diumenge, 31 de maig de 2015

REPÀS HISTÒRIC XIULADES CONTRA L' HIMNE ESPANYOL.

Vilaweb ahir ens recordava que les xiulades venen de lluny, tan de lluny que ja són històriques:


Noranta anys de la primera gran xiulada contra l'himne espanyol

Repassem les protestes històriques més sonades contra el símbol espanyol i el rei, del 1925 fins avui.
La final de la Copa entre el Barça i l'Athletic de Bilbao al Camp Nou va anar precedida per una sonora xiulada a l'himne espanyol i el rei. Aquests últims anys, en què han proliferat les escridassades contra aquests dos símbols espanyols. Ja va passar en la mateixa competició i els mateixos protagonistes a Mestalla (València) el 2009 i al Vicente Calderón (Madrid) el 2012. Però, de xiulades a l'himne, n'hi ha hagut moltes més, des del 1925 fins ara.
La clausura del camp de les Corts
El juny del 1925, en plena dictadura de Primo de Rivera, el camp del FC Barcelona de les Corts fou clausurat. El motiu: la xiulada a la 'Marxa reial', l'himne espanyol, en un partit amistós del Barça i el Júpiter com a campions de primera i segona, respectivament, i en homenatge a l'Orfeó Català.
Abans de començar el partit una banda de música de la marina anglesa va interpretar l'himne i una bona part dels dotze mil espectadors que hi havia a les graderies hi va respondre amb una xiulada monumental. Tot seguit la banda va interpretar l'himne britànic, 'God save the King', que tothom va aplaudir calorosament.
L'incident va indignar tant les autoritats, que el governador miltar a Catalunya, Joaquim Milans del Bosch, va ordenar de clausurar l'estadi del Barça durant sis mesos (finalment, en van ser tres). També es va imposar una multa a l'equip i no tan sols es va destituir el fundador del Barça, Joan Gamper, de la presidència del club, sinó que se'l va expulsar a Suïssa.

Un quart de segle de xiulades contra Juan Carlos
Aquell va ser el precedent més antic; entre els més recents, cal destacar la xiulada de l'any 1989, quan Juan Carlos I fou xiulat en la inauguració de l'Estadi Olímpic de Montjuïc. 
Vint anys més tard, l'any 2009, justament en la final de Copa entre el Barça i l'Athletic a Mestalla, hi va haver la gran xiulada a l'himne espanyol i al rei.
I un any més tard, el 2010, els afeccionats blau-grana van dedicar una gran escridassada al rei i a l'himne espanyol durant la final de la Copa de bàsquet, disputada pel Barça i el Madrid a Bilbao.

En la final de la mateixa competició del 2013, disputada entre el Barça i el València, l'escridassada es va reproduir a Vitòria:

No va ésser l'única d'aquell any: n'hi va haver una altra poc després en la inauguració del Mundial de Natació, a Barcelona.
L'última gran xiulada contra l'himne i Juan Carlos es va produir l'any passat, en la final de la Copa de futbol entre el Barça i el Madrid a Mestalla.

divendres, 22 de maig de 2015

VOTA PARTITS INDEPENDENTISTES. - SALUDEM L' ACTITUT DEL PARLAMENT DE DINAMARCA

Diumenge ens juguem molt en aquestes votacions. La composició dels governs municipals poden facilitar la feina dels regidors i del consistori en molts temes (també la independència del nostre país), o poden frenar la feina.
Cal que votem partits independentistes i progressistes que comptin amb la DUI com alternativa viable. A Barcelona partits que tinguin molt clara la capitalitat de la futura República Catalana.
Saludem l' actitut del Parlament i del poble danès posant al nostre bloc la DANNEBROG ("la bandera vermella dels danesos").

  Si voleu també podeu buscar la bandera als llocs que apuntava el diari digital Vilaweb:

On es poden comprar banderes daneses?

Us oferim una llista de llocs on en trobareu, especialment a través d'internet.

