diumenge, 27 de desembre de 2015

Suspensió cautelar de militància.

El Comitè Executiu d'Estat Català, en data 25 de desembre de 2015, decideix suspendre de militància a en Frederic Bentanchs i Chalaux per les seves reiterades manifestacions públiques a les xarxes socials o als mitjans de comunicació, que estan en desacord amb la línia política del partit i els valors democràtics.
Manifestacions contra la llibertat de culte i la tolerància o d'altres contràries a la democràcia participativa que qüestionen la legitimitat de l'assemblearisme, opinions que no compartim i que creiem que perjudiquen greument la imatge d'Estat Català. Aquesta mesura es pren després de reiterades advertències sobre els seus pronunciaments públics. Ha quedat suspès cautelarment  de militància en aplicació dels articles 27, 28 i 29 dels Estatuts d'Estat Català.

            Comitè Executiu d'Estat Català 25 de desembre 2015

dimecres, 23 de desembre de 2015

25 DE DESEMBRE: HOMENATGE A F. MACIÀ A PLAÇA DE CATALUNYA.

El 25 de desembre de 1933 va morir a Barcelona Francesc Macià, fundador d' Estat Català i
122è President de la Generalitat de Catalunya.
Aquest 25 de desembre, com cada any, Estat Català farà un homenatge a la seva memòria a la Plaça de Catalunya (davant del monument que se li va dedicar) a les 10:30 del matí.
Esteu convidats a acompanyar-nos en aquest acte.

Homenatge a Francesç Macià, 25 de desembre a les 10.30h Plaça Catalunya.Barcelona.

diumenge, 20 de desembre de 2015

ESTAT CATALÀ I EL 20-D

Que hem de fer els independentistes el dia 20D?




Es evident que a Espanya no hi hem d' anar a fer res,que Espanya mai reconeixerà voluntàriament la independència de Catalunya i que siguin de dretes o d'esquerres totes les forces polítiques espanyoles es declaren manifestament en contra la independència de Catalunya.Dit això cal veure aquestes eleccions com una situació d'una excepcionalitat històrica, per una banda sortim d'unes eleccions catalanes que es van plantejar com un referèndum a favor de la independència i el poble català va votar de forma majoritària el partits que estaven a favor donant una majoria absoluta de diputats.
El dia 28 de setembre el Parlament de Catalunya va votar la Declaració de independència.Malgrat que encara no s' ha pogut formar govern per la irresponsabilitat d'una minoria sectària que amb la seva actitud no fan més que obstruir el "Procés d ' independència " i donar temps a l'enemic a rearmar se políticament diguis Ciudadanos o En Comú,  les dos cares del nou espanyolisme.
Malgrat totes les traves  no podem baixar la guàrdia o caure en el desànim. Cal més que mai tenir una  visió clara d'on som i què ens juguem aquests  20D. Hem de votar perquè l'independentisme sigui la primera força política de Catalunya per davant dels partits d'obediència espanyola Ciudadanos o En Comú.
Fem una crida a votar massivament a qui defensi clara i inequívocament la independència de Catalunya i la ferma voluntat de ruptura amb l'estat espanyol.Cal que portem la Declaració d' independència del Parlament de Catalunya a Espanya.Votem per la República Catalana.Votem per l'Estat Català. Votem independència //*//

dissabte, 19 de desembre de 2015

CÒRSEGA: VICTÒRIA SIGNIFICATIVA DELS SOBIRANISTES.

Bon article dels companys de Catalunya, Nació, Independència, que reproduïm a continuació.
Els partits sobiranistes (nacionalistes i independentistes) ja governen a 4 regions europees: Escòcia, Flandes, Còrsega i Catalunya (d' aquí a poc temps, no en tenim cap dubte).
La pujada del vot independentista a llocs com Irlanda (4 comtats del nord), Euskalherria, Sardenya o el País de Gal.les és ara ja evident. Endavant per una Europa dels pobles.

  

(De Catalunya, Nació Independència):
 "Quan parlem de Còrsega hi ha una frase que resumeix la seva geografia: són els Alps a dins del mar. I també hi ha una frase que resumeix la seva llarga història: molts pobles han passat per Còrsega i després han marxat, però els corsos han resistit.
Una orografia muntanyosa al mig de la Mediterrània i una història de resistència, mantenint la seva cultura, llengua, manera de viure i entendre el món.
Els lígurs van ser el primer poble estranger que va arribar a Còrsega al voltant de l’ any 1200 a.C. A partir d’aquell moment van arribar els celtes, grecs foceus, etruscs, cartaginesos, romans, vàndals (van incendiar la ciutat corsa d’ Alèria), bizantins, ostrogods, francs, vaticans, ràtzies continuades de sarraïns, pisans, genovesos i catalans.
Els catalans, veritable potència comercial mediterrània al s. XIII, es van instal.lar l’ any 1297 i s´hi van estar uns 160 anys, amb diversa fortuna.
Al segle XVI van arribar els francesos cridats pel dirigent cors Sampieru Corsu per expulsar de l’ illa els genovesos.
Moltes potències europees van negociar el futur cors sense comptar amb els corsos. La Pau de Cateau- Cambrésis va retornar Còrsega als genovesos i el Tractat de Versalles va fer retornar Còrsega als francesos a canvi de 2 milions de lires i sense comptar per a res amb l’ opinió dels corsos.   
Els corsos no es van mirar tots aquests fets tranquilament sinó que van començar diverses revoltes. Cal recordar com a més destacades la Giovannali del 1360 (antisenyorial), la insurrecció de Sampieru Corsu el S. XVI, la declaració
d’ independència del S. XVIII i la Constitució de la República independent del 1755 (abans de la Revolució Francesa). Una Constitució que va ser referent d’ aquell segle i el seu dirigent Pasquale Paoli, reconegut a tot arreu fins i tot als Estats Units on li van dedicar el nom d’ una ciutat (Paoli City). La darrera revolta va ser la Crucetta  del 1797, durant el Directori de la Revolució Francesa que va aixafar la revolta i va fusellar els seus dirigents.

