divendres, 27 de novembre de 2009

ELS REFERÈNDUMS CATALANS ES DEBATRAN A EUROPA.


La presidenta del subgrup parlamentari de l'Aliança Lliure Europea (ALE), la Jill Evans ha demanat avui al plenari del Parlament Europeu que els referèndums de Catalunya es debatin al Consell europeu del 10 i de l'11 de desembre.

L'eurodiputada del Plaid Cymru va signar la declaració dels diputats de l'ALE i del Sinn Féin en favor del dret de decidir dels ciutadans de Catalunya. Poc a poc, anem obrint camí en favor del reconeixement d'un dret fonamental com aquest.
Esperem que, tard o d'hora, el dret a l'autodeterminació esdevingui un dret més reconegut internacionalment.
Els canvis són lents, però van calant.

dijous, 26 de novembre de 2009

LES CONSULTES I LA TV 3


CATALUNYA SÓM TOTS: VOTA!!!!!
13-D
Si teniu un minut...llegiu i si hi esteu d’acord, escriviu a TV3!!!!!!
I si voleu, envieu-ho als vostres contactes, ens hem de fer sentir!

Arran de la consulta popular d’Arenys de Munt del 13 de setembre
(13-D), la societat civil catalana, s’està organitzant per demanar al
Parlament Europeu el dret a poder fer una consulta democràtica sobre
la independència de Catalunya.

El proper 13 de desembre (13-D), mes de 150 municipis catalans, amb
les mateixes normes i criteris, faran la consulta, per poder sumar
tots plegats i expressar a la comunitat internacional, quina és la
voluntat d’aquest país.

Aquesta nova via neix de les Directrius europees, aprovades per tots
els estats que la composen, inclòs l’Estat espanyol.
Sens dubte estem iniciant el camí històric de fer realitat la nació
catalana com un estat de dret, independent, democràtic i social
integrat a la Unió Europea, si així ho decideix de manera democràtica
la ciutadania.
Els mitjans de comunicació escrita, en fan un ressò discret, però els
grans mitjans corporatius de ràdio i televisió, obvien aquests fets
per consignes que coarten la llibertat dels professionals dels mitjans
informatius.
PER QUÈ TV3 NO INFORMA als propis CATALANS que comencem a canviar el
rumb de la nostra història?

Si us plau, pregunteu:

a la Corporació Catalana: comunicacio@ccma.cat
o directament a TV3: premsa@tv3.cat o direccio@tv3.cat > o
politica@tv3.cat

Envieu un mail en aquests links i pregunteu: per què TV3 no informa a
la ciutadania de totes les activitats que s’estan fent arreu de
Catalunya a l’entorn de les consultes sobiranistes del 13-D?

(Redacteu-la si us plau amb les vostres pròpies paraules i
expressions. Es tracta de no voler ser ofensius, tant sols demanar que
ens ho aclareixin GRÀCIES...)
També us agrairíem que compartiu aquesta pregunta amb els vostres
amics i amigues de la xarxa.
GRÀCIES DE NOU...

"No et limites a contemplar aquestes hores que ara vénen,
baixa al carrer i participa. No podran res davant d´un poble unit,
alegre i combatiu" Vicent Andrés Estellés

dijous, 19 de novembre de 2009

CONTINUEN LES PRESSIONS CONTRA ELS REFERÈNDUMS.


Ara també hi ha pressions a Tàrrega, fins i tot en un Institut d´Educació, amb l´excusa ridícula de que el tema tractat "no devia tenir res a veure amb el curriculum".
Senyors i senyores "inspectors" d´educació: quants temes es debaten als instituts que estan fora de curriculum ? I que continuïn debaten, tant de bo, perquè la història es viva.
No una cosa morta com la volen ensenyar des d´Inspecció (si més no a Tàrrega ha quedat molt clar).
Tant mal els fa una consulta popular que han d´utilitzar excuses ridícules i als "inspectors".

Aquesta és la noticia, tal com l´hem rebut:

L'institut de Tàrrega anul·la la conversa informativa sobre les consultes per pressions d'Educació
L'exposició informativa dels referèndums sobre la independència, organitzada per l'Institut Alfons Costafreda de Tàrrega ha estat suspesa per la directora. S'havia de fer avui, però el Departament d'Educació li va fer arribar una 'recomanació' perquè, si de cas, la fes fora d'hores lectives, segons que ha explicat una de les portaveus de la coordinadora de les consultes, Anna Arqué. Fonts d'Educació atribueixen la carta a la inspecció de zona.

