dimarts, 26 de juny de 2012

Estat Català.Cartell d'Estat Català No acatem la sentència contra el català. 27.06.2012

SENTÈNCIA CONTRA LA IMMERSIÓ EN L´ENSENYAMENT INFANTIL.

La justícia espanyola anul·la la immersió en l'ensenyament infantil

El Suprem sentencia contra el decret d'Ensenyament que establia el català com a vehicular en el segon cicle que abasta dels 3 als 6 anys

Dos escolars durant l'acte en defensa del català. Foto: Jordi Borràs Nou atac a la immersió lingüística. Informació de Nació Digital: El  Tribunal Suprem ha dictat aquest migdia una sentència per la que anul·la els articles del decret de la conselleria d'Ensenyament que determinen el català com a llengua vehicular normalment usada en el segon cicle d'ensenyament infantil que abasta dels 3 als sis anys.

La resolució de la més alta magistratura de l'Estat declara nuls els apartats 1,3 i 4 de l'article 4, l'article 5 i 10.1 i el 14.3, és a dir, el cos normatiu que considera el català com a llengua vehicular de l'ensenyament infantil.

D'aquesta manera, aquesta sentència estima el recurs presentta contra la sentència de Tribunal Superior de Justícia de Catalunya que va fallar a favor del sistema d'immersió lingüística al sistema d'ensenyament de Catalunya.

Que anul·la el Suprem?
El grup d'articles 4.1, 4.3, 4.4 i 4.5 del Decret, estableixen que el català ha de ser la llengua d'expressió en les activitats de les escoles -tant en les internes com externes-, descarta la separació dels alumnes en funció de la llengua, implementa el mètode d'immersió lingüística i obliga als centres a aprovar un projecte per a l'ús del català a l'escola.
També anul·la el Suprem els articles 10.1, que obliga als centres a aprovar un projecte educatiu per aconseguir la normalització del català tant en l'àmbit docent com administratiu. Finalment, el 14.3, determina que les escoles han de dedicar atenció preferent als alumnes immigrants perquè aprenguin el català.

dimarts, 19 de juny de 2012

NEBREDA: " ...ARRIBA EL MOMENT DE LA DEFINITIVA SEPARACIÓ DE CATALUNYA..."

Aquests dos darrers dies els mitjans de comunicació espanyols s´han dedicat amb escreix a dos temes: la sel.lecció espanyola de futbol (l´unic tema que dóna oxigen a una Espanya davant el precipici) i l´article de Montessat Nebreda del PP (a Nació Digital) que us pengem a continuació. El primer tema és clar: els grecs van passar a la següent eliminatoria i les enquestes deien que si el jugador grec Karagunis s´hagués presentat a les elccions les hauria guanyat. Davant la situació econòmica (rescat, "mercats", aturada del 100 % a la mineria espanyola, probable augment de l´IVA, etc. etc.)l´única sortida és "la Roja" ("lo que nos une" diuen). L´opi en diuen alguns articulistes avui. No ens estranyaria una final Grecia- Espanya. El segon tema és que l´independentisme continua fent forat (a Unió Democràtica, a Convergència, als PSC i ara també al PP). L'independentisme de Nebrera descol•loca la premsa de Madrid. L'exdiputada demana "la definitiva separació de Catalunya" en un article publicat a Nació Digital La conversió de Montserrat Nebrera a l'independentisme, feta pública aquest diumenge a través de l'article 'L'hora dels adéus' , exclusiva de Nació Digital , ha descol•locat la premsa madrilenya. Tant l' ABC com El País s'han fet ressò de la notícia tot recordant el passat polític de Nebrera, que va entrar en el Partit Popular de la mà de Josep Piqué i que va ser diputada per aquest partit, per posteriorment disputar el lideratge del PP català amb Alícia Sánchez-Camacho. Seguidament, Nebrera va presentar-se a les passades eleccions al Parlament de Catalunya com a cap de llista de la formació Alternativa de Govern, sense aconseguir representació. Així mateix, la notícia del pas a l'independentisme de Nebrera, resumida en la frase "jo, que no volia marxar, així no m'hi vull quedar" ha estat recollida per La Vanguardia i Europa Press entre d'altres mitjans. Nebrera, que considera arribat el moment de la "definitiva separació de Catalunya" i aposta per fer-ho "cordialment", se suma a la llista de personalitats de la societat civil catalana que en un degoteig constant se sumen a la causa independentista.

dissabte, 16 de juny de 2012

DIUMENGE 17: # NO VULL PAGAR.