El segle XX ha estat molt intens i després de quaranta anys de lluita i resistència, el nacionalisme cors és la força més votada i podrà governar l'illa de Còrsega. Com em deia avui el bon amic Petru-Antó Tomasi, jove dirigent de Corsica Libera i futur diputat independentista de la coalició guanyadora Pè a Corsica a l'Assemblea de Còrsega, aquesta tarda “ha estat més que una victòria electoral, avui obrim una pàgina nova de la història nacional corsa”.
El nacionalisme contemporani neix a meitat dels anys seixanta i no s'entendria la seva radicalització sense el fenomen de repatriació, per part del govern francès, dels “pied- noirs” d'Argèlia després de la independència nacional algeriana. Als colons repatriats se'ls dóna les millors terres, principalment a la plana oriental, i els corsos queden reclosos a les zones de muntanya menys productives. Aquesta situació de discriminació fa que surtin grups de reivindicació autonomista, entre els quals cal destacar  l'ARC (Acció Regionalista Corsa) encapçalada pels germans Max i Edmond Simeoni. La situació es radicalitza a finals dels anys seixanta i principis dels setanta amb accions de protesta i col·locació de bombes, amb l'aparició de diferents grups nacionalistes. Un grup de 50 persones dels autonomistes de l'ARC ocupen amb fusells de caça una finca d'un colon a Alèria, per denunciar la discriminació dels pagesos corsos; la finca és rodejada per un fort dispositiu policial i militar que intenta l'assalt, amb el resultat de dos gendarmes morts i molts de ferits. Arran d'aquests fets es produeix una gran repressió i l'empresonament dels germans Simeoni.
El 4 de maig de 1976 naixia el FLNC (Front d'Alliberament Nacional Cors), després d'una nit d'atemptats. Aquesta nova organització aplega els diferents grups de resistència sota una direcció única i amb la independència com a objectiu des d'una perspectiva progressista.
A partir d'aquí el nacionalisme cors pren dues vies diferents: de les restes autonomistes de l'ARC es crea la Unió del Poble Cors (UPC), d'altra banda, els independentistes al voltant del FLNC tenen el seu braç polític, el Consulta de Comitès Nacionalistes (CCN). Les diferències entre les dues corrents del nacionalisme també són de caràcter ideològic, els autonomistes representen una corrent conservadora i crítica amb la lluita armada,  i els independentistes són més progressistes i donen suport a la lluita armada.
Aquest esquema s'ha mantingut al llarg dels darrers 40anys. En conjuntures concretes han pogut trobar punts en comú i en d'altres les posicions han estat molt llunyanes i han comportat una forta confrontació.
La lluita armada duta a terme pel FLNC ha estat bàsicament de resistència armada contra l'especulació del territori i contra les forces d'ocupació franceses. És una pràctica de lluita armada de baixa intensitat en què mai han estat les persones l'objectiu de les accions armades, de fet és gràcies a l'activitat armada del FLNC que l'illa de Còrsega encara es manté lluny del que anomenen la “balearització”, en referència al que ha passat a les Illes Balears o també al nord de Sardenya.
L'independentisme al voltant del FLNC ha generat tot tipus d'estructures polítiques, socials i sindicals. Així tenim, per exemple, el Sindicat de Treballadors Corsos (STC), que actualment és el primer sindicat de l'illa; l'Assoziu di I Parenti Corsi, que agrupa els pares a les escoles- AMPA’s; el sindicat de pagesos, l'actual president de la Cambra d'agricultura de l'Alta Còrsega, Joseph Colombani, és independentista, així com també ho és el president del Comitè Regional de Pesca, en Gerard Romiti; l'organització de joves Ghjuventu Independentista (GI); també s'han creat estructures de solidaritat amb els presos polítics que havia provocat la repressió francesa, com el Comité Antirepression i l'associació Solidarita.
L'esdeveniment polític més important a l'illa són les Jornades Internacionals de Corti que organitza Corsica Libera, fòrum en què participen partits independentistes d'arreu del món i en què, des de fa molts anys, hi ha hagut sempre una representació catalana.
A nivell electoral el nacionalisme cors té una força considerable als anys 90 quan l'independentisme era la força hegemònica davant l'autonomisme, després perdè força i molt especialment a causa de la guerra fratricida alimentada per les clavegueres de l'Estat francès. 
A les darreres eleccions del 2010, el conjunt de forces nacionalistes fan un salt  i recuperen l'espai electoral i, a la segona volta, la suma dels tres partits autonomistes, el Partit de la Nació Corsa, Junts per Còrsega i Crida Nacional al voltant de Femu a Corsica, obtenen 11 diputats i el 25,9% dels vots; i Corsica Libera 4 diputats i el 9,9% dels vots. La correlació de forces és a la inversa en favor dels autonomistes.

Resultat de les eleccions del 2010:
Llista Paul Giacobbi (partits d'esquerres): 24 (36'6%)
Llista Camille de Rocca Serra (UMP): 12 (27'6%)
Llista Gilles Simeoni (Femu a Corsica): 11 (25'9%)
Llista Jean-Guy Talamoni (Corsica Libera): 4 (9'9%)

Els diputats de Corsica Libera, durant aquest mandat, fan un treball  i una gran tasca a nivell de propostes polítiques per tal de desencallar el bloqueig polític que viu l'illa i la negativa de l'Estat francès a fer cap pas en el reconeixement del poble cors. La llengua, la fiscalitat, la defensa del territori, la ciutadania corsa, l'amnistia dels presoners polítics corsos, són propostes que els independentistes porten a l'Assemblea corsa.
El 2012 l'Assemblea corsa vota per unanimitat per la transferència de la fiscalitat.
L'abril del 2013 l'Assemblea Corsa es pronuncia de 36 sobre 51, amb 11 abstencions i 4 que no hi van ser presents, per la cooficialitat de la llengua corsa.
Al setembre del 2013, a l'Assemblea corsa, voten 46 de 51 i 4 en contra per una evolució de l'estatut i una revisió de la constitució francesa.
L'abril del 2014, amb 29 sobre 51, els diputats es pronuncien a favor d'un estatut de residència per la defensa de la terra i per frenar l'especulació immobiliària.
El 1er de novembre del 2014 l'Assemblea corsa adopta el Pla de Desenvolupament Durable per a Còrsega (PDDUC), en què al preàmbul diu que el destinatari és el poble cors.
També, per avançar en la pau i la resolució política, l'Assemblea corsa vota per unanimitat el reagrupament dels presoners polítics el més a prop possible dels seus familiars.
Per la seva part i després d'un llarg procés de reflexió, el 25 de juny del 2014, el FLNC anuncia “l'inici d'un procés de desmilitarització i sortida progressiva de la lluita armada” i, en un llarg comunicat, manifesta que és l'hora de la política en tant que l'Assemblea corsa ha assumit la majoria de les reivindicacions del poble cors.
Després de 40 anys de tensions polítiques, la societat corsa i els els vots de la majoria dels electes corsos de diferents partits reforcen la decisió històrica del FLNC i creen les condicions d'una solució pacífica de la qüestió nacional corsa.
També una majoria d'ajuntaments corsos han donat suport a les resolucions de l'Assemblea de Còrsega i demostren que és el camí adequat que permetrà l'accés a una etapa definitiva de convivència democràtica.
Per tal de donar suport a la reivindicació democràtica del poble cors davant el govern francès, es va crear la Iniziativa per Corsica, plataforma de suport internacional a la voluntat de llibertat del poble cors, en què hi participen destacades personalitats com  Michel Rocard, exprimer ministre de França; Jean-Luc Bennahmias, president del Front Democràtic i exdiputat europeu; Francine Demichel, presidenta de la Universitat Paris VIII; Roberto Louvain, president de la Universitat internacional de Torí i expresident de la Vall d'Aosta; de Catalunya hi participen Josep Lluís  Carod-Rovira, exvicepresident de la Generalitat de Catalunya; Jordi Porta, expresident d'Omnium i Jordi Miró, president de la Federació d'Entitats de la Mediterrània -Mare Nostrum. Aquesta plataforma es va presentar públicament a l'Assemblea de Còrsega aquest més de juny.
És en aquest context polític que s'han fet les eleccions a l'Assemblea de Còrsega i això explica l'augment de vots dels nacionalistes. La suma dels independentistes de Corsica Libera amb els partits autonomistes de Femu a Corsica, amb la llista unitària de Pè a Corsica,  els ha donat la majoria per governar. Per altra banda, hi ha hagut una desfeta de la dreta clanista, immersa en batalles internes, la discreta entrada del FN i l'esquerra de Paul Giacobbi, que es manté. Aquesta aritmètica electoral permetrà governar a la llista nacionalista:
Pè a Corsica     24 (35,34 % )
Paul Giacobbi  12 (28,49%) radical d'esquerres amb el suport del PSF i PCF
José Rossi        11 (27,07%) tota la dreta clanista
FN                       4 (9,09%)  
És la primera vegada a la història de Còrsega que els nacionalistes podran formar govern, en el qual la presidència de l'Assemblea de Còrsega serà per a l'independentista Jean Guy Talamoni i el president del Consell Executiu serà l'autonomista Gilles Simeoni.
El camí ha estat llarg i dur per als corsos en el seu obstinat desig de no deixar-se assimilar i desaparèixer com a poble, malgrat el clanisme i la repressió. Avui són una mica més a prop de la seva llibertat ".

dilluns, 14 de desembre de 2015

VICTÒRIA HISTÒRICA DE L' INDEPENDENTISME A CÒRSEGA.

