dijous, 29 de desembre de 2011

PREVI PARTIT SELECCIÓ CATALANA: DOCUMENTAL SOBRE LES MANIOBRES CONTRA LES SELECCIONS CATALANES A ESPORT 3


'Fora de joc', el documental sobre les maniobres contra les seleccions catalanes
S'emetrà avui a les 22.30 pel canal Esport3
La vigília del partit de Nadal de la selecció catalana de futbol, el canal Esport3 de Televisió de Catalunya emetrà, a les 22.30, el documental Fora de joc, de la Plataforma Pro Seleccions. Dirigit per Jordi Finestres i produït per Bat a bat, pretén fer conèixer el joc brut, maniobres, trampes, coaccions i intromissions de les autoritats espanyoles perquè les seleccions i federacions esportives catalanes no siguin reconegudes internacionalment.
El cas del patinatge, en què la federació catalana fou admesa provisionalment a la Federació Internacional, el març de 2004, i expulsada un any i mig després per pressions espanyoles, és l’eix central del documental, tot i que també s'ocupa del futbol, del rugbi, de les bitlles i del futbol sala --cada cas amb una història i uns resultats ben diversos en la pugna per l’oficialitat internacional.

Hi intervenen Isidre Oliveras de la Riva, ex-president de la Federació Internacional de Patinatge; Carmelo Paniagua, president de la Federació Espanyola de Patinatge; Ramon Basiana, president de la Federació Catalana de Patinatge; Armando Quintanilla, president de la Confederación Suramericana de Patín; Rafel Niubò, ex-secretari General de l’Esport de la Generalitat; Xavier Albert Canal, ex-president de la Federació Catalana de Rugbi; Joan Ricart, president de la Federació Catalana de Bitlles i Bowling; Eduard Segarra, advocat del bufet Roca Junyent; Joan Laporta, ex-president del FC Barcelona; Jordi Roche, ex-president de la Federació Catalana de Futbol; Miquel Masoliver, jugador d’hoquei patins; Ivan Tibau, ex-jugador d’hoquei patins i actual secretari general de l'Esport; Ignasi Doñate, ex-president del Comitè Olímpic de Catalunya; Xavier Vinyals, president de la Plataforma pro Seleccions Esportives Catalanes; Jordi Eduardo, president de la Federació Catalana de Futsal; Carlos Orlando Ferreira, president de la Confederación Panamericana de Patinaje, i Santiago Fisas, ex-secretari d’estat de l’esport espanyol.
A la web de la Plataforma pro Seleccions hi ha la descripció, context i contacte de la vintena de federacions esportives catalanes reconegudes internacionalment.

divendres, 16 de desembre de 2011

FALTEN 1000 DIES PER L´11 DE SETEMBRE DE 2014


Això és el que ha recordat el diputat de Solidaritat Catalana (S.I.)a Girona:

El diputat per Girona, Toni Strubell, va recordar en referència a avui, 16 de desembre de 2011, "que estem a 1000 dies exactes de l'11 de setembre de 2014" i va justificar que "la nostra raó de ser es manté en el temps, ja que l'esperit del 10-J ha quedat en un no-res al Parlament". En aquest sentit, Strubell ha dit que "si Solidaritat no existís, l'hauríem de crear" i ha apostat per seguir en aquesta línia independentista combativa per seguir encerclant un autonomisme que ha qualificat "d'atrinxerat i en crisi absoluta".

Strubell ha agraït públicament a la CUP de Girona el seu oferiment per vehicular una moció de SI per declarar Girona moralment exclosa de la Constitució i ha destacat el darrer capítol de l’afer dels papers de Salamanca, davant la reincident negativa de l’Estat a retornar-los completament, i ha acusat el líder del PSC, Joaquim Nadal de ser un "cínic" per dir que "aquesta acció és un regal al PP per poder-se congraciar amb els catalans amb el seu retorn", cosa que el diputat independentista veu del tot improbable. Finalment, el parlamentari ha afirmat que "Solidaritat és un partit orgullós de no deure diners als bancs, de defensar el català com a única llengua vehicular a l’ensenyament", i ha promès "continuar essent incòmodes fins que s’aconsegueixi un Estat Català independent.

A l'acte també hi han participat Brice Lafontaine (en representació d'Unitat Catalana), Santi Niell (coordinador regional de SI a les comarques gironines), Santiago Vilanova (portaveu d'Els Verds-Alternativa Verda) i el portaveu parlamentari de Solidaritat, Alfons López Tena, que ha clos l'acte criticant l’autonomisme decadent "que porta el país a la ruïna i a unes retallades del tot innecessàries si comptéssim amb un Estat propi". López Tena ha afirmat rotundament que els catalans només tenim dos sortides a la situació actual: "o emigrem o ens independitzem"

dimecres, 14 de desembre de 2011

150 AJUNTAMENTS ADHERITS A L´ASSOCIACIÓ DE MUNICIPIS PER LA INDEPENDÈNCIA.


L'Associació de Municipis per la Independència es constitueix avui amb 150 ajuntaments adherits.
Una assemblea, reunida a Vic, en prepara els estatuts.
L'Associació de Municipis per la Independència té avui al matí l'assemblea constituent al mateix lloc d'on va sorgir la iniciativa, a Vic. El batlle de la capital osonenca, Josep Maria Vila d'Abadal, amb el suport inicial dels ajuntaments de Port de la Selva i d'Arenys de Munt, va promoure l'associació, que ja té 150 municipis adherits. D'aquests, vint-i-un són capitals de comarca, l'última, Girona, que s'hi adherí abans-d'ahir. També hi ha Balaguer, Berga, Manresa, Olot, Ripoll, Solsona, Sort, Tortosa, Valls i Vilafranca del Penedès.
La finalitat de l'associació és de definir i consolidar, entre els municipis, les condicions favorables a la independència.
L'assemblea d'avui també primfilarà els estatuts, que proclamen que el d'autodeterminació és un dret humà fonamental.
Alguns dels batlles que ja s'han adherit a l'associació prenen part en l'assemblea, igual que representants de la Fundació Catalunya-Estat, de l'Assemblea Nacional Catalana i del Pacte Nacional per l'Autodeterminació.

divendres, 2 de desembre de 2011

"ESPANYA ENS ROBA", CONSEQÜÈNCIES DE LA PROHIBICIÓ.


La mesa del Parlament reprova Alfons López Tena
Considera les seves declaracions 'pejoratives' contra la presidenta • És la primera vegada en trenta anys que es reprova un diputat
La mesa del Parlament ha reprovat el diputat de Solidaritat, Alfons López Tena, per haver fet declaracions 'impròpies efectuades aquest matí, en seu parlamentària, als mitjans de comunicació, amb expressions pejoratives i denigrants que afecten la dignitat d'aquesta institució i les persones que la representen, especialment la seva Presidència'.
López Tena ha dit: 'No ens faran callar. Tenim una presidenta que es vesteix de fada i de 'mamarratxa' per a sortir a El País i s'inventa un reglament per tancar-nos la porta'.
Cartes d'Esquerra i Solidaritat a la presidenta
Poc abans de la reprovació, s'ha sabut que Esquerra i Solidaritat Catalana havien fet arribar sengles cartes dirigides a la presidenta del Parlament, Núria de Gispert, per queixar-se de la prohibició d'usar les expressions 'Espanya ens roba' i 'espoli fiscal' a la cambra, dictada ahir per De Gispert.
López Tena és qui signa la carta que Solidaritat ha fet arribar a la presidenta, en la qual hi diu que a De Gispert 'no li agrada escoltar la veritat'. Uriel Bertran ha insistit a dir durant el ple que Espanya ens continuava robant i la mesa li ha cridat l'atenció. El vice-president primer del Parlament, Lluís Corominas, li ha dit: 'farem constar en acta que se li ha cridat l'atenció; espero que no es repeteixi perquè aquest Parlament continua tenint dignitat i vostès la posen al límit'. La diputada d'Esquerra Carme Capdevila ha fet costat als diputats de Solidaritat i ha dit que la prohibició era un cas de censura fora de lloc.
En la carta que Esquerra ha fet arribar a la mesa del Parlament, demana a De Gispert que recapaciti sobre la decisió de censurar expressions a la cambra i li mostra el seu 'malestar i disconformitat'. I demana a la mesa que 'en cap cas no s'ha de poder limitar o tallar el dret dels diputats al debat parlamentari i polític' de la cambra catalana, una cosa que, a criteri seu, deriva d'aquesta decisió'.
De Gispert va dir que no permetria expressions 'injurioses' contra l'estat als plens. D'aquesta manera va satisfer una demanda del diputat de Ciutadans, Jordi Cañas, que es va queixar que el diputat de Solidaritat Uriel Bertran hagués dit 'espoliació fiscal' i 'Espanya ens roba', durant el debat sobre la implantació d'un impost a les entitats financeres que havia proposat ERC. Bertran va respondre que tan sols havia descrit la realitat, i va instar De Gispert a fer una llista de les expressions que considerés injurioses.
A la xarxa, l'etiqueta #Espanyaensroba va córrer com la pólvora, i va arribar ser tema dominant a tot l'estat espanyol.

dilluns, 28 de novembre de 2011

PECES BARBA TORNA A JUSTIFICAR EL BOMBARDEIG DE BARCELONA.


El Sr. Peces Barba torna a insistir en justificar el bombardeig de Barcelona. La justificació és "la proclamació de la República Catalana", una de les poques vegades a la història que es va fer una actuació digna i conseqüent.

Per molta "pedagogia" que en Duran i els seus vulguin aplicar a Espanya no els volen entendre. És que no ho veuen ?

Gregorio Peces-Barba, un dels ponents de la constitució espanyola de 1978 i ex-president del congrés espanyol, insisteix avui en una entrevista al Diario Progresista a justificar el bombardeig a Barcelona el 1934. 'Per què el general Batet ho va fer? Doncs perquè la Generalitat havia proclamat la república catalana dins d'uns confederació ibèrica que s'havien inventat', diu, i afegeix, en referència les últimes i polèmiques declaracions que va fer sobre Catalunya que 'els sectors radicals de Catalunya tenen molt poc sentit de l'humor'. Aleshores, a més de justificar el bombardeig de Barcelona, va dir que potser a Espanya li hagués anat millor si en comptes d'annexionar Catalunya s'hagués quedat amb els portuguesos, remuntant-se a l'època de Felip V.

Aquestes declaracions, fetes al desè congrés d'advocats espanyol a Cadis, van causar una forta polèmica a Catalunya i van encendre els advocats catalans assistents al congrés, que es van aixecar, van abandonar la sala i van emetre un comunicat de protesta. Peces-Barba, lluny de rectificar, va agreujar l'ofensiva l'endemà en una entrevista amb Rac1. Va defensar que es pugui fer broma dels bombardeigs de Barcelona. I quan el periodista Jordi Basté li va demanar si es podia fer broma també del bombardeig de Gernika o dels assassinats d'ETA, va respondre: 'no és el mateix'. També va dir que ell havia parlat en broma i que les seves declaracions no havien estat portada als diaris de Madrid.

Es veu que es poden fer bromes d´uns fets històrics i dels altres no. Que fàcil és fer bromes dels patiments dels altres, Sr. Peces Barba ¡¡¡ Així son els espanyols.

dimecres, 23 de novembre de 2011

ANÀLISI DELS VOTS CATALANS A LES ELECCIONS ESPANYOLES.


Des de Declaració Independència ens envien aquest text que us pengem, prou clarificador:

Des de Declaració Independència us exposem un document d’anàlisi sobre els resultats de les eleccions espanyoles que mostra algunes conclusions molt interessants:

1. Catalunya no pot fer front a les majories absolutes del PP que imposa Espanya (2011)

* Encara que el PP hagués tret 0 diputats i 0 vots a Catalunya, hauria obtingut igualment la majoria absoluta.

