dissabte, 28 de gener del 2017

SANTI VIDAL, GUERRA MEDIÀTICA I REFLEXIONS.

Avui hi ha hagut algunes notícies que veiem positives en clau de futur i de país: la marxa pagesa per la dignitat, el suport de la CUP als pressupostos i fa uns dies la compareixença a Brussel.les de representants del govern català.
Però és evident que hi ha una guerra mediàtica oberta entre dos cavalls que corren per a guanyar una cursa: un cavall té tot el suport mediàtic (o gairebé tot) i està ben alimentat, l' altre cavall corre sense gairebé cap suport.
Pot ser que les tres notícies positives encapçalessin els mitjans durant uns dies, però l' afer Santi Vidal, taparà les tres notícies alhora. És evident que no calia dir el que va dir Santi Vidal (tant si és veritat com si no), però algú creu que l' adversari no ho aprofitaria? Estem en una guerra mediàtica i no podem donar mai facilitats a l' adversari. Aprofitem per afegir unes reflexions de l' Eduard Voltas sobre el tema:

  Sobre el cas Santi Vidal, voldria compartir cinc reflexions.

1) Un referèndum acordat i vinculant garantiria que, en cas de victòria del Sí, la transició cap al nou estat independent fos endreçada i amb la màxima seguretat jurídica. En un escenari com aquest, per exemple, seria la Hisenda espanyola qui lliuraria a la Generalitat les dades fiscals dels ciutadans de Catalunya. I el Reino de España i la Generalitat anirien junts als mercats a explicar com es reparteixen les obligacions del deute i a qui li toca pagar què a partir d'una data X. Però l'escenari no és aquest. Hi ha al davant un estat hostil que ha promès fer de tot per impedir el referèndum i, no cal dir-ho, la independència. És molt important no oblidar mai això: la negativa hostil de l'estat espanyol a un referèndum acordat i vinculant és el terreny de joc on es juga el partit. Qui situa les coses en un terreny d'anormalitat, i desagradable per a tots, són ells.

2) Davant d'aquest fet desgraciat i antidemocràtic, la Generalitat té l'obligació de tenir previstos tots els escenaris, i a més ho ha de fer preveient el boicot actiu espanyol. Això obliga al secret en determinades qüestions, i qui se n'escandalitzi és un ingenu o un cínic. No sé si és veritat que el nostre govern té un acord amb dos fons d'inversió internacionals per finançar la Generalitat en cas que l'estat talli l'aixeta, com ha dit el jutge Vidal, però he de dir que em preocuparia molt que no el tingués. I a més entenc perfectament que l'única manera que tenir un acord així és en secret. També em preocuparia molt que no estigués dissenyat l'operatiu tècnic per poder recaptar els impostos dels catalans (persones i empreses) de forma eficient i en el mínim temps possible. I a més entenc molt bé que hi hagi capes d'aquest operatiu que han de conèixer molt poques persones.Cal ser molt cínic per escandalitzar-se d'això quan està demostrat que l'estat, ell sí, està utilitzant les clavegueres per boicotejar un procés democràtic. Si van organitzar un atac informàtic massiu contra la Generalitat per intentar impossibilitar un procés participatiu amb urnes de cartró, si s'han inventat comptes corrents a Suïssa, si el ministre de l'Interior es vanta en converses enregistrades de fabricar proves falses contra polítics independentistes, com pots exigir a la Generalitat que ho faci tot i tothora a pit descobert?

3) Les afirmacions del jutge Vidal en diverses conferències (no un dia que se li escalfés la boca) són imperdonables te les miris com te les miris. Si el que diu que s'està fent és cert, compromet l'èxit de les operacions i deixa el Govern (i la gent que se la juga) al peu dels cavalls. I si el que diu són fabulacions per, en les seves pròpies paraules, "animar la tropa", demostraun nivell de frivolitat difícilment explicable que l'inhabilita políticament per continuar en primera línia.

4) L'ascens i caiguda del jutge Vidal fa reflexionar. Molts que en teníem referències excel·lents com a jutge i vam tenir una alegria quan va sortir políticament de l'armari, ara assistim entre estupefactes i indignats a l'episodi que ha protagonitzat. Que s'hagi d'obligar a dimitir una persona que ha estat represaliada per l'estat (recordem que està inhabilitat per escriure una constitució catalana en les seves hores lliures!) és especialment dolorós, però haver patit la repressió no et pot convertir en un intocable, i menys si fas coses que perjudiquen greument el col·lectiu. ERC ha fet el que havia de fer.

