divendres, 30 de juliol del 2010

MOCIÓ A LONDRES A FAVOR DEL REFERÈNDUM PER LA INDEPENDÈNCIA A CATALUNYA,


Moció al Parlament de Londres a favor d'un Referèndum per a la Independència de Catalunya.

Nou diputats del Parlament de Londres han presentat una moció a la cambra a favor d'un referèndum per a la independència de Catalunya. La moció indica que "aquesta cambra observa que més d'un milió de persones han participat en la manifestació del 10 de juliol del 2010 a Barcelona a favor dels drets de Catalunya", i "es felicita pel continuat debat sobre la Constitució de Catalunya".

S'afegeix que la cambra "pensa que Catalunya és una nació" i "reconeix que votacions organitzades de forma imparcial mostren una majoria a favor de la independència". Així mateix, la proposta expressa "preocupació perquè la voluntat democràtica del poble de Catalunya mostrada pel referèndum de 2006 sobre l'Estatut d'autonomia ha estat violada per la justícia de Madrid en la seva sentència de juny del 2010".
També s'expressa "una preocupació addicional perquè futurs desenvolupaments constitucionals pateixin retalls judicials per organitzacions que no són neutrals o independents en aquesta matèria", i fa una crida a que l'Estatut de 2006 "s'apliqui tal com es va votar a les urnes i perquè els residents de Catalunya puguin lliurement determinar democràticament el seu propi futur".

El text ha estat elaborat i signat per nou diputats del Parlament Britànic: Hywel Williams, Elfyn Llwyd, Jonathan Edwards, Pete Wishart, Angus Brendan MacNeil, Mike Weir, Caroline Lucas, Stewart Hosie, Eilidh Whiteford. Tots ells són membres dels partits Scottish Nactional Party i Plaid Cymru, aquest últim de Gal•les.

dilluns, 19 de juliol del 2010

MANIFESTACIÓ MASSIVA A FAVOR DE LA INDEPENDÈNCIA.



El 10J es converteix en la primera manifestació massiva a favor de la independència

11/07/2010

Tal com s'esperava, el 10J passarà a la història de Catalunya com la primera gran manifestació independentista massiva del país. El centre de Barcelona va estar col·lapsat durant tota la tarda d'aquest dissabte pels centenars de milers de catalans que van acostar-se al Passeig de Gràcia. Les senyeres eren minoria davant l'allau d'estelades de totes mides i colors. Des de la Diagonal fins a la Gran Via, tot el Passeig de Gràcia va ser un clam a favor de la independència. No van cridar-se lemes a favor de l'Estatut, no van cridar-se contra la sentència: la immensa majoria de les consignes corejades per la manifestació eren a favor de la independència i l'Estat propi, demostrant així que si en la històrica manifestació de 1977 el país volia autonomia, l'any 2010 Catalunya vol la independència. Els 1.500.000 catalans que van manifestar-se a Barcelona -segons les dades d'Òmnium, reduïdes a 1.100.000 segons la Guàrdia Urbana- aposten de manera massiva per trencar amb Espanya.

1.500.000 persones van assistir aquest dissabte a la tarda a la manifestació del 10-J que va començar poc després de les sis de la tarda en defensa de l'autogovern i en resposta a la sentència del TC sobre l'Estatut. Els carrers adjacents al Passeig de Gràcia eren tan plens que la manifestació no va poder arribar a la destinació i la capçalera es va dissoldre en arribar a la Gran Via de les Corts Catalanes.

Els manifestants, vinguts d'arreu dels Països Catalans, transcorrien el passeig de Gràcia i la Gran Via de les Corts Catalanes encapçalats per una gran senyera. La mobilització va estar liderada pel president de la Generalitat, José Montilla, el president del Parlament, Ernest Benach, i els quatre expresidents, tots ells fortament escridassats. La presidenta d'Òmnium Cultural, Muriel Casals, va assegurar: 'Hi som tots, som molts. Si estem junts, no hi ha tribunal que ens tombi'.

Degut a l'assistència massiva de gent, la manifestació va haver de dissoldre's en arribar a la Gran Via, i a la plaça Tetuan va llegir-se el text reivindicatiu, una lectura a càrrec de l'actor Lluís Soler i l'actriu Txe Arana acabada amb una cantada dels Segadors que va donar per acabada oficialment la marxa.

Font : directe.cat

dissabte, 10 de juliol del 2010

MÉS CLAR : INDEPENDÈNCIA



Hi ha milers de persones que no volem tenir més lligams amb aquest estat que en diuen Espanya, no ens identifiquem amb la seva bandera, amb la seva cultura, ni amb la seva manera de fer, de veure les coses, de negociar, ni d´ expoliar bens aliens, i moltes coses més.

