dilluns, 31 de desembre de 2012

LES TRES PROFECIES SOBRE CATALUNYA.

A veure si alguna "profecia" es fa realitat i aquest any 2013 podem donar la raó a aquests tres personatges de la història recent.

BON ANY 2013.

LA INDEPENDÈNCIA DEL NOSTRE PAÍS NOMÉS DEPÉN DE NOSALTRES. 

divendres, 28 de desembre de 2012

CLAM INDEPENDENTISTA AL PALAU DE LA MÚSICA.

Cada vegada està més clar el que volem els catalans i catalanes. Cada vegada més entitats, institucions, col.lectius ... expressen allò que volen per aquest país.

 

Clam independentista al concert de Sant Esteve de l'Orfeó Català



El Palau de la Música de Barcelona va acollir aquest dimecres al vespre el tradicional concert de Sant Esteve, ofert per l'Orfeó Català. Més de 250 cantaires van interpretar una àmplia mostra de música nadalenca, des del repertori tradicional fins a nadales en estil jazz.

Els protagonistes, però, van ser l'estelada i els crits a favor de la independència. Quan el concert estava acabant, l'Orfeó va interpretar El cant de la Senyera, himne de l'entitat. En aquell moment, els assistents es van aixecar gairebé a l'uníson i van treure desenes d'estelades, mostrant-les amb els braços aixecats. Quan els músics i cantaires van acabar d'interpretar la cançó, els crits a favor de la independència van inundar la sala.

Durant la mitja part del concert, l'Orfeó Català va llegir un comunicat en què es defensa la immersió lingüística i l'escola en català, una manera de protestar i mostrar el seu rebuig a la reforma educativa que vol impulsar el ministre espanyol d'Educació, José Ignacio Wert.

dilluns, 24 de desembre de 2012

LA POCA CONSIDERACIÓ DE LA NOSTRA LLENGUA PER AL REI DELS ESPANYOLS I PER A ROUCO VARELA.

No creiem que hi hagi cap possibilitat d´entesa entre els personatges que dirigeixen Espanya i els que tenim la catalana com a cultura pròpia.
Si no són capaços d´entendre que no podem parlar de "lengua argentina o cubana" perquè és castellà i de la mateixa manera no podem parlar de llengua valenciana perquè és dialectal del català. Si no poden entendre això, que és un tema de mínims entre qualsevol lingüista, com voleu que entenguin què volen els catalans i catalanes ?

Per a mostra dos botons d´avui, dos personatges importants (Molt Importants) I QUE MANEN MOLT  a Espanya: el rei i Rouco Varela.

Joan Carles I, en català... i valencià

El rei d'Espanya emetrà el missatge de Nadal d'aquest 2012 traduït a les "quatre" llengües cooficials: "català, basc, gallec i valencià". La institució entén que és "una decisió positiva"

Joan Carles, durant el missatge nadalenc de l'any passat. Foto: Casa de Sa Magestat el Rei d'Espanya.

El tradicional missatge que cada Nadal pronuncia el cap de l'Estat espanyol, el rei Joan Carles I, patirà enguany una evolució significativa. Si, fins ara, només s'emetia en castellà, enguany també tindrà en compte les llengües cooficials de l'Estat. Però, en comptes de considerar com a tals el català, el basc i el gallec, també hi sumarà "el valencià", segons que ha informat la Casa de Sa Majestat el Rei. Un cop Joan Carles hagi pronunciat el missatge en directe, la institució penjarà a Internet el discurs oficial traduït al català, el basc, el gallec i "el valencià", així com el vídeo del missatge subtitulat a les mateixes "llengües".

El director adjunt de comunicació de la Casa del Rei, Javier Arenas, explica a Nació Digital que aquesta decisió és "un pas endavant" en el respecte a la pluralitat de l'Estat, perquè Joan Carles passa a tenir en compte "totes les llengües cooficials". Paral·lelament, nega en rodó que la traducció al valencià suposi cap atac al català: "A València no consideren que siguin la mateixa llengua. És una decisió positiva, no pas negativa, i ni molt menys es tracta d'una desconsideració pel català."

Segons Arenas, la decisió de situar el dialecte valencià al mateix nivell que la llengua basca no ve d'avui, sinó de quan la casa reial va decidir renovar la interfície de la seva web oficial, aquest setembre. Segons que justifica, "és el mateix criteri que aplica la web de la presidència del govern espanyol". Tot i això, avisat que lamoncloa.gob.es només contempla com a llengües cooficials el català, el basc i el gallec, respon: "No sé per què es va prendre la decisió de traduir el missatge d'avui." I preguntat sobre qui va decidir incloure el valencià quan es va decidir renovar la web reial, respon: "No ho recordo."

"En qualsevol cas -reitera-, a València consideren que parlen valencià", rebla.
  
 
ROUCO VARELA creu que "els pares tenen dret a què els fills s'eduquin en la llengua que determinin"
Antonio María Rouco Varela, durant una roda de premsa. Foto: Conferència Episcopal Espanyola

El cardenal arquebisbe de Madrid i president de la Conferència Episcopal Espanyola (CEE), Antonio María Rouco Varela, s'alinea avui amb el ministre espanyol d'Educació, José Ignacio Wert, i creu que la immersió lingüística va contra el "dret fonamental de la família" de poder escollir en quin idioma estudien els nens, si en català o en castellà.

En una entrevista amb el diari ABC , sosté que "els pares tenen dret a què els fills s'eduquin en la llengua que els pares determinin", i que aquest dret fonamental "no pot ser suplert ni negat per l'autoritat". Segons el seu punt de vista, "el dret dels pares és primari i primer, i el dret de l'Estat és subsidiari".
 

dissabte, 22 de desembre de 2012

ELS MINISTERIS ESPANYOLS CONTINUEN SUBVENCIONANT GENEROSAMENT LA FAES

El Ministerio espanyol de Cultura dóna una bona quantitat en subvenció a la FAES (la "fàbrica d´idees" d´Aznar i companyia) i això suma una bona quantitat amb la subvenció que els va donar el Ministerio espanyol d´Afers Exteriors.

Aquests sí que no tenen problemes econòmics, i després diuen que hi ha crisi i que hem d´augmentar les retallades.

 

El Ministeri de Cultura dóna més d'un milió d'euros a la FAES

(Nació Digital)

L'expresident del govern espanyol, José María Aznar

El Ministeri espanyol d'Educació, Cultura i Esports ha destinat un total de 2,4 milions d'euros a subvencionar les fundacions dels partits polítics que tenen representació al Congrés dels Diputats i al Senat. La finalitat d'aquestes ajudes és promoure que aquestes organitzacions realitzin activitats que promoguin i desenvolupin el pensament polític, social i cultural.

La repartició, però, no ha estat gaire equitativa. La fundació vinculada al PP i que presideix José María Aznar, la FAES, ha rebut un total de 1.188.071 euros, una quantitat molt superior a la que han rebut la resta i que suposa gairebé la meitat del pressupost assignat. Les dues fundacions que més han rebut després de la FAES han estat les vinculades al PSOE, IDEAS i Pablo Iglesias, que han rebut uns 332.424 euros.

Fa unes setmanes, el Ministeri d'Afers exteriors també va atorgar una subvenció a les fundacions vinculades als partits polítics i va repartir un total de 900.000 euros. La FAES també es va endur el tall més gros del pastís, obtenint un total de 529.849 euros (més de la meitat del pressupost). Feta la suma, la FAES ha rebut per part del govern espanyol un total de 1.717.920 euros aquest 2012.

dijous, 13 de desembre de 2012

S´AIXECA LA PROHIBICIÓ D´EMISSIONS DE TV3 AL PAÍS VALENCIÀ.

El govern valencià anul·la la prohibició de les emissions de TV3

Imatge d'una televisió a un domicili de la ciutat de València que no rep el senyal de TV3 Foto: ACN

El govern valencià ha avançat que acatarà la sentència del Tribunal Suprem , que estima el recurs d'Acció Cultural del País Valencià (ACPV) i anul·la, així, la resolució del govern valencià que obligava a tancar les emissions de TV3 i imposava una sanció de 300.000 euros.