La declaració del parlament danès en favor d'un procés negociat entre Catalunya i Espanya i la proposta d'hissar banderes daneses als llocs oficials, per la prohibició de penjar estelades, ha disparat la demanda d'aquestes banderes. Però no és fàcil de trobar-ne, al nostre país. 
Per això us oferim un seguit d'adreces i telèfons de botigues de banderes que hi ha a Barcelona i també una llista de webs on podeu comprar banderes daneses.
Botigues:
-Banderas AAP. Barcelona. 93 439 91 74
-Doublet. Castellar del Vallès. 93 747 31 00
-TodoBanderas. L'Hospitalet de Llobregat. 933 389 298
-Banderas Aluco. Vilassar de Mar. Telèfon 93 750 05 47
-Atlàntida. Barcelona
-Flags. Barcelona. 932 664 328
Webs:

Una altra alternativa és fabricar-la, perquè és senzilla de fer.

dimecres, 20 de maig de 2015

EL PARLAMENT DE DINAMARCA APROVA LA MOCIÓ SOBRE EL DRET DE DECIDIR DELS CATALANS.

La votació ahir del Parlament danès no és una cosa per passar-hi sense cap importància. Tots sabem (excepte els espanyols) que obre la llauna a Europa per poder parlar del "tema català".
No podem fer més que agrair el gest al Parlament danès i especialment al partit Enhedslisten, al mateix temps a tots i totes les persones que a Dinamarca entenen què volem els catalans i catalanes.
Us pengem el comentari d' ahir a vilaweb.



El parlament danès aprova la moció sobre el dret de decidir dels catalans

De vuit partits que hi ha al parlament, sis hi han votat a favor i dos en blanc
El parlament danès ha aprovat la moció sobre l'autodeterminació de Catalunya que s'hi va debatre la setmana passada, a petició dels diputats del partit d'esquerres Enhedslisten (Aliança Roja i Verda). El partit, amb 12 diputats de 179, va adreçar aquesta qüestió al ministre d'Afers Estrangers danès, Martin Lidegaard: 'Com demanarà el govern danès que es respecti el dret dels pobles a la lliure determinació, en relació amb l'àmplia majoria del parlament català, la societat catalana i el govern català que volen fer un referèndum sobre la independència?'
Sis partits dels vuit que formen el parlament hi han votat a favor i dos en blanc. Així doncs, s'ha aprovat per 64 vots a favor, 41 en blanc i cap en contra. El text que ha sorgit del debat i al qual han donat suport la majoria de formacions és el següent:
«El parlament danès pren nota de l'explicació del govern sobre els aspectes jurídics, històrics, polítics i internacionals vinculats a la situació de Catalunya i fa seva l'opinió que la qüestió de la independència de Catalunya és un assumpte de diàleg pacífic i democràtic entre Catalunya i el govern espanyol de Madrid.»
A aquesta qüestió, s'hi ha referit el conseller Francesc Homs, que en la compareixença posterior al consell executiu ha etzibat: 'Cap vot en contra, senyor Margallo, aquí estem'.
Al debat de la setmana passada, els partits polítics ja van prendre posició. El secretari general del Consell de Diplomàcia Pública de Catalunya, Albert Royo, que va assistir al debat la setmana passada, explica: 'Els partits danesos van reclamar una solució democràtica a la petició dels catalans de fer un referèndum d'autodeterminació; van reclamar que la UE encaixés la realitat catalana en cas que la majoria dels catalans donessin suport a la independència; i van fer una crida a l'estat espanyol perquè fes honor al seu prestigi internacional com a estat democràtic.'
Segons Royo, 'amb aquesta actitud, Dinamarca reconeix Catalunya com un actor polític del mateix nivell que l'estat espanyol i evidencia que la qüestió catalana interessa a l'exterior'. Ell mateix va poder comprovar que la principal preocupació dels partits danesos era la incapacitat del govern espanyol per a trobar una solució democràtica a la petició catalana: 'No entenen com és que l'estat espanyol sigui tan miop, des d'un punt de vista estratègic, de tancar-se i no donar instruments legals a una qüestió que requereix una resposta política.' Royo ha celebrat la declaració remarcant que s'ha adoptat 'tot i les intenses pressions de tot l'aparell de l'estat, també els darrers dies'.
El fet que un parlament europeu debati la qüestió catalana és per a Royo fruit d'una bona col·laboració entre la societat civil catalana i les institucions del país a l'hora d'explicar-se a l'exterior: 'Era important que s'obrís la llauna i Dinamarca l'ha oberta.'

dimarts, 19 de maig de 2015

ESTAT CATALÁ SOBRE LA DUI I LES DECLARACIONS D' EN JORDI SANCHEZ.

