dissabte, 26 de febrer de 2011

JOANA ORTEGA I UDC SE US VEU EL LLAUTÓ ¡¡¡


Un mitjà de comunicació feia aquest comentari sobre la interpel.lació del diputat Uriel Bertran, que va contestar Joana Ortega (Unió Democràtica).
Una Joana Ortega molt nerviosa i molesta per un tema tan democràtic com les consultes sobiranistes i el paper del Govern "català" en aquesta consulta de Barcelona.


Joana Ortega, referint-se a les consultes: 'A veure si acabem ja aquest tema'
Responent una interpel•lació d'Uriel Bertran, li retreu: 'Vostè deu tenir algun tipus de fixació malaltissa amb aquest tema' •
El diputat de Solidaritat s'havia adreçat a la consellera Fernández Bozal, que no va sortir a respondre
________________________________________
Quan encara no fa ni tres mesos de la constitució del nou Parlament sorgit de les eleccions del 28 de novembre, la vicepresidenta del Govern, Joana Ortega, ja està tipa que els diputats de Solidaritat insisteixin a cada ple del Parlament sobre la independència de Catalunya. En una resposta a una interpel•lació del diputat solidari Uriel Bertran, li ha engaltat: 'A veure si acabem ja aquest tema. Vostè deu tenir algun tipus de fixació malaltissa amb aquest tema i tot plegat diu molt poc a favor de la seva amplitud de mires.'

________________________________________

dijous, 24 de febrer de 2011

EL 23-F I EL PAÍS VALENCIÀ.

Article recordatori del 23-F al País Valencià, a Vilaweb. : 'Tot açò ve d'allò'

El 23-F València va ser l'única capital on els tancs van eixir al carrer. Unitats armades es deixaren veure per tot el centre de la ciutat i en llocs estratègics. Les unitats militars també foren vistes en algunes altres poblacions de la regió militar de València d'aleshores, però va ser la imatge dels tancs travessant els ponts del riu Túria la que va fer la volta al món.

El País Valencià vivia aleshores molt crispat. Durant la transició l'esquerra i el nacionalisme havien aconseguit avenços significatius, però l'extrema dreta havia trobat en el blaverisme una via per a justificar atacs violents continuats, amb el propòsit de deslegitimar el nou poder municipal o autonòmic.

En aquell ambient el tinent general Milans del Bosch va decretar la queda, va fer publicar un ban militar prohibint-ho pràcticament tot i va dominar militarment la ciutat ben bé fins l'endemà al matí. Enlloc més no passà res semblant, sinó al congrés dels diputats de Madrid.

Joan Josep Pérez Benlloc, un dels periodistes més coneguts i respectats del País Valencià, era aleshores el director del jove Diario de Valencia, una publicació que havia nascut sumant liberals i socialistes amb la voluntat de fer un diari demòcrata i valencianista que poguera plantar cara a la capçalera reaccionària de la ciutat, Las Provincias.

Des del seu despatx de director i des de l'edifici del seu diari JJ, com és conegut entre els periodistes valencians, va viure ben de prop totes les coses que passaven, i que ara comenta en aquesta entrevista de VilaWeb TV.

Pérez Benlloch conta que un comandant militar, que havia estat censor durant el franquisme, es va presentar al diari amb l'ordre de publicar el ban de Milans del Bosch, acompanyat d'una força armada. També conta la nit passada al diari, amb la responsabilitat de saber que hi havia un cop d'estat en marxa i que calia oposar-s'hi.

Benlloch explica la perplexitat de molts valencians, en veient que després del discurs del rei, que teòricament era el final del cop d'estat, els tancs continuaven al carrer, com si el discurs no hagués significat res.

Des del punt de vista personal el director comenta: 'ets on ets i la inèrcia et va duent', malgrat la ràbia per les coses que passaven, una ràbia que també li donava forces per a resistir i per a mirar de fer sortir l'edició preparada, amb un editorial seu en favor de la democràcia.

'Encara no sabem què va passar a capitania'

Pérez Benlloch repassa també els fets que ocorregueren en la ciutat, si bé encara hi ha moltes coses que no sabem, diu. A diferència dels fets de Madrid, per exemple, avui encara 'no sabem què va passar a capitania; ni sabem, per exemple, si és cert que un general va posar una pistola sobre Fernández del Rio, el governador civil d'aleshores'.

Per ell, l'única explicació de l'eixida dels tancs únicament a València és que Milans del Bosch fou l'únic general que s'atreví a fer el cop.