Després de la darrera sentència del "Constitucional", algú hauria de preguntar als que diuen que anem "endavant" i que l´estatut només està retallat "un cinc per cent" perquè continuen pixant-se a sobre nostre i continuen dient que plou.

Encara que només sigui per dignitat, hem de pensar seriosament en deixar aquest estat que ja no hi té res a veure amb nosaltres.

Potser serem molts demà, és d´esperar que sí, però cal que tinguem un full de ruta per a caminar cap a la independència, el més conjunt possible. I anar-lo fent dia a dia fins arribar a la llibertat dels catalans i catalanes.

dissabte, 3 de juliol del 2010

HA MORT L´ESTATUT, VISCA L´ESTAT CATALÀ.


Publicat al diari AVUI, ahir 2 de juliol de 2010.

Diuen que al llarg de la història sempre hi ha hagut una diferència essencial entre l'Imperi Britànic i l'Imperi Espanyol respecte al tracte i la negociació que totes dues metròpolis han mantingut amb les seves colònies quan aquestes han aconseguit la seva independència. El britànic ha aconseguit arribar a acords amistosos amb les colònies encara que fos el minut abans de la proclamació de la independència. Per contra, l'espanyol, només s'ha plantejat arribar a acords amb les colònies el minut després de la proclamació de la independència, quan ja era impossible un arranjament amistós. L'Estat espanyol sempre ha calculat molt malament la correlació de forces entre el poder central i la colònia, i així li ha anat, foragitat d'arreu i avui un Estat en ruïna, espoliador i antidemocràtic.
No ens ha d'estranyar, doncs, la liquidació de l'Estatut que ha practicat el Tribunal Constitucional. Només negociaran el minut després de la proclamació de la nostra independència, quan ja no els serveixi de res. És la doctrina espanyola –ara constitucional– de sempre, la del tot o res. Un diari digital espanyol ho tornava a deixar clar aquests dies: “Señora Cataluña: deje de refunfuñar y, si no está a gusto, ¡váyase!... ¿A que no tienen agallas para proclamarse independientes?”
El que realment s'ha carregat la sentència del TC sobre l'Estatut és el camí del mig entre l'unionisme i l'independentisme que la transició espanyola ens va voler fer creure que existia i per on volíem avançar. Ara ens hem adonat que el camí del mig autonomista, el del de mica en mica s'omple la pica i l'a poc a poc i bona lletra només ens el creiem aquí.
Qui vulgui avançar de debò i sortir aviat de la crisi ja sap que el miratge del camí del mig ha desaparegut. Però és que fins i tot aquells que tenen objectius més modestos, i que creuen suficient fer un pas més, o un passet més, o tan sols un pam més cap a una major qualitat de vida, cap a gestionar els nostres impostos, cap a una millor sanitat i educació o cap a normalitzar el català, ara ja saben, també, que per a assolir aquests objectius només hi ha un únic camí possible: la independència i l'Estat propi. Això o quedar-nos en la via morta actual, del dèficit fiscal i l'empobriment relatiu. No hi ha camí del mig.
Només conèixer la veritat ens pot fer lliures. I en aquest sentit, la sentència és molt positiva, perquè ens ensenya la veritat implacable de la nostra condició espanyola: som una colònia fiscal. Ho reconeix implícitament el mateix president Montilla: “Espanya és inviable si Catalunya té el concert econòmic”. Sí, conèixer la veritat ens ha permès viure la sentència sense amargor, fins amb un somriure sorneguer als llavis i amb ganes de marxa, d'acció i de manifestació.
Ara toca dissenyar el full de ruta cap a l'Estat propi, que hauria de passar per: 1) continuar eixamplant la majoria social que avui respon a les enquestes que votaria sí en un referèndum d'independència, amb la consulta sobre la independència i amb campanyes que expliquin, sobretot, la millora de la qualitat de vida dels catalans amb l'Estat propi; 2) portar al Parlament de Catalunya el debat sobre l'exercici del dret a l'autodeterminació a través de la iniciativa popular i de les iniciatives parlamentàries; 3) aconseguir una majoria al Parlament de Catalunya a través d'una proposta electoral atractiva i creïble amb el compromís de convocar el referèndum d'independència i proclamar l'Estat propi, malgrat els impediments o les prohibicions del govern espanyol de torn, i 4) no caure en el paranys dels porucs i dels que hi guanyen, amb la dependència, que sempre ens diran que “encara no estem preparats”, o “que no estem madurs”, o “que no ens precipitem”.
El moment ja ha arribat. Som un poble fantàstic que ens mereixem molt més. Estem molt més madurs i preparats del que ho estaven Montenegro, Kosovo o Eslovàquia en iniciar el seu procés. El camí es fa caminant i la preparació s'aconsegueix practicant. Endavant, catalans: el millor comença ara.