Recollint la resolució de l'alt tribunal, la Generalitat Valenciana reconeix que no és competent per "sancionar" o "prohibir" per l'ús de l'espai radioelèctric ja que és una competència exclusivament estatal i ha avançat que anul·larà la multa a Acció Cultural del País Valencià i aixecarà la prohibició de les emissions de TV3.

divendres, 7 de desembre de 2012

UNA CONSTITUCIÓ QUE NOMÉS ELS "AMPARA" A ELLS.

Tots sabem que els criteris de Wert no responen a cap criteri educatiu, ni a cap orientació relacionada amb l´ensenyament, només són criteris polítics que podem veure derivats de la seva línia referencial a FAES.
El seu objectiu no és "la qualitat educativa" sinó l´espanyolització estil PP.
Partal, a Vilaweb, recordava un article que va escriure al setembre de 2011, on es preguntava si el problema era la constitució (va bé recordar-ho en aquesta data en que el PP, reivindica tant la constitució que "els ampara", diuen).
I potser aquest és el problema, que només els "ampara" a ells.
I , què hi fem nosaltres aquí ?




Deia aleshores:

'El tribunal Suprem espanyol ha engegat una gran operació contra la immersió en català, en resposta a la demanda de tres famílies del Principat, que volen que els seu fills siguen escolaritzats en espanyol. Contràriament, aquest curs 125.953 alumnes valencians han vist denegada la seua demanda de ser educats en català. La diferència fa mal i ensenya ben clarament on és el problema.

Les dades són d'Escola Valenciana: Informe de Matriculació, sobre el curs que ara comença. El document diu exactament que el 61,2% de les famílies valencianes demanen que els fills siguen escolaritzats en la nostra llengua i, en canvi, la Generalitat solament ofereix places al 33%. I cada any n'ofereix menys.

Parlem de la mateixa llengua. De les mateixes llengües, per a ser exactes. Si l'alt tribunal tingués voluntat de defensar els drets dels pares i la igualtat de les llengües, 125.953 alumnes haurien de pesar clarament molt més que no tres, quatre o cinc. Però no és el cas. Escandalosament no és el cas.

I no és el cas perquè, al tribunal, no li importa ni la igualtat de les llengües ni els drets dels pares. Al tribunal, únicament li importa de remarcar i blindar la supremacia de l'idioma espanyol per damunt del català i de fer recular dècades de normalització en favor de la imposició de la llengua castellana. Aplicar, en definitiva, allò que es desprèn de tota l'arquitectura legal de l'estat, començant pel nefast article tres de la constitució. Que aquest és el problema de debò: la constitució.'

dimecres, 5 de desembre de 2012

CANVI DE DATA: CONCENTRACIÓ DEFENSEM L´ESCOLA EN CATALÀ, NO ACATEM . CONCENTRACIÓ DILLUNS 10 DE DESEMBRE A 2/4 DE 7 A PL. ST. JAUME (BARCELONA).



'El tribunal Suprem espanyol ha engegat una gran operació contra l











REBUTGEM LA LLEI DE MILLORA DE LA QUALITAT EDUCATIVA DEL GOVERN D´ESPANYA.

DEMÀ CONCENTRACIÓ A LA PLAÇA SANT JAUME, DE BARCELONA.



DEFEMSEM L’ESCOLA EN CATALÀ, NO ACATEM!
CONCENTRACIÓ DIJOUS 6 DE DESEMBRE a les 12h, PLAÇA SANT JAUME de Barcelona,
Benvolguts i benvolgudes,
Des de DEFENSEM L’ESCOLA EN CATALÀ rebutgem el nou esborrany de la llei de Millora de la Qualitat Educativa del Govern d'Espanya que aniquila la llengua catalana a les escoles. Aquesta resolució és la culminació a les agressions que es varen iniciar amb les sentències del Tribunal Suprem espanyol del desembre de 2011, que obliguen a reintroduir el castellà com a llengua vehicular a l'ensenyament a Catalunya i acaben de manera definitiva amb la immersió lingüística.
Escola En Català:
1. Exigeix que el Govern de la Generalitat i les administracions pertinents no acatin i rebutgin amb contundència aplicar qualsevol iniciativa del Govern d'Espanya que vulgui reintroduir el castellà com a llengua vehicular a l'educació a Catalunya.

2. Fa una crida a tots els centres escolars i educatius de Catalunya perquè defensin l'escola en català i s'oposin a aplicar la futura llei de Millora de la Qualitat Educativa del Govern d'Espanya.

3. Insta les forces polítiques del Parlament de Catalunya a aprovar la llei Defensem l'Escola en Català presentada per Solidaritat Catalana per la Independència el setembre del 2011 que blinda la llengua catalana en l'educació i que compta amb el suport de més de 200.000 firmes de la ciutadania.

Continuarem mobilitzats per assegurar el nostre model a les escoles catalanes, per això ,
Us esperem a la Concentració i, si podeu, reenvieu aquest correu i pengeu a les xarxes socials el cartell de la concentració (arxiu adjunt)!
Ni un pas enrere en la defensa del català a l'escola. No acatem!

dilluns, 3 de desembre de 2012

A DURAN I LLEIDA LI SURTEN PROBLEMES AL SEU PROPI PARTIT.

 Semblava que no passaria mai, en una Unió Democràtica (UDC) que darrerament ha estat un feu personalista del sr. Duran i Lleida.
Però avui dir que la independència no és possible i no interessa a Catalunya ni a Espanya i que el millor que podem fer és quedar.nos dintre d´Espanya (com diu Duran a tort i a dret als mitjans de comunicació) té un preu molt alt. Aquest discurs ja el fan altres (a qui es vol semblar? al del PP? al de C´s o al PSOE?).
Hi ha moltes persones que tenen (i tenim) molt clar que volem marxar.



El batlle de Vic i president de l'Associació de Muncipis de Catalunya, Josep Maria Vila d'Abadal, ha anunciat que plegava d'Unió, el partit que va fundar el seu avi. L'actitud de Duran i Lleida després de les eleccions i la manca d'oposició internaper part de dirigents del partit ha estat la gota que ha fer vessar el got. Vila d'Abadall ha explicat les raons de la decisió en una conferència de premsa a la tarda a l'ajuntament de Vic. 'Molta gent va escoltar el crit d’independència de la Diada. Duran i Lleida, no. El president Mas, sí', ha declarat.
Des del consell nacional del passat cap de setmana, la tensió entre el sector sobiranista d'Unió i Duran s'ha fet més gran, arran de la proposta de refer els ponts amb el PP i de frenar el discurs sobiranista.
La conferència de premsa ha estat plena de retrets de Vila d'Abadal a Duran: 'Va dient que independentisme no es viable, ell que viatja tant per consolats, i diu que la comissió està tipa de Catalunya. I diu que els anglosaxons estan a favor del projecte català, però perquè ells van contra l'euro i miren de desestabilitzar Espanya'.
Vila d'Abadal considera que la posició de Duran porta Unió a agafar un rumb 'que no sé on pot portar'. 'Ara no és el moment de divisions. No és el moment de trencar la federació. No crec que Unió faci això. Ha de donar suport al projecte, tots els militants i diputats'.
I ha demanat a Núria de Gispert, Joana Ortega, Ramon Espadaler i Josep Maria Pelegrí i a tots els 13 diputats d'Unió que siguin lleials a Artur Mas. Demano als militants que segueixin al partit per treballar pel projecte, si és possible, i si no que busquin altres àmbits.
I ha acabat dient: 'Jo seguiré d'alcalde de Vic i president de l'AMI. Durant dos anys més. No penso militar a CDC ni a ERC. He de reflexionar i treballar pel projecte independentista, i ho puc fer des de l'AMI i a Vic durant dos anys i mig. I aquell dia quedaré lliure. No vull ser un trànsfuga, no ho seré.
Més baixes
La baixa de militància de Josep Maria Vila d'Abadal, però, no serà la única que hi haurà aquesta setmana, segons han afegit les fonts consultades a l'ACN. Aquest dimarts, altres membres del partit faran el mateix pas. I si no ho han fet de forma conjunta és perquè, tal com assenyalen, "cadascú ha de fer el que pensi, en línia amb el pensament personalista d'un partit socialcristià".

dijous, 29 de novembre de 2012

REFLEXIONS SOBRE LES ELECCIONS I ANÈCDOTES MUNICIPALS.