* Els vots de Catalunya són vots perduts que no serveixen per evitar majories absolutes que ens imposen els espanyols.

2.La davallada d’ERC no s’ha aturat i ha perdut més de 41.000 vots (2004/2008/2011)

* En un context de creixement de l’independentisme la davallada electoral d’Esquerra no s'atura. No aglutina el creixement de l'independentisme i, des de 2004 i en només set anys, ha perdut quasi dues terceres parts dels vots, de 652.196 a 256.393.

* El més significatiu és que el 2008, l’ERC que donava suport a Montilla com a President de Catalunya i amb Ridao de cap de llista va aconseguir 41.746 vots més que l’ERC del 2011 de Junqueras i Bosch. Totes les forces polítiques catalanistes dels Països Catalans pugen en % (CiU i ICV) excepte ERC

* El nou independentisme busca altres referents polítics independentistes més compromesos i disposats a plantar cara a l’Estat i a l’autonomisme.

3.El vot nul (que inclou el vot estelada) s’ha triplicat a Catalunya,del 0,54%a l’1,58% i l’abstenció creix un 4,37%


Visca Catalunya lliure!

dimecres, 16 de novembre de 2011

EL 20 N VOTA ESTELADA O NO VOTIS.

Després de les polèmiques d´interpretacions (PP- CiU)sobre allò que anomenen "pacte fiscal" i/o "concert econòmic"...
Pensem que cal ser una mica seriosos: mai es negociarà aquets tema amb els govern que hi hagi a Madrid, siguem-ne conscients i no ens agrada la utilització electoral d´aquets tema important per a Catalunya.

Aquesta vegada només afegim uns punts de reflexió d´un sector independentista:

NO SIGUEM CÒMPLICES DEL FRACÀS DEL PACTE FISCAL DE CIU I ERC, NO AMB EL NOSTRE VOT, NO EN EL NOSTRE NOM: EL 20N VOTA ESTELADA O NO VOTIS

Quan el PP ja ha anunciat que MAI acceptarà el pacte fiscal/concert econòmic per a Catalunya...

http://www.ara.cat/especials/eleccions20n/CiU-pacte_fiscal-Josep_A-_Duran_i_Lleida-Artur_Mas-Jordi_Pujo-Mariano_Rajoy_0_590341118.html

...CiU i ERC insisteixen en voler pactar amb el PP el pacte fiscal/concert econòmic i tornar a fer fracassar Catalunya com amb l'Estatut.

ERC: punt 1 del seu programa- El concert econòmic... http://www.alfredbosch.cat/les-propostes


CIU: punt a) del seu programa- El Pacte Fiscal... http://www.duran2011.cat/programa/view/reactivar-leconomia-productiva-i-crear-ocupaci/2:

Quan Víctor Alexandre adverteix de l’aversió dels polítics catalans al compromís independentista....


http://blogs.e-noticies.com/victor-alexandre/laversio_dels_politics_catalans_al_compromis.html

... els d’ERC, CiU o PSC es dediquen a cobrar 1600 euros en dietes per cada ple de la Diputació que dura 22 minuts.


http://www.elpais.com/articulo/cataluna/Diputacion/paga/1640/euros/mes/asistir/22/minutos/pleno/elpepuespcat/20111114elpcat_3/Tes

EL 20 DE NOVEMBRE ELS CATALANS NO PODEM VOTAR DIPUTATS QUE TORNARAN A FER FRACASSAR CATALUNYA...


NO AMB EL NOSTRE VOT, NO EN EL NOSTRE NOM


EL 20N VOTA ESTELADA O NO VOTIS


EL 20N VOTA INDEPENDÈNCIA!

dilluns, 14 de novembre de 2011

ORGULLOSOS DE SER CATALANS I CATALANES!!!


Bon article d´en López Bofill:

Mentre que les polèmiques declaracions de Duran i Lleida sobre els ajuts al Pla d'Ocupació Rural es van respondre amb un Sevilla lluint la samarreta Orgullosos de Andalucía, les bestieses de Gregorio Peces Barba sobre la necessitat de bombardejar Barcelona cada cinquanta anys no van merèixer cap condemna institucional (la presidenta del Parlament va preferir amagar el cap sota l'ala) mentre que continuem suportant que el Barça, en comptes d'ostentar el lema Orgullosos de ser catalans, faci propaganda d'un estat dictatorial.

L'observació ve a tomb perquè, ja immersos plenament en una campanya electoral, es confirma la pèssima sensació que la majoria de la classe política catalana i els poders més representatius de la societat civil són incapaços d'exhibir la mínima dosi de coratge per mantenir la dignitat col·lectiva, i no cal dir que, sense aquest coratge, en un context de dominació nacional, no hi haurà benestar, ni superació de l'ensulsiada econòmica, ni projecte de futur.

És davant d'aquest estovament general, i en un context que demana la participació política, que cal exercir un gest de rebel·lia conseqüent amb la voluntat de plantar cara. En la present contesa electoral, penso que la forma més plausible d'expressar rebuig a totes les agressions i desacord amb les respostes mel·líflues de l'estament polític és votar una estelada.

Una estelada en una papereta equival a visualitzar un missatge clar de repulsa, d'esmena a la totalitat. La conseqüència material de la seva comptabilització és la de la nul·litat, exactament la idea de sanció al conjunt d'un sistema que ha contribuït a empobrir-nos i a disgregar-nos com a cultura i com a poble. Nul·litat a Espanya des d'un independentisme ferm, desacomplexat i valent. Però també votar estelada per promoure la nul·litat d'aquells que ens han arrossegat cap a aquest carreró sense sortida: nul·litat a l'estament polític que no ha sabut organitzar una resposta contundent en aquests anys d'asfíxia espanyolitzadora. Un gruix de vots estelats pot etzibar a Madrid que la dignitat nacional no es negocia, però també que rebutgem el tacticisme dels mitjancers que han subordinat tot gest de ruptura a l'apropiació d'unes quotes de poder dins una organització que ens escanya. Perquè en aquestes eleccions a les Corts Generals espanyoles cal remarcar que, per si algú no ho sap, no es presenta cap força política amb un full de ruta cap a la secessió de Catalunya. Com que no es vota la independència, perquè ningú no ho formula en el seu programa polític, l'única manera de llançar la fona democràtica contra les instàncies espanyoles és el símbol de la voluntat de ser Estat.

No cal dir que CiU no es presenta a Madrid amb un projecte independentista. No sols és el seu cap de llista per la circumscripció de Barcelona, Duran i Lleida, l'apòstol de la vella obsessió de reformar Espanya i del delit per participar de la governabilitat de l'Estat, és que el mateix president Mas, a la darrera sessió de control, va reiterar el seu compromís amb la lleialtat a Espanya malgrat que cap dels candidats dels dos grans partits espanyols no hagi mostrat la més mínima intenció de respectar Catalunya ni de penedir-se de les mesures hostils a la realitat nacional catalana que s'han intensificat aquests darrers anys (des del manteniment de l'espoliació fiscal fins als atacs a la llengua). La tebior en el plantejament de CiU, amb una nova estesa de mà malgrat la garrotada, representa l'antítesi de l'actitud que es reclama per recuperar l'autoestima col·lectiva.

Però el cas d'ERC encara és més vergonyós. Una campanya pobra, erràtica, sense missatgers clars, en què es continua defugint un plantejament independentista obert i combatiu. La seva república del sí (quina república?, l'espanyola, atès que es tracta d'unes eleccions espanyoles?, la catalana?) és vaga, confusa i encara presonera d'un esbarzer de complexos que impedeix els dirigents d'aquesta formació d'oferir a l'electorat un camí pautat i insubornable cap a l'Estat català. Qui ens assegura que ERC no continuarà votant els pressupostos espanyols que certifiquen l'espoliació fiscal? Quin compromís hi ha que no votarà la investidura d'un president espanyol? En definitiva, quina garantia hi ha que ERC, per activa o per passiva, no continuï contribuint a la governabilitat d'aquest Estat espanyol que ens va a la contra i respecte al qual només valdria una política constant de boicoteig? Que el fons de la intenció dels republicans a Madrid continua essent, després de totes les patacades, una actitud de col·laboració es demostra amb el fet que el principal objectiu literal del seu programa electoral és el concert econòmic, mesura per a la qual cal entendre's amb el govern espanyol de torn.

En conclusió, atès que cap força política de les que concorren en aquestes eleccions no abandona la seva pràctica autonomista, atès que no es percep la vocació de ruptura que el moment demana, votar estelada és un primer gest per recuperar l'orgull.

diumenge, 6 de novembre de 2011

A ESPANYA NO LI CAL AMENAÇAR, JA TENEN UN QUE ELS FARÀ LA FEINA DES DE DINTRE.


Article d´en Josep Sort:

Després de l´afer Peces Barba, l´autor ens recorda el següent:

I perquè ho diu, això, el progressista Peces Barba? Naturalment, perquè sap del cert que sempre tindran un que els farà el servei, cada cop més barat. Sap que tindrà un ésser que s'hi posarà bé amb la contraprestació mínima que el deixi alguna menjadoreta, arregladeta. Quin paradís és comptar amb el bon salvatge, amb el Tio Tom de Catalunya, que els aplana el camí. Efectivament, ja no els cal bombardejar, perquè tenen el Duran. I repeteixo perquè quedi clar: tenen el D-U-R-A-N. I amb ell el vot captiu.
Molt parlar dels andalusos del PER... i si parlem dels catalans del CiU? Els podríem definir de la següent manera: són aquells catalans que ho són al llarg de quatre anys -si fa no fa- ...excepte un dia. I aquell dia, naturalment, el de les eleccions. Aquell dia, els catalans de CiU, actuen com espanyols, voten Espanya, voten aquest individu que darrerament no para de dir incongruències . Ara contra els uns, ara contra els altres, ara cap amunt, ara cap avall... Això sí, quan acaba la feina, és agraït, i fa un rotet
Apliquen l'esquema colonial. En comptes de governar directament, deixen que l'èlit autòctona s'embruti les mans amb la sang del seu poble i ells com si fossin uns angelets. Una èlit formada per la casta política, la casta financera (cal detallar-la), la casta mediàtica (ídem?), la casta social, la casta sindical, la casta empresarial... I, a més de la casta, tenen la massa... Ja ho he escrit altres vegades, en aquest mateix bloc i en el meu personal: els catalans són els únics del món mundial que es passen tot el dia pensant en Madrid com alguna cosa important. Em refereixo, és clar, als dependentistes.
En Peces Barba, com l'altre representant progre, el Múgica Herzog, són dels que més mal han fet Catalunya... però ep! són d'esquerres... I un bé negre! Segueixen la tradició del senyor Salvador de Madariaga, que durant el seu exili daurat, va afirmar que el règim franquista era nefast, però va reconèixer que potser sí que resoldria eltema catalán. No, no el va resoldre, però el va deixar arregladet, per tal que els que vinguessin després només haguessin de xutar. Ah! per cert, en Madariaga era l'oncle, d'un individu perillós de mena, i que caldrà vigilar: en Javier Solana. Em jugo un pèsol que després que en Rubalcaba s'estampi, en Solana farà el que ha volgut fer sempre, encapçalar el PSOE. I mourà la cua, per aconseguir-ho. No va poder ser el successor de Gonzalez, però ara, després dels seus tours internacionals, no m'estranyaria que ho intentés de nou.
Però tornem al que dèiem. Els espanyols saben del cert que tenen un Tio Tom, és a dir, un esclau que justifica l'esclavatge, o pitjor encara, que no comprèn com es pot viure en llibertat, És com aquell vell presidiari, que després de passar 30 anys tancat, quan porta una setmana en llibertat, no ho pot suportar, i s'acaban penjant. La seva vida era la presó, les rutines, la lògica del panòptic, la del bastó i la pastanaga. La del catalanet que cada dia es lleva ben hora al matí, treballa dur, mai es queixa ... però que de tant en tant, cada tres o quatre anys té un mal dia. I ho engega a rodar tot. I, això sí, tossut de mena com és, torna a començar de nou.
Els espanyols ja no els cal bombardejar. Tenen en Duran ... i el catalanet que treballa dur quatre anys ... tret d'un dia, d'un mal dia...
NOTA: Post penjat inicialment al Bloc Gran del Sobiranisme

diumenge, 30 d’octubre de 2011

CATALUNYA JA ESTARIA PER SOBRE DELS CRITERIS QUE VA EXIGIR LA U.E. PER LA INDEPENDÈNCIA


Miquel Strubell: 'Estaríem per sobre dels criteris que va exigir la UE a Montenegro'

Destacaria més aviat que ha baixat la gent que diu que s'oposa a la independència, del sondatge del CEO. Perquè això vol dir que no es veu cap tendència cap a la polarització de les població. Si hi ha polarització, és impossible generar consens. I penso que és significatiu que la diferència entre els favorables i els contraris hagi pujat sis punts. Això va en paral·lel a la mateixa tendència, mostrada al llarg de les tres onades del sondatge del CEO, d'augment de la gent que opina que Catalunya hauria de ser un país independent o que el nivell d'autonomia actual és insuficient.

