NOVES POBLACIONS CATALANES QUE S´AFEGEIXEN A LES CONSULTES

Diferents noticies d´aquesta setmana sobre noves iniciatives per fer consultes independentistes a diferents llocs de Catalunya. Algunes d´elles a capitals de comarca. Aquesta dinàmica no s´atura i és molt positiu que el Pallars s´afegeixi amb tota l´empenta en aquesta dinàmica i les seves dues capitals també (Sort i Tremp).

L’Ajuntament de Sant Just dóna suport a la Consulta

Ahir dimecres 23 de desembre, el Ple de l’Ajuntament de Sant Just Desvern va aprovar la moció en suport a la Consulta sobre la Independència de Catalunya que la plataforma Sant Just Decideix! organitzarà el 25 d’abril de 2010 al municipi.

Van votar a favor de la moció els cinc regidors i regidores del grup de Convergència i Unió, els dos regidors d’ICV-EUiA i les dues regidores d’Esquerra. Van votar-hi en contra els set regidors i regidores del Partit dels Socialistes de Catalunya. La regidora del Partit Popular no estava present en el moment de la votació.

Sant Just Desvern se suma així als altres municipis del Baix Llobregat, com Esparreguera, Collbató, Begues o Molins de Rei, que també celebraran la Consulta sobre la Independència en les properes dates.


Valls, una altra capital de comarca que farà consulta

Valls es convertirà en la tercera capital de comarca de Tarragona i en la segona ciutat més gran de la demarcació, amb 24.710 habitants, que celebrarà una consulta sobre la independència. La plataforma Valls Decideix s’ha constituït aquesta setmana i ja compta amb vuitanta voluntaris i l’adhesió de trenta entitats representatives, com ara les dues colles castelleres, el Club de Bàsquet Valls, la Federació d’Associacions de Veïns o l’Institut d’Estudis Vallencs. Els seus promotors han acordat fer el referèndum el 25 d’abril, després que dues altres capitals de comarca de Tarragona, el Vendrell i Montblanc, hagin decidit cridar a les urnes els seus habitants el 28 de febrer.

La moció de suport a la consulta es debatrà en el ple municipal a finals de gener i s’aprovarà amb el suport dels deu regidors de CiU, els dos d’ERC i el que té la CUP. El 30 de novembre les tres formacions van fer una roda de premsa conjunta per deixar clar que donarien suport a la consulta i, d’aquesta manera, animar la societat civil a promoure-la. Joan Batet, un dels impulsors del referèndum, va explicar ahir que “intentarem que els set regidors del PSC s’abstinguin”. L’objectiu de la plataforma és superar el 30% de participació en una ciutat on les forces sobiranistes van aconseguir el 60% dels vots en les eleccions municipals. La convocatòria del referèndum a Valls vol ser l’estímul perquè altres pobles de la comarca s’hi afegeixin

BADALONA- L´exalcalde de Badalona Joan Blanch (PSC) vol una consulta sobiranista a la seva ciutat

S´implicarà amb Badalona Decideix. Qui va ser alcalde de Badalona entre 1983 i 1999, el socialista Joan Blanch, anima la societat civil badalonina a què celebri una consulta independentista com les que van tenir lloc diumenge a 166 poblacions d´arreu del país.

En aquest context, segons informa ABC, va ser quan l´històric alcalde socialista va explicar que a ell li agradaria que finalment es pogués celebrar i es va mostrar disposat a implicar-se en els treballs de promoció de la consulta si es crea la comissió promotora Badalona Decideix. També va confessar que actualment veu ´la independència de Catalunya com la millor opció possible´.

Es constitueix "Lo Pallars decideix"

Aquest diumenge s’ha celebrat al Comú de Particulars de La Pobla de Segur l’assemblea constituent de la plataforma ciutadana “Lo Pallars decideix”, amb l’objectiu de promoure l’organització de consultes sobre la independència als municipis del Pallars i oferir suport a les diferents comissions locals que es puguin crear.

Amb l’assistència de representants de diferents entitats i ciutadans de tota la comarca, inicialment s’han organitzat grups de treball a 8 municipis del Jussà : Conca de D’alt, Isona i Conca Dellà, La Pobla de Segur, La Torre de Capdella, Llimiana, Salàs de Pallars, Senterada i Tremp, i 2 del Sobirà : Farrera i Sort.

Els membres de la plataforma demanaran a la ciutadania, a totes les entitats i als partits polítics la seva adhesió i col•laboració, amb la intenció de fer les consultes el 25 d’abril, i també demanaran a tots els ajuntaments que es voti una moció a favor de suport a les consultes.

