diumenge, 27 de setembre de 2009

RESPECTEU LA MEMÒRIA DELS CATALANS I CATALANES.



IMATGE DELS BOMBARDEJOS SOBRE BARCELONA.

Si us voleu adherir a aquesta campanya, firmant les cartes que adjunto, envieu el vostre missatge (amb Nom, Professió, Residència) a l'adreça ARantifascista@gmail.com.
També podeu fer circular la proposta entre els vostres contactes i especialments els italians.

A l´alcalde de Barcelona, Regidor de Participació Ciutadana de l'Ajuntament de Barcelona, Al president de la Generalitat de Catalunya, Al conseller d'Afers Exteriors de la Generalitat, Al conseller d'Interior de la Generalitat

Benvolgut senyor
A l´entrada del liceo classico Francesco Petrarca, via Cavour 44 de la ciutat d’Arezzo (Toscana , Italia), hi ha un memorial dedicat als caiguts de les dues guerres mundials en les que va participar l?estat italià amb el llistat dels noms dels soldats aretins morts en combat. També, sota les paraules "Caduto in Spagna" s’hi troba el nom de Vittorino Ceccherelli, al qual va ser concedida la medalla d’or.
.- Vittorino Ceccherelli era un membre de l'Aviació legionària i va ser abatut l’any 1938 al cel de Barcelona durant una incursió contra la capital catalana.
.- l'Aviazione Legionaria, cos d’expedició que comptava amb uns 700 aparells, va ser enviat per Mussolini per donar suport al cop d’estat franquista i va tenir un paper fonamental en el resultat de la guerra.
.- Els aviadors i mariners (voluntaris i regulars) feixistes italians van ser responsables de crims de guerra i contra la humanitat:
.- els bombardejos de saturació en una gran ciutat i que tenien com a objectiu escampar el terror entre la població van ser els primers de la història i van provocar, només a Catalunya, més de 7000 morts, la major part d?ells civils;
.- la seva intervenció buscava enderrocar un govern democràtic legitimat per les urnes;
.- no va haver-hi declaració de guerra per part de l’estat italià i els aparells, les naus, així com els aviadors italians actuaven sense distintius de reconeixement;
.- van ser metrallades columnes de refugiats que fugien cap a França.
És evident la gravetat d´un reconeixement , encara més en un espai dedicat a l’educació i formació de les noves generacions, a un dels protagonistes d’aquella agressió. Per la qual, val a dir, l’estat italià, contràriament a l’alemany,
MAI NO HA FORMULAT LA MÉS MÍNIMA OFERTA DE COMPENSACIÓ NI PRESENTAT EXCUSES.
.- El manteniment avui dia d’aquest homenatge, amb concessió de medalla d’or inclosa! - a un agressor d’una població inerme representa un insult a a la sensibilitat i a la memòria dels ciutadans i ciutadanes catalans, els més vells dels quals recorden encara amb dolor aquells terribles esdeveniments. Ofensa injustificable actualment en el context d´una Europa que volem sigui dels pobles i dels ciutadans, basada en valors de convivència, reconeixement i respecte mutu. Una Europa on no hi ha d´haver lloc per a l' enaltiment d'actes de terrorisme disfressats de gestes bèl•liques o per l'apologia de guerres d´agressió.

Per tot això i per tal que es reestableixin la veritat i els principis de justicia i legalitat, nosaltres, ciutadans i ciutadanes catalans i italians residents en aquest país, demanem que la seva Institució insti a les autoritats italianes competents perquè retirin l’homenatge a l’aviador Vittorino Ceccherelli. També demanem que en el mateix lloc es dugui a terme un acte de desgreuge envers les víctimes catalanes d’aquella agressió.

diumenge, 20 de setembre de 2009

LA LLEI DE CONSULTES POT PERMETRE REFERÈNDUMS INDEPENDENTISTES.


López Tena creu que la llei de consultes populars permetrà referèndums independentistes.

