diumenge, 12 de novembre de 2017

LLIBERTAT PRESOS POLÍTICS

Ahir centenars de milers de persones ens vam concentrar a Barcelona (com vé sent normal, els mitjans espanyols van parlar de "milers" no de centenars de milers).
Cal destacar dues coses:
1) els catalans i catalanes ens mantenim en peu i mobilitzats per centenars de milers, malgrat tot: malgrat l' empresonament de dirigents, malgrat l' aplicació del 155, malgrat la intervenció de l´economia, de l' ensenyament, etc. Som aquí, al costat dels nostres representants elegits democràticament. Perquè som nosaltres els que defensem la Democràcia i altres els que donen els cops d`estat.
2) el crit més escoltat ahir va ser: LLIBERTAT PRESOS POLÍTICS. A veure si s' adonen de com respira aquest país. Governs espanyols i europeus escolteu bé: LLIBERTAT PRESOS POLÍTICS. 

dimarts, 7 de novembre de 2017

UNITAT EN DEFENSA DE LA REPÚBLICA CATALANA.

Jordi Miró, president d' Estat Català , avui opinava que s' hauria de caminar cap a una àmplia unitat en defensa de la República Catalana.

"Després de la votació del referèndum de l'1 d'octubre en què va guanyar l'opció de constituir-se en un estat independent en forma de República, el Parlament i el Govern legítim de Catalunya, escollits per les urnes, van declarar la República catalana.
Després de la Declaració d'independència de Catalunya, la reacció espanyola no es va fer esperar i va actuar amb una violència fora del comú d'un estat democràtic. L'acció de l'Estat va ser fulminant amb l'aprovació exprés, per part del Senat espanyol i amb la complicitat del PSOE, de l'article 155, que de fet ja era aplicat de forma encoberta des d'abans. La monarquia es va posar al front de l'operació contra Catalunya i va marcar el camí, tot això amb la passivitat i la complicitat de la Unió Europea.
La primera actuació repressiva de l'Estat, via 155, va ser prendre el control de l'economia, de la policia catalana i de l'administració. Aquí el Govern legítim de Catalunya va cedir per tal d'evitar una escalada repressiva i de violència per part de la judicatura i de la policia espanyola. En paral·lel, l'Estat espanyol ha dissolt el Parlament i el Govern de la Generalitat i ha empresonat una part dels membres legítims del Govern i els dos portaveus de les entitats cíviques més importants de Catalunya.
Avui ens trobem, doncs, en una situació d'escalada repressiva per part de l'Estat espanyol amb tota la seva màxima brutalitat, però malgrat això la República catalana segueix tenint la legalitat de les urnes, la majoria dels ajuntaments del país i, sobre tot i indispensable, el suport d'una majoria molt àmplia i organitzada del poble català. A més tenim el President de la República de Catalunya i una part del Govern a l'exili i mentre hi hagi President de la Generalitat hi ha República catalana.
El govern espanyol, paradoxalment, a la vegada que ha aplicat el 155 contra Catalunya també  ha convocat eleccions per al proper 21 de desembre. Per una banda sap que una repressió continuada és insostenible, a més d'un escàndol a nivell internacional. No es pot descartar que hagin rebut pressions europees en aquest sentit. El govern espanyol fa aquesta jugada a la desesperada amb la creença que amb l'ofensiva repressiva dels darrers dies, amb part del Govern i dirigents de la societat civil a la presó, pot intentar guanyar a les urnes perquè creu que la capacitat de mobilització i resposta de l'independentisme estarà temporalment minvada.
Ara hem de convertir la seva estratègia en la nostra victòria i per fer-ho ens cal unitat. Unitat i responsabilitat per estar a l'altura del moment històric que vivim com a poble, que és el més greu a nivell de país des de la insurrecció feixista del 36.

Aquesta àmplia unitat en defensa de la República catalana s'ha de convertir, el proper dia 21, en una aclaparadora i indiscutible victòria a les urnes que obligui la comunitat internacional a implicar-se i que doni una senyal clara a Europa i al món que Catalunya vol ser un poble lliure ".

dilluns, 6 de novembre de 2017

PRESIDENT I CONSELLERS EN LLIBERTAT.

