APUNTEM.CAT, EL TWITER I LA COPA.

La final del que diuen "copa del rei" ja és història, les dues afeccions van estar a l´alçada del moment, els escorcolls policials per buscar xiulets van ser patètics i s´ha acabat la temporada de futbol. Ara vindrà l´allau de "La Roja" (nacionalisme espanyol en estat pur).

Abans de tancar el tema voliem deixar constància d´un recull que fa "apuntem.cat". Està bé veure-ho perquè després ens diuen que la catalanofòbia no existeix: apuntem.cat ha fet un recull d´alguns comentaris d’espanyols que voldrien que esclatés una bomba a l’Estadi Vicente Calderón durant la final de la Copa del Rei entre el FC Barcelona i l’Athletic Club de Bilbao. Alguns expressen el seu desig de que això passi o animen a que algú ho faci, i d’altres fins i tot asseguren que posaran la bomba ells mateixos. Diuen que normalment seleccionen i fan reculls que no passen dels 20 comentaris per tal d’agilitzar la lectura, però aquesta vegada han cregut convenient mostrar-ne més, uns 50, per la gravetat dels insults. Des d’apuntem.cat ens preguntem on són la fiscalia de l’estat, els jutges i els polítics espanyols que han perseguit i empresonat ciutadans catalans i bascos pel delicte d’apologia del terrorisme.

ENTREBANCS A LA XIULADA A MADRID.

A mesura que s´acosta aquesta final de futbol que en diuen "Copa del Rei", anem veient com es posen entrebancs a les persones que volen mostrar la seva protesta (abans hi deien llibertat d´expressió). Sense parlar de l´autorització de la mani "neonazi" a Madrid. Amb aquest adjectiu ha denominat Falange als organitzadors (Danaes, ens sembla que en diuen). Sense parlar d´aquesta autorització que deu deixar estorats als dirigents europeus, podem parlar dels controls, escorcolls d´afeccionats, prohibició de xiulets, pancartes, etc. quan ja estan a Madrid els afeccionats catalans i bascos. I sembla ser que tenen previst pujar el volum del "himno español" més decibels que els concerts dels Rollings Stones. Bé, ja ho veurem. Per si no ho podem veure (i escoltar) bé, afegim al començament l´enllaç de la darrera xiulada en partit de futbol.

COPA DEL "REI": ESPERANZA AGUIRRE, LA PUNTA DE LLANÇA .

No ens creiem que les declaracions "d´Espe" siguin fruit d´un moment de nervis, tampoc ens creiem que hagin estat a títol inividual i menys ens creiem que NO hagin estat plantejades estratègicament.

"Espe" diu el que diu sobre la "Copa del rei" perquè ha de punxar perquè els altres facin la feina. I diu el que diu perquè darrera té moltes persones amb una mentalitat centralista que tenen per objectiu posar el pes definitivament sobre la unitat "de todos los españoles" al voltant de la bandera (espanyola), l´himne, el rei i la "roja". El nacionalisme espanyol vol revifar i li cal atacar directament allò que li donarà més rèdits (catalans i bascos). Diuen (ells es cansen de dir-ho) que no s´ha de barrejar l´esport amb la política. Però la "batalla de contactes" per impedir la oficialitat de la sel.lecció catalana d´hokey patins va deixar ben clara la seva HIPOCRESIA. Ara hi tornen, no poden païr que catalans i bascos juguin la final a casa seva i a mé a més xiulin al rei (fa trontollar dos dels seus símbols a la vegada). I si a més a més resta obert el cas vergonyós de BANKIA (on "Espe" hi és molt protagonista) i el cas dels deutes de la COMUNIDAD DE MADRID i de l´Ajuntament de MADRID (endeutat fins les celles). Només hi ha dues sortides: 1. La Copa del rei a porta tancada. 2. I confiar en la sort i que Madrid obtingui la seu de Jocs Olímpics. Això desviarà l´atenció definitivament dels deutes de "Espe" i el PP a Madrid. Tota aquesta reflexió sense parlar de la mani de Falange a Madrid, és a dir les forces de xoc per arrodonir l´estrategia nacionalista espanyola. Entretant van posant peces perque tots juguem al seu joc. Aquí teniu l´exemple de la querella contra Santiago Espot. Esperanza Aguirre ja té el suport d'algú en la seva intenció de suspendre la final de Copa si es xiula al rei -que serà substituït per son fill perquè el titular encara està convalescent- o l'himne espanyol. Qui ha fet costat a la presidenta de la Comunitat de Madrid és l'organització nacionalista espanyola Fundación para la Defensa de la Nación Española (DENAES), que aquest dimarts mateix ha anunciat que ha presentat una querella criminal contra el president de Catalunya Acció, Santiago Espot, i quatre membres de la Plataforma Proseleccions Basques (ESAIT) com a promotors de la xiulada durant la final de copa que se celebrarà el divendres 25 de maig a Madrid i que disputaran el FC Barcelona i l'Athletic de Bilbao. El responsable del departament jurídic i portaveu de DENAES, Francisco Javier Ortega Smith-Molina, ha afirmat que “no veria malament la suspensió del partit o la seva celebració a porta tancada si es produeixen actes d'ultratge". Lluny d'evitar el binomi esport i política, Ortega ha afegit que els que xiulen són "una minoria irrellevant i intransigent" davant "la inmensa majoria d'espanyols que en una autèntica marea roja van donar suport a la selecció espanyola al Mundial". DENAES considera que els promotors de la xiulada han comés els delictes d'ultratge a Espanya i contra l'himne, provocació a l'odi per raó d'origen nacional, delicte de provocació a la sedició i contra l'ordre públic.

