millor via: simplement no enviant els diners a Madrid la qüestió s’hauria resolt. Però això sembla que no arribarà a ser realitat en el període de temps necessari.
El reconeixement internacional, factor clau
Així doncs, l’única solució, i definitiva, va vinculada amb el tercer component: el reconeixement internacional. Si hi ha reconeixement internacional —no pas unànime, però sí d’uns quants països— no serà gens difícil de vendre deute i finançar-se en el mercat internacional. Però això passarà?
Perquè s’esdevingui la reacció internacional s’han de complir dues condicions. Primera, que el govern català la demani i segona, que es proclami la independència, car altrament el conflicte no deixaria de ser un afer interior entre dues administracions espanyoles, tan greu com es vulgui però en definitiva un afer interior.

Així doncs, la intervenció espanyola sobre la Generalitat podria acabar essent, a la força, el disparador de la proclamació unilateral d’independència. Un efecte segurament no desitjat, però alhora difícil d’evitar si es desferma la successió previsible de fets. Per això, els contraris a la intervenció sobre la Generalitat adverteixen Madrid que s’hi pensi molt abans de fer el pas, perquè si el fa no hi haurà marxa enrere, ni per als uns ni per als altres.

diumenge, 21 de maig de 2017

SORAYA, PUGDEMONT I CATALUNYA.



Després de la "proposta" de la Sra. Soraya Saenz de Santamaria al President Puigdemont,  i després de que diferents mitjans, partits i col.lectius s' hagin pronunciat amb valoracions diferents; nosaltres no veiem cap moviment a Madrid del Govern espanyol en relació al referèndum.
No veiem canvis en les formes: continua l' actuació judicial contra l' independentisme (cas Meritxell Borràs, cas Ajuntament de Berga, cas llibres de text a Catalunya, manifestació a Madrid contra Puigdemont ..), només per citar alguns casos.
Ni veiem canvis en el fons: la proposta de Saenz de Santamaria va en la línia basca. No volen entendre res del que passa a Catalunya i no els importa. Acostumats al "ordeno y mando" no els importa el que puguem proposar. No és que no entenguin, és que no volen entendre res.
I l' únic que els vé al cap és que amb el cas basc els va funcionar molt bé judicialitzar la política al màxim (és el seu terreny on ells es mouen a plaer) i fer anar al President "autonòmic" al Congrès perquè rebi un no rotund i hagi de tornar al seu territori amb les mans a les butxaques (els va anar molt bé fer anar a Ibarretxe a Madrid, i fer-li veure que no té res a fer allà).
Si a això li afegim, que la sra. Saenz de Santamaria ens llegeix la cartilla i ens recorda que res del que vulguem fer està en aquest llibre sagrat que es diu Constitución Española i que tampoc s' ha de reformar, doncs veurem perfectament que no hi ha res a fer a Madrid i menys al Congrès.
Recordem per si algú va despistat, que l' únic que pot fer un President "autonòmic" al Congrès és exposar la seva proposta, rebre preguntes d' alguns partits i contestar-les i veure com se li tomben totes les propostes per part del PP-Ciudadanos- PSOE. No es pot caure a la trampa del cas  Ibarretxe i cal recordar que el 2014, amb tota la bona voluntat del món, es va presentar al Congrès una proposta pel dret de decidir (una cosa molt més light que un referèndum) i la resposta va ser NO.
Veiem correcta la resposta del President Puigdemont, no anar al Congrès si no hi ha un acord PREVI sobre el referèndum. I posem PREVI en majúscula perque si no és així no s' hi va a guanyar res al Congrès.
No ens extranya l' interès xulesc de l' Albiol per retar el President que hi vagi. És una trampa de molt baixa qualitat.  
Esperem, francament, que no es perdi la referència del que estem fent i volem aquí: votar i marxar.
Res més. Ho podem fer de la manera que es cregui més oportuna i tranquila, però l' objectiu és el mateix i no n´hi pot haver cap altre de succedani.  

divendres, 12 de maig de 2017

EL SR. DAVID PEREZ I LA MANIPULACIÓ

El diputat del Psc, David Perez ahir va fer unes declaracions a Catalunya Ràdio que no aporten res dins de la guerra mediàtica en la qual estem immersos entre independentistes i unionistes. Res de nou ell pertany (i ho ha demostrat a bastament) a aquest segon sector. Fins aquí res a dir. Tothom pensa com vol i tot s' emmarca en la pugna Psc-Pp- ciudadanos contra Erc-Pdecat-Cup.

Però el que no estem disposats a passar per alt és el que a Espanya diuen "la coletilla". és a dir quan el senyor Perez acusa Erc de  no voler obrir fosses comunes fins ara perque " es demostraria l' espanyolitat de moltes persones que van defensar Catalunya".
Fins aquí podriem arribar, nosaltres no som d' Erc i no sabem si es va donar pressa o no amb les fosses. Però NO utilitzi les fosses pel seu interès partidista volent dir que els espanyols eren molt solidaris amb els catalans perque ara els va bé per la tercera via. La tercera via és morta. Desperti´n.