Moltes felicitats als companys i amics de Corsica Libera pels resultats excepcionals
aconseguits per la llista unitària nacionalista Pè a Corsica .
 La vostra victòria és també la nostra.
155.520 Views

diumenge, 13 de desembre de 2015

"DESMUNTANT CIUDADANOS".

Ningú té cap dubte i les enquestes de dubtosa credibilitat tampoc. Aquestes eleccions espanyoles guanyarà el PP i com que no tindran majoria, doncs buscaran el suport dels Ciudadanos.
Tampoc és res anormal, ja han pactat a molts municipis espanyols. Però cal que ens treiem la prudència de damunt i diguem les coses clares en relació a aquests Ciudadanos creats per l' unionisme més ranci amb
l' únic objectiu de rentar la cara a la vella dreta espanyola i atacar allò que creuen fonamental del catalanisme (la llengua, la cultura els mitjans de comunicació catalans, l' economia autòctona...).
Aquests video que ha voltat molt per la xarxa, feia un bon resum de qui són els Ciudadanos. Potser per això ha estat vist per més de dos milions de persones des de l' estiu. Cal repassar-lo abans de les eleccions de la setmana vinent. Unes eleccions que ells creuen triomfants per als seus interessos i sempre en contra de Catalunya.



L’usuari de les xarxes socials RaGLaN –productor de vídeos de
crítica política– va penjar a principi de maig un vídeo titulat
‘Desmuntant Ciutadans’, que posa en dubte que la formació
d’Albert Rivera sigui una proposta d’esquerres, regeneradora i
acostada a la gent. En definitiva, fa paleses les incoherències de
Ciutadans, que a les últimes enquestes sobre les eleccions es-
panyoles obté molt bons pronòstics. El vídeo, que dura setze
minuts, ja ha tingut més de dos milions de visualitzacions.

dimarts, 8 de desembre de 2015

LA INDECÈNCIA DEL FLA




Bona intervenció del candidat d' ERC en relació al FLA:

Citant Xavier Sala i Martín, "des de la distància ideològica", el cap de llista d'ERC per Barcelona, Gabriel Rufián, ha explicat el Fons de Liquiditat Autonòmica (FLA) com "un home amb un passa muntanyes que entra a una tenda, s'emporta 100 euros i torna a entrar i compra per 60 euros". "Una indecència, això és el FLA", ha reblat Rufián, que acte seguit ha emplaçat la CUP a arribar a un acord amb Junts pel Sí perquè el contrari significaria que "el senyor Montoro, a qui ningú ha votat, segueixi sent, de facto, el president de Catalunya".

"Des de 2012, Catalunya ha pagat 1.900 euros en interessos del FLA, que equivalen a set vegades el pla de xoc de Junts pel Sí", ha afegit Rufián per intentar ser més convincent. D'altra banda, davant les preguntes dels periodistes sobre el debat de candidats d'ahir i les propostes de referèndum d'alguns partits, Rufián ha respost que només hi ha tres possibilitats que prosperin. Les dues primeres passen perquè Podem o Esquerra Unida aconsegueixin majoria al Congrés espanyol i la tercera és que "Cameron es presenti a les eleccions", ha dit irònicament.


El cap de llista dels republicans per a les eleccions espanyoles del 20-D ha fet aquestes declaracions en una roda de premsa des de La Sagrera, on ha constatat que la situació amb què es troben les obres ferroviàries "demostren com cap l'incompliment de l'Estat amb Catalunya", perdent l'oportunitat de "cosir la zona nord de Barcelona".

dimarts, 24 de novembre de 2015

OBJECTIU: L' ASFIXIA ECONÒMICA DE CATALUNYA.

Si algú dubtava de les intencions del Govern espanyol, avui en tenim una altra prova. Les condicions del ministre Montoro són senzillament humiliants, sobre uns diners que no són seus i que es cobren amb interessos i uns diners que utilitzen per fer un xantatge.



 El ministre d’Hisenda espanyol, Cristóbal Montoro, ha assegurat aquest dilluns que la Generalitat tindrà accés als 3.034 milions d’euros del FLA que va aprovar el consell de ministres tan bon punt ‘compleixi’ les noves condicions que li va imposar el passat divendres, quan va establir ‘controls específics i addicionals’ per assegurar que els fons es destinen al pagament a proveïdors i no a ‘vel·leïtats independentistes’. Segons Montoro, l’estat pagarà ‘quan Catalunya compleixi’ però el que ha de fer la Generalitat és ‘no distreure l’atenció’ i gestionar correctament els diners dels ciutadans.
D’altra banda, el ministre ha afirmat que ha encarregat a la Intervenció General de l’Estat, l’INE i al Banc d’Espanya que obrin una investigació sobre els 1.300 milions d’euros que, segons el ministeri, Catalunya no va comptabilitzar correctament.
El ministre ha aprofitat la seva intervenció a la Conferència sobre l’Estratègia de Fons Europeus 2014-2020 per a recordar l’existència de les noves condicions per a Catalunya, que impliquen que la Generalitat disposa de deu dies de termini per certificar totes les factures del 2015, tan les que estan ja executades com les que estan per emetre, a mes de les previstes per al 2016. La Generalitat anirà rebent els 3.024 milions a mesura que l’interventor redacti un informe mensual favorable que certificarà que els diners es destinen a les finalitats previstes.
Segons Montoro, tan bon punt es compleixin aquests requisits previs es podran fer les primeres transferències, que arribaran en qüestió de dies un cop rebut aquest informe de l’interventor de la Generalitat. Així, segons el ministre, Catalunya cobrarà ‘quan compleixi’ però ‘el que ha de fer’ la Generalitat és ‘distreure menys l’atenció i dedicar-se a gestionar els recursos que són de tots els catalans i dels ciutadans’.
D’acord a les noves condicions imposades per Hisensa el Departament d’Economia està obligat a establir una connexió telemàtica amb el sistema FAJE, des d’on es paguen les factures electròniques, per assegurar ‘la traçabilitat del recorregut’ de la factura i el seu pagament. A més, l’interventor de la Generalitat haurà d’informar mensualment el ministeri del pagament de les factures. D’altra banda les operacions d’endeutament s’aprovaran operació per operació i l’estat prestarà l’empara necessària als treballadors públics per a l’execució d’aquestes mesures.Cristóbal Montoro

dimecres, 11 de novembre de 2015

DIVENDRES 13: DE LA FÀBRICA A LA REVOLTA (PRESENTACIÓ AMB L' AUTOR MARC SANTASUSANA)