ELS "NOSTRES" DIRIGENTS POLÍTICS.

Bé, li ha durat poc el discurs ambivalent de desmarcar-se del PSOE al Sr. Navarro. El pas dels dies ho torna tot al seu lloc. V. Alexandre dedica aquest article (a continuació)al PP-PSOE. Està bé, però falta reblar el clau i parlar clar dels altres col.laboracionistes espanyols. Potser el més conegut Duran i Lleida (alguns fa temps que li diuen "Duran i Espanya"). Hi ha alguns que es diuen molt catalanistes i que a l´hora de la veritat continuen el camí de la submissió. I quan alguns catalans s´aixequen, alguns altres (sense esperar les ordres de l´amo) insulten. Què farà el Sr. Mas amb el seu cap de premsa que va insultar milers de catalans i catalanes? Aquests catalans/es que protestaven als peatges representaven més dignament Catalunya que els seus dirigents.

Víctor Alexandre És interessantíssim veure com la ideologia nacionalista espanyola del PSOE de Catalunya i del Partit Popular coincideixen sempre en l’exigència que el nostre país assumeixi la seva condició d’esclau i que se subordini a la voluntat de Madrid. Catalunya, segons ells, no té cervell propi. Catalunya, com tots els esclaus, és en aquest món només per obeir, no pas per decidir. Ni tan sols per decidir sobre la seva pròpia vida. Un esclau, és clar, no és ningú. O, en el millor dels casos, és un ésser inferior incapacitat per pensar per si mateix i sense més atributs que un bon esperit de treball a benefici del seu amo. I, naturalment, en el supòsit que n’hi hagi algun de díscol o d’insubmís, cal titllar-lo de victimista i informar-lo que les seves demandes de llibertat només l’abocaran a una més gran frustració. És a dir, que tota acció destinada a parlar amb l’amo de tu a tu, de persona lliure a persona lliure, està condemnada al fracàs i a caure en un cul-de-sac. Així ens ho han dit aquests dies els dirigents de les sucursals a Catalunya del PP i del PSOE, Alícia Sánchez-Camacho i Pere Navarro, respectivament, criticant la pretensió governamental catalana de crear una hisenda pròpia. Sánchez-Camacho ha dit: “Estic cansada de la cantarella que diu que tota la culpa és de Madrid”. I Navarro, a més de qualificar la pretensió de “carreró sense sortida”, l’ha comparada amb l’antic pla basc de Juan José Ibarretxe tot dient burleta: “Se’n recorda del pla Ibarretxe? En què va acabar? En res”. De vegades, quan revisem la història de la humanitat i hi veiem la manera absurda com alguns pobles intel•ligents, laboriosos i pletòrics de recursos s’han sotmès a la voluntat d’un de destraler, malbaratador i tirànic, ens preguntem com és possible que tal cosa hagi succeït i ens en fem creus. No ho entenem. Però hi ha una explicació, i és que tot sovint, els pobles sotmesos han patit la xacra del col•laboracionisme que, com un cavall de Troia, ha actuat des de l’interior del país en favor dels interessos del país assetjador. Sense la traïció d’aquests sectors, l’assetjador mai no se n’hauria sortit. I Sánchez-Camacho i Navarro, com a caps visibles del PP i del PSOE, són la versió contemporània d’aquest col•laboracionisme a Catalunya. Sánchez-Camacho, per exemple, no suporta que els catalans blasmin l’amo espanyol i que fins i tot gosin rebel•lar-s’hi. I ara, on s’és vist! De les queixes de l’esclau, ella en diu “cantarella” i el renya amb la seguretat que l’amo li donarà un copet a l’esquena, li prometrà el càrrec de virreina i li dirà: “Qué lástima, Alícia, que no todos los catalanes sean como tú”. Pere Navarro, per la seva part, també es deleix per ser virrei. Però virrei d’esquerres. És a dir, l’esclau que vol que la sanitat i l’educació arribin a tots els esclaus sense que deixin de ser esclaus. Esclaus cofois, en definitiva. Esclaus que somriguin com babaus, que no envegin el vol de les aus, que de les seves cadenes no en vulguin tenir les claus i que quan hom els demani si enyoren els temps de no empassar-se gripaus responguin: “No gens, perquè sóc un esclau i a mi la llibertat no m’escau”. Navarro, a més, és un esclau cínic, perquè, des de la seva condició de guardià de la nau, compara les reivindicacions catalanes amb el pla Ibarretxe i se’n burla recordant-nos que va fracassar. El que no diu el senyor Navarro és que el famós pla va fracassar per culpa del seu propi partit, el PSOE, que aleshores governava l’Estat espanyol. Van ser, per tant, tots els pere-navarros del Congrés de Madrid, inclosos els pere-navarros catalans, els qui, al costat del PP –i amb l’abstenció dels seus escolanets d’Iniciativa–, van votar en contra del pla basc l’1 de febrer de 2005. En altres paraules: si avui el pla Ibarretxe no és una realitat és perquè Pere Navarro, el PSOE de Catalunya i el PSOE central ho van impedir. Als polítics com Alícia Sánchez-Camacho i Pere Navarro cal recordar-los aquelles paraules de Tàcit que diuen que, tard o d’hora, els traïdors són detestats fins i tot per aquells a qui afavoreixen.

