dimarts, 21 d’abril del 2009

DOCUMENTAL "CATALUÑA-ESPANYA" ALS CINEMES CATALANS.



Passem informació de la pel.lícula "CATALUÑA-ESPANYA" que com sabeu s´estrenarà el dijous 23 d´abril.

Es molt important que el primer cap de setmana després de Sant Jordi del 24 al 26 d´abril omplim els cinemes ja que sinó les multinacionals la faran saltar de les cartelleres.

No només us volem demanar això, molts de vosaltres escriviu a columnes de diferents publicacions, a blogs, si us plau parleu del film. Molts de vosaltres sou d´organitzacions o associacions animeu a que tothom la vagi a veure. Hem de fer que els mèdia en parlin.

FEM-LA DURAR MOLTS MESOS! QUÉ TOTHOM LA PUGUI VEURE!

"CATALUÑA-ESPANYA" és La pelota vasca catalana.

Link a www.catalunyaespanyalapeli.cat per saber-ne més.


Rubert de Ventós, Boadella, Germà Bel, Tremosa, Colomines, Aznar, Lluís Cabrera, Alfonso Guerra, Rodríguez de Miñón, López-Tena i 50 més hi diuen la seva!


Als cinemes de Barcelona (Comedia, Cinesa Diagonal i Boliche), Girona (Ocine-Oscar), Tarragona (Les Gavarres), Lleida (Funatic), Sabadell (Imperial), Manresa (Atlantida), Vic (Sucre), Mataró (Cinesa Mataró Park), Granollers (El Nord) i Olot (Multicines Olot) a partir del proper 23 d´abril.

dissabte, 4 d’abril del 2009

PP-PSOE, PUR NACIONALISME ESPANYOL.


Amb l´excusa de sempre (les delegacions "regionals" a Euskadi del PP i del PSOE son "autònomes"), els dos partits s´han tret la màscara i han fet allò que fa anys tenien ganes de fer.
Va bé llegir l´article d´en Vicent partal a Vilaweb, perquè a partir d´ara les coses poden ser diferents, també fora d´Euskadi.

La coalició de govern basca té majoria a l'Ajuntament de Barcelona.
Els recomane que, si no ho han fet encara, lligen el document del pacte entre el PSOE i el PP per a governar el País Basc.
I que quan hagen acabat de llegir-lo pensen un moment la cara que faran la pròxima vegada que des del carrer de Nicaragua el PSOE local prove de tornar a jugar a allò del llop, que ve el llop. Jo he rigut prop de deu minuts. Però no és cap broma aquest document. Amb massa bona fe hi havia qui es va creure això que els socialistes no collarien i que evitarien un front nacionalista espanyol perquè en el fons (se suposa que) saben que no convé. Ací ho tenen, senyors: en negre sobre blanc i d'una manera indiscutible. Un document de nou pàgines, amb una de dedicada a sanitat i a habitatge, una a economia (i això que cau!!) i set a proclamar que la funció principal d'aquest govern serà de desfer tot quant puga haver avançat el nacionalisme basc fins ara. Obsessió nacionalista espanyola en estat pur.

Ni una concreció econòmica o social de pes, però un paràgraf dedicat a pactar que el mapa del temps d'Euskal Telebista ja no serà el de la nació basca. Ben contents i cofois, de bracet, alegres, PP i PSOE, PSOE i PP. Orgullosos socis de govern robustos i segellats. Sense gens de dissimulació ni vergonya. Sense escletxes. 'Todos juntos en unión...'

I vist i llegit això, ja pot eixir el Zaragoza a bramar que hem d'impedir que guanye CiU perquè pactarà amb els dolents, més que dolents, del PP. I ja pot el president Montilla recordar enmig de qualsevol debat, encara que no vinga gens a tomb, que CiU era tan dolenta que pactava amb el PP i d'ací ens vénen els mals. Que ara n'hi haurà prou de portar en la butxaca un exemplar d'aquest pacte i traure'l cada vegada que un socialista qualsevol prove de fer-nos creure aquella bajanada que, si no els votes a ells, els altres tornaran. I, dit tot això, ja cal que anem fent números, que això no s'aturarà a Euskadi. Una pista velada per a començar a fer boca: amb els actuals resultats electorals, a l'Ajuntament de Barcelona PSC i PP (14+7) també podrien formar una majoria nacionalista. Jo, per si de cas, faria els possibles per no caure en la temptació i per evitar que no sumen, que després del pacte basc ja res no serà igual.
Enllaç notícia sencera: http://www.vilaweb.cat/www/mailobert?id=3564550

RESULTATS IMPORTANTS AL KURDISTAN OCUPAT PER TURQUIA.

