11 DE SETEMBRE AL FOSSAR: CARTELL DELS ACTES.

Aquest és el cartell dels actes de l´11 de setembre 2009 al Fossar de les Moreres.
Acte independentista de referència per aquest 2009.

ARENYS DE MUNT, REFERÈNDUM PER LA INDEPENDÈNCIA DE CATALUNYA.

Arenys de Munt convoca un referèndum d'independència de Catalunya pel dia 13 de setembre
'Està vostè d'acord que Catalunya esdevingui un Estat de Dret, independent, democràtic i social, integrat en la Unió Europea?'. Aquesta és la pregunta que Arenys de Munt farà als ciutadans per copsar la seva opinió sobre la independència de Catalunya. La consulta és una proposta de la CUP i té el suport d'ERC, CiU i els independents d'Arenys de Munt 200 (AM2000).
La data escollida és el pròxim 13 de setembre i podran participar tots els majors de 16 anys empadronats al municipi. Arenys de Munt serà el primer poble de Catalunya en fer una consulta d'aquestes característiques. La iniciativa també servirà per donar suport a la iniciativa popular per forçar el Parlament a fer un referèndum l'any 2010.
L'únic temor dels impulsors de la proposta és que l'Estat espanyol intenti evitar que es faci la consulta. El PSC del municipi s'ha oposat frontalment a la proposta de referèndum.

L'Associació Catalunya Estat Lliure (CEL) i la plataforma Deumil.cat, amb el suport d'altres entitats com el Moviment Arenyenc per a l'Autodeterminació (MAPA) estan impulsant una campanya per portar a terme una Iniciativa Legislativa Popular (ILP) per tal que el Parlament de Catalunya discuteixi i aprovi una llei de convocatòria d'un referèndum d'autodeterminació pel pròxim 12 de setembre de l'any 2010.

Un any abans, el 13 de setembre del 2009, Arenys de Munt ja farà aquesta consulta. Es tracta d'una iniciativa de la CUP que té el suport d'ERC, CIU i AM2000, mentre que el PSC s'hi ha posicionat en contra. Segons el regidor independentista i president del MAPA, Josep Manel Ximenis, és 'molt important' que es pugui fer la consulta i que es 'debati obertament' sobre aquesta qüestió.
Ximenis confia que el 'tarannà independentista' d'Arenys de Munt ajudi a la victòria del 'sí' en aquesta consulta. Tot i això, el portaveu de la CUP recorda que es tractarà de resultats 'simbòlics' sense validesa legal. 'L'important és poder fer-ho, generar debat i fer pedagogia', sentència.

THE TIMES TAMBÉ DENUNCIA SAMARANCH.

Picture of fascist salute by IOC President Juan Antonio Samaranch sparks row
Joan Antonio Samaranch giving the fascist salute in 1974

Fotografia publicada per The Times. Amb un desplegament inusitat, The Times de Londres denuncia (11.8.2009) que un home que ha fet la salutació feixista en data tan recent com 1974, i que NO SE N´HA PENEDIT, no pot representar l'esport mundial ni presidir "honoríficament" el COI.
A continuació l´article del citat diari.

Web DDIS: www.democracyanddignityinsport.cat (adhesions etc.)


From The Times, August 11, 2009
A photograph showing Juan Antonio Samaranch giving the fascist salute in honour of General Franco has sparked calls for him to stand down as life president of the International Olympic Committee.
The photograph, taken in 1974, shows Mr Samaranch at a celebration to mark the 38th anniversary of the coup staged by General Franco in 1936 and which led to his victory in the Spanish Civil War three years later.
The image was published in the August edition of Sapiens magazine, a historical publication.
Campaigners have called for Mr Samaranch’s resignation, claiming that his past links to the Franco regime are not compatible with the “democratic and fraternal ideals of world sport”.