En aquest sondatge, el sí en el referèndum passaria a ser de gairebé el 60%, quan a l'última onada no arribava al 56%. Estaríem per sobre dels criteris que va exigir la Unió Europea en el referèndum de Montenegro, tant pel nivell general de participació com del percentatge de vots favorables que hi havia d'haver.

Hi ha una tendència cap al consens. Em semblen interessants les raons per les quals la gent enquestada diu que votaria com votaria. En la majoria dels casos, els que votarien a favor ho farien per millorar el país, per poder decidir, per la gestió del país. I la raó identitària, perfectament respectable, no arriba al 30%. Hi ha raons pragmàtiques, de benestar, d'economia, que dominen en les raons per dir que votarien a favor. En canvi, els contraris a la independència diuen que ho farien, ben bé la meitat, per conservar la unitat d'Espanya; uns altres diuen que és perquè la consideren impossible i només un 10% diu que Catalunya no milloraria. Les raons que esgrimeixen uns i altres són la clau per entendre el procés. El vot a favor es fa en benefici col·lectiu; bona part dels que voten contra ho fan per raons molt íntimes i personals.


Miquel Strubell és sociolingüista

(Opinió recollida per telèfon per la redacció de VilaWeb)

divendres, 28 d’octubre de 2011

L´INDEPENDENTISME PUJA A LES ENQUESTES DEL C.E.O.


L'independentisme és cada cop una opció més majoritària, en un possible referèndum.

El baròmetre del CEO indica que un 45% dels catalans que votarien "sí" a la independència dos punts i el "no" baixaria un 3,5%. Per primera vegada els catalans consideren "més importants les eleccions al Parlament que les espanyoles"
Una papereta a favor del Sí a la independència, que també podria ser majoritària si el referèndum fos oficial atesos els números del CEO. Foto: Adrià Costa

Segons el Centre d'Estudis d'Opinió l'augment trimestral d'independentistes a Catalunya és d'un 2%. Així ho indica l'històric d'enquestes en base les respostes a la pregunta "si demà es fes un referèndum per decidir la independència de Catalunya vostè que faria?", el 45% votaria a favor; el 24,7% votaria en contra, 3,5% menys que el passat mes de juny; un 23,8% s'abstindria i un 4,6% no ho sap.

Una pregunta "clara", segons la descripció del director del CEO, Jordi Argelaguet, qui treu ferro a l'augment de la independència malgrat l'augment de diferencial. "Han passat moltes coses, entre elles, la sentència contra la immersió a l'escola, i d'això la gent se'n sent", ha assegurat el director del CEO. "De tota manera és l'augment del 'sí' i la davallada del 'no' és una dada per apuntar", ha insistit Argelaguet.

Els arguments del "sí"

Segons els enquestats que aposten per votar a favor de la independència ho fan majoritàriament per: capacitat i desig d'autogestió econòmica (32,2%)-una raó que ha baixat 4 punts respecte el mes de juny; sentiment d'incomprensió (9,9%); la percepció que Catalunya milloraria (13,7%) i per raons identitàries (21,9%).

Els arguments del "no"... i de l'abstenció

Per altra banda, les raons que argüeixen els que votarien en contra són inequívocament identitaris fins al punt que un 50% dels "No" justifiquen el seu vot per "preservar la unitat d'Espanya" i per "sentiment identitari". Curiosament, aquests arguments també són utilitzats dels abstencionistes, dels quals el 19,6% asseguren que no anirien a votar per "preservar la unitat d'Espanya".

La independència, als partits

El mateix Baròmetre d'actualitat política creua els enquestats amb els seus vots a les passades eleccions al Parlament. Una formulació que regala alguna sorpresa com és el fet que el 8% dels votants del PP estarien a favor de la independència, i en canvi cap dels votants de C's votaria a favor de la plena sobirania.

Pel que fa CiU, més de la meitat dels seus votants, estaria a favor de la independència. De fet en tres mesos els sobiranistes de CiU guanyen adeptes passant del 54,9% al 56,4% i un 18,3% en contra. Per part del PSC, més de la quarta part del seu sac de vots -un 27,6%- estaria a favor de l'autodeterminació política, i un 40,4% en contra. ICV-EUiA té una nítida majoria independentista entre la seva parròquia, un 48,1% mentre que el 18,7% hi està en contra. Per part dels partits clarament independentistes, cap sorpresa, llevat d'ERC ja que el 1,8% dels seus votants no votarien a favor de la independència. De tota manera, el 94,5% dels votants d'Esquerra hi votarien a favor així com el 95,1% de Solidaritat, tenint present que d'aquesta formació ningú votaria en contra.

dilluns, 24 d’octubre de 2011

ÒMNIUM PLANTA CARA ALS FEIXISTES.


Òmnium planta cara a la Falange

Els concentrats en favor d'Òmnium obliguen a marxar un reduït nombre de membres de la Falange que es volien manifestar contra l'entitat cívica

La convocatòria d'una concentració de la Falange davant la seu d'Òmnium Cultural a Barcelona ha fracassat. Tan sols una vintena de persones hi han assistit i s'han trobat amb una contraconcentració en favor de l'entitat cívica que els ha plantat cara. La poca assistència i la reacció en favor d'Òmnium han obligat els falangistes a anar-se'n cap a la Rambña de Catalunya, on han llegit un manifest i han cantat el 'Cara al sol'. A Òmnium, els concentrats cantaven els 'Segadors'. Unes quantes unitats antialdarulls de la policia han evitat topades.

Falange Española de las JONS havia convocat el 12 d'octubre passat una concentració davant la seu d'Òmnium a Barcelona, en contra de la política cultural i els valors de l'entitat. Entitats independentistes, al seu torn, havien cridat la ciutadania a respondre-hi avui amb una contraconcentració a la porta de l'entitat, a la qual s'han acostat mig centenar de persones. Una de les persones era Toni Strubell, diputat de SI, que ha declarat que 'l'agressió a Òmnium és una agressió a tot el poble de Catalunya, i per això la societat civil ha de defensar l'entitat'.

Abans de l'acte d'avui l'esquerra independentista havia denunciat al conseller d'Interior de la Generalitat, Felip Puig, per la 'permissivitat' amb un partit feixista com la Falange. Per les entitats signants del comunicat (CUP de Barcelona, Endavant, la COS, la CAJEI, Maulets i el SEPC), mentre Felip Puig 'autoritza i protegeix concentracions feixistes, persegueix i multa desenes d'antifeixistes que es van manifestar contra el discurs xenòfob de Plataforma per Catalunya'.

Des de la conselleria, amb tot, s'ha assegurat que no s'havia atorgat cap autorització als organitzadors de Falange per a fer la manifestació. De fet, el director d'Administració de Seguretat d'Interior, Andreu Joan Martínez, ha explicat que les manifestacions i concentracions no s'autoritzen, i el que han de fer els organitzadors és comunicar-les. Una vegada comunicades a l'autoritat, l'administració realitza un 'treball i esforç de ponderació' del dret de manifestació en favor de la seguretat ciutadana i l'ordre públic per a assegurar que quedin garantits.
En aquest sentit, la policia present avui a l'acte ha obligat els falangistes a modificar l'itinerari dues vegades, per a preservar l'ordre públic i la seguretat.

dimarts, 18 d’octubre de 2011

POSSIBLE VIA INDEPENDENTISTA A EUSKADI ?


Article del periodista Antoni Batista a Vilaweb, amb un plantejament interessant: obertura d´una via independentista i referèndum no simbòlic.

Antoni Batista: 'S'obre una via independentista probable al País Basc'

Kofi Annan, Bertie Ahern, Pierre Hoxe i el cap de gabinet de Tony Blair no es juguen el seu prestigi si no hi ha una cuina diplomàtica prèvia que els asseguri que aquest comunicat tindrà una resposta d'ETA. De fet, la resposta i el comunicat es devien redactar molt en paral·lel. És a dir, els que ara han de donar la resposta i els que han fet el comunicat tenien coneixement del que feien uns i altres en tot moment. No ho puc entendre de cap altra manera. Hi ha hagut una diplomàcia molt important.

Per tant, que hi hagi una representació internacional amb tant catxet i que faci un comunicat demanant a ETA que cessi l'acció armada i al govern espanyol que prengui les mesures polítiques necessàries sense entrar en qüestions de fons (i això ho deixen molt clar) és un esdeveniment que propicia la pau i, alhora, la fa evident.

Si això ha passat és perquè hi ha hagut un procés fins a arribar aquí. Fa més d'un any que es va activar la mediació internacional, i la voluntat de l'esquerra abertzale d'optar per vies polítiques com a mínim té dos anys. I com a màxim en té vint. Per tant, la trobada d'avui és un impuls fonamental perquè s'acceleri l'últim tram del procés de pau i també corrobora que hi ha hagut un procés seriós que ha fet que aquests dirigents internacionals s'hi hagin compromès.

El comunicat ve a dir que calen una sèrie de mesures de tipus penitenciari que ja es poden implementar, com ara l'acostament de presos, l'alliberament dels que han complert tres quartes parts de la condemna, una política especial pels que viuen a fora, refugiats, exiliats, etc. És a dir, una sèrie de mesures tècniques de distensió.

Ara, no ens enganyem, hi haurà dificultats. El PP ja va reaccionar amb duresa abans de la conferència desqualificant personalitats indesqualificables. Ara dirà que això és paper mullat. I no sabem quina reacció tindrà el Partit Socialista. Espero que també hi hagi hagut una part de cuina prèvia perquè la resposta d'ETA es faci abans del 20 de novembre i així el PSOE es pugui penjar una part important de la medalla de la pau amb vista a les eleccions. Però podem estar estar segurs que hi haurà gent a Espanya que mirarà de desqualificar-ho. Com deia, hi ha un PP dur, uns aparells de l'estat que a vegades no se sap a què juguen, una part del PSOE que és com és, etc. Penseu que l'Eriguren i el lehendakari ja són molt diferents i tenen sensibilitats molt diferents. Dins del mateix PSOE hi haurà reaccions diferents.

