divendres, 29 d’agost de 2014

LÒPEZ TENA: "LA CONSULTA ES POT FER, ÉS UNA QÜESTIÓ DE VOLUNTAT".

Avui, el govern espanyol, ens han dit en la seva previsible roda de premsa dels divendres que impugnaran la llei de consultes i no es farà el referèndum.
No ens hauriem de posar nerviosos, la població de Catalunya continua essent conscient d' on està i de la importància del moment. La solució al tancament de portes del PP no la tenen ells a les mans, la tenim la població d' aquest país.

Per una altra part, us convidem a rellegir l' entrevista-reflexió de López Tena que El Punt li va fer fa uns 10 dies. Ara encara és més actual:

 

“La consulta es pot fer, és una qüestió de voluntat”

“Es tractava de provar a la pràctica que sí que és viable fer una consulta i que si no es fa un referèndum és perquè els partits catalans no volen”

“No s'està avançant. No hi ha hagut cap fet, ni tan sols hi ha cap convocatòria de referèndum per al 9-N”

“No s'aconseguirà la independència sense confrontació amb Espanya”


L'exportaveu de Solidaritat per la Independència, Alfons López Tena, va col·laborar en l'àmbit jurídic en les consultes populars del 2009 al 2011.
Quin va ser el seu paper en la consulta d'Arenys de Munt?
Fonamentalment, les tasques que jo vaig fer van ser, d'una banda, trobar la manera jurídica de celebrar la consulta sense que la Fiscalia, l'Advocacia de l'Estat o la Judicatura poguessin impedir-la, i de l'altra, fer-la exactament igual que si fos un referèndum oficial.
Quin era l'objectiu de les consultes populars?
Del que es tractava era de provar a la pràctica que sí que és viable fer una consulta i que si no es fa un referèndum és perquè els partits catalans no volen, no perquè no hi hagi la capacitat tècnica o la capacitat organitzativa.
Com creu que ha evolucionat el procés sobiranista des de llavors?
La consulta d'Arenys de Munt i tot el moviment posterior han aportat la concepció generalitzada a la població catalana que ja no hi ha res més a fer a Espanya, que són inviables un nou Estatut, més competències, un nou pacte fiscal, una reforma de la Constitució... Tot això ha quedat desacreditat i ara el gruix del catalanisme aposta per la que és l'única sortida viable per a la societat catalana, que és la independència. Però crec que no s'està avançant. Quant a consciència popular, sí, però quant a fer que això es converteixi en fets, no. No hi ha hagut cap fet, ni tan sols hi ha cap convocatòria oficial de referèndum per al 9-N.
Llavors creu que no se celebrarà la consulta el 9-N?
Si Mas i Junqueras compleixen el seu compromís, sí. Van prometre consulta tant sí com no, amb permís espanyol o sense. El que queda clar és que el govern espanyol no ho permetrà, de la mateixa manera que no va permetre la d'Arenys. Però es pot fer, és una qüestió de voluntat política. Això és el que va passar a Arenys, teníem un manament judicial dient que no féssim la consulta i el que vam fer va ser no acatar-lo, de la manera que pensàvem que ens en podíem sortir. I si això vam poder fer-ho a Arenys, ja em diràs la Generalitat de Catalunya.
Veu possible un pacte amb Espanya per la consulta?
Nosaltres sempre hem dit, i ho continuem dient, que no s'aconseguirà la independència sense confrontació amb Espanya. Es pot aconseguir la independència a l'Europa occidental en un context democràtic sense violència i amb la força de les urnes. Però per això cal confrontació, no es farà d'acord amb Espanya.
Creu que la consulta d'Arenys va ser el precedent del 9-N?
Sí, perquè no es va esgotar en si mateixa i se'n van continuar fent, en total, a 554 municipis. Abans d'Arenys de Munt ja s'havien fet altres consultes populars, però eren a còpia de recollir firmes. El que va marcar la diferència va ser que es va fer com si fos un referèndum oficial. Només podien votar els qui tenien dret de vot a Arenys de Munt i només podien fer-ho un sol cop. Gràcies al fet de fer-ho d'aquesta manera, al final s'hi van afegir molts altres municipis.

dimecres, 27 d’agost de 2014

ELS TRABUCAIRES, EL PP, LA "SINRAZÓN" I EL MONZÓ.

