dimecres, 28 de març del 2012

EL POBLE CATALÀ ESTÀ MADUR PER LA INDEPENDÈNCIA , CiU NO.

Us pengem un article d´un blocaire conegut de la xarxa que va titular "Què hem fet els catalans/es per patir CiU ?:

Primer de tot, votar-la. Siguem clars. CiU és una formació que en els seus 33 anys vida, primer com a coalició o després com a federació, ha demostrat una resiliència més que notable. Després de passar per set anys de travessa en el desert, en el darrer cicle electoral, CiU ha guanyat més poder del que mai havia somiat. Sobretot en el cas de Barcelona, l’autèntica assignatura pendent.

Però precisament per això, pel seu èxit, la seva responsabilitat és enorme. I a ningú se li escapa que estem assistint a quelcom realment insòlit. Podent optar per conformar un bloc sobiranista, del qual, ella en seria la capdavantera sense cap mena de dubte, els dirigents de CiU, i molt particularment, els de CDC, estan optant sistemàticament per pactar amb els seus enemics -que no adversaris- nacionals. És realment escandalós, el peixet que està donant al PP, al qual li permet assolir unes quotes de visibilitat -i de poder- institucional.

Fins i tot fa mal veure com en el mateix moment que a les Illes el PP aprova un genocidi lingüístic institucional, al Principat, CiU el recompensa amb la vicepresidència de l’organisme directiu dels mitjans audiovisuals públics.

La pregunta apareix de seguida: es pensen que són tan llestos i eixerits, els de CiU, que entabanaran als del PP, fent-los passar bou per bèstia grossa i a l´hora posaran fil a l’agulla a la transició nacional cap a l’estat propi? Llavors, a qui enganyen? Als espanyols posant-se la pell de xai? O al Poble Català, fatxendejant sobre la seva voluntat sobiranista?

Es pensen que són realment els reis del mambo?

Fins quan els ciutadans que continueu votant elecció rere elecció CiU arribareu a la conclusió que aquesta opció és un cul de sac. O si més no una aposta tan arriscada, que només un crack se´n pot en sortir? És CiU el Messi de la política? Està clar que no, perquè si més no la cama dreta (Duran), no és que no xuti, no, és que sempre passa la bimba cap enrere.

En el fons de tot, naturalment, hi ha la desconfiança en el propi poble. CiU, i això està en l’ADN pujolista, mostra una total i radical desconfiança amb la bona gent. Per ells, la bona gent, ho és quan actua com un ramat d’ovelles que van de la cleda al prat en formació ordenada, ben disciplinades, i si cal mossegades, pel gos, que obeeix cegament les ordres del pastor.

Sóc conscient que molts dels votants convergents, em contestareu que els voteu perquè no hi ha res més amb cara i ulls. I no dic que no us falti raó. Però el cost de perpetuar l’statu quo convergent és altíssim, com s’està demostrant aquests dies amb l’ofensiva per terra, mar i aire, i per internet, del nacionalisme espanyol. És un risc que no es pot assumir.

Un detall. Aquesta setmana passada ens hem assabentat que Rajoy està convidant a la Moncloa els màxims executius de les multinacionals americanes per parlar del futur d’Espanya. I no em refereixo als delegats a l’Estat espanyol, no, sinó als executius o als propietaris que viuen als Estats Units. Segons s´ha sabut, ja han passat per Moncloa en Bill Gates i el besnét de Henry Ford, de Ford Motors, entre d’altres. Han estat converses quasi secretes, sense ni tan sols la participació del Ministre d’Afers Exteriors espanyol, el bocamoll d’en Garcia-Margallo (sense accent final, per dissimular la seva ascendència catalana). Han estat converses que les ha gestionades directament el cap de gabinet de Rajoy, que no és altre que un altre que amaga la seva catalanitat sota el nom de Jorge Moragas, i que sovint penso que molts convergents voldrien ser com ell quan fossin grans.

Què ens diu aquest episodi? Doncs clarament que els espanyols, malgrat la seva tradicional fatxenderia i bocagrossisme, estan més que acollonits sobre el “futur d’Espanya” i volen lligar curt els poders tradicionals -atès que dels polítics no se´n refien. Quant més criden, més bramen, més portades freakies publiquen en els seus diaris, les seves televisions, ràdios o butlletins digitals, que destil.len odi, és que més pelut ho veuen.

Amb això vull dir que, en el fons, Espanya és un tigre de paper -o un gatet. Només és necessari un acte de sobirania. I el que fa CiU, o més exactament, els sobiranistes de CiU, que naturalment n´hi ha, és donar oxigen a aquest estat moribund.

Senyor Mas, el poble català està més que madur per la Independència. La pregunta és, està vostè preparat per encapçalar-la públicament, i deixar d’amagar-se, com quan va votar en les consultes?

diumenge, 25 de març del 2012

LES CONSULTES, S.I. I UN POSSIBLE ESTAT CATALÀ.



Uriel Bertran recorda que gràcies a les consultes independentistes i la irrupció de Solidaritat al Parlament s'ha empès CiU a assumir l'objectiu de l'Estat propi.