Primeres compareixences al parlament per a l'aprovació de la llei
Alfons López Tena, el president del Cercle d'Estudis Sobiranistes (CES) i ex-vocal del Consell General del Poder Judicial (CGPJ) ha estat un dels compareixents que ha exposat els seus arguments sobre el projecte de llei de consultes populars per la via de referèndum. Segons López Tena, si s'aprova la llei, es podrien fer referèndums independentistes si es demana la ciutadania si vol o no una reforma de la constitució espanyola o de l'estatut.


Segons que ha dit López Tena, la pregunta podria ser: 'Vol vostè que es reformin les lleis necessàries o la constitució a efectes que sigui un estat independent, democràtic i social integrat a la UE?'. Ara bé, López Tena ha volgut deixar clar que la consulta requeriria, legalment, de autorització de l'estat.

López Tena ha volgut deixar clar que la consulta que es va fer diumenge passat a Arenys de Munt per part d'una entitat privada sobre la independència de Catalunya 'es podria fer' a tot el país fent ús de lalLlei de consultes populars, sempre i quan 'es plantegi com una reforma de la constitució espanyola o de l'estatut d'autonomia de Catalunya'. El president del CES ha recordat que així ho va recollir el Tribunal Constitucional (TC) en una sentència del setembre del 2008. Ha recordat que la Generalitat pot demanar la reforma de la constitució i els ajuntaments, la de l'Estatut. Així doncs, si la pregunta es formula en aquest sentit, entraria dins de les seves competències.

De fet, durant la comissió, López Tena ha assegurat que 'l'única limitació' que té la llei és l'article de la constitució que estableix que ha de tenir una autorització de l'estat espanyol, ja que altres lleis, com la de referèndums o la de règim local, 'no són vinculants per aquesta cambra'. és necessària.

'Podrien ser vinculants'

Alfons López Tena ha estat crític amb la llei, car la considera una 'proposta restrictiva i limitadora' pel nombre de signatures que requereix i per no considerar els referèndum vinculants. A més, ha lamentat que s'estableixi que les consultes no poden coincidir amb eleccions, contràriament al que ocorre en uns altres països. López Tena ha assegurat que 'enlloc' hi ha limitacions de 'matèria' a consultar ni 'existeix cap filtre polític' allà on es poden fer referèndums per via de la iniciativa ciutadana.

La Comissió d'Afers Institucionals també ha escoltat les compareixences del catedràtic de Dret Constitucional de la Universitat de Girona (UdG), Xavier Arbós, el catedràtic de Ciència Política i de l'Administració de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), Joaquim Brugué, i del catedràtic de Ciència Política i de l'Administració de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB).

dissabte, 19 de setembre de 2009

BERGA APROVA FER UNA CONSULTA SOBRE LA INDEPENDÈNCIA.


L'Ajuntament de Berga aprova la moció per a convocar una consulta sobre la independència
Hi van votar a favor CiU, CUP i ERC • El PSC no va assistir al ple argüint que no era un debat urgent • Portabella donarà suport a una consulta a Barcelona
Berga segueix els passos d'Arenys de Munt i convocarà una consulta popular sobre la independència. En efecte, ahir al vespre l'ajuntament va aprovar en un ple municipal extraordinari la moció de la CUP per a donar suport a aquesta iniciativa, que durà a terme una entitat. Hi van votar favorablement els regidors de CiU, de la CUP i d'ERC. El regidor no adscrit del PP hi va votar contra i el PSC no va assistir al ple argüint que no era un debat urgent.
En unes declaracions a VilaWeb el batlle de Berga, Juli Gendrau (CiU) es va felicitar d'haver aprovat la moció: 'Durant molts anys la gent no ha pogut dir res sobre aquesta qüestió nacional i sembla que ha arribat l'hora de poder parlar clar i de demanar l'opinió als ciutadans.' La consulta de Berga serà un xic diferent de la d'Arenys de Munt, car la pregunta es referirà a la independència dels Països Catalans, no tan sols del Principat.