Això sí, sigui com sigui, el camí emprès i que s'ha dibuixat més ferm després de la conferència d'avui és extraordinàriament positiu. És positiu perquè, en primer lloc, garanteix els drets humans començant pel dret de la vida; i en segon lloc, obre una via independentista probable. L'independentisme a Euskadi és més que possible, perquè hi ha una majoria social i amb escons que si no està contaminada per la violència pot sumar. Per tant, s'obre una via pel dret de decidir molt interessant, amb la possibilitat que es facin referèndums i que no sigui simbòlics.

Antoni Batista

(Opinió recollida per telèfon per la redacció de Vilaweb.)

dimarts, 11 d’octubre de 2011

LÓPEZ TENA: " NO CREIEM EN EL PACTE FISCAL , PER AIXÒ DEFENSEM LA INDEPENDÈNCIA ..."




El diputat de Solidaritat Catalana per la Independència, Alfons López Tena, va participar en un debat a la Universitat Complutense de Madrid sobre l’encaix de Catalunya a Espanya.

López Tena va exigir a ERC i CIU, partits que abanderen la demanda d’un pacte fiscal amb l’Estat, que siguin clars i no enganyin a la ciutadania. I que si han de defensar un pacte d’aquestes característiques que ho facin atenent a tres premisses: que la Generalitat recapti tots els impostos, taxes i cotitzacions; que sotmetin la proposta a votació en referèndum previ a portar-ho a Madrid i que el govern espanyol només pugui acceptar o negar l’acord català, però no tingui capacitat de negociació. “De totes maneres nosaltres no creiem en aquest pacte, per tant l'única proposta que defensem és la Independència” ha assegurat.

Davant d'un centenar d’alumnes de la Facultat de Ciències Polítiques i de l’Administració, López Tena ha defensat que la única via d’encaix amb l’estat espanyol és la independència. “Per a que els catalans puguem gestionar els nostres diners suposa que cada espanyol ha de deixar de percebre 600 euros l’any en despesa pública” ha declarat. El diputat independentista també ha defensat la immersió lingüística com a mostra de normalitat de país. “A Espanya s’ensenya en español, a Catalunya en català”.

En el debat també ha participat Dolors Montserrat (PP), Daniel Fernandez (PSC), Jordi Jane (CIU), Joan Saura (ICV-EUIA), Joan Tarda (ERC) i Jordi Canyas (C’s).

dimecres, 5 d’octubre de 2011

UN CORREDOR MEDITERRANI QUE TAMBÉ PASSARÀ PER MADRID.


Entenem que els espanyols volen revitalitzar una capital (la seva) que ha d´ésser la més gran i important (econòmicament, políticament, financera, etc, etc,) de tot l´Estat. Entenem que ara estan entestats en tenir una "gran capital" d´un estat que no han sapigut articular mai.
No hi tenim res contra la ciutat de Madrid, però és LA SEVA CAPITAL, nosaltres no hi tenim res a veure (ni volem) amb totes les grans obres, infraestructures per enfortir la SEVA CAPITAL. No tenim res a veure (ni volem finançar) un Corredor Mediterrani que passi per MADRID ¡¡¡
Una ciutat que ja té un aeroport intercontinental amb bons enllaços i és punt de sortida radial de totes les línies de gran velocitat, sense comptar amb que també és un centre financer i econòmic de primer ordre.
Aquest corredor que ens estan venent dóna una altra vegada més força a Madrid, però ens torna a deixar incomunicats a catalans i valencians del sud: Alacant i les comarques del sud estan fora del corredor i València només estarà connectada amb un braç a la línia general.
A veure si ho entenem d´una vegada: a nivell econòmic Barcelona no podrà competir MAI amb Madrid (ens porten molts anys d´avantatge amb inversions)i totes les infraestructures estatals acaben allà. Barcelona no ha d´ésser "la segona ciutat d´Espanya".
Un corredor que es va fer per enfortir la comunicació, el transport i exportacions de les zones mediterrànies HA DE PASSAR PER MADRID. Esperpèntic.

Barcelona només té un futur: si es decideix a ser capital de Catalunya. I només Catalunya pot competir econòmicament amb Madrid. I si en compte de fer un paper de "perdedors" es pot lligar econòmicament Catalunya i el País Valencià o tots els Països Catalans, la balança es desequilibra a favor nostre.
No entenem la posició submissa de Barcelona, de Catalunya o del País Valencià, quan hi tenim molt a guanyar canviant d´orientació.

Us afegim una nota breu sobre l´anomenat "Corredor Mediterrani". Aquesta nota que us pengem a continuació és de Vilaweb:
"La Comissió Europea adoptarà el dia 19 d'octubre la decisió d'incloure el corredor mediterrani com a eix prioritari, segons que ha sabut VilaWeb. Avui al matí l'eurodiputat Ramon Tremosa ha explicat que la documentació de la Comissió així ho avala. Aquesta documentació ha arribat ja a eurodiputats de diversos països i VilaWeb ha confirmat que, tot i que encara poden haver-hi retocs finals, el corredor serà un dels deu eixos prioritaris, amb dues branques: una que anirà per Algesires i Madrid, i una altra que arribarà fins a València però que no continuarà fins a Alacant".

diumenge, 2 d’octubre de 2011

ACTUACIONS CONTRA EL FEIXISME.


Només podem estar contra el feixisme. La història recent ens mostra clarament com actua el feixisme (el partit Estat Català en va ser una de les moltes víctimes de les actuacions feixistes durant el franquisme i el regim de Vichy).
Avui hi ha hagut una actuació a Barcelona contra el feixisme amagat sota la tapadora de Plataforma per Catalunya.

Unes 200 persones, convocades per la plataforma Unitat contra el feixisme i el racisme, s'han aplegat aquest vespre a la plaça de Sant Jaume de Barcelona, on han donat el tret de sortida a una campanya contra Plataforma per Catalunya. També han mostrat el seu descontentament per l'acte de PxC que ha tingut lloc aquest matí al mateix lloc. 'L'objectiu de la concentració és demostrar un rebuig fort i unitari a l'ús d'espais públics per difondre odi i fer créixer el feixisme', ha explicat Iolanda Maurici, portaveu de la plataforma, que aplega una trentena d'entitats, associacions de veïns, partits polítics, col·lectius d'immigrants i sindicats.

Maurici ha criticat que el govern hagi permès que un 'franquista confés' fes arribar el seu missatge d'odi impunement, en referència a la concentració d'aquest matí del partit de Josep Anglada.

L'altre portaveu de la plataforma, David Karvala, ha fet una crida a començar una campanya durant les properes set setmanes per tal d'evitar que Anglada sigui diputat al congrés.

Dos detinguts en la manifestació de migdia

Els mossos d'esquadra han detingut dos manifestants, acusats d'atemptat contra l'autoritat, després de la manifestació antifeixista a Barcelona contra l'acte de PxC. A més, n'ha identificat una cinquantena, que han quedat retinguts entre dos cordons policíacs.

A mig matí, mig miler de manifestants ha sortit pel centre de Barcelona en direcció a la plaça de Sant Jaume, amb consignes com ara 'Fora feixistes de tots els barris' i 'Cap persona és il·legal'. El cordó dels mossos d'esquadra ha impedit que accedissin a la plaça, i la majoria ha continuat protestant als carrers que hi donen accés. Al voltant de la via Laietana s'han produït alguns moments de tensió, la policia ha anat retenint i identificant manifestants i finalment n'ha detingut dos.

dissabte, 24 de setembre de 2011

APAGA TELE 5



APAGA TELE 5.

La cadena de televisió Telecinco s'ha adherit al 'Manifest per la llengua comuna', que el passat 23 de Juny ha presentat un grup d'intel·lectuals a Madrid.
La cadena comparteix les exigències d'aquest grup d'intel·lectuals, entre els quals es troben Mario Vargas Llosa, Fernando Savater o Álvaro Pombo, que demanen al Parlament espanyol que elabori una normativa per a fixar que el castellà sigui la llengua oficial de tot el territori i l'única 'que pugui ser utilitzada pels seus ciutadans'.
Telecinco és la primera televisió que s'ha adherit a aquest manifest.
A més, Telecinco ha dit que posa a la disposició del col·lectiu que du aquesta iniciativa el seu canal de televisió per a donar suport a aquest projecte.

Si ells s'adhereixen al manifest, nosaltres apaguem Telecinco.

Junts podem!

diumenge, 18 de setembre de 2011

27 D´OCTUBRE ELECCIONS A IRLANDA, AMB PARTICIPACIÓ DEL SINN FÉIN.


El Sinn Féin presentarà Martin McGuinness a les eleccions presidencials irlandeses

És la primera vegada que els republicans aspiren a la presidència de l'estat lliure d'Irlanda
El vice-primer ministre del nord d'Irlanda, Martin McGuinness, serà el candidat del Sinn Féin a les eleccions presidencials de l'estat lliure d'Irlanda del 27 d'octubre. El Sinn Féin presenta candidat per primera vegada a lapresidència i ho fa amb un pes pesat de la història recent del partit i un símbol de la lluita per a la reunificació del país.

'S'han debatut diverses opcions, però la que tenia més suport i que ha obtingut l'aprovació de l'executiva nacional del partit ha estat la de Martin McGuinness', ha explicat el portaveu del partit, Pearse Doherty.

Gerry Adams, president del Sinn Féin, ha dit que consideren que la presidència de la República d'Irlanda ha pres cada vegada més rellevància amb Mary Robinson i Mary McAleese'. 'Som en temps de grans reptes per tot el poble d'Irlanda. Necessitem lideratges positius i autèntics. És un gran honor per mi proposar McGuinness com a candidat per aquestes eleccions d'una plataforma transversal, republicana i centrada en els ciutadans', ha dit Adams.

'Aquesta elecció donarà a McGuinness la plataforma per continuar treballant pel nord, pel procés de pau i per a la reunificació', afegeix Adams. 'La campanya donarà als ciutadans l'oportunitat per fer la seva aportació per una Irlanda millor, una Irlanda unida'.

dijous, 15 de setembre de 2011

CENTRALS NUCLEARS: UNS QUANTS ES BENEFICIEN DIARIAMENT D´UN MILIÓ D´EUROS NETS I MANTENEN EL PERILL SOBRE ELS CATALANS I CATALANES.


Després de Fukushima, ara l´accident de Marcola (molt prop de Nimes i per tant prop de Catalunya)i seguidament "l´allargament de la vida útil" (així en diuen els tècnics i periodistes) de les centrals nuclears catalanes.
Un altre capítol del sotmetiment dels Governs catalans a les decissions espanyoles. Ni un intent d´oposar-s´hi per part del Govern català.
Encara que això suposi un gran negoci per altres i un perill pels ciutadans d´aquí i encara que això suposi una incoherència del Ministre de l´Interior ("les centrals nuclears catalanes no es poden tancar"), i només suposen un 20 % de la generació d´energia i no s´ha fet cap dels tests que es fan a les centrals europees.

Afegim la nota d´en Vilanova i Pep Puig sobre la situació. Bon article.

SI ALERTA DE LA PARTICIPACIÓ DE QATAR FOUNDATION EN LA NUCLEARITZACIÓ DE CATALUNYA.