L' afer dels trabucaires de Cardedeu és patètic. Quines ganes tenen els del Pp d' enredar la troca i de sortir a la Tv  ¡¡¡  Però que no s' hi escarrassin, no ens trobaran en la provocació.
El paper de "La Razón" impresentable, com sempre. La declaració d' ahir dels Trabucaires de Cardedeu ens sembla correcta:

 Els trabucaires de Cardedeu no pensen disculpar-se de res

La colla ha emès aquest dimarts un comunicat amb la seva versió dels fets, on aclareixen que "només s'han d'entendre com un acte festiu sense connotació ideològica o partidista"

La Colla de Trabucaires de Cardedeu ha fet públic aquest dimarts, 26 d'agost, un comunicat on tornen a reiterar "amb l'absolut convenciment", que no han fet "cap acte, del qual en haguem de disculpar". El comunicat s'ha fet públic després de totes les acusacions que la colla ha rebut des d'aquest darrer dissabte, quan el regidor del PP Jaime Gelada va fer públic que havia estat sotmès a una simulació d'"afusellament".

I la resposta d' ahir del Quim Monzó, molt adequada, davant d' aquests impresentables que es diuen "mitjans de comunicació". La foto va sortir al seu twiter i a alguns diaris digitals:


dimecres, 13 d’agost de 2014

LITUÀNIA VA FER CAS OMÍS A LA CONDEMNA DE MOSCOU A LA CONSULTA.

Han passat poc més de 20 anys i ens trobem en una situació semblant a la Lituània de fa 20 anys.
No ens estem referint al context social ni polític, sinó al fet de convocar un referèndum, amb la legalitat pròpia i contra la legalitat de l' estat ocupant, la diferència és que la voluntat de fer el referèndum era total en els lituans, també en la major part de la població catalana però sembla que alguns polítics dubten, ens cal un Landsbergis que dóni l' última empenta com a president electe en aquest moment.
Ens ha agradat l' article del periodista que ho ha penjat a Vilaweb, us el pengem i a més a més nosaltres destaquem dues coses: una, com canvien les coses depenent dels ulls en què es miri (el periodista i empedreït anticatalanista del El País H. Tertsch com relatava el procés a Lituània i com relata ara el procés a Catalunya) i la segona sis mesos després de les votacions, Lituània era independent (havia demostrat al món clarament el que volia)..


  Autor/s: Josep Casulleras Nualart

El dia que Hermann Tertsch va narrar el referèndum no permès de Lituània

Destacava l'alta participació i la determinació del president lituà en una crònica a El País del 10 de febrer de 1991Els lituans van acudir massivament a les urnes per expressar la voluntat de secessió de la Unió Soviètica, fent cas omís de la condemna de Moscou a la consulta organitzada per les autoritats independentistes de Lituània.' Així començava la crònica del periodista Hermann Tertsch per a El País del 10 de febrer de 1991, que ahir va recuperar a Twitter l'economista Elisenda Paluzie. Tertsch, que ara protagonitza els discursos més abrandats contra el procés català, relatava des de la capital lituana, Vílnius, la gran participació que tenia la consulta.
A més, recollia declaracions del president, Vitautas Landsbergis, que es mostrava ferm a tirar endavant la independència del seu país: 'Les lleis estrangeres no s'apliquen en aquesta república.'

Landsbergis deia això amb referència a la convocatòria, per part de Moscou, d'un referèndum un mes després a tota la Unió Soviètica per a demanar si calia preservar la unitat de l'URSS 'com una renovada federació de repúbliques sobiranes iguals en les quals el drets i la llibertat de qualsevol individu i nacionalitat seran plenament garantits'. Lituània va acabar boicotant el referèndum soviètic (igual que Estònia, Letònia, Armènia, Geòrgia i Moldàvia), que va tenir un 77,8% de vots favorables a preservar la unitat de l'URSS i un 22,15% de contraris.

El 
referèndum lituà va tenir una gran participació; Terstch ens explicava que a migdia del dia 9 de febrer ja havia votat un 65% del cens. Finalment, amb una participació del 87,6%, el 75% dels votants va donar suport a la independència, ratificant la declaració d'independència feta el març del 1990. Oficialment, Lituània va ser independent l'agost del 1991.   

Aquell dia de febrer, les votacions al col·legis lituans es van poder fer sense cap incident, malgrat el temor, explicava Tertsch, que l'exèrcit soviètic 'prengués mesures per a dissuadir la població d'acudir als col·legis electorals'. I remarcava la inquietud, expressada per Landsbergis mateix, sobre la possibilitat que l'exèrcit soviètic hi intervingués 'per reinstaurar la legalitat soviètica'.

'Les forces comunistes i unitaristes soviètiques demanen el derrocament del president i la dissolució del parlament electe, a qui acusen de practicar una política criminal, tal com va manifestar a aquest diari el seu ideòleg Josas Iermalavicius', escrivia el periodista.

dissabte, 9 d’agost de 2014

MANOS LIMPIAS I ELS "TALPS"

Ja sabem que Manos Limpias no són un "sindicat", ni tampoc són "lerrouxistes" ni tampoc són una associació qualsevol. Senzillament són l' espanyolisme més ultra que ara ha d' actuar (de moment "legalment") contra el procés independentista.
Potser algú pensarà que el nostre post va per la denúncia del citat "sindicat" contra la família Pujol. Que ningú s' equivoqui el que ens preocupa és el seu joc brut que puguin tenir dintre de Catalunya, dels infiltrats que tenen (talps) no en dubtavem, ells mateixos ho afirmen orgullosament. 