El President Puigdemont i els Consellers Serret, Comín, Puig i Ponsatí han estat posats en llibertat. Sabem que costarà més, però cal que tot el Govern i els Jordis surtin de les presons. 
El president Carles Puigdemont i els consellers Meritxell Serret, Toni Comín, Lluís Puig i Clara Ponsatí han estat posats en llibertat amb mesures preventives, per ordre del jutge belga que els ha pres declaració aquesta tarda. Podran circular lliurement per Bèlgica i s’hauran de presentar al jutjat quan els ho requereixi la justícia belga, segons que ha explicat l’advocat de Serret i Comín, Gonzalo Boye.
Aquest matí, Puigdemont i els consellers s’havien presentat a una comissaria belga en presència dels seus advocats, una vegada la fiscalia belga havia rebut l’ordre de detenció que va dictar la jutgessa de l’Audiència espanyola Carmen Lamela.
Ara correspondrà a la justícia belga d’examinar el cas i determinar si hi ha motius per a l’extradició. L’advocat flamenc expert en drets humans que defensa el president Puigdemont, Paul Bekaert, va explicar aquesta setmana a la televisió belga VRT que impugnaria qualsevol petició d’extradició amb l’argument que les penes de presó eren desproporcionades. El jutge belga que es faci càrrec del cas haurà de decidir si Puigdemont i els quatre consellers del govern incorrerien en un risc de tracte inhumà o degradant en cas que fossin empresonats a l’estat espanyol.
Els terminis
El jutge té quinze dies per a decidir si accepta la petició d’extradició que fa Espanya o no. En cas que accepti, Puigdemont i els consellers poden presentar un recurs al tribunal d’apel·lació, que tindria quinze dies més per a decidir.

Aquest tribunal ha d’escoltar totes les parts abans de prendre cap decisió. En cas que tornés a decidir d’extradir-los, encara hi hauria una altra possibilitat de recurs: enviar el cas al tribunal de cassació. Aquest tribunal té trenta dies per a decidir. En total, doncs, el procés es pot allargar dos mesos, amb 30 dies més en casos excepcionals, fins a un màxim de noranta dies.

divendres, 3 de novembre de 2017

LLIBERTAT PRESOS POLÍTICS


ESTAT CATALÀ volem dir ben clar que cal que els presos polítics que estan a Madrid tornin a casa i en llibertat, no han comès cap delicte.
No són uns presos qualsevol, alguns són part del GOVERN DE CATALUNYA, altres dirigents d' entitats socials catalanes. I aquest Govern és el que vam votar la majoria de catalans i catalanes i és el nostre Govern, són els nostres representants polítics. No reconeixem cap altre govern.

Catalunya és i serà el que vulguin els seus ciutadans i ciutadanes, no necessitem a ningú que ens digui com es la democràcia, la pluralitat o la convivència, no ens poden donar lliçons de les coses que no  han practicat.     
Cal que no afluixem, tenim la dignitat necessària per mantenir-nos units i dempeus. No claudicarem.
Les eleccions del 21 de desembre no són el nostre objectiu, però pensem que s' ha d' anar per no regalar la victòria als que tan mal estan fent a Catalunya. I si pot ser amb una candidatura de país, una candidatura que donaria més confiança i ànims al votant i al mateix temps tindria més possibilitats electorals.
Però, com ja dèiem abans, no és l' objectiu immediat. Ara cal veure què farem la setmana vinent. La nostra proposta és aturar el país, i demostrar que tenim força i eines per plantar-nos i reivindicar els nostres drets i exigir la llibertat del nostre Govern i dirigents socials. 

dissabte, 28 d’octubre de 2017

REPÚBLICA DE CATALUNYA

Com a membres d' Estat Català, felicitem a tots i totes les persones que han fet possible la Declaració de la República de Catalunya, després d' anys d' esforç i patiment en molts casos.
Donem la benvinguda a la nova República i agraim, de manera especial, la feina feta per part de moltes persones ara ja desaparegudes que no ho han pogut celebrar  (entre ells milers de militants històrics del partit Estat Català).
Ara hem de continuar el camí (aplicació de la legalitat catalana), no ens ho posaran gens fàcil, però continuarem. Cadascú en la seva feina, en el seu lloc de treball, en el seu entorn...continuem endavant.
L' Estat espanyol intentarà aplicar lleis, però no ho tindran fàcil, i no ho diem nosaltres, ho diu un article d' El País, que va passar una mica desapercebut. Lectura necessària. Endavant.