Fonts oficials del Departament d'Educació han explicat a VilaWeb que aquesta era la manera habitual d'actuar d'inspecció de zona: 'Com que l'activitat era organitzada per una associació, inspecció ha recomanat que es fes fora de l'horari lectiu, oimés que l'exposició no devia tenir res a veure amb el currículum.'

La carta i les pressions telefòniques dels mitjans espanyols, han decidit la directora. 'Havia de ser una conversa informativa, però s'ha polititzat molt. Han telefonat molts mitjans, alguns amb ganes de brega, quan la pretensió era simplement d'oferir informació als alumnes', explica Montse Minguell, coordinadora pedagògica de l'institut.

La coordinadora per la consulta sobre la independència presenta avui a l'institut Manuel de Pedrolo de Tàrrega un crèdit acadèmic 'per a promoure el debat i perquè el jovent entengui les diferents opcions polítiques de govern que hi ha', segons que ha dit una de les portaveus, Anna Arqué, a VilaWeb. També ha dit que posaven aquest crèdit a disposició de tots els municipis que faran la consulta

dissabte, 14 de novembre de 2009

ESPANYA INTENTA EVITAR UN PARTIT CONTRA CATALUNYA EN FUTVOLEI.


Espanya intenta evitar un partit contra Catalunya en un torneig de futvolei
El Consell Superior d'Esports estatals ha enviat una carta d'advertiment l'Associació Catalana de Futvolei, organitzadora del campionat, perquè no admeti l'equip de la samarreta roja.

Un equip amb samarreta roja i la paraula España escrita al pit s'enfrontarà a un altre que lluirà un equipament groc i anomenat Catalunya. Serà en el torneig de futvolei internacional que es juga aquest cap de setmana a Coma-ruga, organitzat per l'Associació Catalana de Futvolei i beneït per la Federació Internacional del mateix esport.

La imatge d'aquesta confrontació, España-Catalunya, és un dels malsons de les autoritats esportives de l'Estat i, per intentar evitar-la, ha adreçat una carta amenaçadora als organitzadors del torneig. Segons han explicat fonts de la Plataforma Proseleccions Catalanes, el Consell Superior d'Esports estatal ha fet arribar aquest text, en el qual adverteix que podrien incórrer en una il•legalitat si permeten que un equip no reconegut per aquest organisme com a selecció espanyola juga amb els escuts i símbols estatals.

Es refereixen a l'equip de l'Associació Espanyola de Socker-Volei, una entitat equivalent a una federació però que encara no té reconeixement oficial: el futvolei, per tant, no està reconegut oficialment com a esport per les autoritats espanyoles, perquè no compleix requisits com tenir un mínim de 40 equips. Les autoritats catalanes, en canvi, sí que el reconeix, i la Federació Internacional té la Federació Catalana com a membre de ple dret.

L'equip espanyol, però, no utilitza la samarreta de la selecció estatal ni cap que la imit ni l'escut o la bandera espanyola: com la resta d'equips participants, portaran una samarreta d'un color –el vermell, això sí–, amb el nom del país al qual consideren que pertanyen –Espanya– i el logotip de l'entitat, registrada legalment com a entitat privada, de la mateixa manera que ho és qualsevol federació esportiva.

El Torneig AutoEquip Open Internacional de Futvolei 2009, en categoria masculina i femenina, es jugarà aquest dissabte i diumenge a la platja del Riuet de Coma-Ruga, al Vendrell.

Catalunya, Espanya, Brasil, Portugal, França i Alemanya jugaran dissabte les eliminatòries prèvies i diumenge es disputaran les dues semifinals: les femenines (10:00 i 10:40) i les masculines (11:20 i 12:00). La final femenina serà a les12:45 i la masculina, a les 13:30.

dimecres, 11 de novembre de 2009

FRONT ESPANYOLISTA PP-PSOE: REUS NO, PERÒ GIRONA SÍ.


