dissabte, 30 de desembre del 2017

RESUM DE L' ACTE D' HOMENATGE AL PRESIDENT MACIÀ PER PART D' ESTAT CATALÀ.


FRANCESC  MACIÀ (1859-1933)  - 84 è aniversari de la mort  del PRESIDENT  MACIÀ.
Parlar del President Francesc és parlar d’ una trajectòria, a vegades amb algunes semblances amb els moments actuals.
La seva vida política va estar basada en el rebuig de la violencia, els atacs a la llibertat d’ expressió i de premsa i comunicació (Va criticar obertament  l’ assalt dels militars a la publicació Cu-cut i a la Veu de Catalunya el 1905).
Tot això perquè tenia una ferma convicció de la creació d’ un front catalanista (d’ aquí va venir la creació de la Federació Democràtica Nacionalista- 1919). I el treball continuat per agrupar el catalanisme “radical” independentista amb la creació d’ Estat Català.
Cal destacar amb la seva trajectòria la relació de la Catalunya interior amb els centres “separatistes” exteriors (començant per l’ Havana el 1922).
Va ser un home que va creure amb la força de la democràcia, i les urnes, les coalicions i les plataformes conjuntes, però es va topar amb un Estat que va optar per un cop d’ Estat i una dictadura ( Dictadura de Primo de Rivera, amb el suport del Rei Alfonso XIII).
La dictadura espanyola va actuar intentar dirigir un Tribunal especial, anomenat Tribunal de Garanties Constitucionals (TC). Però les coses van empitjorar per al catalanisme amb la creació d’ un partit que va començar com “nova política” i pretesament d’ esquerres i va acabar simplement com un partit anticatalanista i de dretes (Partit Radical de Lerroux).
Tot això li va suposar haver de marxar a l’ exili. I crear uns fons d’ ajut per aconseguir la independència (Emprèstit Pau Claris 1925).
Des de l’ exili va intentar treballar les relacions internacionals i va ajudar a crear un Comitè Revolucionari a París, amb una forta relació amb la CNT, amb els independentistes bascos i amb els nacionalistes irlandesos i finalment va viatjar a Moscou , per tal de recollir suports de la Internacional Comunista (1925).
Es va trobar sol, amb uns suports que s’ han de valorar i molt, però petits i sense incidència amb la política internacional i no hi havia cap altre remei que fer una actuació forta per a donar a conèixer la situació catalana a l’ exterior i recollir suports (Prats de Molló 1926).  El van detenir i el van jutjar a París, amb un procés internacionalitzat amb molts periodistes internacionals i defensat per un prestigiós advocat internacional.
Després del judici va haver de fugir a Bèlgica. I poc després va marxar de Brussel.les per a fer una gira per l’ Uruguai, Argentina, Xile, Cuba, N. York (1928) i en aquesta etapa es quan es va elaborar la Constitució de la Rep. Catalana (coneguda com a Constitució de l’ Havana- 1928).
Va intentar retornar a Catalunya (1930), però va ser detingut i retornat a Bèlgica.
Finalment, va poder retornar una vegada acabada la dictadura (1931) i va col.laborar en la creació d’ ERC. Aquell mateix any va proclamar la República Catalana (que va durar tres dies) i al final es va negociar retornar a la Generalitat i fer un Estatut (l’ Estatut del 1932). Davant del blocatge de la via democràtica, la via de les urnes, no hi va haver cap negociació. Van faltar suports exteriors, i va ser important l’ ajut de Bèlgica per als períodes d’ exili.
Ara hi ha hagut unes eleccions, i uns resultats clars per la independència i per la República. Els electors saben perfectament el que han votat, no és un full de ruta, tothom sap a què juga cada partit. Els resultats han estat clars, s’ ha votat majoritàriament contra el 155, contra la intervenció de la Generalitat i a favor de la República i de la independència.
El vot independentista no ha minvat gens, és més ha anat augmentant poc a poc a cada votació: 1787656 (el 2012), 1966508 (el 2015), 2.063361 (el 2017). No hi ha veritats i post-veritats, només hi ha veritats i mentides. La veritat és que cada nova votació guanyem entre 100.000 i 200.000 vots i el demés són mentides.
Una altra post-veritat (mentida) és que un partit se sent perjudicat per la Llei d’ Hont, això és fals, amb circumscripció única o amb proporcionalitat, aquest partit perdria 2 escons. També és una altra mentida que la llei electoral catalana afavoreixi als independentistes, la llei és ni més ni menys que la LOREG, llei electoral espanyola del 1985. Prou mentides i post-veritats. Ha guanyat l’independentisme i la República.

El que hem de fer ara, és gestionar aquesta nova etapa el millor possible. Felicitem als partits independentistes pels seus resultats: Junts per Catalunya, ERC i la CUP i exigim la llibertat dels 4 presos republicans.        

dimarts, 19 de desembre del 2017

CARTELLISME ELECTORAL: VOTA REPÚBLICA ¡¡¡¡

Passat demà 21 de desembre, tenim davant unes eleccions imposades, però importants pel nostre futur com a país. Us deixem uns cartells dels que ha fet ESTAT CATALÀ per a aquesta campanya.






diumenge, 17 de desembre del 2017

LES COSES CLARES: LA POR I LES MENTIDES DE L' UNIONISME ESPANYOLISTA.

Davant les mentides constants del bloc unionista, tant de Ciudadanos- PP com psc-PSOE; us pengem un dels molts articles que s' han publicat per desmuntar aquestes mentides. L' article del Xavier Sala i Martin, ens agrada especialment perquè fa una crítica global, per això l' hem triat també per aquesta campanya. Bona lectura. 

"LA CULPA ÉS DELS SEPARATISTES" (Publicat a l' Ara).