5) És evident que la força mediàtica de l'unionisme és escandalosament més gran que la de l'independentisme i amb aquest episodi s'ha tornat a comprovar. La premsa proindependència no té la capacitat de fer dimitir un polític unionista, per escandalosa que sigui la revelació. En canvi, quan ells posen en marxa el mecanisme per trinxar algú, tenen la capacitat de marcar l'agenda. És una qüestió de musculatura industrial, d'audiències, de domini de l'espai radioelèctric, de xarxa de lleialtats, de moltes coses. Però una cosa és constatar això, i una altra de ben diferent és instal·lar-se en el victimisme estructural contra els mèdia. Xavier Trias no tenia un compte a Suïssa ni Artur Mas a Luxemburg, però Santi Vidal sí que ha dit el que ha dit. Esperar que no ho aprofitessin és no entendre res.

diumenge, 22 de gener del 2017

HOMENATGE A MARTÍ MARCÓ a BARCELONA.

Avui, com cada any, Estat Català i el CCSI han fet un homenatge a Martí Marcó, assassinat el 26 de gener de 1979 a Barcelona.
Mantenim la memòria dels militants independentistes assassinats durant la "Transició".


 

dilluns, 16 de gener del 2017

PUIGDEMONT, JUNQUERES I ROMEVA A BRUSSEL.LES EL DIA 24.

La possible aprovació dels pressupostos de la Generalitat catalana (esperem que sigui la darrera de la Catalunya autonòmica) sembla la noticia de la setmana. Ens sembla bé. Però no podem oblidar altres noticies de l'àmbit de la política catalana que poden tenir certa importància i difussió exterior de la qual anem una mica mancats: el 24 de gener el President Puigdemont, i els Consellers Junqueras i Romeva faran una conferència sobre el referèndum a Brussel.les.
Cal fer actes exteriors amb explicacions clares i missatges sense ambigüitats. Malgrat els comentaris del Ministre espanyol d' Exteriors.

El ministre d’Afers Estrangers espanyol, Alfonso Dastis, ha dit que plantaria cara a qualsevol intent de justificar el referèndum català a Brussel·les. Es referia a la conferència que faran el dia 24 al Parlament Europeu el president de la Generalitat, Carles Puigdemont, el vice-president, Oriol Junqueras, i el conseller d’Afers Exteriors, Raül Romeva. Dastis ha avançat que el govern espanyol hi respondria explicant quin és l’ordre jurídic a Espanya: ‘Plantarem cara a qualsevol intent de justificar una cosa que des del punt de vista jurídic no és justificable’, ha dit. Tanmateix, no ha especificat on ni com preveu fer pública aquesta resposta.

Puigdemont, Junqueras i Romeva aniran a Brussel·les el 24 de gener per pronunciar una conferència sobre el referèndum. Hi explicaran que hi ha una majoria al Parlament de Catalunya que vol pactar amb l’estat espanyol una consulta vinculant, que el govern espanyol no vol negociar-la i que tenen intenció de fer-la igualment. Així mateix, donaran  un missatge de confiança a la UE, tot remarcant la vocació europeista de Catalunya. A més de la premsa internacional, s’hi espera la presència de diplomàtics i d’eurodiputats.

dilluns, 9 de gener del 2017

TRAMPES MEDIÀTIQUES DE LA VANGUARDIA.