Girona, la capital més gran que dóna suport a una consulta sobre la independència
La moció fou aprovada amb els vots favorables dels regidors de CiU, ERC i ICV • La comissió Girona Decideix organitzarà la consulta, que no es farà el 13-D
L'Ajuntament de Girona va aprovar ahir al vespre una moció de suport a la consulta independentista, promoguda per la comissió cívica Girona Decideix, que encara no té data fixada. Com era previst, els tretze regidors de CiU, ICV i ERC van votar-hi a favor; els deu del PSC (força majoritària) es van abstenir, i el del PP hi va votar contra (l'altra regidora popular, la portaveu, estava malalta). Girona és, doncs, la capital de comarca més gran que dóna suport al referèndum sobre la independència. La moció presentada per ERC demanava 'donar suport i facilitar' la consulta popular i defensava que, després de la demostració de 'maduresa política' que es va viure el passat 13 de setembre a Arenys de Munt (Maresme), calia estendre les consultes a altres municipis catalans.
La primera que va parlar en el ple d'ahir fou la portaveu d'ERC, Cristina Alsina, que abans d'entrar-hi s'havia sumat –amb els altres tres regidors dels grups- a la cinquantena de ciutadans que s'havien concentrat a les portes de l'ajuntament per estirar una estelada i defensar la consulta.

Alsina va defensar que es tracta d'una 'ocasió magnífica' per convertir Girona 'en la primera capital del Principat que fa una consulta' i va afirmar també que la defensa de la moció es feia, des d'ERC, 'sense partidismes i amb la voluntat de que s'hi sumi tothom'.

Després de l'exposició de la portaveu d'ERC, cada grup es va pronunciar en el sentit del seu vot; amb l'argument que en temps de crisi les preocupacions s'han de centrar en altres aspectes, el regidor del PP Joan Castel va defensar el vot contrari del seu grup. En aquesta ocasió, Castel es trobava sol perquè la portaveu del grup, Concepció Veray, no va assistir al ple perquè estava malalta.

Des d'ICV, el portaveu, Joan Olóriz, va dir que havia donat llibertat de vot als altres regidors que, finalment, també havien votat a favor de la moció. Olóriz va afegir que defensaven la moció 'per ser concreta, amb un objectiu clar i promoguda per un conjunt d'entitats amb una voluntat gens sectària'. 'Som lluny d'un referèndum per l'autodeterminació però a cap poble se li pot negar el dret de decidir', va declarar.

Des de CiU, Carles Puigdemont va declarar que la moció li suposava 'un gran respecte' i que, per això, hi votaven a favor. També va dir que la consulta sobre la independència serviria per interpel•lar directament els ciutadans 'sobre un tema de gran transcendència', que suposarà un 'exercici de mobilització ciutadana sense precedents' i que a més 'convida a la paraula i el diàleg'.

Abstenció del PSC

Per la seva banda, els deu regidors del PSC es van abstenir. La posició la va defensar el portaveu del grup, Joan Pluma, que va argumentar que no van votar contra la consulta perquè prové de la iniciativa ciutadana i va dir que sentien 'un profund respecte' per la iniciativa i la comissió.

Ara bé, Pluma va dir que voldrien que s'abordés l'opció de manera 'més ambiciosa' ja que hauria de ser el Parlament qui es pronunciés sobre el dret de decidir i el futur de Catalunya. 'Difícilment un moviment de baix a dalt tindrà èxit, si no prové d'unes bases més àmplies no pot suplir la funció del Parlament', va criticar Pluma, que també va lamentar que el moviment estigui vinculat, segons el PSC, 'a opcions partidistes molt clares'. 'Voldríem que Catalunya fos el Quebec però malauradament no és així i sentim que encara hi estem molt lluny', va reblar.

Per manca de temps, Girona Decideix, formada pel casal independentista el Forn, Òmnium Cultural i l'Ateneu d'Acció Cultural, no farà la consulta el dia 13 de desembre, a diferència de més d'un centenar de municipis catalans, però sí que en fixarà la data abans d'acabar l'any. Ara el propòsit és de sumar com més entitats i grups polítics de la ciutat millor.

diumenge, 8 de novembre de 2009

A IRLANDA TAMBÉ DONEN SUPORT ALS REFERÈNDUMS CATALANS.


El Sinn Féin dóna suport a les consultes populars sobre la independència de Catalunya
L'eurodiputada Bairbre de Brún qualifica el dret a l'autodeterminació com una eina de radicalitat democràtica i de modernitat.