A la seva obra mestra 1984, George Orwell descriu el funcionament d’un estat distòpic que intenta controlar el pensament dels seus ciutadans. Una de les eines predilectes d’aquesta dictadura és el que anomena la neollengua, que consisteix a dir les coses exactament al revés de com són realment. Per exemple, l’estat parla del “ministeri de la Veritat” per referir-se al ministeri que censura i manipula la informació, del “ministeri de la Pau” per parlar del departament que s’encarrega de la guerra, del “ministeri de l’Amor” per al·ludir els que es dediquen a la tortura i del “ministeri de l’Abundància” per referir-se al que es dedica a gestionar l’escassetat.
Espanya està vivint un episodi d’utilització de la neollengua que Orwell trobaria fascinant. Amb més de 900 imputats per corrupció i tot de gent morint “accidentalment” dies abans d’haver de declarar davant del jutge, el Partit Popular és, amb tota seguretat, el partit més corrupte d’Europa. Però cada dia veiem els seus líders oferint sermons sobre la necessitat que “tothom ha de complir la llei”.
Els partits unionistes qualifiquen els sobiranistes de supremacistes, feixistes i nazis. Però és a les seves manifestacions que sempre apareixen banderes amb creus gammades i on es fan salutacions hitlerianes o franquistes. I són els seus líders (com l’europarlamentari Javier Nart) els que parlen obertament d’esterilitzar (sí, sí, esterilitzar!) les dones que tenen alta probabilitat de tenir fills amb discapacitats. Poques coses hi ha més nazis que això.
Acusen els independentistes d’utilitzar la violència, però ells empresonen els seus líders sense judici per delictes de “rebel·lió” i “sedició”, dos conceptes que impliquen una violència que no ha vist mai ningú. És més, és la seva policia la que estomaca àvies a les portes dels col·legis electorals, són ells els que comencen la campanya amb un crit d’incitació a la violència, “ ¡A por ellos! ”, i són ells els que, quan es manifesten, acaben sempre a bufetades.
La neollengua que Orwell va imaginar consisteix a dir les coses al revés de com són. Espanya n’està vivint un episodi
Diuen que Catalunya té molts problemes socials perquè el Parlament es passa el dia discutint sobre la independència i no aprova les lleis que “realment interessen a la gent”. Però la veritat és que fins a 26 lleis de caràcter social han estat suspeses o tombades pel Tribunal Constitucional a petició del govern espanyol.
Un dels àmbits en què la distorsió lingüística és més flagrant és l’econòmic. En tots els mítings dels partits espanyols es diu que si Catalunya fos independent no podria pagar les pensions. Però la realitat és que el govern del PP s’ha polit 66.000 milions de la guardiola de les pensions, cosa que demostra que la Seguretat Social espanyola no ingressa prou cotitzacions per fer front a les pensions.
De la mateixa manera, no es cansen de repetir que allò que el dèficit de la balança fiscal ronda els 16.000 milions d’euros és una de les grans fal·làcies de l’independentisme. Però la Generalitat intervinguda pel 155 calcula i publica la nova balança per al 2014 i el resultat és que el dèficit és de... 16.500 milions d’euros!
I, darrerament, no es pot parlar d’economia sense que els unionistes treguin el tema de la “fugida massiva d’empreses”, una “fugida” que figura que demostra que la independència de Catalunya no és viable i que la “deriva independentista” ha causat una catàstrofe econòmica.
Ara que ja han passat unes setmanes i que comencem a tenir dades reals, podem analitzar què és el que ha passat realment. D’entrada, deixeu-me dir que de les 3.000 empreses que van demanar el canvi de seu social, ara mateix i segons dades de la conselleria d’Economia, només 332 han finalitzat el procediment de canvi. Segurament aquesta dada canviarà en el futur perquè hi ha un decalatge en les dades però, de moment, no són 3.000 sinó 332. En segon terme, l’impacte econòmic d’aquest canvi de seu és gairebé nul. Cap empresa ha canviat el centre de producció i cap treballador ha perdut la seva feina per culpa del canvi de seu. Jo tot això ho vaig dir el primer dia, però ara ho confirma una institució poc sospitosa de ser sobiranista com és el sindicat de tècnics del ministeri d’Hisenda espanyol! De fet, s’han perdut més llocs de treball per culpa dels acomiadaments il·legals portats a terme pel ministeri del 155, que ha tancat les ambaixades catalanes, que per la suposada “fugida” d’empreses.
El que explica la suposada fugida d'empreses no és la por a la independència sinó a les represàlies del govern espanyol
En tercer lloc, un ha de preguntar-se per què va haver-hi 3.000 empreses que es van apuntar tan ràpidament a canviar de seu. Els portaveus oficials de la neollengua ens van dir de seguida que o bé els feia por la independència (almenys la declaració unilateral) o bé tenien por de la incertesa legal en què quedava Catalunya si era expulsada de la Unió Europea. Aquesta explicacióoficial de seguida em va semblar poc convincent. Al cap i a la fi, perquè les empreses catalanes quedessin en uns llimbs legals i Catalunya fos expulsada de la UE, calia que Espanya reconegués la independència. Mentre Espanya no la reconegués, les empreses catalanes seguirien sent espanyoles i, per tant, formarien part de la UE! A què venia tanta pressa, doncs?
Si analitzem el tipus d’empreses que van canviar de seu veurem dues característiques reveladores. La primera és que gairebé no n’hi ha d’estrangeres (i les estrangeres que hi ha es concentren en el sector d’assegurances). Es tracta d’una dada curiosa, perquè si les empreses van “fugir” per por de quedar fora d’Europa o per por a la incertesa legal, com és que només van tenir aquesta “por” les empreses espanyoles?
La segona dada curiosa és que la majoria de les empreses que van canviar de seu operen en sectors altament regulats o que depenen de l’obra pública de l’Estat. Un exemple d’aquest tipus d’empreses serien les cimenteres, que venen el seu ciment a constructores que depenen de les adjudicacions que fa el govern de Madrid. Si a això hi afegim el fet que el comitè d’empresa de Seat va fer públic un comunicat en què explicava que havien rebut “pressions del govern i de la monarquia” perquè canviessin de seu, ens queda un relat ben diferent de la versió oficial: el govern espanyol i la monarquia van enviar missatges a totes les empreses catalanes incitant-les a canviar de seu. Implícitament a aquest missatge hi havia l’amenaça de represàlies per a aquelles que no ho fessin. Les empreses que depenen directament o indirectament de la regulació o de l’obra pública van cedir. Les altres (entre les quals hi ha la major part d’empreses estrangeres) no ho van fer. El que explica la suposada fugida, doncs, no és la por a la independència sinó la por a les represàlies d’un govern espanyol embogit fins al punt d’estar disposat a causar un cataclisme econòmic per tal d’evitar la independència.
Si les empreses van “fugir” per por de quedar fora d’Europa o per por a la incertesa legal, com és que només van tenir aquesta “por” les empreses espanyoles?
L’altre tipus d’empreses que van canviar de seu són aquelles que, com el cava, són fàcilment identificables com a catalanes pels seus clients espanyols. En aquest segon grup hi ha els dos grans bancs catalans i les empreses d’assegurances. A més de les amenaces del govern, aquestes van veure perillar el seu negoci per culpa del boicot que s’estava preparant entre els clients espanyols i que quedava reflectit en el famós “ ¡A por ellos! ” Els bancs catalans, que avui dia tenen una majoria del seu negoci a Espanya, van pensar que si hi havia una retirada massiva de dipòsits a Espanya es podria produir un pànic bancari que els portaria a la ruïna. En aquest cas, doncs, la causa del canvi de seu tampoc va ser la por a la independència (que, insisteixo, no s’hauria fet efectiva des del punt de vista legal fins que Espanya no reconegués Catalunya) sinó la por a les represàlies dels seus clients espanyols.
Alguns analistes han parlat de casos d’empreses amb directius independentistes que signaven els documents de canvi de seu “amb llàgrimes als ulls”. Aquelles suposades llàgrimes, però, no demostren el reconeixement que una Catalunya independent no seria viable econòmicament, sinó que els seus negocis depenen de les decisions arbitràries d’un estat amb una capacitat desmesurada d’influir sobre les empreses privades. És la constatació que Espanya és allò que Acemoglu i Robinson anomenen una economia extractiva.

