dimarts, 30 de setembre de 2014

UNITAT POLÍTICA I SOCIAL i avui TOTS davant els Ajuntaments

L`article d' en Partal avui a Vilaweb toca de ple en la situació concreta on estem, per la nostra part, com deiem ahir, avui tots i totes davant els nostres ajuntaments a les 7 de la tarda.


Acaba de començar la fase final

La casualitat cronològica va fer coincidir ahir dos actes de naturalesa ben diferent. A Madrid el Tribunal Constitucional es reunia per acceptar la demanda de prohibició de la consulta del 9 de novembre. I, mentrestant, a Barcelona es presentava el 'Llibre blanc de la transició nacional'. És difícil d'ensenyar d'una manera més contundent la diferència entre allò que fan ells i allò que fem nosaltres.


A Madrid la cosa va ser esperpèntica. El reglament del Tribunal Constitucional diu que calen tres dies entre la convocatòria i la reunió, llevat que hi haja una urgència excepcional que faça pensar que el tribunal no es podrà reunir al cap d'aquests tres dies. Si no n'hi havia prou de prescindir de les pròpies normes, el tribunal va rebre a més una sol·licitud del govern espanyol que li demanava que suspengués una llei i un decret de fa deu anys! Es van equivocar en la numeració. Improvisació, funcionament maldestre, poca cura pels detalls, ridícul... I tot per a dir que no. Que no a tot. Per a blocar la consulta. Per a intentar oposar a la voluntat política un mur judicial.


A Barcelona, en canvi, es va presentar un llibre blanc que és un compendi d'informació i documentació realment molt important. Els membres del Consell Assessor de la Transició Nacional han treballat de valent durant un any i mig per oferir-nos una guia de com es pot construir l'estat català, molt sòlida i honrada en termes intel·lectuals, mesurada, argumentativa i positiva. Per intentar canalitzar políticament i institucionalment la voluntat política expressada pel país repetidament al carrer i a les urnes. Sense dir ni creure que tot serà fàcil, però sense resignar-nos a res.


Hi ha això: contra les prohibicions ara tenim un full de ruta que d'alguna manera és el programa, fins i tot electoral, que el país necessitava per a encarar les setmanes que vindran. Són diverses, per tant, les maneres de fer, diverses les maneres d'encarar els problemes i diversos els nivells de dignitat institucional i política.


A nosaltres en aquest moment només hi ha una cosa que ens hauria d'interessar: saber com guanyarem i usar la seua reacció de la manera més adequada. De moment està molt bé que Espanya es descare així davant el món, però hem de ser conscients que la seua actuació no fa res més sinó accelerar el procés. Perquè la conseqüència lògica de la posició que han adoptat tan diligentment els porta, obligatòriament, no tan sols a prohibir la consulta, després de fer una pantomima de sentència. És que tot seguit hauran de prohibir les eleccions, les catalanes i les locals. I hauran d'il·legalitzar els partits. I tancar els diaris. I prohibir l'ANC i Òmnium. I posar força pública seua als carrers. Si no, no aconseguiran això que volen. Perquè ells mateixos, amb la seua intransigència, s'han tancat totes les eixides. Haurien pogut optar per una via més suau, però han posat tota la carn a la graella des del minut u. I en el seu foc es cremaran perquè la via que intenten és impossible.


Nosaltres ara cal que restem tranquils, units, decidits i que pensem sempre en la nostra jugada, mai en la seua. Hem d'oposar a la seua reacció sense fre, desbocada, irracional, la intel·ligència política, la unitat política i social, la decisió col·lectiva i l'esforç de tothom. I ho farem amb la tranquil·litat de saber que hi han caigut de quatre potes. A la primera.



Aquest vespre, a les set, tots davant els ajuntaments, que la història s'accelera davant els nostres ulls i acaba de començar la fase final del procés.

dilluns, 29 de setembre de 2014

TOTHOM DAVANT DELS SEUS AJUNTAMENTS A LES 19:00

Crida de l' ANC, Omnium i moltes entitats i partits (també el nostre) a concentrar-se davant els Ajuntaments, demà dimarts a les 19:00 hores.

  L'ANC convoca tothom demà, a les set, davant dels ajuntaments
La campanya unitària "Ara és l'hora" començarà en el mateix moment que el TC suspengui la consulta del 9-N

Nacio Digital , Barcelona | Actualitzat el 29/09/2014 a les 15:22hArxivat a: Política, Òmnium Cultural, TC, Ara és l'hora, 9-N, Tribunal Constitucional, ANC
Demà a les set de la tarda. L'ANC i Òmnium Cultural convoquen tots els catalans a les 19'00h davant dels ajuntaments en resposta a la previsible suspensió de la Llei de Consultes i el decret que va signar el president Mas dissabte passat.