Presentació del llibre "De la fàbrica a 

la revolta",

 biografia de Pere Curtíada i Ferrer

"EL PRIMER REGIDOR INDEPENDENTISTA 
I SOCIALISTA 
DEL PAïSOS CATALANS"



Divendres 13 de novembre  a les 19,30h 
a l'Ateneu
 Ramon Rocabayera
C/ del Sant Crist, 44
Metro (Plaça de Sants), sortida Riego
Intervindran:
Tomas Callau, historiador i 
Marc Santasusana, autor
Organitza:Ateneu Ramon Rocabayera

diumenge, 8 de novembre de 2015

EL " PRINCIPI D' EFECTIVITAT"

Demà es produirà una votació important al Parlament de Catalunya. És evident que és un pas important per tal d' aconseguir la independència del nostre país.
La discusió entre la "legalitat" i el "principi d' efectivitat" arriba al final. El "principi d' efectivitat" obre tot un altre ventall de possibilitats que avui a Vilaweb comentaven també:

"Demà el parlament de Catalunya aprovarà una resolució que proclama que les decisions del Tribunal Constitucional espanyol deixen de ser legals en territori català. Amb aquest pas el procés polític català entra en un nou rumb de col·lisió amb la legitimitat de l’estat i de construcció per tant d’una legitimitat alternativa.

Fins ara el Parlament de Catalunya havia aprovat diverses declaracions, la Declaració de Sobirania i el Dret a Decidir la més important d’elles, que contravenien la legalitat espanyola però que no tenien conseqüències pràctiques.

La celebració del 9-N, contra dues sentències del Tribunal Constitucional espanyol, va ser el primer acte de sobirania real de Catalunya, que l’estat no va ser capaç d’impedir. Per això és tan important. Ara, però, s’inicia una nova fase en la qual la desobediència a les institucions de l’estat queda consagrada per l’obediència al mandat democràtic expressat a les urnes el 27 de setembre.

L’acord que es sotmetrà demà a votació al parlament detalla, en canvi, amb molta minuciositat quines decisions dels tribunals espanyols deixaran de tenir valor a Catalunya, a partir del moment de la votació. Amb això els representants de la voluntat popular catalana hauran trencat de manera efectiva amb la legalitat espanyola ja que una part de la mateixa no podra aplicar-se.

Un nou estat, que comença a aparèixer de fet

‘L’existència d’un estat no és una qüestió jurídica sinó de fets’. Aquesta formulació, amb matisos petits, es repeteix una vegada i una altra des del punt de vista del dret internacional sempre que es posa sobre la taula la proclamació d’un nou estat, especialment si aquesta proclamació és discutida per l’estat al qual pertanyia aquell territori.

La formulació és l’expressió més coneguda de l’anomenat ‘principi d’efectivitat’, un principi reconegut en el dret public internacional com el primordial a l’hora d’encarar un procés d’independència.

El ‘principi d’efectivitat’ es confronta directament al ‘principi de legalitat’, que normalment és l’esgrimit pels estats dels qual un territori s’independenditza. El debat és molt fàcil d’entendre: si un part d’un estat comença un procés en el qual la legalitat de l’estat és contestada i en la pràctica desobeïda això és la base sobre la qual el territori en qüestió pot reclamar a la comunitat internacional que és un estat, com a mínim de fet. La legalitat que el nou estat comença a construir a partir de la desobediència a les lleis de l’anterior estat si acaba per consolidar-se passa a ser, efectivament, la legalitat vigent. I dos territoris amb legalitats diferents per definició són dos estats diferents.

Des del dret públic la interpretació és clara i no admet dubtes. Si les lleis són desobeïdes de forma massiva per la població i per les institucions d’un territori aleshores es fa evident que l’estat les lleis del qual es desobeeixen no pot reclamar efectivament que és l’estat propi d’aquella zona. La legalitat de l’estat previ, en aquest cas, passa a un segon termini.

L’efectivitat no genera necessàriament el reconeixement dels altres estats

Cal aclarir però que això no té res a veure amb el reconeixent per part dels altres estats del món. Un estat pot funcionar de forma efectiva i governar el seu territori i els seus habitants sense per això ser reconegut pels altres estats...".


dimecres, 4 de novembre de 2015

SUPORT AL PARLAMENT DE CATALUNYA I LA SEVA PRESIDENTA.

Als Ciudadanos i al PP (i en menor quantitat al psc-PSOE) els costa païr uns resultats electorals que són els que són. Entenem que no són els que aquests tres partits volíen, però no els dóna cap dret de parlar de la manera que parlen del Parlament de Catalunya ni de la seva Presidenta.
Estat Català dóna el seu suport al Parlament de Catalunya en tot moment, davant d' aquesta línia d' actuació provocadora. I coincidim amb l' editorial d' ahir de Vilaweb:

Els partits que s’oposen al procés d’independència van decidir ahir de desafiar el Parlament de Catalunya d’una manera inaudita. Diuen que no reconeixeran la reunió de la junta de portaveus convocada avui mateix per la presidenta de la cambra i han apujat substancialment el to de les amenaces contra la majoria independentista.

Darrere una actitud tan insòlita com aquesta hi ha una simple excusa formal. El PP no s’ha volgut constituir en grup parlamentari, deliberadament i amb l’única intenció de boicotar el primer ple. Una intenció reconeguda en públic. En vista d’això, la presidència de la cambra ha considerat que no era cap raó ni suficient ni raonable per a aturar la tasca parlamentària. Menys encara tenint en compte que n’hi ha precedents en legislatures anteriors.

Tanmateix, allò que seria en definitiva una qüestió formal menor ha esdevingut una rebel·lió parlamentària que no s’havia vist mai i que, en realitat, pretén de desautoritzar el Parlament de Catalunya i negar-ne el funcionament normal. Ho vaig explicar fa dies: el PP i Ciutadans tenen ara l’objectiu bàsic de deslegitimar el parlament, convertint-lo en una mena d’assemblea il·legal per a poder justificar millor els seus plans autoritaris contra l’autonomia i, al final, contra el país. Plans que per una altra banda són ben evidents quan resulta que el govern espanyol ja parla de ‘insurrecció’ i ‘d’ofegar-la’.

Ho fan i ho faran encara més cada dia, com si els ciutadans no l’haguéssem votat, aquest parlament, i com si les seues regles no fossen les mateixes, exactament, de tots els parlaments anteriors. Perquè allò que hi ha en joc no és endarrerir una votació uns dies, sinó impedir que el resultat de les urnes es puga concretar en l’acció parlamentària i de govern.

Això d’avui serà un desafiament al parlament, però també a la democràcia, perquè és un desafiament a nosaltres, els votants. A nosaltres, que amb els nostres vots vam decidir que el parlament que representava el poble català era aquest i no cap altre. A nosaltres, que, en l’exercici dels nostres drets democràtics, vam conformar la majoria que hi ha i que ha de marcar el ritme dels esdeveniments.