Ens van sobtar les declaracions ahir del nou president de l' ANC, sobre la DUI.
Entenem que l' elecció d'en Jordi Sanchez, deu ser estratègica per una qüestió de "consens", per apropar els sectors socialistes i ecosocialistes catalanistes, etc. Ja vam veure la satisfacció del mateix Iceta.
No tenim res en contra, al contrari.
Però pensem que sobrava dir que la DUI no és vàlida, en les primeres declaracions, ja d' entrada.
ESTAT CATALÀ continuem treballant per aquest país, malgrat tot. I mirem amb una mica de distància i perspectiva, no només la situació immediata (27 setembre) sinó també els propers anys. I creiem que les declaracions contra la DUI poden ser molt profitoses a curt termini, però no a llarg termini.
Per la nostra part, res més. Continuem considerant la DUI com una de les possibilitats.

Article de l' Ara:
El flamant president de l'ANC, Jordi Sànchez, no veu "possible" ni creu que sigui el "camí" un escenari de declaració unilateral d'independència immediatament després del 27 de setembre, i veu més viable una declaració del Parlament afirmant l'inici d'un procés cap a la culminació del camí cap a la d'independència. "Depèn què s'entengui per una declaració unilateral d'independència. Si vol dir que el 28 de setembre declararem la independència i ja serem independents, penso que no és possible, no és el camí. No enviaré senyals de coses que penso que no es produiran", ha explicat Sànchez a Catalunya Ràdio després de ser escollit dissabte pel secretariat nacional. L'ANC és copartícip del full de ruta que fixa un termini de 18 mesos a partir del 27-S abans e la proclamació definitiva de la independència política.
Sànchez ha afirmat, com ja va fer dissabte en la primera entrevista, a l'ARA, que la seva prioritat passa per omplir de contingut social la independència per eixamplar la majoria social que n'és partidària. Ha negat que la seva elecció formi part de cap maniobra participada pel president de la Generalitat per controlar l'ANC, i ha explicat que van ser l'expresidenta de l'ANC, Carme Forcadell, i l'exresponsable d'incidència política, Pere Pugès, que li van fer "la primera proposta" perquè es presentés a les eleccions al secretariat nacional i optés a la presidència. "Si la Carme i en Pere van pensar en mi hi té més a veure la meva trajectòria a la Crida" que la "bona relació" que té amb "molta gent de l'espectre social, polític i cultural del país".
També ha afirmat que la que va ser la candidata més votada per les bases de l'ANC, Liz Castro, que es va quedar curta a l'hora de recollir vots dels membres del secretariat per assumir la presidència –Sànchez es va imposar per 50 vots a 24–, "pot aportar un treball molt important a la comissió de projecció internacional" del procés. I encara ha anat més enllà i ha suggerit que podria ser la "portaveu" de l'organització en matèria internacional.

divendres, 15 de maig de 2015

L' ENGANY DE "SOCIETAT CIVIL CATALANA" .

Aquests dies uns fanàtics unionistes espanyols que s' anomenen "Societat Civil Catalana" estaven contents perquè la "Junta Electoral" havia prohibit tenir banderes estelades en llocs públics i Ajuntaments. A més a més el seu fanatisme espanyol els feia comparar penjar estelades amb aprovar la pensa de mort.
No ens enganyem, són fanàtics però no ignorants i per cert molt ben adobats amb diners d' aportacions "privades" amb un pressupost de més d' 1 milió d' euros anuals (que segurament paguem tots nosaltres) i una munió de sous (alliberats). Amb aquest paraigua econòmic tan gran no cal que pateixin.
És un intent més de crear una organització fanàtica espanyolista per a lluitar contra l' ANC, Omnium, etc. com a "societat civil" oposada a l' independentisme.
Ens aclareix més qui és "Societat Civil Catalana" (seguint els seus comptes els coneixereu) el bloc de Jordi Borras:



