dijous, 25 de febrer de 2010

LA INDEPENDÈNCIA DE CATALUNYA EN UNA ENQUESTA A ESPANYA.


Un 52% dels espanyols acceptaria la independència de Catalunya.

Divendres es presenta a Madrid una enquesta de la UOC sobre com veuen els espanyols la independència de Catalunya, a la qual ha tingut accés VilaWeb · Només un nou per cent creu que hi hauria casos de violència · Un 40% dels espanyols reconeix a Catalunya el dret a decidir

La imatge d'intransigència dels espanyols envers la possible independència de Catalunya no és certa, segons una enquesta que divendres es presentarà a Madrid. Entre les dades que s'hi faran públiques hi ha que si bé un 72% de la població voldria que Espanya i Catalunya negociessin per evitar la secessió en el cas de victòria del Sí en un referèndum un significatiu 52% dels ciutadans de l'estat espanyol afirma que acceptaria la voluntat del poble català. L'enquesta pregunta també si els principis democràtics han de prevaldre sobre la legalitat vigent pregunta a la qual un 64% respon afirmativament.

L'enquesta es va fer entre els mesos de setembre i octubre de 2009 per via telefònica amb un univers de 1.883 entrevistes a l'estat espanyol, fora del Principat i complementa una altra igual però feta al Principat que es va presentar a l'octubre. En el resum de l'enquesta que es presentarà divendres a Madrid, al qual ha tingut accés VilaWeb, no hi ha una divisió per comunitats autònomes i per tant els habitants del País Valencià, les Illes i La Franja així com bascos i gallecs estan englobats sense distinció amb la resta de ciutadans de l'estat.

Respecte democràtic

El dibuix que emergeix de les respostes dels enquestats reflexa un alt nivell de respecte a un possible referèndum sobre la independència al Principat. És molt significatiu que un 64% dels ciutadans enquestats a la resta de l'estat espanyol afirmen que en el cas que una decisió democràtica entri en contradicció amb la legalitat vigent, per tant amb la constitució, els principis democràtics han d'estar per damunt de les lleis vigents. Les respostes a la mateixa pregunta quan l'enquesta es fa als ciutadans del Principat dona una resposta semblant ja que el 67% afirma que els principis democràtics estan per damunt de la legislació vigent.

Més concretament a la pregunta si Catalunya 'té dret a decidir lliurement i democràtica el seu futur polític' un quaranta per cent dels ciutadans de l'estat espanyol diuen que sí i un 53% afirmen que no.

Negociar

Posats en la tesitura de la celebració d'un referèndum al Principat amb victòria de l'opció independentista una gran majoria (72%) dels ciutadans de l'estat espanyol reclamarien que s'obrís una negociació entre els governs d'Espanya i de Catalunya per a evitar la separació. Als enquestats se'ls demana quins punts acceptaria que es negociessin amb el govern català. I destaca l'acceptació del concert econòmic ja que un 56% dels ciutadans de l'estat acceptarien que s'oferís a Catalunya un concert econòmic com el que tenen el País Basc i Navarra. És l'únic punt, però, en el qual la majoria de la població estaria d'acord en una transacció. La resta són rebutjades per la majoria tot i que una part significativa estaria disposada a acceptar-les. Així un 32% dels espanyols acceptaria que s'oferís el reconeixement de les seleccions esportives catalanes, un 29% acceptaria més inversions de l'estat i un 27% acceptaria que el català fos llengua oficial en la totalitat de l'estat espanyol.

Si la negociació fracassava i Catalunya esdevenia independent es demana als enquestats quines mesures farien més acceptable la independència del Principat. Un 71% considera que ajudaria molt si els ciutadans de Catalunya que volguessin poguessin mantenir la nacionalitat espanyola. Per a un 62% la independència no seria un gran problema si es mantingués una caixa comuna de solidaritat econòmica i un 58% i un 57% respectivament consideren que el reconèixement de Catalunya per la Unió Europea o el manteniment d'alguna forma de vinculació amb la monarquia també farien més fàcil l'acceptació de la independència.