HEREU AL MIG DEL CAMP DEL PARTIT CATALUNYA-ARGENTINA ?

Bon article d´en Vicent Partal.

Què hi feia Hereu al mig del camp?
23.12.2009
Escena final al Camp Nou. Ix a la gespa el president Montilla enmig d'una esbroncada notable. Rebut en silenci el president Benach. I esbroncada més que notable per a l'alcalde Hereu. Caram. Però què hi pintava allà, amb la selecció, el líder del sector espanyolista del PSC?

Abans, aquests papers, els feien el president Maragall o el vice-president Carod. Hi ha hagut anys que el president de la Generalitat ni tan sols s'ha dignat assistir al partit ritual de la selecció catalana. I ahir al vespre, de sobte, tots eren al mig de la gespa. Sotmesos als crits del públic, és cert. Però xuclant càmera.

El president Montilla, al final, era en el seu lloc. És el president de tothom. Supose que no li devia fer gens de gràcia ser rebut amb tot l'estadi cridant, cridant-li, independència!, però ell era on havia de ser. La sorpresa monumental és què hi feia l'alcalde de Barcelona. Què hi feia, vull dir en una posició tan preeminent i amb tant repartir abraçades. Supose que, si ell va baixar-hi, també haurien pogut baixar a la gespa alguns dels altres batlles presents al camp. Però era sol; fent campanya electoral, diria jo.

Una campanya electoral desconcertant, tanmateix. El càrrec públic més espanyolista del PSC és Jordi Hereu. O això diuen els fets i els comentaris del seu partit mateix. Ell que no es posa pedres al fetge a l'hora de votar amb el PP per tal que l'exèrcit espanyol continue present a Montjuïc, o a l'hora de proposar un estrambòtic domini .bcn amb la voluntat d'amagar el .cat. Ell que diu, després de la victòria europea de la selecció espanyola de futbol que ha estat una nit fantàstica, ignorant o amagant els gravíssims incidents causats pels hooligans de la 'roja'. Ell que, diuen, està content de la proposta de referèndum sobre la independència a Barcelona perquè creu que és l'ocasió d'enfonsar Trias i Portabella, bo i defensant un No que ell creu que guanyarà.

I aquest alcalde, què hi pintava ahir, al mig del camp, abraçant els jugadors que duien la samarreta catalana? Les enquestes asseguren que aconseguirà un resultat històric, la primera derrota del PSC. Allò que era tan lluny de les possibilitats de Serra i de Maragall, fins i tot de Clos. És per això que ara està disposat a arrimar-se a qualsevol arbre, confiant que oblidem qui és i què defensa? Els xiulets del públic, molt superiors encara als que acabava de rebre el president Montilla, suggereixen, tanmateix, que els espectadors no tenien la memòria curta. Per sort.

SOBRE LA PARTICIPACIÓ A LES CONSULTES INDEPENDENTISTES.

EL 27,5% DE PARTICIPACIÓ ES UN GRAN ÈXIT, DIR EL CONTRARI ES UNA GRAN MENTIDA.
NO ENS DEIXEM ENGANYAR:

Sabeu quin percentatge d'electors (sobre cens electoral) va treure el PSC: el 15,21%
Sabeu amb quin percentatge del cens electoral governa el Sr Montilla (Tripartit) el: 28,5%
Sabeu hores d'ara quin percentatge obtindria el PP sobre el cens electoral i Guanyaria quasi per majoria absoluta, el 24%

Després del terratrèmol de diumenge, s'han alçat moltes veus parlant de si un 15%, un 20% o un 30% és poc o molt. Sabeu quin és el percentatge del cens electoral que va obtenir el 2006 el PSC per poder governar a Catalunya? Us imagineu quin percentatge del cens va votar Montilla? Doncs exactament un 15,21%. Sorpresos? És tan senzill com saber que el PSC va treure un 26,8% dels vots emesos sobre una participació total d'un 56,77%. Potser el que sorprèn és que l'endemà d'unes votacions tothom s'atreveixi a opinar subjectivament sobre si un cert nombre de vots és molt o poc, però ningú sigui capaç de donar xifres que corroborin la seva opinió. Quant suma tot el tripartit sencer? Doncs PSC+ERC+ICV van sumar el 2006 ni més ni menys que un 28,54%. Poc o molt?