Participarà dels beneficis econòmics de l'allargament fins 2030 de la vida útil dels reactors nuclears catalans

El diputat Toni Strubell ha insistit avui en relació a l'accident succeït dilluns al complex nuclear de Marcola (Occitània) que el govern de Catalunya es renta lesmans de la possibilitat d'exigir un control sobre les nostres centrals en un moment en el qual la Unió Europea està realitzant uns stress test a totes les seves plantes atòmiques i que encara no s'ha realitzat als 3 reactors catalans, el govern espanyol i català ja han donat llum verda a la continuïtat d'aquestes instal·lacions sense disposar dels informes. Strubell ha acusat el conseller Mena de voler allargar la vida útil d'Ascó i Vandellòs fins l'any 2030 seguint la línia del ministre Sebastián que ha arribat a afirmar que "sense Ascó, Espanya no podria tirar endavant" el què ha considerat una temeritat.

Per la seva banda, Santi Vilanova, president d'Els Verds-Alternativa Verda ha denunciat la participació de l'emirat de Qatar, mitjançant Qatar Holding LLC (empresa vinculada a la Qatar Foundation), en un 6,16% de les accions de l'elèctrica Iberdola, i que té el 28% de les accions de Vandellós II i el 12% d'Ascó II. Vilanova considera "un escàndol" que l'emirat de Qatar tregui rèdits de la nuclearització de Catalunya i de l'allargament de la vida útil dels seus reactors en perjudici de la seguretat dels catalans. Vilanova ha volgut recordar que Qatar Holding LLC, a través del Qatar Science & Technology Park, és responsable de diverses catàstrofes ecològiques al Tercer Món especialment a Nigèria, Angola, Uganda i Tanzània i ha aprofitat per animar als socis compromissaris del FC Barcelona "a no acceptar la publicitat de Qatar Foundation a la propera Assemblea de Compromissaris".

Finalment, el doctor en enginyeria industrial i professor de la UAB, Pep Puig ha destacat que a Marcola hi anava a parar el combustible irradiat de Vandellòs I per extreure'n el plutoni per a usos militars des dels anys 60 fins al seu tancament cosa que demostra que en la indústria nuclear és molt dificil de separar els usos civils i militars. Puig també ha dit que allargar el període de funcionament dels reactors catalans significa que les empreses propietàries s'embutxaquin diariàment un milió d'euros de beneficis nets, el que suposa un total de 26.000 milions d'euros pel cap baix i 1300 tones addicionals de residus radiactius si s'allarga la seva vida útil fins 2030.

dissabte, 3 de setembre de 2011

QUE FARÀ CiU ? MÉS CLAR NO ELS HI PODEN DIR ...


Aquests dies en Josep Sort ha escrit aquest article al seu bloc. "Té (Artur Mas)dos mesos de marge per declarar la independència".
Després de la reforma constitucional espanyola que portarà una asfixia econòmica a Catalunya (lenta, però sense retorn) i el mateix dia sentència contra el model català d´ensenyament (que és de les poques coses que encara funcionen), no els poden dir les coses més clares als de CiU. Que diran ? Que no passa res ? Que això no canvia res ?...

" Queden, exactament, dos mesos per a declarar la Independència. Així de clar. Ara ja es pot dir que la sort està feta. Després de l'ofensiva per terra, mar i aire del nacionalisme ecspanyol, resposta directa, no cal dir-ho, a les consultes per la Independència, el senyor Mas, si vol continuar liderant el país des del seu càrrec institucional, té dos mesos per fer aprovar al Parlament una Declaració d'Independència de forma solemne. I el receptor d'aquesta Declaració, a banda, naturalment dels compatriotes, ha de ser la Comunitat Internacional.

Si el senyor Mas no declara la Independència en aquests dos propers mesos, abans que el PP arribi al poder de forma abassagadora i amb el programa de fer una immensa reforma constitucional amb el suport del PSOE (i, no cal dir-ho, del PSC), quedarà bandejat pels esdeveniments, serà un zero a l'esquerra. No pintarà res.


O agafa el bou per les banyes, o que dimiteixi, perquè ja no pintarà res. Els catalans i les catalanes passarem d'ell, i anirem per feina.

Si no fa res, Artur Mas passarà a la història com el President que va acceptar la supressió de Catalunya com a actor polític i la seva submissió al pacte PP-PSOE. És així com vol passar a la posteritat?
Si la resposta és positiva, no només el menyspreo, sino que sobretot el planyo, perquè serà un pobre home.
Cal desendollar-se d'Espanya ara mateix. Sense perdre ni un sol minut. Quant abans millor.
Si el President Mas fa el pas, el seguirem. Si no el blasmarem.

Recordi, Senyor Mas, que ni el PSOE, ni el PP tenien en el seu programa electoral del 2008 portar a terme una reforma constitucional com la que acaba d'aprovar el Congrés. Han comès, doncs, en les seves paraules, un frau? Segurament, però es queden tan panxos. El seu programa electoral els importa un rave si del que es tracta és d'aplicar el rodet nacionalista espanyol.

En conseqüència, senyor Mas, deixi d'agafar-se-la amb paper de fumar, i assumeixi, com li va demanara fa unes setmanes el diputat Joan Laporta, la direcció del Moviment per la Independència de Catalunya. Llavors, recordi, va dir que si ho feia, cometria un frau perque la declaració de la Independència no figurava en el programa electoral de CiU.

Bé, doncs, ara, tenint present l'actuació del PP i del PSOE, està totalment deslliurat d'aquest llast.
Declarar la Independència, senyor Mas, no només no serà cap frau, sinó que serà el pas adient per a garantir un procés de transició ordenat que eviti qualsevol alteració del tipus que sigui. Amb ordre i disciplina. Amb molt ordre i molta disciplina.
Té dos mesos de marge.

dilluns, 15 d’agost de 2011

DEPENDÈNCIA ÉS CORRUPCIÓ


Bon article del Sr. López Tena, coincidim en la necessitat d´un projecte col.lectiu propi.

Dependència és corrupció

CREIXENT DEGENERACIÓ D'UNA SOCIETAT SENSE UN PROJECTE COL·LECTIU PROPI.

A principis dels anys noranta tota una sèrie d'empreses de Suècia es van establir a Barcelona. En pocs anys,totes van marxar, i no han tornat. Vaig treballar ...com a notari per a moltes d'elles, amb els advocats que les assessoraven, en una feina que cobria tot l'espectre jurídic necessari per crear una empresa, organitzar-la,assegurar-ne el finançament i les inversions, i crear els llocs de treball. Els juristes locals vam establir una relació estreta amb els directius i juristes suecs, i un rere l'altre, tard o d'hora, contava amb astorament i indignació la mateixa història: un cop s'havien complert tots els requisits necessaris, i s'estava en condicions d'obtenir els incomptables permisos, llicències i autoritzacions administratives, sempre apareixia algú de l'Ajuntament que demanava una aportació a una o una altra finalitat pública, amb l'argument de la conveniència per a una empresa de fora de contribuir a les càrregues ciutadanes. La finalitat, llavors, era sempre lloable: comprar un solar i cedir-lo com a pati d'escola, donar diners a l'Orquestra Ciutat de Barcelona, aportar fons per restaurar la façana de la Seu, etc.; i en cap cas ningú, llavors, els va demanar diners per al PSC ni per a si mateix. Els suecs,però, rebien la invitació com el que era, una extorsió que se'ls imposava, perquè no era prou complir les normes sinó que també calia complir el caprici del governant, que en els casos que vaig conèixer no era corrupte, però que col·locava Barcelona en la llista de ciutats on no regeix l'imperi de la llei sinó la llei de qui impera. Deia Friedman que a l'hora d'invertir la distinció és entre els llocs on la pregunta és "què diu la llei?", i aquells on cal preguntar "amb qui s'ha de parlar?". Els primers suren, creixen i progressen; els segons decauen, s'enfonsen i es col·lapsen. Només amb uns polítics i funcionaris de molt alt nivell i unànimement honestos és sostenible un sistema on l'arbitrarietat (també anomenada discrecionalitat) no degenera en la pura i simple corrupció i saqueig dels pressupostos públics, en el robatori sistemàtic dels diners dels ciutadans. Els signes de la metàstasi han estat i són a la vista, i s'han estès fins posar en risc la mateixa viabilitat de la societat catalana: cada cop són més els permisos, llicències, autoritzacions i gestions que calen per tirar endavant qualsevol projecte, que sempre es justifiquen en grans paraules i en ideologies afavoridores de tot el que és "públic" i contràries a tot el que és "privat", però que són en realitat una mera coartada per robar: cada pas administratiu és una ocasió per fer-ho, com més passos administratius més ocasions. Cada cop apareixen més persones amb capacitat de decisió sense cap mena de trajectòria prèvia que avali llur capacitat i competència, i que sovint no tenen res més a exhibir que un cognom o un parentesc. De mica en mica són apartats els experts sense cognom i predominen els experts amb cognom, estrany fenomen de transmissió genètica de coneixements que només s'esdevé als països i ciutats corruptes. De cop, ser nebot de Narcís Serra és rellevant per dirigir un museu, ser nebot nét del fundador de l'Orfeó Català és rellevant per dirigir una sala de concerts, o ho és ser filla d'un empresari i mecenes, i ser cunyada del príncep d'Astúries habilita per dur la projecció internacional de l'Ajuntament de Barcelona. Pot ser que en algun cas els experts amb cognom efectivament ho siguin, però tants? Només ells? El que és segur és que tenen cognom, que no han hagut de demostrar res per ocupar el càrrec, i que no s'hauran d'esforçar gens per mantenir-lo; el que és segur és que als que no en tenen, de cognom, els és més difícil arribar-hi i mantenir-s'hi, perquè ningú no els ajudarà i molts els destrossaran. Pateixen la competència deslleial de la casta provinciana i espanyolitzada que mana i monopolitza els càrrecs. És inevitable aquesta creixent degeneració en una societat sense projecte col·lectiu, sota un Estat que li va a la contra, que no se'n surt en cap de les comeses que ha intentat en els darrers lustres, i és sistemàticament saquejada i insultada pels espanyols. L'impuls de fa trenta anys, construir la democràcia i l'autogovern, fer una societat moderna i meritocràtica on tothom tingui igualtat d'oportunitats, s'ha dissolt en una grisor d'incompetents i inútils que només volen durar, en una casta caduca i provinciana sense ambició ni tremp que ha abonat el camp per fer surar els mediocres i els mesells, més duradors com més llepin i s'ajupin, i com més parents col·locats tinguin. Un sistema opac i clientelar només el poden fer funcionar els fundadors, els que al seu temps van ser capaços d'arriscar-se i trencar, els primers governants en democràcia que s'oposaren a la dictadura. La transmissió posterior del poder, no tenint els estris, les oportunitats i l'ambició que donen comptar amb un Estat propi, ens ha dut on som, al marasme de la incompetència on totes les corrupcions floreixen. Flors del fangar, profit dels mercenaris de la dependència. Vam tenir uns presidents que es creien que ho eren de la nació, i uns alcaldes que es creien que ho eren d'una ciutat de nivell global. La realitat tard o d'hora s'imposa, i Catalunya i Barcelona acaben tenint els governants que corresponen al que realment són: una comunitat autònoma espanyola, com Múrcia, i una capital de província, com Albacete. És el pas de Pujol i Maragall a Montilla i Hereu, que és on ara som i d'on no sortirem sense una nova ambició, un nou impuls col·lectiu que ens tregui del fangar on ens han dut el fracàs de l'autonomisme i la impossibilitat del federalisme. Assolir un estat propi, la independència, és l'únic projecte a l'abast dels catalans que només depèn de les nostres pròpies forces, il·lusions i capacitats; continuar xipollejant en el marasme del fracàs autonòmic ens afonarà més al toll mefític dels inútils enriquits a costa dels ciutadans, els que es construeixen cases inassolibles amb sous públics, reben bitllets de loteria premiats i frueixen de milions d'euros de deutes bancaris perdonats. No els importa res més, a aquesta gentola, excepte col·locar cònjuges, amants i parents. Mentrestant, els millors fugen: de les institucions, de la política, de Catalunya. No tenim més opció: o independència o decadència.

dimarts, 26 de juliol de 2011

PAÑELLA SOBRE L´EXTREMA DRETA I LA LLEI DE PARTITS.