SI es compromet a passar de les paraules als fets exigint a Convergència que compleixi amb els seus acords congressuals i que el Parlament pugui proclamar l'Estat català

El secretari general de SI, Uriel Bertran, s'ha desplaçat aquest matí a Altafulla per “donar suport” a la consulta independentista que organitza avui el consistori altafullenc per recordar que “en el seu moment vam ser els promotors de les consultes independentistes organitzades per la societat civil” i ha titllat de “salt qualificatiu” aquesta consulta, la primera que organitza una institució d'aquest país i que ha promogut Solidaritat, des de l'equip de govern. Bertran considera que la consulta d'Altafulla demostra que “la democràcia no es pot aturar” i “per molt que el PP i Soraya Saénz de Santamaría vulguin impedir el dret a decidir això no hi ha qui ho aturi”. Bertran s'ha felicitat de que la consulta s'estigui “desenvolupant amb absoluta normalitat”.

El secretari general de Solidaritat ha fet èmfasi en què “allà on hi som els de Solidaritat, el procés d'independència s'accelera” i ha marcat com a objectiu un “referèndum oficial vinculant des del govern i que es proclami l'Estat català al Parlament”. Bertran ho ha justificat amb un ull posat en el Congrés que tanca avui Convergència a Reus: “avui CDC no hagués fet el pas d'assumir l'objectiu de l'Estat propi al seu Congrés si des del moviment de consultes independentistes i la irrupció de Solidaritat al Parlament no se'ls hagués empès” no sense advertir que la seva formació es compromet a “passar de les paraules als fets” i exigir a Convergència que “compleixi amb els seus acords congressuals i que el Parlament pugui proclamar l'Estat català”.

dilluns, 19 de març del 2012

EL PROFESSOR DE HARVARD, ADAM PRICE, I LA INDEPENDÈNCIA DE CATALUNYA.


Un exeurodiputat independentista gal•lès reclama una "solució europea" per
evitar que els catalans "paguin sols pels problemes de la resta d'Espanya"

L'exdiputat i professor de Harvard Adam Price diu que Catalunya té "la font
secreta de l'èxit econòmic" però té "una mà lligada a l'esquena"

L'exdiputat de Westminster i exeuroparlamentari Adam Price, del partit
independentista gal•lès Plaid Cymru aposta perquè hi hagi una "solució europea comuna" per a les regions més pobres com Andalusia, en comptes de deixar que "Catalunya pgui tota sola pels problemes de la resta d'Espanya".

Price, un convençut que els Estats petits són més competitius, assegura que
Catalunya té "la font secreta de l'èxit econòmic", ja que és un país petit i
compacte amb una gran capital europea.

L'independentista gal•lès, però, lamenta que el país té "una mà lligada a
l'esquena" i no pot explotar tot el seu potencial econòmic perquè no és
independent i no rep suficients inversions en infraestructures.

"Els Estats petits són àgils, dinàmics, saben afrontar els temps difícils i
són capaços d'aprendre dels seus errors". Els grans, en canvi, "acostumen" a
entrebancar-se dos cops amb la mateixa pedra, assegura.

Adam Price, professor a la universitat de Harvard, als Estats Units, sosté
que, si analitzem els darrers 30 anys de l'economia mundial, veiem que "als
Estats petits els va bé perquè són dinàmics". Com a exemples, posa els
països escandinaus i Luxemburg, que va saber reinventar-se després de patir
dues guerres mundials. A més, argumenta, actualment "els estats bàltics
estan liderant el creixement econòmic perquè són petits i independents".

Per contra Irlanda va haver de ser rescatada a causa de la crisi econòmica.
Tot i això, Price destaca que l'abans anomenat 'tigre celta' va viure
"trenta anys de gran creixement" i que ha aconseguit augmentar "àmpliament"
les exportacions en els darrers mesos.

Una Europa "forta" amb Estats petits i diversos

Una Europa que potenciï una de les seves grans virtuts, "la diversitat
cultural i de llengües", gràcies a nous Estats sorgits de petites nacions
com Escòcia, Gal•les, Catalunya o el País Basc. Aquesta és, per a Price, la
situació ideal per a una Europa pròspera. En aquest marc, l'acadèmic veu de
bon ull que els estats europeus més rics ajudin els més pobres, però evitant
situacions com la de Catalunya, que contribueix "contínuament" amb els seus
recursos les regions més pobres de l'estat espanyol. I és que els problemes
econòmics de zones com Gal•les o Europa de l'Est són "problemes de tota
Europa".

Price considera que el dèficit fiscal no només suposa un desavantatge per a
Catalunya, sinó que tampoc solucionen els problemes del sud d'Espanya.
L'independentista gal•lès creu que un subsidi europeu a les regions més
desafavorides és només part de la solució. "Només donar diners des de Madrid
cap a Andalusia, de manera contínua, això no solucionarà els problemes
d'Andalusia. Cal trobar solucions locals, emprenedoria i innovació locals, i
fer servir els diners d'una manera més intel•ligent en comptes de veure'ls
com un subsidi que sempre és allà i que per tant fa que no ens preocupem més
pel problema".

