dimarts, 26 de juliol de 2011

PAÑELLA SOBRE L´EXTREMA DRETA I LA LLEI DE PARTITS.

Ahir alguns mitjans de comunicació penjaven aquest comentari d´en Pañella (diputat del partit "Compromís" per Castelló).
Tenint en compte el text del detingut de Noruega, on també hi havia esmentats partits de l´extrema dreta espanyols, la reflexió sobre l´aplicació de la Llei de Partits obre tot un debat.

Pañella: Si els grups d’extrema dreta no condemnen sense reserves la massacre de Noruega, se’ls hauria d’aplicar la Llei de Partits.
El diputat de Compromís recorda que “fins i tot un d’ells, amb presència en alguns ajuntaments valencians, és esmentat elogiosament en el text escrit per l’assassí”

El diputat per Castelló de Compromís, Josep Maria Pañella, a més de condemnar “el brutal atemptat racista que ha patit Noruega” i de mostrar “la nostra total solidaritat amb aquell poble”, ha recordat que “per desgràcia, entre nosaltres existeixen també organitzacions polítiques que fan de l’odi a les persones diferents i del racisme sense sentit el seu ideal central.

Pañella ha deixat ben car que "les organitzacions que conformem Compromís ja vam deixar clar en el seu moment el nostre desacord amb la Llei de Partits que PP i PSOE van pactar en el seu dia. Però, siga com siga, aquesta llei està avui plenament en vigor, i per això exigim a les autoritats competents que prenguen bona nota d’aquelles organitzacions racistes i d’extrema dreta que no hagen condemnat aquest atemptat i les idees que sustenten la massacre, i si ho han fet, si ha estat sense pal·liatius ni restriccions. I, si no ha estat així, que les estudien i, en el seu cas, duguen als tribunals la petició d’il.legalització d’aquestes formacions, en aplicació justament d’una Llei de Partits que, en qualsevol cas, seria inadmissible que fora sel.lectiva, que s’aplicara a unes formacions sí i a unes altres no”

Finalment, Pañella ha recordat que “una d’aquestes formacions d’extrema dreta és expressament esmentada en el text que ha deixat escrit l’assassí confés de Noruega, i lloa d’ells justament que hagen aconseguit escons, tres concretament, en alguns municipis valencians. Amb més raó encara, per tant, seria exigible que aquesta formació condemnara la massacre i les aberrants motivacions ideològiques que l’han inspirada; o que, cas contrari, s’atinguen a les conseqüències que marquen les lleis, inclosa concretament la Llei de Partits”

dijous, 14 de juliol de 2011

A CATALUNYA TENIM UN AUTOGOVERN DE "FIRETA".


El diputat de Solidaritat Catalana per la Independència, Alfons López Tena, ha denunciat que "tenim un autogovern de fireta i constitucions de fireta. Coneixen algun estat en el que el govenr li costi sis mesos portar els pressupostos al Parlament?".

En aquest sentit, ha lamentat que "ara s'aproven els pressupostos de 2011, quan ja han passat pràcticament set mesos de l'exercici pressupostari".

"En aquesta mena de barraca de fira en la que s'ha convertit l'autonomia catalana, la Generalitat, el Govern i el Parlament; els pressupsotos s'aproven a finals de juliol i no passa res perquè realment no importa", ha afegit.

D'altra banda, ha denunciat que que el Parlament "està infrautilitzat, ja que es van acumulant les proposicions de llei, les esmenes i les propostes. Pràcticament, està pagant als diputats per a que cobrin i no emprenyin".

Per últim, Tena ha explicat que "dels dotze mesos que té l'any hi ha un mes en el que no hi ha cap plenari, cinc mesos en el que només hi ha hagut un sol plenari i sis mesos en els que es preveuen dos plenaris".

dimarts, 12 de juliol de 2011

PACTE CIU-PP: ACABAR AMB LES DELEGACIONS CATALANES A L´EXTERIOR.


CiU ha pactat amb el PP els pressupostos, per "responsabilitat" diuen, però amb aquest gest tan senzill han situat al PP (intrascendent durant 4 anys) al centre de la política catalana.
El mateix PP que posa en qüestió la immersió, la recepció de TV3 al País Valencià, les consultes sobiranistes, el dret de dicidir dels catalans, la relació bilateral amb Espanya, les delegacions catalanes a l´exterior i que dificulta (amb totes les eines que pot) la unitat de la lengua catalana, un estatutet esquifit, etc. etc.
Quan parlen només tenen un territori al cap: Espanya (una Espanya uniforme i uniformada).
CiU ha tornat a fer el mateix de sempre: donar oxígen a un partit intrascendent a Catalunya, amb un preu car, molt car. A canvi els catalans ens farem "invisibles al món" i per tant les delegacions catalanes a l´exterior només seran comercials.

Quina vergonya.

Pengem aquest article d´en Vicent Partal perquè entenem que toca de ple en la situació de desmuntar (CiU i PP) el poc que s´havia fet en la visualització exterior del país:

11.07.2011

El govern d'Artur Mas intenta fer veure que el pacte amb el PP pels pressupostos no és res. Com si fos una espècie d'accident menor. 'Costa barat' han arribat a dir com a argument. Barat? El PP mentrestant treu pit i es posa al centre de la política catalana, el mateix PP que fa un any era fora de la manifestació i contra els que hi érem. I encara marca territori i nacionalisme (espanyol) acabant amb les 'ambaixades' catalanes.