Ahir alguns mitjans de comunicació penjaven aquest comentari d´en Pañella (diputat del partit "Compromís" per Castelló).
Tenint en compte el text del detingut de Noruega, on també hi havia esmentats partits de l´extrema dreta espanyols, la reflexió sobre l´aplicació de la Llei de Partits obre tot un debat.

Pañella: Si els grups d’extrema dreta no condemnen sense reserves la massacre de Noruega, se’ls hauria d’aplicar la Llei de Partits.
El diputat de Compromís recorda que “fins i tot un d’ells, amb presència en alguns ajuntaments valencians, és esmentat elogiosament en el text escrit per l’assassí”

El diputat per Castelló de Compromís, Josep Maria Pañella, a més de condemnar “el brutal atemptat racista que ha patit Noruega” i de mostrar “la nostra total solidaritat amb aquell poble”, ha recordat que “per desgràcia, entre nosaltres existeixen també organitzacions polítiques que fan de l’odi a les persones diferents i del racisme sense sentit el seu ideal central.

Pañella ha deixat ben car que "les organitzacions que conformem Compromís ja vam deixar clar en el seu moment el nostre desacord amb la Llei de Partits que PP i PSOE van pactar en el seu dia. Però, siga com siga, aquesta llei està avui plenament en vigor, i per això exigim a les autoritats competents que prenguen bona nota d’aquelles organitzacions racistes i d’extrema dreta que no hagen condemnat aquest atemptat i les idees que sustenten la massacre, i si ho han fet, si ha estat sense pal·liatius ni restriccions. I, si no ha estat així, que les estudien i, en el seu cas, duguen als tribunals la petició d’il.legalització d’aquestes formacions, en aplicació justament d’una Llei de Partits que, en qualsevol cas, seria inadmissible que fora sel.lectiva, que s’aplicara a unes formacions sí i a unes altres no”

Finalment, Pañella ha recordat que “una d’aquestes formacions d’extrema dreta és expressament esmentada en el text que ha deixat escrit l’assassí confés de Noruega, i lloa d’ells justament que hagen aconseguit escons, tres concretament, en alguns municipis valencians. Amb més raó encara, per tant, seria exigible que aquesta formació condemnara la massacre i les aberrants motivacions ideològiques que l’han inspirada; o que, cas contrari, s’atinguen a les conseqüències que marquen les lleis, inclosa concretament la Llei de Partits”

dijous, 14 de juliol de 2011

A CATALUNYA TENIM UN AUTOGOVERN DE "FIRETA".


El diputat de Solidaritat Catalana per la Independència, Alfons López Tena, ha denunciat que "tenim un autogovern de fireta i constitucions de fireta. Coneixen algun estat en el que el govenr li costi sis mesos portar els pressupostos al Parlament?".

En aquest sentit, ha lamentat que "ara s'aproven els pressupostos de 2011, quan ja han passat pràcticament set mesos de l'exercici pressupostari".

"En aquesta mena de barraca de fira en la que s'ha convertit l'autonomia catalana, la Generalitat, el Govern i el Parlament; els pressupsotos s'aproven a finals de juliol i no passa res perquè realment no importa", ha afegit.

D'altra banda, ha denunciat que que el Parlament "està infrautilitzat, ja que es van acumulant les proposicions de llei, les esmenes i les propostes. Pràcticament, està pagant als diputats per a que cobrin i no emprenyin".

Per últim, Tena ha explicat que "dels dotze mesos que té l'any hi ha un mes en el que no hi ha cap plenari, cinc mesos en el que només hi ha hagut un sol plenari i sis mesos en els que es preveuen dos plenaris".

dimarts, 12 de juliol de 2011

PACTE CIU-PP: ACABAR AMB LES DELEGACIONS CATALANES A L´EXTERIOR.


CiU ha pactat amb el PP els pressupostos, per "responsabilitat" diuen, però amb aquest gest tan senzill han situat al PP (intrascendent durant 4 anys) al centre de la política catalana.
El mateix PP que posa en qüestió la immersió, la recepció de TV3 al País Valencià, les consultes sobiranistes, el dret de dicidir dels catalans, la relació bilateral amb Espanya, les delegacions catalanes a l´exterior i que dificulta (amb totes les eines que pot) la unitat de la lengua catalana, un estatutet esquifit, etc. etc.
Quan parlen només tenen un territori al cap: Espanya (una Espanya uniforme i uniformada).
CiU ha tornat a fer el mateix de sempre: donar oxígen a un partit intrascendent a Catalunya, amb un preu car, molt car. A canvi els catalans ens farem "invisibles al món" i per tant les delegacions catalanes a l´exterior només seran comercials.

Quina vergonya.

Pengem aquest article d´en Vicent Partal perquè entenem que toca de ple en la situació de desmuntar (CiU i PP) el poc que s´havia fet en la visualització exterior del país:

11.07.2011

El govern d'Artur Mas intenta fer veure que el pacte amb el PP pels pressupostos no és res. Com si fos una espècie d'accident menor. 'Costa barat' han arribat a dir com a argument. Barat? El PP mentrestant treu pit i es posa al centre de la política catalana, el mateix PP que fa un any era fora de la manifestació i contra els que hi érem. I encara marca territori i nacionalisme (espanyol) acabant amb les 'ambaixades' catalanes.

Perquè el pacte sí que té preu i és d'un alt voltatge polític. No ha estat només cosa de com salvar la crisi, de debatre si d'aquesta manera o d'aquella n'eixirem millor. No. Els populars volien marcar territori de forma pública, amb trumfos, demostrar que els seus vots aturen el nacionalisme català. I ho han fet posant la proa contra les 'ambaixades', contra les representacions de la Generalitat de Catalunya a l'exterior, contra el que era l'embrió d'una necessària diplomàcia pròpia.

Que aquestes representacions eren una de les bèsties negres del PP ja ho sabíem, vista la quantitat de vegades que ells n'han parlat els darrers anys. Que per a CiU foren tan poc importants és una sorpresa. Cal reconèixer però que no és una novetat, car ja van començar ells sols a reorientar-les tot posant al capdavant funcionaris diplomàtics espanyols de llarga carrera i escàs sobiranisme. Aleshores van dir que era només una qüestió d'eficàcia. Que la diplomàcia és una mena de ciència i els que en saben ho poden fer més fàcil.

No ha calgut massa pressió, però, a l'hora de dinamitar-les del tot i sembla que l'executiu de Mas ha acceptat ràpid la proposta del PP de convertir-les en una coseta equiparable al que puga tenir La Rioja o Extremadura, si és que tenen alguna cosa. Han aconseguit el gest simbòlic de tancar-ne alguna, diuen que la de Buenos Aires, i el gest dur de convertir-les de delegacions polítiques en simples eines comercials que, a més, caldrà que es coordinen de manera obligatòria amb les delegacions (superiors, s'entén) que el govern espanyol tinga en el territori corresponent.

Un canvi radical i complet. Si els darrers anys tant el treball de l'Institut Ramon Llull com la feina dels ambaixadors, més o menys afortunada segons els casos, havien començat a posar en alguns mapes mentals l'existència d'un país que es diu Catalunya, ara com a conseqüència del pacte de CiU amb els més nacionalistes dels espanyols tocarà fer marxa enrere.

I això cal que quede clar que sí que és un preu, president. I dels grossos.


director@vilaweb.cat

divendres, 8 de juliol de 2011

RATIFICADA LA PROHIBICIÓ DE "CURSES DE TOROS" A CATALUNYA.


El ple ha ratificat aquesta tarda la prohibició dels toros a partir de l'1 de gener de 2012 després de rebutjar tant la proposició de llei del PPC sobre aquesta matèria, que establia una moratòria fins al 2015, com la de Ciutadans, que eliminava la prohibició. D'altra banda, la cambra ha acordat per unanimitat continuar tramitant la proposició de llei per aplicar a Reus el règim d'organització dels municipis de gran població, presentada per tots els grups. Pel que fa a la proposta d'ICV-EUiA, sobre biodiversitat i patrimoni natural, el ple n'ha aprovat les esmenes a la totalitat per 77 vots a favor (CiU i PP), 48 en contra (PSC, ICV-EUiA, ERC, Solidaritat i Laporta) i 3 abstencions (Ciutadans), de manera que la iniciativa no ha prosperat.

El ple ha rebutjat les dues proposicions de llei sobre la prohibició dels toros, ja que les esmenes a la totalitat que hi havien presentat CiU, ICV-EUiA, ERC i Solidaritat han prosperat amb els vots favorables d'aquests grups, més els del PSC i el de Joan Laporta, i els contraris del PPC i Ciutadans.

La proposició de Ciutadans eliminava la prohibició dels toros i en circumscrivia la pràctica a places que ja haguessin estat construïdes quan va entrar en vigor la primera llei de protecció dels animals el 1988, mentre que la del PPC proposava una moratòria de tres anys en l'aplicació de la prohibició, que hauria entrat en vigor l'1 de gener de 2015. La del PPC l'ha presentada Rafael Luna, i la de Ciutadans, Albert Rivera. Al debat de totes dues iniciatives hi han intervingut a més Josep Rull (CiU), Jordi Terrades (PSC), Joan Boada (ICV-EUiA), Oriol Amorós (ERC), Alfons López Tena (Solidaritat) i Joan Laporta.

El debat ha estat seguit des de la llotja per diversos membres de la plataforma Prou, que va promoure la ILP, com Anna Mulà, Leonardo Anselmi i Alejandra García, i pel regidor de l'Ajuntament de Barcelona Jordi Portabella.

La iniciativa legislativa popular per prohibir els toros a Catalunya, la va aprovar el ple el juliol de l'any passat i entrarà en vigor l'1 de gener. Amb la ILP es va modificar l'article 6 del text refós de la llei de protecció dels animals, aprovat pel decret legislatiu 2/2008, amb la finalitat de prohibir "les curses de toros i els espectacles amb toros que incloguin la mort de l'animal i l'aplicació de les sorts de la pica, de les banderilles i de l'estoc", prohibició de què queden excloses les festes amb bous sense mort de l'animal, és a dir, els correbous. El text aprovat també incloïa una disposició que estableix una compensació econòmica, que ha de determinar el govern, per als titulars de drets subjectius afectats per l'entrada en vigor de la llei.

dijous, 30 de juny de 2011

TANCAMENT DE L´AVE TOLEDO-ALBACETE ( L´ESPANYA IMPOSSIBLE)


Com si vulguessin donar la raó a Germà Bel, ahir es va tancar la línia espanyola del "AVE Toledo-Albacete" amb una mitjana de 9 passatgers per dia (i no en tot el tram).

I això passa quan es fan grans obres faraòniques només amb criteris polítics. Quan durarà l´AVE d´Extremadura? o s´obrirà mai totalment l´aeroport de La Manxa ?
Volien estructurar una Espanya feta a la seva mida, amb uns territoris que ells mateixos ja havien desestructurat.
Cal que responguin: Perquè els espanyols son els segons del mon en km de vies d´alta velocitat ? I perquè no han pensat mai en l´alta velocitat per a les Castillas ?

Com podem continuar en un estat tan impossible. No és estrany que els mateixos periodistes espanyols escriguin aquests articles:


" Empiezan a cerrar líneas del tren de Alta Velocidad por carecer de demanda. Ni los gobiernos de Aznar ni los de Zapatero entendieron que España, excepto los traslados muy largos, es ideal para la media velocidad, que es hasta un tercio de la inversión del AVE y mucho más barato su mantenimiento.