"Competició europea" per la independència

Adam Price assegura que hi ha "una competició europea" per veure quin país
petit aconsegueix abans la independència. En aquest sentit, Escòcia, que
planteja un referèndum independentista per al 2014, és el que per ara està
millor posicionat. "Tan aviat com el primer ho aconsegueixi, això suposarà
un precedent legal, i a més inspirarà altres pobles" com Catalunya o
Gal•les, assegura. "Si fem això, Europa guanya, i si Europa es fa més gran
des de dins, això ens fa més forts".

dilluns, 12 de març del 2012

ESPANYA S´HA QUEDAT 213.963 MILIONS D´EUROS DELS CATALANS EN 24 ANYS.


Així de clars han estat avui els titulars: Espanya s'ha quedat 213.963 milions dels catalans en 24 anys.

Segons les dades de la Generalitat, el dèficit fiscal fa que cada català perdi 2.200 euros anuals

El dèficit fiscal de Catalunya amb Espanya entre el 2006 i el 2009 va ser de més del 8% del PIB de mitjana, segons les dades de la balança fiscal (PDF) presentades avui pel conseller d'Economia, Andreu Mas-Colell. Aquest percentatge anual és constant al llarg de l'últim quart de segle, i mostra que des del 1986 fins al 2009 Espanya s'ha quedat, i no ha tornat, 213.963 milions d'euros dels catalans. Durant aquest temps, l'impacte per habitant del dèficit fiscal s'ha doblat, i ara ja és de 2.200 euros anuals.

El dèficit fiscal mostra la diferència entre els recursos que van a parar a l'estat i els que es reben de l'administració estatal. Les dades presentades per la Generalitat mostren una constant els últims anys en el dèficit fiscal de Catalunya amb l'administració de l'estat i la seguretat social, que s'ha mantingut per sobre del 8% del PIB anual. L'any 2009, l'últim que inclou l'estudi, el saldo negatiu va ser de 16.409 milions d'euros, un 8,4% del PIB.

La perspectiva des del 1986

Una de les aportacions d'aquest estudi presentat avui és que mostra el saldo fiscal neutralitzat, en milions d’euros i en percentatge del PIB català, que anul·la l’efecte de la variabilitat en la situació financera del sector públic central i permet la comparació entre els anys. D'aquesta manera, el 1986 el saldo negatiu amb l'administració de l'estat va ser de 6.475 milions i cada català va aportar a l'estat 1.076 euros que no van tornar; el 2009 el dèficit ja era de 16.409 milions i cada català hi perd 2.251 euros.

La mitjana del dèficit fiscal neutralitzat de Catalunya per a tot el període se situa en el 8 % del PIB català i és una mica superior, és a dir més negatiu, durant l’última dècada que en els anys anteriors.

Dos mètodes de càlcul

Aquest resultat s'ha calculat amb el mètode del flux monetari, que relaciona la despesa pública en relació amb el territori on es fa; també presenta les dades amb el càlcul del flux benefici, que relaciona la despesa pública amb una comunitat independentment del lloc on es presta el servei públic. En aquest cas, el saldo fiscal del 2009 és de -11.261 milions, i un dèficit del 5,8% del PIB.

Per a la Generalitat, 'es tracta de dos enfocaments vàlids, que es fonamenten en criteris sòlids, però que expliquen efectes econòmics diferents; no són substitutius, sinó complementaris. El criteri del flux monetari és més correcte per analitzar la influència que té l’acció del sector públic sobre el creixement econòmic d’un territori'.

Mas-Colell: 'Inaguantable'

Segons el conseller Mas-Colell, totes aquestes dades demostren que el finançament català és 'inaguantable a curt i llarg termini', i per això 'la necessitat del nou pacte fiscal que proposa el govern'. 'Són xifres insostenibles', ha dit Mas-Colell, que ha evitat criticar el model de finançament actual.

dijous, 8 de març del 2012

PERILL DE QUE LA TV3 NO ES PUGUI VEURE A CAP PAÍS DEL MÓN.


AQUESTA NOTICIA QUE ENS ARRIBA ENS SEMBLA BASTANT GREU.


"A causa de les retallades, TV3 té previst tancar les emissions via satèl.lit. Això significa que no es podrà veure la televisió en català en cap país del món. És una pèrdua irreparable, perquè no únicament els catalans i catalanes que viuen fora segueixen les notícies del nostre país, sinó que fins i tot gent estrangera ha après català gràcies a TV3. És l'única televisió del món que emet en català!"

Es carreguen el dret a la informació (com ja han fet en altres casos) i l´estructura informativa de país. Et preguem que signis el manifest i que el reenviis a tots els contactes que et sembli oportú. Estem convençuts/des que amb una gran mobilització és possible tirar enrere aquesta bajanada que, al capdavall, tampoc eixugarà cap dèficit.




http://www.catalansalmon.com/mails/mapa_tv3_satelit.php