Documents interns de l’entitat revelen ingressos modestos i “tensions de tresoreria” malgrat haver organitzat actes valorats en més de 500.000 euros
Societat Civil Catalana (SCC), l’entitat que pretén aglutinar l’espanyolisme civil a Catalunya, ha organitzat durant l’últim any nombrosos actes en contra de la independència i a favor de la unitat d’Espanya, com el del passat 12 d’octubre a la plaça Catalunya de Barcelona. D’on surten els diners per finançar aquestes activitats? Segons la memòria de l’entitat, el pressupost d’SCC s’eleva a gairebé un milió d’euros, dels quals 963.000 són aportacions privades. L’Anuari Mèdia.cat, però, ha tingut accés a documents interns d’SCC que aporten més dades. En un memoràndum del juliol de 2014, l’entitat es mostra preocupada per les finances i afirma afrontar “tensions de tresoreria”. Tot i això, pocs mesos després, el 12 d’octubre, organitza un acte pressupostat en 332.704,47 €, segons consta en un pressupost intern. En paral·lel, membres de la direcció d’SCC han posat en marxa la fundació Joan Boscà, una entitat sense objectius definits. Posem la lupa sobre els comptes de Societat Civil Catalana.
Un dels enigmes que envolten Societat Civil Catalana des de la seva creació és de quines fonts de finançament disposa. L’entitat, presentada en públic al teatre Victòria de Barcelona la diada de Sant Jordi de 2014, va posar de manifest des de bon inici el seu potencial econòmic amb un acte que va cloure amb una memorable pluja de confetis sobre la Junta Directiva que havia de portar el timó de l’“espanyolisme civil” a Catalunya. El múscul econòmic de l’associació també va quedar palès en els actes organitzats el 2014 al voltant de l’Onze de Setembre a Tarragona i del Dotze d’Octubre a la plaça de Catalunya de Barcelona.
El president de Societat Civil Catalana, Josep Ramon Bosch, explicava al juliol passat que l’associació tenia 72 socis fundadors pertanyents a 52 organitzacions diferents i també comptava amb 1.500 col·laboradors. En la memòria de 2014 de l’entitat, que du per títol Una història d’èxit, assenyala que la xifra, al final de l’any, arribava a les 4.000 persones. El tràmit per fer-se col·laborador de l’entitat és tan senzill com omplir un formulari web que no suposa cap altre compromís (tampoc econòmic) que acceptar les condicions de privacitat i assegurar ser major de 16 anys.
La memòria de societat civil detalla que l’entitat va ingressar 963.000 euros de donacions privades, però no explica de qui
La memòria de 2014 de Societat Civil Catalana també explica que  l’entitat va ingressar 992.672 euros el passat exercici. 15.250 euros van provenir de quotes de socis, 14.369 de la recollida de diners a través d’urnes i estands, i la major part, 963.053 euros, de donacions privades que la memòria no concreta. Tot i aquests ingressos quasi milionaris, SCC va acabar el 2014 amb pèrdues: les despeses generades en salaris, lloguers, comunicació i producció d’actes van sumar 1.084.387 euros. El resultat va ser negatiu: 91.715 euros de pèrdues.
“Tensions de tresoreria” a SCC
L’Anuari Mèdia.cat ha tingut accés a documentació interna de l’entitat que dibuixa un retrat més exacte de la situació. Un informe del departament financer de Societat Civil datat de juliol de 2014 posa de manifest la delicada situació de l’associació. En aquest document, el departament financer de Societat Civil Catalana explica que “hem assumit una sèrie de costos fixos estructurals, personal laboral, lloguer d’oficina, gestoria i costos fixos de comunicació, que ens han suposat certes tensions de tresoreria, ja que no tenim una previsió d’ingressos amb els quals gestionar amb garanties un calendari de pagaments”.
Les donacions rebudes fins al juliol de 2014, sempre segons la documentació a la qual ha tingut accés l’Anuari, sumaven un total de 63.947 euros. L’informe desglossa tres partides diferents: aportacions rebudes a través d’un compte de PayPal (10.822 €), donacions realitzades a través del compte corrent (23.125 €) i uns “ingressos extraordinaris” (30.000 €) dels quals no s’especifica l’origen. L’informe econòmic detalla el saldo d’SCC en aquell moment: 10.365,87 euros. La previsió d’ingressos a curt termini era de 5.000 €, que havien de provenir, segons figura al document, d’una donació privada d’un empresari. No consta si aquesta aportació és de caràcter periòdic o puntual. En tot cas, si comparem aquestes xifres amb la memòria pública de l’entitat, podem constatar que els ingressos d’SCC s’haurien multiplicat per 15 durant la segona meitat de 2014.