¿Y si no pudiera ejecutarse el 155?
No está claro que el artículo funcione cuando el Senado otorgue el plácet para activarlo

Ha sido difícil anunciar el 155, pero ejecutarlo es imposible”. La confidencia de un alto funcionario del Estado resume la incertidumbre de Mariano Rajoy respecto a la eficacia de esta medida de coerción constitucional. Nunca se había utilizado en nuestra democracia. Y no está claro que funcione cuando el Senado otorgue el plácet para activarlo, tanto por la resistencia —activa o pasiva— que va a oponer la Generalitat de Cataluña como por la falta de tiempo —en principio, seis meses— y la precariedad misma del Estado español en el territorio hostil donde ha de consumarse la restauración de la legalidad.

1. La resistencia activa. Será más o menos pintoresca la resistencia teatral que ofrezcan Carles Puigdemont y sus consejeros. Pueden hacer del palacio de la Generalitat una parodia de Masadá, pero relevarlos de sus cargos es bastante sencillo, como va a serlo sustituirlos por otros. El problema consiste en la obstrucción que puedan oponer los demás funcionarios, tanto de alta graduación como de menos galones. Ya han anunciado los periodistas de TV3, de Cataluña Ràdio y de la Agencia Catalana de Noticias que no acatarán la intervención de los nuevos gestores. Y les han secundado la gran mayoría de Ayuntamientos, los estamentos educativos —el sindicato mayoritario USTEC rechaza el 155 y renegará de los nuevos interlocutores— y hasta el cuerpo de bomberos, reacio por completo a reconocer la legitimidad de un “Estado invasor”. Queda pendiente de aclararse la posición de los 17.000 Mossos d’Esquadra. No cabe la desobediencia en un cuerpo policial y casi todos los sindicatos apuntan a que serán leales al nuevo mando que designe Madrid, pero el antecedente del 1-O contradice el optimismo, sin olvidar hasta qué extremos se han enrarecido las relaciones del cuerpo autonómico con la Policía Nacional y la Guardia Civil.
2. La resistencia pasiva. No hacen falta grandes movilizaciones ni revueltas para sabotear los planes del 155. Cataluña ha consolidado una Administración propia que reúne 200.000 funcionarios y que lleva cuatro décadas progresando en un régimen de autosuficiencia. Soraya Sáenz de Santamaría anunció que serían cesados o expedientados los empleados públicos desobedientes, pero hay maneras de paralizar el funcionamiento de la comunidad sin incurrir en delitos flagrantes, del mismo modo que es imposible organizar un escarmiento masivo. No ya porque la Administración catalana se paralizaría en un periodo de convulsión, sino porque no hay medios humanos para sustituir los extremos de una plantilla explícita o implícitamente desleal. El 155 naufragaría en un territorio hostil.
3. El tiempo. Las presiones del PSOE y de Ciudadanos resultaron determinantes para que Rajoy se comprometiera a resolver el 155 en seis meses. Era la manera de enfatizar una situación de interinidad breve y de tranquilizar a la opinión pública catalana —y la española—, pero semejante compromiso temporal hace todavía menos viable la capacidad de construir una suerte de Administración paralela o inducida. La propia sustitución de altos funcionarios requeriría unos trámites administrativos complejos, en tiempo y en filibusterismo. Quiere decirse que la única manera de ejecutar el 155 en seis meses camino de unas elecciones consistiría en que el Gobierno central encontrara en Cataluña una Administración leal y engrasada para la novedad. Y el escenario real es exactamente el contrario.
4. La inexistencia del Estado de Cataluña. El principal inconveniente de los planes de Rajoy radica en la práctica inexistencia del Estado español en Cataluña. Pudo observarse en el fallido plan de neutralización del referéndum del 1 de octubre, aunque no se trata de una gestión concreta, sino de un problema estructural. Únicamente el 9% de los empleados públicos de Cataluña proviene de la Administración central. La cifra es superior en la Comunidad Valenciana (16%) y en Andalucía (19%), mientras que en la Comunidad de Madrid alcanza el 39%. Ya explicaba en este periódico el profesor Andrés Betancor (Universidad Pompeu Fabra) que la presencia del Estado “es puramente residual, testimonial” y circunscrita a los cometidos de la Hacienda pública y de la Seguridad Social.
No teniendo músculo el Estado en Cataluña —842 jueces, 5.900 efectivos de los cuerpos de seguridad—, la crisis ha puesto en juego la emergencia de los refuerzos, pero también la precariedad con que se desenvuelven, resumida en el transatlántico del Piolín.

