dissabte, 30 de novembre de 2013

LA IDEOLOGIA FRANQUISTA IMPERA EN LA NOVA LLEI "DE SEGURIDAD CIUDADANA"

La ideologia franquista va penetrant en tots els àmbits (poc a poc, suaument, sense gaire oposició), així és l' Espanya que volen i de la qual nosaltres hem d' anar posant més distància.
En aquesta direcció tenim molts exemples recents: les declaracions marcant el ritme del govern espanyol des de l' ombra (per part de l' Aznar i de les FAES), els desnonaments, els ajuts a la Banca espanyola, la Llei Wert, el procés de les llengües a l' Aragó, les reformes lingüístiques a les Illes, el tancament de RTVV i ara la nova "llei de seguretat ciutadana".
No és res de nou, ja havien actuat contra el periodisme a Euskadi (casos Egin i Egunkaria), i contra altres sectors associatius. Però no passava res amb l' excusa de les actuacions "antiterroristes".
Però ara les actuacions tiràniques es van succeïnt a molts llocs d' això que en diuen Espanya.

L' actuació és ideològica, així de clar. En cas contrari podrien explicar en què es basen per fer una Llei de seguretat. Com no sigui per preservar la bandera (espanyola) i la unitat (d' Espanya), i tenir la darrera paraula sobre quin tipus de manifestacions es poden fer i quin tipus no es poden fer.


    Segons l’Agència Catalana de Notícies el Govern espanyol ha aprovat aquest divendres l'avantprojecte de llei de Seguretat Ciutadana. El text, que es preveu que s'aprovi al Congrés de Diputats espanyol el primer semestre de l'any que ve, preveu multes entre 1.001 i 30.000 euros a qui cridi consignes o dugui pancartes que siguin considerades segons el criteri neofranquista del Partit Popular “ofensives” amb el concepte d’Espanya, amb la bandera espanyola o amb institucions espanyoles, com, per exemple, la Corona. També es sancionaran les persones que es resisteixin a l'execució d'una resolució judicial, com en els casos de desnonaments d’habitatges hipotecats per la banca. El ministre del Interior, Jorge Fernández Díaz, ha explicat que la crema d'una bandera “és una ofensa” i serà considerada com a falta greu, sempre que no sigui constitutiva de delicte. És per això que l'autor podrà ser sancionat amb una multa de fins a 30.000 euros. 

Fernández Díaz ha fet aquestes manifestacions durant la roda de premsa posterior a la reunió del Consell de Ministres en què també ha descartat com a "ofensa, injúria o vexació" manifestar-se contra la unitat d'Espanya, sempre que sigui una mobilització de caràcter pacífic, ha puntualitzat. L'avantprojecte de llei de Seguretat Ciutadana ha arribat aquest divendres al Consell de Ministres després de dues setmanes de crítiques per part de l'oposició i d'alguns sectors socials. Amb tot, des d'Interior han insistit en desvincular la modificació del text de les queixes rebudes i han assegurat que l'ajornament respon a un procés de consultes i de millores plantejades per la resta de ministeris. El text presentat ha rebaixa de 21 a 7 les conductes considerades molt greus entre les quals hi ha qualsevol tipus de manifestació amb finalitat coactiva durant la jornada de reflexió en processos electorals. També seran considerades conductes molt greus la reincidència, les manifestacions en infraestructures crítiques, les intrusions en aquestes infraestructures, la fabricació i utilització d'explosius o l'enlluernament als conductors de mitjans de transport com avions o trens.  Deixarà de ser molt greu manifestar-se sense autorització davant el congrés o el senat i passarà a ser una infracció de caràcter greu en els casos que es "pertorbi la seguretat ciutadana". També es rebaixa a lleu, les faltes per amenaçar, coaccionar, injuriar o vexar els agents de la policia. Entre les greus també hi ha la negativa a dissoldre manifestacions, portar o exhibir armes de manera negligent o temerària o la prostitució en indrets on puguin haver-hi menors com centres, escolars, parcs, etc.També s'enfrontaran a sancions de fins a 30.000 euros aquells que es neguin a identificar-se davant els cossos i forces de seguretat de l'Estat. Les manifestacions que se celebrin sense autorització seran infraccions lleus però en els casos que s'empri la violència o puguin ocasionar greus pertorbacions per a l'ordre públic podran ser considerades com a greus o molt greus. Les infraccions lleus comportaran multes de 100 a 1.000 euros, les greus de 1.001 a 30.000 euros i les molt greus de 30.001 a 600.000 euros. 


dimecres, 27 de novembre de 2013

DATA I PREGUNTA CLARES, COM EN QUALSEVOL PAÍS NORMAL.