Després de veure els resultats electorals aquests dies i les reacions posteriors, ens agradaria fer unes petites reflexions:
1) el Parlament (i també la seva governabilitat) estan més complicats que abans.
2) El transvassament de vots de CiU a ERC i del  PSC-PSOE a IC-V, marquen una tendència clara.
3) després de la campanya que han fet els partits "unionistes" (PP-PSOE- Ciudadanos) han arribat a un sostre i no creiem que en molts anys puguin superar-lo, en tot cas baixar-lo. L´unionisme no té més espai que el que ha demostrat.
4) Potser els independentistes tampoc tenim més espai i també hem arribat a un sostre (no hi ha molta diferència amb comicis anteriors). Però en tot cas, és evident que el nostre sostre és més alt (i tenim més suport) que el dels "unionistes".
5) Sap greu, molt greu, que un partit independentista (SOLIDARITAT), valent i amb les idees clares i la ruta també, quedi fora del Parlament, era una garantia de que el debat sobre la independència del país continuaria al Parlament i no s´oblidaria a la primera escusa (com ja ha passat altres vegades). 
6) Entrem en una nova legislatura, amb unes previsions duríssimes (índex d´atur, PIB, retallades, nous impostos, etc, etc...). Això farà mal a molta població catalana, esperem que els Governs que surtin sapin dirigir el país cap a la independència i cap a una altra manera de fer les coses econòmicament i socialment, tenint en compte la població.

Us afegim un full anècdotes que va treure Vilaweb, sobre unes les eleccions (del 2012) que ja són història:

Els 25 municipis més curiosos de les eleccions catalanes

El municipi menys independentista també és petit: Arres (Lleida). Cap dels seus 37 votants va recolzar ERC, SI o la CUP. La localitat amb més bon resultat del PPC també està a Lleida, Bossost, amb 549 votants. Els populars van obtenir un 28,05% dels sufragis.
El poble amb més bon resultat del PSC va ser Canejan (Lleida), amb un 37,04% de vots entre els 54 emesos.
Santa Coloma de Gramenet és la ciutat de més de 10.000 habitants amb més bons resultats per al PSC, un 29,24%.
La població amb més nom resultat percentual de CiU és Viver i Serrateix (Barcelona), amb un 81,90% dels 116 sufragis.
Banyoles és la capital de comarca amb més bons resultats per a CiU, un 51,54%.
La població amb més bon resultat d'ICV-EUiA és Senan (Tarragona), amb un 23,53% dels 34 votants.
A Montornès del Vallès, ICV-EUiA va guanyar les eleccions amb 1.582 vots (21,32%).
La població amb més bon resultat de C's és Vila-seca (Tarragona), amb un 15,77% dels 8.990 vots emesos.
El poble amb més bon resultat de SI és Viladasens (Girona), amb un 14,39% dels 132 sufragis.
La població amb més bon resultat de la CUP és la Vilella Alta (Tarragona), amb un 34,48% dels 87 votants.
La població amb més bon resultat de PxC és Quar (Barcelona), amb un 5,88% dels 34 sufragis.
El municipi amb més participació diumenge va ser Tiurana (Lleida), amb el 92,54% de participació (62 votants d'un cens de 67).
La població més abstencionista va ser Vilamòs (Lleida), amb un 49,23% de participació (64 votants d'un cens de 130).
El municipi amb més vots nuls és Godall (Tarragona), amb un 5,83% de paperetes invàlides.
La població més pro-referèndum (la suma de CIU, ERC, ICV-EUiA, SI i CUP) és Capolat (Barcelona). El 100% de vots va anar a aquests partits.
La població més antireferèndum (suma de vots a PPC i C's) seria Salou (Tarragona), amb un 39,29%.
La localitat més independentista (CIU, ERC, SI i CUP) també és Capolat (Barcelona), ja que el 96,43% va recolzar aquests partits.
La menys independentista, en canvi, és Badia del Vallès (Barcelona), perquè CiU, ERC, SI i CUP van sumar el 16,03% junts.
La població catalana més d'esquerres (PSC, ICV, ERC i CUP) és Sales de Llierca (Girona), amb el 76,56%.
Per contra, la més de dretes (PPC i CiU) és Viver i Serrateix (Barcelona), amb el 84,48%.

MUNICIPIS DELS CANDIDATS

Vilassar de Mar, on Artur Mas té segona residència familiar, CiU va obtenir el 42,13% dels vots, un percentatge similar al del conjunt del Maresme. El fet curiós és que ICV-EUiA va superar el PSC.
A Blanes, població d'Alicia Sánchez-Camacho, el PPC va ser tercera força (14,98%) mentre que en el conjunt de la comarca, la Selva, va ser quarta, amb l'11,19%.
Terrassa, on Pere Navarro encara és alcalde, el PSC va quedar segon (23,51%), a menys d'un punt de CiU, mentre que en el conjunt del Vallès Occidental  la distància és de gairebé sis punts. A Terrassa, ERC és tercera força, però a la comarca és la cinquena.
Sant Vicenç dels Horts, on Oriol Junqueras és alcalde, ERC és la més votada (23,48%), mentre que en el conjunt del Baix Llobregat guanya el PSC i CiU és segona força.
Consulteu el mapa interactiu dels resultats de les eleccions catalanes per municipis.
Consulteu els resultats de les eleccions al Parlament per municipi, comarca i província.

divendres, 23 de novembre de 2012

Estat Català.Cartell JEC eleccions 25N#2012


S.I. MEREIXEN CONTINUAR AL PARLAMENT PER LA FEINA BEN FETA.

Quan es parla de Solidaritat Catalana (S.I.) se la presenta (per part dels mitjans de comunicació) com un partit monotemàtic sobre la independència. I això només és una part de la veritat.
Són un partit independentista, tan independentista que és totalment necessari al Parlament per a garantir que els que guanyin facin allò que diuen que faran.
El proper Govern de Catalunya (CiU) no pot dirigir sol sense cap partit que garanteixi que faran el que diuen. El que ens juguem és massa important per deixar-ho en mans d´un grup de persones soles.
S.I. són, doncs, independentistes, però també han fet un discurs prou interessant sobre l´escola, la sanitat, els peatges, les infraestructures o la dació en pagament, per posar uns exemples.
La proposició sobre la dació en pagament feta pels diputats de S.I. al Parlament és una d´aquelles sorpreses que recordes un temps (cal repassar la intervenció i per això us la pengem) i tenia un aspecte bo que podia ser aplicada i acordada pel Parlament de Catalunya sense incórrer en cap inconstitucionalitat.

La feina feta per S.I al Parlament ha estat injustament arraconada, però nosaltres pensem el contrari es mereixen continuar al Parlament de Catalunya (tot just per la feina ben feta):   


dimarts, 20 de novembre de 2012

S.I. CONTRA EL TANCAMENT D´ESCOLES DE CiU, AMB SUPORT DEL PP.

