dimarts, 29 de desembre de 2009

NOVES POBLACIONS CATALANES QUE S´AFEGEIXEN A LES CONSULTES


Diferents noticies d´aquesta setmana sobre noves iniciatives per fer consultes independentistes a diferents llocs de Catalunya. Algunes d´elles a capitals de comarca. Aquesta dinàmica no s´atura i és molt positiu que el Pallars s´afegeixi amb tota l´empenta en aquesta dinàmica i les seves dues capitals també (Sort i Tremp).

L’Ajuntament de Sant Just dóna suport a la Consulta

Ahir dimecres 23 de desembre, el Ple de l’Ajuntament de Sant Just Desvern va aprovar la moció en suport a la Consulta sobre la Independència de Catalunya que la plataforma Sant Just Decideix! organitzarà el 25 d’abril de 2010 al municipi.

Van votar a favor de la moció els cinc regidors i regidores del grup de Convergència i Unió, els dos regidors d’ICV-EUiA i les dues regidores d’Esquerra. Van votar-hi en contra els set regidors i regidores del Partit dels Socialistes de Catalunya. La regidora del Partit Popular no estava present en el moment de la votació.

Sant Just Desvern se suma així als altres municipis del Baix Llobregat, com Esparreguera, Collbató, Begues o Molins de Rei, que també celebraran la Consulta sobre la Independència en les properes dates.


Valls, una altra capital de comarca que farà consulta

Valls es convertirà en la tercera capital de comarca de Tarragona i en la segona ciutat més gran de la demarcació, amb 24.710 habitants, que celebrarà una consulta sobre la independència. La plataforma Valls Decideix s’ha constituït aquesta setmana i ja compta amb vuitanta voluntaris i l’adhesió de trenta entitats representatives, com ara les dues colles castelleres, el Club de Bàsquet Valls, la Federació d’Associacions de Veïns o l’Institut d’Estudis Vallencs. Els seus promotors han acordat fer el referèndum el 25 d’abril, després que dues altres capitals de comarca de Tarragona, el Vendrell i Montblanc, hagin decidit cridar a les urnes els seus habitants el 28 de febrer.

La moció de suport a la consulta es debatrà en el ple municipal a finals de gener i s’aprovarà amb el suport dels deu regidors de CiU, els dos d’ERC i el que té la CUP. El 30 de novembre les tres formacions van fer una roda de premsa conjunta per deixar clar que donarien suport a la consulta i, d’aquesta manera, animar la societat civil a promoure-la. Joan Batet, un dels impulsors del referèndum, va explicar ahir que “intentarem que els set regidors del PSC s’abstinguin”. L’objectiu de la plataforma és superar el 30% de participació en una ciutat on les forces sobiranistes van aconseguir el 60% dels vots en les eleccions municipals. La convocatòria del referèndum a Valls vol ser l’estímul perquè altres pobles de la comarca s’hi afegeixin

BADALONA- L´exalcalde de Badalona Joan Blanch (PSC) vol una consulta sobiranista a la seva ciutat

S´implicarà amb Badalona Decideix. Qui va ser alcalde de Badalona entre 1983 i 1999, el socialista Joan Blanch, anima la societat civil badalonina a què celebri una consulta independentista com les que van tenir lloc diumenge a 166 poblacions d´arreu del país.

En aquest context, segons informa ABC, va ser quan l´històric alcalde socialista va explicar que a ell li agradaria que finalment es pogués celebrar i es va mostrar disposat a implicar-se en els treballs de promoció de la consulta si es crea la comissió promotora Badalona Decideix. També va confessar que actualment veu ´la independència de Catalunya com la millor opció possible´.

Es constitueix "Lo Pallars decideix"

Aquest diumenge s’ha celebrat al Comú de Particulars de La Pobla de Segur l’assemblea constituent de la plataforma ciutadana “Lo Pallars decideix”, amb l’objectiu de promoure l’organització de consultes sobre la independència als municipis del Pallars i oferir suport a les diferents comissions locals que es puguin crear.

Amb l’assistència de representants de diferents entitats i ciutadans de tota la comarca, inicialment s’han organitzat grups de treball a 8 municipis del Jussà : Conca de D’alt, Isona i Conca Dellà, La Pobla de Segur, La Torre de Capdella, Llimiana, Salàs de Pallars, Senterada i Tremp, i 2 del Sobirà : Farrera i Sort.

Els membres de la plataforma demanaran a la ciutadania, a totes les entitats i als partits polítics la seva adhesió i col•laboració, amb la intenció de fer les consultes el 25 d’abril, i també demanaran a tots els ajuntaments que es voti una moció a favor de suport a les consultes.

diumenge, 27 de desembre de 2009

HEREU AL MIG DEL CAMP DEL PARTIT CATALUNYA-ARGENTINA ?


Bon article d´en Vicent Partal.

Què hi feia Hereu al mig del camp?
23.12.2009
Escena final al Camp Nou. Ix a la gespa el president Montilla enmig d'una esbroncada notable. Rebut en silenci el president Benach. I esbroncada més que notable per a l'alcalde Hereu. Caram. Però què hi pintava allà, amb la selecció, el líder del sector espanyolista del PSC?

Abans, aquests papers, els feien el president Maragall o el vice-president Carod. Hi ha hagut anys que el president de la Generalitat ni tan sols s'ha dignat assistir al partit ritual de la selecció catalana. I ahir al vespre, de sobte, tots eren al mig de la gespa. Sotmesos als crits del públic, és cert. Però xuclant càmera.

El president Montilla, al final, era en el seu lloc. És el president de tothom. Supose que no li devia fer gens de gràcia ser rebut amb tot l'estadi cridant, cridant-li, independència!, però ell era on havia de ser. La sorpresa monumental és què hi feia l'alcalde de Barcelona. Què hi feia, vull dir en una posició tan preeminent i amb tant repartir abraçades. Supose que, si ell va baixar-hi, també haurien pogut baixar a la gespa alguns dels altres batlles presents al camp. Però era sol; fent campanya electoral, diria jo.

Una campanya electoral desconcertant, tanmateix. El càrrec públic més espanyolista del PSC és Jordi Hereu. O això diuen els fets i els comentaris del seu partit mateix. Ell que no es posa pedres al fetge a l'hora de votar amb el PP per tal que l'exèrcit espanyol continue present a Montjuïc, o a l'hora de proposar un estrambòtic domini .bcn amb la voluntat d'amagar el .cat. Ell que diu, després de la victòria europea de la selecció espanyola de futbol que ha estat una nit fantàstica, ignorant o amagant els gravíssims incidents causats pels hooligans de la 'roja'. Ell que, diuen, està content de la proposta de referèndum sobre la independència a Barcelona perquè creu que és l'ocasió d'enfonsar Trias i Portabella, bo i defensant un No que ell creu que guanyarà.

I aquest alcalde, què hi pintava ahir, al mig del camp, abraçant els jugadors que duien la samarreta catalana? Les enquestes asseguren que aconseguirà un resultat històric, la primera derrota del PSC. Allò que era tan lluny de les possibilitats de Serra i de Maragall, fins i tot de Clos. És per això que ara està disposat a arrimar-se a qualsevol arbre, confiant que oblidem qui és i què defensa? Els xiulets del públic, molt superiors encara als que acabava de rebre el president Montilla, suggereixen, tanmateix, que els espectadors no tenien la memòria curta. Per sort.

dijous, 17 de desembre de 2009

SOBRE LA PARTICIPACIÓ A LES CONSULTES INDEPENDENTISTES.


EL 27,5% DE PARTICIPACIÓ ES UN GRAN ÈXIT, DIR EL CONTRARI ES UNA GRAN MENTIDA.
NO ENS DEIXEM ENGANYAR:

Sabeu quin percentatge d'electors (sobre cens electoral) va treure el PSC: el 15,21%
Sabeu amb quin percentatge del cens electoral governa el Sr Montilla (Tripartit) el: 28,5%
Sabeu hores d'ara quin percentatge obtindria el PP sobre el cens electoral i Guanyaria quasi per majoria absoluta, el 24%

Després del terratrèmol de diumenge, s'han alçat moltes veus parlant de si un 15%, un 20% o un 30% és poc o molt. Sabeu quin és el percentatge del cens electoral que va obtenir el 2006 el PSC per poder governar a Catalunya? Us imagineu quin percentatge del cens va votar Montilla? Doncs exactament un 15,21%. Sorpresos? És tan senzill com saber que el PSC va treure un 26,8% dels vots emesos sobre una participació total d'un 56,77%. Potser el que sorprèn és que l'endemà d'unes votacions tothom s'atreveixi a opinar subjectivament sobre si un cert nombre de vots és molt o poc, però ningú sigui capaç de donar xifres que corroborin la seva opinió. Quant suma tot el tripartit sencer? Doncs PSC+ERC+ICV van sumar el 2006 ni més ni menys que un 28,54%. Poc o molt?

I ja que parlem de sobiranisme, potser una altra bona dada seria saber quin percentatge del cens va votar els partits considerats catalanistes. Doncs si sumem els vots de CIU i els d'ERC a les últimes catalanes el total de vots és d'un 25,82% del cens. Sorpresos un altre cop?

Potser ara que un 30% del cens on s'ha fet la consulta ha votat a favor de la independència ja no ens semblarà tan poca cosa i la gent podrà valorar-ho millor. Arribar a les xifres a què s'ha arribat amb els mitjans amb què s'ha fet és extraordinari. De fet, qualsevol opció política catalana que hagués aconseguit que la votés un 30% del cens hauria assolit una única cosa: la majoria absoluta al Parlament de Catalunya.

Escrit per Josep Comas i Font

dilluns, 14 de desembre de 2009

RODA DE PREMSA DELS OBSERVADORS INTERNACIONALS.


Els observadors internacionals remarquen 'la lliçó de gran democràcia' dels catalans.

14.12.2009 ! 15.47h.

Barcelona (ACN).- La delegació d'observadors internacionals, que van intervenir durant la jornada de votació sobre la independència de Catalunya, han destacat aquest dilluns que aquest diumenge es va donar una 'lliçó de democràcia' a Catalunya.

Així ho ha dit el líder del partit IRS (Independència República de Sardenya), Gavino Sale, qui ha declarat que 'el nucli fonamental i filosòfic del dret a l'autodeterminació no pressuposa cap autorització de l'estat central'.

Mentre, Daniel Turp, vicepresident del Partit Quebequés, ha ressaltat 'l'honestedat i el caràcter democràtic del referèndum'.

Eleccions netes i lliçó de democràcia.

dissabte, 12 de desembre de 2009

BARCELONA DECIDEIX IMPULSA TAMBÉ UN REFERÈNDUM.

Barcelona Decideix presenta una proposta de consulta per al 25 d'abril
CiU, ERC, ICV i CUP no tenien constància de la iniciativa que també desconeixien la gran majoria d'associacions i entitats • Alguns membres de la Coordinadora Nacional donen suport a la plataforma
Sorpresa entre els partits polítics i associacions de Barcelona davant la constitució de la plataforma Barcelona Decideix, que s'ha presentat en conferència de premsa avui al migdia davant de la Sagrada Família sense cap cara pública que, de moment, li doni suport. Ni CiU, ni ERC, ni ICV, ni les CUP, ni tampoc altres associacions i entitats de la ciutat, no tenien constància d'aquesta iniciativa.
'Ho ha impulsat un grup promotor, però ara estem oberts a qualsevol participació', ha dit Uriel Bertran, membre de la Coordinadora per la consulta sobre la independència.
'Ara començarem a parlar amb els partits polítics, les associacions i les entitats de la ciutat perquè s'hi adhereixin', diuen. Barcelona Decideix pretén fer la consulta sobre la independència el dia 25 d'abril i es tirarà endavant encara que l'Ajuntament no hi doni suport.