Estat Català.Jordi Miró president d'Estat Català amb el 2n Novullpagar a Martorell amb els companys de SI

Estat Català.Butlleta afiliació!

PSC, MALTRACTAMENTS FINANCERS I MENTIDES PEPERES.

Fins i tot els nous dirigents del PSC comencen a estar cansats de les mentides del Govern espanyol del PP (i els seus balls de xifres, per amagar els dèficits de les seves "autonomias"). Però potser al fons comencen a veure la magnitut de la tragèdia econòmica que ens cau a sobre. Sense atrevir-se a enarborar el famós "Espanya ens roba" d'Alfons López Tena, el primer secretari del Nou PSC, Pere Navarro, sí que reconeix implícitament que Catalunya pateix tot un seguit d'estretors pressupostàries i maltractes financers per culpa d'Espanya i de governs autonòmics -en mans del PP de fa anys, això sí- que no han fet els deures, i que ara s'hauran de fer entre tots. Navarro, avui, ha denunciat la injustícia que suposa el fet que els catalans hagin de suportar una tercera bateria de retallades als serveis públics per "un dèficit que Esperanza Aguirre i les comunitats de València i Castella Lleó han generat i han amagat". Segons l'opinió de Navarro, els pactes de CiU amb el PP no fan més que aprofundir en aquesta paradoxa i demana a Artur Mas que "faci una crida a la responsabilitat dels altres executius autonòmics" i, als dirigents del PP, "que expliquin què ha passat amb el seu dèficit". La desviació del dèficit públic espanyol, que ha passat del 8,5% al 8,91%, és degut "a la mala gestió de comunitats on el PP porta molt de temps governant", com Madrid, el País Valencià i Castella Lleó, ha recordat Navarro. "De manera que no s'hi valen excuses ni tornar a responsabilitzar l'herència rebuda: aquestes xifres són degudes a la seva pròpia mala gestió", ha puntualitzat. Navarro retreu que "CiU fa el discurs de l'autogovern i fins i tot de la independència, però ho pacta tot amb el PP més recentralitzador. I aquest pacte amb el PP no evita que haguem de pagar els deutes de Madrid i València", ha reblat. El total del dèficit públic espanyol el 2011 ha acabat sent del 8,91%, en comptes del 8,5% declarat inicialment, després que divendres es coneguessin les desviacions dels dèficits de Madrid, Castella i Lleó i el País Valencià.