Des de diferents àmbits del nostre país, es vol desactivar aquest moviment contra els peatges. Donem suport a les iniciatives se S.I. (Solidaritat) i recordem que demà DIUMENGE 17 DE JUNY es farà el 3r. dia del # NO VULL PAGAR. Les concentracions a diferents peatges dels Països Catalans demà diumenge les teniu a diferents webs de la campanya i també a la de Solidaritat. Donem també suport a la iniciativa de debat sobre la gratuitat dels peatges, és una mostra més de transparència. Uriel Bertran repta Salvador Alemany, president d’Abertis, a un cara a cara als mitjans de comunicació. El diputat de Solidaritat es va personar aquesta setmana a la seu d’Abertis per transmetre per escrit aquesta demanda El secretari general de SI, Uriel Bertran, ha lliurat una carta personal a Salvador Alemany, president de l'empresa concessionària d'autopistes, Abertis, per tal de celebrar un cara a cara sobre els peatges en una televisió o ràdio pública catalana i a un mitjà digital. Solidaritat ja ha rebut resposta afirmativa per part d’alguns mitjans interessats en acollir aquest debat si el sr. Salvador Alemany accepta. En sortir de la seu, Uriel Bertran va comunicar als mitjans que aquesta demanada ha estat recollida per la directora general de màrqueting d’Abertis, que ha manifestat que li donaran trasllat al president de la companyia i serà el mateix Alemany qui comunicarà quina és la seva visió sobre la proposta.

dijous, 14 de juny de 2012

LA "ROJA" COM A EINA DE NACIONALITZACIÓ ESPANYOLA.

No fa gaires dies ho deia la Isabel-Clara Simó al diari El Punt. Tothom pot veure que estem en ple procès de nacionalització espanyola vehiculat per l´únic lloc on poden fer-ho: per l´esport. No ens pot estranyar que Rajoy, en ple procès de rescat econòmic, va prioritzar en la seva agenda la visita al partit de la sel.lecció espanyola de futbol i va lamentar no poder assistir a la final de tennis on jugava Nadal. Les icones esportives al servei del nacionalisme espanyol (La Roja, Nadal, Gasol, Alonso). El greu és que alguns catalans/catalanes no veuen que ens estan nacionalitzant espanyols amb l´excusa que la majoria de jugadors són del Barça. La realitat és ben diferent: aquella sel.lecció no és la nostra i a més a més és la que impideix que en tinguem una de pròpia L'operació és transparent: l'esport com a eina de nacionalització. Estic parlant de La Roja, que, a sobre, té un nom que agrada a les esquerres espanyoles per raons òbvies. La trampa ha funcionat: com que la majoria dels jugadors del darrer mundial eren catalans, a Catalunya hi va haver un moviment de simpatia, i, ai!, de patriotisme... espanyol. La cara que feia Barcelona en aquelles dates, plena de banderes espanyoles i de catalanistes esgargamellant-se a favor de La Roja és una mostra més de la candidesa dels catalans. És tan evident! Els mitjans de comunicació hi van contribuir amb totes les ganes, i nosaltres, enganyadets i feliços, vam aplaudir. Va ser tan rodó que des d'aleshores no han deixat de castigar-nos amb allò que “juntos” ho podem tot. L'operació s'ha fet a costa del Barça, i els va sortir de cine. I ara preparen la propera. Iniesta ens convidarà a un gelat i Puyol dirà que ells (els espanyols) són invencibles, i nosaltres, sentimentals i culers com som, cantarem “¡o-é, o-é, o-é, campeones!”, en el castís castellà de don Florentino. Mentrestant, les seleccions catalanes ens les haurem de pintar a l'oli i els nostres mitjans –quasi tots– s'esgargamellaran cada cop que un jugador del Barça marqui un gol per a Espanya. Igual que amb la cançoneta del mestre Serrano: “Para ofrendar nuevas glorias a España, nuestra región supo luchar.” Per a l'independentisme català, la pitjor cosa que ens podria passar és que Espanya tornés a guanyar l'Eurocopa (no és probable, però sí possible), i l'orgia d'espanyolitat que vindrà abans, durant i després de la gesta. Els mateixos que van protagonitzar la xiulada històrica de la copa del Rei aplaudiran un gol si és de Cesc, que és “nostre”. Quan aplaudiu, penseu en l'espoli, que gairebé no hi ha cap pel·lícula en català, que les joguines en català es troben si busques amb lupa, que les medicines tenen prospectes només en castellà, que quatre famílies són capaces de canviar la llei d'un país pel que fa a la llengua de l'escolarització i que les nostres seleccions no poden ser perquè Catalunya no pot jugar contra Espanya. Ah, no? I què és, doncs, la independència?