En la conferència de premsa han intervingut algunes de les persones que donen suport a la plataforma com Lluís Vila, president de l’Associació de Veïns Font d’en Fargues i Medalla d'Honor de Barcelona; Isabel Pallarès, Secretària General de la Intersindical-CSC i Ramon Carner, President del Cercle Català de Negocis. Els membres de la Coordinadora per la consulta sobre la independència que donen suport a la plataforma són Uriel Bertran, Josep Manel Ximenis, David Vinyals i Anna Arqué.
ERC portarà al Ple de l'Ajuntament de Barcelona la consulta per la independència
El grup municipal d'ERC a l’Ajuntament de Barcelona ha anunciat avui a la tarda, mitjançant un comunicat, que portarà al Ple la proposta d’organitzar a Barcelona un referendum per la independència tant aviat com sigui possible, atenent així la iniciativa presentada avui per la plataforma Barcelona Decideix.

EL 13-D, VOTEU ¡


Voteu.
(article d´en V. Partal).

Diumenge 700.000 persones tenen la possibilitat de votar en els 170 referèndums convocats. I diumenge n'hi haurà prou de votar. És així de senzill i d'indeturable, tot alhora. Perquè per a eixir de la dinàmica exhauria en què ens trobem i tornar la il·lusió a aquest país n'hi ha prou de ficar la papereta a l'urna.

Dos mesos després de l'històric referèndum d'Arenys de Munt les consultes sobre la independència poden esbossar diumenge un panorama nou. Un nombre elevat de votants corroboraria això que ja és una evidència en les converses i en els debats: que la centralitat del país s'ha mogut i que la independència ja no és vista com un objectiu maximalista, sinó precisament com l'únic possibilisme que pot assegurar que aquelles aspiracions de llibertat nascudes durant la nit franquista es mantinguen en els mínims necessaris i puguen créixer per adequar-se al segle en què vivim.

Hi ha moments de la història col·lectiva en què calen herois, persones que arrisquen, que se la juguen. Diumenge, no. Diumenge n'hi haurà prou d'eixir al carrer i votar. Amb il·lusió i amb fermesa. Sense dramatismes, però sense frivolitats. Ara no discutim el dret de decidir, l'exercim. I exercint-lo demostrem a Espanya i a Europa que les fórmules envellides ja no ens serveixen i que estem disposats a prendre el futur en les nostres mans. Simplement, perquè és nostre.

Converteix a PDFEnvia l'articleImprimeix l'articleXarxes socialsdirector

dissabte, 5 de desembre de 2009

PROHIBIDES MANIS FALANGISTES PEL 13-D


Interior prohibeix les manifestacions de la Falange pel 13-D
Les avança al 12 per evitar aldarulls.

El Departament d'Interior ha decidit aquest dijous no autoritzar les manifestacions que pretenia fer la Falange Española el dia de les consultes sobre la independència del 13 de desembre i les ha avançat un dia, al 12 de desembre, per 'evitar aldarulls'. Segons han informat fonts d'Interior, la determinació s'ha pres en base a l'informe policial dels Mossos d'Esquadra que alertava del risc d'aldarulls i a les objeccions fetes pels ajuntaments dels municipis on es faran les consultes i on Falange es volia manifestar. Els promotors de les consultes havien reclamat a Interior que no autoritzés les concentracions falangistes perquè els ajuntaments no podrien garantir el dispositiu de seguretat.
Aquest dimecres mateix els promotors de les consultes van avisar al Departament d'Interior que, si autoritzava les manifestacions anunciades per Falange, els ajuntaments 'no estan en disposició de garantir la seguretat'. Ho van fer en una carta adreçada al conseller d'Interior, Relacions Institucionals i Participació, Joan Saura, on l'instaven a no autoritzar les manifestacions.
Ara caldrà veure si Falange segueix el mateix patró de la consulta d'Arenys de Munt i decideix recórrer davant de la justícia la decisió d'Interior emparant-se en el dret constitucional a manifestar-se, i si la justícia torna a tombar la decisió d'Interior i permet les concentracions falangistes el 13-D. Falange ha manifestat la seva intenció de fer concentracions a una setantena de municipis dels més de 160 als quals es faran les consultes.
La seva intenció era que entre 40 i 50 falangistes participessin en cada concentració. Com a resultat de la concentració falangista d'Arenys de Munt, el passat 13 de setembre, diversos eurodiputats de la majoria de grups del Parlament europeu van manifestar la seva incomprensió sobre 'com a l'Europa occidental un grup feixista que defensa els postulats de la dictadura franquista encara es pugui manifestar impunement'.

dijous, 3 de desembre de 2009

ESCÒCIA PREPARA EL REFERÈNDUM PEL 2010


Salmond: 'Escòcia es troba en un procés irreversible d'independència'
El primer ministre escocès ho diu en la conferència inaugural del 75è congrés de l'SNP
El primer ministre escocès i president del Partit Nacional Escocès (SNP), Alex Salmond, ha dit avui en la conferència inaugural del 75è congrés del seu partit que Escòcia viu un procés irreversible d'independència. Salmon va presentar fa un mes el programa legislatiu que incloïa un referèndum va demanar el suport dels parlamentaris escocesos per aprovar-lo. De fet, el liberdemòcrates van dir fa dos dies, per primera vegada, que ja no tancaven la porta al referèndum.
L'escenari per a la consulta semblava inicialment complicat, perquè l'SNP governa en minoria i la resta de partits havien dit que no hi donarien suport. El canvi d'actitud dels liberaldemòcrates, però, podria facilitar que s'aprovés la llei que permeti la consulta ara que falten només uns mesos per a les eleccions al Parlament i que la convocatòria del referèndum té cada cop més suport popular.

Amb els vots dels liberaldemòcrates (16) i el suport dels dos diputats dels verds, l'SNP (47) en tindria prou per aprovar la llei que permetria fer el referèndum, previst per l'any que ve.

'Els partits londinencs ja no poden mantenir el refús al dret de la gent de triar el futur per a Escòcia en un referèndum', ha dit Salmond, que ha afegit: 'Si aquests partits no donen el vot a la gent, la gent no els donarà a ells el vot'.

divendres, 27 de novembre de 2009

ELS REFERÈNDUMS CATALANS ES DEBATRAN A EUROPA.


La presidenta del subgrup parlamentari de l'Aliança Lliure Europea (ALE), la Jill Evans ha demanat avui al plenari del Parlament Europeu que els referèndums de Catalunya es debatin al Consell europeu del 10 i de l'11 de desembre.

L'eurodiputada del Plaid Cymru va signar la declaració dels diputats de l'ALE i del Sinn Féin en favor del dret de decidir dels ciutadans de Catalunya. Poc a poc, anem obrint camí en favor del reconeixement d'un dret fonamental com aquest.
Esperem que, tard o d'hora, el dret a l'autodeterminació esdevingui un dret més reconegut internacionalment.
Els canvis són lents, però van calant.

dijous, 26 de novembre de 2009

LES CONSULTES I LA TV 3


CATALUNYA SÓM TOTS: VOTA!!!!!
13-D
Si teniu un minut...llegiu i si hi esteu d’acord, escriviu a TV3!!!!!!
I si voleu, envieu-ho als vostres contactes, ens hem de fer sentir!

Arran de la consulta popular d’Arenys de Munt del 13 de setembre
(13-D), la societat civil catalana, s’està organitzant per demanar al
Parlament Europeu el dret a poder fer una consulta democràtica sobre
la independència de Catalunya.

El proper 13 de desembre (13-D), mes de 150 municipis catalans, amb
les mateixes normes i criteris, faran la consulta, per poder sumar
tots plegats i expressar a la comunitat internacional, quina és la
voluntat d’aquest país.

Aquesta nova via neix de les Directrius europees, aprovades per tots
els estats que la composen, inclòs l’Estat espanyol.
Sens dubte estem iniciant el camí històric de fer realitat la nació
catalana com un estat de dret, independent, democràtic i social
integrat a la Unió Europea, si així ho decideix de manera democràtica
la ciutadania.
Els mitjans de comunicació escrita, en fan un ressò discret, però els
grans mitjans corporatius de ràdio i televisió, obvien aquests fets
per consignes que coarten la llibertat dels professionals dels mitjans
informatius.
PER QUÈ TV3 NO INFORMA als propis CATALANS que comencem a canviar el
rumb de la nostra història?

Si us plau, pregunteu:

a la Corporació Catalana: comunicacio@ccma.cat
o directament a TV3: premsa@tv3.cat o direccio@tv3.cat > o
politica@tv3.cat

Envieu un mail en aquests links i pregunteu: per què TV3 no informa a
la ciutadania de totes les activitats que s’estan fent arreu de
Catalunya a l’entorn de les consultes sobiranistes del 13-D?

(Redacteu-la si us plau amb les vostres pròpies paraules i
expressions. Es tracta de no voler ser ofensius, tant sols demanar que
ens ho aclareixin GRÀCIES...)
També us agrairíem que compartiu aquesta pregunta amb els vostres
amics i amigues de la xarxa.
GRÀCIES DE NOU...

"No et limites a contemplar aquestes hores que ara vénen,
baixa al carrer i participa. No podran res davant d´un poble unit,
alegre i combatiu" Vicent Andrés Estellés

dijous, 19 de novembre de 2009

CONTINUEN LES PRESSIONS CONTRA ELS REFERÈNDUMS.


Ara també hi ha pressions a Tàrrega, fins i tot en un Institut d´Educació, amb l´excusa ridícula de que el tema tractat "no devia tenir res a veure amb el curriculum".
Senyors i senyores "inspectors" d´educació: quants temes es debaten als instituts que estan fora de curriculum ? I que continuïn debaten, tant de bo, perquè la història es viva.
No una cosa morta com la volen ensenyar des d´Inspecció (si més no a Tàrrega ha quedat molt clar).
Tant mal els fa una consulta popular que han d´utilitzar excuses ridícules i als "inspectors".

Aquesta és la noticia, tal com l´hem rebut:

L'institut de Tàrrega anul·la la conversa informativa sobre les consultes per pressions d'Educació
L'exposició informativa dels referèndums sobre la independència, organitzada per l'Institut Alfons Costafreda de Tàrrega ha estat suspesa per la directora. S'havia de fer avui, però el Departament d'Educació li va fer arribar una 'recomanació' perquè, si de cas, la fes fora d'hores lectives, segons que ha explicat una de les portaveus de la coordinadora de les consultes, Anna Arqué. Fonts d'Educació atribueixen la carta a la inspecció de zona.

Fonts oficials del Departament d'Educació han explicat a VilaWeb que aquesta era la manera habitual d'actuar d'inspecció de zona: 'Com que l'activitat era organitzada per una associació, inspecció ha recomanat que es fes fora de l'horari lectiu, oimés que l'exposició no devia tenir res a veure amb el currículum.'

La carta i les pressions telefòniques dels mitjans espanyols, han decidit la directora. 'Havia de ser una conversa informativa, però s'ha polititzat molt. Han telefonat molts mitjans, alguns amb ganes de brega, quan la pretensió era simplement d'oferir informació als alumnes', explica Montse Minguell, coordinadora pedagògica de l'institut.

La coordinadora per la consulta sobre la independència presenta avui a l'institut Manuel de Pedrolo de Tàrrega un crèdit acadèmic 'per a promoure el debat i perquè el jovent entengui les diferents opcions polítiques de govern que hi ha', segons que ha dit una de les portaveus, Anna Arqué, a VilaWeb. També ha dit que posaven aquest crèdit a disposició de tots els municipis que faran la consulta

dissabte, 14 de novembre de 2009

ESPANYA INTENTA EVITAR UN PARTIT CONTRA CATALUNYA EN FUTVOLEI.


Espanya intenta evitar un partit contra Catalunya en un torneig de futvolei
El Consell Superior d'Esports estatals ha enviat una carta d'advertiment l'Associació Catalana de Futvolei, organitzadora del campionat, perquè no admeti l'equip de la samarreta roja.

Un equip amb samarreta roja i la paraula España escrita al pit s'enfrontarà a un altre que lluirà un equipament groc i anomenat Catalunya. Serà en el torneig de futvolei internacional que es juga aquest cap de setmana a Coma-ruga, organitzat per l'Associació Catalana de Futvolei i beneït per la Federació Internacional del mateix esport.