Perquè el pacte sí que té preu i és d'un alt voltatge polític. No ha estat només cosa de com salvar la crisi, de debatre si d'aquesta manera o d'aquella n'eixirem millor. No. Els populars volien marcar territori de forma pública, amb trumfos, demostrar que els seus vots aturen el nacionalisme català. I ho han fet posant la proa contra les 'ambaixades', contra les representacions de la Generalitat de Catalunya a l'exterior, contra el que era l'embrió d'una necessària diplomàcia pròpia.

Que aquestes representacions eren una de les bèsties negres del PP ja ho sabíem, vista la quantitat de vegades que ells n'han parlat els darrers anys. Que per a CiU foren tan poc importants és una sorpresa. Cal reconèixer però que no és una novetat, car ja van començar ells sols a reorientar-les tot posant al capdavant funcionaris diplomàtics espanyols de llarga carrera i escàs sobiranisme. Aleshores van dir que era només una qüestió d'eficàcia. Que la diplomàcia és una mena de ciència i els que en saben ho poden fer més fàcil.

No ha calgut massa pressió, però, a l'hora de dinamitar-les del tot i sembla que l'executiu de Mas ha acceptat ràpid la proposta del PP de convertir-les en una coseta equiparable al que puga tenir La Rioja o Extremadura, si és que tenen alguna cosa. Han aconseguit el gest simbòlic de tancar-ne alguna, diuen que la de Buenos Aires, i el gest dur de convertir-les de delegacions polítiques en simples eines comercials que, a més, caldrà que es coordinen de manera obligatòria amb les delegacions (superiors, s'entén) que el govern espanyol tinga en el territori corresponent.

Un canvi radical i complet. Si els darrers anys tant el treball de l'Institut Ramon Llull com la feina dels ambaixadors, més o menys afortunada segons els casos, havien començat a posar en alguns mapes mentals l'existència d'un país que es diu Catalunya, ara com a conseqüència del pacte de CiU amb els més nacionalistes dels espanyols tocarà fer marxa enrere.

I això cal que quede clar que sí que és un preu, president. I dels grossos.


director@vilaweb.cat

divendres, 8 de juliol de 2011

RATIFICADA LA PROHIBICIÓ DE "CURSES DE TOROS" A CATALUNYA.


El ple ha ratificat aquesta tarda la prohibició dels toros a partir de l'1 de gener de 2012 després de rebutjar tant la proposició de llei del PPC sobre aquesta matèria, que establia una moratòria fins al 2015, com la de Ciutadans, que eliminava la prohibició. D'altra banda, la cambra ha acordat per unanimitat continuar tramitant la proposició de llei per aplicar a Reus el règim d'organització dels municipis de gran població, presentada per tots els grups. Pel que fa a la proposta d'ICV-EUiA, sobre biodiversitat i patrimoni natural, el ple n'ha aprovat les esmenes a la totalitat per 77 vots a favor (CiU i PP), 48 en contra (PSC, ICV-EUiA, ERC, Solidaritat i Laporta) i 3 abstencions (Ciutadans), de manera que la iniciativa no ha prosperat.

El ple ha rebutjat les dues proposicions de llei sobre la prohibició dels toros, ja que les esmenes a la totalitat que hi havien presentat CiU, ICV-EUiA, ERC i Solidaritat han prosperat amb els vots favorables d'aquests grups, més els del PSC i el de Joan Laporta, i els contraris del PPC i Ciutadans.

La proposició de Ciutadans eliminava la prohibició dels toros i en circumscrivia la pràctica a places que ja haguessin estat construïdes quan va entrar en vigor la primera llei de protecció dels animals el 1988, mentre que la del PPC proposava una moratòria de tres anys en l'aplicació de la prohibició, que hauria entrat en vigor l'1 de gener de 2015. La del PPC l'ha presentada Rafael Luna, i la de Ciutadans, Albert Rivera. Al debat de totes dues iniciatives hi han intervingut a més Josep Rull (CiU), Jordi Terrades (PSC), Joan Boada (ICV-EUiA), Oriol Amorós (ERC), Alfons López Tena (Solidaritat) i Joan Laporta.

El debat ha estat seguit des de la llotja per diversos membres de la plataforma Prou, que va promoure la ILP, com Anna Mulà, Leonardo Anselmi i Alejandra García, i pel regidor de l'Ajuntament de Barcelona Jordi Portabella.

La iniciativa legislativa popular per prohibir els toros a Catalunya, la va aprovar el ple el juliol de l'any passat i entrarà en vigor l'1 de gener. Amb la ILP es va modificar l'article 6 del text refós de la llei de protecció dels animals, aprovat pel decret legislatiu 2/2008, amb la finalitat de prohibir "les curses de toros i els espectacles amb toros que incloguin la mort de l'animal i l'aplicació de les sorts de la pica, de les banderilles i de l'estoc", prohibició de què queden excloses les festes amb bous sense mort de l'animal, és a dir, els correbous. El text aprovat també incloïa una disposició que estableix una compensació econòmica, que ha de determinar el govern, per als titulars de drets subjectius afectats per l'entrada en vigor de la llei.