dimecres, 13 de juny de 2012

PERTANYER A ESPANYA NO TÉ FUTUR.

La intervenció europea de l´economia espanyola té dos aspectes: - la "pèrdua de sobirania (espanyola)" que sembla que preocupa alguns (a nosaltres no, perque la nostra sobirania la vam perdre fa alguns segles i farem el possible per recuperar-la). - i l´impacte econòmic del rescat. En aquest segon aspecte, el més important, té unes coses negatives (implementació de mesures restrictives, possible pujada de l´IVA, jubilacions retardades, més retallades en sectors molt sensibles, retorn del prèstec europeu, rescat de bancs totalment fraudulents -Bankia al cap d´ells-, etc. etc.). I unes altres de positives (control europeu de despeses per sobre de l´espanyol, criteris diferents d´inversions en infraestructures). Tot i això, no ens alegrem gens del RESCAT. Aquesta paraula màgica que eviten dir tots els dirigents del PP i que diuen obertament tots els mitjans de comunicació europeus. I no ens alegrem gens per una qüestió de prospecció de futur: si no som independents dintre de poc, dubtem molt que "el sector financer espanyol" pugui anara tornant els diners del rescat i els avaladors son l´estat (espanyol) que som "todos los españoles". Així que ens veiem tornant els diners del rescat els anys vinents (diners públics que aniran a parar amans privades i diners catalans que engreixaran la maquinària de "construcción nacional" (espanyola). Ho hem dit moltes vegades: No anem bé (els catalans i catalanes), dintre d´un estat dirigit per un rei del qual no cal cap més comentari i d´uns dirigents que encara creuen que són la quarta potència mundial i que tenen un "imperi" que va deixar d´existir fa segles. Només hi ha una solució: creació d´un ESTAT CATALÀ i decidir nosaltres la nostra relació amb Europa i amb el món.

dilluns, 11 de juny de 2012

Estat Català.Cartell Nazis NO!

Estat Català.Cartell 11 de setembre 2004

Estat Català. Cartell 1 Maig

Estat Català.Acte Prats de Molló.2006

Estat Català.Països Catalans,Independència.2004

Estat Català.Cartell VIII Congrès d'Estat Català.2006

Estat Català. Cartell suport Lluis Maria Xirinacs

Estat català.Cartell eleccions 2004

Estat Català.Cartell 8 de març 2005

Estat català. Cartell acte comemoració 6 d'actubre 1934

Estat Català. Cartell 11 de setembre 2006

Estat Català.Cartell de rebuig a la Constitució espanyola

Estat Català.Cartell 8 de març

Estat Català. Cartell eleccions 2004

Estat Català.Cartell eleccions municipals

Estat Català.Cartell pel "No" a l'estatut.