Alfons López Tena: “Volem una escola pública, gratuïta i de qualitat que defensi la igualtat d’oportunitats”

Alfons López Tena: “Volem una escola pública, gratuïta i de qualitat que defensi la igualtat d’oportunitats”
Solidaritat s'oposa a les retallades de CiU, amb suport del PP, que aplica a l'ensanyament en contra de la igualtat d'oportunitats dels que menys tenen
Alfons López Tena, candidat de Solidaritat Catalana per la Independència (SI) a la Presidència de la Generalitat, ha presentat aquest matí les propostes de Solidaritat en matèria d’educació i ha donat suport a la plataforma de Tarragona Volem més Escola Olga Xirinacs.
“Durant aquests dos anys, Solidaritat ha treballat al carrer i al Parlament per una escola pública, en català i de qualitat. Hem lluitat contra el tancament de centres escolars, contra la massificació a les aules o els acomiadaments massius de professorat, hem fet propostes per eliminar les subvencions a les escoles que segreguen els alumnes per sexe i hem fet una bateria de mobilitzacions per a defensar l’escola en català de l’ofensiva espanyola”, ha dit López Tena. Ara per ara, “Catalunya no pot decidir ni fer polítiques pròpies en matèria d’educació, per això la independència és més necessària que mai, però l’escàs marge que ens queda l’aprofita CiU amb el PP per retallar l’escola pública, fent polítiques antisocials, malgrat que de l’educació depèn el futur d’un país i el benestar de les persones. Des de Solidaritat volem defensar un sistema educatiu públic, català, de qualitat i universal”, ha explicat López Tena.
Solidaritat defensa el català com a única llengua vehicular del sistema educatiu, per tal de protegir la llengua catalana i enfortir el seu ús com a llengua comuna i d’acollida. López Tena ha destacat altres propostes de Solidaritat en matèria d’educació, com ara l’augment del nombre i quantia de beques menjador i d’estudi, lligades al rendiment escolar i a la renda familiar, la retirada del cost per l’ús de carmanyoles als menjadors escolars, la desaparició dels barracons o la disminució de la ratio d’alumnes per aula a l’ESO i el batxillerat a 20 alumnes.
López Tena ha presentat aquestes propostes davant de l’Escola Olga Xirinacs de Tarragona, una de les escoles que la Consellera d’Educació Irene Rigau ha tancat per una decisió arbitrària i política. L’Escola Olga Xirinacs representa un model d’excel•lència educativa, amb dos premis  Baldiri i Reixac, consideració d’escola verda, un projecte innovador per l’ensenyament de llengües estrangeres i un premi a l’esforç i la bona praxis per la millora de la seva biblioteca. “La Consellera Rigau, el candidat Mas i el seu suposat Govern dels millors premien una escola que és un model d’excel•lència amb el tancament, mentre continuen subvencionant escoles privades i escoles que segreguen per sexe. Des de Solidaritat no volem donar més als que ja tenen prou o massa, sinó que volem donar als que tenen poc o gens”, ha assegurat López Tena.
“Ja vam presentar una moció al Parlament perquè l’escola Olga Xirinacs no es tanqués, però CiU i el PP la van tombar amb els seu vot en contra. Des de Solidaritat continuarem treballant perquè el sistema educatiu català sigui públic, de qualitat i un model d’excel•lència com el dels països nòrdics”, ha dit López Tena.
Per la seva banda, Albert Pereira, cap de llista de SI per Tarragona, ha recordat que Solidaritat “ha donat suport a l’Escola Olga Xirinacs durant tot el procés de tancament i no només ara en campanya electoral” i ha explicat la feina feta pel diputat Toni Strubell en aquest sentit, qui ha visitat en diverses ocasions l’escola Olga Xirinacs i ha participat en actes de suport i publicat articles en premsa en contra del seu tancament.

divendres, 16 de novembre de 2012

EL CONTROL DE L´ENERGIA, CLAU EN UNA CATALUNYA INDEPENDENT.


És evident que el control de l´energia és clau en una Catalunya indepndent, com la que volem, però les fonts de generació elèctrica que utilitzem es controlen des de fora del país. Fa temps que es posa el tema sobre la taula i molts s´escapen d´entrar en un tema clau si volem una Catalunya independent normalitzada.
Una altra cosa, i molt important, és com hem de ser menys depenents de l´energia fóssil importada. Nosaltres veiem que l´augment d´energies renovables al nostre país és bàsic. En aquest moment estem totalment aturats en aquest aspecte. Europa planteja un 20% de producció d´nergia renovable (i nosaltres éns hem quedat des de fa temps en un 4%). Parlem-ne.
Interessant l´article de Vilaweb que un passem a continuació:

L'estat que volem: la importància de tenir el control de la gestió de l'energia

En aquest dossier preguntem sobre la viabilitat energètica d'una Catalunya independent a un grup d'experts, que en repassen les principals qüestions i desafiaments
Una Catalunya independent no tindria problemes des del punt de vista energètic. És la conclusió a què arriben els experts consultats per VilaWeb, entre els quals hi ha l'enginyer Joaquim Corominas, autor del full de ruta per a l'energia d'una Catalunya independent. Tot i que tenim pocs recursos propis i continuarem essent importadors nets d'energies fòssils, Catalunya té capacitat de generació i distribució i es beneficia d'una situació estratègica: té mar i connexió amb França i Espanya. Però una cosa és la viabilitat en proveïment i infrastructures, i una altra la gestió del sistema energètic, actualment centralitzada a Madrid i que pot resultar conflictiva pels volts de la independència.



Com detalla en aquesta opinió contundent el biòleg Ramon Folch, actualment la totalitat de les fonts de generació elèctrica que hi ha a Espanya es controlen des d'un centre que Red Eléctrica (REE), l'empresa que se n'ocupa, té a Alcobendas. Des d'allà, i depenent de la demanda instantània, REE posa a la xarxa o en treu l'electricitat que se li exigeix. Per tant, una qüestió neuràlgica de cara a un estat propi no serà quina quantitat d'energia elèctrica serem capaços de produir o obtenir, sinó com crearem el nostre propi sistema de control de la producció ajustada a la demanda. Ras i curt: haurem de disposar d'organismes reguladors i operadors que supleixin tant Red Eléctrica Española com la Compañía Logística de Hidrocarburos, Enagas i la Comisión Nacional de la Energía. 'I tot això vol dir que has de tenir gent preparada, demana temps i alhora negociar-ho bé amb Espanya', explica Corominas, per a poder gestionar i tenir aquí 'els interruptors d'electricitat i de gas, que ara són a Madrid'.

dimarts, 6 de novembre de 2012

BUFETADA BRITANICA AL GOVERN ESPANYOL.

Cameron dóna carabassa al PP per fer front comú contra l'independentisme

No tenen 'absolutament cap intenció' d'aliar-se per deixar fora de la UE una Catalunya o una Escòcia independents
El partit conservador britànic de David Cameron no té 'absolutament cap intenció' d'aliar-se amb el PP per expulsar de la Unió Europea una Catalunya o una Escòcia independents. Fonts d'aquest partit, que cita l'agència ACN, han confirmat contactes entre una delegació del PP, encapçalada per Esteban González Pons, i la líder de la formació a Escòcia, Ruth Davidson. A la trobada, però, 'no hi va haver cap acord, formal o informal, per fer res amb ells en cap moment del futur'.
Aquesta informació desmenteix la que publicava ahir el diari El Periódico, segons el qual el mes que ve es signaria a Madrid un acord entre els 'tories' i el PP per donar una resposta conjunta a les aspiracions independentistes de Catalunya i d'Escòcia. González Pons va participar a Birmimgham en la convenció dels conservadors britànics. També el PP va fer pressió fa dues setmanes en el congrés del PP europeu que es va celebrar a Bucarest per abonar les tesis espanyoles sobre la independència de Catalunya.
A diferència del govern espanyol, que es nega a acceptar i a permetre la possibilitat d'un referèndum sobre la independència, el govern britànic ha acordat recentment amb el govern escocès que es faci un referèndum la tardor del 2014. Fins i tot el parlament britànic debat la possible independència d'Escòcia, i va encarregar un informe que detalla com una Escòcia independent continuaria a la UE.

divendres, 2 de novembre de 2012

DURAN I LLEIDA: L´HOME BO DELS ESPANYOLS DINTRE DE CATALUNYA.