Pel que fa l'absència del PSC al ple, el batlle es va mostrar sorprès, perquè precisament el debat s'havia ajornat fins aquest dimecres 'perquè ells tinguessin temps d'estudiar la proposta'.

El batlle va explicar que l'ajuntament restava ara a disposició de l'entitat que acabi tirant endavant la consulta 'per ajudar en allò que faci falta, com en qualsevol activitat o iniciativa que es vol portar a terme a la ciutat'. Hi ha unes quantes entitats interessades a assumir l'organització del referèndum i una comissió gestora les convocarà la setmana entrant per decidir-ne tant la coordinació com l'estratègia a seguir perquè el procés pugui començar ben aviat. Ara, Gendrau va dir que encara no s'havia discutit la data concreta de la consulta.

Una vintena de municipis d'Osona preparen més consultes

Una vintena de municipis d'Osona, incloent-hi Vic i Manlleu, els més grans, també preparen consultes populars sobre la independència. Si bé els ajuntaments respectius encara no han aprovat cap moció com la d'Arenys o de Berga, ja hi ha força entitats que han començat a coordinar-se, entre si i amb els partits polítics, per seguir el mateix procés. De fet, fins i tot han fixat una possible data dels referèndums: el 13 de desembre d'enguany.

Gendrau va aplaudir l'impuls que ha pres la iniciativa a la comarca d'Osona i va dir que esperava que totes aquestes consultes, i les que s'hi puguin afegir, esdevinguessin 'festes de la democràcia. Que la gent es pronunciï, digui què digui, és sempre bo i no ha de fer por a ningú. No s'entenen les actuacions i algunes declaracions que arriben des d'Espanya', va dir, referint-se a les polèmiques decisions polítiques i judicials sobre el referèndum d'Arenys i les declaracions del president Zapatero i de la vice-presidenta De la Vega menystenint les consultes.

Portabella donarà suport a una consulta a Barcelona

El president d'ERC a l'Ajuntament de Barcelona, Jordi Portabella, va dir ahir que la seva formació donaria suport a una consulta independentista, si hi havia entitats que la impulsessin. 'Esquerra no solament hi donarà suport, sinó que s'hi comprometrà i farà tots els possibles perquè la qüestió arribi a l'ajuntament i perquè la consulta es faci en el marc més potent possible', va dir a la conferència de la Tribuna Ateneu (vegeu-ne el vídeo). Cal recordar que el batlle de la ciutat, Jordi Hereu, s'ha oposat clarament i en més d'una ocasió, aquests darrers dies, a la possibilitat que es pugui fer a Barcelona una consulta com la d'Arenys.

ERC també va dir ahir que presentaria als ajuntaments on té representació una moció deixant en mans de la plataforma Decidim.cat que estableixi una estratègia conjunta i coordinada amb les entitats civils per a fer consultes simultànies a tot el territori. Ho va aprovar el Consell Assessor municipal del partit, fet ahir, que va recordar que dissabte hi hauria una reunió de tots els càrrecs locals d'ERC per discutir la qüestió a fons. Decidim.cat també ha convocat per al 3 d'octubre una gran reunió, oberta a tots els batlles del país interessats a fer la consulta.

divendres, 11 de setembre de 2009

ELS DIRIGENTS D´ESPANYA SON AIXÍ


L´Article d´en Vicent Partal, exposa de manera clara la raó de la presència d´un advocat feixista representant l´Estat espanyol contra Arenys de Munt. La realitat és que passen els anys i és que realment son així.

És que són així!
Plaguegem entre amics si en poden ser, de rucs, els espanyols, queenvien un advocat de la Falange i un fanàtic de Peones Negros a oposar-se al referèndum d'Arenys. Rucs, talossos, incompetents, caricaturescos... Tant com vulguem, però més enllà dels adjectius emergeix la crua realitat: no hi ha res de tot això. No ens envien la cosa més rara que troben, no, sinó allò que són.