La imatge d'aquesta confrontació, España-Catalunya, és un dels malsons de les autoritats esportives de l'Estat i, per intentar evitar-la, ha adreçat una carta amenaçadora als organitzadors del torneig. Segons han explicat fonts de la Plataforma Proseleccions Catalanes, el Consell Superior d'Esports estatal ha fet arribar aquest text, en el qual adverteix que podrien incórrer en una il•legalitat si permeten que un equip no reconegut per aquest organisme com a selecció espanyola juga amb els escuts i símbols estatals.

Es refereixen a l'equip de l'Associació Espanyola de Socker-Volei, una entitat equivalent a una federació però que encara no té reconeixement oficial: el futvolei, per tant, no està reconegut oficialment com a esport per les autoritats espanyoles, perquè no compleix requisits com tenir un mínim de 40 equips. Les autoritats catalanes, en canvi, sí que el reconeix, i la Federació Internacional té la Federació Catalana com a membre de ple dret.

L'equip espanyol, però, no utilitza la samarreta de la selecció estatal ni cap que la imit ni l'escut o la bandera espanyola: com la resta d'equips participants, portaran una samarreta d'un color –el vermell, això sí–, amb el nom del país al qual consideren que pertanyen –Espanya– i el logotip de l'entitat, registrada legalment com a entitat privada, de la mateixa manera que ho és qualsevol federació esportiva.

El Torneig AutoEquip Open Internacional de Futvolei 2009, en categoria masculina i femenina, es jugarà aquest dissabte i diumenge a la platja del Riuet de Coma-Ruga, al Vendrell.

Catalunya, Espanya, Brasil, Portugal, França i Alemanya jugaran dissabte les eliminatòries prèvies i diumenge es disputaran les dues semifinals: les femenines (10:00 i 10:40) i les masculines (11:20 i 12:00). La final femenina serà a les12:45 i la masculina, a les 13:30.

dimecres, 11 de novembre de 2009

FRONT ESPANYOLISTA PP-PSOE: REUS NO, PERÒ GIRONA SÍ.


Girona, la capital més gran que dóna suport a una consulta sobre la independència
La moció fou aprovada amb els vots favorables dels regidors de CiU, ERC i ICV • La comissió Girona Decideix organitzarà la consulta, que no es farà el 13-D
L'Ajuntament de Girona va aprovar ahir al vespre una moció de suport a la consulta independentista, promoguda per la comissió cívica Girona Decideix, que encara no té data fixada. Com era previst, els tretze regidors de CiU, ICV i ERC van votar-hi a favor; els deu del PSC (força majoritària) es van abstenir, i el del PP hi va votar contra (l'altra regidora popular, la portaveu, estava malalta). Girona és, doncs, la capital de comarca més gran que dóna suport al referèndum sobre la independència. La moció presentada per ERC demanava 'donar suport i facilitar' la consulta popular i defensava que, després de la demostració de 'maduresa política' que es va viure el passat 13 de setembre a Arenys de Munt (Maresme), calia estendre les consultes a altres municipis catalans.
La primera que va parlar en el ple d'ahir fou la portaveu d'ERC, Cristina Alsina, que abans d'entrar-hi s'havia sumat –amb els altres tres regidors dels grups- a la cinquantena de ciutadans que s'havien concentrat a les portes de l'ajuntament per estirar una estelada i defensar la consulta.

Alsina va defensar que es tracta d'una 'ocasió magnífica' per convertir Girona 'en la primera capital del Principat que fa una consulta' i va afirmar també que la defensa de la moció es feia, des d'ERC, 'sense partidismes i amb la voluntat de que s'hi sumi tothom'.

Després de l'exposició de la portaveu d'ERC, cada grup es va pronunciar en el sentit del seu vot; amb l'argument que en temps de crisi les preocupacions s'han de centrar en altres aspectes, el regidor del PP Joan Castel va defensar el vot contrari del seu grup. En aquesta ocasió, Castel es trobava sol perquè la portaveu del grup, Concepció Veray, no va assistir al ple perquè estava malalta.

Des d'ICV, el portaveu, Joan Olóriz, va dir que havia donat llibertat de vot als altres regidors que, finalment, també havien votat a favor de la moció. Olóriz va afegir que defensaven la moció 'per ser concreta, amb un objectiu clar i promoguda per un conjunt d'entitats amb una voluntat gens sectària'. 'Som lluny d'un referèndum per l'autodeterminació però a cap poble se li pot negar el dret de decidir', va declarar.

Des de CiU, Carles Puigdemont va declarar que la moció li suposava 'un gran respecte' i que, per això, hi votaven a favor. També va dir que la consulta sobre la independència serviria per interpel•lar directament els ciutadans 'sobre un tema de gran transcendència', que suposarà un 'exercici de mobilització ciutadana sense precedents' i que a més 'convida a la paraula i el diàleg'.

Abstenció del PSC

Per la seva banda, els deu regidors del PSC es van abstenir. La posició la va defensar el portaveu del grup, Joan Pluma, que va argumentar que no van votar contra la consulta perquè prové de la iniciativa ciutadana i va dir que sentien 'un profund respecte' per la iniciativa i la comissió.

Ara bé, Pluma va dir que voldrien que s'abordés l'opció de manera 'més ambiciosa' ja que hauria de ser el Parlament qui es pronunciés sobre el dret de decidir i el futur de Catalunya. 'Difícilment un moviment de baix a dalt tindrà èxit, si no prové d'unes bases més àmplies no pot suplir la funció del Parlament', va criticar Pluma, que també va lamentar que el moviment estigui vinculat, segons el PSC, 'a opcions partidistes molt clares'. 'Voldríem que Catalunya fos el Quebec però malauradament no és així i sentim que encara hi estem molt lluny', va reblar.

Per manca de temps, Girona Decideix, formada pel casal independentista el Forn, Òmnium Cultural i l'Ateneu d'Acció Cultural, no farà la consulta el dia 13 de desembre, a diferència de més d'un centenar de municipis catalans, però sí que en fixarà la data abans d'acabar l'any. Ara el propòsit és de sumar com més entitats i grups polítics de la ciutat millor.

diumenge, 8 de novembre de 2009

A IRLANDA TAMBÉ DONEN SUPORT ALS REFERÈNDUMS CATALANS.


El Sinn Féin dóna suport a les consultes populars sobre la independència de Catalunya
L'eurodiputada Bairbre de Brún qualifica el dret a l'autodeterminació com una eina de radicalitat democràtica i de modernitat.

La internacionalització de les consultes sobre la independència de Catalunya és un fet. Si el 23 d'abril en faran la majoria de casals catalans d'Europa i set eurodiputats de l'Aliança Lliure Europea (ALE) ja van mostrar el seus suport a les consultes, ara és l'eurodiputada del Sinn Féin Bairbre de Brún qui també s’ha mostrat partidària que els ciutadans de Catalunya puguin decidir a quin Estat volen pertànyer. La diputada nord-irlandesa ha donat suport als referèndums que la societat civil catalana està promovent en l’àmbit local. Per la seva banda, l’eurodiputat d’Esquerra, Oriol Junqueras, ha recordat que la forma més democràtica de construir el mapa polític europeu és precisament el dret a l’autodeterminació.
‘Els matrimonis o les guerres han estat, tradicionalment, la forma més habitual de configuració d’Europa, però a partir del segle XX hem començat un procés irreversible de democratització també d’aquestes decisions’, ha afirmat Junqueras. ‘Al principi del segle XX, per més sorprenent que sigui, Noruega i Irlanda ja van fer referèndums d’autodeterminació, mentre que als anys 90, països com Estònia, Letònia o Lituània també n’han convocat’, ha recordat.

L’eurodiputat republicà també ha recalcat que 'l'autodeterminació és, en realitat, un pas més cap a la democratització de la societat, tal com ho van ser, fa pocs segles, la llibertat de pensament, el dret al vot o la llibertat d'associació’.

Cal recordar que l’Acord del Divendres Sant de 1998, signat per la majoria dels partits republicans i unionistes, així com pels governs britànic i irlandès, reconeix el dret a l’autodeterminació del nord d’Irlanda.

divendres, 6 de novembre de 2009

MANIFESTACIÓ A PERPINYÀ- 7 NOVEMBRE 09


Manifestació a Perpinyà el 7 de novembre pels 350 anys del Tractat dels Pirineus.

La capital de la Catalunya Nord, Perpinyà, viurà el proper 7 de novembre una manifestació històrica per rememorar el 350è aniversari del Tractat dels Pirineus. La Comissió 350 anys vol aprofitar aquesta data per denunciar aquest acord entre Felip IV de Castella i Lluís XIV de França. La marxa, que tindrà per lema 350 anys de resistència. Esborrem el Tractat dels Pirineus, servirà també per posar punt i final als actes del Correllengua 2009 que se celebren arreu del país des de fa uns mesos. Pels organitzadors, la marxa “reivindicarà obertament la unitat de la nació catalana per damunt de fronteres imposades” per l'Estat espanyol i francès.

De fet, la Coordinadora d'Associacions per la Llengua (CAL) sempre acaba el Correllengua amb una manifestació a la capital nord-catalana. En aquest ocasió, però, s'ha volgut aprofitar el 350 aniversari del Tractat dels Pirineus per denunciar aquest tema específicament. Per facilitar l'assistència de gent a la manifestació, s'organitzaran busos des de tots els punts del territori.

Què és el Tractat dels Pirineus?

El Tractat dels Pirineus és un acord signat el 7 de novembre de 1659 per Felip IV de Castella i Lluís XIV de França als límits del País Basc del Nord. Va servir per posar fi a la Guerra dels Trenta Anys, i va acabar amb la cessió a l'Estat francès del comtat del Roselló i d'una part de la Cerdanya. Això va dividir en dues parts el territori català, i des d'aleshores es parla de la Catalunya Nord en referència a aquesta zona pertanyent a França. Felip IV va negociar aquest tractat sense ni tan sols consultar-ho a les Corts Catalanes i, de fet, ho va amagar durant anys.

dilluns, 2 de novembre de 2009

REFERÈNDUM PER LA INDEPENDÈNCIA: 13 DE DESEMBRE 2009


PRIMERA ETAPA:
Actualment s´ha superat la xifra de 100 municipis de Catalunya que faran el referèndum el dia 13 de desembre.
De moment actualitzem les dades que teniem la setmana passada fins els 100 municipis.

La consulta sobre la independència que el 13 de desembre incidirà directament sobre 738.699 catalans. Aquesta és la quantitat d'habitants que resideixen en aquests municipis, segons les dades de l'Institut Català d'Estadística, per bé que només podran votar els majors de 16 anys. Amb el màxim nombre de vots de tot aquest cens, els organitzadors pretenen demostrar 'al poble català i a tots els pobles del món que la nostra nació està preparada per afrontar l'exercici del dret a l'autodeterminació i la independència política, malgrat els obstacles i impediments que posa l'estat espanyol i l'estat francès.'

Si aquest primer objectiu del dia 13 surt bé, el consell plenari de la coordinadora impulsarà la convocatòria d’un referèndum nacional d’independència amb caràcter vinculant que haurà de ser promogut per la pròpia coordinadora, la ciutadania i pels agents socials i polítics. Si la independència fos proclamada de forma unilateral per part dels nostres representants polítics, el referèndum tindrà un caràcter ratificatori d’aquesta proclamació d’independència. I l’aprofundiment dels mecanismes de democràcia directa, especialment als municipis.'

La coordinadora espera poder celebrar aquesta consulta nacional a l'abril o al maig de l'any vinent, segons que va explicar un dels seus portaveus, Josep Manel Ximenis.