Ahora los ejecutivos, los que pueden pagar los altos precios de la alta velocidad, viajan en AVE. El resto de la población se ha quedado sin trenes alternativos y retorna al autobús. No se han hecho inversiones en trenes de mercancías que aumentan la productividad y la competitividad.

El final del AVE entre Toledo, Cuenca y Albacete es el primer acto para desmontar la España de los faraones, en cuya burbuja han estado viviendo los ministros de Fomento, desde Álvarez Cascos hasta José Blanco ".

diumenge, 26 de juny de 2011

EL INSTITUTO CERVANTES NO PATEIX RETALLADES. QUINA CASUALITAT ¡¡¡


Bon article del bloc d´en Miquel M.
Ara que el "nostre govern" retalla a les comunitats catalanes a l´exterior, a la nostra cultura i a la nostra educació. Va bé saber que altres cultures veïnes no ho han entès gens, això de les retallades.

El disposar d'un estat propi garanteix un flux de diners molt estable per la promoció de la pròpia cultura i llengua, tant a l'interior com a l'exterior. Això consolida l'existència de milers d'artistes plàstics, cantants, orquestres de música, grups de teatre, cineastes, compositors, escriptors, en la llengua i cultura pròpies tant a l'interior com a l'estranger.
Un exemple ben clar és Espanya. Espanya, com a gran país europeu, disposa d'un gran institut per a “Difundir la cultura española y la cultura en español”. Amb això no es refereixen pas a les cultures i les llengües espanyoles. Perquè, a quina de les llengües i cultures que hi ha a Espanya es refereixen? Parlar de la llengua espanyola és igual d'absurd com parlar de la llengua suïssa o de la llengua europea, o de la llengua belga i de la cultura belga.
Però el món això s'ho creu i ja sabem que a ells els interessa mantenir aquest malentès.
Bé, amb un estat propi, els castellans disposen de: 103.000.000 d'euros anuals per a promocionar la llengua castellana i la cultura castellanoparlant.
Disposen de grans seus a 78 ciutats del món, a 44 països.
Amb aquests diners poden pagar a 3.500 , artistes plàstics, arquitectes, científics, investigadors, pensadors, crítics, actors, realitzadors, guionistes, dramaturgs, poetes, editors, comissaris, músics, creadors... Tots ells o el 99% per a difondre la seva llengua i la seva cultura.

S'han organitzat 2500 projeccions, 500 cercles de cinema, 450 concerts, tallers i presentacions musicals, 495 conferències, 375 exposicions, 250 tallers sobre la seva cultura, 200 taules rodones, i han pogut promoure el Dia de l'espanyol, no referint-se pas al ciutadà espanyol, referint-se a la llengua erròniament dita així, a la seva llengua, la llengua de Cervantes (bé, potser si, potser no) però de segur la llengua de tots els dictadors que ha conegut la península Ibèrica.
Aquest dia està pensat com a festa per a tots aquells que parlen la seva llengua. És a dir, els catalans no hi estem convidats.

Com si fos poc, la crisi no ha afectat gens (gens però gens ni mica!) el pressupost de l'esmentat institut.

El pressupost de l'Institut Cervantes dels darrers 3 anys:

2009 – 102,4 milions d'euros
2010 – 103 milions d'euros
2011 – 103 milions d'euros

Catalunya, com ja sabreu, no disposa d'un flux de diners estable per a la promoció de la cultura i llengua catalanes. Cada any que passa perdem l´oportunitat de donar suport a milers d'artistes escriptors, arquitectes, científics, investigadors, pensadors, crítics, actors, realitzadors, guionistes, dramaturgs, poetes, editors, comissaris, músics, creadors, etcètera, que vulguin promocionar la nostra cultura arreu del món. (Recordo que estic parlant només de promocionar la nostra llengua i cultura només a l'exterior). Ja et pots imaginar el potencial de tenir una eina constant tan potent per a fer conèixer la pròpia cultura i llengua. No és estrany que ningú ens conegui fora de Catalunya.

El pressupost de la Generalitat dels darrers 2 anys per a les comunitats a l'exterior dedicades a promocionar la cultura i la llengua catalana ha estat:
2009 – 2,5 milions
2010 – 2,5 milions
2011 – ?? probablement la meitat amb molta sort.

Probablement sabreu que la Generalitat ha tallat el flux de diners a totes les comunitats a l'exterior, amb la qual cosa desenes d'artistes, escriptors catalans, conferenciants catalans, etc, han vist suspesos els seus programes a l'estranger.

Així estem, som els que més paguem i a sobre els ÚNICS que hem de retallar en promoció de cultura a l'exterior.
Segurament, amb un estat propi podrem multiplicar aquesta despesa per 10. Un altre argument, que alhora és econòmic i cultural, per a desitjar més que mai tenir un ESTAT PROPI.


1
http://www.cervantes.es/sobre_instituto_cervantes/prensa/2011/noticias/discurso_plan_accion_cultural_2011.htm

2 “Instituto Cervantes no sufrirá recortes presupuestarios en 2011”
http://www.letralia.com/237/0722cervantes.htm

3
2009 - 102,4 milions d'euros
(source: http://www.finanzas.com/noticias/formacion/2008-10-06/48704_directora-instituto-cervantes-califica-presupuesto.html)

4
2010 – 103 milions d'euros
2011 – 103 milions d'euros
(source: http://noticierodiario.com.ar/el-instituto-cervantes-cumple-20-anos/).

5
Pressupost per a les comunitats a l'exterior (dedicades a promocionar la cultura i la llengua catalana)
2009 – 2,5
2010 – 2,5
2011 – ??
http://premsa.gencat.cat/pres_fsvp/AppJava/notapremsavw/detall.do?id=16373

6
http://www.directe.cat/noticia/114020/la-generalitat-comenca-les-retallades-per-les-comunitats-catalanes-a-l-exterior
Publicat per Miquel Marzabal

dilluns, 13 de juny de 2011

STRUBELL: Indignats, ahir, avui o sempre ?


Que no ens en distreguin. Necessitem un estat propi on exercir la justícia i la convivència

La paraula indignats s'ha posat molt de moda darrerament. Fantàstic. Els temps ho requereixen. Recordo que l'any 2001 quan pensàvem un nom per a una entitat que havia de lluitar pel retorn dels papers de Salamanca, algú va trobar excessivament decimonònic el nom de Comissió de la Dignitat. Jo pensava que era un nom clavat per a una entitat memorialista enclavada en un estat incapaç de superar una dictadura. Ara s'ha posat de moda el mot. Millor. Arcadi Oliveres, en parlar dels indignats, ha distingit sàviament entre els partits de govern, que defineix com a “obedients” als grans interessos, i els que no ho són, sense ficar tots els partits al mateix sac. Caldria recordar que al nostre Parlament hi ha un petit grup –maleït tant pels poderosos com pels decorosos– que sí practica la indignació tant com pot. Un grup que s'ha rebel·lat contra les subvencions compensatòries a Endesa (per les nevades del 8 de març), contra la llei d'hipoteques i contra el finançament de partits i les abusives dietes dels parlamentaris, sense atraure –no cal dir-ho– l'atenció dels mitjans. Un grup, cal dir, que no ha tingut la mateixa sort que els acampats a la plaça Catalunya ja que la seva acampada (per reclamar la llibertat del poble català) sí va ser desallotjada sense contemplacions del parc de la Ciutadella per la policia política d'Hereu.

Penso que el moviment dels indignats ha de tenir ben clar com ha de pagar solucions per a les justes reivindicacions socials, polítiques i culturals presents a les acampades de Barcelona i Girona, etcètera. Té tota la raó Víctor Alexandre quan escriu en una web de Sant Cugat: “Hem de tenir present que, sense diners, tota reclamació de polítiques socials està abocada al fracàs. I Catalunya no té diners perquè els seus diners se'ls queda un altre. Així de clar”. Aquest, i cap altre, ha de ser el primer objectiu i motor de la indignació dels catalans progressistes. Que no ens en distreguin ni els indignats, ni l'establishment. Necessitem un estat propi on exercir la justícia i la convivència.

* Article publicat a El Punt

dimecres, 8 de juny de 2011

ATAC DIRECTE CONTRA EL CATALÀ AL PAÍS VALENCIÀ


ARTICLE CLAR DE L´ESCRIPTORA ISABEL-CLARA SIMÓ sobre els atacs directes contra la llengua al País Valencià per part del PP (per cert, aquest mateix partit amb el qual vol pactar CiU a Tarragona).

Voldria insistir sobre la catàstrofe lingüística que es prepara al País Valencià. El conseller de Cultura, Font de Mora, seguint ordres de la Generalitat Valenciana, estimulada pels resultats –no tan bons com creien, però que garanteixen la impunitat governamental– de les municipals, i les expectatives d'un futur govern del PP a l'Estat, ha decidit eliminar les escoles de línia valenciana, que garantien que la població que volgués escola en valencià hi tingués accés; això, en un país la llengua del qual és el valencià (o el català: el nom no fa la cosa). Escola Valenciana ha tingut uns resultats excel·lents, tant en l'acceptació pública, és a dir, en nombre d'alumnat, com en continguts pedagògics.

La proposta, que hauria d'omplir de vergonya qualsevol valencià, consisteix, senzillament, a anunciar la supressió d'aquesta línia. La desaparició del valencià esdevé així inevitable. Escola Valenciana ha escrit un manifest al qual s'han adherit una autèntica multitud d'agrupacions polítiques i civils i d'entitats del sector. El lema és “Sí al valencià”. I l'objectiu, un ensenyament de qualitat i que respongui als drets lingüístics dels valencians.

Tot això es produeix amb el silenci quasi total de veus del Principat. No dic que no sigui prudència, però no sé si tothom, aquí dalt, és prou conscient que es tracta de la NOSTRA llengua, la de tots. La de valencians, principatins, illencs, etc.

He de remarcar, però, que, simultàniament, s'ha presentat a Girona un manifest que constitueix una nova Declaració Universal de Drets Lingüístics, en el qual es reclama a les Nacions Unides que l'ús i la protecció de la pròpia llengua siguin reconeguts com un dels drets humans fonamentals. Falta que feia.

No podem fer un forat a terra i amagar-hi el cap, amb l'excusa que els valencians no volen ingerències. Si lapiden una dona en algun lloc remot del planeta, bé que ens sentim afectats. No cal que digui què passa quan es tracta de la llengua comuna.

Aquest fet és gravíssim i no ve de Madrid. A veure si obrim els ulls d'una vegada.

divendres, 3 de juny de 2011

MANIFESTACIÓ EL 5 DE JUNY PEL TANCAMENT DE LES CENTRALS NUCLEARS CATALANES


Donem suport a la manifestació convocada per la plataforma Tanquem les Nuclears diumenge 5 de juny.

Cal que definitivament preparem entre tots un veritable projecte energètic per a Catalunya, que no posi en perill la salut dels catalans i catalanes, que trenqui la nostra dependència d´altres països i de grans empreses estrangeres i especialment que puguem decidir nosaltres quin model energètic volem i exigir la transparència que mai ha tingut el sector nuclear amb la nostra població.

dilluns, 30 de maig de 2011

CIU ESTÀ DONANT OXIGEN AL PP, SEGONS S.I.