Complement

Aquesta enquesta complementa una altra presentada a l'octubre i que afirmava que en el cas d'un referèndum per la independència el sí guanyaria amb un percentatge del 50,3% davant el 17,8% de catalans que hi votarien en contra i el 24,6% que s'abstindrien. Els dos sondeig han estat encarregats a l'Institut DYM.

divendres, 19 de febrer de 2010

JUDICI PER PARLAR CATALÀ A LA GUARDIA CIVIL ESPANYOLA.


Les estructures feixistes no han canviat.
Un cas molt semblant al de l´agost passat a l´aeroport de Palma, on la guàrdia Civil va retenir i agredir fisicament una persona per parlar català.
Ara, un altre cas a l´aeroport de Girona. I aquests son només els casos recents que es denuncien públicament.

El passat 3 de setembre al matí jo, Àngels Monera, i la meva família vam perdre un vol a l'aeroport de Girona en dirección a l'Alguer. El motiu és que vam gosar adreçar-nos als guàrdies civils en català. La seva actitud prepotent i de menyspreu cap a la llengua i la nostra insistència en que teníem el dret d'usar-la, va suposar la meva retenció a les dependències de la Guardia Civil dins l’aeroport.

Allà, a més de constatar que a l’aeroport de Girona es deu poder parlar qualsevol llengua menys la nostra, vaig ser interrogada sobre geografia i filologia política, -Reconoce Vd. que Gerona està en España?-, -Reconoce Vd. que el español és la lengua oficial de España?- i quan finalment em van deixar anar, sense que hagués signat res ni m'haguessin informat en cap moment que em denunciarien, el vol estava tancat i ens vam quedar a terra.

Vam haver de passar tot el dia a l'aeroport, comprar nous passatges a una destinació molt allunyada de l'Alguer, la ciutat de Càller, a l'altre punta de Sardenya, pagar una nit d'hotel -vam arribar a les 11 de la nit-, i llogar un cotxe per desplaçar-nos a l'Alguer, on teníem reservada una habitació que també vam haver de pagar.

En tornar a casa, vam denunciar-ho a alguns mitjans i a la Secretaria de Política Lingüística. Potser com a resposta a això, he rebut una citació com a acusada en un judici que tindrà lloc dilluns que ve a Santa Coloma de Farners. Es tracta d'un judici de faltes per "desordenes públicos".

Lloc: Jutjat de Primera Instància i Instrucció núm. 3
Ctra. Sant Hilari, s/n Sta. Coloma de Farners

Data: 22 de Febrer del 2009 a les 10:45 hores


Us agrairem que feu difussió d’aquest cas per ajudar a que situacions com aquesta, per desgràcia encara massa freqüents, deixin de produïr-se.


Gràcies per endavant, Àngels Monera

dimarts, 16 de febrer de 2010

ELS "PAPERS DE LONDRES" TORNEN A CATALUNYA.


Ara que hi ha tanta rumorologia de documents catalans "que haurien de tornar a Salamanca" i dumentació catalana a Salamanca que "no hi ha manera que torni", segons els entesos. És una bona noticia que es facin, per una vegada, les coses bé.
Retornen els anomenats "papers de Londres", gràcies entre d´altres al ciutadà britànic Pedro Domingo.
A cadascú el que li toca i a Pedro Domingo, l´agraïment dels catalans.