I ja que parlem de sobiranisme, potser una altra bona dada seria saber quin percentatge del cens va votar els partits considerats catalanistes. Doncs si sumem els vots de CIU i els d'ERC a les últimes catalanes el total de vots és d'un 25,82% del cens. Sorpresos un altre cop?

Potser ara que un 30% del cens on s'ha fet la consulta ha votat a favor de la independència ja no ens semblarà tan poca cosa i la gent podrà valorar-ho millor. Arribar a les xifres a què s'ha arribat amb els mitjans amb què s'ha fet és extraordinari. De fet, qualsevol opció política catalana que hagués aconseguit que la votés un 30% del cens hauria assolit una única cosa: la majoria absoluta al Parlament de Catalunya.

Escrit per Josep Comas i Font

RODA DE PREMSA DELS OBSERVADORS INTERNACIONALS.

Els observadors internacionals remarquen 'la lliçó de gran democràcia' dels catalans.

14.12.2009 ! 15.47h.

Barcelona (ACN).- La delegació d'observadors internacionals, que van intervenir durant la jornada de votació sobre la independència de Catalunya, han destacat aquest dilluns que aquest diumenge es va donar una 'lliçó de democràcia' a Catalunya.

Així ho ha dit el líder del partit IRS (Independència República de Sardenya), Gavino Sale, qui ha declarat que 'el nucli fonamental i filosòfic del dret a l'autodeterminació no pressuposa cap autorització de l'estat central'.

Mentre, Daniel Turp, vicepresident del Partit Quebequés, ha ressaltat 'l'honestedat i el caràcter democràtic del referèndum'.

Eleccions netes i lliçó de democràcia.

BARCELONA DECIDEIX IMPULSA TAMBÉ UN REFERÈNDUM.

Barcelona Decideix presenta una proposta de consulta per al 25 d'abril
CiU, ERC, ICV i CUP no tenien constància de la iniciativa que també desconeixien la gran majoria d'associacions i entitats • Alguns membres de la Coordinadora Nacional donen suport a la plataforma
Sorpresa entre els partits polítics i associacions de Barcelona davant la constitució de la plataforma Barcelona Decideix, que s'ha presentat en conferència de premsa avui al migdia davant de la Sagrada Família sense cap cara pública que, de moment, li doni suport. Ni CiU, ni ERC, ni ICV, ni les CUP, ni tampoc altres associacions i entitats de la ciutat, no tenien constància d'aquesta iniciativa.
'Ho ha impulsat un grup promotor, però ara estem oberts a qualsevol participació', ha dit Uriel Bertran, membre de la Coordinadora per la consulta sobre la independència.
'Ara començarem a parlar amb els partits polítics, les associacions i les entitats de la ciutat perquè s'hi adhereixin', diuen. Barcelona Decideix pretén fer la consulta sobre la independència el dia 25 d'abril i es tirarà endavant encara que l'Ajuntament no hi doni suport.

En la conferència de premsa han intervingut algunes de les persones que donen suport a la plataforma com Lluís Vila, president de l’Associació de Veïns Font d’en Fargues i Medalla d'Honor de Barcelona; Isabel Pallarès, Secretària General de la Intersindical-CSC i Ramon Carner, President del Cercle Català de Negocis. Els membres de la Coordinadora per la consulta sobre la independència que donen suport a la plataforma són Uriel Bertran, Josep Manel Ximenis, David Vinyals i Anna Arqué.
ERC portarà al Ple de l'Ajuntament de Barcelona la consulta per la independència
El grup municipal d'ERC a l’Ajuntament de Barcelona ha anunciat avui a la tarda, mitjançant un comunicat, que portarà al Ple la proposta d’organitzar a Barcelona un referendum per la independència tant aviat com sigui possible, atenent així la iniciativa presentada avui per la plataforma Barcelona Decideix.

EL 13-D, VOTEU ¡

Voteu.
(article d´en V. Partal).

Diumenge 700.000 persones tenen la possibilitat de votar en els 170 referèndums convocats. I diumenge n'hi haurà prou de votar. És així de senzill i d'indeturable, tot alhora. Perquè per a eixir de la dinàmica exhauria en què ens trobem i tornar la il·lusió a aquest país n'hi ha prou de ficar la papereta a l'urna.

Dos mesos després de l'històric referèndum d'Arenys de Munt les consultes sobre la independència poden esbossar diumenge un panorama nou. Un nombre elevat de votants corroboraria això que ja és una evidència en les converses i en els debats: que la centralitat del país s'ha mogut i que la independència ja no és vista com un objectiu maximalista, sinó precisament com l'únic possibilisme que pot assegurar que aquelles aspiracions de llibertat nascudes durant la nit franquista es mantinguen en els mínims necessaris i puguen créixer per adequar-se al segle en què vivim.