5. La precariedad del Estado mismo. El poder, el peso, del Estado español tiene más que ver con una visión mítica que con una realidad operativa. Más allá de la crisis catalana, el Estado se halla expuesto a una crisis de autoridad y de funcionamiento. Tanto por las sucesivas transferencias realizadas a las comunidades autónomas como por la política de privatizaciones —el Estado no lleva a casa el teléfono ni el gas ni la luz— y la circunstancia de una plantilla de funcionarios “analógica”, desmotivada y tentada por el sector privado. Es la perspectiva desde la que el propio Estado no podría emprender un plan de “socorro” en Cataluña sin que terminara resintiéndose el resto del territorio y la propia eficacia de la Administración, aunque el despliegue de refuerzos policiales no pone en peligro la seguridad el territorio.

dijous, 26 d’octubre de 2017

GUIA SOBRE ELS DOS DIES QUE PODEN TRASBALSAR CATALUNYA (Vilaweb).

Avi Vilaweb publica un article que ens embla bastant adient. Sobre els dos dies importants que s' obren avui i demà.

El senat espanyol, el Parlament de Catalunya i el carrer. Aquests són els escenaris on es viurà l’actualitat política de les quaranta-vuit hores vinents. Dos dies que es preveuen tensos i que poden canviar l’esdevenidor de Catalunya. A Madrid les cartes ja són de cara amunt: l’aplicació del 155 és irreversible i Rajoy ja ha dit que no es faria enrere –ni que el govern català convoqués eleccions. Més interrogants hi ha en la decisió que prengui el govern català en el ple de resposta al 155 i que és previst que s’allargui fins demà. A continuació fem un resum de tot allò que es decidirà en totes dues cambres, en quins temps es farà i quines mobilitzacions hi ha programades.
Què passarà avui al Parlament de Catalunya?
El ple del parlament es reunirà a les 17.00 per donar una resposta a la intervenció de l’autogovern que vol impulsar la Moncloa i que és a punt de validar el senat. És previst que un diputat de Junts pel Sí o de la CUP estrenarà el debat exposant els motius de la sol·licitud del ple monogràfic. A continuació, hi intervindrà Puigdemont i un representant de cada grup parlamentari, a qui el president podrà replicar si ho considera adient.
Acabat el debat, els grups podran presentar fins a tres propostes de resolució. Els partits independentistes podrien presentar en aquest punt la declaració d’independència que el 10 d’octubre van signar en una sala annexa del parlament i que ara passaria pel ple. Tanmateix, és previst que no es faci fins demà, quan el senat ja hagi activat l’article 155. Aquesta decisió és estratègica: es tracta de guanyar el relat i no fer cap moviment fins que l’estat espanyol no hagi activat la intervenció de l’autonomia.
De primer, el parlament havia programat el ple aquest matí, a les 10.00. Llavors encara hi havia la possibilitat que a la tarda Puigdemont anés a Madrid a defensar les al·legacions del govern contra el cop d’estat perpetrat pel govern espanyol. Però finalment no ho farà.
I al senat espanyol?
El senat espanyol serà l’altre escenari que atraurà l’atenció aquestes quaranta-vuit hores vinent. Al punt de migdia, la comissió, formada per 27 representants dels partits, es reunirà per elaborar el dictamen que a la tarda s’haurà de debatre. Concretament a les 17.00, hora en què Puigdemont havia estat citat per defensar les seves al·legacions. El president ja va anunciar ahir que declinava la invitació perquè considerava que ja s’havia decidit tot.
Demà a les 10.00 s’activarà definitivament el 155. És previst que el ple sigui llarg. S’ha convocat al matí perquè a la tarda pugui reunir-se el consell de ministres i començar a emetre dictàmens. Rajoy ja tindrà via lliure per a provar de destituir el president de la Generalitat i el vice-president i fer tot allò que li permet l’article 155. L’endemà aquestes mesures es publicaran al BOE i l’executiu espanyol podrà intentar fer-les efectives.