Estat català.Cartell eleccions al Parlament Europeu 2004

Estat Català. Cartell 11 de setembre 2002

Estat Català.Cartell 80è Aniversari d'Estat Català.1922-2002

diumenge, 10 de juny de 2012

EL RESCAT ESPANYOL, EN RESUM.

Vilaweb va publicar un resum de qüestions bàsiques que va bé saber. Us les pengem. Demà us penjarem la nostra opinió sobre aquest desgavell econòmic. Us posem una foto del Ministre espanyol, aquest que un articulista deia avui que era "un Ministre amb cara de torero". El govern espanyol ha demanat el rescat europeu del sistema bancari, a canvi de mesures molt exigents per al sistema financer espanyol. Tot seguit us exposem la diferència que hi ha entre aquest sistema de rescat i el de Grècia i Portugal. D'on sortiran els diners del rescat? El govern espanyol demanarà diners al Fons Europeu d'Estabilització Financera (FEEF-EFSF) per poder recapitalitzar la banca. Qui els rebrà i com els distribuiran? Els diners els rebrà l'estat, que serà qui els vehicularà posteriorment al sistema bancari a través del FROB. No hi haurà una injecció directa de fons europeus als bancs; aquesta era una possibilitat que havia posat damunt la taula recentment la comissió, però no es pot dur a terme encara perquè faria falta de modificar els tractats d'establiment dels fons de rescat. Però l'estat farà només d'intermediari. Així s'evita la intervenció de l'estat. Amb aquest rescat què s'aconsegueix? Aquest rescat dels bancs aturarà la tensió del sector bancari, consolidarà les entitats i allunyarà el perill d'una crisi del sistema, amb conseqüències greus, com podria ser la fallida d'entitats, l'anomenat 'corralito', etcètera Amb quines condicions? El ministre Luis de Guindos ha dit que a canvi del rescat europeu s'imposarien condicions estrictes només als bancs. Ho ha explicat així: 'El que es fa és demanar un préstec per tenir unes entitats més solvents i que estiguin en disposició de donar crèdit. Aquesta és la raó de fer això. No hi pot haver recuperació econòmica si hi ha dubtes sobre el nivell de rendibilitat de les entitats, perquè no podrien donar crèdit a les famílies i a les empreses. Per tant, la raó és que les entitats siguin solvents i donin aquest crèdit. Les condicions s'imposaran als bancs, i no a la societat'. Afectarà els estalvis? La injecció de milers de milions d'euros als bancs que necessitin recapitalitzar-se ha de donar més seguretat en aquest sentit; perquè les entitats guanyaran solvència amb la recapitalització. L'estat ja disposa d'un fons de garantia de dipòsits que garanteix fins a 100.000 euros per cada dipòsit, i ara aquest fons encara podrà tenir més coixí. Hi haurà més retallades? El préstec suposarà deute per a l'estat espanyol, i la Comissió voldrà que Espanya sigui solvent a l'hora de poder-lo tornar, per més que el préstec s'hagi fet 'amb unes condicions avantatjoses'. El préstec s'haurà de tornar, i això acabarà afectant el dèficit públic i la necessitat de fer més ajustaments. L'Eurogrup ja ha dit que vigilarà que es continuïn fent les reformes que ja ha començat el govern de Rajoy. I cal recordar que recentment la Comissió Europea va dir a Espanya que hauria de pujar l'IVA i els impostos vinculats al medi ambient; i no es pot descartar que demanin l'acceleració de l'endarreriment de l'edat de jubilació o la supressió de la deducció per la compra d'un habitatge. Això ajudarà a sortir de la crisi? No té res a veure. Això aturarà la crisi bancària espanyola. El que és cert és que aquesta mesura arriba al mateix temps que els governs europeus comencen a canviar de política i admeten que el rigor provocat per l'austeritat està fent més mal que bé. Per tant s'estan posant en marxa lentament canvis de política econòmica que poden fer pensar en una situació nova a partir de la tardor, els efectes de la qual, però, tardaran a notar-se encara al carrer. Com han estat les intervencions de Grècia, Portugal o Irlanda? En el cas d'intervenció a Grècia, Portugal i Irlanda, la Unió Europea i el Fons Monetari Internacional van deixar una gran suma de diners a l’estat fallit. Amb aquests diners, formalment un crèdit, es ‘rescaten’ els deutes principals. En canvi, l’estat intervingut ha d’acceptar la situació següent: 1. L’anomenada ‘troica’ pren el poder efectiu. La ‘troica’ és un grup de funcionaris de la Unió Europea, del Banc Central Europeu i del Fons Monetari Internacional que s’instal·len al país intervingut i controlen tota decisió pressupostària del govern. Tot i que oficialment són assessors, en realitat tenen el poder polític d'impedir qualsevol despesa. A Grècia, per exemple, la ‘troica’ és un grup de 45 funcionaris, un terç dels quals ocupen les oficines del ministeri d’economia grec. 2. No hi ha diners, si l'estat intervingut no fa allò que li imposen. La ‘troica’ porta a terme una política radical. El parlament ha d’aprovar mesures extremes per a corregir la situació econòmica, sota l’amenaça de no rebre els diners promesos. Per això els diners no es donen de cop, sinó a poc a poc. 3. El govern i el parlament han d'aprovar mesures dràstiques. A Grècia, per exemple, foren acomiadats tot seguit el 25% dels funcionaris i es va rebaixar un 10% del sou dels funcionaris no acomiadats. També es va retardar dos anys l’edat de jubilació i es van apujar l’IVA (fins el 23%) i els impostos especials. També s'ha activat un gran pla de privatització d’actius estatals. La reforma del mercat laboral també és radical –més que no l’anunciada per Rajoy; a Portugal, per exemple, ja han aprovat que la indemnització per acomiadament sigui de deu dies per any treballat.