Població empadronada als municipis on es farà la consulta el 13-D:
Municipi Habitants
1 Agramunt 5.577
2 Alcarràs 7.281
3 Almoster 1.339
4 Alpens 312
5 Arbeca 2.472
6 Arboç 5.377
7 Arbúcies 6.526
8 Arenys de Mar 14.449
9 Argelaguer 430
10 Argentona 11.544
11 Banyoles 17.917
12 Bellpuig 4.798
13 Berga 17.072
14 Besalú 2.290
15 Borges Blanques,5.942
16 Brull, el 246
17 Caldes de Malavella 6.459
18 Callús 1.675
19 Camós 696
20 Canet de Mar 13.381
21 Cardedeu 16.102
22 Cassà de la Selva 9.256
23 Castellbell i el Vilar 3.617
24 Castellbisbal 11.795
25 Castellserà 1.123
26 Celrà 4.329
27 Clariana de Cardener 147
28 Constantí 6.401
29 Corbins 1.370
30 Cornellà de Terri 2.189
31 Crespià 257
32 Esponellà 451
33 Esquirol, l' 2.289
34 Fontcoberta 1.200
35 Franqueses del Vallès, les 16.978
36 Fulleda 119
37 Gallifa 213
38 Ivars d'Urgell 1.747
39 Jafre 402
40 Jonquera, la 3.107
41 Juneda 3.342
42 Linyola 2.781
43 Llinars del Vallès 8.839
44 Lluçà 255
45 Maià de Montcal 407
46 Manlleu 20.505
47 Masnou, el 22.066
48 Monistrol de Montserrat 2.983
49 Montbrió del Camp 2.061
50 Montesquiu 880
51 Navàs 6.133
52 Olost 1.199
53 Palau d'Anglesola, el 2.050
54 Palau Santa Eulàlia 105
55 Palol de Revardit 478
56 Perafita 407
57 Piles, les 220
58 Ponts 2.749
59 Porqueres 4.332
60 Prats de Lluçanès 2.719
61 Premià de Mar 27.545
62 Puig-reig 4.326
63 Ridaura
64 Roda de Ter 5.863
65 Roses 19.463
66 Sallent 7.061
67 Sant Antoni de Vilamajor 5.332
68 Sant Celoni 16.586
69 Sant Cugat del Vallès 76.274
70 Sant Esteve de Palautordera 2.364
71 Sant Miquel de Campmajor 243
72 Sant Pere de Torelló 2.322
73 Sant Pere de Vilamajor 3.891
74 Sant Pol de Mar 4.970
75 Sant Quirze de Besora 2.215
76 Sant Sadurní d'Anoia 11.909
77 Sant Vicenç de Torelló 1.977
78 Santa Coloma de Farners11.412
79 Santa Eugènia de Berga 2.235
80 Santa Eulàlia de Riuprimer 1.004
81 Santa Eulàlia de Ronçana 6.669
82 Santa Maria de Besora 169
83 Santa Maria de Palautordera 8.614
84 Sentmenat 7.633
85 Serinyà 1.101
86 Sils 4.850
87 Solsona 9.166
88 Sora 174
89 Tagamanent 303
90 Taradell 5.929
91 Tàrrega 16.149
92 Tiana 7.505
93 Tona 7.805
94 Torroella de Montgrí 11.441
95 Vic 38.964
96 Vidrà 178
97 Vilademuls 781
98 Vilafranca del Penedès 37.364
99 Vilanova i la Geltrú 64.905
100 Vilassar de Dalt 8.621

TOTAL: 738.699

dijous, 29 d’octubre de 2009

L´ESTAT ESPANYOL RESPONSABLE DE LES MANIFESTACIONS FEIXISTES A CATALUNYA.


La Comissió Europea diu que és l'estat espanyol qui ha d'actuar contra la Falange
Tremosa, Junqueras i Romeva i eurodiputats alemanys i italians van demanar a l'executiu comunitari que prohibís la simbologia feixista
La Comissió Europea ha dit que no podia pas il•legalitzar la Falange ni prohibir les manifestacions ni la simbologia feixista, però recorda que són els governs estatals que tenen les competències per fer-ho. Ramon Tremosa, Oriol Junqueras i Raül Romeva van demanar i eurodiputats alemanys i italians van queixar-se que les institucions espanyoles permetessin a la Falange de manifestar-se a Arenys de Munt i van demanar que es prohibís l'exhibició d'aquesta simbologia.
La Comissió Europea encara no ha respost als eurodiputats –de fet, té sis setmanes de termini per fer-ho, fins el 3 de novembre–, però fonts pròximes al vicepresident i comissari de Justícia, Llibertat i Seguretat, Jacques Barrot, han recordat a l'ACN que 'la Carta dels Drets Fonamentals estableix que la UE està fundada en els valors indivisibles i universals de la dignitat humana, la llibertat, la igualtat i la solidaritat i que es basa en els principis de la democràcia i de l'estat de dret'. Brussel•les assegura que també 'el Tractat de la UE i els tractats comunitaris, el Conveni europeu per a la protecció dels drets humans i de les llibertats fonamentals, les cartes socials adoptades per la Comunitat i pel Consell d'Europa, així com la jurisprudència del Tribunal de Justícia de la UE i del Tribunal Europeu dels Drets Humans' garanteixen aquests valors i principis.

Però un portaveu de Barrot ha avançat que la Comissió no té poder per prohibir l'exhibició de simbologia feixista i previsiblement haurà de respondre a l'Eurocambra que 'les competències per actuar sobre la legalitat de partits o manifestacions recau en mans dels estats membres'. En la seva pregunta parlamentària, presentada el 22 de setembre, Tremosa, Junqueras i Romeva denuncien que el 13 de setembre la Falange es va manifestar a Arenys de Munt 'exhibint banderes i tot tipus de simbologia feixista i cantant l'himne oficial del franquisme, el Cara al sol'. 'La Falange és hereva directa del partit únic del règim franquista que va provocar centenars de milers de morts, desapareguts, exiliats i presoners polítics entre el 1936 i el 1975 i actualment defensa la instauració d'un estat totalitari nacionalsindicalista mitjançant la violència', adverteixen a la Comissió CiU, ERC i ICV

ELS OCCITANS ES MANIFESTEN A CARCASSONA


Carcassona viu la mai granda reivindicacion per la lenga d'òc
Mai de 25.000 manifestants se rencontrèron dissabte a Carcassona, convocats per Anem Òc!. En aquela manifestacion (vídeo de VilaWeb TV), la pus granda jamai realisada en defensa de la lenga occitana (dins l'escòla, los mejans e la vida publica), i participèron gents de tot l'espandi occitan e, quitament, mai de 200 catalans. Entre los participants, i aviá atanben un grop important d'elegits de partits divèrses, que se manifestèt obèrtament e amassa per la lenga d'òc.
Los manifestants percorreguèron lo centre de la vila fins a montar denaut la Ciutat, la fortalesa medievala, ont se faguèron los discorses e ont s’interpretèron mantunas cançons. Finalament, tot lo mond cantèt ‘Se canta’, l'imne occitan.

Han parlat el president de l'Institut d'Estudis Occitans, David Grosclaude, de Joan Thomàs, del Partit Occitan, de l'eurodeputat dels Verds, José Bové, e del president de la Bressola, Joan Pere Le Bihan.

dimarts, 27 d’octubre de 2009

LOSANTOS CONTINUA ENTRANT IL.LEGALMENT A CATALUNYA.


La ràdio de Losantos irromp a Barcelona il•legalment, interferint Catalunya Ràdio
esRadio amplia el conflicte obert a Tarragona.

esRadio, la cadena de ràdio generalista que impulsen locutors com Jiménez Losantos i Luis Herrero ha obert un altre conflicte amb el govern català. En aquest cas a Barcelona, on el passat cap de setmana va començar a emetre il•legalment i a interferir en algunes zones les emissions de Catalunya Ràdio. L'emissora ja emetia il•legalment a Tarragona on des de fa unes quantes setmanes té obert un expedient per infracció administrativa molt greu.
En el cas de Barcelona, a més, hi ha l'agreujant que el departament va rebre un escrit de l'empresa Digital Satélite Televisión, amb seu a Màlaga, que es declarava responsable de les emissions i en què anunciava la voluntat d'iniciar emissions encara que no tingués els permisos requerits.

Carles Mundó, secretari de Mitjans de Comunicació del Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació, ha dit sobre això: 'És una situació de perfecte coneixement de la legalitat, una circumstància que es pot tenir en compte a l'hora de quantificar la sanció, perquè manifesta la seva voluntat obertament.' Per Mundó el grup es mou amb 'mala fe' amb la finalitat de prorrogar les emissions il•legals.

L'emissora, que forma part del grup Libertad Digital afirma a la seva web que emet només a Madrid però que hi ha emissores que han adquirit el dret d'emetre la seva programació en algun altre lloc. En el mapa actualment hi ha Tarragona, Castelló, València, Requena i Xàtiva però encara no Barcelona. No hi figuren tampoc Mallorca i Menorca on les emissions són intermitents.

divendres, 23 d’octubre de 2009

SOLIDARITAT AMB OCCITÀNIA.


Totes a Carcassona!!!
Gran manifestació per la llengua oocitana, dissabte 24 d'octubre de 2009
19 d'octubre de 2009

ACTE DE SOLIDARITAT, DE GERMANOR I DE JUSTÍCIA. TOTS HI ESTEM INVOLUCRATS, ÉS UNA MATEIXA LLUITA.
ELS CATALANS NO HI PODEM FALTAR!!!
La preservació de la diversitat lingüística i cultural és un repte, particularment a l'estat francès, on la situació legal en aquesta qüestió és clarament desfavorable. Per aquest motiu, la llengua occitana està especialment amenaçada a causa de l'absència de polítiques destinades a la seva transmissió.
Per tant, és necessari crear un entorn favorable a l'ensenyament de la llengua, a la cultura occitana i en occità, a la presència de l'occità en els mitjans de comunicació audiovisuals i escrits, perquè el seu ús assoleixi la plena normalitat al carrer i a la vida pública i social.
Totes aquestes reivindicacions han de tenir ressò amb una presència massiva d'assistents a la manifestació de Carcassona, el 24 d’octubre de 2009 a les 14h00.
Des del CAOC hem organitzat un autocar per assistir-hi.
- Sortida des de Barcelona (Rda. Universitat, 17) a les 07h30
- Tornada des de Carcassona a les 19h30 (aprox.). Arribada a Bcn a les 23h30 (aprox.)
- Preu: 35 €

DISSABTE 24, COMMEMORACIÓ 20è ANIVERSARI ACCIDENT VANDELLÒS 1

COMMEMORACIÓ DEL 20È ANIVERSARI DE L’ACCIDENT NUCLEAR DE VANDELLÒS 1


Acte informatiu i debat

Dissabte, 24 d’octubre, a les 18 h. Casa Elizalde, València, 302.
L3, Passeig de Gràcia. Bus: 43, 44, 20, 45, 47, 30, B20, B24

- Projecció del DVD commemoratiu del 20è Aniversari.

Intervencions:
- Eloi Noya, - Ecologistes en Acció de Catalunya.
Antic membre del Comitè Antinuclear de l’Ametlla de Mar.
- Anna Rosa Martínez, delegada de GREENPEACE a Catalunya.

- Modera i presenta: Manuel Adelantado, Tanquem les Nuclears – 100% RENOVABLES

dijous, 22 d’octubre de 2009

SUPORT A LA BRESSOLA (ESCOLES CATALANES A LA CATALUNYA DEL NORD)


Le Bihan: 'Volem que la Bressola tingui els recursos per a satisfer una demanda que ningú no s'imaginava'
El director de les escoles la Bressola va parlar amb els lectors de VilaWeb
Les cançons de 'Musiquetes per a la Bressola' se sentiran dijous a l'Auditori de Barcelona, en el concert de cloenda de la ronda. Aprofitant l'avinentesa, el director de les escoles la Bressola, Joan Pere Le Bihan, va conversar ahir amb els lectors de VilaWeb (conversa completa). 'Ara la Bressola necessita recursos per a satisfer la gran demanda de les famílies, una demanda que ningú no havia ni somiat', va dir (vegeu també l'entrevista vídeo).
Le Bihan va parlar del concert de dijous, en què s'interpretaran 'cançons tradicionals dels Països Catalans interpretades d'una manera moderna', i va explicar que hi seria present una delegació de 135 alumnes de la Bressola per cantar l'última cançó. El disc no és a la venda, però pot descarregar-se de musiquetes.cat, atès que totes les cançons tenen llicència Creative Commons. En aquest concert, hi actuaran la banda Fem Sonar les Musiquetes, més els artistes convidats que han participat en el disc: Miquel Gil, l'Esbart Sant Cugat i també les corals infantils de la Bressola i Clau de Lluna d'Arenys de Munt.