Vilaweb avui feia un repàs de les "trampes mediàtiques" de dues capçaleres importants com La Vanguardia i El Periódico:
 La trampa destapada de la portada de La Vanguardia sobre el referèndum pactat
Fins i tot el ninotaire Toni Batllori contradiu la interpretació de les dades d’una enquesta que fa el diari
vanguardiareferendum
La Vanguardia posa aquest títol a la portada: ‘El referèndum pactat s’imposa a l’unilateral.’ Es basa en una enquesta de l’empresa GAD3 sobre el suport al referèndum i a la independència. Tanmateix, l’afirmació del titular del diari es basa en un encadenament de dues preguntes que no tenen en compte el context polític i que passen per alt una hipòtesi fonamental: que el govern espanyol no vulgui pactar de cap manera un referèndum sobre la independència de Catalunya.
La primera pregunta és: ‘Esteu d’acord que finalment a Catalunya es pugui convocar un referèndum per a decidir sobre la independència?’ Un 76,6% respon que sí, un 19,7% que no i un 3,6% no s’hi pronuncia. La segona part diu: ‘Si hi doneu suport, com creieu que s’ha de convocar aquest referèndum?’ Un 59,1% respon l’opció ‘de manera acordada amb el govern espanyol’, i un 37,7% ‘de manera unilateral’. Però no hi ha pas cap pregunta que vagi un pas més enllà, és a dir, fins on som ara: ‘Si el govern espanyol manté la negativa a pactar, donaríeu suport igualment a la convocatòria del referèndum?’ Aquesta resposta no la sabem, i és en aquesta resposta que s’hauria de basar una afirmació com la del titular de portada: ‘El referèndum pactat s’imposa a l’unilateral.’
Si de cas, és sorprenent que, tenint la possibilitat de triar només entre dues opcions, que són o bé ‘un referèndum acordat amb el govern espanyol’ o bé ‘de manera unilateral’, la segona tingui tant suport, gairebé del 40%. Ara, del 60% que diuen que el prefereixen acordat, quants n’hi ha que donarien suport al RUI si és impossible de pactar-lo? Aquesta dada no la sabem.
Fins i tot un dels ninotaires de capçalera del diari, Toni Batllori, desmunta la portada amb un dibuix sobre l’enquesta.

En Batllori desmuntant la línia editorial de LV (i dels comuns, per desgràcia) en tres vinyetes.

A final de desembre El Periódico també demanava sobre el suport social al referèndum. Era una enquesta del GESOP que demanava: ‘Esteu a favor que es convoqui un referèndum sobre la independència de Catalunya?’ Gairebé el 50% responia ‘sí, tant si ho vol el govern espanyol com si no’. Aquest cap de setmana Seda Hakobyan i Alexandre Solano publicaven a VilaWeb una anàlisi en què s’encreuava el record de vot dels enquestats amb les dades de participació i d’intenció de vot en el referèndum unilateral. I d’aquesta manera es podia concloure que, en un referèndum unilateral, només que anessin a votar els qui ja diuen en l’enquesta que probablement o de segur que hi anirien, hi hauria un 64% de participació (vegeu ací l’anàlisi sencera).
Aquestes dades permetrien de fer amb més solidesa afirmacions com la d’avui de La Vanguardia, tant a la portada com a l’editorial.

dimecres, 4 de gener del 2017

CIUDADANOS, ELS FANALETS I LES EXPULSIONS INTERNES.

Els Ciudadanos és el clàssic partit creat per a posar pals a les rodes i aturar tot el que es mogui. No cal que facin tant de teatre amb els "fanalets de Vic" (juntament amb el PP, tots són els mateixos) i potser caldria que expliquessin què passa en el seu propi partit, que sembla que camina cap al pensament únic i els lideratges "blindats":
(noticia d' avui a diferents mitjans):
Els crítics de Ciutadans denuncien l’expulsió de més de 2.000 afiliats en trenta mesos.
 Aquesta xifra supera el nombre total d'expulsions de tots els partits des de la transició.

Els membres crítics de Ciutadans, que formen part del grup anomenat TranC’sparencia, van dir ahir que l’executiva del partit pot haver expulsat 2.000 afiliats en només trenta mesos. Aquesta dada, tan contundent, supera el nombre total d’expulsions de tots els partits de la democràcia des de la transició. ‘Sembla més aviat una candidatura per al rècord Guinness de les expulsions polítiques’, diuen.
En una entrevista recent, el portaveu de Ciutadans al congrés espanyol, Juan Carlos Girauta, va defensar els canvis en la direcció del partit i va proposar d’introduir-los en el règim disciplinari dels nous estatuts que es votaran al congrés del febrer. Girauta demana eines a la secretaria d’organització per a detectar i frenar grups d’afiliats procedents d’unes altres formacions o organitzacions que persegueixin objectius contraris als interessos del partit. Segons ell, aquests grups haurien pogut destruir Ciutadans si no haguessin estat expulsats ‘sistemàticament i sense dubtes’.
TranC’sparencia refusa aquests arguments i critica que els futurs estatuts del partit puguin considerar una infracció greu formar part d’un corrent d’opinió contrari al pensament de la direcció del partit.

Segons el crítics, la cúpula del partit ha emprat mesures disciplinàries per expulsar els ‘afiliats problemàtics’ titllant-los de ‘tòxics o grimpadors’. Això se sol fer, diuen, sense proves o amb proves molt febles, basades en allò que l’aparell considera que és millor. ‘Curiosament, allò que és millor per al partit coincideix sempre amb els interessos de la direcció’, diuen.