Hi ha moments de la història col·lectiva en què calen herois, persones que arrisquen, que se la juguen. Diumenge, no. Diumenge n'hi haurà prou d'eixir al carrer i votar. Amb il·lusió i amb fermesa. Sense dramatismes, però sense frivolitats. Ara no discutim el dret de decidir, l'exercim. I exercint-lo demostrem a Espanya i a Europa que les fórmules envellides ja no ens serveixen i que estem disposats a prendre el futur en les nostres mans. Simplement, perquè és nostre.

Converteix a PDFEnvia l'articleImprimeix l'articleXarxes socialsdirector

PROHIBIDES MANIS FALANGISTES PEL 13-D

Interior prohibeix les manifestacions de la Falange pel 13-D
Les avança al 12 per evitar aldarulls.

El Departament d'Interior ha decidit aquest dijous no autoritzar les manifestacions que pretenia fer la Falange Española el dia de les consultes sobre la independència del 13 de desembre i les ha avançat un dia, al 12 de desembre, per 'evitar aldarulls'. Segons han informat fonts d'Interior, la determinació s'ha pres en base a l'informe policial dels Mossos d'Esquadra que alertava del risc d'aldarulls i a les objeccions fetes pels ajuntaments dels municipis on es faran les consultes i on Falange es volia manifestar. Els promotors de les consultes havien reclamat a Interior que no autoritzés les concentracions falangistes perquè els ajuntaments no podrien garantir el dispositiu de seguretat.
Aquest dimecres mateix els promotors de les consultes van avisar al Departament d'Interior que, si autoritzava les manifestacions anunciades per Falange, els ajuntaments 'no estan en disposició de garantir la seguretat'. Ho van fer en una carta adreçada al conseller d'Interior, Relacions Institucionals i Participació, Joan Saura, on l'instaven a no autoritzar les manifestacions.
Ara caldrà veure si Falange segueix el mateix patró de la consulta d'Arenys de Munt i decideix recórrer davant de la justícia la decisió d'Interior emparant-se en el dret constitucional a manifestar-se, i si la justícia torna a tombar la decisió d'Interior i permet les concentracions falangistes el 13-D. Falange ha manifestat la seva intenció de fer concentracions a una setantena de municipis dels més de 160 als quals es faran les consultes.
La seva intenció era que entre 40 i 50 falangistes participessin en cada concentració. Com a resultat de la concentració falangista d'Arenys de Munt, el passat 13 de setembre, diversos eurodiputats de la majoria de grups del Parlament europeu van manifestar la seva incomprensió sobre 'com a l'Europa occidental un grup feixista que defensa els postulats de la dictadura franquista encara es pugui manifestar impunement'.

ESCÒCIA PREPARA EL REFERÈNDUM PEL 2010

Salmond: 'Escòcia es troba en un procés irreversible d'independència'
El primer ministre escocès ho diu en la conferència inaugural del 75è congrés de l'SNP
El primer ministre escocès i president del Partit Nacional Escocès (SNP), Alex Salmond, ha dit avui en la conferència inaugural del 75è congrés del seu partit que Escòcia viu un procés irreversible d'independència. Salmon va presentar fa un mes el programa legislatiu que incloïa un referèndum va demanar el suport dels parlamentaris escocesos per aprovar-lo. De fet, el liberdemòcrates van dir fa dos dies, per primera vegada, que ja no tancaven la porta al referèndum.
L'escenari per a la consulta semblava inicialment complicat, perquè l'SNP governa en minoria i la resta de partits havien dit que no hi donarien suport. El canvi d'actitud dels liberaldemòcrates, però, podria facilitar que s'aprovés la llei que permeti la consulta ara que falten només uns mesos per a les eleccions al Parlament i que la convocatòria del referèndum té cada cop més suport popular.

Amb els vots dels liberaldemòcrates (16) i el suport dels dos diputats dels verds, l'SNP (47) en tindria prou per aprovar la llei que permetria fer el referèndum, previst per l'any que ve.

'Els partits londinencs ja no poden mantenir el refús al dret de la gent de triar el futur per a Escòcia en un referèndum', ha dit Salmond, que ha afegit: 'Si aquests partits no donen el vot a la gent, la gent no els donarà a ells el vot'.