Els 'papers de Londres' tornen a Catalunya
Londres (ACN).- Documents de la comissió de refugiats al Regne Unit de la CNT, registres del Casal Català a Londres, diaris i propaganda antifranquista dels anys de la postguerra. Són part de la documentació que ha donat a la Delegació de la Generalitat al Regne Unit Pedro Domingo, un ciutadà britànic fill d'un exiliat català de la Guerra Civil. Entre els papers, destaca un exemplar de la revista 'Senyera' del Casal Català a Londres que recorda el cinquè aniversari de l'afusellament del President Lluís Companys. La documentació, pendent de catal•logació, s'enviarà a l'Arxiu Nacional de Catalunya. El delegat del govern al Regne Unit, Xavier Solano, ha destacat la importància de recuperar la memòria dels exiliats.

Enllaç notícia sencera: http://www.vilaweb.cat/acn/ultima-hora/3689450/papers-londres-tornen-catalunya.html

diumenge, 14 de febrer de 2010

JOAN RIUS, UN CATALÀ QUE VA LLUITAR PER LA INDEPENDÈNCIA DE CUBA.



Joan Rius Rivera va ser el militar porto-riqueny de més alta graduació de l’Exèrcit Independentista Cubà a més d’un important i destacat polític en els anys de lluita per a la independència de Cuba i els primers anys de la seva existència com a país independent.

Nascut, l’any 1848, a Río Canas Abajo, municipi de Mayagüez, a Puerto Rico, era fill de pares catalans: Eusebi Rius i Ramona Rivera, propietaris d’una important plantació de cafè, pertanyien a la classe benestant porto-riquenya.

Rius va fer els seus estudis primaris a la seva població d’origen, va estudiar batxillerat a Barcelona i va començar a estudiar dret a Madrid segons la majoria de les fonts, tot i que, segons alguna altra, hauria estat a Barcelona on hauria fet la carrera.

El 23 de setembre de 1868 va participar en Grito de Lares, aixecament independentista porto-riqueny que va acabar en fracàs i amb una forta repressió posterior.

En esclatar la guerra dels Deu Anys (1868-1878) en què els cubans es van revoltar contra el domini colonial espanyol. Rius mogut per una profunda simpatia envers el moviment, s’embarca cap a Cuba al vapor Anna, el 1870. Un cop arribat a l’illa, s’uneix a les forces del general Calixto García, que li entrega el comandament militar del Primer Regimiento Holguín. El 1874, comanda el Regiment de Cavalleria Céspedes.

La guerra va acabar malament per als cubans. El Pacte de Zanjón va posar fi a la guerra i va deixar, a la pràctica, va mantenir l’statu quo anterior. En Rius Rivera no hi està d’acord i s’autoexilia a Europa primer i a Hondures, després. En aquest últim país va establir-hi negocis, es va casar i va constituir la seva llar i la seva família.

El 1895, a Cuba s’inicia una nova revolta contra Espanya que, aquesta vegada sí, acabarà amb la independència del país. El 1896, Rius Rivera torna a l’illa i entra immediatament en acció, amb el grau de general. El 20 desembre és ascendit a comandante en cap de les forces de Pinar del Río. El 26 de març de 1897, resulta ferit i, capturat, és deportat a Barcelona, on va ser empresonat fins a la fi de la guerra.

De retorn a Cuba, comença una gran carrera política. El setembre de 1900 és diputat electe per Pinar del Río a l’Assemblea Constituent que va redactar, el 1901, la primera constitució de la República Independent de Cuba. Vicepresident de l’Assemblea, posteriorment va ser governador civil de la província de l’Havana, ministre d’hisenda i secretari del president Tomás Estrada Palma. El 1907, en desacord amb el suport que el president Estrada va donar a l’Esmena Platt (un acord del Congrés nord-americà que autoritzava el seu govern a intervenir en els afers interns cubans sempre que aquest ho considerés convenient) va abandonar el país definitivament i va tornar a Hondures, pàtria de la seva esposa, on va morir, essent un pròsper banquer i empresari, el 20 de setembre de 1924.

Les seves restes van ser traslladades, posteriorment, a Cuba i dipositades al Cementerio Colón l’abril de 1958.