Cal ser conscients d’això i actuar en conseqüència. Defensant el Parlament de Catalunya i reclamant als partits polítics contraris a la independència que no entren en aquesta dinàmica de desqualificació de la democràcia només perquè el resultat de les eleccions no va ser el que ells volien. Que al final, i que no s’enganye ningú, la seua derrota a les urnes és l’única raó de la insòlita actitud d’avui, premonitòria d’un xoc institucional com n’hem vist mai cap, que s’acosta a gran velocitat.

dimecres, 28 d’octubre de 2015

ESTAT CATALÀ I LA PROPOSTA PARLAMENTÀRIA DE JxC i CUP


dimarts, 27 d’octubre de 2015
Comunicat en relació a proposta de resolució presentada al registre del Parlament de Catalunya per Junts pel Sí i les CUP

ESTAT CATALÀ donem suport a la proposta que s’ ha presentat avui al Parlament de Catalunya. Cal iniciar aquest procés constituent que és al mateix temps un procés de desconnexió d’ Espanya.
Des d’ Estat Català ens afegim a aquesta proposta, especialment al punt novè:
“Declara la voluntat d’ inici de negociacions per tal de fer efectiu el mandat democràtic de creació d’ un estat català independent en forma de República i, així mateix, ho posa en coneixement de l’ Estat espanyol, de la Unió Europea i del conjunt de la comunitat internacional”.
Coincidim ja que són les bases fundacionals dels nostre partit: un estat independent en forma de república i donar-ho a conéixer al món. Al mateix temps que obeim les lleis catalanes i no les foranes, mentre fem una nova constitució oberta. El nostre partit hi està tant d’ acord en aquest punt que fins i tot va fer un esborrany de constitució catalana (conegut històricament com “Constitució de l’ Havana”).
Encoratgem als grups parlamentaris que disposen de la majoria sorgida d'aquestes eleccions a no fer cap pas enrere i a debatre i aprovar l'esmentada Resolució en el menor temps possible. Animem també a donar-hi suport a aquells altres representants de la sobirania popular
"El Parlament de Catalunya:
PRIMER.- Constata que el mandat democràtic obtingut a les passades eleccions del 27 de setembre del 2015 es basa en una majoria d'escons de les forces parlamentàries amb l'objectiu que Catalunya esdevingui un estat independent i amb una àmplia majoria sobiranista en vots i escons que aposta per l'obertura d'un procés constituent no subordinat.
SEGON.- Declara solemnement l'inici del procés de creació de l'estat català in­dependent en forma de república.
TERCER.- Proclama l'obertura d'un procés constituent ciutadà, participatiu, obert, integrador i actiu per tal de preparar les bases de la futura constitució catalana.
QUART.- Insta el futur govern a adoptar les mesures necessàries per fer efectives aquestes declaracions.
CINQUÈ.- Considera pertinent iniciar en el termini màxim de trenta dies la tramitació de les lleis de procés constituent, de seguretat social i d'hisenda pública.
SISÈ.- Com a dipositari de la sobirania i expressió del poder constituent, reitera que aquest Parlament i el procés de desconnexió democràtica no se supeditaran a les decisions de les institucions de l'Estat espanyol, en particular del Tribunal Constitucional, a qui considera deslegitimat i sense competència arran de la sentència de juny del 2010 sobre l'Estatut d'Autonomia de Catalunya vo­tat prèviament pel poble en referèndum, entre d'altres.
SETÈ.- Adoptarà les mesures necessàries per obrir aquest procés de desconnexió democràtica, massiva, sostinguda i pacífica amb l'Estat espanyol de tal ma­nera que permeti l'empoderament de la ciutadania a tots els nivells i en base a una participació oberta, activa i integradora.
VUITÈ.- Insta el futur govern a complir exclusivament aquelles normes o mandats emanats d'aquesta Cambra, legítima i democràtica, a fi de blindar els drets fonamentals que puguin estar afectats per decisions de les institucions de l'Estat espanyol.
NOVÈ.- Declara la voluntat d'inici de negociacions per tal de fer efectiu el mandat democràtic de creació d'una estat català independent en forma de Repúbli­ca i, així mateix, ho posa en coneixement de l'Estat espanyol, de la Unió Europea i del conjunt de la comunitat internacional."

diumenge, 25 d’octubre de 2015

JORDI BORRÀS: PLUS ULTRA. Crònica gràfica de l' espanyolisme a Catalunya.

Bon llibre de' n Jordi Borràs, amb el qual ens solidaritzem davant les pressions i amenaces directes rebudes.
Cal fer un esment especial al seu fotoperiodisme compromès, que ens recorda una mica a en Xavier Vinader i a tants altres periodistes posteriors compromesos com cal. Us el recomanem. Us afegim una sinopsi d' una pàgina d' internet sobre aquest llibre:

SINOPSI 

Plus ultra. Una crònica gràfica de l’espanyolisme a Catalunya és una obra a cavall de la fotografia documental, el periodisme d’investigació i la recerca històrica. Aquest llibre no tracta sobre el procés independentista, ni de la història del país, ni dels potents moviments socials que se n’han derivat. Afortunadament d’aquests temes se n’han publicat desenes de milers de pàgines al llarg dels últims anys. Però en canvi, sorprenentment, s’ha escrit molt poc del moviment reaccionari que s’ha originat: la resposta dels que no volen que els catalans puguin decidir lliurement el seu futur. L’espanyolisme en la seva màxima expressió i els vasos comunicants entre un moviment unionista que no es considera nacionalista i una extrema dreta que s’ha caracteritzat per marcar l’agenda del debat territorial a l’Estat espanyol. Una obra inèdita i necessària per entendre l’espanyolisme contemporani a Catalunya.

Amb Plus ultra, Jordi Borràs no només fa una crònica fotoperiodística, que també. El que fa, sobretot, és aixecar acta notarial de la complexitat, diversitat i bel·ligerància de la ultradreta espanyolista a Catalunya. I ho fa documentant-ho tot amb un munt de fotos que, en aquest cas, esdevenen autèntiques proves concloents. Un cop vist i llegit aquest llibre, qui vulgui parlar de la ultradreta espanyolista al nostre país haurà de citar Plus ultra i, a continuació, sentenciar «a les proves em remeto». Aquí les teniu.

FITXA

Autor: Jordi Borràs
Llengua: Català, anglès, castellà
Edita: Pol·len Edicions
Pàgines: 352
Any de publicació: 2015
Col·lecció: De l'ull al dit
Format: 25,5 × 23,5
ISBN: 978-84-86469-34-0

PVP: 30 €
 

dijous, 22 d’octubre de 2015

PARTAL: TREMOLEN LES CAMES ?

Ens trobem en una situació al.lucinant: els independentistes hem GUANYAT les eleccions per un marge prou clar, però sembla que les hem perdut. Mai cap projecte havia guanyat unes eleccions a Catalunya i sembla que no té prou confiança i acords per aplicar-lo. QUALSEVOL PARTIT O PARTITS que haguessin tingut uns resultats així haurien començat a treballar en la direcció anunciada i haurien explicat que això és el que els demanen els seus votants, però nosaltres no.
Els espanyols fan d' espanyols i era evident, però sembla que nosaltres no acabem de mirar a llarg termini i no queda clar si sabem on anem.
En aquesta tensa espera (adobada per les actuacions teatrals i policials), coincidim amb l' editorial de' n Vicent Partal i per tant us  pengem la part final.
Bona lectura, reflexió i fem el que hem de fer (per això els votants han votat) i fem de catalans finalment.

Editorial de Vialweb:

...Finalment diré una cosa que espere que no es 
malinterprete: jo els entenc (als espanyols). Ells
 fan allò que en podíem esperar. Embrutar, furgar 
en les diferències, provocar, entrebancar, llevar le-
gitimitat al resultat electoral… I fer servir sense es-
crúpols ni manies tot l’arsenal de què poden dispo-
sar: des dels numerets de la guàrdia civil a Catalunya 
Sí que es Pot sumant-se –ignore amb quin grau de 
consciència– a manifests que al capdavall no volen
 res més sinó deslegitimar el parlament eixit de les 
urnes.