Uriel Bertran: “CIU està donant oxigen al PP i acabarà segrestada per l'espanyolisme com en l'època Aznar”

Solidaritat Catalana per la Independència s'ha mostrat en total desacord amb la política de pactes de Convergència i Unió i les aliances que està teixint amb el Partit Popular. El diputat i Secretari General de SI, Uriel Bertran ha lamentat que “CIU està donant oxigen al PP i acabarà segrestada per l'espanyolisme com en l'època Aznar”. El diputat independentista s'ha mostrat preocupat pel fet que CIU estigui preferint “l'espanyolisme a virar cap al sobiranisme” en un moment en que les enquestes indiquen que l'independentisme està en auge. I ha criticat durament que la política de pactes que està duent a terme “permeti segurament l'alcaldia de Badalona o ja hi hagi un pacte confirmat a Reus”.

També ha fet referència a les votacions entra els adherits de SI a l''Espai Democràcia' per decidir l'orientació de vot dels seus diputats en la reforma de l'impost de succions. La votació, que acaba aquesta mitjanit, té uns resultats de: 56% No a la reforma, 38% Si, i 5% abstenció. Per tant, si els vots segueixen en aquesta direcció els diputats votaran 'no' en el proper Ple. Bertran ha elogiat la feina feta pel partit en aquest sentit perquè és la primera vegada que un partit català presenta un sistema d'aquestes característiques “és el que demana la ciutadania i és un pas més en la línia de la regeneració democràtica i la participació ciutadana en la qual ens havíem compromès”, ha dit.

El proper tema que es portarà a debat i que es sotmetrà a democràcia interna serà l'energia nuclear. Aquestes votacions permetran a SI tenir un posicionant polític determinat sobre temes de màxima actualitat per traçar el model d'estat que es vol aconseguir.

dissabte, 28 de maig de 2011

SOBRE RATKO MLADIC (ORGANITZADOR DE LES MATANCES A SREBRENICA- BÒSNIA)


Vicent Partal va publicar un article a Vilaweb, coincidim amb els seus dubtes. Malgrat tot, calia detenir-lo i jutjar-lo, encara que només sigui per fer justicia a la memòria dels milers de persones mortes fa 16 anys impunement a la ciutat de Srebrenica, aïllada i "protegida" per les forces de l´ONU (en aquell moment) en la guerra d´independència de Bòsnia i Herzegovina. Davant la passivitat de tothom.

Ahir van detenir Ratko Mladic, l'home que en nom de Sèrbia va cometre les matances més terribles que Europa hagués viscut des de la Segona Guerra Mundial. Va ser ell l'artífex del setge inhumà contra Sarajevo, ell va ordenar morts i més morts en nom de la puresa ètnica, ell va ser sobretot el criminal responsable de la matança de Sbrenica.

Durant molts anys m'he demanat com reaccionaria el dia que ell o Karadzic foren portats a presó, jutjats i condemnats. De primer, em pensava que me n'alegraria molt. Vaig veure la seua gent, els seus soldats, actuar a Bòsnia i a Croàcia; vaig conèixer de primera mà la seua manera brutal de fer, el seu supremacisme i la seua tirania. I tenia moltes ganes que pagàs finalment pels seus crims, i en tinc.

Però quan ahir un SMS em va avisar que l'havien trobat i que l'engarjolaven en vaig sentir molt poca, d'alegria. Perquè tots sabíem on era i qui el protegia i que la detenció era una pantomima. Tots sabíem que Mladic no podia viure sense el suport serbi, de l'actual Sèrbia també. I les proves que això era així s'acumulaven molt més encara des de fa un any, quan una revista bosniana el va descobrir i va relatar amb pèls i senyals que s'estava i vivia exactament allà on ahir el van detenir. I doncs?

Simplement, això que va passar ahir va ser instrumental. Fred. Sèrbia l'ha venut en canvi d'acostar-se a la Unió Europea. I ho ha fet, teatralment, el mateix dia que la cap de la diplomàcia europea, la peculiar Lady Ashton era a Belgrad. I tanmateix Mladic era un monstre igual ahir que fa un any, igual ahir que en tots aquests setze anys eterns que ha esquivat la justícia perquè l'ajudava el govern que ahir va deixar d'ajudar-lo.

Hi ha qui considera que amb això n'hi ha prou, que ens n'hauríem d'alegrar. Que, si Sèrbia l'ha traït en canvi d'acostar-se a la UE, ens n'hauríem d'alegrar. Però jo no sé què dir. No perquè em faça por Mladic, convertit en un vell, caricatura de qui fou. Sinó perquè em fan por els Mladic que poden circular pel món, i més que enlloc per Sèrbia, i que poden interpretar en una detenció com aquesta que el mal està tan sols en l'oportunitat i no en la immoralitat de creure que qualsevol xiquet de Sbrenica mereixia la mort o que els mercats de Sarajevo eren objectius legítims.

divendres, 20 de maig de 2011

ENCARA MÉS RAONS PER A LA INDEPENDÈNCIA.


Bon article de la Isabel-Clara Simó, que us adjuntem a continuació.
És difícil entendre com es pot ser espanyolista aferrissat (com molts casos al nostre país)si això té unes deficiències evidents (i no només econòmiques).
No podem votar una altra cosa que partits independentistes, com sempre hem dit.

Voldria fer esment de dues dades econòmiques publicades als diaris les darreres setmanes. Una és el rànquing de les regions més riques d'Europa, segons el qual t'assabentes que Londres interior és, segons el PIB, la part més rica de tot el continent (inclosa la Gran Bretanya, Déu nos en guard); i que la més pobra és Muntènia del Sud, una regió de Romania. Doncs bé, els economistes de l'Avui –on apareix aquesta noticia–, un cop fetes les anàlisis pertinents, conclouen que si Catalunya fos Estat ocuparia la setena posició, i que només la podrien superar Luxemburg, Holanda, Irlanda, Àustria, Dinamarca i Suècia; hi afegeixen que el poder de compra dels catalans equival al dels ciutadans del sud-est britànic, els del Vèneto i el Lazio italians, els dels lands de Baviera a Alemanya i el Brabant flamenc.
Això són excel•lents notícies. Amb un afegitó: el famós “efecte frontera” que esgrimeix el PP per semblar racional quan parla de la no viabilitat de la independència de Catalunya és un argument antiquat: a dins de la Unió Europea, aquest efecte econòmic no té validesa, i en una economia global, encara menys. Poseu-vos al dia, estimats espanyolistes, que el món no corre: vola. I Catalunya també.
L'altra notícia econòmica ens la va donar Jordi Barbeta; els catalans, a dins de l'Estat, tenen els tipus impositius més alts en IRPF, en el recàrrec sanitari, en transmissions i en matriculacions. Hi ha un requadre que diu: “Pagant més impostos, la sanitat catalana té un dèficit de 850 milions. Amb el finançament d'Euskadi o d'Extremadura, en comptes de dèficit tindria un superàvit de 2.000 milions d'euros”. Alça, Manela.
Em pregunto qui pot no ser independentista, amb les dades a la mà, i amb quins arguments. Em pregunto què es pot al•legar a unes xifres objectives, a un malestar econòmic i a la demostració incontestable que pertànyer a l'Estat espanyol ens costa moltíssim a cadascun de nosaltres, tant se val si som independentistes o espanyolistes, si som de dretes o d'esquerres. I em pregunto en què pensa Duran i Lleida les llargues nits d'hivern i les inacabables tardes d'estiu. Posat que, en aquesta poètica avinentesa, pensi en Catalunya.

dissabte, 14 de maig de 2011

BABELIANS FITXATS PER HEREU A BARCELONA.


Us pengem un article d´en Victor Alexandre (amb el qual coincidim amb algunes coses i amb altres no tant), però aquest article té una cosa bona: que denuncia desacomplexadament la manca de criteri dels PSOE i del seu candidat Hereu en el "fitxatge" de "babelians" i per aquí sí que no hi passarem.


BABELIANS FITXATS PER HEREU A BARCELONA.
El proper 22 de maig sembla que per fi Barcelona obrirà les finestres del seu Ajuntament i foragitarà l’aire de resclosit que s’hi respira des de fa trenta-dos anys. Trenta-dos anys de govern són molts anys. I per prendre consciència del que signifiquen, n’hi ha prou de tenir present que abasten molt més d’una generació. És a dir, que els catalans nascuts després del 1979 no han conegut cap altre govern municipal a la capital de Catalunya que el del Partit Socialista. El mateix partit, ves per on, que considerava inadmissibles els vint-i-tres anys de Jordi Pujol a la Generalitat. La fórmula socialista per perpetuar-se en el poder, tanmateix, per bé que ha estat legal, ha estat poc ètica. Legal, perquè no hi ha res que impedeixi que l’alcalde de la capital del país abandoni el seu mandat abans d’acabar la legislatura; poc ètica, perquè denota males arts i un afany de gaudir d’un lloc de privilegi a la graella de sortida electoral per davant de la resta de participants. És clar, no és el mateix presentar una cara desconeguda a les eleccions que tenir un candidat que ja fa dos anys –o, si més no, un bon grapat de mesos– que exerceix com alcalde i que ha tingut temps per promocionar-se gratuïtament en tots els mitjans de comunicació. Així va ser com Pasqual Maragall va succeir Narcís Serra, així va ser com Joan Clos va succeir Pasqual Maragall i així va ser com Jordi Hereu va succeir Joan Clos. És la fórmula reproductiva del carrer Nicaragua, una fórmula descaradament sociodinàstica.

Aquesta vegada, però, els socialistes s’han trobat que no hi ha hagut ningú que hagi ofert a Jordi Hereu un càrrec més elevat –per a un socialista és molt més important ser ministre d’Espanya que alcalde de Barcelona– en virtut del qual fos possible la jugada de substituir-lo per un delfí. I les primàries amb Montserrat Tura, una dona que ni tan sols va tenir la consideració de viure a Barcelona per aspirar a governar-la, també han estat una jugada fallida. Tan fallida com la consulta sobre la reforma de la Diagonal. Per això, davant la patacada que els ve a sobre –estem parlant de la mateixa gent que va cremar 215 milions d’euros de l’erari públic en l’esperpent del Fòrum de les Cultures i que ha deixat Catalunya a la vora del col•lapse econòmic–, han començat a cercar suports de caire personal. I els suports socialistes, no cal dir-ho, sempre són espanyolistes.

Això explica que els grans fitxatges de Jordi Hereu per guarnir la campanya electoral siguin Ana María Moix i Rosa Regàs, dues flamants signatàries dels famosos manifiestos nacionalistes espanyols elaborats pel Foro Babel. I és que tant l’una com l’altra formen part de l’esquerra ‘pija’ catalana que escriu en espanyol porque hace más fino i que ha fet de l’autoodi la seva raó de viure. Rosa Regàs, a més, va haver d’abandonar el càrrec de directora general de la Biblioteca Nacional d’Espanya, l’any 2007, després que el ministre de Cultura d’aquell país, César Antonio Molina, en blasmés la gestió i que pretengués continuar les seves vacances malgrat la desaparició de dos mapamundis gravats i il•lustrats que formaven part d’exemplars de l’edició incunable del 1482 de l’obra ‘Cosmografia’, de Ptolemeu.

Aquesta és la gent que pretén mantenir-se trenta-dos anys més en el govern municipal de Barcelona, una gent que menysprea la llengua, els drets nacionals i les institucions de Catalunya i que elabora manifiestos per subordinar-la a Espanya. Això explica que Jordi Hereu hagi faltat el respecte als membres del govern, en titllar-los de “consellerets”, i que aquests, amb bon criteri, hagin cancel•lat indefinidament les cites previstes amb ell. Jordi Hereu, al capdavall, és la viva imatge d’un partit d’obediència espanyola per al qual les institucions catalanes no són les institucions d’una nació d’Europa, són només mers instruments al servei de la seva ideologia i del seu il•limitat afany de poder.