dimecres, 6 de juny de 2012

L´ACTITUT ESPANYOLA I ELS TOROS IMPACTEN LA PREMSA INTERNACIONAL.

La premsa internacional, impactada pel poble espanyol que prefereix els toros a la feina Guijo de Galisteo va votar en referèndum que es prioritzessin els toros en el pressupost municipal L´alcalde del municipi va dir que "veia normal el resultat" i que "hi havia molta tradició taurina". Que tinguin la tradició que vulguin, però aquest resultat és que no viuen en aquest món i que pensen que sempre els pagarem "la festa". La decisió en referèndum del poble espanyol de Guijo de Galisteo, a la província de Cáceres, de prioritzar la festa dels toros a la creació de llocs de treball temporals en el pressupost municipal ha impactat la premsa internacional. Diaris britànics, alemanys i francesos es fan ressò del resultat de la consulta, celebrada diumenge: 242 vots van ser favorables a destinar 15.000 euros del pressupost als toros; 181, als llocs de treball. El consistori havia reservat aquests diners per a la celebració de tres festes taurines aquest estiu, però va decidir de plantejar una alternativa als veïns: la contractació de treballadors temporals. I la decisió de la majoria de veïns de donar prioritat a la festa ha estat recollida per molts mitjans internacionals, que recorden la precària situació dels treballadors a tot l'estat, amb una taxa de desocupació molt elevada; de fet, el diari The Guardian recorda que a la província de Cáceres voreja el 30%. Els titulars dels mitjans internacionals ho deixen ben clar: The Guardian:Cash-strapped Spanish municipality votes for bullfights over jobs Europe 1: Espagne : la corrida plutôt que des emplois Euronews: Spanish town chooses bullfights, not jobs Die Welt: Spanische Dorfbewohner stimmen für Stiertreiben statt neuer Jobs

dilluns, 4 de juny de 2012

TAMBÉ ES VA XIULAR L´HIMNE ESPANYOL A MONTMELÓ.