Ens envien la realitat sense disfresses, per això ni pensen a disfressar-la. Per això Espanya es distingeix, dins Europa, per la seua tolerància legislativa envers el feixisme. I en aquest sentit, el tal Buxadé sí que és un regal per a ensenyar: la prova concreta i nítida que el niu de la serp continua intacte allà dins, trenta anys després de la mort del dictador.

Que la democràcia espanyola és de qualitat baixa, ho saben fins i tot a l'Aràbia Saudita, on és molt més baixa encara. I és així de baixa i de malaltissa per dues raons. La primera, que la dictadura no es va derrotar i el presumpte pacte que ens portava la transició ens retorna de tant en tant com un menjar agre, impossible de pair i més molest com més anys passen. Però la segona pren més importància a mesura que transcorren les dècades: el nacionalisme espanyol és un aiguacuit capaç d'enganxar peces que enlloc d'Europa ni tan sols s'acostarien. Un candidat electoral nazi, el deixarien ser advocat de l'estat alemany? Ni per riure. Com no resten generals estalinistes dins l'exèrcit de Lituània. La diferència amb Espanya és que l'estat alemany, els estats alemanys, es justifica com un trencament amb el nazisme, i Lituània, com un país supervivent del Gulag. En canvi, a Espanya fins i tot el cap de l'estat és el que va disposar en Franco i entre l'alt funcionariat és incomptable la fauna que es pensa que la constitució és un codi penal, no pas una carta de drets.

Els polítics, els caps de govern, els ministres, els càrrecs electes són més o menys equiparables als homòlegs europeus..., encara que sempre hi ha uns quants Bonos i el noranta per cent del PP per a desmentir-ho. Però, quan grates dins l'estat funcionarial, apareix allò que apareix. Quants 'advocats de l'estat' serien favorables al referèndum d'Arenys, entès com un exercici de llibertat d'expressió? I quants generals de l'exèrcit que ha de defensar, incomprensiblement per a un europeu normal, la 'unitat' de l'estat que serveix? I quants jutges de pes? I quants dels funcionaris que romanen mentre van passant els governs?

No es va fer la neteja oportunament i gosaria dir que continuen essent majoria, dins la cuina, els qui pensen que el nacionalisme (espanyol) passa per damunt de la democràcia i dels drets civils; fins i tot els qui creuen que la democràcia és un inconvenient, un mal menor que cal suportar. No és cap loteria, aquest personatge que ens han enviat, no. En cap país europeu no fóra acceptat que un 'advocat de l'estat' fera mítings per l'extrema dreta i que preconitzara teories surrealistes. Si passa ací, és per alguna cosa. Ho deia ahir el primer ministre de Gal·les, sorprès i desconcertat: 'A la Gran Bretanya no hi ha cap tribunal constitucional que puga tombar una decisió d'un parlament democràtic.' Eixa és la diferència. Eixa.

Vicent Partal

dimecres, 9 de setembre de 2009

ADVOCAT FEIXISTA REPRESENTA L´ESTAT ESPANYOL.


Perplexitat perquè un advocat falangista representi l'estat en el cas contra l'Ajuntament d'Arenys de Munt.

Jorge Buxadé en va ser candidat i va parlar en un míting dels Peones Negros el 2007 a la plaça de Sant Jaume
Els organitzadors de la consulta d'Arenys de Munt recorden, perplexos, que Jorge Buxadé, l'advocat de l'estat en aquest cas, ha estat candidat de Falange en dues ocasions, ha presidit mobilitzacions contra la llei d'educació perquè, diu, discrimina l'espanyol , s'ha mogut dins l'òrbita de PP, participant en seminaris de la FAES, i ha donat suport als Peones Negros, que consideren que al-Qaida no perpetrà l'atemptat de l'11-M.
En efecte, Buxadé va participar en un seminari sobre la reforma de l'estatut organitzat per FAES l'any 2004 i, com a president del Fòrum Català de la Família, fou un dels ponents el desembre del 2007 de les jornades 'El derecho de los padres a educar a sus hijos', organitzades per la revista ultra-catòlica i espanyolista Arbil. Buxadé hi va prendre part amb un discurs contra l'assignatura de Ciutadania (intervenció en àudio), acompanyat de representants del Partit Popular i de Ciudadanos. Aquell mateix mes, Buxadé va ser un dels convidats d'honor en un acte dels Peones Negros a la plaça de Sant Jaume de Barcelona (podeu llegir els discursos de l'acte, inclòs el de Buxadé). Aquesta organització nega que al-Qaida sigui la responsable dels atemptats de l'11-M a Madrid l'any 2004.