Quines concentracions hi ha?
Les mobilitzacions han tornat al carrer i ningú no sap fins quan. Si ahir les places dels ajuntaments s’omplien en suport de l’escola pública –un dels objectius del govern espanyol–, avui és el torn dels estudiants universitaris. Els col·lectius estudiantils han convocat una vaga contra l’aplicació de l’article 155. La mobilització servirà per a exigir també la llibertat immediata de Jordi Cuixart i Jordi Sànchez.

Fonts parlamentàries tenen coll avall que el ple d’avui s’allargarà fins demà, quan es votaran les resolucions del debat. Així doncs podria coincidir en el temps amb el ple del senat de divendres que votarà les mesures del 155. L’ANC ja ha fet una crida als ciutadans a concentrar-se davant el parlament divendres a les 12.00: ‘La República ens espera, i l’haurem de defensar!’, diu el comunicat de l’entitat.

dissabte, 14 d’octubre de 2017

Manifest d' ESTAT CATALÀ sobre la Declaració d' Independència.

ESTAT CATALÀ volem manifestar el nostre suport a la declaració d’ independència feta pel president de la Generalitat de Catalunya  i signada pels 72 diputats independentistes el passat 10 d'octubre. El passat dia 10 d'octubre, el president de la Generalitat va fer la declaració d’independència al Parlament de Catalunya. La primera vegada a la història de Catalunya que, representant la voluntat majoritària del poble de Catalunya expressada en el referèndum d' autodeterminació del passat 1 d'octubre va votar de forma  majoritària  a favor de la independència de Catalunya, amb un suport de més del 90% dels vots.
No compartim la suspensió que en va fer el president, com tampoc ho comparteixen l'Anc i d'altres agents socials i polítics.
Estat Català creiem que és hora d'aixecar la suspensió de la independència i proclamar la República Catalana. Creiem que en cap cas, si som un estat de fet, restarà possibilitats d’ intermediació o reconeixements internacionals, tot el contrari, és evident que cap estat no reconeixerà Catalunya si no som independents. Catalunya té simpaties i suports a nivell internacional , un exemple n’és el Parlament d'Eslovènia, que acaba d'aprovar aquest matí una resolució a favor del dret a l'autodeterminació de Catalunya i d'una solució dialogada entre Catalunya i Espanya. La resposta esperada de la Unió Europea no ha sigut tal i és un menyspreu pels catalans la proposta d'una tercera via dins la constitució espanyola que han proposat , a més de ser un aval a la política recentralitzadora i repressiva del PP.
Catalunya és un subjecte polític, per la seva història i per la voluntat d'una majoria de catalans que vam votar majoritàriament per la independència el passat 1 d'octubre.
La declaració i, posterior suspensió del president Puigdemont, va provocar una gran decepció als centenars de milers de catalans que estaven esperant la declaració d’ independència després de tants anys de lluita , mobilitzacions i haver guanyat el referèndum d’ independència.
És evident que el govern espanyol no negociarà mai, i tampoc acceptarà una mediació internacional. Tot el contrari, ja ha optat per la via repressiva enviant un requeriment al president de la Generalitat, previ a la aplicació de l’article 155 , que vol dir suspensió d’ autonomia i possible empresonament del govern.
El camí, l'únic camí  és aixecar la suspensió de la declaració de independència per part del govern de Catalunya abans que apliquin l’ article 155 i fer efectiva la independència amb totes les conseqüències i les moltíssimes dificultats que això comportarà.
Ningú va dir que seria fàcil, tenim el suport del poble i ben segur que Catalunya serà el proper estat 188 a l'ONU.

Catalunya, 13 d’octubre de 2017