Aquests dies es parla continuament de la data i la pregunta. Si se' n parla tant és que molta gent d' aquest país encara no ho té clar.
Però, tot just és per això, perquè molta gents d' aquest país no ho té clar, perquè la pregunta ha de ser clara i senzilla. En relació a la data, ja anem justos de temps, esperem no anar tard i esperem una mica de valentia per part dels polítics i fer allò que farien en qualsevol país normal. No tenir por de la pregunta i plantejar-la de la manera més clara.
No fer-ho així, voldrà dir que hi haurà diferents interpretacions, a "posteriori", i tots els partits diran que han guanyat ells el referèndum.
Evitem embolics si us plau. Pregunta clara, com en tots els referèndum, ni més ni menys.

Trobem encertada la posició de l' ANC. També trobem encertat el posicionament de S.I. Del qual us afegim la seva nota de premsa. Pensem que en aquest tema està tot dit (només falta la "negociació" dels partits parlamentaris), però intentem no cansar més la població del país.

  

Solidaritat dóna suport a la pregunta proposada per l’ANC



Vol que Catalunya sigui un Estat independent?



Solidaritat Catalana per la Independència coincideix plenament amb la pregunta proposada per l'Assemblea Nacional Catalana pel referèndum sobre la independència:“Vol que Catalunya sigui un estat independent?”. Aquesta pregunta coincideix amb allò que porta defensant SI des de fa mesos, tant a través dels posicionaments de Solidaritat com de la iniciativa a la qual hi dóna suport: Referèndum Sí o Sí.

Així, la pregunta proposada per l’ANC compleix amb els requisits defensats per SI: pregunta clara pel referèndum, que contingui el concepte Estat independent, amb dues respostes clares (sí o no), políticament vinculant, i a celebrar tant sí com no, independentment de l'actuació de l'Estat espanyol, l'any 2014. .

Uriel Bertran, Secretari General de SI, considera que “ara és el moment de la valentia, de definir bé el procés i de tirar endavant el referèndum. Si fem les coses bé, amb una pregunta clara, determinem la data i som coherents, el 2014 serem independents”.

Solidaritat felicita l'ANC pel posicionament adoptat per en la seva Declaració de novembre, i treballarà perquè aquesta proposta esdevingui una realitat política, en coherència amb allò expressat pel poble de Catalunya en les seves multitudinàries mobilitzacions. Per això SI creu que cal una mobilització social continuada i exigent, per tal de fer que els responsables polítics compleixin amb la voluntat popular. És per això que Solidaritat dóna ple suport a la concentració convocada per la iniciativa Referèndum “Sí o Sí” el propvinent 15 de desembre a les 12.30 hores a la Plaça Sant Jaume de Barcelona per reclamar un referèndum amb pregunta clara sobre l'Estat independent, i anima a l'ANC i a la resta del catalanisme cívic i polític a unir esforços per accelerar, clarificar i culminar el procés d'independència que el poble català necessita i reclama.

divendres, 22 de novembre de 2013

Estat Català.Homenatge als catalans internats en camps de concentració-Camp d'Argelers 9.11.2013


Estat Català.Homenatge als catalans internats en camps de concentració-Camp d'Argelers 9.11.2013


Estat Català.Homenatge a les Brigades Internacionals -Camp d'Argelers 9.11.2013


Estat Català.Homenatge als catalans internats en camps de concentració-Camp d'Argelers 9.11.2013


Estat Català.Homenatge als catalans internats en camps de concentració-Camp d'Argelers 9.11.2013


Estat Català.Camp d'Argelers 9.11.2013


Estat Català.Homenatge als catalans internats en camps de concentració-Camp d'Argelers 9.11.2013


Estat Català.Homenatge als catalans internats en camps de concentració-Camp d'Argelers 9.11.2013


Estat Català.Homenatge als catalans internats en camps de concentració-Camp d'Argelers 9.11.2013


Estat Català.Homenatge als catalans internats en camps de concentració-Camp d'Argelers 9.11.2013