L’episodi de la suposada “fugida massiva” d’empreses passarà a la història com un exemple més de la utilització de la neollengua: els causants de la fugida van ser el govern espanyol i els seus partits aliats, un monarca embogit i unes amenaces de boicot d’una població espanyola irritada que acomiadava la Guàrdia Civil amb crits d’“ ¡A por ellos! ” Però això no els impedeix repetir cada dia i sense que els caigui la cara de vergonya que la culpa és dels separatistes.

dimarts, 5 de desembre del 2017

Segells d' Estat Català sobre la república Catalana

Estat Català ha editat un recull de segells que reflecteixen el cartellisme del partit en aquests mesos intensos d' octubre-novembre i els primers dies de la República Catalana.

Us en posem una imatge:

diumenge, 19 de novembre del 2017

PRESOS, PARTIT, UNITAT PER LA REPÚBLICA CATALANA

Continuem en la mateixa línia: llibertat dels presos polítics, Partit i República Catalana i Unitat i Defensa de la República.






diumenge, 12 de novembre del 2017

LLIBERTAT PRESOS POLÍTICS

Ahir centenars de milers de persones ens vam concentrar a Barcelona (com vé sent normal, els mitjans espanyols van parlar de "milers" no de centenars de milers).
Cal destacar dues coses:
1) els catalans i catalanes ens mantenim en peu i mobilitzats per centenars de milers, malgrat tot: malgrat l' empresonament de dirigents, malgrat l' aplicació del 155, malgrat la intervenció de l´economia, de l' ensenyament, etc. Som aquí, al costat dels nostres representants elegits democràticament. Perquè som nosaltres els que defensem la Democràcia i altres els que donen els cops d`estat.
2) el crit més escoltat ahir va ser: LLIBERTAT PRESOS POLÍTICS. A veure si s' adonen de com respira aquest país. Governs espanyols i europeus escolteu bé: LLIBERTAT PRESOS POLÍTICS. 

dimarts, 7 de novembre del 2017

UNITAT EN DEFENSA DE LA REPÚBLICA CATALANA.

Jordi Miró, president d' Estat Català , avui opinava que s' hauria de caminar cap a una àmplia unitat en defensa de la República Catalana.

"Després de la votació del referèndum de l'1 d'octubre en què va guanyar l'opció de constituir-se en un estat independent en forma de República, el Parlament i el Govern legítim de Catalunya, escollits per les urnes, van declarar la República catalana.
Després de la Declaració d'independència de Catalunya, la reacció espanyola no es va fer esperar i va actuar amb una violència fora del comú d'un estat democràtic. L'acció de l'Estat va ser fulminant amb l'aprovació exprés, per part del Senat espanyol i amb la complicitat del PSOE, de l'article 155, que de fet ja era aplicat de forma encoberta des d'abans. La monarquia es va posar al front de l'operació contra Catalunya i va marcar el camí, tot això amb la passivitat i la complicitat de la Unió Europea.
La primera actuació repressiva de l'Estat, via 155, va ser prendre el control de l'economia, de la policia catalana i de l'administració. Aquí el Govern legítim de Catalunya va cedir per tal d'evitar una escalada repressiva i de violència per part de la judicatura i de la policia espanyola. En paral·lel, l'Estat espanyol ha dissolt el Parlament i el Govern de la Generalitat i ha empresonat una part dels membres legítims del Govern i els dos portaveus de les entitats cíviques més importants de Catalunya.
Avui ens trobem, doncs, en una situació d'escalada repressiva per part de l'Estat espanyol amb tota la seva màxima brutalitat, però malgrat això la República catalana segueix tenint la legalitat de les urnes, la majoria dels ajuntaments del país i, sobre tot i indispensable, el suport d'una majoria molt àmplia i organitzada del poble català. A més tenim el President de la República de Catalunya i una part del Govern a l'exili i mentre hi hagi President de la Generalitat hi ha República catalana.
El govern espanyol, paradoxalment, a la vegada que ha aplicat el 155 contra Catalunya també  ha convocat eleccions per al proper 21 de desembre. Per una banda sap que una repressió continuada és insostenible, a més d'un escàndol a nivell internacional. No es pot descartar que hagin rebut pressions europees en aquest sentit. El govern espanyol fa aquesta jugada a la desesperada amb la creença que amb l'ofensiva repressiva dels darrers dies, amb part del Govern i dirigents de la societat civil a la presó, pot intentar guanyar a les urnes perquè creu que la capacitat de mobilització i resposta de l'independentisme estarà temporalment minvada.
Ara hem de convertir la seva estratègia en la nostra victòria i per fer-ho ens cal unitat. Unitat i responsabilitat per estar a l'altura del moment històric que vivim com a poble, que és el més greu a nivell de país des de la insurrecció feixista del 36.