El seu pla és nítid:

1) Insistir, aprofitant que la CUP posa tantes reser-
ves a tot i sembla més preocupada per la seua pu-
resa que per res més, que els de CDC són uns cor-
ruptes. Per a trencar d’aquesta manera la majoria
 independentista abans no es puga ni confirmar. 
CDC té un problema de corrupció? Això no caldria 
ni discutir-ho: si hi és que el demostren amb proves 
indiscutibles, que detinguen els responsables, els 
porten davant un jutge i que els fiquen a la presó. 
Però si en deu anys no s’ha fet, n’és responsable el 
govern espanyol. I aleshores potser la pregunta 
adequada seria per què l’estat espanyol, amb tots 
els instruments que té a les mans, no ha estat capaç
 en deu anys d’identificar els culpables de la corrup-
ció de CDC i d’eradicar-la? I encara més: per què no 
ha pogut demostrar res però en canvi no para de fer
 servir la corrupció com a instrument publicitari i po-
lític usat contra el vot dels ciutadans? Quina credibili-
tat donaria un ciutadà d’un país europeu qualsevol a 
un sistema com aquest? I ací se li n’ha de donar tanta 
per a no atrevir-nos ni tan sols a fer el que sabem que
 cal fer?

2) El segon pas del seu full de ruta és discutir i llevar la 
legitimitat dels càrrecs i les institucions nascudes del 
27-S –i ja veureu com Carme Forcadell pagarà la factu-
ra abans que ningú, dilluns mateix. Els partits contraris 
a la independència, i de moment Catalunya Sí que es 
Pot s’hi ha afegit, negaran que el pròxim parlament 
tinga el valor democràtic que té, per tal de desacreditar
-lo internacionalment. Negaran que siga un parlament 
elegit per servir al poble i diran que és un parlament 
que ‘només’ serveix els interessos dels independentistes. 
Negaran la festa de la democràcia per a presentar-la 
com un aquelarre insurreccional. Com si els vots dels
 independentistes no valguessen igual que els altres. 
Com si Forcadell no representàs els votants, si més 
no igual com els representaven Raventós, Rigol i 
Benach.

3) I no en tingueu cap dubte: faran tant com podran 
per eliminar els líders del moviment d’un en un, fent 
servir qualsevol giny legal. Per això, sobtadament, 
després de reformar el TC s’adonen que també han 
d’amenaçar amb el 155. Posaran tot l’arsenal sobre
 la taula i l’objectiu principal i primer es diu Artur Mas.
 Perquè és el que els fa més por, us ho vulgueu creure
 o no, vulgueu fer rialletes o no. Però Mas només és la
 primera peça, que després encalçaran Junqueras i 
Baños, i Romeva i Forcadell. I qui faça falta. Amb la 
raó que siga –recorde que ja hi ha qui parla de denún-
cies, de moment ridícules, contra la CUP per 
‘terrorisme’.

Ells, en definitiva, saben que han perdut a les urnes 
la batalla més important de totes les que podien 
lliurar i ara resten obligats a obrir-ne una de nova, 
aquesta ja sense miraments. Una batalla en què 
han d’aconseguir que no siguem capaços, nosal-
tres!, d’aprofitar l’oportunitat històrica que tenim
 a les mans.


I ho diré també amb tota claredat, perquè crec que
 l’hora és prou greu per a parlar sense embuts: en-
frontar-nos a tot això que ens vindrà ara és molt 
difícil, més difícil que no guanyar unes eleccions 
com les que hem guanyat, però aquest no és pas 
el problema més gros que tenim avui. El problema
 important que tenim ara mateix és que hem 
guanyat les eleccions i deixem que ens roben les 
conseqüències que aquest resultat haurien de tenir. 
I la pitjor cosa de totes és que en tenim la culpa no-
saltres, especialment aquells a qui, inesperadament
 i contra tot pronòstic, ara resulta que els tremolen 
les cames.

dimarts, 20 d’octubre de 2015

PARTAL, LA "CIUDADANA" AGENJO I ERRI DE LUCA.

Esperpèntic el cas de la "ciudadana" Agenjo de l' Institut Pedraforca de l' Hospitalet. Va dir que havia rebut instruccions (ahir en la declaració pressions i 5 trucades) del Departament d' Ensenyament.
Si ella hagués rebut instruccions o pressions hi hauria hagut un moment que hauria hagut de cedir al departament d' Ensenyament i això no va succeïr. En canvi sí que va rebre amenaces directes del Govern espanyol. Però el tema no era qui feia més pressió (Govern de Catalunya o Govern d' Espanya). El tema era que ella té una ideologia i la va utilitzar per davant de tot.
Els Ciudadanos ens en diuen moltes de mentides, sobre tot en referència a les escoles i al "adoctrinamiento", quan tots sabem que hi ha molts càrrecs unionistes a moltes escoles i instituts i associacions catalanes (fins i tot a l' Ateneu Barcelonès fins fa poc). Per tant no hi ha cap "adoctrinamiento", però els va molt bé dir mentides cada dia i així semblen veritats.
Coincidim també amb l' article d' avui del Partal a Vilaweb sobre Erri de Luca i Dolores Agenjo, dos exemples contraposats:

 
La confusió que va imposant la mediatització fulgurant de la política és tan gran que a voltes ens fa perdre de vista les coses més elementals. Parle, per exemple, de què és el valor d’enfrontar-se al poder, de com el pensament lliure és la base de la democràcia, de com la por es pot disfressar de respecte a les lleis i de com la responsabilitat individual no és neutra ni l’únic element a tenir en compte quan parlem d’un acte col·lectiu transcendent.

Dic tot això arran de dos casos que ahir d’alguna manera es van sumar: l’anunci que Erri de Luca no aniria a presó per les seues opinions sobre el tren de gran velocitat de Susa i la declaració de la professora Dolores Agenjo en el cas del 9-N.

En tots dos casos els protagonistes s’han emparat en la llibertat de pensament i en la discrepància respecte del projecte –en un cas, el túnel de la vall de Susa; en un altre, la votació del 9-N. Però ací s’acaben les comparacions. Posar-los l’un al costat de l’altra és simplement un insult a la intel·ligència.

De Luca només va dir en una entrevista que entenia que els sabotatges a les màquines que fan el túnel de la vall de Susa podien causar un efecte propagandístic beneficiós sobre la causa. I això, només això, va motivar que l’estat italià l’acusàs materialment del sabotatge. Contra aquesta aberració intel·lectual i jurídica, l’escriptor es va mantenir ferm i digne. Es va negar a retirar les paraules i va afirmar que no volia cap tracte de favor i que si era condemnat a vuit mesos de presó no acceptaria cap indult i els compliria. Per fer més visible la injustícia cap a ell i els seus. No sé si la pressió internacional i, efectivament, el fet de ser famós han empès finalment el tribunal a retirar l’acusació. Però sé que De Luca ha donat una lliçó de dignitat al món sencer. No ha tingut por, a la seua edat, d’anar a la presó i ha defensat els habitants de la seua petita vall, militaritzada per a fer una obra important però com totes discutible. Defensant, per damunt de tot, la seua dignitat de pensament, expressant una cosa lamentablement perillosa avui dia però que és d’una obvietat fabulosa.