Estat Català.Homenatge als catalans internats en camps de concentració-Camp d'Argelers 9.11.2013


Estat Català.Homenatge als catalans internats en camps de concentració-Camp d'Argelers 9.11.2013


Estat Català.Homenatge als catalans internats en camps de concentració-Camp d'Argelers 9.11.2013


Estat Català.Homenatge als catalans internats en camps de concentració-Camp d'Argelers 9.11.2013


Estat Català.Homenatge als catalans internats en camps de concentració-Camp d'Argelers 9.11.2013


Estat Català.Homenatge als catalans internats en camps de concentració-Camp d'Argelers 9.11.2013


Estat Català.Homenatge als catalans internats en camps de concentració-Camp d'Argelers 9.11.2013


Estat Català.Homenatge als catalans internats en camps de concentració-Camp d'Argelers 9.11.2013


Estat Català.Homenatge als catalans internats en camps de concentració-Camp d'Argelers 9.11.2013


Estat Català.Homenatge als catalans internats en camps de concentració-Camp d'Argelers 9.11.2013


Estat Català.Homenatge als catalans internats en camps de concentració-Camp d'Argelers 9.11.2013


Estat Català.Homenatge als catalans internats en camps de concentració-9.11.2013


Cartell Prou Retallades.Joventuts d'Estat Català.Novembre 2013


dimarts, 19 de novembre de 2013

ESTÀS D' ACORD QUE CATALUNYA ESDEVINGUI UN ESTAT INDEPENDENT?

Després de constatar la mort de "l' ànima " catalanista del psc-PSOE i de la conversió dels Ciudadanos en referents de l' unionisme, queda el panorama polític molt definit.
Però no tenim clar encara la posició institucional de Catalunya, continuem sense data ni pregunta, ni visualització internacional del procés.
En aquests moments va bé l' article de l' Uriel Bertran de Solidaritat: "Estàs d' acord que Catalunya esdevingui un estat independent?"

 

La pregunta del milió


O més just, dels milions. Volem  la pregunta dels milions
 que ens hem manifestat sense descans, a 554 municipis en la consulta sobre la independència, a Barcelona el 10 de juliol de 2010 i l’11 de setembre de 2012 i arreu del país l’11 de setembre de 2013. Hem estat milions conformant l’imaginari col·lectiu de la llibertat, aconseguint esdevenir una  majoria social clara i ara tenim la voluntat inequívoca de ser preguntats en referèndum oficial i vinculant sobre la independència. Sense ambigüitats.


Estàs d’acord que Catalunya esdevingui un estat independent? Sí o no. Així de simple, així de clar, així de necessari, i així de rutinari, i així de convencional. És el que es pregunta arreu quan s’exerceix el dret a l’autodeterminació. Què van preguntar a Montenegro en el referèndum avalat per la Unió Europea: “Vol que Montenegro esdevingui un Estat independent?” Que pregunten a Escòcia: “Ha de ser Escòcia un Estat independent?” Què s’ha de preguntar quan milions de persones es manifesten per la independència? Sobre la independència. És el que passa i passaria arreu. Arreu, menys potser a Catalunya si s’imposen algunes tesis.

Quan alguns diuen que és necessari que federalistes i independentistes puguem votar el mateix, és per posar-se les mans al cap. Com poden votar el mateix els que es volen quedar a Espanya i els que en volen sortir? És com si els que volen mantenir les centrals nuclears i els que les volen tancar poguessin votar el mateix en un referèndum sobre el tancament de les centrals nuclears. No té ni cap ni peus.

No s’aturen aquí, la ignorància o la malícia és molt atrevida: els mateixos i d’altres diuen que la consulta ha de ser acordada amb l’Estat. Però com pot ser acordada amb qui ens ofega i espolia i a més ens necessita per, diuen, sortir de la crisi que ells han creat i a on ens han enfonsat? La llibertat no es demana, s’exerceix, es pren. L’aparheid es va acabar demanant permís al govern sud-africà? Els drets civils es van conquerir demanant permís al govern nord-americà? Les desenes de països que s’han independitzat d’Espanya ho van fer demanant permís al govern espanyol? El referèndum s’ha de convocar, presentar-lo al món amb una pregunta clara, s’han de posar les urnes i deixar que Espanya ens ajudi a mobilitzar la ciutadania amb els seus xisclets predemocràtics. Una oposició antidemocràtica i nacionalista espanyola que deixarà el món i als dubtosos d’aquí espaordits i predisposats a simpatitzar amb un procés d’autodeterminació just i impecablement democràtic. Amb aquesta estratègia el referèndum es guanyarà. Votant, o en el cas que Espanya gosés retirar les urnes –cosa altament improbable-, es guanyarà perquè el món entendrà en aquest context una declaració unilateral d’independència. Però hem d’arribar fins al final, amb convicció.