El DTP s'imposa a les municipals del Kurdistan turc.

Ha escombrat a Diyarbakir, la capital, amb el 65% vots.

El Partit de la Societat Democràtica (DTP) s'ha imposat amb comoditat a les principals ciutats de majoria kurda dins l'estat turc i ha estat la cinquena força de les eleccions municipals amb el 5% dels vots. El DTP, principal partit kurd (l'únic legal a Turquia) ha escombrat a la capital del Kurdistan turc, Diyarbakir, amb el 65% dels vots. El partit ha obtingut la victòria a vuit ciutats, superant l'AKP, el partit del primer ministre Erdogan.
Milers de persones han celebrat aquesta nit la victòria del partit a les eleccions, i han cridat a favor de la independència i del PKK (Kurdistan Workers Party), el grup armat que lluita per la independència del Kurdistan i qualificat de terrorista per les autoritats turques. També s'ha corejat el nom d'Abdulla Öcalan, el líder del PKK, tancat en una presó turca des de 1999.

Un portaveu del DTP ha llançat una advertència al govern de l'estat: 'No té res a fer al Kurdistan si no reconeix la nostra identitat i opció política’.


En el conjunt de l'estat turc, el partit més votat ha estat el partit de la Justícia i el Desenvolupament (AKP), tot i haver perdut sis punts respecte de les eleccions legislatives del 2007. El partit del primer ministre Recep Tayip Erdogan s'ha imposat amb el 40% dels vots, mentre que la segona força més votada ha estat el Partit Republicà del Poble, amb el 23% dels vots. El tercer ha estat l'ultradretà Partit d'Acció Nacionalista amb el 15% dels vots.

La jornada electoral ha estat marcada per la violència, amb el resultat de cinc morts i prop de cent ferits.

A CÒRSEGA, FRANÇA CONDEMNA L´INDEPENDENTISTA CORS YVAN COLONNA.


Confirmada la cadena perpètua a
l 'independentista cors Yvan Colonna.

Se'l condemna per l'assassinat del prefecte de Còrsega.

El tribunal especial de París ha confirmat la condemna a cadena perpètua el pastor independentista cors Yvan Colonna per l'assassinat, el 1998, de Claude Érignac, llavors prefecte de Còrsega. Colonna havia recorregut una primera sentència del 2007 que el condemnava a cadena perpètua, però el jutge no ha considerat les noves proves presentades per la defensa i ha confirmat la condemna. Colonna haurà de passar no pas menys de vint-i-dos anys a la presó.
En efecte, a l'estat francès la cadena perpètua no vol pas dir que necessàriament que el condemnat passi tota la vida a la presó, perquè es pot optar a reduccions temporals i acabar abandonat la presó al cap d'uns quants anys. En el cas de Colonna, però, la sentència estableix que no es podrà acollir a cap benefici penitenciari durant vint-i-dos anys, que serà el temps mínim que haurà de romandre a la presó.

La defensa de Colonna ha dit que recorreria en casació la sentència. Els advocats acusen la policia de no haver cercat més possibles sospitosos en una investigació que qualifiquen de poc clara i massa incerta.

El procés judicial ha resultat dubtós: dos dels membres del grup que se suposa que va matar Érignac es van retractar de l'acusació contra Colonna; cap dels testimonis de l'atemptat no ha reconegut Colonna; l'expedient del cas no inclou proves materials; segons la defensa, hi havia més membres de l'escamot que va fer l'acció que haurien pogut matar Colonna i que no han estat detinguts.

Manifestació a Còrsega

Els partidaris de Colonna, que han obert la pàgina Yvan-Colonna.com en solidaritat amb l'encausat i amb informació sobre el procés judicial, asseguren que no s'ha respectat el dret de presumpció d'innocència i es declaren contraris a la legislació antiterrorista francesa. Per avui a la tarda han convocat una manifestació de protesta contra la sentència, emesa ahir al vespre, a la plaça Abbatucci, d'Ajaccio. Alguns col•lectius independentistes corsos, com Unità Naziunale, també han obert pàgines de solidaritat amb Colonna.

Claude Érignac va morir el 6 de febrer de 1998, a les 21.05, quan sortia del teatre. Hom li disparà tres trets al coll amb una pistola (segons que va dir més tard la policia, també va servir per atacar la comissaria de policia de Pietrosella, fet pel qual Colonna també ha estat condemnat). Al cap de poc, la policia va detenir uns quants militants independentistes corsos, però Colonna va fugir i es va amagar a les muntanyes de l'illa, on el van detenir el 4 de juny de 2003. La fugida, la detenció i les ombres d'aquest procés judicial han convertit Colonna en un símbol per a molts independentistes corsos.