Mr Samaranch's links to the Franco regime during its dying days in the mid-1970s have long proved controversial in Spain.
Born into a wealthy family in Barcelona, he was head of the city’s council between 1973 and 1977. In the 1960s, he was procurator of the Cortes, the Spanish upper house of parliament when it was a puppet authority under Franco.
Mr Samaranch was appointed Sports Secretary by the dictator in 1967 and went on to become president of the Spanish National Olympic Committee during final years of Franco’s rule.
Mr Samaranch, 89, was IOC president between 1980 and 2001 before being made life president.
When Franco died in 1975, Mr Samaranch did not disguise his admiration for the man who had ruled Spain with ruthless repression for 36 years. He said: “The mandate of Francisco Franco has meant the longest period of prosperity and peace that our country has known for many centuries.”
The Democracy and Dignity in Sport (DDIS) campaign has about 1,000 supporters, among them James Petras, the US left-wing essayist and academic and Howard Zinn, a US political analyst.
Toni Strubell, of DDIS, said during the 1950s the IOC condemned the dictatorships of Hitler and Mussolini. But, he said, today the IOC had “zero credibility” because of the presence of Mr Samaranch at its head.
Mr Strubell said: “Mr Samaranch has never retracted (his words or support) for Franco. This is not a personal campaign but rather one to make sure no nomination like this occurs ever again in the highest office of sport. Pedagogy and good example must prevail in such a sensitive field as sport".
Mr Samaranch was credited for bringing financial stability to the IOC during the 1970s through lucrative television deals and sponsorships. But he was criticised for over-commercialisation of the Olympics and his personal fondness for being addressed as Excellency and staying in five-star presidential suites.
An IOC spokeswoman said: "President Samaranch has devoted much of his adult life to the Olympic movement and the promotion of Olympic values. His honorary position was awarded in recognition of his record of dedication to Olympic values."

PRIMERA PLAÇA D´HOMENATGE A V.A. BALLESTER

Vic serà la primera ciutat catalana que tindrà una plaça d'homenatge al creador de l'estelada

Vic serà la primera ciutat que tindrà una plaça dedicada a Vicenç Albert Ballester Camps, considerat com el dissenyador i difusor de la bandera estelada.

La votació d´ aquest punt però ha trencat la unitat de l´equip de govern. El PSC, que forma govern amb CiU i ERC, s?ha abstingut. El seu portaveu, Josep Burgaya, diu que els "sorprèn" que Ballester doni nom a un carrer quan altres figures més rellevants no tenen nom al nomenclàtor vigatà. Burgaya, en la seva intervenció, ha dit que des del PSC reivindiquen l´independentisme com "una de les cultures polítiques del país". El portaveu socialista però diu que no té massa sentit que la ciutat doni un nom a Vicenç Albert Ballester quan hi ha altres figures més rellevants d?aquesta cultura política nacionalista com Valentí Almirall, Antoni Rovira i Virgili o Domènec Martí i Julià, aquest darrer més proper a l´independentisme, encara no tenen un espai amb el seu nom.

La PxC també s´ha abstingut però per raons molt diverses. El seu portaveu i cap de l´oposició, Josep Anglada, ha destacat la vessant de Ballester com a defensor de la llengua. Anglada però ha dit que l´homenatjat estaria poc content pel mal estat actual de la llengua catalana que l´ha atribuït a la "invasió" del fenomen migratori "principalment procedent del Marroc".

La regidora d´ERC, Gràcia Ferrer, ha estat l?encarregada de defensar el fet que el fundador de l´estelada doni nom a una plaça de Vic. Considera que l´espai de davant la central és el millor perquè és un "emblema" de la cultura popular catalana. Ferrer deia que d´aquesta manera l´equip de govern "compleix" amb els requisits adquirits fa un any quan es va comprometre a enviar la proposta a la comissió municipal que designa els noms dels carrer.

El regidor i portaveu de CiU, Xavier Solà, ha destacat la figura de Ballester com a creador de l´estelada però també n´ha subratllat el seu perfil carlí.

Des de la CUP, Laia Jurado, ha atribuït al seu grup el fet que finalment el nom de Vicenç Albert Ballester doni nom a una plaça de la capital osonenca. La portaveu independentista ha assegurat que l?opció de donar el nom d?un carrer o plaça va ser proposada per ERC com alternativa a la seva proposta de fer onejar la bandera estelada, ideada per Ballester, a l´ajuntament de la ciutat.