Aquesta àmplia unitat en defensa de la República catalana s'ha de convertir, el proper dia 21, en una aclaparadora i indiscutible victòria a les urnes que obligui la comunitat internacional a implicar-se i que doni una senyal clara a Europa i al món que Catalunya vol ser un poble lliure ".

dilluns, 6 de novembre del 2017

PRESIDENT I CONSELLERS EN LLIBERTAT.

El President Puigdemont i els Consellers Serret, Comín, Puig i Ponsatí han estat posats en llibertat. Sabem que costarà més, però cal que tot el Govern i els Jordis surtin de les presons. 
El president Carles Puigdemont i els consellers Meritxell Serret, Toni Comín, Lluís Puig i Clara Ponsatí han estat posats en llibertat amb mesures preventives, per ordre del jutge belga que els ha pres declaració aquesta tarda. Podran circular lliurement per Bèlgica i s’hauran de presentar al jutjat quan els ho requereixi la justícia belga, segons que ha explicat l’advocat de Serret i Comín, Gonzalo Boye.
Aquest matí, Puigdemont i els consellers s’havien presentat a una comissaria belga en presència dels seus advocats, una vegada la fiscalia belga havia rebut l’ordre de detenció que va dictar la jutgessa de l’Audiència espanyola Carmen Lamela.
Ara correspondrà a la justícia belga d’examinar el cas i determinar si hi ha motius per a l’extradició. L’advocat flamenc expert en drets humans que defensa el president Puigdemont, Paul Bekaert, va explicar aquesta setmana a la televisió belga VRT que impugnaria qualsevol petició d’extradició amb l’argument que les penes de presó eren desproporcionades. El jutge belga que es faci càrrec del cas haurà de decidir si Puigdemont i els quatre consellers del govern incorrerien en un risc de tracte inhumà o degradant en cas que fossin empresonats a l’estat espanyol.
Els terminis
El jutge té quinze dies per a decidir si accepta la petició d’extradició que fa Espanya o no. En cas que accepti, Puigdemont i els consellers poden presentar un recurs al tribunal d’apel·lació, que tindria quinze dies més per a decidir.

Aquest tribunal ha d’escoltar totes les parts abans de prendre cap decisió. En cas que tornés a decidir d’extradir-los, encara hi hauria una altra possibilitat de recurs: enviar el cas al tribunal de cassació. Aquest tribunal té trenta dies per a decidir. En total, doncs, el procés es pot allargar dos mesos, amb 30 dies més en casos excepcionals, fins a un màxim de noranta dies.

divendres, 3 de novembre del 2017

LLIBERTAT PRESOS POLÍTICS


ESTAT CATALÀ volem dir ben clar que cal que els presos polítics que estan a Madrid tornin a casa i en llibertat, no han comès cap delicte.
No són uns presos qualsevol, alguns són part del GOVERN DE CATALUNYA, altres dirigents d' entitats socials catalanes. I aquest Govern és el que vam votar la majoria de catalans i catalanes i és el nostre Govern, són els nostres representants polítics. No reconeixem cap altre govern.

Catalunya és i serà el que vulguin els seus ciutadans i ciutadanes, no necessitem a ningú que ens digui com es la democràcia, la pluralitat o la convivència, no ens poden donar lliçons de les coses que no  han practicat.     
Cal que no afluixem, tenim la dignitat necessària per mantenir-nos units i dempeus. No claudicarem.
Les eleccions del 21 de desembre no són el nostre objectiu, però pensem que s' ha d' anar per no regalar la victòria als que tan mal estan fent a Catalunya. I si pot ser amb una candidatura de país, una candidatura que donaria més confiança i ànims al votant i al mateix temps tindria més possibilitats electorals.
Però, com ja dèiem abans, no és l' objectiu immediat. Ara cal veure què farem la setmana vinent. La nostra proposta és aturar el país, i demostrar que tenim força i eines per plantar-nos i reivindicar els nostres drets i exigir la llibertat del nostre Govern i dirigents socials. 

dissabte, 28 d’octubre del 2017

REPÚBLICA DE CATALUNYA

Com a membres d' Estat Català, felicitem a tots i totes les persones que han fet possible la Declaració de la República de Catalunya, després d' anys d' esforç i patiment en molts casos.
Donem la benvinguda a la nova República i agraim, de manera especial, la feina feta per part de moltes persones ara ja desaparegudes que no ho han pogut celebrar  (entre ells milers de militants històrics del partit Estat Català).
Ara hem de continuar el camí (aplicació de la legalitat catalana), no ens ho posaran gens fàcil, però continuarem. Cadascú en la seva feina, en el seu lloc de treball, en el seu entorn...continuem endavant.
L' Estat espanyol intentarà aplicar lleis, però no ho tindran fàcil, i no ho diem nosaltres, ho diu un article d' El País, que va passar una mica desapercebut. Lectura necessària. Endavant.

