dilluns, 30 de maig de 2011

CIU ESTÀ DONANT OXIGEN AL PP, SEGONS S.I.


Uriel Bertran: “CIU està donant oxigen al PP i acabarà segrestada per l'espanyolisme com en l'època Aznar”

Solidaritat Catalana per la Independència s'ha mostrat en total desacord amb la política de pactes de Convergència i Unió i les aliances que està teixint amb el Partit Popular. El diputat i Secretari General de SI, Uriel Bertran ha lamentat que “CIU està donant oxigen al PP i acabarà segrestada per l'espanyolisme com en l'època Aznar”. El diputat independentista s'ha mostrat preocupat pel fet que CIU estigui preferint “l'espanyolisme a virar cap al sobiranisme” en un moment en que les enquestes indiquen que l'independentisme està en auge. I ha criticat durament que la política de pactes que està duent a terme “permeti segurament l'alcaldia de Badalona o ja hi hagi un pacte confirmat a Reus”.

També ha fet referència a les votacions entra els adherits de SI a l''Espai Democràcia' per decidir l'orientació de vot dels seus diputats en la reforma de l'impost de succions. La votació, que acaba aquesta mitjanit, té uns resultats de: 56% No a la reforma, 38% Si, i 5% abstenció. Per tant, si els vots segueixen en aquesta direcció els diputats votaran 'no' en el proper Ple. Bertran ha elogiat la feina feta pel partit en aquest sentit perquè és la primera vegada que un partit català presenta un sistema d'aquestes característiques “és el que demana la ciutadania i és un pas més en la línia de la regeneració democràtica i la participació ciutadana en la qual ens havíem compromès”, ha dit.

El proper tema que es portarà a debat i que es sotmetrà a democràcia interna serà l'energia nuclear. Aquestes votacions permetran a SI tenir un posicionant polític determinat sobre temes de màxima actualitat per traçar el model d'estat que es vol aconseguir.

dissabte, 28 de maig de 2011

SOBRE RATKO MLADIC (ORGANITZADOR DE LES MATANCES A SREBRENICA- BÒSNIA)


Vicent Partal va publicar un article a Vilaweb, coincidim amb els seus dubtes. Malgrat tot, calia detenir-lo i jutjar-lo, encara que només sigui per fer justicia a la memòria dels milers de persones mortes fa 16 anys impunement a la ciutat de Srebrenica, aïllada i "protegida" per les forces de l´ONU (en aquell moment) en la guerra d´independència de Bòsnia i Herzegovina. Davant la passivitat de tothom.

Ahir van detenir Ratko Mladic, l'home que en nom de Sèrbia va cometre les matances més terribles que Europa hagués viscut des de la Segona Guerra Mundial. Va ser ell l'artífex del setge inhumà contra Sarajevo, ell va ordenar morts i més morts en nom de la puresa ètnica, ell va ser sobretot el criminal responsable de la matança de Sbrenica.

Durant molts anys m'he demanat com reaccionaria el dia que ell o Karadzic foren portats a presó, jutjats i condemnats. De primer, em pensava que me n'alegraria molt. Vaig veure la seua gent, els seus soldats, actuar a Bòsnia i a Croàcia; vaig conèixer de primera mà la seua manera brutal de fer, el seu supremacisme i la seua tirania. I tenia moltes ganes que pagàs finalment pels seus crims, i en tinc.

Però quan ahir un SMS em va avisar que l'havien trobat i que l'engarjolaven en vaig sentir molt poca, d'alegria. Perquè tots sabíem on era i qui el protegia i que la detenció era una pantomima. Tots sabíem que Mladic no podia viure sense el suport serbi, de l'actual Sèrbia també. I les proves que això era així s'acumulaven molt més encara des de fa un any, quan una revista bosniana el va descobrir i va relatar amb pèls i senyals que s'estava i vivia exactament allà on ahir el van detenir. I doncs?