 Els diferents Governs espanyols (tant els del PP com els del PSOE) sempre han tingut uns "homes bons" que defensen els arguments espanyolistes dintre de Catalunya.
Son l´altra cara de l´espanyolisme pur i dur (PP) o del lerrouxisme (Ciudadanos, UPyD ...), son aquelles veus "centrades" i "equidistants" que sempre "pugnen per negociar". Aquests son els Duran i Lleida de torn.
Sempre defensen els interessos dels mateixos (del seu amo: Espanya) i sempre intenten explicar-nos que ens necessitem mutuament amb els espanyols, que sols no fariem res, que hauriem de sortir d´Europa i altres bajanades per l´estil. Al mateix temps que treuen importancia a que els avions militars espanyols sobrevolin Catalunya a baixa alçada.
Aquests personatges ("homes bons") sempre surten amb indexs alts de preferencia a ESPANYA i sempre son entrevistats amb insistencia a les radios espanyoles. Duran i Lleida fa de referent perfecte i Espanya segur que esta totalment satisfeta amb ell.
I els catalans i catalanes? doncs continuem amb la santa paciencia de tenir aquests polictics com a representants a Madrid i alguns continuen votant-los.

 



"És dolent per a Espanya no tenir Catalunya i és dolent per a Catalunya no tenir  Espanya". Així s'ha expressat el president d'Unió i portaveu de CiU al Congrés, Josep Antoni Duran i Lleida, en una entrevista al programa Protagonistas d'ABC Punto Radio.

Duran ha explicat que aposta per "acords que permetin a Catalunya tenir un estatus propi" sense arribar a la independència. Segons Duran, "no hi ha una gran majoria de ciutadans de Catalunya que desitgin un escenari d'independència". Preguntat per la convocatòria d'un referèndum, el líder d'Unió ha defensat la celebració de la consulta, però ha aclarit que "no té sentit convocar referèndum que no sigui legal".

dimarts, 30 d’octubre de 2012

EL PP IMPOSSIBILITA LA IMMERSIO A LES ILLES BALEARS.


Mentre (la mateixa Secretaria General del PP) diuen que "ens estimen molt als catalans", al mateix temps impossibiliten la immersio a les Illes Balears i diuen publicament que les "autonomies" no han servit per a res i "son cares" i creen una "cel.lula" per a treballar juridicament i impossibilitar que es faci una consulta a Catalunya. I al mateix dia corre un " boicot contra productes catalans a la xarxa".
Quanta hipocresia !!!. Hi ha alguna persona que tingui algun raonament objectiu per a quedar-se a Espanya?

      
El nou model lingüístic del govern balear fa impossible mantenir la immersió lingüística implantada les darreres dècades a les escoles i instituts balears. El govern de José Ramón Bauzá preveu posar al mateix nivell el català, el castellà i la llengua estrangera, preferentment l'anglès. D'aquesta manera, es derogarà el decret de mínims, que establia que el 50% de la docència havia de ser en català, i es proposa un nou sistema que obligarà a les escoles a fer com a mínim, només dues matèries en cada llengua. És a dir, les escoles i instituts podran oferir en català, només l'assignatura de llengua i una altra d'alguna altra àrea.

D'aquesta manera, i a falta de saber quins canvis incorporarà la reforma educativa de Wert, podria ser que les escoles de les Illes Balears només ofereixin un 20% de les classes en català. L'esborrany de projecte de decret pel qual es regula el tractament integrat de les llengües als centres docents no universitaris de les Illes Balears, també preveu que les escoles o instituts que vulguin optar per l'ensenyament bàsicament en una sola llengua, hauran de trobar el consens dels pares. Així, per fer l'ensenyament majoritàriament en català, els centres hauran de fer una consulta a pares i mares, i alumnes majors d'edat i aconseguir el suport del 65% del cens per apostar per aquesta via, i per tant, es requereix una majoria molt àmplia en unes votacions on l'abstenció juga en contra.

Oposició de l'STEI

El Sindicat de Treballadores i Treballadors-Intersindicals, majoritari en el sector de l'ensenyament, ja ha mostrat el seu rebuig a aquest plantejament. Maria Antònia Font, responsable de l'STEI, ha denunciat a l'ACN que la política lingüística del govern de Bauzà és un atac a la llengua catalana a les Illes Balears i ha lamentat que amb aquest marc, molts alumnes balears que no parlin el català a casa, es quedaran sense dominar el català, perquè no serà possible amb una presència de menys del 50%, i per tant, s'incomplirà una normativa que obliga a que els alumnes després de la secundària, siguin competents amb les dues llengües oficials. També ho qualificar de ''desconsideració'' pels alumnes immigrants.

Per Font, aquesta política és conseqüència d'una ''desafecció lingüística'' d'alguns membres del govern de Bauzà, i ha lamentat que ''no estimen la llengua'' i per aquest motiu, li donen l'esquena. M. Antònia Font és una actitud irresponsable ja que estan atacant l'educació, els mitjans i l'administració per reduir la presència del català, per ''ideologia política'' que no es correspon a la realitat social.

Font però, ha assegurat que el 87% de les famílies estan a favor del català a les escoles. Ha explicat que els darrers esdeveniments les Illes Balears han provocat que només l'11% de la població està a favor de la política lingüística de l'executiu. Per M. Dolors Fonts, aquesta nova política també és desconsiderada per la població immigrant que no coneixen cap de les tres llengües i que se'ls impartiran classes en qualsevol d'aquestes provocant, per Font, més descohesió social.

Des de l'STEI s'ha assegurat que les mobilitzacions per la llengua són històriques a les Illes Balears i ha avançat que després de la publicació d'aquest decret s'estan preparant noves manifestacions perquè la ciutadania faci sentir la seva veu al carrer.

dijous, 25 d’octubre de 2012

ROMEVA: "JA N´ HI HA PROU DE CALLAR".

El nostre suport a l´eurodiputat R. Romeva. Entenem que l´objectiu de la carta era totalment justificat: posar un punt d´atenci´o a Europa sobre les amenaces militars a Catalunya. 

I en aquest punt (i en molts altres) l´eurodiputat ha estat sempre coherent. Davant d´algunes situacions i PRESSIONS no podem callar (fa massa temps que callem) i no importa del partit que siguem.    

Ja n'hi ha prou de callar', diu Romeva després de l'ofensiva entrevista a Onda Cero.

 (noticia a Vilaweb).

El periodista Carlos Herrera el va sotmetre a una entrevista plena de desqualificacions per la carta contra les amenaces militars
'Hi ha qui pensa que davant de segons qui, o què, millor no parlar. Potser ja n'hi ha prou que sempre siguem els mateixos els qui callem', ha dit l'eurodiputat d'ICV, Raül Romeva, al seu Twitter. En el seu bloc de +VilaWeb, Romeva ha ratificat les declaracions que va fer ahir al programa 'Herrera en la onda', d'Onda Cero, on el periodista Carlos Herrera el va sotmetre a una entrevista ofensiva sobre la carta dels eurodiputats a la UE contra les amenaces militars a Catalunya.
Després de l'entrevista, Romeva va advertir de la gran quantitat de comentaris ofensius i insultants que va rebre a Twitter. 'S'ha generat un seguit de reaccions a la xarxa (Twitter) que van des de la reprovació al suport. En aquest sentit, he de dir que em fascina la quantitat i varietat d'insults, despropòsits, falta d'educació i altres derivats que caben en 140 caràcters. A aquestes alçades no em sorprèn, és clara, en tot cas em ratifica en la necessitat que estiguem amatents i que mantinguem la sang freda, sense caure en provocacions gratuïtes', ha dit Romeva.

dimarts, 23 d’octubre de 2012

ESPANYA, UN MAL NEGOCI.

Fa un temps (novembre del 2010), va apareixer a un diari fet a Catalunya (no de caire independentista) un article que avui dia circula per la xarxa de manera insistent, per l´ actualitat del seus punts del vista.
Segurament l´ haureu llegit:

   Un mal negocio La Vanguardia
David García 18/11/2010


El aumento del independentismo en Catalunya no es casual ni responde a circunstancias difíciles de explicar.

Si dejamos las razones identitarias a un lado y nos centramos en el día a día, ¿quién puede defender el expolio que padecen todos los catalanes, independientemente de si se sienten españoles o catalanes?

¿Quién puede defender que España robe a Catalunya 60 millones de euros al día a partir del déficit fiscal?


Quién puede defender que los estudiantes catalanes reciban sólo el 5% de todas las becas del estado y los estudiantes de Madrid reciban el58%?
¿Quién no querría ver aumentada la renta per cápita anual de los catalanes en unos 2.400€ al año si tuviésemos seguridad social propia?

