dimarts, 23 de juny de 2015

ESTAT CATALÀ: TANCADA DEFINITIVAMENT L' ETAPA AUTONÒMICA, S'OBRE LA INDEPENDÈNCIA.

Estem vivint uns anys molt intensos, que van agafant velocitat. A poc més de 3 mesos tenim unes eleccions "autonòmiques" que els catalans i catalanes hem convertit en plebiscitàries i caldria que guanyessim per una majoria el més gran possible. Però volíem fer unes petites reflexions:

1. Aquestes eleccions seran plebiscitàries ( vulguin o no Rajoy, Fernandez Diaz, el PP, Ciudadanos o el PSOE). Això ho decidirà la població de Catalunya amb el seu vot. Els partits independentistes ja ho han decidit i els unionistes es fan l' orni, però saben que ho seran i que entre el seu bloc es decidirà qui liderarà l' unionisme i per tant faran campanya en aquest sentit, Catalunya- Espanya.

2. les majories, d'una i altra banda no estan gaire garantides, per tant tothom s' esforçarà en fer caure en el seu cantó tots els indecisos, terceres vies i altres invents. Per tant en el camp independentista la campanya hauria d´ésser intel.ligent, didàctica i que desmenteixi mentides i pors del Govern espanyol.

3. No hauriem d' entrar en discusions impossibles dintre de l' independentisme (llistes úniques, tres llistes, del president, de les entitats, etc. etc.). Hi ha arguments per a fer-ho d´una manera i també d' una altra, però aquestes discusions encallen el camí i desmotiven els votants. Per tant més val solucions imaginatives (Lluis Llach en va fer una ahir) o votacions internes de l' ANC i Omnium per tal de veure com veuen les entitats més grans del país la situació i la posició. Però mai entrar en discusions de partits.

4. En el sector unionista el punt clau de campanya és que no marxem nosaltres i que ells lideren la seva Espanya, el darrer exemple ahir el PSOE, la bandera espanyola i el lema "Mas España". Malament si han de demostrar que són més espanyols que el PP i els Ciudadanos.

5. L' eix de debat Catalunya- Espanya està més fort que mai. Ha trencat el PSOE, ha creat un llarg debat a ICV-EUiA i ha acbat trencant CiU. Tothom s' ha de definir en l' eix Catalunya- Espanya, no valen "les putes i les ramonetes" alhora. I el debat encara entrarà en més àmbits que ara no pensem.

6. El 2009-10 es va donar per acabada la "transicion" a Catalunya, el debat polític girava en altres direccions, mentre entraven en crisi a Catalunya (per diferents raons) els dos partits majoritaris de la transición: PP i PSOE. El 2014-15 anem donant per acabada l' etapa autonòmica, l' etapa del "peix al cove", la "puta i la ramoneta", el suport als Governs de Madrid i l' anar a demanar a Madrid si ens deixaven fer una mica més d' endeutament, mentre ens expoliaven dia sí i dia també. I sempre donant les gràcies al govern espanyol per deixar-nos subsistir.
S' ha tancat l' etapa autonòmica, també se li ha acabat la corda a Duran. Anem obrint una nova etapa, caldrà que treballem bé per tenir una bona posició de sortida després del 27-S i encara el camí definitiu per la independència del país.        

dilluns, 8 de juny de 2015

VALORACIÓ DE LA SITUACIÓ, DES D' ESTAT CATALÀ.



ANÀLISI  DE LA SITUACIÓ POLÍTICA, DESPRÉS DELS RESULTATS ELECTORALS DE LES MUNICIPALS:

1. Vistos els resultats i analitzats (amb una perspectiva, no a corre-cuita), és obvi que a nivell nacional (Països Catalans) no podem estar descontents. Els números són els que són. Al Principat s’ ha passat d’ 1.100.264 vots independentistes (l’ any 2011) fins a 1.412.068 (el 2015), mentre el vot unionista s’ ha reduït (PP, PSOE, Ciudadanos) i han passat d’ 1.120.484 (l’ any 2011) fins a davallar en 993.913 (el 2015).
El vot independentista ha passat de 5.378 regidors (2011) fins a 6.080 (2015), mentre el vot unionista ha patit una gran reculada al Principat, han passat de 2.595 regidors(2011)  a 1.681 regidors el 2015.
Tenint en compte que deixem un marge sempre :ja que es molt possible que una part del vot d’ UDC no sigui independentista en un referèndum, que molts vots de candidatures no independentistes sí que votin independentista i una part del vot – no ens atrevim a donar percentatge- de ICV-EUiA i de BeC sigui independentista. Fent una aproximació, el resum és que el vot independentista no recula en cap moment al Principat.

2. Hem vist els resultats als Països Catalans, no podem fer una altra cosa que estar contents i valorar en la seva mesura (important) els vots aconseguits per Compromís (al País Valencià) i Més (a les Illes Balears). Als quals felicitem des d’aquí.

3. En relació a Barcelona-ciutat, nosaltres havíem apostat per incidir en “Barcelona, capital de la República Catalana” i no veiem que els resultats ens donin aquesta definició. Per tant Barcelona continua sent un objectiu clau pel camí cap a la independència i potser haurem de seduir-la més. De la mateixa manera que aquestes votacions eren municipals (i no primera volta d’unes plebiscitàries), també veiem que ens dóna una referència per un futur proper i necessitem que BeC (Barcelona en Comú) no sigui una nosa per la independència, ni un vot unionista, sinó que sigui un vot que respecti la voluntat majoritària.

4. ESTAT CATALÀ continuarem treballant, com hem fet des del 1922,  per la independència del nostre país i pel benestar de les persones d’aquest país des d’unes posicions progressistes situades a l’ esquerra catalana. Felicitem als partits independentistes en general, i esperem que ara tots en la mateixa direcció treballem per les eleccions del 27 de setembre i pensem en el futur del nostre país.  
La campanya del 27-S l’ hem de guanyar amb arguments. En tenim molts i prou bons per convèncer totes les parts de la societat catalana. Cal anar endavant i no afluixar gens i sense posar-nos gens nerviosos.