Las Provincias, amb els sediciosos

Sobre el possible paper de suport al cop d'estat del diari Las Provincias i de la seua directora, Maria Consuelo Reyna, Benlloch diu que el diari conservador fou coherent. 'Qui havia d'estar al costat del colp mediàticament?'

El ressò polític

Ara, sobre les conseqüències del cop d'estat, Pérez Benlloch diu que les reivindicacions anteriors per la democràcia eren 'sobrerepresentacions, perquè 'aquesta ciutat mai no ha estat tan liberal com ens entestem a dir'. El cop va fer l'efecte que, segons ell, la ciutat volia i no s'atrevia a demanar, que no era sinó el de reconduir la situació i frenar l'avenç de la consciència democràtica i valencianista. Frenada que ell va viure en directe al diari mateix, on els fundadors es van desdir del model de la publicació.

Trenta anys després

Quant a l'efecte del cop, trenta anys després, Pérez Benlloch recorda: 'Aquesta ciutat no ha millorat les seues constants vitals democràtiques', altrament no s'explicaria la degradació democràtica que viu ara el País Valencià.

'Tot açò ve d'allò' resumeix, volent dir que, si aleshores hi hagués hagut institucions civils potents que s'hagueren plantat, avui aquestes mateixes institucions farien de barrera, 'de contrapunt crític als fets que passen'.

De totes maneres, creu que, des del punt de vista mediàtic i periodístic, avui 'ens trobem molt pitjor'.

dissabte, 19 de febrer de 2011

EL PP I LA CENSURA INFORMATIVA AL PAÍS VALENCIÀ.


Uns 300 manifestants espontanis es van reunir ahir davant la Generalitat

Uns 300 manifestants s'aplegaren ahir a les 19.00 davant la Generalitat amb l'etiqueta #sensesenyal. La convocatòria havia circulat espontàniament pocs minuts abans.
Història d'una obsessió

La presència de TV3 al País Valencià va començar el 1985, dos anys després del llançament del canal. Un grup de radioafeccionats va muntar un petit repetidor a Sueca. Aquell intent fou sancionat amb el primer tancament, perquè el delegat del govern espanyol al País Valencià, el socialista Eugeni Burriel, el féu precintar per la guàrdia civil. L'any següent les emissions de TV3 varen arribar a tot el País Valencià gràcies als repetidors d'Acció Cultural del País Valencià, tot i les dificultats polítiques. Fins al començament de les emissions de Canal 9, el 1989, TV3 va ser de fet el tercer canal de molts valencians.

dijous, 17 de febrer de 2011

SENSE EXPOLI FISCAL NO HI HAURIA DÈFICIT PÚBLIC


Article clarificador aparegut fa uns dies a Vilaweb, amb l´economista Guillem López Casasnovas.

L'economista Guillem López Casasnovas parla de la situació econòmica, de les operacions d'endeutament públic i de la nova regulació financera

El govern espanyol va anunciar el nou requisit de solvència de les caixes: un 10% de capital principal. És una nova fita en l'ofensiva de l'estat contra el model de caixes, que se suma a la controvertida relació de poder econòmic de l'estat i les comunitats autònomes. L'obligació d'obtenir un permís d'endeutament imposada als governs català, balear i valencià, també és motiu de comentari del doctor i catedràtic de la UPF i conseller del Banc d'Espanya, Guillem López Casasnovas.

Quina és la política prioritària per a reactivar l'activitat i el creixement econòmic?

Recuperar prestigi internacional, de país seriós que som i volem continuar essent, competent i competitiu, perquè els inversors vegin tot allò de bo que tenim. Atents a fer-ho sense renúncies, sense amagar fets diferencials, com, fins i tot, els de la llengua i de la cultura, que a primer cop d'ull des de fora poden fer l'efecte de no ser competitius, però que ho son: l’obertura al món, el multilingüisme, una cohesió social més gran.

L'emissió de deute dels governs català, balear i valencià no empenyora el futur?

El deute de la Generalitat hauria de ser un deute de l'estat o avalat per aquest, no 'segmentat' ni denigrat per insolvent com sembla que volen alguns gestors de l'estat. L'emissió i el recurs als capitals hauria de ser cosa dels nostres representants de l'administració general de l'estat –no entesa com a administració central. Les comunitats autònomes són també estat, que costegem entre tots.

Quin impacte té l'espoliació fiscal en el dèficit públic dels Països Catalans?

Si per espoliació entenem la diferència entre el finançament que l'administració central de l'estat ens atorga i el que tindríem, si avui ens financéssim exclusivament amb la nostra renda i riquesa, tot. No tindríem dèficit.