¿Quién puede defender que el "Ministerio de Cultura" haga un gasto anual por cada español de 47€ y por cada catalán sólo de 5€?
¿Quién querría viajar con el 40% de los trenes construidos por el Estado durante la década de los 70 que se consideraron obsoletos y que aún circulan por Catalunya, mientras que Madrid sólo tiene el 4%?

¿Quién no querría ver a su país 7 veces más rico como dijo el Premio Nobel de Economía Aplicada en la UB el pasado mes de mayo?

¿Quién puede defender que 1 de cada 3 años el Ministerio de Fomento no invierta nada de nada en Catalunya?

¿Quién quiere, pese a ser catalán y sentirse español, que cada año nos roben 20.000.000.000 de euros (11% del PIB), siendo así la región del mundo que sufre más déficit por parte de su gobierno? ¿Realmente sentirse español en Catalunya compensa eso?

Como residente en Catalunya, ¿quién puede tolerar que por cada 12,7 millones de euros que se invierten en medio-ambiente en el aeropuerto de el Prat, se inviertan 300 millones al de Barajas?

Por muy españolista que uno sea en Catalunya ¿se puede defender que entre 1985 y 2005 sólo se hayan construido en Catalunya 20km de autovías mientras que en Madrid se hagan cerca de 900 en idéntico periodo?
¿Se puede aceptar y no protestar cuando en Catalunya sólo se invierte un promedio del 12% del PIB español anual pese a aportar el 22% del mismo PIB español?

¿Se puede aceptar el agravio que hemos sufrido con el AVE? En Catalunya, por el AVE, el gobierno invirtió 316€ por catalán, pero en el mismo año invirtió 1.198€ por andaluz, 894€ por madrileño,574€ por aragonés y 407€ por castellanomanchego.

¿Se puede aceptar pagar peajes y más peajes?
Con la dependencia de Catalunya con respecto a España nosotros los catalanes, independientemente de si nos sentimos españoles o catalanes, estamos perdiendo la oportunidad de vivir mejor. Estamos perdiendo la oportunidad de dar un futuro mejor a nuestros hijos.

España es un mal negocio a nivel cultural pero sobre todo a nivel económico, y lo es porque tratar a Catalunya como una colonia forma parte de su leitmotiv nacional.



Passa-ho, com més gent ho llegeixi millor.
I per acabar...: el Govern Espanyol regalarà al F.C. Reial Madrid 1.000.000 d´Euros amb l’excusa de donar imatge d´espanya a la resta del mon. O sigui que els catalans també subvencionem al Reial Madrid.


dimecres, 17 d’octubre de 2012

EL GOVERN ESPANYOL UTILITZA TOTA L´ ARTILLERIA MEDIATICA CONTRA CATALUNYA.

Era previsible que el Govern espanyol utilitzaria tota "l´artilleria" (fins i tot els militars) contra Catalunya.
No ens sorpren, poden argumentar que la seva legislacio els deixa una escletxa (prou evident) per declarar un "estat d´excepcio" o el que els convingui.
En aquesta possibilitat no hi caben "regles democratiques" ni "respecte als ciutadans" ni "ciutadania europea" ni cap eufemisme. Si decideixen utilitzar els militars estarem en un altre estadi.
La seva democracia ja grinyola des de fa anys i que uns militars diguin el que diuen publicament posa molts dubtes a Europa sobre les democracies.
De tota manera, aquestes declaracions, poden servir de fum sobre la posicio europea (que no es tan propera a Espanya com semblava) no sigui percebuda per la ciutadania i, al mateix temps, continuar discretament l´activitat diplomatica que han d´ampliar.

Avui, V. Partal a Vilaweb feia un article sobre aquest fet, que us adjuntem, ja que t´e el seu interes:      


És intolerable que un coronel en actiu, ni que siga d'intendència, demane de forma pública la declaració de l'estat de guerra a Catalunya, de fet contra Catalunya. Aquests dies hem sentit moltes barbaritats i amenaces de tota mena, però aquesta supera en gravetat allò que és possible de tolerar o de discutir. Si Espanya és una democràcia, aquest senyor no hauria de continuar formant part de l'exèrcit espanyol ni un dia més i el govern de Rajoy hauria de tallar de soca-rel aquesta mena de declaracions. Ep!, fins i tot per al seu propi bé.

Ahir, en una conversa amb Joan Carles Gallego, secretari general de CC OO a Catalunya, em va impressionar la definició que feia de la situació actual del país i del conflicte amb Espanya. Deia que Madrid havia convertit un conflicte per la nació en un conflicte per la democràcia. Una definició exacta i precisa, posada en relleu per declaracions com la del coronel, president de l'associació de militars espanyols.

Hi convinc del tot. Espanya ha perdut els nervis i astora Europa amb un comportament que cap democràcia no pot acceptar ni tolerar. Per això no para de rebre colps dels mitjans i de les institucions. I Europa és com és, però cap democràcia ja no pensa en l'exèrcit com una màquina de control social d'un país, com una força d'ocupació interna. Això passava a la primeria del segle passat. Així pensava Franco i es veu que encara hi pensen els militars educats en el franquisme que la fràgil democràcia espanyola mai no ha depurat. Però avui, creguen què creguen aquests fòssils, un colp d'estat és impracticable i el sol fet d'esmentar-ne la possibilitat és indignant.

I tanmateix, cal plantar-se. Aquesta amenaça, per pintoresca que semble, no pot tolerar-se, ans cal exigir un càstig exemplar contra aquest coronel. És cert que és un ultra. Un ultra que, curiosament o no, evoca un precepte franquista inexistent en l'actual constitució espanyola, que no preveu la possibilitat de declarar aquest 'estat de guerra'. Però ningú no pot escudar-se en la llibertat d'expressió o en l'orientació ideològica d'un funcionari públic, si aquest justifica i promou la interrupció de la democràcia i la supressió de les institucions i de les llibertats.

dissabte, 13 d’octubre de 2012

UN 12 D´OCTUBRE PREVISIBLE.

Altres icones del 12 d´octubre, totes previsibles (a continuaci´o).

Hauriem d´estar pendents de l´activitat espanyolista a

l´exterior.

 Pinten el monument a Francesc Macià

El monument a Francesc Macià a la plaça de Catalunya ha estat ultratjat en el marc de la manifestació espanyolista del 12O. L'escultura del president de la Generalitat ha aparegut amb diverses pintades amb els colors de la bandera espanyola, segons aquesta imatge que circula a les xarxes socials.









In the centre of Barcelona, pro-Spanish groups demonstrate against the will of Catalonia to be free

The presence of Spanish flags and Fascist symbols expresses the feelings of these minority groups against a country that is moving away from Spanish domination and towards freedom

October 12th is the day Spain celebrates the “Day of Spain” (Dia de la Hispanidad), a festivity introduced by Franco originally instated as “Day of the Spanish Race”*.
This day has been chosen by Fascist and Pro-Spanish groups to demonstrate in favour of Catalonia’s ongoing submittance to Spain. It is a die-hard attempt to respond to the million-and-a-half-strong Demonstration of last 11th September, the National Day of Catalonia, a demonstration that hit the headlines of the press worldwide.

Today’s demonstration has been attended by a motley crew of minority political parties and two parliamentary groups (PP and C’s), all of whom are opposed to Catalonia’s right to self-determination that they see as illegal.

Alongside these are groups of Fascist leanings (Falange Española, the party Franco was associated with) that are in favour of abolishing democracy anyway.

Some of these parties, with International counterparts, were abolished after the Second World War in Europe (Hitler’s Nsdap in Germany and Mussolini’s National Fascist Party in Italy). In Spain, though, no curb has been put to them and they continue to put around their ideas and totalitarian symbols. Nazism, hatred and xenophobia continue to have a place in “democratic” Spain. Not only can Fascist parties stand at the elections, but organizations praising Franco (such as the Fundación Francisco Franco), actually get government funding.
  