L'ANC té preparada aquesta resposta al Tribunal Constitucional des de fa dies. D'entrada, la data d'inici de la campanya "Ara és l'hora" dependrà del moment exacte en que els magistrats del TC ordenin la suspensió de la Llei de Consultes. També serà aleshores quan l'ANC "buscarà arribar a totes les cases de Catalunya a través de 100.000 voluntaris que s’uneixin a un "projecte il·lusionant" per "parlar amb tothom" i dibuixar el futur del país "entre tots".

diumenge, 21 de setembre de 2014

CATALUNYA AGAFA EL RELLEU D' ESCÒCIA.

No cal dir que el precedent del referèndum d' Escòcia no ha estat gens satisfactori. Podem analitzar moltes dades positives:
l' alta participació del 85 % (això vol dir que un referèndum d' independència SI QUE INTERESSA L' ELECTORAT, a diferència del que diuen dia sí i dia també el Govern espanyol i l' oposició), la bona campanya electorat del YES Scotland, l' arribada a les grans ciutats i el vot afirmatiu a Glasgow, l' alta incidència del YES entre els joves, etc. etc.
I també aspectes negatius: poca incidència al camp, poca fidelització de l' electoral de l' SNP que havia votat aquest mateix partit amb el referèndum al programa, etc.
Però, han votat, hi ha hagut debat, hi ha hagut campanya i l' independentisme ha pogut explicar el seu argumentari de manera clara i precisa.
ARA CATALUNYA AGAFARÀ EL RELLEU I ALS ULLS DEL MÓN ES VEURÀ EL QUÈ VOLEM ELS CATALANS I CATALANES, MALGRAT TOTS ELS ENTREBANCS ESPANYOLS.
Endavant, ara és el nostre moment de de`mostrar al món allò que volem i de dedicar el triomf als que han lluitat per aquesta terra i també als escocesos que amb una molt bona campanya van ser derrotats electoralment. Salut companys independentistes escocesos.


Entre les anàlisi del referèndum escocès ens quedem amb l' article d' El Punt/Avui que han publicat diferents mitjans:
 