Simplement, això que va passar ahir va ser instrumental. Fred. Sèrbia l'ha venut en canvi d'acostar-se a la Unió Europea. I ho ha fet, teatralment, el mateix dia que la cap de la diplomàcia europea, la peculiar Lady Ashton era a Belgrad. I tanmateix Mladic era un monstre igual ahir que fa un any, igual ahir que en tots aquests setze anys eterns que ha esquivat la justícia perquè l'ajudava el govern que ahir va deixar d'ajudar-lo.

Hi ha qui considera que amb això n'hi ha prou, que ens n'hauríem d'alegrar. Que, si Sèrbia l'ha traït en canvi d'acostar-se a la UE, ens n'hauríem d'alegrar. Però jo no sé què dir. No perquè em faça por Mladic, convertit en un vell, caricatura de qui fou. Sinó perquè em fan por els Mladic que poden circular pel món, i més que enlloc per Sèrbia, i que poden interpretar en una detenció com aquesta que el mal està tan sols en l'oportunitat i no en la immoralitat de creure que qualsevol xiquet de Sbrenica mereixia la mort o que els mercats de Sarajevo eren objectius legítims.

divendres, 20 de maig de 2011

ENCARA MÉS RAONS PER A LA INDEPENDÈNCIA.


Bon article de la Isabel-Clara Simó, que us adjuntem a continuació.
És difícil entendre com es pot ser espanyolista aferrissat (com molts casos al nostre país)si això té unes deficiències evidents (i no només econòmiques).
No podem votar una altra cosa que partits independentistes, com sempre hem dit.

Voldria fer esment de dues dades econòmiques publicades als diaris les darreres setmanes. Una és el rànquing de les regions més riques d'Europa, segons el qual t'assabentes que Londres interior és, segons el PIB, la part més rica de tot el continent (inclosa la Gran Bretanya, Déu nos en guard); i que la més pobra és Muntènia del Sud, una regió de Romania. Doncs bé, els economistes de l'Avui –on apareix aquesta noticia–, un cop fetes les anàlisis pertinents, conclouen que si Catalunya fos Estat ocuparia la setena posició, i que només la podrien superar Luxemburg, Holanda, Irlanda, Àustria, Dinamarca i Suècia; hi afegeixen que el poder de compra dels catalans equival al dels ciutadans del sud-est britànic, els del Vèneto i el Lazio italians, els dels lands de Baviera a Alemanya i el Brabant flamenc.
Això són excel•lents notícies. Amb un afegitó: el famós “efecte frontera” que esgrimeix el PP per semblar racional quan parla de la no viabilitat de la independència de Catalunya és un argument antiquat: a dins de la Unió Europea, aquest efecte econòmic no té validesa, i en una economia global, encara menys. Poseu-vos al dia, estimats espanyolistes, que el món no corre: vola. I Catalunya també.
L'altra notícia econòmica ens la va donar Jordi Barbeta; els catalans, a dins de l'Estat, tenen els tipus impositius més alts en IRPF, en el recàrrec sanitari, en transmissions i en matriculacions. Hi ha un requadre que diu: “Pagant més impostos, la sanitat catalana té un dèficit de 850 milions. Amb el finançament d'Euskadi o d'Extremadura, en comptes de dèficit tindria un superàvit de 2.000 milions d'euros”. Alça, Manela.
Em pregunto qui pot no ser independentista, amb les dades a la mà, i amb quins arguments. Em pregunto què es pot al•legar a unes xifres objectives, a un malestar econòmic i a la demostració incontestable que pertànyer a l'Estat espanyol ens costa moltíssim a cadascun de nosaltres, tant se val si som independentistes o espanyolistes, si som de dretes o d'esquerres. I em pregunto en què pensa Duran i Lleida les llargues nits d'hivern i les inacabables tardes d'estiu. Posat que, en aquesta poètica avinentesa, pensi en Catalunya.

dissabte, 14 de maig de 2011

BABELIANS FITXATS PER HEREU A BARCELONA.


Us pengem un article d´en Victor Alexandre (amb el qual coincidim amb algunes coses i amb altres no tant), però aquest article té una cosa bona: que denuncia desacomplexadament la manca de criteri dels PSOE i del seu candidat Hereu en el "fitxatge" de "babelians" i per aquí sí que no hi passarem.