* In a clear racist and imperialist identification of the “Day of the Race”, it associated toretical racial links between all Spanish-speakers in the world, especially those in Spain and Central and South America, former colònies. On this date in Madrid, the Spanish army carried out a large military parade in the presence of king Juan Carlos I.





divendres, 12 d’octubre de 2012

ICONES DEL 12 D´ OCTUBRE A CATALUNYA.

Aquests dies hi ha hagut tres noticies dels nostres mitjans i dels mitjans espanyols que no ens han sobtat gens:
1. Diuen que es manifestaran per la seva festa (12 d´octubre) milers de persones amb el PP, La Falange, Ciudadanos i PxC darrera. On es la sorpresa? Estem parlant de tres grupusculs i un partit que tenen un contingut fortament espanyolista. Que vagin junts, nomes vol dir que es una etapa en que ja no els cal guardar les formes.  

2. Una TV nacionalista espanyola pregunta que diu al nostre passaport (als catalans), la resposta ens ha agradat: perque es evident que caduca aviat (en molts casos fins i tot en data clau:2014).
 
3. A J.M. Lara (el de l´Editorial Planeta que diu que marxar`a de Catalunya si aquesta es fa independent) li han concedit una "condecoracion de la Guardia Civil" (no esperavem menys en un dia tan assenyalat). Pero ens ha agradat mes una carta d´un treballador seu que s´ ha fet publica:
Buenos días,

Como trabajador del Grupo Planeta, no utilizaré mi nombre obviamente, dado que el personal ya somos bien conocedores de cómo se las gastan aquí los mandos directivos y sus cazas de brujas. Da la impresión que un “mérito” para acceder a estos puestos es ser votante o simpatizante del PP o Ciutadans, si no, no se entiende tanta inclinación ideológica “casual”.


Sr. Lara Bosch, Si sus palabras pretenden amedrentar, intoxicar, coaccionar o cambiar de opinión a los trabajadores creo que no le va a salir bien. Los trabajadores, particularmente y democráticamente ejerceremos nuestro derecho de voto en las urnas, sin que usted interfiera. Y, para su mala suerte, su voto vale exactamente lo mismo que el mío, que el nuestro. Es lo que tiene estar en democracia y ejercerla, no sé si lo tiene usted muy interiorizado, al igual que alguno que otro familiar y/o amigos que habitan en la sede central de su negocio…por méritos propios, sin duda.


No obstante, su progenitor, supo levantar un imperio de la nada, con esfuerzo, tesón y buen olfato para los negocios. Usted parece que carece de él, viendo su pésima gestión, compras millonarias de negocios ruinosos (Júbilo, muchoviaje, ociojoven, dvdgo, etc.), comprar negocios en el pico del boom para luego comerse la enorme deuda financiera y sus intereses que le ahogan en época de crisis como en la que nos encontramos (Groupe Editis), inversiones en producciones audiovisuales pésimas (DeAPlaneta), etc.

Y como colofón, si ya el negocio va muriendo, día tras día, le acaba de dar un empujoncito más hacia el abismo con su indudable comentario parcial, amenazador, además de ser sencillamente un farol. Sabemos todos los trabajadores, la gente mínimamente informada y todo el mundo de los negocios que usted no estaba predestinado a dirigir este gran grupo, pero por circunstancias trágicas de la vida (su hermano), le asignaron esa responsabilidad. Usted ha mantenido una constante en su gestión, dilapidar poco a poco, con sus decisiones, inversiones y mala gestión, lo que su padre construyó.


Si hubiera sido hombre de negocios, se hubiera mantenido al margen, sin pronunciarse y democráticamente, en su momento, usted se pronuncia en las urnas. Su mala cabeza y prepotencia, ha desatado un boicot contra Planeta, desde Catalunya, justamente uno de sus mercados más importantes. Eso se llama tener buen olfato, sí señor. Supongo también que tampoco le deben interesar sus ventas en el Día de Sant Jordi, donde se concentran del orden del 10% de las ventas de todo el año, y por supuesto, no hace falta que ponga una señera en su flamante edificio. Sus gestos son todo fachada, todo ficticio, pensando en alimentar su estómago.


Ya encontrará un culpable a quien echar las culpas del declive natural y propio de su grupo editorial (el nacionalismo por ejemplo?). Seguro que es culpa de otros que mes a mes se derrumben las ventas de libros de autor (en todos sus formatos: bolsillo, tapa dura, etc.), que nadie quiera sus desfasados productos de coleccionables (casas de madera, muñecas, etc.), ni sus añejos y arcaicos productos de grandes tomos/enciclopedias (pese a las malas artes practicadas por sus vendedores colocando productos a gente mayor) ni sus productos de venta a distancia/TV que tantas incidencias/ devoluciones tienen por tratarse de productos de ínfima calidad.


Lo cierto es que uno de los mayores índices de lectores (tanto en catalán como en castellano) se encuentra en Catalunya, esa abominable tierra que acogió a sus familiares y le ha hecho ganar dinero a mansalva. Eso sí que no le molestó. Otra muestra de su escasa habilidad para el negocio.


Dudo que económicamente y comercialmente le interese hacer lo que usted ha dicho hoy, “trasladar su sede a Cuenca o Zaragoza”, pero una vez más, qué duda cabe de su gran visión de negocio. Le mueve más su ideología, su partido, el querer hacer favores y el pensar que las cosas se hacen “por cojones”, a lo que está usted acostumbrado. Demuestra una baja talla empresarial, un perfil de empresario “low cost”, igual que han demostrado los presidentes de diversas CCAA con sus declaraciones. Desde Cuenca supongo que querrá abastecer el mercado catalán, con sus libros en Catalán, verdad? Con todo el Grup62 a la cabeza? Supongo que en Grup62 tendrán los suficientes reflejos de desligarse accionarialmente de usted a tiempo.


Parece que toda la prensa extranjera lo entiende mejor que usted y que toda la visión caciquil que reina en España. Incluso en Latinoamérica, donde usted también ostenta aún negocios y ostentaba otros (Grupo el Tiempo), que rápidamente detectaron su manera de hacer. Curioso el caso de Latinoamérica, el hecho de que sean excolonias esquilmadas por España, no le impide hacer negocios en ellas.


Mes a mes y año tras año, ha ido reduciendo el personal, consecuencia lógica y razonable de la pésima marcha del Grupo, y que tenía haber practicado en años anteriores, cuando aún tenía negocios rentables (y no sólo uno, Antena3) y adelantándose a lo obvio, un grupo anquilosado y con fecha de caducidad. Estos últimos años, de manera acelerada ha ido despidiendo a un porcentaje alto de trabajadores, eso sí, con el cuidado que no se filtrara a la prensa ni tampoco declarar un ERE, no sea que los medios de comunicación (algunos de los cuales usted controla) se hagan eco de su pésima situación. Mientras, sus contactos en LaCaixa y en el Banco Santander, principalmente, le van financiando para ir salvando el barco y contener la hemorragia. Son sólo parches, igual que otras iniciativas puestas en marcha recientemente en el grupo, fruto de la agonía e improvisación.


Sr. Lara, usted vote lo que crea más conveniente para sus intereses. Nosotros haremos lo mismo, en igualdad de condiciones, votando. Y ya tenemos muy claro realmente lo que NO queremos en absoluto.


Un votante independentista más.


Un cordial saludo.

dilluns, 8 d’octubre de 2012

ESPANYA EXIGEIX A LA U.E. QUE PARLI CLAR.

Sembla que el Govern espanyol comença a veure que el posicionament independentista a Catalunya no ´es cap "caprici" com diu la seva vicepresidenta.

Tenen un problema: no hi ha jurisprudencia i la resposta europea a la pregunta potser que no els agradi. El que queda clar es que utilitzaran el "veto" per vetar l´estada de Catalunya a la U.E.

Que s´ho facin mirar els que encara diuen que els espanyols "ens estimen tant...".

 Espanya exigeix a Brussel·les que parli clar sobre l'estat propi català

Demana que parli amb una "sola veu" sobre el procés iniciat a Catalunya



Espanya vol definició i claretat de la Unió Europea davant el repte d'un procés de secessió de Catalunya. Així ho ha fet saber el govern espanyol remetent a la Comissió Europea la petició formal que "tots els seus membres expliquin la posició de Brussel·les en aquest assumpte de conformitat amb els tractats".