Les escoles de la Bressola tenen aquest curs set-cents alumnes i escaig, cinquanta més que no el curs anterior. Le Bihan va explicar que hi havia molta més demanda que no pas capacitat d'oferta i que, mitjançant l'Associació d'Amics de la Bressola de Barcelona, cercaven més ajuda per a obrir centres nous.

Sobre el professorat de les escoles, Le Bihan va dir que volien 'agumentar el nombre de nord-catalans que treballen a la Bressola, però sense renunciar a la vinguda de valencians, mallorquins o catalans del Principat... Donem preferència a la gent de Catalunya Nord, però també volem que siguin unes escoles dels Països Catalans.'

D'una altra banda, va reconèixer que no hi havia mitjans per a continuar estudiant en català 'més enllà de l'equivalent de tercer d'ESO', però que quan tinguin els recursos, 'evidentment, obrirem un institut de batxillerat'. I és que, segons ell: 'Una immersió lingüística exigent no perjudica el coneixement de la llengua de l'estat'.

En resposta a un lector que demanava sobre la llengua materna dels alumnes, Le Bihan va dir: 'Si esperéssim que els pares parlessin català, no matricularíem gairebé ningú! Justament, un dels objectius de la Bressola és de posar l'escola catalana a l'abast de totes les famílies, sigui quin sigui llur origen

dimarts, 13 d’octubre de 2009

EL SAC DE BOXA AL PAÍS VALENCIÀ


Enric Morera del BLOC

El sac de boxa
Un sac de boxa és aquell element que utilitzen els boxejadors per a entrenar-se. És un element estàtic que en rebre els cops perd momentàniament la verticalitat però que sempre torna a la seua posició inicial per a estar en disposició de continuar rebent. El valencianisme polític del BLOC ha esdevingut un sac de boxa. Un element amb el que s'entrenen i diverteixen els cadells de l'extrem ideològic explicitat en la Constitució de 1978 que en el seu article 2 sentència:
"La Constitución se fundamenta en la indisoluble unidad de la Nación española, patria común e indivisible de todos los españoles".
Aquest principi metafísic –el sistema solar podrà desaparèixer però Espanya subsistirà `indisoluble' per tota l'eternitat– és compartit i defensat per l'ample ventall dels espanyols que estan en nòmina per exercir com a tals. Des dels joves boxejadors que s'entrenen directament amb el sac de boxa, ja sabeu, com pel propietari i administradors que regenten el gimnàs on esdevé l'esport. És a dir des dels violents grup d'extrema dreta fins al Cap de l'Estat, el rei Juan Carlos, passant pels partits polítics dinàstics i ací, a la ciutat de València, pel guàrdia de seguretat del `gimnàs', el delegat del Govern el senyor Ricardo Peralta.
Ja l'any passat i per aquestes mateixes dates vaig escriure un article `La pedra i el vidre' (Levante-EMV 19 octubre 2008) amb motiu dels atacs a seus del BLOC i a l'agressió que una regidora de la Safor va patir. Enguany, el dia 9 d'octubre, un titular del mateix periòdic anunciava: "El Bloc irá al acto pese a las amenazas y los violentos" Aquesta notícia era la imatge ideal pels partits dinàstics espanyols: mostrar el valencianisme com un fet conflictiu. Tot el `ventall' va col•laborar i va fer el seu paper eixe dia. La patètica escena va quedar gravada per a la història: dos diputats del BLOC, Enric Morera i Josep Maria Pañella, i un grapat de joves valencianistes perseguits i agredits pel jovent alegre i combatiu de l'extrema dreta espanyola i amb unes forces de seguretat espanyoles que portaven als beneits valencianistes com per cagalló per sèquia pels carrers laterals per on passava la processó cívica del matí del 9 d'octubre.
Les lamentacions són inútils. Quan l'Estat de dret ho és per a uns i no ho és per a la resta, no cal escalfar-se el cap. No cal continuar enganyant ni estafant als valencians dient que en aquest Estat de dret cabem tots. És mentida i que ho afirma esdevé, malgrat les seues bones intencions, còmplice d'aquesta situació. En aquest `gimnàs' als valencianistes només els toca el paper del sac de boxa. Els que tinguen inclinacions masoquistes poden seguir participant d'aquest joc.
Amb nosaltres no compteu. Els sobiranistes valencians republicans, els demòcrates valencians –amb els de la resta de l'Estat i d'Europa– estem ja cercant un altre gimnàs, distint al que es va construir amb materials espuris i que es va inaugurar en 1978.
Ciutat de València, 11 d'octubre de 2009
Víctor Baeta Subias, de República Valenciana - partit valencianista europeu

dilluns, 12 d’octubre de 2009

12 D´OCTUBRE: RES A CELEBRAR



L´Estel Negre de les Illes va treure aquest cartell. El 12 d´octubre els catalans no tenim res a celebrar, no ens importa la seva España, la seva monarquia ni el seu imperialisme.

dissabte, 3 d’octubre de 2009

REFERÈNDUMS PER LA INDEPENDÈNCIA.