Tot plegat, però sobretot la condició d'ex-candidat de la Falange, ha sorprès els organitzadors de la consulta d'Arenys de Munt. I més tenint en compte que justament la Falange va convocar una manifestació per al 13 de setembre, el mateix dia de la consulta, per protestar contra l'acte i intimidar els interessats en prendre-hi part. Buxadé fou el número 7 en la llista per Tarragona de Falange Española de las Jons a les eleccions al Parlament de Catalunya del 1995. Un any després va ser el número 8 de la candidatura de la Falange Española Auténtica a la demarcació de Barcelona en les eleccions espanyoles.

'Després del franquisme no s'ha fet la depuració que calia

El regidor de la CUP d'Arenys de Munt Josep Manel Ximenis ha declarat a VilaWeb que ja havien sospitat de la ideologia política de Buxadé: 'Quan vam llegir els informes que l'estat ens anava presentant, ja vam comentar que eren escrits amb un llenguatge arcaic, similar al de la Falange. Ara veiem que realment era així'. Ximenis pensa que aquest cas evidencia els lligams entre les institucions de l'estat espanyol i els partits feixistes o de tradició franquista. 'Algú hauria de demostrar si no hi ha lligams entre la democràcia d'estat i els partits polítics feixistes. Persones així no haurien d'estar treballant. Això demostra que després del franquisme no s'ha fet la depuració que calia', ha declarat. I ha afegit: 'Si la sentència és favorable a l'advocat de l'estat, pensarem que la justícia també té relació amb partits feixistes'

dimarts, 8 de setembre de 2009

ESCÒCIA CAMINA CAP A LA INDEPENDÈNCIA.


El primer ministre escocès prepara el referèndum sobre la independència d'Escòcia.

Salmond ha de cercar aliats polítics per tirar endavant la proposta
El primer ministre escocès, Alex Salmond, va presentar la setmana passada el programa legislatiu per al curs polític que tot just ara comença. Entre les lleis previstes, hi ha la del referèndum sobre la independència.Ara, el Partit Nacional Escocès (SNP) governa en minoria i la resta de partits han dit que no hi donarien suport. Salmond va demanar als parlamentaris que deixessin 'parlar al poble' sobre l'estatus constitucional que ha de tenir Escòcia.
Salmond, primer cap de govern independentista d'Escòcia, si vol tirar endavant la proposta de referèndum, ha de cercar aliats. En efecte, cal que convenci els setze diputats liberaldemòcrates perquè sumin els seus vots als quaranta-set de l'SNP i als tres dels independentistes. El líder liberaldemòcrata, Tavish Scott, va dir que només donaria el vist-i-plau a la proposta si l'SNP es concentrava 'en els problemes de la gent' i deixava de banda les preocupacions sobre 'els afers interns' dels partit.

Val a dir que l'SNP va guanyar les eleccions l'any 2007 i, entre les promeses que va fer, hi havia la de convocar un referèndum sobre la independència d'Escòcia l'any 2010. El referèndum no es planteja en termes de dir sí o no a la independència del país, sinó que, més aviat, plantejaria preguntes diverses, com ara l'augment de prerrogatives fiscals.

divendres, 4 de setembre de 2009

ARENYS DE MUNT FARÀ LA CONSULTA MALGRAT ELS OBSTACLES.