Manos Limpias té «talps» a l'ANC, Òmnium i partits sobiranistes

(Nació Digital). El secretari general de Manos Limpias, Miguel Bernad, ha assegurat que el sindicat té "talps dins els partits polítics, l'ANC, Òmnium Cultural, la Fundació Nous Catalans --de CDC-- i en formacions com Reagrupament", ha confirmat a Europa Press.
En unes declaracions d'aquest divendres al diari 'Ara' recollides per Europa Press, Bernad ha detallat que es tracta de "voluntaris" que es fan passar per socis o militants de les entitats i partits i participen en ells activament per informar al sindicat dels moviments i decisions que es prenen.

Es tracta de persones amb accés directe o pròxim als nuclis de decisió de les entitats, ha afirmat, i en el cas de l'Assemblea Nacional Catalana (ANC), el sindicat té "tres o quatre persones", ha sostingut.

Bernad ha assegurat a Europa Press que també tenen persones infiltrades "dins dels Mossos d'Esquadra i l'Ertzaintza", de la mateixa manera que els tenen els Cossos i Forces de Seguretat de l'Estat.

Ha explicat que aquestes pràctiques no són noves i que ells mateixos es cuiden que no hi hagi persones infiltrades en el seu sindicat: "No hi ha pitjor enemic que el que està dins", ha sostingut.

Cas Pujol

Manos Limpias presentarà la querella contra l'expresident de la Generalitat Jordi Pujol i la seva dona, Marta Ferrusola, dimecres al Jutjat d'Instrucció 31 de Barcelona, després de recaptar a través d'una campanya de recol·lecta els 6.000 euros de fiança que li reclamava el jutjat per poder ser acusació popular en el cas.

En la querella demanaran que declarin Pujol i la seva dona per aclarir l'origen de la seva fortuna a l'estranger, després que l'expresident reconegués que la família tenia diners sense declarar en un compte andorrà des de fa 34 anys.

Una vegada declarin, el sindicat sospesa demanar que la causa es traslladi a l'Audiència Nacional i s'uneixi a les diligències obertes per Pablo Ruz contra el primogènit de la família, Jordi Pujol Ferrusola, i la seva exdona Mercè Gironès

dimarts, 5 d’agost de 2014

L' ESTAT D' ELLS, L' ESTAT CONTRA NOSALTRES.

Interessant l' article- comentari sobre l' article d' en Zarzalejos:


L’estat d’ells, l’estat contra nosaltres (V. Partal- Vilaweb)

Supose que els lectors estan al corrent de l'article signat per José Antonio Zarzalejos a El Confidencial, que es titula '¿Qué coño es la UDEF? El Estado, señor Pujol'. És un article descarat i descarnat que explica que 'a Jordi Pujol, segons que hem sabut aquests dies, li van consentir un comportament corrupte continuat mentre el president de la Generalitat s'instal·lava en la política de "la puta i la Ramoneta", és a dir, en una suportable ambigüitat que no amenaçava la integritat de l'estat'.


Amb el títol i el paràgraf esmentat n'hi ha prou. El que diu el senyor Zarzalejos és greu. El que diu i el mateix fet que ho diga. Que ho diga, vull dir, amb tranquil·litat i en públic.


Perquè, en definitiva, el que diu és que l'estat no tracta tots els ciutadans de la mateixa manera d'acord amb les lleis, sinó que els discrimina en funció de les seues idees. Que hi ha uns ciutadans 'bons' per a l'estat als quals se'ls pot permetre qualsevol comportament i n'hi ha uns altres de 'dolents' contra els quals l'estat ha d'usar totes les armes que té a l'abast.


I encara pitjor: no és per la ideologia en el sentit estricte de la paraula, sinó per l'afiliació nacional. Del que diu Zarzalejos, se'n dedueix que l'estat és dels espanyols i prou, dels qui creuen en un model de nació i prou. Els altres som enemics que cal abatre. I això és molt greu, perquè un estat, per definició, ha de respectar de la mateixa manera els drets de tots els ciutadans. I perseguir els delictes sempre, no només quan li convé.


(I que conste que el senyor Zarzalejos no parla per parlar: és fill d'un governador civil de Biscaia i fiscal del Suprem, germà del secretari general de la presidència d'Aznar i ell mateix va ser director de l'ABC.)