Llistat de poblacions que volen realitzar consultes independentistes
• Arenys de Munt Consulta feta Primera consulta - 96% vota sí Enllaç a la notícia
• Tordera Aprovat pel ple El ple aprova la moció amb els vots de CiU, MAT i ERC Enllaç a la notícia
• Collbató Aprovat pel ple El ple aprova per unanimitat la moció Enllaç a la notícia
• Sant Pol de Mar Aprovat pel ple El ple aprova la moció Enllaç a la notícia
• Cabrera de Mar Aprovat pel ple Moció aprovada Enllaç a la notícia
• El Masnou Aprovat pel ple Moció aprovada Enllaç a la notícia
• Premià de Mar Aprovat pel ple Moció aprovada Enllaç a la notícia
• Santa Susanna, Barcelona Aprovat pel ple Moció aprovada Enllaç a la notícia
• Tiana Aprovat pel ple Moció aprovada Enllaç a la notícia
• Vilassar de Mar, Barcelona Aprovat pel ple Moció aprovada Enllaç a la notícia
• Vilassar de Dalt Aprovat pel ple Moció aprovada Enllaç a la notícia
• Fonollosa Aprovat pel ple Per unanimitat
• Teià Aprovat pel ple Moció aprovada Enllaç a la notícia
• Moià Aprovat pel ple Es va aprovar la moció presentada per MAP-ERC i consensuada amb Convergència. El PSC hi va votar en contra, Unió es va abstenir.
• Navàs Aprovat pel ple El ple aprova la moció Enllaç a la notícia
• Arbeca Aprovat pel ple El ple aprova per majoria simple una moció de suport a la consulta popular per la independència presentada per l’Ateneu Popular Garriguenc. Vots a favor d’ERC i CiU, abstenció de PM (PSC).
• Puig-reig Aprovat pel ple El ple aprova la moció Enllaç a la notícia
• Solsona Aprovat pel ple El ple aprova la moció per unanimitat Enllaç a la notícia
• l'Arboç Aprovat pel ple El ple aprova la moció
• Linyola Aprovat pel ple El ple aprova la moció Enllaç a la notícia
• Ivars d'Urgell Aprovat pel ple El ple aprova la moció Enllaç a la notícia
• Bell-lloc d'Urgell Aprovat pel ple El ple aprova la moció Enllaç a la notícia
• Canet Aprovat pel ple S'aprova la moció al ple amb 12 vots a favor (6 de CiU, 3 de UMdC, 2 d'ERC i 1 regidor no adscrit) i 5 en contra ( 5 de PSC) Enllaç a la notícia
• Vilobí d'Onyar Aprovat pel ple El ple aprova la moció amb els vots favorables de CiU i dues llistes d'independents vinculades a ERC i PSC Enllaç a la notícia
• La Jonquera Aprovat pel ple Moció aprovada amb els vots a favor de CiU i ERC. El PP hi va votar en contra i el PSC es va abstenir Enllaç a la notícia
• L'Espluga de Francolí Aprovat pel ple Moció aprovada
• Vacarisses Aprovat pel ple El ple aprova la moció amb els vots a favor d'ERC, CiU, Independents i ICV-EPM. El PSC s'absté.
• Sant Sadurní d'Anoia Aprovat pel ple El ple aprova la moció amb els vots de PSC, ERC i Alternativa Municipal Independent. Els vots en contra de CiU i PP Enllaç a la notícia
• Balsareny Aprovat pel ple El ple aprova la moció
• Castellbell i el Vilar Aprovat pel ple Moció aprovada pel ple
• Sant Vicenç de Torelló Aprovat pel ple S'aprova la moció de la Comissió Onze de Setembre amb els vots de tots els partits Enllaç a la notícia
• Callús Aprovat pel ple Aprovada per unanimitat la moció de suport a la consulta (Moviment Alternatiu de Callús + ERC)
• Amposta Aprovat pel ple El ple dóna suport a una moció de suport a les consultes amb els vots a favor de CiU i ERC i l'abstenció del PSC
• Prats de Lluçanès Aprovat pel ple Aprovada la moció per unanimitat (CiU i ERC) Enllaç a la notícia
• Olost Aprovat pel ple Aprovada la moció al ple Enllaç a la notícia
• Calldetenes Aprovat pel ple Moció aprovada per unanimitat (ERC, CiU i Poble en marxa) Enllaç a la notícia
• Santa Eugènia de Berga Aprovat pel ple Aprovada la consulta per unanimitat (ERC, CiU i independents) Enllaç a la notícia
• Valls Aprovat pel ple El Consell Comarcal de l'Alt Camp, el primer en votar a favor de les consultes Enllaç a la notícia
• Blancafort Aprovat pel ple El ple aprova la moció per unanimitat Enllaç a la notícia
• Viladecavalls Aprovat pel ple El ple aprova la moció amb els vots a favor d'ERC i CiU. Un regidor de CiU i ICV s'abstenen. El PSC i un regidor independent voten en contra.
• Montblanc Aprovat pel ple Moció aprovada pel ple
• Cervera Aprovat pel ple Moció aprovada pel ple Enllaç a la notícia
• Caldes de Malavella Aprovat pel ple Caldes de Malavella va aprovar la moció per majoria absoluta, amb 10 vots a favor de la PIC (5), de CiU (3) i ERC (2) i 3 abstencions (una de la PIC a títol individual, PSC i ICV-EUiA
• Mieres Aprovat pel ple Govern i oposició voten una moció a favor de la consulta si alguna entitat l'impulsa Enllaç a la notícia
• La Vall d'en Bas Aprovat pel ple CiU i ERC, únics partits del poble, votaran a favor de la moció Enllaç a la notícia
• Vidreres Aprovat pel ple Moció aprovada al ple amb els vots de ERC, ICV, CiU i el GDP
• Vilanova del Vallès Aprovat pel ple Moció aprovada, hi voten a favor els 6 regidors d'Unitat per Vilanova i els 4 de CiU. En contra el regidor del PSC
• Ripoll Aprovat pel ple Aprovada la moció al consistori amb els vots d'ERC i CiU Enllaç a la notícia
• Arbúcies Aprovat pel ple El ple del consistori vota a favor de la moció (29/09). La consulta la tirarà endavant la Taula d'Entitats Cíviques d'Arbúcies (TECA) Enllaç a la notícia
• L'Esquirol, Catalunya Aprovat pel ple Aprovada per unanimitat
• Fornells de la Selva Aprovat pel ple El ple aprova la moció amb els vots d'ERC i CiU
• el Vendrell Aprovat pel ple Moció aprovada amb els vots contraris de CiU. ERC vota en contra després que CiU rebutgés la seva moció i en presentés una d'alternativa. Enllaç a la notícia
• Caldes de Montbui Aprovat pel ple ERC hi impulsarà una consulta en la 'primera onada' de consultes Enllaç a la notícia
• Calders Aprovat pel ple El ple aprova una moció per promoure una consulta, la iniciativa ja s'havia plantejat abans de la consulta d'Arenys de Munt Enllaç a la notícia
• Les Borges Blanques Aprovat pel ple ERC hi impulsarà una consulta en la 'primera onada' de consultes Enllaç a la notícia
• Alella Aprovat pel ple ERC hi impulsarà una consulta en la 'primera onada' Enllaç a la notícia
• Blanes Aprovat pel ple Blanes fa un 'simulacre' de consulta i es prepara una moció per presentar-la al ple Enllaç a la notícia
• Molins de Rei Aprovat pel ple Moció aprovada pel ple Enllaç a la notícia
• Lloret de Mar Aprovat pel ple El ple aprova la moció després de substituir el terme independència per autodeterminació
• l'Aldea Aprovat pel ple El ple de l'Ajuntament va votar la moció favorablement.
• Montblanc Aprovat pel ple ERC hi impulsarà una consulta en la 'primera onada' Enllaç a la notícia
• Cardedeu Aprovat pel ple El ple ha aprovat la moció. Amb els vots d'ERC, CiU i la CUP. El PP s'ha abstingut Enllaç a la notícia
• Santa Eulàlia de Riuprimer Aprovat pel ple El ple va aprovar la moció presentada per ERC per unanimitat amb els vots de CiU i d'ERC
• Taradell Aprovat pel ple El ple va aprovar la moció presentada per ERC per unanimitat (CiU i ERC)
• Muntanyola Aprovat pel ple Moció aprovada al ple (CiU, ERC i PSC) Enllaç a la notícia
• Vic Aprovat pel ple CiU, ERC i CUP pacten una moció de mínims
• Berga Aprovat pel ple El ple vota una moció per fer una consulta a la ciutat. S'aposta pel 13 de desembre com a data. Enllaç a la notícia
• Argentona Aprovat pel ple El ple vota una moció per fer una consulta al municipi. Enllaç a la notícia
• Mataró Rebutjat pel ple El ple rebutja la moció
• la Selva del Camp Rebutjat pel ple El ple rebutja la moció
• Montgat Rebutjat pel ple ERC es queda sola i la moció no prospera
• Mollet del Vallès Rebutjat pel ple PSC i PP rebutgen la moció d'ERC Enllaç a la notícia
• Granollers Rebutjat pel ple La majoria absoluta del PSC tomba la moció d'ERC. Tot i així, la ciutadania s'està organitzant per realitzar la consulta igualment. Enllaç a la notícia
• Tarragona Rebutjat pel ple El ple de Tarragona tomba la moció amb els vots a favor d'ERC i CiU, i els del PSC i PP en contra.
• Roses Rebutjat pel ple El ple rebutja la moció
• Balaguer Rebutjat pel ple Moció rebutjada Enllaç a la notícia
• Gavà Rebutjat pel ple Moció rebutjada Enllaç a la notícia
• Malgrat de Mar Rebutjat pel ple Mociò rebutjada Enllaç a la notícia
• Igualada Rebutjat pel ple ERC presenta una moció però PSC, PP i ICV la tomben. Enllaç a la notícia
• Sitges Rebutjat pel ple Es presenta una moció al ple però PSC, PP i ICV la tomben. Enllaç a la notícia
• Pineda de Mar Rebutjat pel ple Moció rebutjada pel ple Enllaç a la notícia
• el Prat de Llobregat Rebutjat pel ple Es presenta una moció que és rebutjada per PSC, PP i ICV, amb l'abstenció de CiU Enllaç a la notícia
• Lleida Rebutjat pel ple El ple rebutja la moció. Vots a favor d'ERC, CiU i ICV. PSC, PP i un regidor no adscrit voten en contra.
• Sant Sadurní de Mediona Rebutjat pel ple El ple aprova la moció per unanimitat amb els vots de PSC, ERC i CiU
• Vilanova i la Geltrú Rebutjat pel ple, però es farà Entitats es preparen per impulsar una consulta. Ja s'ha celebrat l'assemblea constituent de la comissió organitzadora tot i el rebuig de la moció al ple. Enllaç a la notícia
• Sant Andreu de Llavaneres Rebutjat pel ple, però es farà El ple ha rebutjat la moció per la divisió del vot de CiU Enllaç a la notícia
• Agullana Interessat ERC hi impulsarà una consulta en la 'primera onada' de consultes Enllaç a la notícia
• Artà Interessat Els regidors independents associats a ERC-Illes possiblement hi presentaran una moció en breu Enllaç a la notícia
• Son Servera Interessat Els regidors independents associats a ERC-Illes possiblement hi presentaran una moció en breu Enllaç a la notícia
• Seròs Interessat Primer poble en anunciar que se suma a la iniciativa de fer una consulta com la d'Arenys de Munt Enllaç a la notícia
• Puigpunyent Interessat Els regidors independents associats a ERC-Illes possiblement hi presentaran una moció en breu Enllaç a la notícia
• Hostalric Interessat ERC ha presentat una moció que serà votada dilluns, 5 d'octubre
• Almoster Interessat ERC hi impulsarà una consulta en la 'primera onada' Enllaç a la notícia
• Salt Interessat Ajornen la votació per al proper ple, es preveu que s'aprovi gràcies al suport de CiU, ERC i IPS-ICV Enllaç a la notícia
• Santpedor Interessat ERC hi impulsarà una consulta en la 'primera onada' de consultes Enllaç a la notícia
• Xerta Interessat ERC hi impulsarà una consulta en la 'primera onada' de consultes Enllaç a la notícia
• Felanitx Interessat ERC-Illes hi presentarà una moció en breu Enllaç a la notícia
• Tagamanent Interessat ERC hi impulsarà una consulta en la 'primera onada' Enllaç a la notícia
• Sóller Interessat Els regidors independents associats a ERC-Illes possiblement hi presentaran una moció en breu Enllaç a la notícia
• Binissalem Interessat ERC-Illes hi presentarà una moció en breu Enllaç a la notícia
• Bunyola Interessat ERC-Illes hi presentarà una moció en breu Enllaç a la notícia
• Sant Celoni Interessat ERC hi ha presentat una moció. La CUP en podria presentar una d'alternativa. Enllaç a la notícia
• Santa Maria d'Oló Interessat El ple ha de votar una moció
• Premià de Dalt Interessat La Societat Cultural Sant Jaume està interessada en organitzar una consulta Enllaç a la notícia
• Calella Interessat El ple ha de votar una moció presentada per ERC Enllaç a la notícia
• Sallent Interessat La CUP té representació a l'Ajuntament i hi presentarà una moció Enllaç a la notícia
• Montesquiu Interessat La CUP té representació a l'Ajuntament i hi presentarà una moció Enllaç a la notícia
• Vilafranca del Penedès Interessat La CUP té representació a l'Ajuntament i hi presentarà una moció Enllaç a la notícia
• Manresa Interessat La CUP té representació a l'Ajuntament i hi presentarà una moció Enllaç a la notícia
• Valls Interessat La CUP té representació a l'Ajuntament i hi presentarà una moció Enllaç a la notícia
• Capellades Interessat La CUP té representació a l'Ajuntament i hi presentarà una moció. CiU i ERC han presentat sengles mocions. Enllaç a la notícia
• Sant Feliu de Llobregat Interessat El ple ha de votar una moció presentada per ERC. Dimarts 29 de setembre
• Viladamat Interessat La CUP té representació a l'Ajuntament i hi presentarà una moció Enllaç a la notícia
• Reus Interessat El ple ha de votar una moció el proper 8 d'octubre
• Castellfollit de Riubregós Interessat El ple vota una moció per fer una consulta sobiranista al municipi Enllaç a la notícia
• Sineu Interessat ERC-Illes hi presentarà una moció en breu Enllaç a la notícia
• Manacor Interessat ERC-Illes hi presentarà una moció en breu Enllaç a la notícia
• Sant Josep de sa Talaia Interessat ERC-Illes hi presentarà una moció en breu Enllaç a la notícia
• Llinars del Vallès Interessat Municipi interessat en fer una consulta
• Santa Coloma de Farners Interessat PSC, CiU i ERC presenten una moció Enllaç a la notícia
• Celrà Interessat La CUP té representació a l'Ajuntament i hi presentarà una moció Enllaç a la notícia
• Sant Pere de Torelló Interessat També es planteja fer una consulta.El seu alcalde, Jordi Fàbrega, és un dels impulsors de Decidim.cat.
• Arenys de Mar Interessat S'ha convocat una reunió al poble per preparar la consulta, ERC presentarà la moció, que possiblement serà aprovada
• Tona Interessat S'ha creat l'entitat 'Tona Decideix' per organitzar el poble i tirar endavant la consulta
• Pallejà Interessat La gent del municipi s'organitza a través del Facebook per tirar endavant una consulta Enllaç a la notícia
• Olot, Girona Interessat A Olot s'ha creat una plataforma per tirar endavant la consulta. Integrada per GREDA, Òmniun i altres entitats locals i partits polítics.
• Osona - Vic Interessat Municipis d'Osona organitzen consultes coordinadament en el marc d'Osona Decidei Enllaç a la notícia
• Torà Interessat La CUP té representació a l'Ajuntament i hi presentarà una moció Enllaç a la notícia

diumenge, 27 de setembre de 2009

RESPECTEU LA MEMÒRIA DELS CATALANS I CATALANES.



IMATGE DELS BOMBARDEJOS SOBRE BARCELONA.

Si us voleu adherir a aquesta campanya, firmant les cartes que adjunto, envieu el vostre missatge (amb Nom, Professió, Residència) a l'adreça ARantifascista@gmail.com.
També podeu fer circular la proposta entre els vostres contactes i especialments els italians.

A l´alcalde de Barcelona, Regidor de Participació Ciutadana de l'Ajuntament de Barcelona, Al president de la Generalitat de Catalunya, Al conseller d'Afers Exteriors de la Generalitat, Al conseller d'Interior de la Generalitat

Benvolgut senyor
A l´entrada del liceo classico Francesco Petrarca, via Cavour 44 de la ciutat d’Arezzo (Toscana , Italia), hi ha un memorial dedicat als caiguts de les dues guerres mundials en les que va participar l?estat italià amb el llistat dels noms dels soldats aretins morts en combat. També, sota les paraules "Caduto in Spagna" s’hi troba el nom de Vittorino Ceccherelli, al qual va ser concedida la medalla d’or.
.- Vittorino Ceccherelli era un membre de l'Aviació legionària i va ser abatut l’any 1938 al cel de Barcelona durant una incursió contra la capital catalana.
.- l'Aviazione Legionaria, cos d’expedició que comptava amb uns 700 aparells, va ser enviat per Mussolini per donar suport al cop d’estat franquista i va tenir un paper fonamental en el resultat de la guerra.
.- Els aviadors i mariners (voluntaris i regulars) feixistes italians van ser responsables de crims de guerra i contra la humanitat:
.- els bombardejos de saturació en una gran ciutat i que tenien com a objectiu escampar el terror entre la població van ser els primers de la història i van provocar, només a Catalunya, més de 7000 morts, la major part d?ells civils;
.- la seva intervenció buscava enderrocar un govern democràtic legitimat per les urnes;
.- no va haver-hi declaració de guerra per part de l’estat italià i els aparells, les naus, així com els aviadors italians actuaven sense distintius de reconeixement;
.- van ser metrallades columnes de refugiats que fugien cap a França.
És evident la gravetat d´un reconeixement , encara més en un espai dedicat a l’educació i formació de les noves generacions, a un dels protagonistes d’aquella agressió. Per la qual, val a dir, l’estat italià, contràriament a l’alemany,
MAI NO HA FORMULAT LA MÉS MÍNIMA OFERTA DE COMPENSACIÓ NI PRESENTAT EXCUSES.
.- El manteniment avui dia d’aquest homenatge, amb concessió de medalla d’or inclosa! - a un agressor d’una població inerme representa un insult a a la sensibilitat i a la memòria dels ciutadans i ciutadanes catalans, els més vells dels quals recorden encara amb dolor aquells terribles esdeveniments. Ofensa injustificable actualment en el context d´una Europa que volem sigui dels pobles i dels ciutadans, basada en valors de convivència, reconeixement i respecte mutu. Una Europa on no hi ha d´haver lloc per a l' enaltiment d'actes de terrorisme disfressats de gestes bèl•liques o per l'apologia de guerres d´agressió.

