L' EXÈRCIT ESPANYOL I CATALUNYA.

Suport a les nostres Institucions, que són el Parlament de Catalunya com a poder legislatiu i representatiu de les decisions dels ciutadans/es d' aquest país i al Govern. 

 

REUNIONS DE PREPARACIÓ PER AL REFERÈNDUM D' INDEPENDÈNCIA A NOVA CALEDÒNIA.

 

REFERÈNDUM D' INDEPENDÈNCIA A NOVA CALEDÒNIA.

Aquesta setmana, responent a la invitació del Ministre francès d’ultramar, una delegació d’electes independentistes de la Nova Caledònia ha arribat a Paris per negociar i posar-se d’acord amb l’estat francès en la data del nou referèndum d'independència. 

Cal recordar que a la Nova Caledònia s’han fet dos referèndums d’independència, el primer el 2018, amb uns resultats dels partidaris del No a la independència molt lluny dels que esperaven l’estat francès i els partits unionistes de la Nova Caledònia: els resultats van ser del 43,6% de Sí i del 56,7% de No a la independència, quan, un mes abans, totes les enquestes donaven com a guanyador el No amb un 66%, contra el Sí amb un 34%.

El 4 d’octubre de 2020 es feia el segon referèndum d'independència, aquesta vegada no es va publicar cap enquesta prèvia a la data del referèndum, el resultat va ser extraordinari: amb una participació rècord del 85,6%, van augmentar en més d’un 20% els vots del Sí a la Independència i el No va perdre més del 3,5% dels vots.

Després d’una crisi de govern provocada pels independentistes, a causa del desacord amb la mala gestió de la crisi de les mines de níquel de què la Nova Caledònia n’és un dels primers productors mundials (el govern unionista havia intentat la darrera espoliació abans del pròxim referèndum d'independència cedint els drets d’explotació de les mines a Trafigura, una multinacional suïssa coneguda per les seves agressions al medi ambient arreu del planeta i que té l’oposició dels sindicats independentistes i la majoria de la societat canac), el passat mes de febrer, el nou govern va passar a ser majoritàriament independentista, dels 11 membres del gabinet, 6 són independentistes; aquesta situació de majoria governamental independentista no es produïa des del 1999.

Cal destacar, a més, el fet que, fa uns dies, el diari francès conservador 'Le Figaro' publicava una enquesta en què el 66% dels francesos es declarava favorable a la independència de la Nova Caledònia.

És en aquest context polític que tindran lloc a París, del 26 de maig al 3 de juny, reunions al més alt nivell entre l’estat francès i la delegació dels independentistes canacs. Aquesta delegació està encapçalada per Daniel Goa, president de l’Unió Calédonienne; Roch Wamytan, president del Congrés de la Nova Caledònia (un dels signataris amb l’estat francès dels acords de Matignon de 1998, en què s'acorda la metodologia dels referèndums d'independència, amb la supervisió de l’ONU); Mickael Forrest, responsable d’internacional del FLNKS i interlocutor canac a les reunions de descolonització de l’ONU.

Les reunions amb l’estat francès d’aquest dies tractaran sobre les dates del pròxim referèndum (la proposta dels independentistes és que sigui el segon semestre del 2022), també presentaran el seu projecte de Constitució per a la Nova Caledònia, abordant temes com la ciutadania, les relacions amb França i la UE, etc.

També, dintre aquest mateix paquet, hauran de tractar el tema dels nous votants i els seus drets de vot al referèndum d'independència, sempre tema de discòrdia amb els unionistes francesos que habiten a la Nova Caledònia.

A més del tema del referèndum, un altre tema calent de les reunions de París és la gestió de la crisi actual amb les mines de níquel, que és clau dintre el projecte de societat dels independentistes del FLNKS.

Un cop acabades les reunions a París amb l’estat francès, la delegació canaca farà una gira diplomàtica arreu d’Europa per informar de la situació política i del nou referèndum d'independència. El primer país que visitaran serà Catalunya, on seran rebuts per les institucions catalanes i també per actors econòmics. La gira europea els portarà, entre d’altres països, també a Escòcia, on es reuniran amb el nou govern independentista de Nicola Sturgeon, i acabaran la gira al Parlament Europeu, on es reuniran amb els diferents grups parlamentaris.

Els canacs són una locomotora que va directament i imparable cap a la independència. També els escocesos, després de l’aclaparadora victòria electoral de les darreres eleccions, deixen clar quin és el camí. Catalunya no pot deixar passar el tren de la història i menys amb una majoria absoluta independentista de més del 52% dels vots. Ara ja tenim govern, cal agafar forces i tornar a fer un pas endavant cap a la independència.

ESTAT CATALÀ als actes en memòria dels Germans Badia i ahir del 1r. de MAIG

 Ahir va ser 1 de Maig, els militants d' EC van estar a algunes concentracions de les que hi havia previstes a Catalunya, sempre donant suport a les legítimes reclamacions dels treballadors de la indústria, de la banca, de la restauració...però també dels pagesos, pescadors, ramaders, autònoms i immigrants, que potser no fan tant soroll, però pateixen intensament la situació de tancaments, crisi i acomiadaments. Però al mateix temps recordem els beneficis de cada any (fins i tot en temps de crisi o de pandèmia) que tenen els grans Bancs i monopolis, sempre aixoplugats per l' Estat.

Tampoc oblidem la situació asfixiant econòmicament que segueix aplicant l' Estat espanyol contra Catalunya.