El dret a l’autodeterminació s’expressa etimològicament de forma molt clara: auto-determinació. No cal el permís d’Espanya per exercir el que el mot i el dret deixen molt clar: auto-determinació. Però sí que cal el que el mot també deixa molt clar: determinació. Catalunya necessita aclarir-se i no podem trigar més. El temps juga en contra nostra. Espanya esprem i ofega. I com més triguem més espremerà i ens ofegarà per fer desistir la classe política. Cal determinació.

Determinació per posar ja la data i la pregunta i obrir veritablement el procés polític i institucional per la independència. Perquè de procés obert en realitat només se n’ha obert un, el social. El polític i institucional resta a les beceroles. El món només s’ha fet ressò d’allò que el poble ha fet i ha construït. De l’esfera institucional, res ha cridat l’atenció del món. Això canviarà amb una pregunta clara i amb una data propera, el 2014.

La mobilització popular no es pot aturar. És ara, més que mai, que els polítics honestos necessiten l’ajuda del poble per guanyar la partida a la vella política de la transacció i l’engany. El diumenge 15 de desembre ens trobarem a la plaça Sant Jaume, en un migdia esclatant, per a exigir el referèndum “sí o sí” i la pregunta dels milions: estàs d’acord que Catalunya esdevingui un Estat independent? Amb el referèndum convocat, llavors cadascú es podrà vestir com bonament li plagui, que molt s’haurà fet i tot serà possible.

dissabte, 16 de novembre de 2013

LA FUNDACIÓ FRANCO EXIGEIX L' ESTAT D' EXCEPCIÓ A CATALUNYA.

La subvencionada Fundación Francisco Franco recorda al seu referent i aprofita per exigir l' aplicació de l' estat d' excepció a Catalunya.
Un sondeig per veure les reaccions entre les seves files unionistes i les altres.
Aquesta és la nota que ha sortit en alguns mitjans, aquesta és de Nació Digital:



La Fundació Franco vol empresonar Fainé i Roca per «traïdors»

L'editorial del mes de novembre també exigeix que s'apliqui l'estat d'excepció a Catalunya


L'editorial del mes de novembre de la Fundació Francisco Franco (FNFF) reclama tancar a la presó alguns catalans, als quals arriba a citar pel seu nom: "És preferible enviar a la presó o l'exili a Roca Junyent, Carles Viver i Pi Sunyer, Isidoro (sic) Fainé i quants traïdors a la comunitat nacional, siguin actors intel·lectuals o polítics, estiguin en aquest contuberni".

La Fundació Francisco Franco no es queda curta i també reclama al govern espanyol que "atès que el referèndum secessionista segueix obstinadament endavant, es recorri, en defensa de l'Estat de Dret, d'Espanya i del poble sobirà espanyol, a l'article 155 de la Constitució, que permet al Govern, amb aprovació per majoria absoluta del Senat, suspendre temporalment l'autonomia en nom de l'interès general". A més, l'entitat també demana que s'imposi "l'article 32 de la Llei Orgànica dels estats d'alarma, excepció i lloc" contra Catalunya
.

dimarts, 12 de novembre de 2013

E.C. VA FER UN HOMENATGE ALS SEUS MILITANTS I DIRIGENTS TANCATS A ARGELERS I A TOTS ELS CATALANS/ES I REPUBLICANS EN GENERAL.

Dissabte al matí Estat Català  va fer un homenatge a les persones tancades al camp d' Argelers (Catalunya del Nord) i un recordatori als tancats als altres camps. Tenint en compte que molts militants d' EC i bona part de la seva direcció van estar en aquest camp.