Per tot això i per tal que es reestableixin la veritat i els principis de justicia i legalitat, nosaltres, ciutadans i ciutadanes catalans i italians residents en aquest país, demanem que la seva Institució insti a les autoritats italianes competents perquè retirin l’homenatge a l’aviador Vittorino Ceccherelli. També demanem que en el mateix lloc es dugui a terme un acte de desgreuge envers les víctimes catalanes d’aquella agressió.

diumenge, 20 de setembre de 2009

LA LLEI DE CONSULTES POT PERMETRE REFERÈNDUMS INDEPENDENTISTES.


López Tena creu que la llei de consultes populars permetrà referèndums independentistes.

Primeres compareixences al parlament per a l'aprovació de la llei
Alfons López Tena, el president del Cercle d'Estudis Sobiranistes (CES) i ex-vocal del Consell General del Poder Judicial (CGPJ) ha estat un dels compareixents que ha exposat els seus arguments sobre el projecte de llei de consultes populars per la via de referèndum. Segons López Tena, si s'aprova la llei, es podrien fer referèndums independentistes si es demana la ciutadania si vol o no una reforma de la constitució espanyola o de l'estatut.


Segons que ha dit López Tena, la pregunta podria ser: 'Vol vostè que es reformin les lleis necessàries o la constitució a efectes que sigui un estat independent, democràtic i social integrat a la UE?'. Ara bé, López Tena ha volgut deixar clar que la consulta requeriria, legalment, de autorització de l'estat.

López Tena ha volgut deixar clar que la consulta que es va fer diumenge passat a Arenys de Munt per part d'una entitat privada sobre la independència de Catalunya 'es podria fer' a tot el país fent ús de lalLlei de consultes populars, sempre i quan 'es plantegi com una reforma de la constitució espanyola o de l'estatut d'autonomia de Catalunya'. El president del CES ha recordat que així ho va recollir el Tribunal Constitucional (TC) en una sentència del setembre del 2008. Ha recordat que la Generalitat pot demanar la reforma de la constitució i els ajuntaments, la de l'Estatut. Així doncs, si la pregunta es formula en aquest sentit, entraria dins de les seves competències.

De fet, durant la comissió, López Tena ha assegurat que 'l'única limitació' que té la llei és l'article de la constitució que estableix que ha de tenir una autorització de l'estat espanyol, ja que altres lleis, com la de referèndums o la de règim local, 'no són vinculants per aquesta cambra'. és necessària.

'Podrien ser vinculants'

Alfons López Tena ha estat crític amb la llei, car la considera una 'proposta restrictiva i limitadora' pel nombre de signatures que requereix i per no considerar els referèndum vinculants. A més, ha lamentat que s'estableixi que les consultes no poden coincidir amb eleccions, contràriament al que ocorre en uns altres països. López Tena ha assegurat que 'enlloc' hi ha limitacions de 'matèria' a consultar ni 'existeix cap filtre polític' allà on es poden fer referèndums per via de la iniciativa ciutadana.

La Comissió d'Afers Institucionals també ha escoltat les compareixences del catedràtic de Dret Constitucional de la Universitat de Girona (UdG), Xavier Arbós, el catedràtic de Ciència Política i de l'Administració de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), Joaquim Brugué, i del catedràtic de Ciència Política i de l'Administració de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB).

dissabte, 19 de setembre de 2009

BERGA APROVA FER UNA CONSULTA SOBRE LA INDEPENDÈNCIA.


L'Ajuntament de Berga aprova la moció per a convocar una consulta sobre la independència
Hi van votar a favor CiU, CUP i ERC • El PSC no va assistir al ple argüint que no era un debat urgent • Portabella donarà suport a una consulta a Barcelona
Berga segueix els passos d'Arenys de Munt i convocarà una consulta popular sobre la independència. En efecte, ahir al vespre l'ajuntament va aprovar en un ple municipal extraordinari la moció de la CUP per a donar suport a aquesta iniciativa, que durà a terme una entitat. Hi van votar favorablement els regidors de CiU, de la CUP i d'ERC. El regidor no adscrit del PP hi va votar contra i el PSC no va assistir al ple argüint que no era un debat urgent.
En unes declaracions a VilaWeb el batlle de Berga, Juli Gendrau (CiU) es va felicitar d'haver aprovat la moció: 'Durant molts anys la gent no ha pogut dir res sobre aquesta qüestió nacional i sembla que ha arribat l'hora de poder parlar clar i de demanar l'opinió als ciutadans.' La consulta de Berga serà un xic diferent de la d'Arenys de Munt, car la pregunta es referirà a la independència dels Països Catalans, no tan sols del Principat.

Pel que fa l'absència del PSC al ple, el batlle es va mostrar sorprès, perquè precisament el debat s'havia ajornat fins aquest dimecres 'perquè ells tinguessin temps d'estudiar la proposta'.

El batlle va explicar que l'ajuntament restava ara a disposició de l'entitat que acabi tirant endavant la consulta 'per ajudar en allò que faci falta, com en qualsevol activitat o iniciativa que es vol portar a terme a la ciutat'. Hi ha unes quantes entitats interessades a assumir l'organització del referèndum i una comissió gestora les convocarà la setmana entrant per decidir-ne tant la coordinació com l'estratègia a seguir perquè el procés pugui començar ben aviat. Ara, Gendrau va dir que encara no s'havia discutit la data concreta de la consulta.

Una vintena de municipis d'Osona preparen més consultes

Una vintena de municipis d'Osona, incloent-hi Vic i Manlleu, els més grans, també preparen consultes populars sobre la independència. Si bé els ajuntaments respectius encara no han aprovat cap moció com la d'Arenys o de Berga, ja hi ha força entitats que han començat a coordinar-se, entre si i amb els partits polítics, per seguir el mateix procés. De fet, fins i tot han fixat una possible data dels referèndums: el 13 de desembre d'enguany.

Gendrau va aplaudir l'impuls que ha pres la iniciativa a la comarca d'Osona i va dir que esperava que totes aquestes consultes, i les que s'hi puguin afegir, esdevinguessin 'festes de la democràcia. Que la gent es pronunciï, digui què digui, és sempre bo i no ha de fer por a ningú. No s'entenen les actuacions i algunes declaracions que arriben des d'Espanya', va dir, referint-se a les polèmiques decisions polítiques i judicials sobre el referèndum d'Arenys i les declaracions del president Zapatero i de la vice-presidenta De la Vega menystenint les consultes.

Portabella donarà suport a una consulta a Barcelona

El president d'ERC a l'Ajuntament de Barcelona, Jordi Portabella, va dir ahir que la seva formació donaria suport a una consulta independentista, si hi havia entitats que la impulsessin. 'Esquerra no solament hi donarà suport, sinó que s'hi comprometrà i farà tots els possibles perquè la qüestió arribi a l'ajuntament i perquè la consulta es faci en el marc més potent possible', va dir a la conferència de la Tribuna Ateneu (vegeu-ne el vídeo). Cal recordar que el batlle de la ciutat, Jordi Hereu, s'ha oposat clarament i en més d'una ocasió, aquests darrers dies, a la possibilitat que es pugui fer a Barcelona una consulta com la d'Arenys.

ERC també va dir ahir que presentaria als ajuntaments on té representació una moció deixant en mans de la plataforma Decidim.cat que estableixi una estratègia conjunta i coordinada amb les entitats civils per a fer consultes simultànies a tot el territori. Ho va aprovar el Consell Assessor municipal del partit, fet ahir, que va recordar que dissabte hi hauria una reunió de tots els càrrecs locals d'ERC per discutir la qüestió a fons. Decidim.cat també ha convocat per al 3 d'octubre una gran reunió, oberta a tots els batlles del país interessats a fer la consulta.

divendres, 11 de setembre de 2009

ELS DIRIGENTS D´ESPANYA SON AIXÍ


L´Article d´en Vicent Partal, exposa de manera clara la raó de la presència d´un advocat feixista representant l´Estat espanyol contra Arenys de Munt. La realitat és que passen els anys i és que realment son així.

És que són així!
Plaguegem entre amics si en poden ser, de rucs, els espanyols, queenvien un advocat de la Falange i un fanàtic de Peones Negros a oposar-se al referèndum d'Arenys. Rucs, talossos, incompetents, caricaturescos... Tant com vulguem, però més enllà dels adjectius emergeix la crua realitat: no hi ha res de tot això. No ens envien la cosa més rara que troben, no, sinó allò que són.

Ens envien la realitat sense disfresses, per això ni pensen a disfressar-la. Per això Espanya es distingeix, dins Europa, per la seua tolerància legislativa envers el feixisme. I en aquest sentit, el tal Buxadé sí que és un regal per a ensenyar: la prova concreta i nítida que el niu de la serp continua intacte allà dins, trenta anys després de la mort del dictador.

Que la democràcia espanyola és de qualitat baixa, ho saben fins i tot a l'Aràbia Saudita, on és molt més baixa encara. I és així de baixa i de malaltissa per dues raons. La primera, que la dictadura no es va derrotar i el presumpte pacte que ens portava la transició ens retorna de tant en tant com un menjar agre, impossible de pair i més molest com més anys passen. Però la segona pren més importància a mesura que transcorren les dècades: el nacionalisme espanyol és un aiguacuit capaç d'enganxar peces que enlloc d'Europa ni tan sols s'acostarien. Un candidat electoral nazi, el deixarien ser advocat de l'estat alemany? Ni per riure. Com no resten generals estalinistes dins l'exèrcit de Lituània. La diferència amb Espanya és que l'estat alemany, els estats alemanys, es justifica com un trencament amb el nazisme, i Lituània, com un país supervivent del Gulag. En canvi, a Espanya fins i tot el cap de l'estat és el que va disposar en Franco i entre l'alt funcionariat és incomptable la fauna que es pensa que la constitució és un codi penal, no pas una carta de drets.

Els polítics, els caps de govern, els ministres, els càrrecs electes són més o menys equiparables als homòlegs europeus..., encara que sempre hi ha uns quants Bonos i el noranta per cent del PP per a desmentir-ho. Però, quan grates dins l'estat funcionarial, apareix allò que apareix. Quants 'advocats de l'estat' serien favorables al referèndum d'Arenys, entès com un exercici de llibertat d'expressió? I quants generals de l'exèrcit que ha de defensar, incomprensiblement per a un europeu normal, la 'unitat' de l'estat que serveix? I quants jutges de pes? I quants dels funcionaris que romanen mentre van passant els governs?

No es va fer la neteja oportunament i gosaria dir que continuen essent majoria, dins la cuina, els qui pensen que el nacionalisme (espanyol) passa per damunt de la democràcia i dels drets civils; fins i tot els qui creuen que la democràcia és un inconvenient, un mal menor que cal suportar. No és cap loteria, aquest personatge que ens han enviat, no. En cap país europeu no fóra acceptat que un 'advocat de l'estat' fera mítings per l'extrema dreta i que preconitzara teories surrealistes. Si passa ací, és per alguna cosa. Ho deia ahir el primer ministre de Gal·les, sorprès i desconcertat: 'A la Gran Bretanya no hi ha cap tribunal constitucional que puga tombar una decisió d'un parlament democràtic.' Eixa és la diferència. Eixa.

Vicent Partal

dimecres, 9 de setembre de 2009

ADVOCAT FEIXISTA REPRESENTA L´ESTAT ESPANYOL.


Perplexitat perquè un advocat falangista representi l'estat en el cas contra l'Ajuntament d'Arenys de Munt.