Desunits abans que federats

Els més joves van votar massivament pel sí, extrem que garanteix la pervivència sobiranistaAlex Salmond va perdre dijous l'aposta més alta de la seva carrera política i ha decidit plegar. Però això no suposa, d'entrada, que l'independentisme escocès, d'ample registre, hagi estat escombrat de l'escena política del país. Per estendre'n el certificat de defunció caldrà esperar encara un prudencial període. Cinc anys. Temps suficient per comprovar si els nous poders que a corre-cuita Londres ha promès a la societat escocesa satisfan, si hi arriben, les seves expectatives. Si no, el proper cop, el Yes Scotland tindrà, molt probablement, més possibilitats de sortir-se'n.
En teoria no és desitjable un nou referèndum abans, com a mínim, de l'any 2025 o 2030, sempre i quan hi hagi una demanda social que el justifiqui i que el partit o els partits que ho vulguin tirar endavant disposin de les majories suficients per fer-lo. És segur que l'SNP no renunciarà al seu ideari independentista. Però també que no inclourà la convocatòria d'una nova consulta en el programa electoral de les eleccions de maig del 2016. Fer-ho més endavant dependrà de l'esmentada voluntat social, en bona part, potser, sota l'impuls dels moviments de base que han operat durant la campanya en paral·lel a la promoguda per l'SNP, Yes Scotland.
Moltes raons explicarien la derrota del sí. Parlar, només, de l'èxit de la “campanya de la por” seria patir d'un excés de miopia, per bé que ha tingut un efecte poderós. Una anàlisi del vot regional demostra que la fidelitat que es podia esperar de l'SNP en bona part del territori on té forta implantació no ha respost al que s'hauria pogut esperar. Que només quatre circumscripcions sobre 32 s'hagin inclinat per la independència és simptomàtic. Ho és que a Aberdeenshire, on hi ha la circumscripció de Salmond, el sí hagi tingut pobres resultats (39,64%); que a Angus no hagi superat el 44%; que a Edimburg el marcador hagi estat més pobre del previst (38,90%) o que a Clackmannanshire tan sols 46.20 dels vots fossin pel sí. ¿Tot plegat indica falta d'afecció per la idea independentista? Entre un grup social, el més benestant, i de més edat, sí. El factor econòmic sembla haver estat clau en el resultat.
Perquè de la mateixa anàlisi regional es desprèn que contra més rica la circumscripció, menys suport al del sí. Per contra, contra més marginació i dificultats econòmiques, més alt ha puntuat l'independentisme, com ho demostra el cas de Glasgow, per bé que no en la proporció necessària per fer capgirar la tendència a romandre dins de la Unió.
A l'Escòcia rural es va imposar el no. A les illes Orkney (67,2) i les Shetland (63,7), de manera abassegadora, com també a la zona més frontera amb Anglaterra, Dumfries i Galloway (65,7). Encara que no de forma tan determinant, a les Highlands (52,9), Eilean Siar (53,4) i Argyll i Bute (58,5) el no va ser molt sòlid.
L'edat és un altre factor determinant. I l'anàlisi de les dades en funció de la piràmide de població permet apuntar, com ahir va dir Salmond en anunciar la renúncia, que “el somni [de la independència] mai no morirà”. Si més no, que la decisió presa dijous pot ser revisada en una generació, en especial segons com Westminster gestioni les seves promeses.
El segment de població per sobre dels 55 anys va votar majoritàriament pel no. En canvi, els joves de 16 i 17 anys van fer-ho pel sí en proporció 71/29; els de 18 a 24, 48/52; de 25 a 34, 59/41 i de 45 a 54, 52/48. Els més grans, doncs, han volgut mantenir l'estabilitat i els vincles amb una idea de la Gran Bretanya sorgida de la postguerra mundial, els anys 60 i 70. En canvi, les generacions actuals, no. En teoria, doncs, hi ha base per una fornada més ampla, de militants independentistes.
Si floreix o no dependrà de la resposta que doni Westminster a, i no cal oblidar-lo, l'1,6 milions de persones que consideren que la unió no els ofereix res de res.
D'altra banda, el calendari angoixa. I si Londres no s'apressa, la qüestió restarà oberta. Abans del 15 de gener cal que hi hagi un esborrany d'una nova Scotland Bill en els Comuns. Londres no s'ho pot manegar tot sol. Haurà de comptar amb el govern escocès, ja en noves mans. I encara hi pot haver més problemes.
En la compareixença de Cameron a Downing Street que va seguir a la proclamació dels resultats definitius, el premier va deixar clar que els canvis constitucionals de què gaudirà l'Escòcia post 18-S no tindran lloc fins a després de les eleccions generals de maig del 2015: “Hem escoltat la veu d'Escòcia. Ara hem d'escoltar la veu de milions d'anglesos.” I encara va remarcar que els futurs poders a retornar a Edimburg dependran no només del resultat de les eleccions sinó que s'estableixi un marc constitucional diferent per a tot l'Estat, incloent-hi un punt que acabi per excloure els parlamentaris escocesos de prendre part en les decisions que només afecten el territori anglès.
En aquest escenari, més de voluntat que de fets, es planteja un problema no pas menor. Perquè l'equació de retornar més poder a Escòcia, i fer-ho ràpidament, xoca amb el calendari electoral que viu el Regne Unit. Si el Parlament que sorgeixi de 2015 no lliura el que ha promès a Escòcia, per oposició dels diputats de segona fila i o per la manca d'acord entre els tres grans partits, les properes eleccions a Escòcia (2016) podrien veure una renovació del reclam sobiranista, amb independència o no que es concreti en la convocatòria d'un referèndum.No complir el que es promet és garantia de tenir damunt la taula una nova demanda de separació. Deu anys? Quinze? Potser vuit?
Les tensions entre els partits a l'hora de concretar com retornar més poder a Escòcia sense agreujar les altres homes nations, inclosa Anglaterra, i la manera de superar-les (o no), podrien ser el detonador d'un nou referèndum... S'albira una solució federal per al Regne Unit? Sí. Però presenta un problema insalvable. Al Regne Unit, on el 80% de la població el representa Anglaterra, no n'hi ha, de federalistes. Per contra, a Escòcia els independentistes no hi falten. Ara només s'han de reorganitzar.

diumenge, 14 de setembre de 2014

ESTAT CATALÀ A LA DIADA.

ESTAT CATALÀ va ser en els actes independentistes convocats al Fossar, com cada any a les 12 del migdia, i també a la tarda amb la V.