Arenys de Munt farà la consulta per la independència de Catalunya tot i els obstacles
Pels organitzadors, el recurs de l'estat espanyol els ha fet més publicitat i no l’impedirà · Molts més pobles del país s'hi han interessat
'Quan la gent ens veu al carrer ens demana que es faci la consulta' ha dit a VilaWeb Josep Manel Ximenis, regidor de la CUP d'Arenys de Munt i membre de la comissió organitzadora de la consulta sobre la independència. Segons ell, el recurs de l'advocat de l'estat i la prohibició judicial que l'Ajuntament doni suport a la consulta no han fet sinó donar-hi més publicitat. 'No deixarem de fer-la, perquè la gent del poble ens ho demana', afegeix.

El regidor, tot i la decisió del jutjat de contenciós administratiu número catorze de Barcelona, confia que podran fer la consulta i que, a més, la faran a la sala que l'ajuntament els volia cedir. I si no fos possible de fer-la allà, la farien igualment en qualsevol altre espai cedit per alguna de les moltes entitats d'Arenys de Munt que ja s'han ofert. El batlle d'Arenys de Munt, Carles Móra, ja deia ahir que també confiava que la jutgessa canviaria d'opinió, perquè, la sala que havien previst per a la consulta, la cedeixen a qualsevol entitat que la demana. Es demana per què la poden cedir a la colla gegantera, per exemple, i no als organitzadors de la consulta; tot i amb això també va dir que, si no, la farien en un altre lloc, que ja tenien moltes propostes.

De totes maneres, 'per què volem el suport de l'Ajuntament, si ja tenim el de l'estat espanyol?', diu Ximenis amb sornegueria: 'Que l'estat deixi d'ignorar-nos és el millor suport que ens podia donar.' I és que la consulta ha passat de ser una iniciativa local a aconseguir molt més ressò que no havien previst: 'Avui han vingut a fer una emissió en directe de Tele 5 i rebem mostres de suport de tot el món. No esperàvem pas aconseguir més de mil vots a la consulta', però ara, amb la publicitat que els ha garantit tota la polèmica, els organitzadors pensen que hi pot participar més gent i molts més pobles del país s'hi han interessat. Aquest és el cas de Seròs (Segrià), on el batlle, Gabriel Pena, ja va dir abans-d'ahir que també farien la consulta.

Ximenis diu que la consulta era tan sols per a fer pedagogia, perquè la independència podia ser positiva en aspectes com la defensa de la llengua o l'espoliació fiscal. 'Però ara l'estat espanyol ens ha fet aquesta pedagogia per la via de l'exemple: ara tothom sap qui són els demòcrates i qui no, qui vol donar veu a la gent i qui no la vol deixar parlar.'

dijous, 3 de setembre de 2009

ARENYS DE MUNT: L´ADVOCAT DE L´ESTAT VA PRESENTAR UN RECURS CONTRA EL REFERENDUM.


L'estat espanyol vol suspendre la consulta d'Arenys de Munt per la independència.

El batlle d'Arenys de Munt troba molt greu la decisió de l'advocat de l'estat, que ha presentat un recurs contra la consulta perquè considera que vulnera la llei · El Departament de Governació ho nega i diu que és legal
La titular del jutjat contenciós administratiu número 14 de Barcelona ha acceptat a tràmit un recurs presentat per l'estat espanyol contra la consulta popular per la independència d'Arenys de Munt del 13 de setembre vinent. L'estat considera que la consulta vulnera la llei de bases de règim local, però el batlle, Carles Móra, pensa que hi ha una altra motivació. 'A l'estat espanyol, li molesta que fem la consulta', ha declarat a VilaWeb.

'A Arenys ja havíem fet consultes populars, en vam fer dues abans de soterrar la riera. I ara volen impedir que un poble parli; avui és Arenys, demà en pot ser un altre', ha afegit Móra. 'Des del punt de vista jurídic i administratiu, el cas és en mans des nostres advocats, que asseguren que la consulta és del tot legal. La consulta no l'organitza l'Ajuntament, sinó una comissió organitzadora. Si no es fa institucionalment, el consistori no vulnera res'.