Montmeló també va xiular l'himne espanyol. Quan va sonar per la victòria de Jorge Lorenzo en el gran premi de Catalunya de motociclisme. Una setmana després de l'enorme xiulada a l'himne espanyol a la final de Copa de futbol per part de seguidors de l'Atlhetic i del Barça, el Circuit de Catalunya, a Montmeló, va ser l'escenari d'una nova xiulada a aquest himne. La van protagonitzar alguns dels assistents al gran premi de motociclisme que s'hi va celebrar, i concretament en el moment que l'himne espanyol sonava en ocasió de la victòria del pilot mallorquí Jorge Lorenzo, que va guanyar la cursa de Moto GP. Lorenzo es va imposar al pilot de Castellar del Vallès Dani Pedrosa.

dissabte, 2 de juny de 2012

CATALUNYA (NOMÉS CATALUNYA) HA DE DECIDIR EL SEU FUTUR.

Article d´en X. Farrés a Nació Digital, coincidim amb ell en què el camí comença a estar dibuixat, només hem de sguir.
Catalunya i el seu futur En la darrera dècada, i de manera més accentuada i progressiva en els últims anys, es va fent palès que el model autonòmic actual està esgotat i que cal emprendre noves vies per refermar Catalunya i defensar la seva identitat, la seva llengua, la seva cultura i la seva gent. D’aquesta realitat en són plenament conscients una bona part de la classe política, malgrat que alguns encara hi van posant pals a les rodes. Aquest sentiment també és present a la societat civil, enfortit i reforçat pels repetits i continuats atacs i accions contra el país català. Un punt clau d’inflexió, i de dir ja n’hi ha prou, va ser la sentència del Tribunal Constitucional a l’Estatut, que va fer que centenars de milers de catalans i catalanes manifestessin la seva indignació i clamessin en favor d’emprendre noves vies. Les proclames de sobirania, d’estat propi i d’independència van sorgir amb més força que mai, des de les entitats i de la pròpia societat civil, que en definitiva, arribat el dia hauran de decidir quin és el camí que volen per a Catalunya. I els politics hauran de vehiculitzar-ho en un sentit o altre. Un dada molt significativa: hores d’ara més de 450 municipis estan adherits a l’Associació de Municipis per a la Independència. Això vol dir que aposten claríssimament per aquest camí pel futur de Catalunya. A banda, el percentatge de catalans i catalanes que hi votarien a favor està incrementant-se progressivament. Fent mirada retrospectiva al passat, veiem que el procés autonòmic i l’actual model està esgotat i és ineficient per encarar el futur i el projecte de país que Catalunya demana i necessita. El present està ple de múltiples argumentaris que ho ratifiquen: la clara tendència recentralitzadora des de Madrid, les subtils i velades amenaces d’intervenció, el dèficit fiscal, continuades declaracions i accions contra Catalunya, la seva llengua, la seva identitat i la seva cultura... però tot això se’ls gira en contra ja que l’únic que aconsegueixen és fer més gran i més fort el sentiment de la població catalana de que el camí a seguir , com a futur, es el de sobirania i estat propi. De fet, el camí ja està traçat i ja són molts els que el segueixen, avancen i hi caminen, i cada vegada hi ha mes persones i entitats que s’hi sumen. És evident que és un camí sense marxa enrere, i es va avançant fermament cap al destí final. Altres camins estan barrats, el passat, o ens volen fer retrocedir, el present. Quan hi hagi una suficient i àmplia majoria social, serà el moment de fer el pas i decidir, i òbviament arribar fins on vulguin la majoria dels catalana i catalanes. El moment però no és gaire enllà, l’argumentari cada vegada és més pesant i la gent ja n’està cansada. I a la vegada convençuda de que cal plantejar i consultar obertament i amb fermesa quin futur ha de seguir Catalunya com a país i quin és el model de relació amb Europa i Espanya.