¿Y si no pudiera ejecutarse el 155?
No está claro que el artículo funcione cuando el Senado otorgue el plácet para activarlo

Ha sido difícil anunciar el 155, pero ejecutarlo es imposible”. La confidencia de un alto funcionario del Estado resume la incertidumbre de Mariano Rajoy respecto a la eficacia de esta medida de coerción constitucional. Nunca se había utilizado en nuestra democracia. Y no está claro que funcione cuando el Senado otorgue el plácet para activarlo, tanto por la resistencia —activa o pasiva— que va a oponer la Generalitat de Cataluña como por la falta de tiempo —en principio, seis meses— y la precariedad misma del Estado español en el territorio hostil donde ha de consumarse la restauración de la legalidad.

1. La resistencia activa. Será más o menos pintoresca la resistencia teatral que ofrezcan Carles Puigdemont y sus consejeros. Pueden hacer del palacio de la Generalitat una parodia de Masadá, pero relevarlos de sus cargos es bastante sencillo, como va a serlo sustituirlos por otros. El problema consiste en la obstrucción que puedan oponer los demás funcionarios, tanto de alta graduación como de menos galones. Ya han anunciado los periodistas de TV3, de Cataluña Ràdio y de la Agencia Catalana de Noticias que no acatarán la intervención de los nuevos gestores. Y les han secundado la gran mayoría de Ayuntamientos, los estamentos educativos —el sindicato mayoritario USTEC rechaza el 155 y renegará de los nuevos interlocutores— y hasta el cuerpo de bomberos, reacio por completo a reconocer la legitimidad de un “Estado invasor”. Queda pendiente de aclararse la posición de los 17.000 Mossos d’Esquadra. No cabe la desobediencia en un cuerpo policial y casi todos los sindicatos apuntan a que serán leales al nuevo mando que designe Madrid, pero el antecedente del 1-O contradice el optimismo, sin olvidar hasta qué extremos se han enrarecido las relaciones del cuerpo autonómico con la Policía Nacional y la Guardia Civil.
2. La resistencia pasiva. No hacen falta grandes movilizaciones ni revueltas para sabotear los planes del 155. Cataluña ha consolidado una Administración propia que reúne 200.000 funcionarios y que lleva cuatro décadas progresando en un régimen de autosuficiencia. Soraya Sáenz de Santamaría anunció que serían cesados o expedientados los empleados públicos desobedientes, pero hay maneras de paralizar el funcionamiento de la comunidad sin incurrir en delitos flagrantes, del mismo modo que es imposible organizar un escarmiento masivo. No ya porque la Administración catalana se paralizaría en un periodo de convulsión, sino porque no hay medios humanos para sustituir los extremos de una plantilla explícita o implícitamente desleal. El 155 naufragaría en un territorio hostil.
3. El tiempo. Las presiones del PSOE y de Ciudadanos resultaron determinantes para que Rajoy se comprometiera a resolver el 155 en seis meses. Era la manera de enfatizar una situación de interinidad breve y de tranquilizar a la opinión pública catalana —y la española—, pero semejante compromiso temporal hace todavía menos viable la capacidad de construir una suerte de Administración paralela o inducida. La propia sustitución de altos funcionarios requeriría unos trámites administrativos complejos, en tiempo y en filibusterismo. Quiere decirse que la única manera de ejecutar el 155 en seis meses camino de unas elecciones consistiría en que el Gobierno central encontrara en Cataluña una Administración leal y engrasada para la novedad. Y el escenario real es exactamente el contrario.
4. La inexistencia del Estado de Cataluña. El principal inconveniente de los planes de Rajoy radica en la práctica inexistencia del Estado español en Cataluña. Pudo observarse en el fallido plan de neutralización del referéndum del 1 de octubre, aunque no se trata de una gestión concreta, sino de un problema estructural. Únicamente el 9% de los empleados públicos de Cataluña proviene de la Administración central. La cifra es superior en la Comunidad Valenciana (16%) y en Andalucía (19%), mientras que en la Comunidad de Madrid alcanza el 39%. Ya explicaba en este periódico el profesor Andrés Betancor (Universidad Pompeu Fabra) que la presencia del Estado “es puramente residual, testimonial” y circunscrita a los cometidos de la Hacienda pública y de la Seguridad Social.
No teniendo músculo el Estado en Cataluña —842 jueces, 5.900 efectivos de los cuerpos de seguridad—, la crisis ha puesto en juego la emergencia de los refuerzos, pero también la precariedad con que se desenvuelven, resumida en el transatlántico del Piolín.

5. La precariedad del Estado mismo. El poder, el peso, del Estado español tiene más que ver con una visión mítica que con una realidad operativa. Más allá de la crisis catalana, el Estado se halla expuesto a una crisis de autoridad y de funcionamiento. Tanto por las sucesivas transferencias realizadas a las comunidades autónomas como por la política de privatizaciones —el Estado no lleva a casa el teléfono ni el gas ni la luz— y la circunstancia de una plantilla de funcionarios “analógica”, desmotivada y tentada por el sector privado. Es la perspectiva desde la que el propio Estado no podría emprender un plan de “socorro” en Cataluña sin que terminara resintiéndose el resto del territorio y la propia eficacia de la Administración, aunque el despliegue de refuerzos policiales no pone en peligro la seguridad el territorio.

dijous, 26 d’octubre del 2017

GUIA SOBRE ELS DOS DIES QUE PODEN TRASBALSAR CATALUNYA (Vilaweb).

Avi Vilaweb publica un article que ens embla bastant adient. Sobre els dos dies importants que s' obren avui i demà.