Potser en aquest moment també cal recordar el compromís d' Estat Català amb el primer de maig, amb assistència ja des dels anys 30, com es pot comprovar amb fotos d' hemeroteca.

Per una altra part, també EC va assistir a la invitació de l' acte en memòria dels Germans Badia.

GERMANS BADIA- 85 ANYS DEL SEU ASSASSINAT.

Els germans Badia (Miquel i Josep Badia) eren fills d'una família pagesa de Torregrossa (Pla d'Urgell). El que es pot destacar del seu caràcter era que eren coherents amb les seves idees i compromesos amb el que pensaven. Se n'ha parlat i escrit molt i no van deixar indiferent ningú a la seva època (a favor o en contra), també hi ha un llibre publicat sobre Miquel Badia: “ Miquel Badia. Vida i mort d'un líder separatista”.

Miquel Badia va arribar a Barcelona per a estudiar el 1922, any de la fundació d'Estat Català al CADCI i de seguida es va afiliar al nou partit de Francesc Macià, Ventura Gassol, Escaler, etc.

Només tenia 16 anys.

Va ser membre fundador de l'organització Bandera Negra i per tant va participar després al Complot del Garraf, l' any 1925.

Descobert el Complot contra el rei d'Espanya i la Dictadura, els membres de Bandera Negra van ser detinguts, empresonats, jutjats... i ell condemnat a 12 anys de presó. Els primers anys els va passar als penals d'Alcalá i d'Ocaña.

Al 1930 va caure la Dictadura de Primo de Rivera i els presoners van ser amnistiats.

L'any següent es va proclamar la República (a Barcelona la catalana i l'espanyola) i Miquel Badia va ser nomenat cap de les JEREC (Joventuts d'Esquerra Republicana-Estat Català).

El 1932 el Conseller Dencàs el va nomenar secretari seu (aconsellat per Jaume Compte) i el 1933 va tenir problemes amb els sectors de la FAI per intentar paralitzar una vaga de transports.

Però el desembre de 1933 va ser designat Secretari d'Ordre Públic de la Generalitat, va intentar perseguir la violència als carrers de Barcelona i es va enfrontar a sectors diferents de l' espanyolisme, de l' anarquisme i també de la judicatura. Això li va fer guanyar molts enemics.

El cas de l' enfrontament amb un Fiscal va ser molt comentat en aquell moment. El 7 de febrer de 1934 Badia havia estat nomenat Cap Superior dels Serveis d'Ordre Públic de la Generalitat, en aquell moment la corda estava molt tibada entre els Governs català i espanyol, el Director de la publicació “Nació Catalana” va ser processat per “injuries al Govern espanyol” per un article aparegut a la seva publicació.

L'autor de l'article era Granier-Barrera conegut independentista que havia estat membre d'Estat Català i de Bandera Negra i també condemnat pel Complot del Garraf, que en aquell moment militava a la USC (Unió Socialista de Catalunya) i feia de periodista per a les publicacions l' Opinió, la Publicitat i Nació Catalana.

Al judici van demanar de fer les declaracions en català, tant el Director del diari (Josep Aymà) com el seu advocat (J.M. Xammar), però els ho van prohibir. Hi va haver aldarulls i l' acusat i el seu advocat van fugir.

Poc després van ser detinguts i ingressats a la presó Model i es va posar data per a un nou judici. El dirigent d'Estat Català, Marcel.lí Perelló va dir públicament que “era un retorn a la Dictadura en plena República i que es continuaven perseguint mitjans catalans”.

La data del nou judici va ser el 10 de setembre, que no va agradar ningú i va provocar nous aldarulls. Els Serveis d'Ordre Públic de Miquel Badia van detenir al Fiscal del cas i no als acusats, i els van acusar “d'alterar l'ordre públic i insultar la policia de la Generalitat”.

Els seus mètodes per a imposar l'ordre públic als carrers de Barcelona van afectar tant a sectors de l' espanyolisme com de l'esquerra.

Poc després van arribar els Fets del 6 d'octubre de 1934 i Miquel Badia era un dels organitzadors, però no va sortir bé i algunes persones conegudes es van haver d'exiliar (entre ells Badia). Va estar dos anys exiliat a França, Amèrica, Alemanya i Bèlgica i finalment va retornar a Catalunya entrant per Andorra, amb la victòria del Frente Popular a Espanya i del Front d'Esquerres a Catalunya ja podia retornar.

A partir d'aquell moment, febrer de 1936, es va encarregar de reorganitzar les Joventuts d'Estat Català, dos mesos més tard moririen els dos germans assassinats al carrer Muntaner de Barcelona.

La investigació dels assassinats no es va acabar de fer mai, ja que el policia encarregat del cas, Jaume Vizern va ser assassinat quan va començar la guerra de 1936-39 i es va arxivar el cas. Dos periodistes que investigaven el cas des de la “Publicitat” (Josep Maria Planes) i des de la “Rambla” (Avel.lí Artís “Tísner”), no van poder acabar la investigació perquè el primer va ser assassinat i el segon va haver de fugir a París.

La seva vida i la seva mort van posar sobre la taula les contradiccions de la societat d'aquell moment i el paper que havia de jugar l'independentisme dins d'aquella situació polaritzada i amb massa interferències exteriors, va ser un dels personatges del moment que va tirar endavant l'estratègia de “nacionalitzar el país”, tot preparant el camí cap a la independència en el context del moment.