BABELIANS FITXATS PER HEREU A BARCELONA.
El proper 22 de maig sembla que per fi Barcelona obrirà les finestres del seu Ajuntament i foragitarà l’aire de resclosit que s’hi respira des de fa trenta-dos anys. Trenta-dos anys de govern són molts anys. I per prendre consciència del que signifiquen, n’hi ha prou de tenir present que abasten molt més d’una generació. És a dir, que els catalans nascuts després del 1979 no han conegut cap altre govern municipal a la capital de Catalunya que el del Partit Socialista. El mateix partit, ves per on, que considerava inadmissibles els vint-i-tres anys de Jordi Pujol a la Generalitat. La fórmula socialista per perpetuar-se en el poder, tanmateix, per bé que ha estat legal, ha estat poc ètica. Legal, perquè no hi ha res que impedeixi que l’alcalde de la capital del país abandoni el seu mandat abans d’acabar la legislatura; poc ètica, perquè denota males arts i un afany de gaudir d’un lloc de privilegi a la graella de sortida electoral per davant de la resta de participants. És clar, no és el mateix presentar una cara desconeguda a les eleccions que tenir un candidat que ja fa dos anys –o, si més no, un bon grapat de mesos– que exerceix com alcalde i que ha tingut temps per promocionar-se gratuïtament en tots els mitjans de comunicació. Així va ser com Pasqual Maragall va succeir Narcís Serra, així va ser com Joan Clos va succeir Pasqual Maragall i així va ser com Jordi Hereu va succeir Joan Clos. És la fórmula reproductiva del carrer Nicaragua, una fórmula descaradament sociodinàstica.

Aquesta vegada, però, els socialistes s’han trobat que no hi ha hagut ningú que hagi ofert a Jordi Hereu un càrrec més elevat –per a un socialista és molt més important ser ministre d’Espanya que alcalde de Barcelona– en virtut del qual fos possible la jugada de substituir-lo per un delfí. I les primàries amb Montserrat Tura, una dona que ni tan sols va tenir la consideració de viure a Barcelona per aspirar a governar-la, també han estat una jugada fallida. Tan fallida com la consulta sobre la reforma de la Diagonal. Per això, davant la patacada que els ve a sobre –estem parlant de la mateixa gent que va cremar 215 milions d’euros de l’erari públic en l’esperpent del Fòrum de les Cultures i que ha deixat Catalunya a la vora del col•lapse econòmic–, han començat a cercar suports de caire personal. I els suports socialistes, no cal dir-ho, sempre són espanyolistes.

Això explica que els grans fitxatges de Jordi Hereu per guarnir la campanya electoral siguin Ana María Moix i Rosa Regàs, dues flamants signatàries dels famosos manifiestos nacionalistes espanyols elaborats pel Foro Babel. I és que tant l’una com l’altra formen part de l’esquerra ‘pija’ catalana que escriu en espanyol porque hace más fino i que ha fet de l’autoodi la seva raó de viure. Rosa Regàs, a més, va haver d’abandonar el càrrec de directora general de la Biblioteca Nacional d’Espanya, l’any 2007, després que el ministre de Cultura d’aquell país, César Antonio Molina, en blasmés la gestió i que pretengués continuar les seves vacances malgrat la desaparició de dos mapamundis gravats i il•lustrats que formaven part d’exemplars de l’edició incunable del 1482 de l’obra ‘Cosmografia’, de Ptolemeu.

Aquesta és la gent que pretén mantenir-se trenta-dos anys més en el govern municipal de Barcelona, una gent que menysprea la llengua, els drets nacionals i les institucions de Catalunya i que elabora manifiestos per subordinar-la a Espanya. Això explica que Jordi Hereu hagi faltat el respecte als membres del govern, en titllar-los de “consellerets”, i que aquests, amb bon criteri, hagin cancel•lat indefinidament les cites previstes amb ell. Jordi Hereu, al capdavall, és la viva imatge d’un partit d’obediència espanyola per al qual les institucions catalanes no són les institucions d’una nació d’Europa, són només mers instruments al servei de la seva ideologia i del seu il•limitat afany de poder.

dimecres, 11 de maig de 2011

SOLIDARITAT AMB ACCIÓ CULTURAL DEL PAÍS VALENCIÀ.