Jorge Buxadé en va ser candidat i va parlar en un míting dels Peones Negros el 2007 a la plaça de Sant Jaume
Els organitzadors de la consulta d'Arenys de Munt recorden, perplexos, que Jorge Buxadé, l'advocat de l'estat en aquest cas, ha estat candidat de Falange en dues ocasions, ha presidit mobilitzacions contra la llei d'educació perquè, diu, discrimina l'espanyol , s'ha mogut dins l'òrbita de PP, participant en seminaris de la FAES, i ha donat suport als Peones Negros, que consideren que al-Qaida no perpetrà l'atemptat de l'11-M.
En efecte, Buxadé va participar en un seminari sobre la reforma de l'estatut organitzat per FAES l'any 2004 i, com a president del Fòrum Català de la Família, fou un dels ponents el desembre del 2007 de les jornades 'El derecho de los padres a educar a sus hijos', organitzades per la revista ultra-catòlica i espanyolista Arbil. Buxadé hi va prendre part amb un discurs contra l'assignatura de Ciutadania (intervenció en àudio), acompanyat de representants del Partit Popular i de Ciudadanos. Aquell mateix mes, Buxadé va ser un dels convidats d'honor en un acte dels Peones Negros a la plaça de Sant Jaume de Barcelona (podeu llegir els discursos de l'acte, inclòs el de Buxadé). Aquesta organització nega que al-Qaida sigui la responsable dels atemptats de l'11-M a Madrid l'any 2004.

Tot plegat, però sobretot la condició d'ex-candidat de la Falange, ha sorprès els organitzadors de la consulta d'Arenys de Munt. I més tenint en compte que justament la Falange va convocar una manifestació per al 13 de setembre, el mateix dia de la consulta, per protestar contra l'acte i intimidar els interessats en prendre-hi part. Buxadé fou el número 7 en la llista per Tarragona de Falange Española de las Jons a les eleccions al Parlament de Catalunya del 1995. Un any després va ser el número 8 de la candidatura de la Falange Española Auténtica a la demarcació de Barcelona en les eleccions espanyoles.

'Després del franquisme no s'ha fet la depuració que calia

El regidor de la CUP d'Arenys de Munt Josep Manel Ximenis ha declarat a VilaWeb que ja havien sospitat de la ideologia política de Buxadé: 'Quan vam llegir els informes que l'estat ens anava presentant, ja vam comentar que eren escrits amb un llenguatge arcaic, similar al de la Falange. Ara veiem que realment era així'. Ximenis pensa que aquest cas evidencia els lligams entre les institucions de l'estat espanyol i els partits feixistes o de tradició franquista. 'Algú hauria de demostrar si no hi ha lligams entre la democràcia d'estat i els partits polítics feixistes. Persones així no haurien d'estar treballant. Això demostra que després del franquisme no s'ha fet la depuració que calia', ha declarat. I ha afegit: 'Si la sentència és favorable a l'advocat de l'estat, pensarem que la justícia també té relació amb partits feixistes'

dimarts, 8 de setembre de 2009

ESCÒCIA CAMINA CAP A LA INDEPENDÈNCIA.


El primer ministre escocès prepara el referèndum sobre la independència d'Escòcia.

Salmond ha de cercar aliats polítics per tirar endavant la proposta
El primer ministre escocès, Alex Salmond, va presentar la setmana passada el programa legislatiu per al curs polític que tot just ara comença. Entre les lleis previstes, hi ha la del referèndum sobre la independència.Ara, el Partit Nacional Escocès (SNP) governa en minoria i la resta de partits han dit que no hi donarien suport. Salmond va demanar als parlamentaris que deixessin 'parlar al poble' sobre l'estatus constitucional que ha de tenir Escòcia.
Salmond, primer cap de govern independentista d'Escòcia, si vol tirar endavant la proposta de referèndum, ha de cercar aliats. En efecte, cal que convenci els setze diputats liberaldemòcrates perquè sumin els seus vots als quaranta-set de l'SNP i als tres dels independentistes. El líder liberaldemòcrata, Tavish Scott, va dir que només donaria el vist-i-plau a la proposta si l'SNP es concentrava 'en els problemes de la gent' i deixava de banda les preocupacions sobre 'els afers interns' dels partit.

Val a dir que l'SNP va guanyar les eleccions l'any 2007 i, entre les promeses que va fer, hi havia la de convocar un referèndum sobre la independència d'Escòcia l'any 2010. El referèndum no es planteja en termes de dir sí o no a la independència del país, sinó que, més aviat, plantejaria preguntes diverses, com ara l'augment de prerrogatives fiscals.

divendres, 4 de setembre de 2009

ARENYS DE MUNT FARÀ LA CONSULTA MALGRAT ELS OBSTACLES.


Arenys de Munt farà la consulta per la independència de Catalunya tot i els obstacles
Pels organitzadors, el recurs de l'estat espanyol els ha fet més publicitat i no l’impedirà · Molts més pobles del país s'hi han interessat
'Quan la gent ens veu al carrer ens demana que es faci la consulta' ha dit a VilaWeb Josep Manel Ximenis, regidor de la CUP d'Arenys de Munt i membre de la comissió organitzadora de la consulta sobre la independència. Segons ell, el recurs de l'advocat de l'estat i la prohibició judicial que l'Ajuntament doni suport a la consulta no han fet sinó donar-hi més publicitat. 'No deixarem de fer-la, perquè la gent del poble ens ho demana', afegeix.

El regidor, tot i la decisió del jutjat de contenciós administratiu número catorze de Barcelona, confia que podran fer la consulta i que, a més, la faran a la sala que l'ajuntament els volia cedir. I si no fos possible de fer-la allà, la farien igualment en qualsevol altre espai cedit per alguna de les moltes entitats d'Arenys de Munt que ja s'han ofert. El batlle d'Arenys de Munt, Carles Móra, ja deia ahir que també confiava que la jutgessa canviaria d'opinió, perquè, la sala que havien previst per a la consulta, la cedeixen a qualsevol entitat que la demana. Es demana per què la poden cedir a la colla gegantera, per exemple, i no als organitzadors de la consulta; tot i amb això també va dir que, si no, la farien en un altre lloc, que ja tenien moltes propostes.

De totes maneres, 'per què volem el suport de l'Ajuntament, si ja tenim el de l'estat espanyol?', diu Ximenis amb sornegueria: 'Que l'estat deixi d'ignorar-nos és el millor suport que ens podia donar.' I és que la consulta ha passat de ser una iniciativa local a aconseguir molt més ressò que no havien previst: 'Avui han vingut a fer una emissió en directe de Tele 5 i rebem mostres de suport de tot el món. No esperàvem pas aconseguir més de mil vots a la consulta', però ara, amb la publicitat que els ha garantit tota la polèmica, els organitzadors pensen que hi pot participar més gent i molts més pobles del país s'hi han interessat. Aquest és el cas de Seròs (Segrià), on el batlle, Gabriel Pena, ja va dir abans-d'ahir que també farien la consulta.

Ximenis diu que la consulta era tan sols per a fer pedagogia, perquè la independència podia ser positiva en aspectes com la defensa de la llengua o l'espoliació fiscal. 'Però ara l'estat espanyol ens ha fet aquesta pedagogia per la via de l'exemple: ara tothom sap qui són els demòcrates i qui no, qui vol donar veu a la gent i qui no la vol deixar parlar.'

dijous, 3 de setembre de 2009

ARENYS DE MUNT: L´ADVOCAT DE L´ESTAT VA PRESENTAR UN RECURS CONTRA EL REFERENDUM.


L'estat espanyol vol suspendre la consulta d'Arenys de Munt per la independència.

El batlle d'Arenys de Munt troba molt greu la decisió de l'advocat de l'estat, que ha presentat un recurs contra la consulta perquè considera que vulnera la llei · El Departament de Governació ho nega i diu que és legal
La titular del jutjat contenciós administratiu número 14 de Barcelona ha acceptat a tràmit un recurs presentat per l'estat espanyol contra la consulta popular per la independència d'Arenys de Munt del 13 de setembre vinent. L'estat considera que la consulta vulnera la llei de bases de règim local, però el batlle, Carles Móra, pensa que hi ha una altra motivació. 'A l'estat espanyol, li molesta que fem la consulta', ha declarat a VilaWeb.

'A Arenys ja havíem fet consultes populars, en vam fer dues abans de soterrar la riera. I ara volen impedir que un poble parli; avui és Arenys, demà en pot ser un altre', ha afegit Móra. 'Des del punt de vista jurídic i administratiu, el cas és en mans des nostres advocats, que asseguren que la consulta és del tot legal. La consulta no l'organitza l'Ajuntament, sinó una comissió organitzadora. Si no es fa institucionalment, el consistori no vulnera res'.

Fonts de la Conselleria de Governació han dit, en declaracions a VilaWeb, que la consulta, en efecte, no vulnerava la llei. Els motius són, talment ha argüit el batlle, que la consulta no havia estat organitzada per l'Ajuntament. El conseller, Jordi Ausàs, no ha volgut fer cap declaració més.

Reaccions polítiques

Les reaccions dels partits polítics catalans no s'han fet esperar. El secretari general d'ERC, Joan Ridao, ha defensat la legitimitat de la consulta i ha dit que ningú, 'ni les institucions ni l'estat espanyol, havia de tenir 'por de la democràcia'. Per Ridao és un dret democràtic que 'la gent parli, i parli a les urnes'.

Per la seva part, el secretari general d'ICV, Joan Herrera, també ha lamentat la decisió de l'estat espanyol de presentar un recurs contra la consulta i l'ha qualificada de 'desafortunada'. Per Herrera la consulta ha de fer-se 'amb normalitat'.

Un acord municipal

Tots els partits amb representació municipal, excepte el PSC, votaren en favor de fer la consulta. La votació es va fer, en ple, a petició de la CUP i del Moviment Arenyenc per l'Autodeterminació. La proposta va tenir onze vots a favor: els d'Esquerra, CiU, la CUP i els Independents d'Arenys de Munt 2000. El PSC, en canvi, va votar-hi en contra, tot al·legant que a seva opció era el federalisme i no pas la independència.

La petició d'ajornament de la manifestació de Falange

L'Ajuntament d'Arenys de Munt va lliurar al Departament d'Interior un informe en què recomanava l'ajornament de la concentració que la Falange espanyola ha convocat el mateix dia en què s'ha de fer la consulta. El designi de l'Ajuntament és, principalment, d'evitar que els habitants d'Arenys se sentin intimidats i que pugui haver aldarulls i possibles agressions'.

En l'informe, l'Ajuntament d'Arenys hi ha recopilat apunts de webs i fòrums, convocatòries de Facebook, comentaris de les notícies publicades a diaris digitals, articles periodístics i molta jurisprudència. L'informe fins i tot inclou cartes de l'associació de comerciants i del mossèn d'Arenys de Munt, a qui més d'un feligrès ja li ha dit que el dia de la consulta no aniria a l'església per por de possibles avalots. Interior encara no ha dit si atenia o no l'informe, però hi ha previst que ho faci aquesta setmana.

El Departament d'Interior va comunicar a VilaWeb que, d'acord amb l'article 10 de la llei orgànica 9/1983, podia haver-hi elements per prohibir la manifestació, tot i que calien raons fonamentades. Raons que, pel batlle, es troben plantejades en l'informe. És per això que Móra confia que el Departament d'Interior veurà raonable de canviar la data de la manifestació falangista.

Adhesions al manifest de suport

Fins ara la consulta popular ha rebut nombroses mostres de suport, tant de partits polítics, com d'entitats i personalitats del món polític, cultural i associatiu. Entre el més de mig centenar de personalitats (pdf) que s'han adherit al manifest de suport a la consulta hi figura l'ex-president de la Generalitat Pasqual Maragall; els consellers d'ERC Joan Manuel Tresserras i Josep Huguet; el secretari de Política Lingüística, Bernat Joan (ERC); l'ex-conseller del PSC, Ferran Mascarell; el rector de la Universitat Catalana d'Estiu (UCE) i militant socialista, Jaume Sobrequés; l'eurodiputat d'ERC Oriol Junqueras; el diputat d'ERC al Parlament Uriel Bertran; el president de l'àmbit d'immigració de CDC, Àngel Colom; l'ex-conseller i líder de Reagrupament.cat, Joan Carretero; escriptores com Empar Moliner i Isabel Clara Simó; els músics Francesc 'Titot' Ribera i Joan Reig o l'advocada Magda Oranich i la cantant Núria Feliu, entre molts d'altres.