I a l’altre costat tenim aquesta professora Agenjo, militant i candidata de Ciutadans, que, emparant-se en la discrepància amb el 9-N, va impedir que una part dels ciutadans de l’Hospitalet votàs al seu institut. Diferències? Totes. L’estat està amb ella, no contra ella. Són els altres que poden acabar a la presó i ella que pot ser l’instrument per a portar-los-hi. Però, a més, ella no va escoltar ningú i va imposar el seu càrrec de directora contra l’opinió dels professors que volien obrir l’institut i posar-hi urnes. I, com és evident, ningú no la va amenaçar, i n’és la prova el fet que l’institut no va obrir les portes i ella en cap moment no ha hagut de pagar cap preu per això.

Ella, com tots els directors d’institut de Catalunya, en canvi, sí que va rebre la carta del govern espanyol que l’amenaçava si obria el centre i el posava a disposició del 9-N. I aquesta senyora va ser l’única, l’única directora d’institut de tot Catalunya que es doblegà a les amenaces de Madrid. L’única que va decidir que era millor evitar l’expressió democràtica dels seus conciutadans, dels seus col·legues i tot, professors i pares que volien votar. El nostre De Luca, per això, no era en cap cas ella. De cap manera. Ben al contrari: els nostres herois van ser precisament tots els altres, tots aquells que ara l’estat amenaça.


No confonguem mai qui viu per la llibertat, coste què coste, i qui intenta ofegar-la –emparant-se en el poder.

divendres, 16 d’octubre de 2015

ACTE EN EL 37 ANIVERSARI DE LA MORT DE JORDI MARTINEZ DE FOIX

Homenatge a Jordi Martinez de Foix en el 37 aniversari de la seva mort.


Homenatge a Jordi Martinez de Foix en el 37 aniversari
 de la seva mort.
Ofrena floral i parlaments
Divendres 16 d'octubre
A les 18,30h al carrer Palomar /Fernando Pesoa de

 Sant Andreu
(M) Torras i Bages. Sortida c/Palomar

Ofrena floral i parlaments

dilluns, 12 d’octubre de 2015

ELS TAÏNOS, LES PRIMERES VíCTIMES DEL 12 D' OCTUBRE.

En un dia com aquest, cal fer una mica de memòria històrica del primer contacte entre els pobles indígenes americans i els colonitzadors espanyols.


Ens fa el recordatori Martí Crepo a Vilaweb:
 Els taïnos, les primeres víctimes del 12 d’octubre de 1492
Per: Martí Crespo

El 12 d’octubre de 1492, les naus del primer viatge del navegant Cristòfor Colom van detectar terra en el seu viatge cap a les Índies a través de l’oceà Atlàntic. Segons els documents de l’època, van desembarcar en una illa del Carib anomenada Guanahani, la localització de la qual encara ara no s’ha acabat de determinar. L’indret no era deshabitat: ben aviat, els expedicionaris de la corona hispànica van trobar-se amb la població local, els taïnos, que els van rebre amb gran hospitalitat i amabilitat. Segons el Diccionari de llengües del món, el terme ‘taíno’ significa ‘bona gent’.

Amb origen en les tribus arawak del delta de l’Orinoco, els taïnos es van desplaçar a partir de l’any 400 dC, en onades successives, de l’actual Veneçuela cap a les illes del Carib. El segle XV, el seu màxim apogeu demogràfic i cultural, es calcula que n’eren de mig milió a tres milions, repartits per les Antilles, l’illa d’Hispaniola (actuals Haití i República Dominicana), Jamaica i una part de Cuba, Puerto Rico, les Illes Verges i les Bahames.

Vivien de la pesca, la caça i l’agricultura i no coneixien la ramaderia. I com que s’establien en llogarets prop de l’aigua (mar o riu), el seu principal mitjà de transport era la canoa, una de les paraules d’origen taïno que s’han universalitzat juntament amb ‘piragua’, ‘hamaca’, ‘barbacoa’, ‘huracà’ i ‘iguana’. El terme ‘cacic’ també prové d’aquesta llengua del grup macroarawak, atès que en l’organització social tenien un pes important els caps de família, que també presidien les principals cerimònies i festes. La poligàmia era habitual i l’homosexualitat no sols era admesa, sinó que es va difondre molt per les Antilles. De religió animista, els taïnos atribuïen a la naturalesa un esperit vital i una consicència que era el reflex de la consciència humana. I com en tota religió animista, el culte als morts tenia una gran importància.

Aquest poble pacífic, que gairebé no coneixia les armes, va ser el primer d’Amèrica que va entrar en contacte amb els europeus. Això significa, alhora, que va ser el primer a patir els efectes de la colonització i a desaparèixer del mapa. Van ser destruïts, segons l’expressió utilitzada pel dominic fra Bartolomé de Las Casas, en ben poques dècades a causa sobretot de malalties introduïdes d’Europa contra les quals no tenien defenses naturals (com la verola, amb un primer brot ja el 1518), però també per la imposició del règim de l’encomienda i l’economia de les plantacions, a més dels matrimonis mixts amb colons europeus.

La ràpida i quasi total extinció dels taïnos fou el preludi de la sort que correrien, poc després, molts pobles amerindis més, esborrats del seu paradís ‘descobert’ accidentalment pels espanyols avui fa 523 anys.


dilluns, 5 d’octubre de 2015

DESMUNTANT CIUDADANOS

La majoria de vots de Junts pel Sí i de la CUP sembla prou clara a ulls internacionals. Però hi va haver un partit que de seguida va fer una intervenció davant dels mitjans de comunicació dient que Junts pel Sí i la CUP havien perdut el "plebiscit" quan fins aquell moment havien dit que no eren eleccions plebiscitàries i van demanar la dimisió de Mas.
Sorprenet tenint en compte la distància abismal entre el partit guanyador i ells. Aquest partit surt molt retratat en un vídeo molt difós aquests dies. Creiem que cal que el veieu i el comenteu:


L’usuari de les xarxes socials RaGLaN –productor de
vídeos de crítica política– va penjar a principi de maig
d’enguany un vídeo titulat ‘Desmuntant Ciutadans’, que
 posa en dubte que la formació d’Albert Rivera sigui una
 proposta d’esquerres, regeneradora i acostada a la gent.
 En definitiva, fa paleses les incoherències de Ciutadans,
que obté molt bons pronòstics a les últimes enquestes
electorals per a les eleccions espanyoles. El vídeo, que
 dura setze minuts, ja l’han vist més d’un milió sis-cents
mil usuaris.

dissabte, 26 de setembre de 2015

27-S: EL VOT DEL NOSTRE FUTUR.