El senat espanyol, el Parlament de Catalunya i el carrer. Aquests són els escenaris on es viurà l’actualitat política de les quaranta-vuit hores vinents. Dos dies que es preveuen tensos i que poden canviar l’esdevenidor de Catalunya. A Madrid les cartes ja són de cara amunt: l’aplicació del 155 és irreversible i Rajoy ja ha dit que no es faria enrere –ni que el govern català convoqués eleccions. Més interrogants hi ha en la decisió que prengui el govern català en el ple de resposta al 155 i que és previst que s’allargui fins demà. A continuació fem un resum de tot allò que es decidirà en totes dues cambres, en quins temps es farà i quines mobilitzacions hi ha programades.
Què passarà avui al Parlament de Catalunya?
El ple del parlament es reunirà a les 17.00 per donar una resposta a la intervenció de l’autogovern que vol impulsar la Moncloa i que és a punt de validar el senat. És previst que un diputat de Junts pel Sí o de la CUP estrenarà el debat exposant els motius de la sol·licitud del ple monogràfic. A continuació, hi intervindrà Puigdemont i un representant de cada grup parlamentari, a qui el president podrà replicar si ho considera adient.
Acabat el debat, els grups podran presentar fins a tres propostes de resolució. Els partits independentistes podrien presentar en aquest punt la declaració d’independència que el 10 d’octubre van signar en una sala annexa del parlament i que ara passaria pel ple. Tanmateix, és previst que no es faci fins demà, quan el senat ja hagi activat l’article 155. Aquesta decisió és estratègica: es tracta de guanyar el relat i no fer cap moviment fins que l’estat espanyol no hagi activat la intervenció de l’autonomia.
De primer, el parlament havia programat el ple aquest matí, a les 10.00. Llavors encara hi havia la possibilitat que a la tarda Puigdemont anés a Madrid a defensar les al·legacions del govern contra el cop d’estat perpetrat pel govern espanyol. Però finalment no ho farà.
I al senat espanyol?
El senat espanyol serà l’altre escenari que atraurà l’atenció aquestes quaranta-vuit hores vinent. Al punt de migdia, la comissió, formada per 27 representants dels partits, es reunirà per elaborar el dictamen que a la tarda s’haurà de debatre. Concretament a les 17.00, hora en què Puigdemont havia estat citat per defensar les seves al·legacions. El president ja va anunciar ahir que declinava la invitació perquè considerava que ja s’havia decidit tot.
Demà a les 10.00 s’activarà definitivament el 155. És previst que el ple sigui llarg. S’ha convocat al matí perquè a la tarda pugui reunir-se el consell de ministres i començar a emetre dictàmens. Rajoy ja tindrà via lliure per a provar de destituir el president de la Generalitat i el vice-president i fer tot allò que li permet l’article 155. L’endemà aquestes mesures es publicaran al BOE i l’executiu espanyol podrà intentar fer-les efectives.

Quines concentracions hi ha?
Les mobilitzacions han tornat al carrer i ningú no sap fins quan. Si ahir les places dels ajuntaments s’omplien en suport de l’escola pública –un dels objectius del govern espanyol–, avui és el torn dels estudiants universitaris. Els col·lectius estudiantils han convocat una vaga contra l’aplicació de l’article 155. La mobilització servirà per a exigir també la llibertat immediata de Jordi Cuixart i Jordi Sànchez.

Fonts parlamentàries tenen coll avall que el ple d’avui s’allargarà fins demà, quan es votaran les resolucions del debat. Així doncs podria coincidir en el temps amb el ple del senat de divendres que votarà les mesures del 155. L’ANC ja ha fet una crida als ciutadans a concentrar-se davant el parlament divendres a les 12.00: ‘La República ens espera, i l’haurem de defensar!’, diu el comunicat de l’entitat.

dissabte, 14 d’octubre del 2017

Manifest d' ESTAT CATALÀ sobre la Declaració d' Independència.

ESTAT CATALÀ volem manifestar el nostre suport a la declaració d’ independència feta pel president de la Generalitat de Catalunya  i signada pels 72 diputats independentistes el passat 10 d'octubre. El passat dia 10 d'octubre, el president de la Generalitat va fer la declaració d’independència al Parlament de Catalunya. La primera vegada a la història de Catalunya que, representant la voluntat majoritària del poble de Catalunya expressada en el referèndum d' autodeterminació del passat 1 d'octubre va votar de forma  majoritària  a favor de la independència de Catalunya, amb un suport de més del 90% dels vots.
No compartim la suspensió que en va fer el president, com tampoc ho comparteixen l'Anc i d'altres agents socials i polítics.
Estat Català creiem que és hora d'aixecar la suspensió de la independència i proclamar la República Catalana. Creiem que en cap cas, si som un estat de fet, restarà possibilitats d’ intermediació o reconeixements internacionals, tot el contrari, és evident que cap estat no reconeixerà Catalunya si no som independents. Catalunya té simpaties i suports a nivell internacional , un exemple n’és el Parlament d'Eslovènia, que acaba d'aprovar aquest matí una resolució a favor del dret a l'autodeterminació de Catalunya i d'una solució dialogada entre Catalunya i Espanya. La resposta esperada de la Unió Europea no ha sigut tal i és un menyspreu pels catalans la proposta d'una tercera via dins la constitució espanyola que han proposat , a més de ser un aval a la política recentralitzadora i repressiva del PP.
Catalunya és un subjecte polític, per la seva història i per la voluntat d'una majoria de catalans que vam votar majoritàriament per la independència el passat 1 d'octubre.
La declaració i, posterior suspensió del president Puigdemont, va provocar una gran decepció als centenars de milers de catalans que estaven esperant la declaració d’ independència després de tants anys de lluita , mobilitzacions i haver guanyat el referèndum d’ independència.
És evident que el govern espanyol no negociarà mai, i tampoc acceptarà una mediació internacional. Tot el contrari, ja ha optat per la via repressiva enviant un requeriment al president de la Generalitat, previ a la aplicació de l’article 155 , que vol dir suspensió d’ autonomia i possible empresonament del govern.
El camí, l'únic camí  és aixecar la suspensió de la declaració de independència per part del govern de Catalunya abans que apliquin l’ article 155 i fer efectiva la independència amb totes les conseqüències i les moltíssimes dificultats que això comportarà.
Ningú va dir que seria fàcil, tenim el suport del poble i ben segur que Catalunya serà el proper estat 188 a l'ONU.