Es pot parlar d'autonomia financera si per a endeutar-se o refinançar el deute cal un permís del govern espanyol?

La del deute de fet sembla que finalment és l'única corresponsabilitat fiscal de veritat; en realitat, avui és una responsabilitat total. És incoherent que amb un mal finançament de l'administració estatal aquesta després deixi sola l'administració autonòmica davant els mercats exteriors.

El concert econòmic milloraria un 70% el finançament de Catalunya. Quins inconvenients té aquest model per Catalunya?

Les reaccions contràries de tota la resta d'estat, que perdria una part de la redistribució favorable de què frueix. L'impacte d'aquestes reaccions i la valoració que en faria la societat catalana és opinable. Però no em pertoca a mi, com a acadèmic, d'opinar-ne aquí.

Des d'un punt de vista estrictament econòmic, la millor situació per al nostre país seria la independència?

Tot i essent probable, val a dir que hi ha més factors que no els estrictament econòmics. Però, d'aquests altres factors no 'estrictament econòmics', no em correspon d'opinar-ne com a economista.

Les entitats financeres deixen de donar crèdit a les famílies per comprar deute públic 'sense risc'. És cert que no té risc el deute públic en la situació actual? Quines conseqüències té aquest canvi d'orientació en la política de les entitats financeres?

És un perill que s'ha d'evitar. La millora del ràtio entre capital més reserves respecte d'actius ponderats per risc es pot fer tant augmentant el numerador com disminuint el denominador. El primer és capitalitzar; el segon pot consistir a substituir crèdits de l’economia productiva per deute públic, que amb avals europeus, o sense, té per definició un risc més baix o nul.

I que us en sembla, dels nous requisits imposats a les caixes?

La nova regulació sobre la liquiditat aprovada per Basilea deixa molt clar el principi bàsic que el risc de liquiditat no es combat exigint més capital, sinó amb unes taxes de liquiditat, com el d'un coixí de trenta dies perquè les autoritats tinguin un marge per a actuar; i una altra taxa d'estabilitat, que és una estructura financera sanejada. La nova proposta espanyola no sembla que respecti aquest principi.

La nova regulació de la liquiditat de Basilea no fa diferències entre les entitats que cotitzen i les que no, entre més coses perquè l’accés als mercats majoristes no depèn d'aquest factor (per exemple, la Caixa sempre ha pogut accedir als mercats majoristes sense dificultats), sinó d’uns altres, com la dimensió, el ràting, el risc sobirà, la transparència en el mercat, la credibilitat del balanç...

Quins altres perills s’entreveuen en la nova regulació financera?

La proposta sembla que no distingeix l'endeutament segons el termini dels venciments. No és igual una emissió que venç al cap de sis mesos que una que venç al cap de quinze anys. A més, la nova regulació de Basilea, en la part que exigeix fonts de finançament estables per a encarar les necessitats de finançament, considera entre les fonts estables el 100% de les emissions a més d'un any i, en canvi, només entre el 80%i el 90% dels dipòsits minoristes –particulars i petits negocis. Una vegada més, la proposta espanyola sembla que no segueix la nova regulació mundial.

Com veieu la reacció de les caixes catalanes, valencianes i balears? Prenen un bon camí?

En general són camins diferents; n'hi ha que són clarament millors que no pas els altres, al meu paper, però cal ser sensibles a la importància del moment i cal deixar fer la feina als responsables, i jutjar-los, si cal, al final. Entre les oportunitats perdudes amb camins diferenciats, dues caixes catalanes, una d'illenca i una de valenciana, ja naveguen avui per mars llunyanes i sota banderes de conveniència i/o obediència no catalana. Però, de nou, això és opinable i no em toca a mi de valorar-ho.

dimarts, 15 de febrer de 2011

LA NACIONALITZACIÓ ESPANYOLA DE LES CAIXES.

Nacionalització (espanyola) de les caixes (Emili Valdero)

La majoria de caixes d'estalvi tenen greus problemes per poder sobreviure a la pèrdua de valor dels actius immobiliaris que tenen en propietat, en un entorn financer cada cop més exigent pel que fa a la regulació i el grau de solvència. Les caixes es van llançar alegrement a donar préstecs hipotecaris a constructores, promotors immobiliaris i particulars, i amb l'esclat de la crisi, el nombre de crèdits impagats ha augmentat exponencialment i la morositat s'ha situat en nivells alarmants.