És encara un home molt recordat en tota l’àrea caribenya, especialment en els països on va viure: el seu Puerto Rico natal, Cuba i Hondures, on diferents grups revolucionaris i reivindicatius duen el seu nom, malgrat ser un home de classe alta, que va morir ric. Actualment, gaudeix d’una gran estima i respecte per tot allò que va fer en la seva lluita per les llibertats a Cuba.

divendres, 12 de febrer de 2010

"EPOCA, l´exèrcit a l´ombra".


Edicions el Jonc us presenta l’edició del títol:

“EPOCA, l’exèrcit a l’ombra”

Titol: EPOCA, l’exèrcit a l’ombra
Autors: Ferran Dalmau i Pau Juvillà
Pròleg: Aleix Renyé
Editorial: Edicions el Jonc
Col·lecció: Muixeranga, 11
Pàgines: 204
Preu: 14 €
Preu subscriptors/es: 12,5 € (inclou despeses d’enviament)
ISBN: 84-933721-8-8
Any d’edició: gener de 2010
Mides: 13,5 x 20,5 cm
Enquadernació: rústica
amb solapes
Més informació a:
www.eljonc.com
www.edicionseljonc.blogspot.com
eljonc@gmail.com

El llibre
Durant la dècada dels setanta, en el decurs dels darrers anys de la dictadura i al llarg del procés de transició que es clogué amb la reforma política espanyola i la mutació del règim franquista en una monarquia parlamentària, una colla d’activistes catalans organitzaren la resistència armada al règim i al pacte de renúncies i claudicacions posterior, amb la constitució d’una organització militar clandestina i secreta, disposada a actuar al servei del país quan els seus serveis fossin requerits.
El grup que en una de les ràtzies repressives de què fou objecte va ser batejat per la policia espanyola amb el nom d’Exèrcit Popular Català (EPOCA), suposava el nexe de continuïtat històrica entre el vell separatisme resistent, bastit durant el primer terç de segle XX, amb l’oposició antifranquista i el nou independentisme modern que s’estaven gestant, gràcies a la influència dels moviments d’alliberament nacional, que arreu del planeta emprenien el camí de la lluita anticolonialista i antiimperialista.
Amb EPOCA, l’exèrcit a l’ombra, Edicions el Jonc pretén recuperar la història oblidada d’aquella colla d’activistes que van lliurar-se a la causa de la justícia i de l'alliberament dels Països Catalans, situant la seva lluita, després de molts anys d’ostracisme, al lloc que pertoca en la memòria col·lectiva del país.

dijous, 11 de febrer de 2010

"PAPERS CATALANS ESPOLIATS", ARA EN EBOOK

El llibre "Papers catalans espoliats", ara en eBook

El llibre Papers catalans espoliats. L'Arxiu de Salamanca i la Catalunya central, de Joaquim Aloy, Jordi Basiana i Pere Gasol, ja es pot trobar en format eBook o llibre electrònic. L'obra forma part del catàleg "TodoeBook", una de les plataformes de llibres digitals més importants del moment i que va ser la primera a ofertar eBooks des d'Europa.
Podeu adquirir, descarregar-vos i llegir el llibre Papers catalans espoliats en aquesta adreça: www.todoebook.com/PAPERS-CATALANS-ESPOLIATS-JOAQUIM-ALOY-JORDI-BASIANA-PERE-GASOL-ZENOBITA-EDICIONS-SL-ebook-9788492571154.html