Us afegim un extracte del text que es va llegir, per part de l' organització,  als actes del Fossar del matí:

- ... No és un 11 de setembre qualsevol, és una data que, fa 300 anys, va marcar un canvi d’ estructures polítiques a la península que ens ha deixat en una posició cada vegada més feble a tots els nivells.
Tampoc és un lloc qualsevol, el Fossar marca un lloc emblemàtic de resistència, de dignitat i de pervivència d’ un poble que ha demostrat a bastament que és viu.
Però també és una data i un temps significatiu per altres aspectes:
1) Avui l’ independentisme ocupa la CENTRALITAT  POLÍTICA del país (per això molts partits polítics s’ han apropat tant a l’ independentisme que abasta tots els àmbits).
2) Avui l’ independentisme té l’ únic projecte  polític CREIBLE per a engrescar els catalans/es i això es demostra fins i tot a les enquestes dels diaris espanyols, on persones de diferent edat, sexe i condició social s’ apropen a l’ independentisme sense cap màscara.
3) Avui l’ independentisme és capaç de pressionar per a canviar i millorar les coses, per convéncer els indecisos i el mateix Govern català treient la població al carrer (com la cadena humana de l’ any passat o la V d’ avui).
4) Des del projecte de reforma de l’ Estatut i molt especialment des de les consultes del 2009-11, l’ independentisme ha sortit al carrer desacomplexat. Trencant vells tòpics de la POR espanyolista, s’ han trencat en mil troços els vells arguments:
- “no cobrarem les pensions en un estat independent” quan ells saben que som més contribuents percentualment que a Espanya.
- “anem contracorrent en un món globalitzat” quan els països petits tenen més futur que els grans.
- “sortirem de la UE i no tindrem euros” (tampoc en tenim gaires ara d’ euros, però podem tenir la moneda que vulguem).
- “pagarem igual el deute espanyol” (ja en parlarem el deute espanyol és nominal i l’ ha de pagar “el Reino de Espanya”).
- “no ens reconeixerà cap país del món” (per sort el món no s’ acaba als Pirineus).
4) Avui hem arribat a assumir conceptes que fa poc només deien alguns amb la boca petita. Conceptes com: “expoli fiscal” (i “Espanya ens roba”),  com “final de la transició” (perquè no hi va haver cap transició), la utilització del “lerrouxisme” per part de l’ Estat, en fi conceptes com “no tenim cap futur en aquest Estat”. Només cal recordar com tracten la nostra llengua a les Illes, al País Valencià, a la Franja o a la Catalunya del Nord, només cal recordar com tracten el projecte de l’ eix mediterrani, les infraestructures viàries catalanes i els ports i aeroports i els seus accessos, el medi natural i la població (recordem el tema del fracking, del projecte “Castor” o els transvassaments). Finalment, només cal recordar que el nostre futur si continuem a Espanya passa per la continuació de l’ expoli sense límit de temps, estem condemnats a enfonsar-nos de la mà d’ una Espanya caducada, on gairebé el 90 % del PIB anirà dirigit a pagar el deute.
El nou Estat Català ho hauria de fer molt malament per tenir un futur pitjor del que ens proposa Espanya. I això no passarà.
5) Avui els nostres enemics són els mateixos que fa 300 anys: a) un estat espanyol que ens impedeix fer res i ens amenaça si no som obedients, unes vegades amb les armes i unes altres amb les seves lleis i b) els botiflers, peça clau en les seves victòries
Però aquesta vegada guanyarem per tres raons:
1) perquè ens creiem el camí que fem i no tenim cap altra opció. Per això esperem que el referèndum es convoqui oficialment per les institucions catalanes (Govern i Parlament)
2) perquè som majoria clara i tenim l’ únic projecte creïble. Recordem l’ ascens de vot per la independència a Escòcia perquè és l’ únic projecte creïble, ells votaran el 18 de setembre, nosaltres també ho volem fer.
3) perquè les lleis espanyoles no poden aturar la voluntat d’ un poble com el nostre. Per acabar recordem la Sentència de 22 de juliol de 2010 del Tribunal Internacional de Justícia de la Haia: 
“Declarem que no existeix en Dret INTERNACIONAL cap norma que
prohibeixi les declaracions unilaterals d’independència. Declarem que
quan hi ha contradicció entre la legalitat constitucional d’un Estat i
la voluntat democràtica, preval aquesta segona, i declarem que en una
societat democràtica, a diferència d’una dictadura, no és la Llei la
que determina la voluntat del ciutadans, sinó que és aquesta la que
crea i modifica quan sigui necessari, la legalitat vigent.”