Avui alguns mitjans de comunicació han publicat un editorial de suport a Acció Cultural del País Valencià i per la normalització de l´oferta televisiva en català.
Fent costat a aquests mitjans, pengem aquest mateix editorial i demanem a tothom que a més a més del suport moral també col.laborem tots amb el suport econòmic necessari per pagar la multa imposada.


Una multa contra tots: en solidaritat amb Acció Cultural

11.05.2011

El 17 de febrer Acció Cultural del País Valencià (ACPV) es va veure obligada a suspendre les emissions de TV3 al País Valencià, després de vint-i-sis anys. En tots aquests anys TV3 havia esdevingut una oferta televisiva normal al País Valencià, i s'hi havia distingit per la qualitat i com una de les poques ofertes audiovisuals en català.

Malgrat això, el president Francisco Camps va decidir, ara fa quatre anys, d'obrir un seguit d’expedients administratius contra l’entitat responsable d’aquestes emissions, Acció Cultural, que s’ha traduït en una llarga persecució política i econòmica. El mes d’octubre de l'any passat ACPV ja va haver de pagar 126.943,90 euros per satisfer una primera multa, i ara n'ha de pagar dues més, que sumen vora 800.000 euros (dels quals ja n’ha pagats 130.000), una quantitat absolutament desproporcionada per a una associació cultural sense ànim de lucre, la continuïtat de la qual pot posar en perill.

Durant aquests quatre anys Acció Cultural ha coordinat l’amplíssim suport a TV3 de País Valencià, fins a l’èxit de la manifestació de València del 16 d’abril proppassat. També cal recordar les 651.650 signatures de la Iniciativa Legislativa Popular (ILP) 'Televisió sense Fronteres' per a legalitzar la recepció de totes les televisions en català al conjunt del domini lingüístic, i que ara pot entrar a tràmit parlamentari al Congrés espanyol.

Tant el projecte de llei impulsat per la ILP com el recurs que Acció Cultural ha presentat al Tribunal Suprem poden acabar donant la raó a l’entitat en aquest conflicte artificial; però, de moment, Acció Cultural ha de pagar les multes que encara té pendents, si no vol que li embarguin els comptes corrents i béns mobles i immobles. En aquesta greu situació, el nostre deure és de contribuir a pagar col·lectivament una multa que, en realitat, castiga tots els qui creiem en la pluralitat informativa i en la llibertat d’expressió. Per això, avui uns quants mitjans publiquem aquesta crida pública perquè feu una donació solidària a Acció Cultural. De la mateixa manera que junts vam aconseguir les 651.650 signatures per la ILP, junts hem de reunir els diners necessaris per a assegurar la continuïtat d’Acció Cultural.

dilluns, 9 de maig de 2011

BILDU I EL TRIBUNAL CONSTITUCIONAL ESPANYOL.



El TC diu que una sospita no és suficient per excloure Bildu

El tribunal, que fa pública avui la sentència, sosté que excloure la coalició dels comicis posava en risc l'estat constitucional

El Tribunal Constitucional considera que una simple sospita no pot servir d'argument jurídic per a excloure ningú d'exercir el dret fonamental de la participació política. Ho diu en la sentència (pdf) sobre Bildu, que s'ha fet pública avui i en la qual sosté que vetar la participació electoral de la coalició posa en risc l'estat constitucional.

La sentència conté cinc vots particulars (pdf) dels magistrats que estaven d'acord amb la decisió del Tribunal Suprem de no permetre a Bildu presentar-se a les eleccions. Consideren que el TC es va excedir en les seves funcions i sostenen que Bildu és una continuació de Batasuna.

Segons el TC, la pretensió de defensar a ultrança l'estat constitucional mitjançant controls preventius posa en risc aquest mateix estat. I afegeix que aquesta pretensió és desproporcionada tenint en compte els instruments de control a posteriori que s'han afegit a l'ordenament jurídic.