Editat per Zenobita Edicions, Papers catalans espoliats és prologat per Josep Fontana i Toni Strubell. L'obra recull dos-cents documents de l'Arxiu de Salamanca, que van ser confiscats a institucions, partits, sindicats, entitats i particulars de Catalunya.
El llibre va ser presentat a Manresa el 20 d'abril de 2007 per l'historiador Josep Fontana i el 13 de juny del mateix any al Museu d'Història de Catalunya, també per Josep Fontana, a més de Josep Cruanyes i Jaume Sobrequés.
Aquesta és una mostra dels documents que es poden trobar al llibre:
-fitxes de personalitats com Pompeu Fabra, Carles Riba, Josep M. de Sagarra, Mercè Rodoreda, Joan Oliver, Joaquim Amat-Piniella, Manuel Azaña, Pablo Picasso i Antonio Machado, entre d'altres; formen part dels tres milions de fitxes que convertiren aquest fons documental en un immens arxiu policial;
-una poesia d'amor de Carles Riba, també "fitxada";
-les instruccions minucioses de com els equips espoliadors havien d'efectuar els saqueigs dels municipis ocupats;
-les actes de registre i espoliació de les dependències del Palau de la Generalitat, de partits, sindicats...
-llistes de noms de polítics, intel•lectuals, mestres, combatents republicans, etc., de tots els quals s'obrí una fitxa per a la seva persecució i possible empresonament;
-l'expedient sobre la condició de maçó del president Companys;
-documents del Barça i de diferents entitats culturals i esportives;
-unes cartes d'amor brodades amb dibuixos de flors i cors (amb fils de tots colors) que durant la guerra un soldat del Bages va rebre de la seva promesa, i que també van ser confiscades.
Trobareu més informació del llibre Papers catalans espoliats en aquest apartat:
www.memoria.cat/papers-catalans-espoliats-l’arxiu-de-salamanca-i-la-catalunya-central
Associació Memòria i Història de Manresa

dilluns, 8 de febrer de 2010

ESPANYA ÉS UN RISC.


SPAIN IS A RISK (Nouriel Roubini, dixit)
Espanya és un risc. Si ho dic jo, naturalment, té l'impacte que té. Però si ho diu un dels economistes que van predir la crisi econòmica actual, un any abans que es produís, llavors ja és una altra cosa.


I això, precisament, és el que va declarar Nouriel Roubini, i que reprodueixen tots els mèdia del món mundial: Spain is a Risk, ho veureu escrit en tots els titulars dels diaris, a la tv, ho sentireu a la ràdio i als diaris digitals.

Està clar, no? Encara més. Roubini considera que en dos anys, és molt probable que l'eurozona es trenqui, i que els PIIGS (Portugal, Irlanda, Itàlia, Grècia i Espanya) tenen tots els números per sortir-ne.

I jo em pregunto: No tenim aquí un altre argument més de pes per la Independència? Si ens traiem de sobre el llast que significa Espanya, Catalunya pot perfectament continuar a la zona euro i recuperar la cohesió i el benestar social que la nostra subordinació política i espoliació econòmica ens impedeix.

dijous, 4 de febrer de 2010

500 ANYS ENGANYATS. - Colom era català.


No només pensa així Bilbeny i un grup d´historiadors catalans. Fa uns anys també pensen així seriosos historiadors anglesos i nordamericans.

El llibre està a les llibreries en català i amb aqust nom: "500 anys enganyats".

Un professor nord-americà defensa que Cristòfor Colom era català.

Ni italià, ni anglès, ni cors, ni castellà, ni gallec, ni portuguès, ni grec, ni noruec. Cristòfor Colom era català fill d'una família que va viure a Barcelona al segle XV i que mantenia una antiga enemistat amb els Reis Catòlics. Per això, els monarques van ocultar la seva catalanitat fomentant la idea que era italià que, a costa de repetir-ho, es va convertir en dogma històric. Aquesta és la principal teoria del professor de la Saint Mary's University de Mayland, Estats Units, Charles F. Merrill, sobre els orígens del descobridor d'Amèrica que ha recollit en el llibre Colom. 500 anys enganyats. Per què s'amaga l'origen català del descobridor d'Amèrica, que acaba de publicar-se en català. Només fa unes setmanes, una altra investigadora ja havia arribat a la conclusió que Colom era catalanoparlant.