L'actual model de caixes planteja molts dubtes a causa dels greus problemes de viabilitat i de costos de l'estructura, que s'han intentat solucionar a través d'unes fusions basades en criteris polítics més que empresarials. Les caixes necessiten una forta capitalització per tornar a estar sanejades i obrir l'aixeta del crèdit a les empreses i particulars. El Ministeri d'Economia i el Banc d'Espanya han elaborat una nova normativa que suposa la conversió de les caixes en bancs, fet que afavoreix l'arribada de capital –les entitats podran sortir a la borsa i emetre accions– i, per tant, l'eliminació del caràcter social i sense ànim de lucre que les caracteritza. L'Estat té preparats més de 30.000 milions per ajudar les caixes a fer el canvi.

La conversió de les caixes en bancs serà un procés traumàtic des d'un punt de vista social, ja que suposarà la pèrdua de molts llocs de treball i posarà en risc la seva obra social. Però el punt clau és que la majoria de caixes no podran captar capital perquè no tenen la confiança dels mercats internacionals, cosa que implica que l'Estat en passarà a ser el propietari, perquè serà l'únic que hi injectarà diners. És la nacionalització (espanyola) de les caixes. Després podran ser privatitzades. El Santander i el BBVA les compraran?

dimecres, 9 de febrer de 2011

PROPOSICIÓ ACCEPTADA I PROBABLE VOT CONTRARI DE CiU

CiU s'avé a debatre sobre la independència però hi votarà en contra

La mesa del Parlament de Catalunya ha admès avui a tràmit la proposició de llei de declaració d'independència, presentada la setmana passada per Solidaritat (SI), amb els vots a favor de CiU i en contra del PSC i PP. Ara la proposició comença el tràmit parlamentari i a finals de març o a l'abril es podria debatre la ple. Serà aleshores quan els grups hauran de definir el sentit del seu vot. ERC ja ha dit que hi votarà a favor, igual que SI, però CiU, tot i haver ac! ceptat a tràmit la proposició, ja ha aclarit que no pensa donar-hi suport en el ple parlamentari.

El portaveu del grup parlamentari convergent, Jordi Turull, ha explicat que a la federació nacionalista no li fa por abordar aquest debat, però ha precisat que la iniciativa no va en la línia que defensa la seva formació. Turull ha dit que l'aposta de Convergència pel dret de decidir és clara i se centra 'en assumptes que generen consens, com les infraestructures o el finançament'.

Turull també ha recordat que el seu partit ja havia dit que no quan se li va preguntar si declararia la independència aquesta legislatura i ha acusat SI de de frivolitzar i de 'buscar titulars.'

També n'ha parlat el portaveu del govern, Francesc Homs, que ha deixat clar que el govern ha definit un full de ruta molt clar. 'Res aturarà el compromís en la transició catalana cap al dret de decidir', ha dit, i ha afegit: 'això va per aquells que no es volen moure per res, perquè estan supeditats a partits espanyols, i també per aquells que volen córrer tant per motius electoralistes'. I ha remarcat que el govern té una majoria sòlida al parlament, amb una agenda exposada per Artur Mas en el debat d'investidura.

La proposició difícilment s'aprovarà

El PSC, que ha votat en contra de la tramitació parlamentària de la proposició de llei, tampoc no hi donarà suport, argüint que la proposició de llei es troba 'fora de la legalitat estatutària i constitucional', segons paraules del diputat del PSC Higini Clotas. ICV, de moment, no s'ha pronunciat. Tenint en compte, per tant, que CiU, PSC, PP i Ciutadans hi votaran en contra, la proposició no prosperarà. És per això que SI, conscient del paper determinant de CiU en la votació, insisteix a demanar que els partits donin llibertat de vot als seus diputats.

Campanya de Solidaritat

Els diputats de SI, Uriel Bertran i Alfons López Tena, van dir ahir: 'No hauríem de fer aquesta mena de campanyes, però ens preocupa que la mesa del parlament obstaculitzi la tramitació de la llei'. La campanya amb el lema 'No emmordasseu el poble. No emmordasseu el Parlament. Voteu la Llei de Declaració d'Independència' consisteix en una tramesa de correus electrònics, a títol individual de cada signatari, als set membres de la mesa.

SI va demanar a la mesa que acceptés la tramitació del text sense escudar-se en qüestions tècniques, perquè ho consideraria un atac a la democràcia. Segons aquest full de ruta, una volta aprovada la llei, el govern de la Generalitat tindria facultats per a negociar amb la comunitat internacional la manera i el moment de declarar la independència. Una declaració que hauria de ser avalada pel poble i que, per tant, hauria de fer la majoria dels diputats del parlament, que és el representant del poble.