L’informe econòmic també detalla les despeses fixes de Societat Civil Catalana, que sumarien uns 21.966,59 euros mensuals: 8.500 euros en nòmines, 750 de lloguer de local, 216,59 de gestoria i una quota mensual de 12.500 euros mensuals a l’empresa de publicitat i comunicació Manifiesto. La despesa d’SCC en aquesta empresa és rellevant: el document reconeix haver-li pagat amb data de juliol de 2014 una factura de 18.303 euros, i també haver-hi contret “un deute global” de 120.000.
Qui hi ha al darrere de Manifiesto? Aquesta agència de comunicació, que treballa per a múltiples marques comercials i institucions i també produeix esdeveniments, té com a administrador únic, segons la informació que consta al Registre Mercantil, Sergio Palomino García. Aquest nom també figura en l’organigrama intern d’SCC com a responsable de la imatge corporativa de l’entitat. Palomino García també consta com a secretari de la Junta Directiva fundacional de Somatemps, una associació fundada i presidida originàriament per Josep Ramon Bosch pocs mesos abans de l’eclosió d’SCC. Somatemps pren per lema el conegut eslògan ultradretà “Catalanitat és hispanitat”, i té com a objectiu “donar a conèixer als catalans i a la resta d’espanyols la Catalunya que amaga el nacionalisme”.
Els comptes de l’entitat van registrar pèrdues per valor de més de 90.000 euros l’any 2014
Grans actes tot i les estretors financeres
Pocs dies després de redactar aquest informe econòmic, el 31 de juliol de 2014, Societat Civil convocava la premsa per presentar el que seria el seu primer gran acte: una concentració a Tarragona amb motiu de la Diada Nacional de Catalunya, sota el lema “Recuperem el seny, recuperem la senyera”. Durant la trobada amb els mitjans, SCC va anunciar que el pressupost destinat a cobrir les despeses de l’esdeveniment de Tarragona seria de 100.000 euros. Una xifra elevada si tenim en compte les estretors econòmiques per les quals admetia passar l’entitat pocs dies abans en la seva documentació interna. En la seva memòria de 2014, SCC xifra la partida destinada a la realització d’actes en 587.417 euros.
Un mes després de la Diada, Societat Civil organitzava el que fins ara ha estat el seu acte més ambiciós: la celebració del Dotze d’Octubre a la plaça de Catalunya de Barcelona. L’Anuari Mèdia.cat ha tingut accés a un pressupost intern de l’organització que detalla la despesa associada amb aquest esdeveniment: 332.704,47 euros. La partida més important, 100.414,11 euros, anava destinada a publicitat. A Manifiesto s’hi destinaven 56.000 euros, que inclourien el muntatge de l’escenari, pantalles gegants, equips de so i serveis diversos. També hi consten 58.820 euros destinats a transport o els 43.560 euros per realitzar un vídeo. Sobta, doncs, que, si el 21 de juliol de 2014 el saldo d’SCC era de 10.365,87 euros, una xifra inferior a les despeses estructurals mensuals de l’organització, durant els tres mesos següents l’entitat pogués assumir dos actes amb una despesa de més de 400.000 euros.
Un altre tema és la capacitat de mobilització malgrat la quantitat de diners invertits. Segons la policia municipal, a l’acte de Tarragona s’hi van aplegar 7.000 persones, però el Col·lectiu Contrastant i fonts dels Mossos d’Esquadra van rebaixar la xifra a un màxim de 3.500. El mateix va passar amb l’acte del 12-O a Barcelona: segons la Guàrdia Urbana, s’hi van aplegar 38.000 assistents, xifra que el Col·lectiu Contrastant va rebaixar a un màxim de 16.000. En tot cas, si prenem les dades més optimistes, la suma de tots dos actes va aconseguir reunir un màxim de 45.000 persones.
Societat civil va gastar 587.417 euros en l’organització d’actes públics com el del dotze d’octubre a plaça catalunya
L’enigmàtica Fundació Joan Boscà
En paral·lel a Societat Civil, els impulsors de l’entitat van constituir el passat 7 de juliol la Fundació Joan Boscà. L’entitat va ser inscrita al Registre de Fundacions del Ministeri de Cultura espanyol uns quants dies més tard, el 28 de juliol. S’hi va registrar amb un capital inicial de 30.000 €, el mínim per constituir una fundació. La xifra coincideix amb el detall d’“ingressos extraordinaris” a l’informe econòmic d’SCC citat anteriorment.