El primer argument que afavoreix una possible catalanitat de Colom, segons Charles F. Merrill, va començar amb les premisses que el cognom Colom és d'origen català. Per això, o bé el descobridor d'Amèrica o bé el seu pare eren d'un país de parla catalana. El segon es basa en les referències indirectes que ell mateix va fer sobre la seva nacionalitat.

Merrill reconeix en el llibre, publicat l'any passat en anglès, que hi ha “tan pocs documents en què Colom diu que és català com documents en què es digui que és genovès”. En canvi, el llibre recull cartes escrites per Colom en què Ferran i Isabel són anomenats “els meus senyors” o “els meus senyors naturals”. El llibre també constata que una família Colom va participar activament en la guerra de 1462-72 contra el rei d'Aragó. Cristòfor Colom estava relacionat amb els enemics de la família Trastàmara dels monarques de Castella i Aragó durant aquella guerra.

Segons aquest professor de la Saint Mary's University de Maryland, l'antiga enemistat de Colom vers la família dels Reis Catòlics és un motiu pel qual la seva identitat es va fer manifesta. L'altre és que Ferran i Isabel van disposar que els territoris que es descobrissin al Nou Món passesin a formar part de Castella i que Castella fos la beneficiària del comerç i la colonització d'Amèrica en detriment d’Aragó.

“Fer veure que el descobridor del Nou Món era Genovès no alteraria aquest plans. Un descobridor català, en canvi, sí que els hauria afectat”, apunta Merrill al llibre, que no descarta que el mateix Colom i la seva família acceptessin aquest engany.

Provinent de Tarroja, prop de Tàrrega
Concretament, aquest professor nord-americà apunta la possibilitat que Cristòfor Colom naixés o es criés a Tarroja de Segarra, prop de Tàrrega. Segons recull Merrill en el llibre, la gent gran que ara viu a Tarroja quan eren petits explicaven que l'home que el 1492 va descobrir Amèrica havia nascut al poble. Aquesta tradició s'anticiparia a la que parla de la catalanitat de Colom. “No hi ha registres escrits que l'avalin encara que és possible que n'hi haguessin existit en algun moment”, afirma Merrill.

’Terra Rubra’
La connexió entre Colom i Tarroja té diversos arguments. D'una banda, la forma llatina d'aquest topònim seria Terra Rubia o Terra Rubra i, per tant, té el mateix que el lloc que els primers autors que van parlar del tema van designar com a bressol de Colom. D'altra banda, els patrons de la vila de Tarroja són Sant Salvador i la Immaculada Concepció, els mateixos amb què l'Almirall va batejar les dues primeres illes que va descobrir prop del Carib el 1492.

A prop de Tarroja hi ha la població de Pavia, on el segle XV Merrill afirma que hi va viure una família anomenada Colom que estava emparentada amb els Colom que els documents situen a Tarroja. Segons la biografia que Fernando Colón va escriure del seu pare, Colom va estudiar a Pavia. Sempre s'ha considerat que es referia a la Pavia italiana i no a la segarrenca, però cap Colombo –com es diria el seu cognom en italià– va estudiar a Pavia al segle XV.

dimarts, 2 de febrer de 2010

VOLEM CINEMA EN CATALÀ !

VOLEM EL CINEMA EN CATALÀ!

Dimecres 3 de febrer concentració a les 19,30h davant del cinema Comèdia de Barcelona
(Gran Via- Passeig de Gràcia)

La Plataforma per la Llengua i la CAL, entitats adherides a la PDD, fan una crida a tots els ciutadans i ciutadanes perquè vagin a les concentracions que es farà dilluns i de febrer i dimecres 3 de febrer que ve davant del cinema Comèdia de Barcelona per donar suport al cinema català i en català i mostrar el rebuig vers les distribuïdores que no volen projectar pel·lícules en català.

Perquè volem viure en català, us hi esperem!

Plataforma pel Dret de Decidir
info@tenimeldretdedecidir.org