La internacionalització de les consultes sobre la independència de Catalunya és un fet. Si el 23 d'abril en faran la majoria de casals catalans d'Europa i set eurodiputats de l'Aliança Lliure Europea (ALE) ja van mostrar el seus suport a les consultes, ara és l'eurodiputada del Sinn Féin Bairbre de Brún qui també s’ha mostrat partidària que els ciutadans de Catalunya puguin decidir a quin Estat volen pertànyer. La diputada nord-irlandesa ha donat suport als referèndums que la societat civil catalana està promovent en l’àmbit local. Per la seva banda, l’eurodiputat d’Esquerra, Oriol Junqueras, ha recordat que la forma més democràtica de construir el mapa polític europeu és precisament el dret a l’autodeterminació.
‘Els matrimonis o les guerres han estat, tradicionalment, la forma més habitual de configuració d’Europa, però a partir del segle XX hem començat un procés irreversible de democratització també d’aquestes decisions’, ha afirmat Junqueras. ‘Al principi del segle XX, per més sorprenent que sigui, Noruega i Irlanda ja van fer referèndums d’autodeterminació, mentre que als anys 90, països com Estònia, Letònia o Lituània també n’han convocat’, ha recordat.

L’eurodiputat republicà també ha recalcat que 'l'autodeterminació és, en realitat, un pas més cap a la democratització de la societat, tal com ho van ser, fa pocs segles, la llibertat de pensament, el dret al vot o la llibertat d'associació’.

Cal recordar que l’Acord del Divendres Sant de 1998, signat per la majoria dels partits republicans i unionistes, així com pels governs britànic i irlandès, reconeix el dret a l’autodeterminació del nord d’Irlanda.

divendres, 6 de novembre de 2009

MANIFESTACIÓ A PERPINYÀ- 7 NOVEMBRE 09


Manifestació a Perpinyà el 7 de novembre pels 350 anys del Tractat dels Pirineus.

La capital de la Catalunya Nord, Perpinyà, viurà el proper 7 de novembre una manifestació històrica per rememorar el 350è aniversari del Tractat dels Pirineus. La Comissió 350 anys vol aprofitar aquesta data per denunciar aquest acord entre Felip IV de Castella i Lluís XIV de França. La marxa, que tindrà per lema 350 anys de resistència. Esborrem el Tractat dels Pirineus, servirà també per posar punt i final als actes del Correllengua 2009 que se celebren arreu del país des de fa uns mesos. Pels organitzadors, la marxa “reivindicarà obertament la unitat de la nació catalana per damunt de fronteres imposades” per l'Estat espanyol i francès.

De fet, la Coordinadora d'Associacions per la Llengua (CAL) sempre acaba el Correllengua amb una manifestació a la capital nord-catalana. En aquest ocasió, però, s'ha volgut aprofitar el 350 aniversari del Tractat dels Pirineus per denunciar aquest tema específicament. Per facilitar l'assistència de gent a la manifestació, s'organitzaran busos des de tots els punts del territori.

Què és el Tractat dels Pirineus?

El Tractat dels Pirineus és un acord signat el 7 de novembre de 1659 per Felip IV de Castella i Lluís XIV de França als límits del País Basc del Nord. Va servir per posar fi a la Guerra dels Trenta Anys, i va acabar amb la cessió a l'Estat francès del comtat del Roselló i d'una part de la Cerdanya. Això va dividir en dues parts el territori català, i des d'aleshores es parla de la Catalunya Nord en referència a aquesta zona pertanyent a França. Felip IV va negociar aquest tractat sense ni tan sols consultar-ho a les Corts Catalanes i, de fet, ho va amagar durant anys.

dilluns, 2 de novembre de 2009

REFERÈNDUM PER LA INDEPENDÈNCIA: 13 DE DESEMBRE 2009


PRIMERA ETAPA:
Actualment s´ha superat la xifra de 100 municipis de Catalunya que faran el referèndum el dia 13 de desembre.
De moment actualitzem les dades que teniem la setmana passada fins els 100 municipis.

La consulta sobre la independència que el 13 de desembre incidirà directament sobre 738.699 catalans. Aquesta és la quantitat d'habitants que resideixen en aquests municipis, segons les dades de l'Institut Català d'Estadística, per bé que només podran votar els majors de 16 anys. Amb el màxim nombre de vots de tot aquest cens, els organitzadors pretenen demostrar 'al poble català i a tots els pobles del món que la nostra nació està preparada per afrontar l'exercici del dret a l'autodeterminació i la independència política, malgrat els obstacles i impediments que posa l'estat espanyol i l'estat francès.'