Els càrrecs del patronat de la fundació, que consten al Butlletí Oficial de l’Estat (BOE) del 19 d’agost de 2014, són en la seva majoria dirigents de Societat Civil Catalana. El president i el vicepresident d’SCC s’intercanvien els papers en la fundació: Joaquim Coll n’és el president i Josep Ramon Bosch el vicepresident. Juan Arza, vocal d’SCC, i Francisco Moreno, vocal d’SCC i editor del digital Crónica Global, són els dos vocals de la fundació. L’única excepció és Jorge Buxadé, secretari de la fundació, que, si bé és membre d’SCC, no figura a la seva Junta Directiva com la resta de patrons.
Jorge Buxadé és també membre d’Empresaris de Catalunya, una associació impulsada per SCC com a patronal unionista i presidida fins al febrer passat per Mariano Ganduxer Floriach. Ganduxer, que va morir al febrer, també era vocal i responsable de fundraising d’SCC, segons consta en l’organigrama intern de l’entitat al qual ha tingut accés l’Anuari. Jorge Buxadé és conegut pel fet de ser l’advocat de l’Estat que al setembre del 2009, sota les ordres del Govern espanyol, va impugnar la consulta independentista que es va celebrar a Arenys de Munt. Va ser llavors quan es va donar a conèixer el seu passat falangista: candidat de Falange Española de las JONS per Tarragona en les eleccions catalanes del 1995 i novament candidat en les eleccions generals del 1996 sota la llista de Falange Española Auténtica.
Tot i la informació que consta al BOE, un document expedit per la Subdirecció General de Fundacions espanyola a petició de l’Anuari Mèdia.cat certifica que a dia d’avui Jorge Buxadé Villalba ja no figura com a secretari de la Joan Boscà, i que al seu lloc hi consta Carlos Buxadé Carbó, un empresari ramader resident a Madrid. En la mateixa documentació hi consten els estatuts de l’entitat i un certificat que acredita que la Fundació Joan Boscà no havia presentat amb data de març de 2015 ni el pla d’actuació ni els comptes anuals de l’exercici de 2014. El termini legal per fer-ho s’acaba el 30 de juny de 2015.
Els impulsors de societat civil catalana també han creat la fundació joan boscà, una entitat sense objectius definits
“Promoure i defensar els principis constitucionals”
Quina relació té aquesta fundació amb Societat Civil Catalana? No consta en cap document públic d’ambdues entitats cap relació entre aquestes, malgrat l’evident vincle entre la Junta Directiva d’SCC i els patrons de la Joan Boscà. No es coneix cap acte públic de la fundació des de la seva creació, malgrat que, en declaracions al diari Ara de principis de setembre de 2014, fonts d’SCC van aclarir que la fundació seria presentada a mitjan octubre i que un dels seus primers objectius seria demanar al Congrés l’aprovació d’una llei de llengües per “assegurar la protecció i el foment de totes les llengües espanyoles”. Als estatuts hi podem trobar com a encapçalament algun dels seus principis, com “promoure, difondre, defensar i fomentar els principis constitucionals d’igualtat entre els espanyols”.
L’Anuari Mèdia.cat també ha tingut accés a l’ordre del dia d’una convocatòria del patronat de la Fundació Joan Boscà amb data 16 de setembre, realitzada a la seu social de la fundació, el despatx de Jorge Buxadé a Barcelona. El document, signat per
Joaquim Coll, fa esment de diversos temes econòmics: “Informe de presidència en relació amb les actuacions realitzades per a la captació d’aportacions a favor de la Fundació […]. Informe de presidència en relació amb les ajudes atorgades per la Fundació Joan Boscà des de la seva constitució fins a data d’avui […]. Informe sobre pagaments pendents, així com sol·licituds per part de beneficiaris pendents de resolució”.
L’Anuari Mèdia.cat s’ha posat en contacte amb Societat Civil Catalana per esbrinar el propòsit de la Fundació Joan Boscà, però des de l’àrea de comunicació de l’entitat afirmen que van tenir-ne coneixement “per les informacions aparegudes a la premsa”. L’Anuari també s’ha posat en contacte amb Joaquim Coll, que ha declinat fer qualsevol comentari sobre el que detalla aquest reportatge.