Catalunya, 13 d’octubre de 2017

dissabte, 7 d’octubre del 2017

MEMÒRIA DELS MILITANTS MORTS EL 6 D' OCTUBRE DE 1934.

Ahir , 6 d' octubre, Estat Català amb altres entitats, van fer com cada any un homenatge a les persones que van morir el 6 d' octubre de 1934.
En aquell moment, el President de Catalunya va declarar "l' Estat català dins la República federal espanyola" i l' atac de l' exèrcit espanyol va produir alguns morts als carrers. Un dels llocs atacats va ser el sindicat CADCI, a la Rambla, número 10.
I allí mateix es va recordar ahir aquests fets i les seves víctimes. Catalanistes que havien fet front a la recentralització de l' estat, havien fet front a la crisi de la Llei de Contractes de Conreu, a les sentències abusives del Tribunal de Garanties Constitucionals i dels Fiscals de l' Estat.
Una de les persones que van morir va ser Jaume Compte, que havia estat militant de prestigi a Estat Català.
La memòria històrica no es pot perdre, per recordar on som i d' on venim.

       

divendres, 29 de setembre del 2017

PARTICIPA I DEFENSA EL TEU COL.LEGI ELECTORAL !!!



A només dos dies pel referèndum, la productora audiovisual Metromuster ha realitzat un emotiu vídeo que crida a participar l'1-O, però també a "defensar el teu col·legi electoral" per "ajudar la gent a votar" i "fer possible el referèndum" organitzant-se des del barri, vila o poble de cadascú.
Combinant imatges d'esdeveniments i personatges històrics com la Diada del 1977, quan es va sortir al carrer a reclamar "Llibertat, Amnistia, Estatut d'Autonomia", amb paisatges de Catalunya i les darreres manifestacions i actuacions del govern espanyol per fer veure al món per què Catalunya vol ser independent (tall d' article d' El Nacional).

dimarts, 26 de setembre del 2017

POSICIÓ DE LA CASA BLANCA I AVUI TANCAMENT DE LA WEB DE L' ANC

Dues noticies d' avui que ens situen en la posició de la setmana: les posicions internacionals i el tancament de webs i i el retrocés de la llibertat d' expressió a CATALUNYA.

La Casa Blanca reafirma que treballarà amb ‘l’entitat o govern’ que surti de l’1-O hores abans de la visita de Rajoy

La portaveu de la Casa Blanca, Sarah Sanders, ha reafirmat avui la posició expressada pel Departament d’Estat fa dues setmanes sobre la voluntat de treballar amb qualsevol ‘entitat o govern’ que resultés del referèndum d’autodeterminació de Catalunya. Quan un periodista li ha demanat sobre el reconeixement d’una Catalunya independent, Sanders ha dit que no afegiria res al que va dir la portaveu del Departament d’Estat i que si hi havia cap canvi de posició ja el comunicarien. El cas és que la Casa Blanca fa aquesta afirmació poques hores abans de la visita de Mariano Rajoy a Donald Trump.
La pàgina web de l’Assemblea Nacional Catalana ha estat intervinguda aquesta nit per la Guàrdia Civil sense haver-ho notificat prèviament. Fonts de l’entitat han confirmat que no era pas cap atac pirata. ‘Ja hi som, a Espanya la Guàrdia Civil pot tancar el web d’una entitat privada legal sense notificació prèvia’, ha escrit a Twitter el cap de premsa de l’ANC.
Aquesta nit també, la Guàrdia Civil, han tancat la web de l’ ANC, sense notificació prèvia.
Aquest era el comentari d´Adrià Alsina (ANC)








Ja hi som. A Espanya la Guàrdia Civil ja pot tancar el web d'una entitat privada legal sense notificació prèvia. Hola, dictadura

dijous, 21 de setembre del 2017

THE DAY WHEN SPAIN LOST CATALONIA.

The day when Spain lost Catalonia
«With his coup Rajoy has destroyed any remote chance to prevent Catalan independence»
The referendum campaign was making very steady progress, with just the odd hiccup. Seven days into the campaign, every indicator was sending a clear message: Madrid’s provocations were having no effect, were not frightening off voters; quite the opposite, actually. Tracking polls hinted at an uptick in turnout and a widening Yes lead. In Madrid the figures sent shivers down spines. That is why the staged the coup.
The coup d’état was ready, it was their Plan B. It is so obvious that proving that much is dead easy. You cannot decide overnight to bring cruise ships to the ports of Barcelona and Tarragona, either to be used as floating quarters for police officers or as prisons, once again. Therefore, this must be part of a calculated plan, devised weeks or months ago: the occupation of Catalonia by means of a putsch against our institutions.
However, this coup entails very high risks for Spain. The first one is to know how they will manage the situation from now on. Amid the crisis, the Catalan authorities, with the strength afforded to them by the people rallying in the streets, have reacted with their usual calm level-headedness. The Catalan government has stood its ground and avoided responding in kind. What does Spain want? To impede the referendum. So, how should we react? By holding the referendum.
Rajoy showed his weakness in a pathetic public address where he claimed that the vote cannot go ahead anymore. Of course it can! If anything, he is the one with a problem: finding a way out of the mess he has created. We will see how they manage to ease the tension. Obviously, they have not won and we will vote on October 1, so their chances of upping the ante are slim.
Still, the greatest risk that they could possibly take is already behind them: yesterday was the day when Spain lost Catalonia for ever. Make a note of this date: September, 20 2017. And do realise that, no matter what happens next, with his coup Rajoy has destroyed any remote chance to prevent Catalan independence.

OFEGAMENT A CATALUNYA: EL DIA QUE ESPANYA VA PERDRE CATALUNYA PER SEMPRE.