Amb els documents aportats per la Fiscalia i l'Advocacia de l'estat i els informes policíacs, el tribunal no considera que ETA hagi instrumentalitzat Bildu. En aquest sentit, diu que la simple sospita no pot servir d'argument jurídic per a prohibir la participació de Bildu a les eleccions.

divendres, 6 de maig de 2011

BILDU I ELS TRIBUNALS ESPANYOLS.


Clars-obscurs sobre Bildu (Article d´ahir a Vilaweb)

Finalment, Bildu concorrerà en les eleccions. Era una decisió del tot normal, però que s'ha pres d'una manera estranya. L'estat espanyol sabia que la paranoia havia superat allò que Europa podia admetre, i que era més complicat d'explicar a Brussel·les que la guàrdia civil deia que EA i Alternatiba eren ETA que no passar per alt les bestieses dels seus redactors de dossiers.

Finalment, Bildu concorrerà en les eleccions. Era una decisió del tot normal, però que s'ha pres d'una manera estranya. L'estat espanyol sabia que la paranoia havia superat allò que Europa podia admetre, i que era més complicat d'explicar a Brussel·les que la guàrdia civil deia que EA i Alternatiba eren ETA que no passar per alt les bestieses dels seus redactors de dossiers. Que Bildu participe en les eleccions és una magnífica notícia, perquè consolida l'envit de l'esquerra independentista basca per la fi de la violència. I, sobretot, perquè la no-participació era una ombra massa fosca per a la feble i escarransida democràcia espanyola. De totes maneres, el paperot dels tribunals fa vergonya. Uns i altres instrumentalitzats políticament segons els interessos dels uns o dels altres, però sempre els d'ells. Un tribunal constitucional o un tribunal suprem en un país normal no decideixen segons les necessitats del govern de torn o de l'oposició, com ha passat en aquest cas. Per cert: no hi té res a veure, però com és que el PSOE pot fer canviar la decisió sobre Bildu, però no podia fer res per canviar la decisió sobre l'estatut de Catalunya?

dimecres, 4 de maig de 2011

BIN LADEN: NOMÉS LA INFORMACIÓ OFICIAL.

Bona entrevista la de Vilaweb, en Partal també feia algunes reflexions i 10 preguntes sobre el mateix tema.
A nosaltres se´ns acudeixen algunes preguntes més que ens fan dubtar de la noticia (que a més a més no té cap versió més que la oficial), sense cap contrast.
La pregunta és: quin és l´objectiu d´aquesta noticia ?

Entretant va bé llegir l´entrevista que va fer Vilaweb a Mohamed Iqbal.