Ens afegim en la part que ens toca a recuperar la memòria històrica d' aquest país i pengem la introducció històrica amb la qual es va començar l' acte:

L’ EXILI CATALÀ.
Després de la Batalla de l’ Ebre, l´Exèrcit Republicà (i per tant també les brigades catalanes) van anar retrocedint terreny de manera constant. A Catalunya (reraguarda) les dades eren impressionants: 702.000 refugiats republicans havien arribat a Catalunya des del començament de la guerra fins a mitjans del 1938, si afegim els dels darrers mesos de guerra, tindrem una xifra molt propera a 1.000.000 de refugiats no catalans, alguns dels quals es van afegir als catalans que van començar l´èxode en direcció a França.
La procedència d´aquests desplaçats era : 339.000 refugiats d´Extremadura i Castella La Manxa, 153.000 d´Andalusia, 121.000 d´Astúries i Cantàbria, 50.000 d´Euskadi i 39.000 de l´Aragó.
Els bombardejos feixistes sobre ciutats i pobles catalans no es van aturar fins el darrer dia de l´ ocupació de Catalunya. Entre el 25 de desembre de 1938 i el 15 de gener de 1939 (en només 21 dies) hi va haver bombardejos contra 36 localitats catalanes, segons l´historiador Josep M. Solé Sabaté. Algunes ciutats van ser bombardejades diverses vegades, les més castigades van ser Tarragona 14 bombardejos, Barcelona 11 bombardejos i Reus 10 bombardejos. 
Passat tot això, els primers refugiats van arribar a la frontera, però el Govern francès l´havia tancat i no la va obrir fins la nit del 27 al 28 de gener (només per a les dones i criatures). El Govern francès va fer un càlcul de 2.000 refugiats per dia, però les previsions eren infinitament superiors, així que tres dies més tard van permetre l´entrada als ferits i després a tothom. L´allau era evident.
Els excombatents republicans van haver d´esperar fins la tarda del 5 de febrer i aquella primera nit ja van travessar la frontera 20.000 soldats i oficials republicans. El pic més alt de pas va ser pel Pertús en que en un dia de febrer van passar gairebé 50.000 soldats republicans.

Els governants republicans van passar la frontera per separat. Els dirigents espanyols: Azaña, Martínez Barrio, Negrín van passar el 5 de febrer per la Vajol fins al poblet de les Illes (ja a la Catalunya del Nord) i des d´allà fins a Perpinyà, una vegada arribats a Perpinyà, Negrín va tornar pel mateix camí cap a la Vajol i de retorn va trobar al Govern català i al basc: Lluís Companys, Carles Pi i Sunyer, Josep Taradellas, Antoni M. Sbert, Pere Bosch i Gimpera i el lehendakari basc José Antonio Aguirre. Negrín va refusar l´oferta de Companys d´acompanyar-los i van seguir cadascú el seu camí.

EL CAMP D’ ARGELERS.
Molts militants i dirigents d’ EC van acabar al camp d’Argelers, tenim documentació de l´estada d´en Marcel.lí Perelló (ex Secretari General d’ EC) el febrer de 1939 a Argelers, confirmada per Miquel Ferrer i Sanxís, ex.secretari general de l´UGT i antic company seu a la Presó Model els anys 1926-27.

En aquell any va  ser molt polèmic el mot camp de concentració. Cal recordar les paraules d´Albert Sarrault, Ministre de l´Interior francès, que va explicar així el tema en una visita al Rosselló l´1 de febrer de 1939: Ho tornem a repetir: el camp d´Argelers de la Marenda no serà un lloc penitenciari, però sí un camp de concentració. No és la mateixa cosa. Els asilats que hi passaran, hi restaran només el temps necessari per preparar llur trasllat o, segons llur opció, el lliure retorn a Espanya.
El primer camp de concentració va ser el d´Argelers de la Marenda. Poc abans, una mena de centres d´acollida havien estat instal.lats al llarg de la frontera: El Voló (per als refugiats que arribaven pel Portús), Prats de Molló, Arles de Tec i Sant Llorenç de Cerdans (per als que arribaven pel Coll d´Ares), La Tor de Querol, La Guingueta d´Ix i Montlluís (per als que arribaven per Puigcerdà).