dissabte, 9 de maig de 2015

BARCELONA, CAPITAL DE LA REPÚBLICA CATALANA.

Va començar la campanya electoral per les municipals i ESTAT CATALÀ demana el vot per qualsevol partit independentista. Cal que sigui un partit independentista i que el seu discurs sigui clar.
Ens hi juguem molt, especialment a Barcelona, no podem tenir la ciutat més gran de Catalunya amb majoria unionista- lerrouxista.
Cal que Barcelona assumeixi decididament la capitalitat del nou país independent i que tingui una majoria independentista, que pensi i faci el millor per aquesta ciutat i per aquest país. No volem una ciutat amb majoria de regidors que pensin en el millor per a un país veí. Ni tampoc una majoria de regidors que pensin només en el benefici dels seus amics i coneguts.

Els militants d' ESTAT CATALÀ van aprofitar el primer dia de campanya per encartellar la plaça Sant Jaume i el centre de la ciutat:

Encartellada de les Joventuts d'Estat Català.Barcelona capital de la República Catalana.Vota independentista
Encartellada de les Joventuts d'Estat Català a la Plaça Sant Jaume. Barcelona capital de la futura República Catalana.
Inici campanya a les 12 a la Rambla Canaletes.

dissabte, 2 de maig de 2015

LA FISCAL GENERAL I LA HISTORIA D' ESPANYA.

Entenem que una "Fiscal General del Estado" per molt "Fiscal General" que sigui no està obligada a saber molta història (ni moltes matemàtiques, ni molta química, per exemple).
Però hi ha coses que són totalment absurdes. Diu la "Fiscal General del Estado", Consuelo Madrigal, que la institució que dirigeix es dedica a combatre “els mateixos mals que va combatre la Il·lustració: l’obscurantisme, el fanatisme, la tirania, i també els seus desviaments i errors”.
Si es repassa una mica la història d' Espanya es veurà que la Il.lustració va arribar tard (com tot) a Espanya. I agafem un apunt històric del bloc "Un glop d' història" i us l' afegim:

"...El primer rei amb idees il.lustrades va ser Carlos III, però tots els historiadors (també els espanyols) coincideixen que va ser el prototip del ·Despotisme il.lustrat" (continuava incombustible la monarquia absoluta, però introduint formes il.lustrades). La Il.lustració no va avançar a Espanya, els successors van ser pitjors que Carlos III. Sobre aquest rei, cal dir que va fer coses positives (per fi es va deixar de banda la prohibició als ports mediterranis (i per tant tots els catalans) a comerciar amb Amèrica, que els havia bandejat del comerç internacional o va disminuir el poder de la Mesta castellana, per exemple), però també cal dir que paral.lelament al reconeixement dels gitanos obligava als mateixos gitanos a:
  • abandonar la seva forma de vestir
  • no usar la llengua romaní en públic
  • abandonar la vida erràtica
  • En relació als catalans va establir dues disposicions -la Real Cédula del 23 de juny de 1768, i la Real Cédula de 10 de març de 1770- estableixen que tota l'educació escolar se farà "únicamente en lengua castellana" a tots els territoris de la península i Ultramar, i advertia que tots els idiomes que no fossin el castellà serien perseguits arreu de l'Imperi. En aquesta línia, al cap de poc, la imposició oficial de l'espanyol continuaria el 1772, mitjançant una "Real Cédula" que fa obligatori que "todos los mercaderes y comerciantes mayoristas y al menudeo traigan los libros de contabilidad en castellano".
  • Aquest va ser el rei més il.lustrat. Compte quan es parla de la il.lustració a Espanya, perque els espanyols en poden sortir molt mal parats.
  •  En canvi sí que es recorda històricament als espanyols per l’expulsió dels jueus i dels moriscos,  per la continuació a les zones incaiques de les "Mitas" (treball obligatori, esclau) i la imposició de las encomiendas a l' Amèrica Llatina, per la Contrareforma religiosa, per la Inquisició, els carlins i el Carlisme, per les dictadures militars (les darreres molt conegudes: General Pavia, Primo de Rivera, Franco ), la Falange Española, el franquisme i el nacionalcatolicisme..., Veiem poca Il.lustració en els dirigents i polítics espanyols històricament...." 
  • Per tant , lliçons d’Il·lustració als catalans i catalanes , les justes.