Si aquest primer objectiu del dia 13 surt bé, el consell plenari de la coordinadora impulsarà la convocatòria d’un referèndum nacional d’independència amb caràcter vinculant que haurà de ser promogut per la pròpia coordinadora, la ciutadania i pels agents socials i polítics. Si la independència fos proclamada de forma unilateral per part dels nostres representants polítics, el referèndum tindrà un caràcter ratificatori d’aquesta proclamació d’independència. I l’aprofundiment dels mecanismes de democràcia directa, especialment als municipis.'

La coordinadora espera poder celebrar aquesta consulta nacional a l'abril o al maig de l'any vinent, segons que va explicar un dels seus portaveus, Josep Manel Ximenis.

Població empadronada als municipis on es farà la consulta el 13-D:
Municipi Habitants
1 Agramunt 5.577
2 Alcarràs 7.281
3 Almoster 1.339
4 Alpens 312
5 Arbeca 2.472
6 Arboç 5.377
7 Arbúcies 6.526
8 Arenys de Mar 14.449
9 Argelaguer 430
10 Argentona 11.544
11 Banyoles 17.917
12 Bellpuig 4.798
13 Berga 17.072
14 Besalú 2.290
15 Borges Blanques,5.942
16 Brull, el 246
17 Caldes de Malavella 6.459
18 Callús 1.675
19 Camós 696
20 Canet de Mar 13.381
21 Cardedeu 16.102
22 Cassà de la Selva 9.256
23 Castellbell i el Vilar 3.617
24 Castellbisbal 11.795
25 Castellserà 1.123
26 Celrà 4.329
27 Clariana de Cardener 147
28 Constantí 6.401
29 Corbins 1.370
30 Cornellà de Terri 2.189
31 Crespià 257
32 Esponellà 451
33 Esquirol, l' 2.289
34 Fontcoberta 1.200
35 Franqueses del Vallès, les 16.978
36 Fulleda 119
37 Gallifa 213
38 Ivars d'Urgell 1.747
39 Jafre 402
40 Jonquera, la 3.107
41 Juneda 3.342
42 Linyola 2.781
43 Llinars del Vallès 8.839
44 Lluçà 255
45 Maià de Montcal 407
46 Manlleu 20.505
47 Masnou, el 22.066
48 Monistrol de Montserrat 2.983
49 Montbrió del Camp 2.061
50 Montesquiu 880
51 Navàs 6.133
52 Olost 1.199
53 Palau d'Anglesola, el 2.050
54 Palau Santa Eulàlia 105
55 Palol de Revardit 478
56 Perafita 407
57 Piles, les 220
58 Ponts 2.749
59 Porqueres 4.332
60 Prats de Lluçanès 2.719
61 Premià de Mar 27.545
62 Puig-reig 4.326
63 Ridaura
64 Roda de Ter 5.863
65 Roses 19.463
66 Sallent 7.061
67 Sant Antoni de Vilamajor 5.332
68 Sant Celoni 16.586
69 Sant Cugat del Vallès 76.274
70 Sant Esteve de Palautordera 2.364
71 Sant Miquel de Campmajor 243
72 Sant Pere de Torelló 2.322
73 Sant Pere de Vilamajor 3.891
74 Sant Pol de Mar 4.970
75 Sant Quirze de Besora 2.215
76 Sant Sadurní d'Anoia 11.909
77 Sant Vicenç de Torelló 1.977
78 Santa Coloma de Farners11.412
79 Santa Eugènia de Berga 2.235
80 Santa Eulàlia de Riuprimer 1.004
81 Santa Eulàlia de Ronçana 6.669
82 Santa Maria de Besora 169
83 Santa Maria de Palautordera 8.614
84 Sentmenat 7.633
85 Serinyà 1.101
86 Sils 4.850
87 Solsona 9.166
88 Sora 174
89 Tagamanent 303
90 Taradell 5.929
91 Tàrrega 16.149
92 Tiana 7.505
93 Tona 7.805
94 Torroella de Montgrí 11.441
95 Vic 38.964
96 Vidrà 178
97 Vilademuls 781
98 Vilafranca del Penedès 37.364
99 Vilanova i la Geltrú 64.905
100 Vilassar de Dalt 8.621

TOTAL: 738.699