El que va passar ahir és molt simptomàtic del que pensa fer el Govern espanyol en relació a Catalunya. històricament estan acostumats als cops d´estat. I aquest és l' únic pla (no tenen pla B), però per aquesta via han anat perdent Catalunya.
I ells, eufòrics, ens demanen i ara què? ja no hi haurà referèndum ?
El que s' haurien de preguntar és: ara que no hi ha cap autonomia per a gestionar, de què hem de parlar?  Ells saben que de res. Els catalans i catalanes només tenim un camí...I ells el saben perfectament.
L' editorial den Partal d´avui a Vilaweb és també prou eloquent:

La campanya electoral anava avançant amb entrebancs però ferma, molt ferma. Ja havien transcorregut set dies i tots els indicadors eren clars: les provocacions de l’estat espanyol no feien efecte, no esporuguien els votants, sinó que més aviat aconseguien l’efecte contrari. Els trackings, les enquestes permanents que prenen el pols del vot, indicaven un augment lleuger de la participació i un augment clar del vot a favor de la independència. Les xifres aterrien la Moncloa i per això van activar ahir el cop d’estat.
El cop d’estat ja el tenien preparat, era el seu pla B. És molt evident i ben senzill de demostrar. No la improvises, la presència de vaixells als ports de Barcelona i Tarragona, tant si és per a allotjar policies, com si és per a provar de convertir-los, com el 1934, en presons. Això respon a un pla fred, dissenyat amb una antelació de setmanes o mesos. Cercaven l’ocupació de Catalunya en forma de cop d’estat contra les institucions del país. Un cop d’estat, tingueu-ho clar, que no solament vol impedir la independència, sinó destruir l’autonomia.
Aquest cop d’estat, però, implica riscs molt greus per a Espanya. El primer, saber com gestionarà aquesta situació, ara, el govern de Mariano Rajoy. La Generalitat, amb la força que li ha donat la gent eixint en massa al carrer, ha reaccionat amb la serenitat i amb el cap fred a què ens ha acostumat enmig de la crisi. No ha baixat al fang i s’ha mantingut en terreny ferm, no ha fet allò que volia Rajoy. Què vol Espanya? Evitar que es faça el referèndum. Quina ha de ser la reacció, doncs? Fer-lo. El president del govern espanyol, de fet, ha demostrat la seua feblesa en una intervenció patètica en què ha dit que el referèndum ja no es podrà fer. Però es farà, el farem, i el problema el tindrà ell, que haurà de trobar la manera d’eixir de l’embolic on s’ha ficat. Perquè guanyar, com deia ahir que havia fet, és evident que no han guanyat: el referèndum continua convocat oficialment pel govern i segurament ahir l’única cosa que van aconseguir va ser que la voluntat de participació pujàs uns quants punts i el votants del sí uns quants més encara.

Ara, el risc més gran que podien assumir ja els ha passat pel damunt, perquè ahir va ser el dia en què Espanya va perdre Catalunya per sempre. Apunteu-lo: era el 20 de setembre de 2017. Apunteu-lo perquè ahir el govern espanyol va acabar de fer impossible cap mena d’acord entre la Generalitat de Catalunya i l’estat espanyol, en res i sobre res i durant generacions. I perquè ahir el pacte de la transició va ser definitivament enderrocat i ja no queda cap pont per on transitar. Ahir Rajoy es va posar la corda al coll enfrontant-se no tan sols als catalans sinó a la majoria del seu parlament. I ves que no acabe ell fora del govern espanyol abans no es pensa ningú. Però, per sobre de qualsevol altra consideració, sigueu conscients que, passe què passe a partir d’ara, Espanya, amb aquest cop d’estat, ha destruït qualsevol possibilitat, per remota que fos, d’aturar la independència. Perquè la violència de la policia i els jutges simplement no podrà fer res contra la mobilització popular del primer d’octubre, contra els milions de mans que posarem els papers de vot dins milers d’urnes. Però també perquè ja no hi ha cap autonomia per a recuperar ni per a poder gestionar.

dimecres, 20 de setembre del 2017

CRIDA CIUTADANA A CONCENTRAR-SE DAVANT TOTES LES DETENCIONS I REGISTRES QUE HI HAGI A CATALUNYA.

Davant l' atac sistemàtic a les llibertats bàsiques (expressió, premsa, informació, vot,...) i la intervenció davant les Conselleries del Govern Català, ESTAT CATALÀ informem a la ciutadania que:

1. Estem al costat del nostre Govern, que és el Govern que hem votat i l´únic que ens representa.

2. Sempre hem estat i estarem al costat de les llibertats individuals i col.lectives i de la DEMOCRÀCIA de veritat.

3. Fem i farem difussió de totes les crides a la ciutadania per a concentrar-se pacíficament davant de tots els llocs on es retingui, detingui o s' escorcolli a Catalunya.

4. Defensarem el dret de vot i aquest referèndum, en qual podrem decidir el futur del nostre poble.

5. No tenim res a veure amb el Govern Espanyol. No cal ser cap Catedràtic en Història per saber que l' únic camí que ens han ofert sempre als catalans és la repreessió, la repressió i la repressió.

 CRIDES A LES CONCENTRACIONS:
L’ANC i Òmnium han fet una crida a defensar les institucions arran de l’assalt de la Guàrdia Civil espanyola. Aquest matí s’ha activat una operació per assaltar instal·lacions del govern català, començant pel Departament d’Economia.
Jordi Sànchez, president de l’ANC, des de Twitter, ha fet una crida als ciutadans a acudir a la seu del Departament d’Economia.
 Òmnium ha fet la mateixa crida a Twitter i ha demanat que ‘tothom vagi a donar-hi suport’ i que no es deixin intimidar pels escorcolls de la Guàrdia Civil.
 Aquestes són les adreces de les conselleries i empreses assaltades per la Guàrdia Civil espanyola:
·         Conselleria d’Economia. Rambla de Catalunya 19, Barcelona
·         Conselleria d’Exteriors. Carrer de la Pietat, 4 Barcelona
·         Conselleria de Benestar i Família. Passeig del Taulat, 266-270, Barcelona
·         Conselleria de Governació. Via Laietana, 26 Barcelona
·         Empresa Indra. Carrer de Roc Boronat, 133 Barcelona