Un bon resum de Vilaweb del tancament de campanya de Junts pel Sí.
Ara el que cal és que demà els resultats acompanyin aquest procés cap a la independència.

juntspelsifestafinalcampanya
Junts pel Sí ha tancat la campanya electoral en una
avinguda Maria Cristina de Barcelona que s’ha om-
plert de milers de persones per seguir les interven-
cions dels candidats de la llista sobiranista. Un acte
que han tancat el president de la Generalitat, Artur
Mas, el líder d’ERC, Oriol Junqueras i el cap de llista
Raül Romeva, que han aprofitat per a fer una darre-
ra crida per aconseguir la majoria absoluta aquest
 diumenge.
El president Mas ha dit que ‘una nació que no té
consciència, és una nació que no té ànima, i si no
 té ànima no té futur’, ha afegit. ‘I perquè té cons-
ciència de país i ànima ara té un futur per endavant’,
 ha sentenciat. En aquest sentir, ha fet una crida
a votar el 27-S per la ‘llibertat’ de Catalunya:
 ‘Aquest futur té un dia especial aquest diumenge,
 un dia històric. Les urnes que us trobareu el 27-S
 portaran a la dignitat i a la llibertat’, ha reblat.
Junqueras ha intervingut visiblement emocionat
per explicar una història del seu avi i ha demanat
que ‘ara que estem a punt de concretar la més
gran de les esperances, ara que estem a punt de
 regalar als nostres néts el regal més gran que po-
dem fer, ara no ens rendirem’, ha remarcat.
‘Som dignes com qualsevol altre poble i merei-
xem el que tenen totes les nacions del món.
Us demano que ens conjurem, que no ens
rendirem i que persistirem’, ha manifestat el
número 5 de la candidatura sobiranista.
El cap de llista de Junts pel Sí, Raül Romeva, ha
 tancat l’acte final de campanya assenyalant que
 ‘no n’hi ha prou, la feina no s’acaba aquí, ens
falten els vots’, ha apuntat. ‘Alguna cosa està
passant quan la gent vota més enllà dels partits
 per a una esperança compartida’, ha conclòs.
Vegeu el vídeo sencer de l’acte final de campanya:

divendres, 25 de setembre de 2015

CAROD: CANADÀ, GR. BRETANYA I L' ESTAT ESPANYOL.

Josep-Lluís Carod-Rovira deia avui:

«Bestseller» 

 «Parla el rei, l’indocumentat del seu president, els polítics, els bancs i entitats financeres, el governador del Banc d’Espanya, els responsables de l’esport estatal, el president de Telefònica, Belén Esteban i tutti quanti»


El Canadà és un país culte, civilitzat, educat, acollidor i de cultura democràtica. El francès hi és oficial arreu de l’estat i els representants polítics, quan surten a l’estranger, l’utilitzen sempre en algun fragment de la seva intervenció, per a deixar clar que allà hi ha dues llengües oficials: l’anglès i el francès. Una sentència del seu Tribunal Suprem venia a dir, més o menys, que els quebequesos no es podien declarar independents de forma unilateral, però que si reunien el nombre suficient de vots com per a configurar una majoria democràtica, no hi hauria més remei que iniciar un procés de negociació amb el govern canadenc per a encarrilar-ne el procés de secessió. Aquest format civilitzat, però, no va ser obstacle perquè, quan el segon referèndum del Quebec, el govern federal aprovés de cop i volta la concessió de la ciutadania canadenca a un gran nombre d’immigrants, desballestant així les vel·leïtats independentistes d’alguns d’ells, evitant-ne així la majoria. D’altra banda, el mateix dia del referèndum, el servei de correus va canviar el seu logo per una immensa bandera canadenca i, llavors, tot de furgonetes del servei postal van passar-se tot el dia circulant per les ciutats i pobles quebequesos, fent així una espectacular propaganda unionista sobre rodes, ininterrompudament, durant tota la jornada electoral. Fins i tot hi hagué espai per a l’humor quan una emissora de ràdio quebequesa va mantenir una conversa telefònica amb la mateixa reina d’Anglaterra, fent-se passar el locutor pel primer ministre canadenc. En el referèndum, el "no" va obtenir un 50,56% del vots i el "sí" el 49,44%. La diferència a favor del "no" va ser de 52.645 vots, amb un índex de participació del 94,5%. Ningú no en va discutir els resultats, malgrat la minsa diferència existent entre uns i altres i a ningú no li va passar pel cap de dir que el resultat guanyador havia de ser molt més clar  i contundent del que, finalment, es va obtenir.

El Regne Unit de la Gran Bretanya és també un estat amb algunes característiques similars al Canadà i es vanta, a més, de tenir el primer parlament del món, afirmació pel cap baix discutible. El seu govern reconeix, sense embuts, que Escòcia és una nació i quan els dirigents d’aquest darrer país van emprendre la via secessionista els arguments a favor i en contra de la idea es van posar a sobre de la taula. Uns i altres van escarrassar-se, amb passió, en un debat estrictament polític, mentre, abans i després del referèndum, el govern independentista s’esforçava a governar bé i a millorar les polítiques socials que augmentaven la qualitat de vida dels seus compatriotes. Els polítics britànics de tots els colors van fer mans i mànigues perquè no guanyés el "sí" a la independència i van comprometre’s a un seguit de mesures d’augment de l’autogovern, mentre deixaven clar que els necessitaven per a un projecte en comú. Curiosament, un dels arguments més repetits en contra d’una Escòcia independent, era l’advertiment i amenaça que, en aquest cas, Escòcia entraria a la zona...euro i tindria aquesta moneda com a pròpia! Allò que per als britànics seria una calamitat sembla ser el paradís per als espanyols. Uns amenacen d’entrar a l’euro cas de ser independents i els altres de sortir-ne, en la mateixa circumstància.

Tanmateix, com d’altra banda ja assegurava el camarada Fraga, Espanya és diferent i la seva tradició política no té la més mínima relació amb la cultura democràtica, la civilitat i l’educació dels estats abans esmentats. L’ofensiva fanàtica del nacionalisme espanyol contra les aspiracions catalanes és impensable en qualsevol altre indret de la geografia democràtica universal. La deriva parafeixista, insultant i amenaçant de les elits espanyoles no té precedents enlloc. I alguns dels actuals ariets contra la llibertat desborden ja els límits més elementals del ridícul amb les seves afirmacions. Estan nerviosos, tenen por i el neguit de perdre’ns per a sempre els consumeix. Primer vindrà Catalunya i, més endavant, la resta de la nació catalana i per a això treballarem. Ara, però, ells són qui, amb la seva poca traça, estan internacionalitzant el plet català, plantejant-lo davant els principals mandataris mundials i donant-nos així un repercussió impagable. Tot el que fan, val molts diners i nosaltres no tindríem recursos per a sostenir una campanya permanent així.

Cal reconèixer que la majoria, per a no dir totes, les manifestacions del fanatisme nacionalista espanyol se situen, directament, en la categoria de patètiques. Parla el rei, l’indocumentat del seu president, els polítics espanyols de tots els colors –reduïts només al negre en relació a Catalunya-, els bancs i entitats financeres, el governador del Banc d’Espanya, els responsables  de l’esport estatal, el president de Telefònica, els ministres de Defensa, Interior i Afers Exteriors (molt significatives les tres carteres), Belén Esteban i tutti quanti, mentre l’arquebisbe de València demana als fidels que preguin per a mantenir la unitat d’Espanya, com si aquesta fos, justament, la primera prioritat que Déu té sobre la taula. En fi... Ja fa una colla d’anys, Josep Huguet va recollir a Cornuts i pagar el beure, els disbarats que sobre el país i els catalans es deien per Espanya. Després d’aquell llibre pioner en el gènere, estic segur que, a hores d’ara, hi deu haver més d’una persona fent un treball d’hemeroteca, del 2012 ençà, recopilant el que ha dit sobre nosaltres el milloret de cada casa. D’aquí un temps, ja independents, llegirem el llibre en qüestió i ens farem un fart de riure recordant tots aquests moments. I no tinc el menor dubte que aquest llibre esdevindrà tot un bestseller.