Fonts de la Conselleria de Governació han dit, en declaracions a VilaWeb, que la consulta, en efecte, no vulnerava la llei. Els motius són, talment ha argüit el batlle, que la consulta no havia estat organitzada per l'Ajuntament. El conseller, Jordi Ausàs, no ha volgut fer cap declaració més.

Reaccions polítiques

Les reaccions dels partits polítics catalans no s'han fet esperar. El secretari general d'ERC, Joan Ridao, ha defensat la legitimitat de la consulta i ha dit que ningú, 'ni les institucions ni l'estat espanyol, havia de tenir 'por de la democràcia'. Per Ridao és un dret democràtic que 'la gent parli, i parli a les urnes'.

Per la seva part, el secretari general d'ICV, Joan Herrera, també ha lamentat la decisió de l'estat espanyol de presentar un recurs contra la consulta i l'ha qualificada de 'desafortunada'. Per Herrera la consulta ha de fer-se 'amb normalitat'.

Un acord municipal

Tots els partits amb representació municipal, excepte el PSC, votaren en favor de fer la consulta. La votació es va fer, en ple, a petició de la CUP i del Moviment Arenyenc per l'Autodeterminació. La proposta va tenir onze vots a favor: els d'Esquerra, CiU, la CUP i els Independents d'Arenys de Munt 2000. El PSC, en canvi, va votar-hi en contra, tot al·legant que a seva opció era el federalisme i no pas la independència.

La petició d'ajornament de la manifestació de Falange

L'Ajuntament d'Arenys de Munt va lliurar al Departament d'Interior un informe en què recomanava l'ajornament de la concentració que la Falange espanyola ha convocat el mateix dia en què s'ha de fer la consulta. El designi de l'Ajuntament és, principalment, d'evitar que els habitants d'Arenys se sentin intimidats i que pugui haver aldarulls i possibles agressions'.

En l'informe, l'Ajuntament d'Arenys hi ha recopilat apunts de webs i fòrums, convocatòries de Facebook, comentaris de les notícies publicades a diaris digitals, articles periodístics i molta jurisprudència. L'informe fins i tot inclou cartes de l'associació de comerciants i del mossèn d'Arenys de Munt, a qui més d'un feligrès ja li ha dit que el dia de la consulta no aniria a l'església per por de possibles avalots. Interior encara no ha dit si atenia o no l'informe, però hi ha previst que ho faci aquesta setmana.

El Departament d'Interior va comunicar a VilaWeb que, d'acord amb l'article 10 de la llei orgànica 9/1983, podia haver-hi elements per prohibir la manifestació, tot i que calien raons fonamentades. Raons que, pel batlle, es troben plantejades en l'informe. És per això que Móra confia que el Departament d'Interior veurà raonable de canviar la data de la manifestació falangista.

Adhesions al manifest de suport

Fins ara la consulta popular ha rebut nombroses mostres de suport, tant de partits polítics, com d'entitats i personalitats del món polític, cultural i associatiu. Entre el més de mig centenar de personalitats (pdf) que s'han adherit al manifest de suport a la consulta hi figura l'ex-president de la Generalitat Pasqual Maragall; els consellers d'ERC Joan Manuel Tresserras i Josep Huguet; el secretari de Política Lingüística, Bernat Joan (ERC); l'ex-conseller del PSC, Ferran Mascarell; el rector de la Universitat Catalana d'Estiu (UCE) i militant socialista, Jaume Sobrequés; l'eurodiputat d'ERC Oriol Junqueras; el diputat d'ERC al Parlament Uriel Bertran; el president de l'àmbit d'immigració de CDC, Àngel Colom; l'ex-conseller i líder de Reagrupament.cat, Joan Carretero; escriptores com Empar Moliner i Isabel Clara Simó; els músics Francesc 'Titot' Ribera i Joan Reig o l'advocada Magda Oranich i la cantant Núria Feliu, entre molts d'altres.