Parlin d' arguments, de dades, no manipulin la història en interès seu.
Volen dades? 30.000 voluntaris catalans es van apuntar al Front d' Aragó el mes d' agost de 1936.
Voluntaris sr. Perez !!! I catalans sr. Perez !!!  
I els membres d' aquest partit (Estat Català) van aportar centenars de voluntaris per a confeccionar les Unitats Pirinenques (2.000 voluntaris sr. Perez) i les Columnes Macià- Companys (1.300 voluntaris sr. Perez) formada per voluntaris d' Estat Català i ERC.
La missió de les quals era enllaçar amb la columna Ortiz de la CNT-FAI i amb les milicies valencianes pel sud.
No li comentem els voluntaris catalans al Front de Madrid, ni els afusellats catalans a Castella, ni tampoc l' expedició catalana per alliberar Mallorca del feixisme (composta en bona part per militants d' Estat Català).
Però si li volem dir especialment, les dades que vostè no sap o potser vol amagar: a mitjans de 1938, CATALUNYA ACOLLIA 702.000 refugiats espanyols que fugien de casa seva empesos per un exèrcit que avançava en nom d' Espanya i el feixisme i es deien "nacionals" (nacionals espanyols evidentment).
El nombre de refugiats va anar augmentant, les dades han estat publicades: 339.000 refugiats eren d' EXTREMADURA I CASTELLA I LLEÓ, 153.000 refugiats d' ANDALUSIA, 121.000 refugiats de CANTABRIA I ASTURIES, 50.000 d´EUSKADI i 39.000 de l' ARAGÓ.

La Història és com és i les xifres són tossudes. Evidentment que va haver soldats espanyols que van defensar Catalunya, ni més ni menys que els catalans que van defensar el front de Madrid, de l' Aragó, Andalusia o el "Levante". Però no ens vingui amb aquestes manipulacions i només parli dels espanyols que van defensar Catalunya i no parli de l' altra part. Ni s' oblidi de l' esforç immens que van fer els catalans per a transformar industries en proveïr material de guerra, ni l' esforç immens dels catalans per acollir gairebé un milió de refugiats el desembre del 1938. NO HO OBLIDI AIXÒ SR. PEREZ. Aquest país es mereix tanta dignitat com el seu, i la història ens avala.  

diumenge, 7 de maig de 2017

PRESENTACIÓ LLIBRE I ACTE D' HOMENATGE ALS CATALANS ASSASSINATS A MAUTHAUSEN.

El dimarts, a l' Ateneu Barcelonès,  es va fer la presentació del llibre sobre Marcel.lí Perelló (ex-secretari General d' Estat Català, l' any 1938, entre d' altres càrrecs). La sala va estar plena, la tertúlia va ser molt viva i es va comptar amb la presència d' una filla den Marcel.lí Perelló i tres nets i netes.
Gràcies a tots i totes per la vostra assistència. la memòria històrica del nostre país és tant necessària ara com sempre.

 

Per una altra part, també us voliem dir que un representant d' Estat Català va estar present ahir en
l' aniversari de l' alliberament de Mauthausen juntament amb la Delegació Catalana, encapçalada pel Conseller Raül Romeva.
La presència d' Estat Català a l' acte, que va presidir el President d' Austria, és totalment adequada a la memòria històrica (com us expliquem en l' article següent):

72è aniversari de l'alliberament de 

Mauthausen

 Homenatge d'Estat Català als catalans assassinats a 
Mauthausen  

Entre el 1940 i el 1943, milers de republicans catalans 
van ser internats en camps de concentració per
 l’ Alemanya nazi, on molts van morir. 
Volem recordar especialment en 72è aniversari de
 l'alliberament de Mauthausen, els 57 militants
d’Estat Català que moriren als camps d’extermini nazis,
dels 233 que hi foren internats. En Joaquim Casamitjana ,
en Pere Llusà i en Jaume Sabater, que foren
membres del Consell Executiu. La Roser Fluvià, Mònica
 Genés, Maria i Josefina Maranger. germanes deportades
a Ravensbrük i Bergen-Belsen, també hi moriren
 en Salvador Galobardes i Fuentes, un dels conjurats de
 Prats de Molló i capità del Regiment Pirinenc de
Catalunya, en Jesús Dalmau, en Dídac Lozano i Ribera,
 campió del món de boxa, en Llobera, en Vilagrau o en
 Pere Baró i Gili , a qui li fou extreta tota la sang del
seu cos.
Avui a Europa tornen a córrer, de nou, vents d’intole-
rància, de racisme, antisemitisme i  islamofòbia,
a França, Holanda, Alemanya, Grècia, a l’est d’Europa
 i aquí que no ha marxat mai. És hora que els
demòcrates estiguem més units que mai contra el
 feixisme. Davant la intolerància ni un pas enrere!
Estat Català participarem aquest proper diumenge
7 de maig, amb la delegació catalana a l'home-
natge als catalans assassinats al cap de Mauthausen.