Mohammad Iqbal: 'Bin Laden és un invent de la CIA mateix'
Segons les informacions d'Obama, Bin Laden és mort. Tant de bo. Però no en tenim imatges. Això fa dubtar. No han deixat que hi entrés la premsa fins dotze hores després de l'operació. I hi ha moltes contradiccions en el relat de l'operació. Per exemple, Obama diu que no hi ha hagut cap més baixa, però tenim proves que un helicòpter ha estat abatut per una arma de foc, no sabem si per l'exèrcit o per les forces de seguretat de Bin Laden. Per tant, segurament hi ha hagut més baixes.
A més, tant el govern com l'exèrcit del Paquistan han mantingut un gran silenci sobre els fets. I les cadenes de televisió privades del Paquistan no han fet sinó publicar informacions errònies, com el fotomuntatge. És a dir, els americans ! diuen que ha estat una operació conjunta, o almenys amb la col•laboració del Paquistan, i en canvi l'exèrcit i el govern del Paquistan no diuen quasi res.
Per tant, tenim dubtes de les informacions que ens arriben. Que si l'exèrcit paquistanès el protegia? No tenim prou informació per a respondre aquesta pregunta. Però sí que sabem que els Estats Units tenen la millor tecnologia del món per a trobar una persona i hi han trigat deu anys. També sabem que al Paquistan hi ha atemptats cada dia i que tant el governador com el ministre de la regió on presumptament residia Bin Laden han estat assassinats aquests darrers mesos. El Paquistan té un problema molt greu de seguretat i hi ha una gran incertesa i, fins i tot, confusió sobre la capacitat de l'autoritat paquistanesa per a plantar cara als grups rebels.
Finalment, en aquesta qüestió no hi ha gens de transparència sobre la feina, els interessos i els contactes entre la CIA i l'agència secreta del Paquistan. Entre ambdues agències hi ha una gran crisi de confiança. I això no és bo. Gens bo. Això sí, molts dirigents d'al-Qaida han estat detinguts per les forces de seguretat del Paquistan; per tant, és difícil de creure que l'exèrcit, si més no com a institució, protegís Bin Laden.
No podem oblidar, en aquest context, que Bin Laden va ser un col•laborador de gran nivell, fins i tot va arribar a ser el número dos, de la CIA a l'Afganistan. Per tant, hi ha molts contactes. Bin Laden és un invent de la CIA mateix. Va ser entrenat pels nord-americans. No ho oblidem.
I al-Qaida, sense Bin Laden, pot continuar igual, perquè ja fa anys que ell no hi manava. El mal real és que els paquistanesos paguem un preu massa alt pel joc brut de les agències secretes internacionals. Milions i milions de dòlars gastats per a capturar i assassinar Bin Laden. I el Paquistan és cada dia més pobre i més insegur. Ens demanen ajuda i recursos, amb 25.000 víctimes civils en l'última dècada per aquesta guerra contra el terror i, en canvi, rebem més pobresa i violència. Hem de col•laborar en aquesta guerra només per perdre-hi. I això, en alguns casos, acaba alimentant al-Qaida, que acaba fent adeptes. Ningú no es preocupa de la vida de les persones que viuen cada dia al país. No hi ha feina i cada vegada hi ha menys esperança. Els americans haurien de ser justos i pensar en això. La pregunta, aleshores, és: a qui interes! sa la guerra? A qui interessa que hi hagi inestabilitat a l'Àsia central? No tinc una resposta clara.

Mohammad Iqbal, secretari general de l'associació paquistanesa de Barcelona, Camí de la Pau

diumenge, 1 de maig de 2011

PRIMER DE MAIG MARCAT PER LES RETALLADES

Un Primer de Maig marcat per la protesta contra la retallada

Se celebren nombroses mobilitzacions arreu del país

Sindicats, col·lectius i associacions aprofitaran la celebració del Primer de Maig per denunciar les retallades que promouen els governs. La celebració arriba poc després d'uns mesos en què el personal sanitari i els professionals de l'ensenyament s'han manifestat en contra de les retallades dels seus departaments. A més, la desocupació ha arribat a xifres rècord en l'última enquesta de l'INE. Per això les forces sindicals coincideixen a reclamar més polítiques d'ocupació i menys retallades, a catorze dies de la manifestació convocada pel 14 de maig.

La Intersindical-CSC ha convocat manifestacions a Perpinyà i a Barcelona després de la mobilització d'ahir a Vilafranca del Penedès. El sindicat aprofita la celebració per reclamar un marc català de relacions laborals i socials i ha demanat una àmplia participació en contra del 'nou model social que ens juga a la contra com a classe i com a poble.

Per la seva banda, la Coordinadora Obrera Sindical es mobilitza a València, Barcelona, Girona, Vinaròs, Castelló de la Plana, Elx, Tarragona, Lleida i Palma. La coordinadora ha denunciat que els Països Catalans tenen uns índexs de precarietat global que superen el 70% de la població.

La Intersindical Valenciana convoca els treballadors als carrers d'Alacant, Castelló i València. El sindicat veu perillar el teixit industrial i denuncia les retallades en els departaments d'educació i sanitat.

Per la seva banda, CGT es mobilitza a Girona, Barcelona, Tarragona, Terrassa, Lleida, Vilafranca del Penedès, Vilanova i la Geltrú, Granollers, Berga, Calafell i Mollet (horaris). La confederació ha recordat els treballadors assassinats per la patronal a Xicago el 1886 i ha demanat 'la mateixa contundència perquè l'atac que patim recorda el salvatgisme patronal del segle XIX'.