Argelers es va obrir el 5 de febrer (alguns historiadors diuen que el mateix 1 de febrer)   i estava instal.lat a la platja directament, dos dies més tard es va obrir el camp de concentració de Sant Cebrià i el dia 9 del mateix mes va obrir el camp del Barcarès. Aquests camps estaven fets per als refugiats que entraven als centres d´acollida per la part oriental (Cervera, el Portús i la Vajol).
Els camps de l´interior, al Vallespir i la Cerdanya eren: els camps d´Arles, la Guingueta d´Ix, Prats de Molló, la Tor de Querol i Sant Llorenç de Cerdans, i eren destinats als refugiats que passaven per l´interior (Puigcerdà, Coll d´Ares, etc.), però aquests darrers camps van anar tancant degut a les baixes temperatures de l´època. 
La xifra aproximada de refugiats que van anar a parar als camps de la Catalunya del Nord va ser de 275.000 persones. Els camps de concentració més atapeïts eren els de Sant Cebrià amb 100.000 refugiats i Argelers amb 80.000, que era on estava en Marcel.lí Perelló.      

El cas és que es van comptabilitzar, segons l´historiador Daniel Díaz Esculies 471.000 persones exiliades en territori francès i nord-català el febrer de 1939, després de l´enfonsament quasi total de la República a finals del mes anterior i afirma que era un voluminós conjunt interclassista…dels quals més de 100.000 eren catalans, entre els quals predominaven les classes obreres i populars..
També afirma Daniel Díaz Esculies que globalment, l´emigració catalana va tenir una personalitat pròpia i no es fongué mai en el sí de l´espanyola, amb la qual als períodes de consens seguien els de dissens o d´ignorància mútua.

Les xifres farien poca variació i l´historiador Javier Rubio, comptabilitzava 440.000 persones refugiades a França, a finals de març de 1939.

Estat Català va intentar obtenir dades del seus militants i un informe elaborat pel Consell Executiu d´EC a l´exili, ja al juny de 1939, donava per bones aquestes dades dels seus militants als camps de concentració: 148 al camp d´Agde, 48 al camp de Bram, 34 al de Set-Fonts, 25 al de Vernet i un nombre encara indeterminat al camp d´Argelers, on havien anat a parar militants i dirigents d´EC, com Borrell, Marcel.lí Perelló, Lluis Serres, etc.
També va anar a parar a Argelers un altre militant d´EC, Octavi Viladrosa, que va explicar molt graficament com era el camp: una platja immensa, nua, sense una sola casa a la vista, sense un arbre a l´horitzó. Argelers es va haver de dividir en dos camps, un de civil i un de militar i una riera seca separava un de l´altre. Explicava que la brisa freda de la mar ens travessava els ossos. Una espècie d´epidèmia s´escampà per tot el camp. Cadascú n´és víctima, en qualsevol moment del dia, la diarrea…

A Argelers, Viladrosa, hi va trobar companys de militància, com Lluís Serres (del Comitè central d´EC) acompanyat del seu sogre, l´Amadeu Bonet  (Capità de la 132 Brigada Mixta), Torrents (germà del Comissari polític) i Valero del Casal d´EC de Gràcia, entre molts d’ altres militants d´Estat Català..

dilluns, 4 de novembre de 2013

9 de novembre a la Diada de la Catalunya del Nord (TRACTAT DELS PIRINEUS)

Aquest proper 9 de novembre (dissabte), es commemora el Tractat dels Pirineus, que significà l'annexió de la Catalunya Nord a França.
Enguany tornarem a omplir els carrers de Perpinyà per reivindicar que som un sol poble. 
 Les Joventuts Estat Català participen a la Diada de Catalunya Nord del dissabte 9 de novembre.
Organitzen un Bus desde Barcelona. Preu joves 10€ i els menys joves 30€.

Programa 9 de Novembre Diada de Catalunya Nord:
8h matí
-Sortida de l’autobús des de la Plaça Universitat

10.30h matí
-Homenatge als catalans i a tots els antifeixistes internats als camps
Lloc: Argelers Platja (al nord de la platja d'Argelers). Rosselló
Monòlit commemoratiu a la memòria dels 100.000 republicans. (antic camp de concentració d’Argelers

11.30h mati
-Sortida cap a Perpinyà

16h
Inici de les animacions a diverses places del centre de Perpinyà

16.30h
Preparació de la Via del Nord

16.59h 
SUMEM per Catalunya Nord "Cadena del Nord" 

17.30h 
Parlament a Plaça de la Victòria

18h
Estelada d'espelmes

19h
Tornada a Barcelona

Per apuntar-vos a l’autobús envieu un correu ajecestatcatala@gmail.com 
A través de facebook també trobareu tota la informació:https://www.facebook.com/events/480343825413885