Amb aquest escrit, Espanya exigeix una "sola veu" davant la possible independència de Catalunya i l'opció que un territori d'Espanya -integrant de la Unió Europea (UE)- pugui ingressar a la Unió si es declara independent". Amb aquesta reclamació, Espanya vol aclarir la posició europea sobre el procés català que, a hores d'ara, ha ofert opinions difeents sense ser contradictòries.

dissabte, 6 d’octubre de 2012

ESPANYA NO TE PROU CAPACITAT MILITAR PER OCUPAR CATALUNYA?



"Sorprenent article als mitjans d´avui, pot ser una estrategia per demanar mes moviment de tropa i situar-la a Catalunya (amb una orientacio totalment militarista del tema) o potser no hi ha capacitat militar suficient per part espanyola i preparen l´entrada d´una negociacio cap a l´estat associat, si no hi ha altra sortida. Sortida que no afavoriria gens a Catalunya, encara que es vengui com "una gran negociacion".   



Espanya no té prou capacitat militar per ocupar Catalunya, segons Buesa


Els 134.772 soldats no podrien restablir l'ordre constitucional ni amb l'ajut dels 80.210 guàrdies civils", escriu el catedràtic d'Economia Aplicada de la Complutense, que ho compara amb Eslovènia el 1991.


El catedratic d'Economia Aplicada de la Universidad Complutense de Madrid, Mikel Buesa, creu que els efectius de l'exèrcit espanyol i de la Guàrdia Civil no serien suficients si fos necessari "restablir l'ordre constitucional en el cas que es produís la secessió". Per controlar els 32.000 km 2 del nostre país, calcula que es precisarien uns 270.000 soldats, una xifra que queda molt lluny dels actuals 134.772 homes i dones disponibles, tot i comptar-hi els militars de carrera i de complement, les classess de tropa i de marineria i fins i tot els reservistes voluntaris. Ni afegint-hi els 80.210 agents de la GC, "la capacitat militar d'Espanya és dubtosa per aconseguir aquest objectiu"."

Buesa estableix un paral·lelisme amb la independència d'Eslovènia, que va ser triomfadora el 1991 davant la incapacitat de l'exèrcit federal de Iugoslàvia de controlar un territori de 20.000 km
2 amb només 35.000 homes. Tot això, afegit a la probable oposició de les esquerres espanyoles a una ofensiva armada sobre Catalunya, portaria que es repetís l'escenari eslovè, amb el desenllaç que "la secessió es produïria per la incompareixença de l'Estat". L'autor planteja aquesta anàlisi en l'article "Catalunya en el espejo de Eslovenia", publicat en el seu bloc personal i també a Libertad Digital.

Mossos, i guàrdia urbana, amb les institucions catalanes

En el marc d'aquestes consideracions d'operativa militar, Buesa calcula que Catalunya comptaria amb els 27.000 agents dels Mossos i de les policies municipals, que tenen "experiència en l'ús de la força armada". Així, es remet a les recents declaracions del conseller d'Interior, Felip Puig, que aquests dos cossos "seguiran a les institucions catalanes en les decisions que prenguin com a poble".

L'autor creu que les paraules del president Mas en el sentit que "ningú no pot utilitzar unilateralment les armes" acaben de reblar la possibilitat d'una sortida eslovena a Catalunya: la proclamació unilateral d'una secessió triomfant, una resposta político-militar feble per part de l'Estat i una sortida pacífica en el marc d'un procés constituent espanyol d'"incert resultat".

Mikel Buesa, nascuit a Gernika, va ser membre del Foro d'Ermua, una plataforma dedicada a la lluita contra ETA. Era germà de Fernando Buesa, el diputat socialista assassinat per aquesta organització l'any 2000. En els darrers temps, havia militat al partit Unión Progreso y Democracia (UPD) -que va abandonar-, i a les darreres eleccions autonòmiques va viatjar a Barcelona per donar suport a Albert Rivera i Ciutadans. A la Complutense de Madrid, dirigeix la càtedra d'Economia del Terrorisme i és un dels analistes espanyols que està dedicant més treballs a la possible independència de Catalunya, i que són accessibles al seu bloc personal.

divendres, 5 d’octubre de 2012

"EL MUNDO" I EL MOSAIC AMB LA SENYERA AL CAMP NOU.

Tots es van posicionant, poc a poc i sense pressa. L´espanyolisme comença a moure les seves fitxes: la CEOE, la Conferencia Episcopal Española, El Mundo ...

Entretant a Europa alguns partits han denunciat l´actitut de Pedro J. Ramirez (El Mundo):

Qualifiquen les afirmacions de Pedro J. Ramírez d'infàmia, insult i falta de respecte a les víctimes del nazisme.
CiU, ICV i ERC han presentat una pregunta a la Comissió Europea i el Consell Europeu per denunciar que el director d'El Mundo, Pedro J. Ramírez, comparés la crida a omplir el Camp Nou de senyeres i estelades amb l'Alemanya nazi.
En un comentari a Twitter, Ramírez va enllaçar la notícia sobre la crida precedint-ho de la salutació nazi 'Sieg Heil'. El dia abans ja havia dit: 'Si els culers secunden la consigna i omplen d'estelades el Camp Nou semblarà l'estadi dels Jocs Olímpics de Berlín del 36'.

Els eurodiputats catalans han qualificat la comparació del director d'El Mundo d'infame, vergonyosa i insultant, i han demanat a la CE i al Consell --on hi ha representats els caps d'estat i govern de la UE-- que responguin si aquestes afirmacions s'adeqüen als valors democràtics i de respecte a la diferència, fonament de la UE i reconeguts en els tractats i la carta de drets fonamentals.
'La intoxicació que representa comparar un  Camp Nou ple de senyeres amb l'Alemanya nazi hauria de fer reflexionar a tot Europa sobre la falta de respecte envers els altres de certs cercles comunicatius amb base a Madrid. Cal un toc d'atenció públic per aturar aquesta deriva de tints anti-democràtics', han afirmat.

dimecres, 3 d’octubre de 2012

La BBC vincula les amenaces contra Catalunya al 'pacte de silenci' de la transició.

La BBC vincula les amenaces contra Catalunya al 'pacte de silenci' de la transició

Assenyala la reacció virulenta que han tingut determinats sectors a Espanya per l'avenç de l'independentisme i per les protestes per la crisi econòmica
La cadena britànica BBC ha publicat un extens reportatge (traducció de Google) que vincula les reaccions a l'avenç independentista i a les protestes per la crisi que han tingut determinats personatges espanyols amb unes veritats desagradables que restaven enterrades des del 'pacte de silenci' de la transició respecte el règim franquista. El reportatge signat per l'editor d'economia de la cadena, Paul Mason, repassa la reacció que hi ha hagut al 'desafiament català', a les revoltes contra la crisi, als casos de corrupció i a l'encarament de les 'dues Espanyes', entre més.
La cadena es fa ressò de les amenaces que va proferir el coronel de l'exèrcit Francisco Alamán Castro abans i després de la manifestació de l'Onze de Setembre a Barcelona. Parla de la reacció que han tingut els analistes sobre els moviments sobiranistes catalans. Segons la BBC, alguns analistes espanyols consideren que el flirteig amb l'independentisme no és més que una estratègia per agafar força en la negociació d'un tracte fiscal més just. Però per altres és un desafiament en tota regla i ressalta les reaccions militaristes i favorables a una intervenció.
Tot plegat ho inscriu com a resultat del 'pacte de silenci' instaurat després de la caiguda del règim franquista. Un pacte que 'va ser vist com un fet molt preuat per una transició ràpida, funcional i pacífica cap a la democràcia'. Però assenyala que la Llei d'amnistia del 1977 va garantir una pàtina d'immunitat contra la persecució dels crims contra la humanitat del règim franquista.

Assenyala la reacció virulenta que han tingut determinats sectors a Espanya per l'avenç de l'independentisme i per les protestes per la crisi econòmica